TEMA 2 – MEMÒRIA

Haurem d’ajudar als alumnes a dir que hi ha un aprenentatge des de que s’explica el
concepte fins l’avaluació. Ajudar-los a estudiar.

METACOGNICIÓ

CONEIXEMENT METACOGNITIU
Coneixement sobre el propi sistema cognitiu.
És un coneixement de tipus declaratiu (conscient i explícit) sobre què és i com funciona
el propi coneixement. Relatiu a:
LA PERSONA: ¿Quines habilitats cognitives tinc/té un individu?
L’ACTIVITAT: Característiques i demandes de l’activitat (temps,
esforç…)
LA ESTRATÈGIA a aplicar per a executar l’activitat (esquemes, resums…) pot estar
vinculat a la facilitat (elegir un llibre de 1r ESO).

Fer avaluacions sobre la manera que estudiem: quanta informació sóc capaç d’estudiar?
Quines activitats cognitives tinc? Quan de temps he de posar per a realitzar l’activitat?
Faig esquemes, resums, mapa conceptual...?

Aquest està en continua interacció – difícils de distingir

CONTROL METACOGNITIU

Implicat en l’auto-regulació dels processos i estratègies cognitives.

És un coneixement procedimental (no necessàriament conscient). Executem accions
però no sabem per què. Són els passos que seguim a l’hora de realitzar les estratègies.

3 aspectes implicats:
a) Planificació del procés i organització de recursos/temps i estratègies abans de
realitzar l’activitat.
b) Supervisió (monitorització) i re-ajust del procés a partir de resultats parcials.
c) Avaluació final de resultats en funció dels objectius.

Com es desenvolupen els PROCESSOS METACOGNITIUS?

La metacognició augmenta des de la infància fins a l’adolescència.

Característiques en Ed. Secundària (grans diferències individuals):

 Adolescents són capaços d’establir objectius i planificar el procediment a seguir.
 Aprenen a seleccionar i desplegar de forma eficaç comportaments estratègics
adaptats a les característiques i demandes de les activitats.
 Són més capaços d’auto-regular i supervisar els processos cognitius que activen
abans-durant-després de la realització d’una activitat.

- Soc més bo en matemàtiques que en llengua

Paper del professor d’Ed. Secundària: Ensenyar i entrenar en estratègies

metacognitives.
¿Com s’ha de resoldre esta activitat? ¿Quina és la millor estratègia a aplicar? ¿Com
transferir una estratègia a noves situacions…?
Exemple: activitats de Speaking que puguin transmitir en altres situacions (que es
presenten en altra classe, a casa...)
Exemple 2: vocabulari. Una estratègia és generar frases (posar-les en context).
Si no practiquem els conceptes en noves situacions, no podem sempre aplicar allò que
aprenem.

LES FUNCIONS EXECUTIVES D’INHIBICIÓ I FLEXIBILITAT

COGNITIVA

- INHIBICIÓ. Relacionada amb el desenvolupament del còrtex pre-frontal.

Consisteix en:
• Controlar pensaments, emocions i respostes impulsives
• Resistir pensaments indesitjables
• Demorar gratificacions
Predictor de problemes psicosocials i rendiment acadèmic . Exemple: és difícil controlar
els pensaments inhibits, més difícil en la secundaria. No saber dir que no a les drogues,
per problemes d’inhibició.

Tarea Stroop (colors) i demora de la gratificació (xocolate o llepolies)

FLEXIBILITAT COGNITIVA

Consisteix en:
• Canviar la perspectiva especial sobre alguna activitat
• Canviar la forma habitual de resoldre problemes

Es basa en control inhibitori i en MO

• Inhibir la inèrcia i atendre al canvi. Necessites inhibir una resposta automàtica (la
imatge de la jove) per a pensar en l’altra (la imatge de la dona major).
- MO: aquella informació que ocupa la MO sols es la imatge i no pensem en què
anem a sopar hui. Si la MO és més limitada, costarà més canviar d’una cara a una
altra.

EL DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT FORMAL

Perspectiva de Piaget sobre el canvi cognitiu al llarg del desenvolupament i

característiques del pensament formal.

Entre la infància i l’adolescència:

a) ocorren canvis en el desenvolupament cognitiu predicibles, regulars i significatius
que
b) es concreten en etapes o estadis que succeeixen universal i invariablement, i
c) suposen formes qualitativament diferents de pensament.

COM ÉS EL PENSAMENT ADOLESCENT?

o El pensament infantil és concret (Estadi de les operacions concretes: de 7 a11
anys): raonament sobre la realitat tangible i no sobre possibilitats.
o El pensament adolescent és formal (estadi de les operacions formals, a partir
d’11-12 anys):

CARACTERÍSTIQUES (adolescent)
1. Implica una transformació intel·lectual qualitativa: la capacitat d’Abstracció
(raonar a partir d’hipòtesis no vinculades a la realitat concreta considerant, a
nivell mental, distintes possibilitats respecte a un fenomen).
2. Implica, per tant, operacions de 2º ordre que no es realitzen directament
sobre la realitat (1º ordre), sinó sobre proposicions que la descriuen o
representen.
Exemple:
Transitivitat (establir relacions entre dos elements que no han sigut comparats): Si A és
més gran que B i B és més gran que C → A és més gran que C.

PENSAMENT HIPOTÈTIC-DEDUCTIU I RAONAMENT PREPOSICIONAL

PENSAMENT FORMAL = CAPACITAT D’ABSTRACCIÓ

- Raonament hipotètic-deductiu (passar d’allò general a l’específic i generar

hipòtesis): a partir d’una Tª general (p.ex., sobre el “canvi climàtic”), el subjecte és
capaç de generar hipòtesis específiques
(p.ex., els “potencials efectes negatius”).

- Raonament inductiu (passar d’allò específic al general): a partir d’observacions

concretes, el subjecte arriba a generalitzacions (p.ex. “si en l’última dècada la
 mitjana de precipitacions en Espanya ha disminuït”, pot induir que el “canvi
climàtic disminueix la freqüència de les pluges”).
- Raonament proposicional: Capacitat de raonar a partir de proposicions o enunciats
verbals relacionats mitjançant connectors lògics (conjunció, disjunció,
equivalència…).
 L’augment d’emissions de gasos Y la desforestació són la causa del canvio
climàtic.
 L’augment d’emissions de gasos O la desforestació són la causa del canvio
climàtic
 Si emetem massivament CO2 a l’atmosfera (p) s’incrementa l’efecte
hivernacle (q). (p → q) Emetem CO2. (p)doncs es produeix l’efecte
hivernacle (p, → q).

EL DESENVOLUPAMENT DEL PENSAMENT FORMAL

¿En Ed. Secundària finalitza el desenvolupament cognitiu?
EL PENSAMENT POST-FORMAL

Alguns teòrics consideren l’aparició de noves etapes posteriors al pensament formal. El

pensament post-formal permetria:
 Transcendir el pensament objectiu i lògic, incorporant allò subjectiu i personal.
 Introduir el relativisme: la meua perspectiva, una de moltes possibles i amb
caràcter provisional.
 Introduir el pensament dialèctic: capacitat de considerar punts de vista oposats
(cada idea o tesi té una antítesi).
 Afavoreix un estil de pensament flexible i crític.