1r BATX: CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI

(setembre 2014)

Unitat 1. L’origen i la constitució de l’Univers i la Terra

Continguts
1. L’observació de l’Univers
A. Velles preguntes sobre l’Univers
B. De l’astrologia a l’astronomia
C. Del pensament aristotèlic al copernicà
D. Les galàxies de l’Univers
E. El Sistema Solar
F. L’evolució d’una estrella
2. L’expansió i el límit de l’Univers: el Big Bang
3. El temps de l’Univers
4. Una aproximació a l’Univers probable: la teoria quàntica
5. La nostra Terra
A. L’edat de la Terra
B. La geosfera: estructura interna de la Terra
C. La dinàmica terrestre
A fons. Els acceleradors de partícules i l’origen de l’Univers

Objectius didàctics
 Valorar l’evolució en la representació de l’Univers: del geocentrisme a l’heliocentrisme.
 Diferenciar entre ciència i pseudociència en l’explicació del Cosmos.
 Conèixer els instruments i mètodes de prospecció i estudi de l’Univers: dels telescopis
als acceleradors de partícules.
 Valorar les aportacions de les ciències de l’espai al coneixement de la natura.
 Comprendre l’estructura de l’Univers: galàxies, estrelles i planetes.
 Contextualitzar la Terra dins del Sistema Solar i els processos de formació i evolució
dels astres.
 Establir relacions entre l’estructura profunda de la Terra, la tectònica global i les seves
manifestacions externes.
 Analitzar els riscos relacionats amb la geodinàmica interna de la Terra.

Criteris d’avaluació
 Conèixer les idees més rellevants sobre la formació de l’Univers i la Terra.
 Valorar i comprendre l’evolució del pensament humà a través dels descobriments de
cada època.
 Situar l’espècie humana en l’Univers i en el context de l’evolució del Cosmos.
 Interpretar críticament els models explicatius de les diverses teories exposades.
 Generar arguments crítics dels fets i processos que tenen lloc a la natura.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Realitzar inferències consistents en una sèrie de dades
sobre sismicitat i construir arguments en favor d’aquestes inferències.

Exemple: Activitats 4 i 5. El risc sísmic a Catalunya i La tectònica de plaques.

 Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Comprendre la contribució

de la ciència, en un marc històric i a través de les teories unificadores, a la construcció
de respostes a les principals inquietuds humanes i la identificació i validació del discurs
 científic davant l’especulació o la pseudociència. Distingir les fases formals del procés
de creació del coneixement científic en la construcció, en un marc històric, de les
teories cosmològiques modernes. Separar entre ciència i especulació, entre
coneixement i creences en els diferents models d’interpretació del Cosmos.

Exemple: Apartat 1.1.B. Del pensament aristotèlic al copernicà. 1.4. Una aproximació a
l’Univers probable: la teoria quàntica.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competències comunicatives. Realitzar activitats que impliquin el desenvolupament

de capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com
l’argumentació d’allò que aporten la física quàntica o els nous descobriments de nous
planetes a la ciència i la concepció de l’Univers.

Exemple: Lectura 5. Activitat complementària 6 de la guia didàctica.

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 7 hores de classe.

Unitat 2. El planeta viu: dels bacteris als humans

Continguts
1. Els primers organismes
2. Què és la vida?
3. Els debats sobre l’origen de la vida
A. La generació espontània
B. Les interpretacions modernes: la vida per evolució bioquímica
4. L’escala de la natura
5. L’evolució, un nou paradigma
A. L’evolució abans de Darwin: el Segle de les Llums
B. Les idees evolucionistes de Lamarck
C. Darwin, el naturalista viatger
6. La teoria de l’evolució de Darwin
A. Els temps geològics i l’evolució dels éssers vius
7. Les controvèrsies actuals sobre l’evolució
A. La nova síntesi
B. Evolució gradual o a salts?
C. Un nou camp d’estudis evolucionistes: l’evo-devo
D. Altes interpretacions
8. Evidències de l’evolució: els fòssils i els mètodes de datació
9. L’evolució dels humans
A. Som diferents
B. Somiar, inventar, reflexionar: el pensament simbòlic
C. Els orígens
D. L’Homo sapiens
A fons. L’extinció dels dinosaures i el límit K-T

Objectius didàctics
 Discutir les teories sobre l’origen de la vida.
  Comparar entre arguments sustentadors de les idees evolutives: fets, teories i
evidències.
 Analitzar i significar els fòssils homínids i coneixement dels principals mètodes de
datació.
 Valorar el lloc de l’ésser humà dins la natura en un context evolutiu.

Criteris d’avaluació
 Valorar i posar en pràctica actituds i hàbits relacionats amb el procés d’indagació,
construint argumentacions amb l’ús de la simbologia, el vocabulari científic i els suports
de comunicació adequats.
 Plantejar-se preguntes sobre qüestions científiques i problemes d’actualitat socialment
rellevants que tinguin incidència en la vida quotidiana, tot valorant de manera crítica la
informació procedent de fonts diverses.
 Conèixer les premisses generals de les principals cosmologies i teories científiques
unificadores, el context històric i cultural en què es van formar i les controvèrsies
vigents.
 Identificar, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre l’evolució o sobre
l’origen de la vida, l’adscripció del seu autor/a a diferents camps d’idees, tot reconeixent
si l’argumentació és científica −basada en fets i dades observables−, o especulativa.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Distingir evidències i construir arguments, a partir
d’aquelles en favor o en contra d’una hipòtesi.

Exemple: 2.3. Els debats sobre l’origen de la vida. Activitat 1: l’experiment de Redi.

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia.

Comprendre la contribució de les teories modernes sobre l’origen de la vida i l’evolució
a la construcció del paradigma científic i dels models culturals actuals. Resituar l’ésser
humà en el context cosmològic.

Exemple: 2.5. L’evolució, un nou paradigma.

 Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Reconèixer en un discurs

els requisits de l’argumentació científica.

Exemple: 2.9. L’evolució dels humans. Lectura 1.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competències comunicatives. Desenvolupar capacitats comunicatives que vagin

més enllà de la simple eloqüència, com l’argumentació de l’evolució d’una determinada
espècie.

Exemple: Activitat 1 de la guia didàctica.

 Competència en gestió i tractament de la informació. Reconèixer l’adscripció de

textos diversos en diferents camps d’idees, extraient-ne les principals premisses.

Exemples: 2.8. Evidències de l’evolució: els fòssils i els mètodes de datació. Activitats
finals. Activitat complementària 2 de la guia didàctica.
Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar 7 hores de classe.

Unitat 3. La salut i la malaltia

Continguts
1. La salut
A. Mesura de la salut
B. Factors determinants de la salut
C. L’estil de vida i les pràctiques saludables
D. Conductes que afavoreixen la malaltia: les drogues
2. La malaltia
A. La construcció social de la malaltia
B. Distribució de les malalties en el món
3. Les malalties
A. Malalties infeccioses i el sistema immunitari
B. Malalties autoimmunes: l’esclerosi múltiple
C. Malalties neoplàstiques: el càncer
D. Malalties mentals
A fons. El VIH i la sida

Objectius didàctics
 Conèixer la relació entre els requeriments metabòlics i l’alimentació humana.
 Elaborar una dieta a partir d’uns supòsits específics, d’acord amb un estudi qualitatiu i
quantitatiu.
 Considerar la influència dels hàbits culturals sobre els hàbits d’alimentació.
 Identificar mites i errors sobre l’alimentació i les dietes.
 Conèixer els efectes sobre la salut de l’ús d’algunes substàncies addictives.
 Distingir entre malalties infeccioses i no infeccioses.
 Identificar i estudiar malalties com la malària o la sida, entre d’altres, i el seu impacte
social.
 Conèixer i valorar els hàbits saludables en la prevenció de malalties.
 Considerar el fenomen de les epidèmies en un context històric i actual.

Criteris d’avaluació
 Dissenyar una dieta setmanal, amb criteris qualitatius (funció energètica, plàstica,
reguladora) i quantitatius (càlculs d’ingesta calòrica mitjana diària).
 Valorar la funció de la ciència, la cultura i les modes en l’establiment d’hàbits
d’alimentació.
 Diferenciar algunes de les malalties més freqüents i les seves causes valorant la
importància de la prevenció.
 Valorar l’impacte dels estils de vida sobre la salut.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Cercar, a partir d’un estudi de context (dieta, hàbits
saludables, etc.) elements de relació entre la salut i els estils de vida.

Exemple: Activitat 1: estudi de la dieta.

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia.

Comprendre i valorar la influència del nivell sanitari d’un territori en l’estabilització o
destrucció del teixit social.
 Exemple: 3.2.A.. La construcció social de la malaltia

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competències comunicatives. Realitzar activitats que impliquin el desenvolupament
de capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com la
descripció clara i coherent de l’evolució d’una malaltia: causes, tractaments i
importància de la prevenció.

Exemple: Activitats complementàries 8, 9 i 10 de la guia didàctica.

 Competència en la gestió i tractament de la informació. Cercar, seleccionar i saber

llegir i comprendre la informació de les piràmides de població procedents dels
organismes internacionals i locals, i la preparació de suports de presentació i
comunicació dels resultats.

Exemple: Activitat final 1.

 Competència personal i interpersonal. Assolir la capacitat de crítica, la d’escoltar i

posar-se en el lloc de l’altre, la de valorar la feina dels altres membres del grup
mitjançant treballs de camp com les enquestes.

Exemple: Activitat 10 de la guia didàctica.

 Competència en els coneixements i interacció amb el món. Distingir entre salut i

malaltia, tot valorant la contribució dels hàbits saludables a la construcció d’una societat
viable.

Exemple: 3.1. La salut. Activitat 4 de la guia didàctica: la població mundial amb excés de
pes supera ja la desnodrida. Activitat 9 de la guia didàctica.

Temporització

Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 4 hores de classe.

Unitat 4. Malaltia i medicina

Continguts
4.1 La medicina
A. La medicina clàssica
B. La medicina a l’edat mitjana: la transmissió de textos i els hospitals
C. La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de malalties
D. La revolució científica al segle XVIII: la classificació de les malalties i la circulació de la
sang
E. La medicina a la Il·lustració
F. Ciència mèdica i les escoles clíniques al segle XIX
G. Els reptes de la medicina actual
4.2 Dimensió social de la medicina
A. L’acte mèdic
B. Mitjans diagnòstics
4.3 La terapèutica: tipus de tractament
A. Fonts curatives naturals
 B. Psiquiatria, psicologia i psicoteràpia
C. La cirurgia: del ritual a la pràctica mèdica
D. Donacions i transplantaments
4.4 La farmacologia: els medicaments
A. L’elaboració de medicaments
B. Recerca mèdica i farmacèutica: condicionants sociopolítics i econòmics
A fons. El càncer

Objectius didàctics
 Conèixer les relacions entre les diverses ciències i la seva contribució a la intel·ligibilitat
de la natura i dels processos naturals, tot diferenciant entre la ciència com a activitat
que genera coneixement i la tecnologia com a activitat destinada a satisfer necessitats.
 Conèixer les premisses generals de les principals teories científiques unificadores, el
context històric i cultural en què es van formar i les controvèrsies vigents.
 Plantejar-se preguntes sobre qüestions científiques i problemes d’actualitat socialment
rellevants que tinguin incidència en la vida quotidiana, tot valorant de manera crítica la
informació procedent de fonts diverses.
 Reconèixer i avaluar la dimensió social de problemes i propostes científiques i
tecnològiques en relació amb la salut.

Criteris d’avaluació
 Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o
procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les
creences, opinions o interpretacions pseudocientífiques i utilitzant diferents suports de
comunicació.
 Presentar exemples actuals o històrics on es relacionin la ciència i la tecnologia amb
l’economia i l’organització d’una determinada societat. Valorar la influència de les
teories científiques unificadores en la construcció de la societat moderna.
 Diferenciar les possibles tècniques de diagnòstic per identificar algunes malalties
comunes.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Avaluar l’estat de salut d’un individu a partir d’evidències

diagnòstiques (paràmetres analítics, imatges radiològiques, etc.).

Exemple: 4.2.B. Anàlisi de fluids. Activitat 1.

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Considerar

l’evolució de la medicina, tant en els aspectes científics com clínics, en un context
històric, amb relació a l’evolució cultural de la humanitat.

Exemple: 4.1.D. La revolució científica del segle XVIII: la classificació de malalties i la

circulació de la sang.

 Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Reconèixer la relació entre

la ciència mèdica i els procediments científics generals (observació sistemàtica, ús de
mitjans diagnòstics, experimentació, etc.).

Exemple: 4.2.B. Mitjans diagnòstics.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competències comunicatives. Fer una anàlisi de les dades i fets exposats en el text
sobre la comercialització d’un medicament i extreure’n conclusions des d’un punt de
visat mèdic, social, polític o econòmic.

Exemple: Activitat 14 de la guia didàctica.

 Competència en la gestió i tractament de la informació. Treballar amb les dades

que faciliten els organismes oficials per elaborar un informe sobre l’evolució de les
donacions i els transplantaments a Catalunya.

Exemple: Activitat 11 de la guia didàctica.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Valorar la importància de

la investigació mèdica i farmacèutica com a factor de progrés i alhora de desigualtat
social.

Exemple: Activitat 2. Investigació mèdica i farmacèutica: condicionants sociopolítics i

socioeconòmics. Activitat complementària 7 de la guia didàctica.

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 4 hores de classe.

Unitat 5. Les bases de la genètica

Continguts
5.1 Una mica d’història
A. Els experiments de Mendel
5.2 La doble hèlix del DNA
A. Replicació del DNA
B. Els cromosomes
5.3 Els gens
A. Les proteïnes
5.4 El codi genètic
A. RNA missatger i RNA de transferència
5.5 Les mutacions i els polimorfismes
A. Mutacions i evolució
B. La deriva genètica i l’efecte fundador
C. Flux gènic en l’espècie humana
A fons. L’origen de les mutacions. Els factors ambientals

Objectius didàctics
 Conèixer les bases moleculars i funcionals de la genètica: àcids nucleics, estructura
dels gens, codificació i expressió de la informació genètica.
 Identificar el genoma com a tret distintiu dels organismes.
 Conèixer la relació entre els gens i l’evolució.

Criteris d’avaluació
 Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o
procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les
 creences, opinions, interpretacions pseudocientífiques, i utilitzant diferents suports de
comunicació.
 Presentar exemples actuals o històrics on es relacionin la ciència i la tecnologia amb
l’economia i l’organització d’una determinada societat. Valorar la influència de les
teories científiques unificadores en la construcció de la societat moderna.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Explorar el món amb eines instrumentals i intel·lectuals
definides i fer-se preguntes amb orientació científica sobre fenòmens naturals.

Exemple: Activitat 1: l’herència del grup sanguini. Activitat 6 de la guia didàctica.

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Conèixer

l’impacte del descobriment dels mecanismes de l’herència en l’avenç de les ciències en
general.

Exemple: 5.1. Una mica d’història.

 Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Relacionar diferents

camps de la ciència (bioquímica, citologia, evolució, genètica) i valorar el paper
unificador d’algunes teories.

Exemple: 5.5. Mutacions i evolució. A fons: l’origen de les mutacions.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competències comunicatives. Elaborar articles i presentacions a partir d’informació
extreta de textos científics i textos sobre avenços científics.

Exemple: Activitats complementàries 3 i 8 de la guia didàctica.

 Competència en la gestió i tractament de la informació. A partir de l’anàlisi de les

dades de diferents textos, construir nova informació.

Exemple: Activitat final 3 i activitat 11 de la guia didàctica.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Reconèixer la contribució

dels estudis genètics a l’establiment de la identitat humana i social.

Exemple: 5.2. La doble hèlix de DNA.

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 4 hores de classe.

Unitat 6. Biotecnologia i societat

Continguts
6.1 Biotecnologia i enginyeria genètica
6.2 Els organismes transgènics
A. Plantes transgèniques
B. Animals transgènics
6.3 Cèl·lules mare
6.4 Organismes clònics
6.5 El Projecte Genoma Humà (PGH)
A. Problemes ètics i jurídics entorn del PGH
A fons. La teràpia gènica

Objectius didàctics
 Conèixer les tècniques i aplicacions principals de l’enginyeria genètica.
 Valorar l’interès social i econòmic dels organismes transgènics i de les tècniques de
clonació.
 Analitzar les formes d’intervenció de l’ésser humà sobre la diversitat genètica de la
biosfera i valoració dels riscos associats.
 Identificar algunes aplicacions de la biotecnologia a la medicina i les seves implicacions
socials, ètiques i jurídiques.
 Argumentar sobre les controvèrsies relacionades amb la reproducció assistida, la
teràpia gènica i la utilització de cèl·lules mare.
 Valorar de forma crítica les aportacions i aplicacions del projecte Genoma.

Criteris d’avaluació
 Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o
procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les
creences, opinions, interpretacions pseudocientífiques, i utilitzant diferents suports de
comunicació.
 Presentar exemples actuals o històrics on es relacionin la ciència i la tecnologia amb
l’economia i l’organització d’una determinada societat. Valorar la influència de les
teories científiques unificadores en la construcció de la societat moderna.

Competències específiques de la matèria

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Valorar
l’impacte de la investigació genètica i biomèdica en la transformació de la biosfera i de
la societat.

Exemple: 6.1. Biotecnologia i enginyeria genètica.

 Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Distinció entre ciència i

mite pel que fa a les qüestions relacionades amb la clonació.

Exemple: 6.4. Organismes clònics.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competència de comunicació. Construir i exposar arguments a favor o en contra dels

aliments transgènics.

Exemple: 6.2. Activitat 2. Lectura 1.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Comprendre la

importància dels avenços biomèdics, tot valorant els riscs, en un marc de
responsabilitat col·lectiva.

Exemple: 6.5.A. Problemes ètics i jurídics entorn del PGH. A fons: la teràpia gènica.
Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 5 hores de classe.

Unitat 7. La intervenció humana els sistemes naturals

Continguts
7.1 Un planeta habitable molt singular
A. Les crisis ambientals: un vell conflicte
B. La superpoblació
7.2 Els sistemes naturals
A. Del món microscòpic al món macroscòpic: la teoria de sistemes
B. L’atmosfera i el balanç tèrmic de la Terra
C. El clima: un sistema complex en canvi permanent
D. Les atmosferes urbanes
7.3 El planeta blau: la hidrosfera
A. La distribució de l’aigua a la hidrosfera i l’activitat humana
B. Interaccions atmosfera-hidrosfera-biosfera
C. El cicle de l’aigua
7.4 La relació entre l’home i la biosfera
A. La biodiversitat
B. Quantes espècies hi ha?
C. La influència de l’ésser humà en la biodiversitat
A fons. El llac Vostok, un lloc interessant per a la ciència

Objectius didàctics
 Aplicar la teoria de sistemes a la interpretació de la natura com a sistema integrat.
 Caracteritzar algunes crisis ambientals al llarg de la història.
 Debatre sobre la relació entre activitat humana, escalfament global i canvi climàtic.
 Reconèixer els principals problemes ambientals relacionats amb l’ocupació dels espais
productius del planeta per part de l’espècie humana.
 Construir arguments en suport de diferents visions dels problemes ambientals.
 Treballar amb bases de dades ambientals, elaborant i comunicant les conclusions.

Criteris d’avaluació
 Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o
procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les
creences, opinions o interpretacions pseudocientífiques i utilitzant diferents suports de
comunicació.
 Identificar i analitzar (causes, processos i conseqüències), a partir de dades i/o
gràfiques, alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals
dels d’origen antròpic, i proposant mesures correctores dins d’un marc de
desenvolupament sostenible.
 Valorar la contribució dels hàbits individuals o domèstics a l’agudització o mitigació dels
problemes d’escala global.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Distingir la rellevància de determinades preguntes, recollir
dades, realitzar inferències i construir arguments en suport de determinada hipòtesi.

Exemple: Activitat 1: el planeta està saturat de gent? Activitat 2: com afecta a la

temperatura de l’atmosfera el color de les superfícies?
  Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Valorar el paper unificador
de la teoria de sistemes en la comprensió de les interaccions globals presents al
planeta. Distingir entre conjectures, teories i escenaris.

Exemple: 7.2.A. Del món microscòpic al món macroscòpic, la teoria de sistemes.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competència de recerca. Construcció amb criteri propi d’un mètode d’avaluació d’un
paràmetre ambiental.

Exemple: Activitat final 3: un model per al càlcul de la biodiversitat.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Comprendre la dimensió

dels problemes ambientals en relació amb les activitats humanes i valorar l’adopció de
determinades solucions.

Exemple: Activitat 3: la intervenció humana sobre la biosfera. El cas del mar d’Aral.

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 7 hores de classe.

Unitat 8. El desenvolupament sostenible, una resposta a la crisi ambiental

Continguts
8.1 La consciència dels límits
A. Comunitat global i paradigma ambiental
B. El desenvolupament sostenible i els acords internacionals
C. Indicadors de sostenibilitat: com sabem si una activitat és sostenible?
8.2 Sostenibilitat i energia
A. Les lleis de la termodinàmica
B. Les fonts d’energia
A fons. Reducció de les emissions de diòxid de carboni: l’ús de biofuels o la conservació i
reforestació dels boscos?

Criteris d’avaluació
 Reconèixer el caràcter global de les crisis ambientals i valorar l’adquisició de la
consciència dels límits per part de la societat actual i l’adopció d’estratègies
consensuades de mitigació dels efectes adversos de les accions humanes.
 Comprendre i aplicar indicadors de sostenibilitat a les activitats humanes.
 Relacionar els models energètics actuals amb els problemes ambientals, realitzant
inferències a partir de dades i argumentant a favor o en contra de determinades
alternatives.
 Cercar i utilitzar eines de suport documental en la construcció d’arguments.

Objectius didàctics
 Analitzar algunes interaccions actuals entre l’ésser humà i la natura: tipus d’impactes i
valoració de mesures correctores.
 Analitzar els patrons de consum d’energia tenint en compte els principis de la
termodinàmica.
  Calcular i comparar el consum d’energia en diferents societats.
 Valorar els beneficis i les limitacions de l’ús de les energies renovables.
 Caracteritzar les diferents concepcions del desenvolupament sostenible.
 Relacionar les estratègies de desenvolupament i els conflictes socials. Analitzar els
indicadors.
 Valorar de manera crítica el paper dels moviments ambientalistes i de les polítiques
mediambientals d’àmbit internacional i local.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Realitzar càlculs amb indicadors de sostenibilitat per
obtenir dades útils en la construcció d’argumentacions.

Exemple: Activitat final 2: un estudi de cas, la petjada ecològica de Navarra.

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia.

Coneixement de la contribució de la ciència a l’establiment de la consciència del límit i
a l’adopció de noves estratègies de construcció social.

Exemple: 8.1.C. Indicadors de sostenibilitat. Com sabem si una activitat és sostenible?

 Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Situació dels problemes

ambientals en un marc d’intel·ligibilitat proporcionat per la ciència.

Exemple: 8.2. Sostenibilitat i energia.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competència en comunicació. Selecció i exposició d’arguments a favor o en contra

de l’ús de l’energia nuclear.

Exemple: Lectura 1: energia nuclear sí o no: dues visions contraposades.

 Competència en gestió i tractament de la informació. Cercar, seleccionar i utilitzar

dades quantitatives que ens permetin valorar l’estat de diferents països amb relació a
l’ús de recursos ambientals.

Exemple: Activitat final 1: la demanda energètica en quatre països.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Valorar les externalitats o

impactes causats per les noves solucions tecnològiques als problemes relacionats amb
l’activitat humana sobre la natura.

Exemple: A fons: reducció de les emissions de diòxid de carboni: l’ús dels biofuels o la
conservació i reforestació dels boscos?

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 7 hores de classe.
Unitat 9. Materials, objectes i tecnologies

Continguts
9.1 El domini del foc i la humanització
9.2 Les primeres eines
9.3 De la ceràmica a la roda
A. Aplicacions modernes de la ceràmica
9.4 Els metalls
A. L’alumini
9.5 L’edat dels plàstics
A. Els polímers
B. Dels polímers naturals al primers plàstics
C. Els plàstics actuals
9.6 Nanotecnologia, realitat o ficció?
A. Els nanomaterials
B. Què es pot fer en nanotecnologia?
9.7 Els residus
A. Reduir, reciclar, reutilitzar
9.8 El cicle de vida dels objectes
A. L’anàlisi del cicle de vida
A fons. Els bioplàstics

Objectius didàctics
 Descriure l’evolució dels avenços tecnològics i el descobriment de materials i posar-los
en relació amb els canvis d’organització social des de la prehistòria fins a l’actualitat.
 Conèixer el context econòmic i social en què es presenten les innovacions
tecnològiques i els nous materials.
 Descriure les propietats físiques i químiques dels materials i avaluar-ne l’adequació als
requeriments tècnics dels dispositius de què formen part.
 Valorar l’impacte, no només tècnic sinó també social, de la nanotecnologia i les seves
possibilitats d’aplicació.
 Analitzar l’impacte d’aquestes innovacions en el medi ambient, en funció dels recursos
naturals disponibles i dels residus que generen.

Criteris d’avaluació
 Relacionar serveis o objectes d’ús quotidià amb els materials i la tecnologia utilitzada
per fornir-los o construir-los, els principis científics que els inspiren i els impactes
generats sobre el medi ambient o els recursos naturals.
 Presentar exemples actuals o històrics on es relacionin la ciència i la tecnologia amb
l’economia i l’organització d’una determinada societat. Valorar la influència de les
teories científiques unificadores en la construcció de la societat moderna.
 Identificar i analitzar (causes, processos i conseqüències) a partir de dades i/o
gràfiques alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals
dels d’origen antròpic, i proposant mesures correctores dins d’un marc de
desenvolupament sostenible.
 Valorar la contribució dels hàbits individuals o domèstics a l’agudització o mitigació dels
problemes d’escala global.

Competències específiques de la matèria

 Competència en indagació. Comparació de dades de diferent origen i integrar-les en

la interpretació d’un problema.

Exemple: Activitat 2: les xifres sobre els residus urbans i els nostres hàbits.
  Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia.
Contribució de la ciència a la construcció de criteris quantitatius de validació i a la
desmitificació i regulació de certes denominacions, com ara productes ecològics.

Exemple: 9.8. El cicle de vida dels objectes.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competència en gestió i tractament de la informació. Interpretació de les

conclusions d’un estudi basat en sèries complexes de dades.

Exemple: Activitat final 1: anàlisi del cicle de vida d’un detergent.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Reconeixement del valor

de les innovacions científiques i tecnològiques en la transformació de la societat, en un
marc històric.

Exemple: Activitat 1: notícies del neolític.

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 5 hores de classe.

Unitat 10. Un món digital

Continguts
10.1 La societat de la informació
A. De la Revolució revolució Industrial industrial a la revolució tecnològica
B. Un nou concepte del valor. El coneixement i la informació com a patrimoni
10.2 Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)
A. Les TIC i la societat de la informació
B. Funcions de les TIC
C. Amenaces i oportunitats
D. Convergència entre la investigació científica i les TIC
E. Les TIC i l’entorn
10.3 La informació digital
A. Analògic i digital
B. El codi binari
C. Tractament digital de la informació
10.4 L’ordinador i l’emmagatzematge d’informació
A. Una mica d’història
B. L’ordinador
A fons. Retrat d’un tecnoaddicte

Objectius didàctics
 Descriure els trets característics de la societat de la informació com a conseqüència de
la revolució tecnològica, produïda principalment pels avenços en les tecnologies de la
informació i les comunicacions.
 Descriure les principals funcions de les tecnologies de la informació i les comunicacions
i el seu paper en els diferents àmbits de la societat, tot valorant-ne les implicacions
econòmiques, socials i culturals.
  Relacionar les TIC i la ciència en els principals camps d’investigació científica, fent
èmfasi en els avantatges i inconvenients que se’n poden derivar.
 Analitzar l’evolució del tractament de la informació en suports analògics i digitals i el
processament i emmagatzematge de dades.
 Descriure els principis bàsics per al tractament digital de textos, imatges i sons.
 Estimular la reflexió al voltant dels límits que s’han d’imposar tant en l’adquisició de
noves tecnologies com en l’acumulació personal de dades en format digital.

Criteris d’avaluació
 Classificar funcionalment les tecnologies de la informació i la comunicació.
 Analitzar l’evolució del tractament de la informació en suports analògics i digitals:
processament, emmagatzematge i intercanvi de dades, tractament de la imatge i
realitat virtual.
 Relacionar serveis o objectes d’ús quotidià amb els materials i la tecnologia utilitzada
per fornir-los i construir-los, els principis científics que els inspiren i els impactes
generats sobre el medi ambient o els recursos naturals.
 Reconèixer els canvis generats per les tecnologies de la informació i la comunicació en
àmbits científics, polítics, socials i culturals, prenent en consideració els riscos que
afecten la vida quotidiana dels individus.

Competències específiques de la matèria

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia.

Reconèixer els aspectes positius i negatius de la irrupció de les TIC en la vida
quotidiana i en els processos de producció.

Exemple: Activitat 1: trets principals de la societat de la informació.

 Competència en la reflexió sobre la natura de la ciència. Canvis petits en la base

provoquen canvis profunds en l’estructura: comprensió dels fonaments de la
digitalització com a punt d’arrencada de les transformacions tecnològiques.

Exemple: Activitat 2: procés de conversió d’una imatge a un format digital.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competència digital. Manipulació amb destresa dels conceptes i terminologia tècnica

associada a les TIC.

Exemple: Activitat 11.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Identificació de les noves

formes de relació entre les persones i el seu entorn arran de la implantació de les TIC.
Exemple: A fons, retrat d’un tecnoaddicte.

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 5 hores de classe.
Unitat 11. Un món connectat

Continguts
11.1 Un món connectat?
A. Internet: una nova forma de veure el món
B. La Xarxa en dades
C. La bretxa digital
D. La telefonia mòbil: una alternativa de futur?
11. 2 El món de les telecomunicacions
A. Internet
B. La seguretat a la Xarxa
C. Qui controla la Xarxa?
11. 3 La cultura de la societat digital
A. Ciberespai i cibercultura
B. La Xarxa: intel·ligència col·lectiva cultura d’afeccionats?
C. Els mitjans de comunicació, la publicitat i la participació de l’usuari
D. Els models electrònics
A fons. El món virtual substitueix el món real?

Objectius didàctics
 Reconèixer i entendre les repercussions socials, econòmiques i culturals provocades
per l’aparició d’Internet, tant a partir de dades sobre els usos de la Xarxa, com a partir
de reflexions fetes sobre articles, textos o entrevistes.
 Saber valorar els beneficis de l’accés ràpid i flexible a tot tipus d’informació, juntament
amb els riscos derivats de la manca de bons filtres de continguts, de la deficiència dels
sistemes de protecció de dades o dels conflictes psicològics i socials associats a l’abús
d’aquests tipus de recursos.
 Descriure els fonaments bàsics per a l’intercanvi de dades digitals, la conversió
analogicodigital, i els principals sistemes de transmissió de dades a través
d’Internetd’internet.
 Diferenciar les principals aplicacions que es poden usar sobre Internetinternet.
 Descriure els sistemes de comunicació a distància, tipus de senyals i la seva
transmissió al llarg de la història.
 Valorar les implicacions econòmiques, socials i culturals de les tecnologies de la
informació i la comunicació.

Criteris d’avaluació
 Descriure els sistemes de comunicació a distància.
 Valorar les implicacions econòmiques, socials i culturals de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
 Valorar i aplicar alguns hàbits i tècniques que garanteixin la seguretat de les dades i la
privacitat de la informació continguda als ordinadors.

Competències específiques de la matèria

 Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia.

Comprensió dels mecanismes de cerca hipertextual i la seva relació amb la construcció
de la societat de la informació.

Exemple: Activitat 1: què sabem, d’Internet?

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

 Competència en recerca. Esbrinar les característiques de la bretxa digital i localitzar

els focus de desigualtat a partir de l’anàlisi de dades.

Exemple: 11.1.C. Activitat 4: la bretxa digital.

 Competència digital. Coneixement dels sistemes de seguretat i dels problemes

tecnològics associats.

Exemple: Activitat 5: com aconseguir una Xarxa més segura.

 Competència en el coneixement i interacció amb el món. Valoració dels canvis

socials i culturals impulsats per la interconnexió.

Exemple: Lectura 3: una nova societat. A fons: el món virtual substitueix el món real.

Temporització
Per treballar aquesta unitat es recomana dedicar-hi 5 hores de classe.

PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ
És realitzaran 2 exàmens cada trimestre: el primer examen suposarà el 40% de la nota de
continguts i el segon examen serà el 60% i acumularà la matèria de tot el trimestre.
La nota de l’assignatura de cada trimestre s’obtindrà a partir de la nota dels exàmens (70%) i
de les competències i actitud (30%). Dins d’aquest segon apartat, a més dels exercicis
individuals, hi haurà un treball en grup que es farà a partir de l’anàlisi d’un article científic i que
s’haurà d’exposar davant tota la classe
Si algun dels exercicis o exàmens presentats té moltes faltes d’ortografia s’haurà de repetir
degudament corregit.
Hi haurà exàmens de recuperació per trimestres per aquells alumnes que hagin suspès alguna
avaluació. Aquesta prova es realitzarà el més aviat possible després de saber-ne el resultat.

TEMPORITZACIÓ DE L’ASSIGNATURA
El primer trimestre es treballaran les unitats 1, 2, 3.
El segon trimestre es treballaran les unitats 4, 5, 6, 7.
El tercer trimestre es treballaran les unitats 8, 9, 10, 11.

METODOLOGIA
En el desenvolupament de l’assignatura s’utilitzarà el llibre de text: “Ciències per al món
contemporani” de l’editorial McGrawHill (Sèrie Fluvià), així com documentals d’actualitat i
material penjat a la xarxa i relacionat amb cadascuna de les unitats. Els alumnes podran trobar
al moodle, sempre que sigui possible, una còpia dels articles o documentals treballats.

Es posarà especial interès en l’elaboració i presentació dels exercicis que hi ha al llibre de text,
com en d’altres activitats proposades al llarg del curs.