MÃ Dul 1 - Marc Conceptual. Les Altes Capacitats - 2019 PDF

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
ALTES CAPACITATS
MÒDUL 1. MARC CONCEPTUAL. LES

ALTES CAPACITATS
Mòdul 1. Marc conceptual. Les altes capacitats
MÒDUL 1. MARC CONCEPTUAL. LES

ALTES CAPACITATS
1. Introducció
2. A què ens referim quan parlem d’altes capacitats
intel·lectuals (ACCI)?
2.1 Perfils d’ACCI
3. Les altes capacitats. Un concepte multifactorial.
3.1. Constructes de la variabilitat humana
3.1.1. Estil cognitiu
3.1.2. Creativitat
3.1.3. Intel·ligència emocional
3.2. Catalitzadors psicològics
3.2.1. Personalitat
3.2.2. Motivació
4. La interactivitat. La incidència del triangle interactiu en els
processos d’aprenentatge.
5. Resum
2
© SomDocents Proyectos Educativos SL, 2019
Tots els drets reservats
1. I NTRODUCCIÓ
En què es caracteritza una persona amb altes capacitats? Com
podem reconèixer si un alumne presenta altes capacitats? Com
podem actuar per tal de promoure l’educació inclusiva malgrat la
diversitat dins l’aula? Aquestes són les preguntes que ens podem fer
si ens trobem amb algun alumne que destaca per sobre de la resta
quan el que volem és respondre a les seves necessitats en un context
educatiu en igualtat de condicions.
Aquest primer mòdul dóna resposta a la primera pregunta donant a

conèixer aquells trets característics comuns d‘aquest grup malgrat la
seva heterogeneïtat. L’objectiu és comprendre què implica presentar
alts nivells de capacitat en l’àrea cognitiva, creativa, socioemocional
i d’aprenentatge, per tal de promoure l’educació inclusiva malgrat la
variabilitat individual.
3
2. A QUÈ ENS REFERIM QUAN PARLEM D ’ ALTES

CAPACITATS ( ACCI )?
No detectar un alumne amb altes capacitats a temps pot comportar

l’aparició de trastorns de diversa índole: trastorns d’aprenentatge,
trastorns de personalitat, trastorns d’ànim, problemes de conducta o
d’adaptació. El desenvolupament d’aquests trastorns la majoria de
vegades s’explica pel fet de que sovint la comunitat educativa no
dóna resposta a les necessitats educatives específiques que
presenten els alumnes amb altes capacitats i, per tant, s’acaben
avorrint i desmotivant sense tenir la possibilitat d’aprofitar el seu
potencial.
El fet de tenir altes

capacitats és una
Centre
educatiu
Família
condició que és fruit de la
interacció entre trets
Trets
personals
personals i l’entorn. Si
l’entorn no facilita la seva
I MATGE 1 I NTERACCIÓ QUE FACILITA L ' EXPRESSIÓ DEL POTENC IAL DELS
expressió,
ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS
probablement, no
detectarem els alumnes que posseeixen certes aptituds que els fa
molt productius. Quan parlem de factors ambientals fem referència
als patrons educatius escolars i familiars. Per aquest motiu, és
important donar respostes educatives adaptades a les seves
necessitats. De fet, moltes vegades, el fracàs escolar d’aquests
alumnes s’explica per la no adequació de respostes educatives al seu
nivell de comprensió.
Hi ha una certa predisposició genètica a disposar d’aptituds en

diferents àrees molt desenvolupades, no obstant, el fet que
4
manifestin aquestes habilitats no es pot fer sense l’ajuda adequada

del centre educatiu i de la família.
Per tal d’anar escalfant motors, us proposem un vídeo “Si se quiere,

se puede”, realitzat per la Fundació FANJAC, una entitat sense ànim
de lucre dirigida a nens i nenes amb altes capacitats i/o superdotats.
A través de la percepció de nens i nenes amb altes capacitats, ens
podem fer una idea de la necessitat d’haver de plantejar respostes
educatives ajustades a les necessitats especials d’aquests alumnes.
https://www.youtube.com/watch?v=Bfte8vvxyzo
El concepte “Altes Capacitats” és relativament modern, habitualment

hem utilitzat el terme superdotat per referir-nos a alumnes
excepcionals. Aquest canvi d’etiqueta ha estat un gran esforç per part
de molt professionals, amb l’objectiu de divulgar una nova concepció
de l’excepcionalitat que valori un perfil qualitatiu, i no sols numèric.
El concepte és complex perquè l'evidència d'una o més capacitats no

sempre es correspon amb aquella potencialitat que la fa possible. I
menys encara no existeix una correlació absoluta entre les capacitats
potencials d'un alumne i el seu rendiment escolar. És a dir, les altes
5
capacitats no sempre es manifesten en forma de resultats escolars

excepcionals o excel·lents. És per això que un dels grans reptes que
té l'actual sistema educatiu (i la dels seus professionals) és detectar
la diversitat en totes les seves manifestacions, incloses les que
responen a les altes capacitats, perquè si això no es fa, contràriament
al que seria desitjable, no es podran valorar ni orientar
adequadament aquests alumnes impedint la igualtat d'oportunitats i
la necessària equitat educativa.
Quan parlem d’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AACI),

parlem d’un col·lectiu divers on no hi ha un estàndard d’actituds i
comportaments. Els AACI són alumnes que destaquen bé pel seu
potencial, o pel seu rendiment, per tenir una elevada competència en
una de les àrees cognitives o, en diverses.
Aquest alumnat, dins d’una escola inclusiva, forma part del grup de
Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) per tant, cal
oferir-los les mesures i suports necessaris per poder atendre i satisfer
les seves necessitats educatives. L’objectiu és oferir a l’alumne/a
amb altes capacitats oportunitats educatives per tal que desenvolupi
el seu potencial i talent, així com possibilitar la seva participació en
l’àmbit social i emocional.
2.1. P ERFILS D ’ACCI
Per tal d’entendre el concepte d’altes capacitats, és necessari parlar

de diferents perfils en els quals trobem: superdotats, talentosos i
precoços. A continuació s’exposa cadascun dels perfils:
6
Precoç: comporta un ritme de desenvolupament més ràpid

de l’habitual en una etapa del desenvolupament determinada.
És un fenomen evolutiu, cognoscitiu i emocional de la
intel·ligència humana en què nens/es en edats primerenques
presenten un major desenvolupament intel·lectual.
Talent: direm que un nen o nena té talent quan presenta una
elevada aptitud en certs àmbits o tipus d’informació (per
exemple, talent verbal o matemàtic) o en un tipus de
processament (talent lògic o creatiu). Es tracta d’un talent
específic, en la resta d’àmbits poden presentar nivells discrets
o inclús deficitaris.
o Talent simple: destaca en un únic àmbit o tipus
d’informació (matemàtiques, música, art, etc.) En les
àrees pròpies del seu talent, el talentós es mostrarà amb
freqüència molt més afectiu que el superdotat, però pot
rendir inclús per sota dels seus companys/es en altres
àrees. Podríem dir, que la irregularitat és una de les
característiques del talentós.
o Talent complex o compost: es tracta de combinacions
de talents simples específics (per exemple, Verbal +
Numèric + Lògic).
Un cas de talent complex que hem de parar especial
atenció és el Talent Acadèmic, en aquest es combinen
recursos elevats de tipus verbal, lògic i memorístic.
Aquest perfil intel·lectual que mostren els talents
acadèmics, els permet tenir una gran capacitat i eficàcia
per l’aprenentatge escolar i per tant obtenen un alt
rendiment en les tasques. En les formes tradicionals per
avaluar les capacitats intel·lectuals no es podien
7
diferenciar entre el talent acadèmic i la superdotació, per

tant que un alumne obtingui molt bons resultats
acadèmics no, necessàriament, parlaríem d’un/a
alumne/a superdotat, valorarem altres factors.
A continuació, la taula mostra la classificació dels diferents

talents:
TALENTS SIMPLES DESCRIPCIÓ
Mostren una habilitat excepcional en aspectes

Esportiu
vinculats amb la psicomotricitat o l’activitat física.
Mostren una gran capacitat de lideratge i un elevat
Social
potencial en consciència social.
Mostren un gran potencial en tasques que impliquen
Lògic
raonament lògic, tant deductiu com inductiu.
Mostren una gran habilitat per produir i generar una

Creatiu
àmplia varietat de respostes originals i creatives.
Mostren una elevada capacitat per manipular i raonar

Matemàtic
informació de tipus quantitatiu o numèric.
Mostren una habilitat excepcional per a manipular
Verbal informació verbal, tant en l’àmbit de comprensió com
d’expressió.
TALENTS COMPLEXOS DESCRIPCIÓ
Mostren una habilitat excepcional i alt rendiment en

les àrees del camp acadèmic i els aprenentatges
Acadèmic
formals. Les seves habilitats superiors responen a
l’àrea verbal, lògica i memòria.
Mostren una habilitat excepcional en el camp de les
arts visuals i representatives. Se sol manifestar
més en l’àmbit extraescolar, les manifestacions a
l’escola només se centren en àrees molt concretes
Artístic-figuratiu
com (pintura, fotografia, literatura...). La producció
plàstica (especialment el dibuix) sol ser un motiu de
grat i prestigi entre els companys/es que els serveix
de pont per la socialització.
T AULA 1: C LASSIFICACIÓ DELS TALENTS .
F ONT : A SSOCIACIÓ DE P ARES I M ARES DE NENS AMB A LTES C APACITATS DE L 'ICAC (I NSTITUT C ATALÀ D 'A LTES
C APACITATS )
Superdotat: La Superdotació és el fenomen cognoscitiu i

emocional, estable i global de la persona humana.
8
Implica disposar de un gran potencial en totes les àrees que

comprenen la intel·ligència humana, acompanyada d’una alta
capacitat per les tasques creatives, i un pensament capaç de
combinar aquests aspectes amb un resultat innovador i
diferent. Presenten en un nivell molt elevat tant en raonament
lògic, en creativitat, com en gestió de la memòria i en capacitat
per gestionar la captació perceptiva d'informació.
Les persones superdotades disposen d'un nombre de recursos
superiors en qualitat i quantitat, de manera que la combinació
que fan d'aquests els fan persones especialment aptes per
resoldre qualsevol situació o problema complex que amb un
únic recurs no estarien en condicions de resoldre.
La característica fonamental d'aquest perfil és la flexibilitat de
pensament, o també una aptitud per tractar amb qualsevol
classe d'informació sigui verbal, figurativa, matemàtica,
espacial, etc. o en la manera de processar-la. En els seus
aprenentatges tenen preferències per establir relacions entre
continguts més que en l’emmagatzematge de molta informació.
La seva curiositat pel “per què” de les coses o pel “que passaria
si...” (recerca d’alternatives) és molt alta.
Els tres eixos de la superdotació són:
✓ Intel·ligència: es diferencia de la que es considera
normal per la rapidesa i la facilitat que tenen per
aprendre, combinar i utilitzar els coneixements.
Mostren un seguit de capacitats molt més
desenvolupades o avançades que les persones amb
un nivell intel·lectual normal o mitjà.
✓ Personalitat: presenten una elevada sensibilitat,
capacitat de lideratge, sentit ètic i moral,
9
perfeccionisme, elevat autoconeixement,

inconformista, perseverant i, enginyosos i imaginatius.
✓ Creativitat: tenen una gran aptitud per generar o
inventar alguna cosa innovadora i original. Una
persona creativa té esperit d’inventiva i és hàbil en la
producció de noves idees, com el cas dels superdotats.
En l’avaluació pels diferents perfils, l’exemple de puntuacions que

obtindríem per poder determinar un/a alumne/a superdotat o els
diferents talents simples o complexos serien les següents:
Taula: Aproximació als perfils d’excepcionalitat intel·lectual en funció de les puntuacions

obtingudes en diferents habilitats cognitives (Martínez, 2012). Font: Discapacitat, sobredotació
intel·lectual i Trastorns de l’Espectre Autista. Universitat Oberta de Catalunya.
10
3. L ES ALTES CAPACITATS . UN CONCEPTE

MULTIFACTORIAL
Podríem parlar del terme capacitat com un concepte multifactorial

donat que els alumnes amb altes capacitats manifesten un alt
potencial en diferents àrees simultàniament. Per una banda,
diferenciarem tres de les diferents dimensions de la variabilitat
humana i, d’altra banda, els catalitzadors que permeten el
desenvolupament d’aquestes tres dimensions.
3.1. C ONSTRUCTES DE L A V AR I ABILI TAT HUM AN A
Els constructes que ajuden a entendre la variabilitat

individual d’aquest grup són: l’estil cognitiu, la
creativitat i la intel·ligència emocional.
Donat que aquests tres constructes ens

permeten explicar la variabilitat humana, el
fet que un alumne presenti una de les
dimensions esmentades no vol dir que
presenti altes capacitats. No obstant, són I MATGE 2 I NTERACCIÓ TRIDIMENSI ONAL DELS
TRES FACTORS QUE DIFERENCIEN ELS
característiques que presenten les persones ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS
amb altes capacitats que interactuen conjuntament a l’hora de

resoldre una tasca i que evidencien les seves habilitats.
3.1.1 ESTIL COGNITIU

L’estil cognitiu és una dimensió de la variabilitat individual que ens
ajuda a entendre el funcionament cognitiu d’una persona. Fa
referència a les estratègies que utilitza l’individu en el processament
11
de la informació i en la resolució de conflictes. Per tant, parlem de la

tendència a percebre, pensar i actuar en diferents tasques i contextos
de manera consistent i estable al llarg del temps.
Tal com Sternberg assenyalava (1998) en relació a les persones amb

altes capacitats, una persona pot presentar una certa potencialitat en
una àrea determinada però que no hagi desenvolupat les habilitats
adequades per resoldre una tasca concreta. Per aquest motiu, és
important que el professional disposi de les estratègies d’actuació
adequades per tal de que els alumnes amb altes capacitats
desenvolupin tot el seu potencial i adquireixin la destresa necessària
per resoldre les tasques amb eficàcia.
Quan parlem d’estil d’aprenentatge ens referim a la manera de

processar la informació per tal de resoldre una tasca en situacions
d’aprenentatge. Existeixen certes divergències a l’hora de considerar
aquest constructe com independent o no de l’estil cognitiu. Aquí hem
optat per incloure’l com un constructe que complementa l’estil
cognitiu donat que l’estil cognitiu és el pilar sobre el que s’assenta
l’aprenentatge.
De tota manera, el que caracteritza el seu estil d’aprenentatge és:
Facilitat per aprendre amb eficàcia i rapidesa.

Tenen tendència al pensament crític i reflexiu.
No els agrada les activitats repetitives.
Prefereixen les activitats individuals que grupals.
Es solen interessar per temes que no van tan acord amb la seva
edat.
12
Prefereixen aprendre mitjançant estratègies més creatives que

més convencionals. Prefereixen tècniques més visuals o
verbals que escrites.
Existeixen diferents estils cognitius bipolars en funció de les

estratègies emprades, no obstant, destacarem els més característics
de les persones amb altes capacitats:
Actiu versus reflexiu: solen ser persones amb tendència a

experimentar mitjançant l’acció més que a partir de
l’aprenentatge vicari (observació) o la introspecció.
Analític versus holístic (Witkin, 1971): processen la
informació més aviat de forma fragmentada i analítica
(independent de camp) més que de forma global (dependent
de camp).
Reflexiu versus impulsiu (Kagan, 1965): solen respondre
amb menys rapidesa però amb més eficàcia davant
situacions problemàtiques. Responen de forma reflexiva
atenent a les diferents hipòtesis i alternatives d’actuació.
Pensament divergent versus pensament convergent:
solen contemplar solucions múltiples a un problema de forma
flexible i integrada més que de forma lògica i racional.
3.1.1. CREATIVITAT
13
El constructe de creativitat és un terme més ambigu que ha dificultat

la unanimitat en l’establiment d’una definició consensuada del terme.
De totes maneres, parlarem dels trets més característics d’aquesta
dimensió de la variabilitat humana.
Mooney (1963) definia quatre components bàsics d’aquest constructe

que facilita la seva comprensió:
I MATGE 3 C OMPONENTS BÀSICS DE LA CREATIVITAT
El problema que es planteja es converteix en el

mitjà per dur a terme un comportament creatiu.
Per això, us proposem una activitat per posar en
joc la vostra capacitat creativa. Us animeu?
14
Activitat 2. Creativitat vs Lògica
Formulació del problema
La família Casademunt està passat un mal moment: s’ha mort en

Pepet. El que no sabien és que en Pepet havia amagat durant
molts anys monedes d’or. Es veu que va deixar escrit com
quedarien repartides aquestes monedes d’or entre les seves tres
filles. El més estrany és que va reflectir el repartiment de les 17
monedes d’or d’aquesta manera:
A la Lluna, la filla gran, li deixa la meitat de les monedes.

A la segona, la Carlota, un terç de les monedes.
A la més petita, l’Anna, li dóna un novè de les monedes.
I ara què? Com s’ho poden repartir sense que es barallin? Dóna’ls-
hi un cop de mà.
Per tal de facilitar la seva realització, us anirem donant una breu

explicació sobre en què consisteixen els diferents components del
pensament creatiu.
S ITUACIÓ CREATIVA
Per començar, per tal d’abordar un problema,

l’acte creatiu el podem fer de dues maneres.
Lògica: requereix una anàlisi més

racional i lògica. El procés es soluciona
de manera lineal i seqüencial, de
manera que una seqüència condueix a
I MATGE 4 T IPUS D ' ANÀLISI
la següent, donant cabuda a un conjunt
15
reduït de connectives entre les diferents seqüències. Està

relacionada amb la intel·ligència analítica.
Creativa: soluciona els problemes de manera poc habitual i
innovadora. Requereix estratègies de solució de conflictes més
originals i flexibles que la lògica, en canvi, no disposa.
Comporta la percepció integrada de diferents elements. Està
lligada a la intel·ligència creativa.
En definitiva, en funció de les característiques del problema que se’ns

presenta, l’anàlisi que durem a terme serà d’una manera o d’una altra.
Veiem que defineix a les persones amb altes capacitats.
P ROCÉS CREATIU
Habitualment, si detectem un alumne amb altes capacitats, veurem

que solen ser persones que presenten aptituds que afavoreixen el
desenvolupament d’activitats a través del pensament creatiu.
Així, el procés creatiu reunirà una sèrie de factors primaris que

conformen l’estructura de la capacitat creativa d’aquests alumnes:
Fluïdesa Flexibilitat
Quantitat i facilitat en Ser flexible, amb

relació a: independència del que la
• Generació d’idees situació exigeixi, de
• Originalitat:
Establiment manera:.
d’associacions • Espontània
• Adaptativa
Originalitat
Implica innovar I MATGE 6 E STRUCTURA
16
P RODUCTE CREATI U
Les solucions o producte generat a partir de l’acte creatiu remet a

certes característiques òbvies com originalitat, novetat, utilitat i
adequació a la situació o problema que se’ns presenta.
Us n’heu sortit? Com heu arribat a saber quantes

monedes d’or pertoquen a cada filla?
Expliqueu el vostre procés de resolució del
problema a l’aula. L’heu resolt tots de la mateixa
manera? Hi ha alguna diferència? En quin tipus
d’anàlisi s’identifica més el vostre procés de
resolució del problema que us hem presentat?
Sabíeu que…
hi ha funcions que estan més connectades amb un costat
del cervell que amb l’altre? La dominància en certes funcions del
costat dret o esquerre del cervell és el que s’anomena
lateralització hemisfèrica cerebral. Doncs bé, l’hemisferi dret és
el que està més associat al pensament creatiu.
Sol passar que tinguem tendència a facilitar l’expressió del costat

dret per sobre de l’esquerre (lligat al pensament lògic) o a la
inversa. De fet, estem més habituats a utilitzar el pensament lineal
per sobre del creatiu però, amb entrenament, podem potenciar
ambdós costats del cervell.
Dit això, podríem afirmar que el pensament creatiu és una capacitat

cognitiva que requereix aplicar tècniques d’anàlisi davant dels
problemes diferents de les que necessita el pensament lògic, malgrat
17
el producte creatiu ha de presentar unes característiques

determinades.
Per tal de donar una resposta educativa als nostres alumnes amb
altes capacitats, és necessari potenciar la creativitat donat que, per a
la resolució de problemes ho fan de manera intuïtiva i original i, inhibir
aquest tret característic d’aquests alumnes, comporta posar barreres
al seu desenvolupament dins l’aula.
En definitiva, promoure la seva capacitat creativa és la base de l’èxit

acadèmic ja que evitem que l’alumne s’avorreixi i perdi interès per
aprendre. De fet, la capacitat creativa és el resultat de la interacció
entre l’estil cognitiu, la intel·ligència i la personalitat. Per tot això,
potenciar aquesta capacitat implica incidir en diferents aspectes que
es posen en joc en un context educatiu.
Cal afegir, com a darrer factor que sustenta la capacitat creativa de

les persones, que la personalitat ajuda a explicar la creativitat. De
fet, els trets característics de les persones creatives són:
Obertura a l’experiència: els agrada experimentar i explorar

tant a nivell intern com extern.
Motivació per a resoldre els conflictes: tenen iniciativa a
l’hora de participar en la resolució de problemes i generar
estratègies de resolució.
Autoestima positiva: la imatge positiva d’ells mateixos ajuda
a expressar la creativitat malgrat l’ambigüitat que pugui
presentar una situació determinada.
18
3.1.2. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Les emocions són estats que es donen en resposta a un estímul

intern o extern que li atribuïm un significat emocional i que
desencadenen conductes automàtiques. Per tant, són processos
cognitius i neuroquímics relacionats amb el processament de la
informació mitjançant processos psicològics bàsics (la memòria, la
percepció, l’atenció...).
Per tot això, quan experimentem por, ira, ràbia, alegria o frustració es
donaran una sèrie de canvis perceptibles, ja sigui per nosaltres
mateixos com pels altres:
Fisiològics: canvis neurofisiològics interns.

Conductuals: respostes motores.
Cognitius: atribució de valoracions positives o negatives a una
situació determinada.
Per tant, es requereixen unes habilitats per tal de comprendre les

emocions dels altres i les pròpies. Aquesta capacitat és la que es
defineix com intel·ligència emocional. Una habilitat necessària per
establir relacions interpersonals i per adaptar-nos a diferents
contextos. Així, aquest constructe remet a diferents competències
emocionals:
Consciència d’un mateix.

Reconeixement de les pròpies emocions.
Control de les emocions.
Control de les relacions socials.
19
Malgrat que ens trobarem amb alumnes amb altes capacitats que els
diferència de la resta per la seva habilitat més afinada en relació a
diferents competències emocionals, tots els alumnes tenen un tret en
comú: les emocions. Tan important és respondre a les necessitats
educatives de cada alumne com utilitzar aquells aspectes que els
uneix com a recurs d’aprenentatge. Per tot això, és important
fomentar l’educació emocional per tal d’afavorir l’expressió
d’aquestes aptituds emocionals i beneficiar així a tots els alumnes
malgrat la variabilitat individual.
3.2. C AT ALI TZ ADORS PSICOLÒGICS
La manifestació dels constructes esmentats és facilitada per dos

altres constructes. Així, els constructes que faciliten l’expressió dels
constructes esmentats són la personalitat i la motivació.
3.2.1. PERSONALITAT
Òbviament, no podem parlar d’un perfil únic de persones amb altes

capacitats perquè, el constructe de la personalitat com a tal, fa
referència a uns trets particulars que defineixen a cada persona. No
obstant, podem destacar aquells trets que més representen a les
persones amb altes capacitats.
Exigents: sempre esperen obtenir millors resultats dels

obtinguts.
Constants: davant un repte que és del seu interès, estan
disposats a superar totes les dificultats per tal d’assolir el seu
objectiu.
Sensibles: són persones que mostren molta empatia davant
els problemes socials i la justícia social.
20
Aquests trets de la personalitat interaccionen conjuntament amb els

trets cognitius, creatius i emocionals perquè, al cap i a la fi, tots els
aspectes dels quals hem parlat també els diferencia de la resta de
persones que no presenten aquestes aptituds.
3.2.2. MOTIVACIÓ
Respecte aquest tret característic que diferencia les persones amb

altes capacitats, és la motivació intrínseca i social que els mou a
interessar-se per aprendre coses noves, relacionar-se amb els altres
i conèixer-se més. No obstant, el fet que les característiques d’una
activitat determinada no s’ajustin als seus interessos, fa que
experimentin frustració i, per tant, no s’esforcin per buscar una
solució.
Motivació intrínseca: realitzar una tasca sense necessitat de

ser recompensat o reforçat per un estímul extrínsec.
Motivació d’assoliment: la motivació d’assoliment és la que
disposa la persona amb altes capacitats a assolir l’èxit en una
situació determinada (motiu d’assoliment) i esforçar-se més i
més per complir amb les seves expectatives d’èxit.
21
Activitat 3. Cacem mites?
Per acabar aquest primer mòdul, et proposem el darrer repte.

Quines d’aquestes afirmacions NO es corresponen amb la realitat
de les persones amb altes capacitats? Detecta les afirmacions
errònies i explica breument el perquè de les respostes triades.
1. Les altes capacitats comporten l’èxit acadèmic forçosament.
2. En ocasions pot obtenir un baix rendiment escolar o destacar
només en les àrees que li interessen.
3. No necessiten atenció educativa especial igual que els
alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge perquè
tenen molta facilitat per aprendre.
4. Pateixen algun tipus de trastorn mental.
5. Acostumen a presentar un Quocient Intel·lectual (QI) per
sobre de la mitjana.
6. El Quocient Intel·lectual (QI) no és l’únic element per
determinar una alta capacitat, s’ha de complementar amb
models que identifiquin el major nombre de factors o
variables per poder determinar-ho.
7. Un QI per sobre de la mitjana és l’únic tret distintiu dels
alumnes amb altes capacitats.
22
4. L A INTERACTIVITAT . LA INCIDÈNCIA DEL

TRIANGLE INTERACTIU EN ELS PROCESSOS
D ’ APRENENTATGE
L’ensenyament i l’aprenentatge escolar impliquen la construcció de

significats que fa l’alumne a través de les orientacions del docent en
relació als continguts curriculars. Això és el que respon a una
metodologia d’ensenyament i aprenentatge basada en la
interactivitat. La relació triangular entre docent, alumne i contingut és
el que facilita un procés constructiu dels coneixements.
Mecanismes
d'influència del
mestre
Interacció entre
l'estructura Dimensió
comunicativa i temporal
l'estructura de la
tasca acadèmica
Interactivitat
Potenciar una
interacció
Coconstrucció dinàmica i fluïda
de significats
Integrar
comunicació
verbal i no
verbal
I MATGE 5 C ARACTERÍSTIQUES DE LA INT ERACTIVITAT QUE AFAVOREIXEN LA MANIFESTACIÓ DE LES ALTES CAPACITATS
La interactivitat implica una sèrie de trets distintius:
Mecanismes d’influència educativa. La implicació dels

diferents integrants implica identificar la influència educativa del
docent cap als seus alumnes. L’adequació d’estratègies
educatives al grau de motivació, creativitat i complexitat
23
cognitiva és essencial perquè el docent tingui influència en els

alumnes d’altes capacitats.
Quan es dóna la interacció? Qualsevol tipus de conducta,
sigui apropiada (fer preguntes) o inapropiada (mostrar
desinterès) en un moment determinat, pot explicar-se per com
es dóna la interacció que emergeix en aquell moment. Per
exemple, pot ser que els mecanismes educatius utilitzats no
siguin els adequats.
L’organització de l’activitat dinàmica i interactiva facilita la
construcció de significats. El resultat de l’aprenentatge rau
en la manera de presentar i organitzar el contingut curricular.
Fomentar el pensament creatiu incrementarà l’interès i
motivació dels alumnes amb altes capacitats pels temes
tractats en el centre educatiu.
La interacció que es dóna és el resultat dels aspectes
discursius (què i com es diu) i no discursius (què i com es
fa). La construcció de significats es fa en base al context on es
dóna la interacció. Si la interacció es limita a la transmissió de
coneixements per part del docent i no dóna peu a
l’experimentació i l’exploració pels mateixos alumnes pot
conduir a la desmotivació dels alumnes.
Docent i alumnes construeixen conjuntament significats a
partir de la interacció que es dóna a l’aula. Aquest fet està
lligat amb l’anterior. Si la construcció de coneixement es fa en
base a la interacció que es dóna i no en base a la transmissió
unidireccional del mestre cap als alumnes, es potenciarà
l’acceptació de les activitats escolars d’aquests alumnes.
Implica la interacció entre les normes que regulen la
participació social i la tasca acadèmica. La interacció està
24
regulada per l’intercanvi comunicatiu dels participants i per un

patró de participació que es deriva del contingut de la tasca.
Com són els participants que regulen l’acte educatiu en si, és
important deixar clar què es pretén amb una activitat acadèmica
determinada i com es vol dur a terme.
Us presentem un vídeo del programa “Redes: Sistema educativo es

anacrónico” que dóna a entendre que existeix la necessitat de
potenciar les capacitats dels alumnes, no només a partir de la
transmissió de coneixements, sinó a partir del foment del pensament
creatiu, crític i explorador que ajudi a identificar els talents de cada
alumne i potenciar-los. Què n’opineu?
https://www.youtube.com/watch?v=V7iiR_gz6y8
Per acabar, us deixem un curt animat que deixa entreveure què

implica la interactivitat i el treball en equip. Un mateix objectiu, una
persona amb capacitat de lideratge que catalitza la interacció i
diferents persones amb diferents habilitats. Què us sembla?
25
https://www.youtube.com/watch?v=qvF3jfSWq8A
26
5. R ESUM
En primer lloc, hem fet una breu descripció d’aquells conceptes

relacionats amb les altes capacitats i, així, ajudar a limitar els trets
característics d’aquestes persones.
En el segon apartat, hem diferenciat entre els constructes que

expliquen les diferències individuals i els que funcionen com a
constructes facilitadors de la manifestació dels primers.
Així, per una banda, hem vist que l’estil cognitiu que els caracteritza
té tendència a facilitar l’expressió de les seves habilitats creatives i
que disposen d’una sèrie de competències emocionals que
evidencien el seu interès en els altres i en relacionar-se.
D’altra banda, hem fet referència a aquells constructes psicològics

que diferencien les persones d’altes capacitat, la personalitat i el seu
alt nivell de motivació per aprendre coses noves i compromís en la
realització de les tasques.
Per últim, després d’exposar què és el que defineix a les persones

amb altes capacitats, hem argumentat com influeix com es donen els
processos d’aprenentatge i ensenyament en la potenciació de les
capacitats dels alumnes que disposen d’elles.
27

MÃ Dul 1 - Marc Conceptual. Les Altes Capacitats - 2019 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MÃ Dul 1 - Marc Conceptual. Les Altes Capacitats - 2019 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

MÒDUL 1. MARC CONCEPTUAL. LES

MÒDUL 1. MARC CONCEPTUAL. LES

2. A què ens referim quan parlem d’altes capacitats

2.1 Perfils d’ACCI

3. Les altes capacitats. Un concepte multifactorial.

3.1. Constructes de la variabilitat humana

3.1.1. Estil cognitiu

3.1.3. Intel·ligència emocional

3.2. Catalitzadors psicològics

4. La interactivitat. La incidència del triangle interactiu en els

Aquest primer mòdul dóna resposta a la primera pregunta donant a

2. A QUÈ ENS REFERIM QUAN PARLEM D ’ ALTES

No detectar un alumne amb altes capacitats a temps pot comportar

El fet de tenir altes

Hi ha una certa predisposició genètica a disposar d’aptituds en

manifestin aquestes habilitats no es pot fer sense l’ajuda adequada

Per tal d’anar escalfant motors, us proposem un vídeo “Si se quiere,

El concepte “Altes Capacitats” és relativament modern, habitualment

El concepte és complex perquè l'evidència d'una o més capacitats no

capacitats no sempre es manifesten en forma de resultats escolars

Quan parlem d’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals (AACI),

2.1. P ERFILS D ’ACCI

Per tal d’entendre el concepte d’altes capacitats, és necessari parlar

Precoç: comporta un ritme de desenvolupament més ràpid

diferenciar entre el talent acadèmic i la superdotació, per

A continuació, la taula mostra la classificació dels diferents

TALENTS SIMPLES DESCRIPCIÓ

Mostren una habilitat excepcional en aspectes

Mostren una gran habilitat per produir i generar una

Mostren una elevada capacitat per manipular i raonar

Mostren una habilitat excepcional i alt rendiment en

Superdotat: La Superdotació és el fenomen cognoscitiu i

Implica disposar de un gran potencial en totes les àrees que

perfeccionisme, elevat autoconeixement,

En l’avaluació pels diferents perfils, l’exemple de puntuacions que

Taula: Aproximació als perfils d’excepcionalitat intel·lectual en funció de les puntuacions

3. L ES ALTES CAPACITATS . UN CONCEPTE

Podríem parlar del terme capacitat com un concepte multifactorial

3.1. C ONSTRUCTES DE L A V AR I ABILI TAT HUM AN A

Els constructes que ajuden a entendre la variabilitat

Donat que aquests tres constructes ens

amb altes capacitats que interactuen conjuntament a l’hora de

3.1.1 ESTIL COGNITIU

de la informació i en la resolució de conflictes. Per tant, parlem de la

Tal com Sternberg assenyalava (1998) en relació a les persones amb

Quan parlem d’estil d’aprenentatge ens referim a la manera de

De tota manera, el que caracteritza el seu estil d’aprenentatge és:

Facilitat per aprendre amb eficàcia i rapidesa.

Prefereixen aprendre mitjançant estratègies més creatives que

Existeixen diferents estils cognitius bipolars en funció de les

Actiu versus reflexiu: solen ser persones amb tendència a

El constructe de creativitat és un terme més ambigu que ha dificultat

Mooney (1963) definia quatre components bàsics d’aquest constructe

I MATGE 3 C OMPONENTS BÀSICS DE LA CREATIVITAT

El problema que es planteja es converteix en el

Activitat 2. Creativitat vs Lògica

Formulació del problema

La família Casademunt està passat un mal moment: s’ha mort en

A la Lluna, la filla gran, li deixa la meitat de les monedes.

Per tal de facilitar la seva realització, us anirem donant una breu

Per començar, per tal d’abordar un problema,

Lògica: requereix una anàlisi més