Coloma

 Julià  Noguera  
 

L’EDUCACIÓ  INCLUSIVA  A  LES  AULES  D’EDUCACIÓ  PRIMÀRIA  

1.Defineix,  amb  les  teves  paraules,  què  és  educació  inclusiva.  
La   inclusió   és   aquella   educació   oberta   i   flexible   on   té   cabuda   tot   l’alumnat   reconeixent  
i  respectant  de  manera  independent  les  característiques  i  particularitats  que  presenta  
cada  un.  Una  educació  on  no  és  l’alumnat  qui  s’adapta  al  sistema  i  plantejament  que  
presenta   l’escola,   sinó   que   és   la   mateixa   escola   la   qual   s’adapta   a   les   necessitats   de  
l’alumnat   tenint   en   compte   la   diversitat   present.   Per   tant,   no   exclou,   no   segrega   ni  
discrimina,   sinó   que   tracta   d’integrar   amb   l’objectiu   de   combatre   el   fracàs   escolar.  
Treballa  amb  la  intenció  d’aconseguir  l’èxit  de  tots,  on  no  es  deixi  enrere  a  aquells  que  
no  assoleixen  els  objectius.    
 
3.  Fes  un  breu  resum  de  l’evolució  de  l’educació  especial  fins  al  model  d’integració.  
Actualment  la  nostra  idea  d’educació  és  molt  diferent  de  la  que  es  tenia  fa  segles.  El  
model   educatiu   pateix   modificacions,   per   això   és   important   conèixer   les   principals  
diferències  entre  els  plantejaments  anteriors  i  els  més  recents.    
A   principis   del   segle   XX   els   discapacitats,   sobretot   els   psíquics   eren   considerats   una  
amenaça   per   a   les   societats   i   directament   se’ls   rebutjava,   quedaven   exclosos   del  
sistema   educatiu.   Posteriorment,   va   arribar   l’escolarització   en   escoles   d’educació  
especial,   eren   escolaritzats   però   apartats   de   la   resta.   El   següent   pas   va   ser   que  
aquestes  aules  adaptades  es  trobessin  ubicades  dins  els  centres  ordinaris,  les  activitats  
de  les  quals  eren  totalment  diferents  a  les  de  l’aula  de  referència.    
Finalment,   el   model   actual   d’integració   diu   que   han   de   ser   escolaritzats   en   centres  
ordinaris,   sempre   que   sigui   possible.   Aquest   fet   porta   implícit   importants   canvis  
metodològics  i  organitzatius,  millorant  la  qualitat  educativa  de  tots  els  alumnes.    
 
4.   Com   hem   vist,   la   família   és   un   dels   pilars   fonamentals   de   les   comunitats  
educatives.  
Quins  beneficis  suposa  per  l’infant  la  implicació  familiar  en  la  seva  educació?  
 
Per   una   banda,   trobem   que   la   perspectiva   de   l’educació   inclusiva   ja   contempla   la  
intervenció   de   la   comunitat   dins   de   l’acció   educativa,   permetent   als   agents   externs,  
com   els   veïnats,   professionals   i   especialistes   ser   membres   actius   partícips   de  
l’educació.    
 
La   família   esdevé   com   el   segon   agent   educatiu   dins   de   la   vida   del   infant,   ja   que  
òbviament   és   la   primera   referència   d’aprenentatge   que   tenim   des   del   moment   en   el  
que   naixem.   Té   un   gran   pes   e   influència   en   relació   a   la   nostra   evolució   i  
desenvolupament,  per  aquest  motiu  és  precís  que  existeix  una  coherència  entre  el  que  
es  treballa  en  ambdós  llocs.    
 
Els   nins   han   de   prendre   consciència   de   que   famílies   i   escola   parteixen   dels   mateixos  
fonaments   i   prenen   la   mateixa   direcció   en   relació   al   seu   desenvolupament.   Intuir   les  
bones  relacions  entre  uns  i  altres  per  mitjà  de  la  seva  col·∙laboració  serà  fonamental.  
 Coloma  Julià  Noguera  
 

 
 
5.  Quins  recursos  té  una  escola  ordinària  per  atendre  a  la  diversitat?  Tria  4  i  explica’ls  
breument.  
L’equip   de   suport,   és   un   conjunt   de   mestres   especialistes   que   tenen   com   a   funció   la  
col·∙laboració   amb   els   mestres   tutors   en   la   detecció   i   anàlisis   de   les   necessitats  
educatives   que   puguin   presentar   els   alumnes.   A   més   d’assessorar-­‐los   també  
participaran  en  la  generació  de  recursos  que  puguin  facilitat  l’aprenentatge  a  aquests  
infants.  Normalment  l’equip  de  suport  es  composa  de:    
 
• Especialista   en   Pedagogia   Terapèutica:  a   més   d’orientar   i   assessorar   als   tutors,  
també   és   el   membre   educatiu   encarregat   d’identificar   les   necessitats  
educatives  i  de  realitzar  els  posteriors  procediments  de  diagnòstic.  
• Especialista  en  Audició  i  Llenguatge:  és  aquell  especialista  que  s’encarrega  de  
les   disfuncions   comunicatives   que   puguin   donar-­‐se   en   un   infant.   S’encarrega  
del  llenguatge  i  de  la  fonètica.  
• Especialista   d’Atenció   a   la   Diversitat:   aquest   agent   educatiu   s’encarrega  
principalment   de   l’alumnat   nouvingut   al   centre   així   com   del   seu   procés  
d’adaptació  tant  a  l’aula  com  a  la  resta  del  centre  i  comunitat.  També  treballa  
amb  les  famílies.  
• Auxiliar   Tècnic   Educatiu:   a   diferència   de   la   resta   dels   especialistes,   aquest  
membre  figura  com  a  personal  no  docent.  La  seva  funció  consisteix  en  atendre  
a   l’alumnat   que   presenta   dificultats   de   conducta,   però   generalment   actua   en  
aquells  amb  dificultats  motores  o  sensorials.  
 
6.   Fes   una   graella   que   compari   les   característiques   dels   tres   sistemes   de  
representació  
sensorial  dominant:  visual,  auditiu  i  cinestèsic.  

  -­‐ Pensen  amb  imatges  

  -­‐ Xerren  i  escriuen  ràpidament  
  -­‐ Poden  pensar  en  diverses  coses  alhora  
VISUAL   -­‐ Poden  fer  vàries  coses  al  mateix  temps  
-­‐ Necessiten  atenció  (mirar  i  ser  mirats)  
-­‐ Mantenen   el   contacte   visual   amb   els   seus  
interlocutors  
AUDITIU   -­‐ Procés  de  pensament  ordenat  i  seqüencial  
-­‐ Pensen   de   forma   successiva   una   idea   darrera  
l’altre  
-­‐ Parlen  més  lentament  que  els  visuals  
-­‐ Fan  les  coses  d’una  amb  una  
-­‐ Escullen   les   paraules   adequades   i   precises   del  
 Coloma  Julià  Noguera  
 

que  estan  pensant  

-­‐ Necessiten   escoltar   i   ser   escoltats   (rebre  
retroalimentació  oral)  
CINESTÈSIC   -­‐ S’involucren  amb  el  que  fan  encara  que  hi  hagi  
distraccions  a  l’entorn  
-­‐ Cerquen   agradar   amb   les   seves   accions   i  
opinions  
-­‐ Facilitat  per  a  percebre  i  expressar  els  seus  estat  
interns  (sensacions  i  emocions)  
-­‐ Pensen  d’acord  amb  el  que  senten  
-­‐ Necessiten  i  cerquen  el  contacte  físic  
 
7.  “No  tot  l’alumnat  és  intel·∙ligent”.  Estàs  d’acord  amb  aquesta  afirmació?  Justifica  i  
argumenta  el  teu  punt  de  vista  amb  les  teories  dels  autors  treballats  al  curs.  
No,  no  estic  d’acord  amb  aquesta  afirmació.  Cada  alumne  aprèn  de  manera  diferent  i  
amb   aquesta   afirmació   va   aparèixer   la   teoria   de   les   intel·∙ligències   múltiples.   Aquesta  
teoria   ens   ha   ajudat   a   entendre   que   tots   som   intel·∙ligents,   tenim   diferents   tipus  
d’intel·∙ligències   i   aprenem   segons   les   nostres   característiques.   Es   tracta   d’utilitzar   les  
fortaleses   de   cada   un   dels   alumnes   i   aprendre   a   través   d’elles.   Per   tant,   cada   un   de  
nosaltres  té  més  facilitat  en  unes  àrees  en  concret.    
No   obstant   això,   abans   d'aprofundir,   necessitem   entendre   bé   què   significa  
intel·∙ligència:   Potencial   biològic   i   psicològic   que   identifica,   en   cada   ésser   humà,   la  
facultat   de   captar,   processar,   representar   i   comunicar   informació   per   mitjà   de  
diferents   formats   i   treballant   amb   diferents   continguts   de   manera   que   li   permeti,  
plantejar   i   resoldre   problemes,   crear   productes   efectius,   forjar   projectes,   prendre  
decisions  i  construir  nous  coneixements.  (Escamilla,  2014,  p.54).  Si  desitgem  promoure  
una   educació   integral   i   completa,   haurem   de   treballar   els   diferents   sabers.   No   és  
suficient   ensenyar   referents   teòrics,   sinó   que   hem   d'incloure   un   caràcter   pràctic   i  
relacionat   amb   la   realitat,   que   desenvolupi   les   habilitats   socials   i   que   impliqui   un  
augment  progressiu  de  la  dificultat.  
 
9.  Fes  una  graella  amb  tres  columnes  i  compara  les  característiques  principals  de  les  
estructures  d’activitats  d’en  Pujolàs:  individual,  competitiva  i  cooperativa.  
 
  -­‐ L’alumne  treballa  sol  i  al  seu  ritme.  
  -­‐ Sense  interacció  amb  els  seus  companys.    
INDIVIDUAL   -­‐ Aprèn  sense  interdependència  amb  la  resta  de  la  classe.  
-­‐ El   professorat   ofereix   atenció   personalitzada   constant  
però  no  pot  arribar  a  tots  per  manca  de  temps.  
 
 Coloma  Julià  Noguera  
 

  -­‐ Treballen  individualment  però  es  fixen  amb  el  que  fan  els  
  seus  companys.  

  -­‐ L’objectiu   és   aprendre   abans   i   millor   que   la   resta   del  

grup,  la  competitivitat  és  la  base  de  l’aprenentatge.    
COMPETITIVA  
-­‐ L’objectiu   s’aconsegueix   només   si   la   resta   no   ho   fa   (han  
de  ser  els  primers).    
-­‐ Requereix   atenció   individualitzada   per   part   del   docent,  
sense  acabar  totes  les  tasques  i  les  han  d’acabar  a  casa.    
  -­‐ Grups   heterogenis   petits,   s’ajuden   entre   els   propis  
  companys  mentre  realitzen  les  activitats.    

  -­‐ Cada  alumne  aprèn  allò  que  s’espera  mentre  contribueix  

a  l’aprenentatge  dels  seus  companys.    
COOPERATIVA  
-­‐ Els   objectius   només   s’aconsegueixen   si   la   resta   de  
companys  del  grup  també  ho  fan.    
-­‐ El  docent  atén  als  grups  mentre  que  els  alumnes  s’ajuden  
entre  ells.    
-­‐ Tots   ells   són   agents   actius   del   procés   d’ensenyament   –  
aprenentatge.    
 
10.   Explica   breument   dues   estructures   cooperatives   de   l’àmbit   B   que   aplicaries   per  
treballar  el  contingut  d’una  àrea.  
Si  necessites  ampliar  informació  sobre  aquest  àmbit,  pots  consultar  la  següent  web:  
https://sites.google.com/a/xtec.cat/metodologiesperatendreladiversitat/sessio-­‐
presencial-­‐2-­‐treball-­‐cooperatiu/algunes-­‐tecniques-­‐cooperatives  
 
Existeixen   tres   àmbits   fonamentals:   la   cohesió   del   grup,   l’aplicació   del   treball  
cooperatiu   com   a   metodologia   i   millorar   el   treball   en   equip.   Aquests   tres   àmbits  
formen   parts   d’uns   requeriments   decreixents,   per   aquesta   raó,   serà   imprescindible  
anar  adquirint  o  consolidar  cadascun  d’aquests  passos  d’una  manera  ordenada.  
 
Les  estructures  cooperatives  que  introduiria  a  l’àrea  de  coneixement  del  medi  serien:  
• Parada  de  3  minuts:  una  vegada  finalitzada  l’explicació  del  docent,  s’estableix  
una  breu  parada  per  a  que  els  equips  de  base  pensin  i  reflexionin  sobre  el  que  
s’acaba   d’explicar   i   pensin   conjuntament   3   preguntes   relacionades   amb   el  
tema.  A  cada  volta  només  en  plantejaran  una,  i  si  veuen  que  algun  altre  equip  
ha  plantejat  una  qüestió  semblant,  directament  boten  a  la  següent.    
• El  foli  giratori:  cada  alumne  té  un  bolígraf  de  diferent  color  (d’aquesta  manera  
el  docent  pot  identificar  que  escriu  cada  un  dels  alumnes).  Seguint  la  premissa  
del   docent,   per   exemple,   si   parlem   del   cicle   de   l’aigua,   cada   alumne   ha  
d’escriure  una  idea  fonamental  sobre  aquell  contingut  determinat  i  estar  atent  
al  que  escriuen  els  seus  companys.    

 
 Coloma  Julià  Noguera  
 

11.  Quines  característiques  o  premisses  fonamentals  donen  lloc  a  una  Comunitat  

d’Aprenentatge?  Fes  un  breu  resum.  
 
Una   Comunitat   d’Aprenentatge   comporta   un   canvi   de   pensament   tant   en   el  
funcionament  com  en  la  ideologia  que  tenim  per  l’escola.  Aquest  canvi  comporta  una  
sèrie  de  modificacions  que  entenem  com  a  pilars  d’aquesta  nova  interpretació.  
 
Escola  com  a  centre  d’unió.  Això  suposa  l’acceptació  de  tot  l’alumnat,  indiferentment  
de   les   seves   característiques   personals,   on   cada   un   d’ells   pugui   desenvolupar-­‐se  
completament.   L’escola   també   actua   com   a   nexe   per   a   tots   els   membres   de   la  
comunitat.   Esdevé   com   a   lloc   de   referència   del   coneixement,   però   no   representat  
únicament   pels   membres   del   sector   educatiu,   sinó   per   tota   la   comunitat   educativa:  
famílies,  especialistes...  
 
Com   he   esmentat,   els   educadors   deixen   de   ser   concebuts   com   a   únic   element  
educatiu,   ja   que   amb   aquest   nou   model,   la   resta   de   la   comunitat   esdevenen   com   a  
agents   educatius,   ampliant   així   els   referents   educatius.   Per   tant,   la   resta   de   la  
comunitat  educativa  començarà  a  participar  activament  en  les  activitats  del  centre.  
 
La  metodologia  d’aprenentatge  també  serà  un  element  important,  per  això,  pràctiques  
com   les   classes   magistrals   o   l’aprenentatge   a   través   del   llibre   seran   substituïts   per  
altres  models  d’aprenentatge  més  actuals,  que  afavoriran  un  aprenentatge  més  crític.  
 
12.   Els   grups   interactius   són   la   forma   d’organització   de   les   Comunitats  
d’Aprenentatge.  
Explica  breument  en  què  consisteixen.  
 
Els   grups   interactius   és   un   tipus   d’actuació   propi   de   les   Comunitats   d’Aprenentatge  
que   aposta   per   la   interacció   comunicativa   com   a   eina   d’aprenentatge.   Així   doncs,   es  
l’aprenentatge  es  produeix  per  mitjà  del  diàleg  i  la  pròpia  interacció  entre  els  infants.  
Els  grups  interactius  esdevé  com  una  metodologia  consistent  en  una  nova  organització  
de   l’alumnat   a   l’aula,   en   la   qual   es   realitzen   petits   grups   de   no   més   de   5   persones   i  
d’una   manera   heterogènia   tenint   en   compte   les   capacitats,   habilitats   i   ritmes  
d’aprenentatge  dels  infants.  Aquest  tipus  d’organització  permet  a  més  la  participació  
d’altres  agents  o  membres  de  la  comunitat.  Amb  aquesta  disposició,  l’alumnat  haurà  
de  fer  front  a  una  o  una  sèrie  d’activitats  relativament  curtes,  sempre  supervisades  per  
un  mestre  o  agent  educatiu.  L’objectiu  és  que  durant  el  procés  d’aquesta  activitat,  els  
infants   aprenguin   per   mitjà   de   la   seva   cooperació   e   interacció   tenint   en   compte   les  
aportacions  i  experiències  aportades  per  cada  un  d’ells.  Una  vegada  acabada  l’activitat  
es  podrà  anar  rotant.  A  conseqüència  d’això  és  important  que  la  disponibilitat  horària  
sigui  flexible.  
En   tot   cas,   el   mestre   actuarà   com   a   un   orientador   o   guia,   velant   per   el   correcte  
desenvolupament  de  l’activitat.