IRENE GARCÍA VILLAREJO

1R MAGISTERI

1R QUATRI

1
BLOQUE 1: BASES CONCEPTULS I
METODOLÒGIQUES
TEMA 1. PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

1.1 BASES CONCEPTUALS DE LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

QUÈ ÉS LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

*Disciplina psicològica dinàmica, teòrica i aplicada concebuda per a estudiar des de una
perspectiva multidimensional i multidireccional les constants i canvis que va experimentant el
comportament humà durant tot el cicle vital.

*Comportament: Observable-> conductes

Interioritzat-> canvi psicològic: cognitiu, lingüístic, emocional…

*Normalitat: com a ajust. S’entén com una bona adaptació. Un individu és normal si afronta la
realitat de manera eficaç.

EL CICLE VITAL

▪ PERÍODE PRENATAL: de la concepció al naixement

▪ PRIMERA INFÀNCIA: del naixement als 2 anys

▪ INFANTESA: dels 2 als 12 anys

• Primerenca: 2-6 anys

• Tardana: 7-12 anys
• Pubertat: final de la infància i inici de la adolescència

▪ ADOLESCÈNCIA: dels 12 als 18 anys

▪ VIDA ADULTA:

• Joventut: 20-40 anys

• Mitjana edat: 40-60 anys
• Tercera edat: més de 60 anys

TIPUS DE CANVIS
 Quantitatius: canvis en el domini ( increment o decrement) d’una habilitat o
característica del comportament. Continus.

Ex : un xiquet menut que augmenta el seu vocabulari o una persona major que perd la
memòria.

 Qualitatius : canvis en l’estructura del comportement i la forma d’actuar.

Discontinus.

2
Ex : passar de balbussejar a dir paraules.

Quan un canvi quantitatiu és molt gran pot passar a ser qualitatiu. Ex: una persona
introvertida comença a anar al psicòleg per tal de millorar les seues relacions
interpersonals. Quan comença a obrir-se i veu canvis a millor són quantitaius però si
després de 2 anys la podem classificar com extrovertida, considerem el canvi qualitatiu.

⚪ Evolutius: aparició de noves formes de comportament. Ex: joven que comença a

conduir.
⚪ Involutius: regressió/ deteriorament/ supressió d’un comportament. Ex: adult que
deixa de fumar o xiquet que deixa de tindre por a la foscor.

Qualsevol progrés evolutiu comporta una nova capacitat i a la vegada una pèrdua de
capacitats prèviament existents. Ex: un xiquet que comença a caminar (evolutiu) deixa
progresivament el gateig (involutiu)

⚪ Continus: progressius, graduals, lents.

⚪ Discontinus: comporten una evolució brusc amb oscil.lacions i variacions.

1. Augmentar el vocabulari : canvi quantitatiu

2. Perdre lleument la memòria : canvi quantitatiu

3. Enamorar-se per primera vegada : canvi qualitatiu

4. Aprendre a conduir : evolutiu

5. Deixar de tindre cels d’un germà :involutiu

6. Disminuir la timidesa i superar la por de parlar en públic : quantitatiu i qualitatiu

7. Deixar de fumar: involutiu

QUÈ PROMOU EL CANVI AL LLARG DE LA VIDA?

Tots els canvis obeixen a dos processos:

 Maduració: herència genètica

 Aprenentatge: ambient

2. MODELS I TEORIES DEL DESENVOLUPAMENT

MODELS=PARADIGMES

 Visions generals o esquemes simplificats de la realitat

 Estableixen uns supòsits fonamentals del desenvolupament
 Principals: Mecanicista, organicista i contextual.

3
 TEORIES

- Descripcions i explicacions més concretes del desenvolupament

- Es basen i s’agrupen dins dels paradigmes
- Més rellevants:
o MECANICISTA
 Teoría de l’aprenentatge= conductisme- Watson, Skiner
o ORGANICISTA
 Etologia- Lorenz, Bowlby
o CONTEXTUAL
 Model biològic – Bronfenbrenner
 Orientació del cicle vital – Baltes

Paradigmes
MECANICISTA ORGANICISTA CONTEXTUAL
Metàfora Màquina Organisme viu Orquestra
Objecte d’estudi Conducta observable Estadis o etapes del Influència del context o
desenvolupament ambient
Concepte de canvi Quantitatiu Qualitatiu Quantitatiu+ Qualitatiu
evolutiu Continu Discontinu Continu+ Discontinu
Primàcia Ambiental Primàcia Herència Interacció persona-
Reversible Unidireccional context
Multidireccional

Concepte de Aprenentatge Seqüència Processos interactius

desenvolupament d’associacions ambient- d’etapes/estructures persona-context
conducta
Objectiu Descriptiu Descriptiu-explicatiu Descriptiu-explicatiu
Concepte de la persona -Passiva, reactiva Activa, propositiva Activa, propositiva
-Importància experiències
vs edat

MECANICISTA ANYS 50-60

Metàfora Ser humà= máquina
(format per parts que compleixen una funció determinada, i el
seu desenvolupament implica una successió de canvis deguts a
l’aprenentatge)

Arrels filosòfiques Empirisme: Locke. Hume

Objecte d’estudi Conducta observable (el que es pot veure)
Objectiu Descriptiu (descriure els canvis sorgits a partir de les relacions
ambient-conducta)

4
Concepte de desenvolupament
Concepte de la
persona/organisme
Concepte de canvi evolutiu
Teoría + representativa
ORGANICISTA
Metàfora
Arrels filosòfiques
Objecte d’estudi
Objectiu
Concepte de desenvolupament
Concepte de la persona
Concepte de canvi evolutiu
Teoría + representativa
Aprenentatge d’associacions ambient-conducta
 Passiva, reactiva
(Reacciona als estímuls, a les influències externes, sense
participar activament en com afecten aquestes
influències)
(Els canvis sempre es podran programar quan es
coneguen els estímuls que els provoquen i els reforços
que els consoliden)
 Importància de les experiències vs. Edat
(El desenvolupament depén en major mesura de les
experiències viscudes. L’edat és un punt de referència
ja que es suposa que quan + edat + experiències)
 Quantitatiu
 Continu
 Primacia ambiental
 Reversible
Teoria de l’aprenentatge= Conductisme (Watson, Skiner)
Ser humà= organisme viu
Racionalisme: Rosseau
Estadis o etapes de desenvolupament.
Descriptiu- explicatiu(les experiències
modifiquen el desenvolupament però no el
causen ja que existeix una programació
preestablerta d’aquest a nivel genètic)
Seqüència d’estructures distribuides en
etapes (relacionades amb l’edat cronològica)
Activa, propositiva
(Participa activament en la construcció de
coneixement i desenvolupament a través de
la interacció d’estructures del subjecte i de
la realitat)
 Qualitatiu
 Discontinu
 Primacia herència
 Unidireccional
• Etologia (Lorenz, Bowlby)
• Teoria estructuralista (Piaget)
• Teories psicoanalítiques (S.Freud, A.Freud,
Erickson).
5
CONTEXTUAL anys 70

Metàfora Ser humà= orquestra

Arrels filosòfiques Hegel, Marx
Objecte d’estudi Influència del context o ambients
-Context: ambients amb les seues
característiques socials i físiques que
envolten els canvis del comportament humà.
Objectiu Descriptiu- Explicatiu
Concepte de desenvolupament Processos interactius persona-context
Concepte de la persona Activa, propositiva.
-Actiu en el procés de desenvolupament
(organicista)
-Ambient actiu (mecanicista)
-Sistema en el que interactúen els factors
psicològics, biològics i socials.
Concepte de canvi evolutiu  Quantitatiu+ Qualitatiu
 Continu +Discontinu
 Interacció persona-context
 Multidireccional
Teoría + representativa  Orientació del cicle vital (Baltes)
 Model Bioecològic (Bronfenbrenner)

Teories
mecanicista

1. Teoria de l’aprenentatge (CONDUCTISME)

 Autors : Watson i Skinner.

 Èmfasi en influències ambientals: estímuls i conseqüències
- Mecanicista perquè el ser humà es moldejat de forma passiva per
esdeveniments ambientals i aprén gràcies a la suma de les experiències.
 Xiquet com a tabula rasa quan naix: el xiquet es convertix en adult segons el ambient
en el que visquera i la manera en la que l’educaren els progenitors.
 Procés de desenvolupament:
- Canvi conductual observable, continu i quantitatiu
- Desenvolupament resulta d’una suma d’aprenentatges com a resultat dels
estímuls actuals i del passat.
- L’edat no és rellevant (qualsevol conducta es podría aprendre en qualsevol
moment del cicle vital), sinó les experiències acumulades.

6
organicista

2. ETOLOGIA

 Autors: Lorenz (empremta), Bowlby (teoria de l’aferrament)

 Èmfasi en les influencies biològiques:
- Totes les espècies animals naixem amb respostes comportamentals innates i
instintives biològicament programades per sobreviure.
- Aspectes evolutius del comportament : adaptació a l’ambient i supervivència.
 Procés desenvolupament :
- Infància : importància de les primeres experiències (cumplixen imp funció
adaptativa per al desenvolupament de l’organisme)
- Durant tot el cicle vital: conductes adaptatives en cada etapa.
- L’ambient és secundari : els organismes seleccionen allò que és més rellevant
en cada etapa (predisposició biológica)
- Desenvolupament és el resultat de la interacció del subjecte actiu (conductes
bàsiques programades en el temps) amb l’ambient (diferent en cada edat).
 PERÍODES:
- Període crític: període biològicament determinat per a aprendre un
comportament, en que els animals són especialment receptius a uns estímuls
determinats.
(Fòra d’aquest període, el canvi de comportament no es produirà o no será
permanent)
- Període sensible: Interval de temps òptim per a desenvolupar aptitus o
comportaments, en que l’individu és més sensible a determinades
experiències ambientals.
( A diferencia de l’altres, és menys estricte, els intervals són menys rígids i és
probable que existisca els desenvolupament fora del període sensible)
contextual
3. MODEL BIOECOLÒGIC
 Autor: Bronfenbrenner
 Èmfasi en la imp del context: Context real i context percebut.
 Anàlisi detallada de les influències ambientals: els contextos.
o Ex : família, escola, amics, cultura…
 També accepta la influència de les característiques biològiques

7
  Idea central. INTERACCIÓ DINÀMICA entre persona-context.
 Procés de desenvolupament:
o Progressiva acomodació mútua entre persona-ambient
o Persona activa en interacció constant amb els diferents contextos

Ambient ecològic: estructures cadascuna de la qual está dins de la següent:

- Microsistema: context o grup social on participa activament

Família, companys de l’escola, lloc on juga ,etc.
- Mesosistema: interrelació de microsistemes on participa activament
Relacions entre pares, mestre i companys, etc.
- Exosistema: entorns en els quals l’individu no participa activament però li
influeixen en el desenvolupament.
Escola, medis de comunicació, etc.
- Macrosistema: valors culturals, educación, sistema de creences, política.

4. ORIENTACIÓ DEL CICLE VITAL

 Autor: Baltes
 Model teòric +integrador i més àmpliament acceptat en la psicologia del
desenvolupament
 Objectiu: Analitzar l’evolució de la persona durant tota la vida i en un context
biocultural determinat.

8
 Procés de desenvolupament:
2 nivells d’anàlisi del desenvolupament (analizar els elements biològics i psicològics
que influeixen en el desenvolupament i a més buscar els elements causals que
l’expliquen)
- Descriptiu: descripció de trajectòries individuals.
 Canvis es van acumulant durant tota a vida
 Amplia variabilitat interindividual i intraindividual que dificulta extraure
regularitats.
 Tenen múltiples causes: biològiques i ambientals (socials i històriques)
 Hi ha una gran plasticitat individual. (poden donar-se canvis en qualsevol
dimensió del desenvolupamet, com a conseqüència de l‘acció de factors
ambientals ,històrics, etc. )
- Explicatiu: identificar les múltiples influències causals.
El desenvolupament s’explica per la interacció entre 3 sistemes de influències
biològiques i ambientals:
o Factors normatius d’edat (factors ontogenètics): determinats biològics i
ambientals que normalment ocorren en un moment de la vida.
 Biològics : pubertat
 Socials : jubilació
o “ “ històrics: determinants biològics i ambientals depenents del moment
històric viscut i que afecten tota la generació o grup social.
 Ex : crisi econòmica, pandèmia…
o “ no normatius: determinats biològics i ambientals que NO ocorren a la major
part dels individus.
 EX: loteria, accident, malalties greus…

9
TEMA 2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ I DISSENYS EVOLUTIUS

ÍNDEX

1. Introducció
2. Modalitats metodològiques en investigació
2.1. Mètode descriptiu
2.2. Mètode correlacional
2.3. Mètode experimental i quasi experimental
3. Tècniques de recollida de dades
4. Dissenys d'investigació en psicologia del desenvolupament:
4.1. Dissenys simples
4.2. Dissenys seqüencials
5. Consideracions ètiques en avaluació
6. L'avaluació del desenvolupament infantil =

DEFINICIONS

Ciència: conjunt organitzat de coneixements obtinguts mitjançant el mètode científic

Mètode científic : procediment general d’investigació científica

Objectius: descriure i explicar la realitat, extraure regularitats a partir de l’heterogeneïtat.

Principis : Objectivitat i comprovabilitat empírica, sistematicitat i control de variables.

VIES PER ACCEDIR AL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

MÈTODE DEDUCTIU
GENERAL A LO PARTICULAR- CAUSES I CONSEQÜÈNCIES D’UN CONEIXEMENT
EXISTENT

S’extrauen conclusions mitjançant una deducció lógica que és la hipòtesi que han de ser
contrastades empíricament.

Els humans són mortals, Sòcrates és una humà, Sòcrates és mortal.

MÈTODE INDUCTIU
PARTICULAR A LO GENERAL – CONEIXEMENT NOU

S’analitzen dades per a identificar relacions i posteriormente generalitzar els resultats.

He vist un ocell que vola, un altre. Conclusió: els ocells volen

MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU

Pasos 5 Problema- model teòric- hipòtesi- evidencia empírica (dades)- acceptació o modificació

10
2. MODALITATS METODOLÒGIQUES EN INVESTIGACIÓ

·Descriptiva: observació i mesurament plantejat de les variables. Assossiació de variables.

Manipulació: min. Control estrany: mín Nat:màx

·Correlacional: análisi estadística. Direcció i magnitud de variables.

·Experimental: relacions causa-efecte

Variables estadística: qualitat o característica propensa a adquirir diferents valors.

3. TÈCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES

1. Observació sistemàtica: observació planificada i estructurada del context natural: protocol

d’observació.

- Adequada per l’estudi de temes de la psicologia evolutiva: (interaccions amb la família,

el joc, el llenguatge)
- Mostra representativa i reflexar la realitat.

DESAVANTATGES

 Biaix o “sesgo de l’observador”

 Reactivitat de l’observador”

2. Entrevistes: conjunt de preguntes plantejades per un entrevistador, més o menys estructura.

Oral

3. Qüestionaris o tests: instrument estructurat d’avaluació amb propietats mètriques conegudes

(Fiabilitat, barems) Pot ser auto- o heteroadministrat (com els pares)

11
TEMA 3 DESENVOLUPAMENT SENSORIAL I PERCEPTIU

TEMA 9. AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

ESCALES PER A L’AVALUACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT INFANTIL

PROVES DE SCREENING (DE DETECCIÓ, CRIBRATGE)

- Són d’aplicació ràpida i senzilla.

- Per a identificar possibles problemes de desenvolupament
- Determinen les àrees de desenvolupament que requereixen una avaluació completa

PROVES DE DIAGNÒSTIC (ESCALES COMPLETES)

- Per confirmar i caracteritzar els problemes de desenvolupament

- Aplicació que requereix més temps i preparació

1. ESCALA D’AVALUACIÓ DEL COMPORTAMENT NEONATAL DE BRAZELTON

Autor: T. Brazelton

Finalitat: avaluació del comportament neonatal

Aplicació: individual

Temps: variable, 30 min aprox

Edat d’aplicació. 0-2’5 mesos

35 ítems conductuals+18 ítems reflexos (somni/vigilia)

L’escala valora:

- Conducta reflexa
- Organització neurológica
- Reactivitat davant estímuls
- Resposta a estímuls visuals i auditius
- Nivell d’habituació
- Maniobres de consolació

2. BAYLEY, ESCALES BAYLEY DE DESENVOLUPAMENT INFANTIL

Autor: N.Bayley

12
Finalitat:

Aplicació

Temps

Edat

Finalitat:

Aplicació

Temps

Edat

TEMA 4 DESENVOLUPAMENT FÍSIC I PSICOMOTOR.

ANÒXIA/ HIPOXIA: dèficit en l’oxigenació durant el part o immediatament després com per
pressió sobre el cordó umbilical.

 3 minuts : risc de dany cerebral

 Conseqüències:
o Retard en el desenvolupament Intel.lectual i motor
o Les conseqüències poden arribar a ser irreversibles.

PES BAIX EN NÀIXER(<2.500g)

Causes :

 Naixement preterme(prematurs < 37 setmanes)

o Exemple : germans bessons( unes 3 set abans)
o En general millor pronòstic(conseqüències menys greus)

AVALUACIÓ DEL NOUNAT

ESCALA DE APGAR

13
*Prova ràpida d’avaluació de la condició física:

1. Aparença: color de la pell(0-2 punts)

2. Pols: ritme cardías (0-2 punts)
3. Gesticulació: resposta a estímuls (0-2 punts)
4. Activitat: to muscular (0-2 punts)
5. Respiració (0-2 punts)

Puntuacions:

 7 o més : bona condició física.

 4-6 : avaluació i atenció especial
 <4: intervención d’emergència.

S’avalua dues vegades: als 5 minuts sols millorar.

ESCALA NBAS DE BRAZELTON

Avaluació exhaustiva de l’estat conductual del nounat:

 Conducta reflexa
 Organització neurològica
 Reactivitat davant estímuls
 Nivell d'habituació
 Resposta a estímuls visuals i auditius
 Maniobres de consolació

Objetiu:

- Detecció d’alteracions i riscos

- Valorar la possibilitat d’ estimulació primerenca

2. CAPACITATS REFLEXES I ESTATS

Reflexos: Respostes fixes, innates i involuntàries a determinats estímuls.

Funcions: supervivència, preparació per a habilitats futures, protecció...

La presència o absència de reflexos i el curs del seu desenvolupament proporcionen informació

sobre el sistema nerviós d'un bebé i són un índex del seu funcionament i estat de maduresa.

→ Del conjunt de reflexos tenim:

 Els que tenen funció adaptativa o supervivència

 Els que són vestigi del passat
 Els que són manifestacions del circuit neurològic
 Els que passen a ser conductes voluntàries

14
TIPUS DE REFLEXOS

2.1 REFLEXOS PERMANENTS

Duren tota la vida.

 Reflex de parpalleig
 Respiració
 Sacsejada/ Retracció del genoll
 Moviment pupil.lar
 Tos
 Esternut
 Engolir

2.2 REFLEXOS TEMPORALS, ARCAICS, DELS NOUNATS.

REFLEX DE SUCCIÓ

Estímul: posem un dit en la boca del bebé

Resposta: Succió rítmica

-No es el tot automàtica. Si el bebè dorm o està saciat, no sempre es produeix

-Resposta dèbil els primers dies.

▪ Desapareix: 9 mesos

▪ Funció: Alimentació

REFLEX DELS PUNTS CARDINALS( DE HOCIQUEO O DE MOS)

▪ Estímul: Estimulem un dels costats del cap del xiquet

▪ Resposta: Girar el cap al costat estimulat i succionar

▪ Desapareix: 3-9 mesos* (*) Existeix en adults amb paràlisi cerebral greu.

▪ Funció: Alimentació

REFLEX DE PRENSIÓ

▪ Estímul: Posar un dit sobre la palma de la mà

▪ Resposta: Tanca la mà

▪ Desapareix: 4 mesos

▪ Funció: Preparació per a agafar objectes

REFLEX DE MORO

15
▪ Estímul: Soroll fort (sobresalt)N o deixar-lo caure breument

▪ Resposta: Extensió i retracció de braços i cames

▪ Desapareix: 6 mesos

▪ Funció: Desconeguda (protecció?)

REFLEX DE BABINSKI

▪ Estímul: Acariciar la planta dels peus des dels dits fins al taló

▪ Resposta: Els dits dels peus s’obrin i el peu gira

▪ Desapareix: 8-12 mesos

▪ Funció: Desconeguda

REFLEX TONIC CERVICAL (ESPADACHÍN)

▪ Estímul: Girar-li la cara quan está boca per amunt

▪ Resposta: Es posa en posició d’esgrima

▪ Desapareix: 4 mesos

▪ Funció: Preparació per a arribar a agafar els objectes

REFLEX DE MARXA

▪ Estímul: Sostenir el bebè per les axil·les i fer-lo posar els peus sobre una superfície llisa

▪ Resposta: Posa un peu darrere de l’altre

▪ Desapareix: 2 mesos (aparentment)

▪ Funció: Prepara el bebè per aprendre a caminar

ESTATS DEL NOUNAT

En nàixer, el xiquet ha d’adaptar-se als ritmes bàsics (Menjar / no menjar, somni / vigília)

Estats durant el primer mes (grau de menys a més activitat):

◦ Somni regular (8-9 hores): poca o gens d’activitat.

◦ Somni irregular (8-9 hores): moviments suaus, agitació ocasional, gestos facials,
respiració irregular i moviments oculars (REM).

16
 ◦ Somnolència: Procés de dormir-se o despertar-se. Grau d’activitat intermedi.

◦ Alerta en repòs (2-3 hores): inactiu però amb els ulls oberts i atent.

◦ Activitat en despertar-se (2-3 hores): explosions d’activitat no coordinada amb

respiració irregular.

◦ Plor (1-2 hores): activitat motora vigorosa.

SON I VIGILIA

Diferències entre el somni del/de la R.N. i el de xiquets/as i adults/as:

 Percentatge de son REM. El 50% del temps de somni és REM. Entre els 3 i 5 anys
disminueix al 20% del temps
 I perquè romanen tant de temps en la son REM ?
o Teoria de l'autoestimulació: assenyala que la son REM proporciona
l'estimulació necessària per al desenvolupament del sistema nerviós central en
els bebés

3. DESENVOLUPAMENT MOTOR
LLEIS

 CÉFALO-CAUDAL:
 PRÓXIMO-DISTAL:

MOTRICITAT GROSSA

*Moviments musculars generals que impliquen un canvi de posturra o el control de l’equilibri.

Ex: gateig, caminar, sedestació.

Es desenvolupa més lentament que la motricitat fina.

• Per a avaluar la maduresa del control postural es col·loca en les següent postures:

-Supina (boca amunt)

-Prona (boca avall)

-Asseguda

-Parada (dempeus)

• Edats de referencia (veure fotos del power)

-Nounat

-4 setmanes

17
-16 setmanes

-28 setmanes

-40 setmanes

-52 setmanes

-15 mesos

-18 mesos

-2 anys

-3 anys

MOTRICITAT FINA

*Moviments musculars xicotets, que impliquen gran precisió i coordinació.

Ex: agafar objectes, pinça distal, pinça lateral, dibuixar...

AUTOCONTROL MOTOR

• Entre els 18 mesos i els 3 anys:

- Control d’esfínters (primer de dia, desprès de nit)

• Entre els 2 i 3 anys:

- El control de braços i mans ja és prou bo

- Millora el control de cames i peus: més potència i precisió (per exemple, en córrer,
pujar/baixar escales o xutar una pilota).

• Als 3 anys:

- Dibuixa línies verticals i cercles

- Comença a dibuixar la figura humana

• Als 4 – 5 anys:

Lletres rudimentàries i dibuixos més complexos

4.LA LATERALITAT O PREFERÈNCIA LATERAL

*Ocupació preferencial o domini d'un costat del cos sobre l'altre (braços, cames i ulls).

Es defineix entre els 3-6 anys, prefeència als 6 mesos.

18
La lateralitat està relacionada amb l’organització del cervell:

• NO és un hàbit: tractar de canviar-la és molt invasiu.

• Dretans: hemisferi esquerre dominant

• Esquerrans: dominància compartida entre els dos hemisferis. (cervell menys

lateralitzat). -Molts esquerrans són ambidestres.

Es tendeix a ser destre o esquerrà (lateralitat homogènia) encara que existeixen altres
combinacions:

▪ Predominança creuada: quan p. ex. mà i ull dominants en el mateix costat però cama
no (qualsevol combinació)

▪ Predominança mixta o incompleta: quan la preferència o superioritat no és constant.

▪ Ambidextre o ambidextre: Igualtat en la utilització de totes dues mans. Preferència

d'una mà per a unes coses i de l'altra mà per a altres

▪ Lateralitat invertida: L'individu preferia una mà anteriorment i ara altra

5.DESENVOLUPAMENTS MOTORS ESPECIALITZATS: ESCRIPTURA I DIBUIX

5.1 L’ESCRIPTURA
L’aprenetatge està lligat a:

5.2 DIBUIX INFANTIL

5.2.1 ETAPA DEL GARGOTEIG DESORDENAT (12-18 MESOS A 2 ANYS)

• Irregular, desordenat.
• No hi ha intenció formal o figurativa de representar figures
• El xiquet no té consciència que les línies que traça poden servir per a representar
un objecte.
• És el resultat d'una simple conducta motora activada per la imitació d'altres
persones i mantinguda pel plaer implícit del moviment (joc).

5.2.2 GARGOTEIG CONTROLAT O SIMBOLISME ARBITRARI (2-3 ANYS)

Major control del gest el que permet frenar, accelerar, o interrompre el moviment.

• Es desenvolupa la coordinació viso-manual de manera que l'ull ja no segueix a la

mà sinó al contrari, possibilitant el sorgiment de la forma.

19
• Descobreix la seua capacitat per a representar la realitat mitjançant el traç

• No es reconeix el dibuix encara que el xiquet el denomina d'una manera

determinada.

• El sorgiment de la CAPACITAT SIMBOLICA fa possible el trànsit del gargotege a la

representació

5.2.3 ETAPA DE REALISME SUBJECTIU O PRE-ESQUEMÀTICA (3-5 ANYS)

• S'inicia la cerca de la forma figurativa

• El dibuix és més recognoscible. Arbres:
• Animisme
• Són dibuixos molt tenyits pels sentiments i pensaments de la
xiqueta/o . Imita la realitat segons és percebuda i el
dibuix expressa les seues vivències personals.
• Són dibuixos additius que es caracteritzen per la
juxtaposició.
• Dimensions arbitràries. Poca atenció a
proporcions, ordre, mida.
• Comença el dibuix de la forma humana

5.2.4 ETAPA DE REALISME CONCEPTUAL (5-7 ANYS)

• S'intensifica la intenció figurativa de

l'etapa anterior.
• El xiquet dibuixa més el que sap de la
realitat que el que veu.
• Desapareix la juxtaposició, que és
substituïda per la correcta estructuració
del dibuix en el seu conjunt i de
cadascun dels seus elements.
• Comença la representació
espacial
• Augment dels detalls (a vegades
exageració p.ex: massa potes)

20
 5.2.5 ETAPA DEL REALISME OBJECTIU (7-14 ANYS)

• Representa definitivament el que veu, de la

forma més semblant a una fotografia
• Ús de diverses línies de base= perspectiva
• Correcta representació del perfil.
• Aparició de la representació d'esquena.
• Apareixen al final de l'etapa tècniques de
dibuixant com l'ombreig, perspectiva...

TEMA 5 DESENVOLUPAMENT COGNITIU

5.1 PERSPECTIVES TEÒRIQUES

5.1.1 PSICOMÈTRICA
 Estudi de la intel·ligència mitjançant els tests psicomètrics.

Puntuació test = aptitud real

5.1.2 PERSPECTIVA PIAGETIANA

 Enfocament predominant durant molts anys (a pesar de les crítiques i revisions, és una
teoria de referència).
 Ens dóna una visió general del desenvolupament cognitiu
 La intel·ligència com a tendència a l'equilibri = procés dialèctic entre asimilació i
acomodació

OBJECTIU: estudiar l’origen del coneixemnt= capacitats per a comprendre el món

MÈTODE: anàlisi de com els xiquets resolen determinats problemes.

21
ESTADIS (ETAPES): temps que dura una qualitat des de la seua aparició fins a la seua
desaparició o substitució per integració en altra. per fer una conducta de major dificultat o
qualitat.

CONCEPTES D’ASSIMILACIÓ I ACOMODACIÓ

A. ESTADI PREOPERACIONAL (2-7 ANYS)

5.1.3 PERSPECTIVA PROCESSAMENT INFORMACIÓ

• Enfocament predominant actualment
• Estudi del processos cognitius específics: percepció, atenció, memòria, etc.
-Estudia processos cognitius específics:
Atenció, percepció, aprenentatge, memoria, resolución de problemas.
-Persona processadora activa d’ informació
-Desenvolupament: procés continu, gradual( no per etapes)
-Metodología rigorosa

1. MEMÒRIA
Codificació-> etiquetem la información
Magatzem-> la recaptem
Recuperació-> recordem el que hem memoritzat
MODEL MULTI-MAGATZEM. Atkinson i Shiffrin(1968):
Qualsevol informació es processa de manera seqüencial a través de 3 estructures:
A) MEMÒRIA SENSORIAL.
- Funció: registrar i emmagatzemar tota la informació possible de l’ambient a través dels
sentits en magatzems sensorias específics: visual (icònic), auditiu (ecoic).
- Duració: molt limitada (aprox. 250 mil.lisegons) tenim poc de temps per representar-la
- Desenvolupament evolutiu: Escàs canvi des de la infância. La seua capacitat és
constant a partir dels 5 anys , encara que la capacitat de transferència a MCP és major
en adolescentes que en xiquets.

B) MEMÒRIA A CORTO PLAZO

- Funció: manté i gestiona la informació necessària per a fer tasques cognitives complexes
(raonar, solucionar problemas, llegir…)
- Duració: variable ( entre 15 i 30 segons)

22
 - Capacitat: limitada. Fins a 7 unitats d’informació, amb gran variabilitat interdividual i
en funció del significat de la información o coneixements previs.

DECLARATIVA PROCEDIMENTAL

5.2 ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU SEGONS PIAGET

5.2.1 ESTADI SENSORIOMOTOR (0-2 ANYS)

5.2.2. ESTADI PREOPERACIONAL (2-7 ANYS)

LIMITACIONS

1. Raonament transductiu
2. Egocentrisme
3. Centració
4. Irreversibilitat
5. Incapacitat de la noció de conservación
6. Dificultat per a comprendre les transformacions
7. Animisme

Els objectes inanimats tenen qualitats dels éssers humans (pensaments, desitjos, sentiments…)

ex: el sol brilla perquè li apeteix.

8. Artificialisme

Els objectes i els fenòmens naturals han estat creats pels éssers humans i per a la nostra
utilitat. ex: la nit existeix perquè puguem dormir.

9. Dificultat per a classificar objectes*

Només pot fer classificacions simples. Dificultat per a organitzar categories jeràrquiques

HABILITAT DEFINICIÓ PIAGET INVESTIGACIONS

RECENTS
Raonament
transductiu
Egocentrisme Fins a 7 anys no és 3,5 anys són capaços
conscient d’altres de resoldre una
perspectives tasca similar amb
objectes familiars
3 anys poden
adoptar el punt de
vista de l'altre
Als 2 anys adapten el
discurs a
l’interlocutor

23
 (xiquet/adult)
Centració
Irreversibilitat
Incapacitat de la
noció de
conservación
Dificultat per a
comprendre les
transformacions
Animisme Fins a 6 anys Depèn de la
familiaritat (obj.
Mòbils o poc
familiars=errors)

5.2.3. ESTADI DE LES OPERACIONS CONCRETES (7-11 ANYS)

Els xiquets poden:

✓ Fer operacions mentals sobre objectes tangibles, manipulables (operacions concretes).

✓ Pensament més flexible, lògic ( comencen a raonar i deduïr) i organitzat.

Durant l’estadi de les operacions concretes el xiquet adquireix

A. Noció de conservació:

El xiquet resol correctament els problemes de conservació del nombre, massa, longitud i
superfície (7 anys); del pes (9 anys); i del volum (11-12 anys, en l’estadi següent).

Per a aconseguir-ho, ha de ser capaç de:

• Considerar distintes dimensions alhora (descentració)

• Fer operacions mentals reversibles, ja siga per:

▪ Inversió : repetir operacions mentals de forma inversa

ex.: de B pot tornar a A

▪ Compensació :comprendre que els canvis d’una dimensió compensen els d’altra
dimensió.

ex.: és mes llarg, però també més estret.

24
 B. Classificació jeràrquica:

Pot fer classificacions més complexes, amb major efectivitat i flexibilitat.

Comprèn la noció d’inclusió de classe (és a dir, que hi ha subclasses que pertanyen a una
categoria superior).

ex.: hi ha més flors que flors vermelles

C. Relacions d’ordre: seriació i transitivitat.

a) Seriació: capacitat d’ordenar elements en funció d’una dimensió quantitativa

(grandària, pes, longitud...). Després se li demana que incorpore elements nous.

- Menys de 5 anys: sèrie incompleta (només grups de 2-3 elements) i dificultat per a corregir
errors.

- 5 anys: sèrie completa per “assaig i error”, sense fer operacions mentals (va provant cada
element).

- 6-7 anys: planificació estratègica (ex., començar per la regleta més gran i continuar amb la
següent).

b) Transitivitat: El xiquet por fer inferències transitives (però amb elements presents!!
No en la imaginació):

La regleta A és major que la regleta B

La regleta B és major que la regleta C

Quina regleta és major, A o C?

D. Comprensió de la causalitat:

Als 9-10 anys desapareix l’animisme i l’artificialisme. El xiquet ja domina les relacions causals.

E. Capacitat per a la mesura:

Determinar la longitud d’un objecte, la distància entre dos llocs o la durada d’intervals
temporals aplicant algun tipus d’unitat de mesura. (ex.: utilitzar un rellotge).

5.2.4. ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS (11 ANYS O MÉS)

Característiques generals:

✓ Pensament més abstracte, idealista i lògic. Els xiquets poden fer operacions mentals sobre
conceptes abstractes (operacions formals).

✓ Raonament deductiu (general → particular)

25
✓ Es resolen problemes a nivell verbal encara que els objectes no siguen presents. No es
limiten a objectes o experiències reals i actuals.

✓ Estadi menys homogeni (edats orientatives) i de desenvolupament més lent del que *Piaget
va considerar inicialmente.

-Sorgeix entre 11-12 anys (estadi formal incipient)

-Es consolida entre 14-15 anys (estadi formal avançat)

Durant l’estadi de les operacions formals, el xiquet adquireix:

A. Pensament abstracte: Pensament formal, és a dir, que no es basa en objectes o experiències

concretes, reals i actuals.

ex.: pot fer inferències transitives sense tenir els elements presents (basant-se únicament en
representacions abstractes). A = B B=C A?C

B. Metacognició: Capacitat de pensar sobre el propi pensament i planificar estratègies de

resolució de problemes. ex.: pot valorar com ha planificat la resolució d’un problema i pot
canviar d’estratègia.

C. Pensament hipotètic-deductiu: Poden representar-se situacions hipotètiques alternatives i

raonar sobre les seues conseqüències.

ex.: poden imaginar distintes formes de solucionar un problema i deduir quina seria millor.

També poden imaginar altres mons o societats possibles (ex., situacions ideals) i comparar-les
amb la seua realitat actual. ex.: Com és la realitat? Com podrien/deurien ser les coses? Com
sóc jo? Com podria/deuria ser? Com són els meus pares? Com podrien/deurien ser?

EXAMEN

Perspectives: la piagetiana no és l’actual

TIPUS DE MEMÒRIA: exempe de tipus i dir de que memoria és

Classificar bé a Piaget en el organicista

Acomodació i assimilació

Estadis: sensiomotot i preoperacional

Sensiomotor: 5 subestadis, veure com evoluciona la permanência de l’objecte, l’error

Ab en que consisteix i en que subestadi està (4)

Segons Piaget i les investigacions recentes

·Preoperacional:

26
 Funció simbólica

Que adquireix el xiquet i quines limitacions té.

Exemples d’exercicis de conservació

Cosa concreta de Piaget i estudis recentes

Falça crença (sally i anna)

27
TEMA 6: DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

1. INTRODUCCIÓ
Hi ha un període crític per al llenguatge?

*Període crític: Si un xiquet no adquireix el llenguatge durant els primers anys de la vida (de la
infància a la pubertat), les àrees lingüístiques del cervell ja no adquiriran completament la seua
funció.

Algunes evidències:

• Els xiquets que es queden sords desprès del naixement aprenen abans que els xiquets
sords des del naixement.
• Les lesions en àrees lingüístiques del cervell tenen menys efectes negatius durant la
infantesa que durant l’adultesa.
• Com més tard comença l'aprenentatge d’una llengua (ex.llengua estrangera), pitjor és
el rendiment lingüístic adquirit.
• Estudi de casos: Genie (La xiqueta maltractada) i Víctor (El xiquet salvatge d’Aveyron)
il·lustren les dificultats per a aprendre el llenguatge tardanament. (!) No obstant,
encara que els primers anys són molt importants, la evidència no és definitiva per a
confirmar l’existència de període crític

2. PROPOSTES TEÒRIQUES

2.1 CONDUCTISME (TEORIA DE L’APRENENTATGE)

2.2 PSICOLINGÜÍSTICA
A) Teoría nativista o model sintàctic (Noam Chomsky)
B) Models semanticocognitius

2.3 SOCIOLINGÜÍSTICA

CAP DE LES TEORIES ÉS DEFINITIVA, TENEN MOLTS LIMITACIONS

3. RELACIÓ ENTRE LLENGUATGE I PENSAMENT

A) *Determinisme cognitiu (Piaget): el pensament precideix i determina el llenguatege
B) *Determinisme lingüístic (Hipòtesi de Whorf) : el llenguatge determina el pensament.
En funció de la llengua s’interpretarà el món,
C) Vygotsky: el pensament precedeix al llenguatge però després está influït per ell.

28
 D) Innatisme del llenguatge (Chomsky) Pensament i llenguatge són capacitats
independents que interactúen.

4. ETAPES EN L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

4.1 DESENVOLUPAMENT PRELINGÜÍSTIC ( DEL NAIXEMENT A LES 1ERES

PARAULES)
Elements per a la comunicació interpersonal sense llenguatge:

• Plor i gemecs
• Expressions facials i somriure social
• Reconeix, prefereix, presta atenció i respon (ex. gira la cara) a la veu humana i la
llengua materna.
• Sons vocàlics (parrups=arrullos), sons guturals i balboteig
• Ecolàlia

Mecanismes per a les interaccions comunicatives:

• Pot iniciar la comunicació (ex. somriu i balboteja).

• Respecta torns de resposta.
• Pot reconèixer si la comunicació ha estat efectiva
(ex. el xiquet comença a plorar si la mare calla de sobte)

*ACTIVITATS d’especial interés per al desenvolupament del llenguatge:

A. Referència conjunta: un adult crida l’atenció d’un xiquet cap a un objecte, acció o
esdeveniment. Ex. La mare li mostra una nina mentre diu:”Mira, una nina!”
Fases:
o Atenció conjunta(0-6 mesos): el xiquey mira cap a l’objecte.
o Agafar objectes (7-8 mesos): el xiquet intenta agafar l’objecte.
o Assenyalar objectes (8-12 mesos): El xiquet assenyala l’objecte amb el dit i emet
vocalitzacions (ex. balboteja).
o Denominació: (12 o més mesos): El xiquet pronuncia el nom de l’objecte
B. Acció conjunta:
C. Adopció de torns:
D. Conductes situacionals:
E. Imitació selectiva
F. Emissions evocatives i interrogartives:

DESENVOLUPAMENT FONOLÒGIC

Primers sons que produeixen els xiquets (0-6 mesos)  :

Com mes emissions durant les 1eres etapes :

TIPUS DE SO CARACTERÍSTIQUES

29
 Sons vegetati us (al nàixer)

DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

DESENVOLUPAMENT PRAGMÀTIC

• *Protoconversacions (0-9 mesos) : Interaccions entre el xiquet i els adults que pareixen
seguir les regles bàsiques d’una conversació. (ex.: torns de resposta, gestos, entonació i
finalment paraules). No es consideren pròpiament comunicació perquè el xiquet no té una
intenció comunicativa.
• Interaccions amb intenció comunicativa (+ de 9 mesos): Utilitza els sons que ja domina (ex.:
balboteig) i gestos per a mostrar o demanar coses.
• Els principals gestos es divideixen segons la funció comunicativa, en: (Bates i cols, 1975)
o Protoimperatius o preimperatius: Gestos que impliquen una petició (ex. alçar els
braços perquè l’agafen).
O Protodeclaratius o predeclaratius: Gestos per a mostrar, oferir o indicar alguna cosa.

4.2 DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC

4.2.1. DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC PREESCOLAR:

De les 1eres paraules a l’escolarització.

7 Principis universals d’aprenentatge de la gramàtica (Slobin, 1978) :

1. Atendre els finals de paraula :

ex.: Els xiquets aprenen abans els sufixos (com la “–s” del plural) que els prefixos (com “re-” o
“in-”).
2. Les estructures fonològiques de les paraules es poden modificar de manera sistemàtica:
ex.: Primer diuen “gat, gata, gats, gates” indistintament, experimentant amb els sons. Desprès
aprenen que aquestes paraules varien en gènere i nombre.

3. Atendre l’ordre de les paraules:

ex.: Interpreten les oracions d’acord amb un ordre estàndard de paraules (en conseqüència,
tenen problemes amb les passives).
ex.:“El nen fou mossegat pel gos” => “El nen mossega al gos

30
 4. Evitar interrupcions i reorganitzar les unitats lingüístiques:
No intercalen oracions compostes en mig d’una frase, sinó al principi o al final.
ex.: És més fàcil “en el parc hi ha un xiquet que està plorant” que “el xiquet que està en el parc
està plorant”
5. Preferir els marcador explícits i
6. evitar excepcions: Els xiquets generalitzen les regles lingüístiques habituals.
ex.: No utilitzen les formes irregulars dels verbs (En castellà: “andé” per “anduve” / “rompido”
per “roto” /“cabo” per “quepo”).
7. L’ús de marcadors gramaticals ha de guardar sentit semàntic: ex.: El marcador de femení “-a”
sempre indica femení (com ara en “un guineu” i “una guineua*” per “una guineu”).

DESENVOLUPAMENT FONOLÒGIC

DESENVOLUPAMENT MORFOSINTÀNTIC

DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC

DESENVOLUPAMENT PRAGMÀTIC

4.2.2. DESENVOLUPAMENT LINGÜÍSTIC EN EDAT ESCOLAR (NO ENTRA)

SOLS CONCIÈNCIA FONOLÒGICA

31
TEMA 7: DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU I DE LA PERSONALITAT

1. INTRODUCCIÓ
2. TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU
2.1. Enfocaments clàssics, etologia i harlow
2.2. Teoria de l’aferrament de Bowly
o Conducta d’aferrament
o Fases en la formació d’aferrament
o Components bàsics de l’aferrament
3. AVALUACIÓ I TIPUS D’AFERRAMENT: La situació estranya
4. L’AMISTAT
5. DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT
5.1. Autoconciència
5.2. Autoconcepte, autoestima i atribucions causals
5.3. Temperament

32