UD.

2 SALUT PÚBLICA I
SALUT COMUNITÀRIA

CURS 2016/2017
 SALUT

 La definició de salut segons la OMS

 La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social
no només l’absència d’afeccions i malalties
 Inconvenients
 És una definició utòpica és dificil assolir un benestar complet
 És més un desig que una realitat
 Mesura subjectiva (sentir-se bé)difícil de mesurar
 No es té en compte que la salut és un procés dinàmic (canvis al
llarg del temps)
 A partir de la definició anterior, Milton Terris
defineix salut
 Estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de
funcionament i no només absència de malalties o afeccions
 S’elimina la paraula complet i afegeix capacitat de funcionament,
(un aspecte objectiu): realitzar les activitats de la vida quotidiana,
treballar, estudiar, moure’s, relacionar-se, jugar…
 Considera que és un procés dinàmic (hi ha dies que no ens trobem
tant bé)
S’estableix un contínuum salut malaltia:

Zona
neutra

+ -
Malestar - +
Benestar

Capacitat de funcionament
 Malaltia

 Existeixen diferentes definicions:

 Pertorbació de la salut

 És un transtorn de l’organisme que provoca malestar i/o

alteració de les funcions normals

  altres denominacions de la malaltia: dolor, patologia,

patiment, mal, afecció…
 Termes en l’estudi de les malalties
 Etiologia: ens diu quines són les causes d’una malatia
 Genètica: ex: hemofilia
 Causes externes: ex: traumatismes, infeccions
 Genètiques i ambientals com l’obesitat
 Causes desconegudes

 Manifestacions clíniques: senyals que fan visibles la malatia

 Símptomes: es refereixen a les manisfestacions subjectives.
Sentides i referides al pacient: dolors, punxades, mareig
 Signes: dades objectives (detectades pels pofessionals en
l’exploració), febre, tos, color pell, estat mucosa…
 Malalties agudes: (grip, infart de miocardi) són d’inici brusc,
manifestacions clíniques òbvies, una ràpida evolució, solen
respondre bé al tractament i no deixen seqüeles
 Malalties cròniques (diabetis, sida..), comencen de forma
progressiva, amb manifestacions poc clares: són de llarga
durada, amb evolució en general lentament progressiva, llarga
durada, necessiten cures a llarg termini
 DETERMINANTS DE LA SALUT

 Biologia humana: genètica (malalties congènites,

o propensos a determinades malalties obesitat…),
sexe, edat (al·lèrgies en nens i demències en gent
més gran)
 Medi ambient: Inclou molt factors relacionats
amb:
 medi físic i químic ( Tª, grau de contaminació de l’aire o de
l’aigua, radiacions, soroll,
 medi biològic (microorganismes, virus, bacteris…
 medi social (característiques de l’habitatge, entorn rural, urbà,
tipus de feina, situacions de pobresa, nivell educatiu i
cultural…
 Hàbits i estils de vida:
 Beneficiosos: alimentació variada, equilibrada, activitat física,
hàbits d’higiene personal i de descans
 Perjudicials: fumar, consum d’alcohol, drogues il·legals,
sedentarisme, abús dels medicaments, conductes sexuals de
risc, alimentació desequilibrada
 Moltes vegades és difícil separar aquest factor, exemple la
forma de menjar depèn molt de la societat, oferta d’aliments,
horari laboral.. Factors publicitaris...
 L’OMS considera que aquest grup de factors és el que més
influeix sobre la salut en els països desenvolupats
 Sistema d’assistència sanitària
 Pot millorar el grau de salut, si és de bona qualitat, amb un
nivell adequat de cobertura i amb un cost raonable. Per contra
un sistema de baixa qualitat, costós i poca cobertura… errors
mèdics, falta atenció assistencial  pots acusar un
deteriorament de la salut de la comunitat

 -------

 Factors biològics, serien uns factors endògens, és més difícil

d’actuar
 La resta condicionats per aspectes socials, medioambientals
 Estil de vida
Conductes o
comportaments no sans
Sedentarisme Medi ambient
Alimentació -Contaminació de l’aire,
desequilibrada aigua, factors de la
Sistema d’assitència Consum de drogues naturalesa biològica, físics o
química
sanitària Violència
-Medi ambient psicosocial o
Quantitat
psicocultural
Qualitat
Cobertura SALUT --Demografia
Accés --nivell econòmic
Gratuïtat -Grau de
Biologia humana desenvolupament
Genètic
Sexe
envelliment
 SALUT PÚBLICA

 Salut pública inclou el conjunt d’activitats

organitzades que la societat porta a terme per
prevenir les malalties, protegir, millorar i restaurar
la salut de la població
 Salut comunitària, es pot entendre com un avenç
en el conceptes de la salut pública, destaca la
participació activa de la propia comunitat, dels
ciutadants, en la gestió i el control de les accions de
salut pública, quelcom imprescindible en la nostra
societat actual dels països democràtics
 Les activitats de la salut pública poden tenir com a
finalitat:

 Protecció de la salut: actuant sobre els factors relacionats amb

el medi ambient (mesures de sanejament ambiental),
controlant la qualitat, la seguretat de l’aigua i dels aliments.

 Promoció de la salut: es proporcionen els mitjans necessaris

per controlar la seva salut i millorar-la. Sobretot fonamentant
hàbits i estils de vida saludables.
 Prevenció de la malaltia: evitar l’aparició de la malatia amb
actuacions que recaiuen sobre els individus de la població

 Restauració de la salut: tractar les malalties per recuperar la

salut, rehabilitació
 NIVELLS DE PREVENCIÓ

 Es defineixen com a les accions que s’esdevenen amb

la funció d’erradicar, eliminar o minimitzar l’impacte
de la malaltia i la incapacitat, i si és possible,
retardar el progrés de la malatia i la incapacitat

 Prevenció primària
 Prevenció secundària
 Prevenció terciària
 Prevenció primària: Té lloc durant la fase prepatogènica de la
història natural de la malaltia i és el conjunt de mesures dirigides a tota
la població, antes del inici de la malaltia
 Vacunacions
 Dieta adequada
 Bons hàbits higiènics, educació sanitària…

 Prevenció secundària: té lloc en el període patogènic de la

malaltia i el seu objectiu es parar els processo patològics, mitjançant els
diagnòstic precoç i el tractament adequat
 Mamografies, citologies
 Test i exàmens físics
 Prevenció terciària: conjunt de mesures durant l’etapa
postpatogènica de la malaltia. El seu objectiu és disminuir la
prevalença* de les incapacitats cròniques en una població, reduint al
mínim les invalideses consecutives a la malaltia
 Cures d’infermeria
 Rehabilitació

* Prevalença: nombre de casos (antics i nous) d’una malaltia

determinada en una població en un moment determinat
Prevenció primària, secundària i terciària
Modalitat Moment d’actuació Exemples de mesures preventives

Primària Individu sa, abans de l’inici Promoció de consum de fruites i verdures,

de la malaltia vacunacions

Secundària Malaltia iniciada, però Mamografies en dones >50 anys

sense manifestacions Colonoscopies en persones amb
clíniques antecedents familiars de cancer de còlon

Terciària Malaltia desenvolupada, Cures d’infermeria en pacients en coma

amb manifestacions per prevenir úlceres de pressió,
avançades educació sanitària per promoure l’autocura
dels peus en els diabètics
 La prevenció també es pot classificar en:
 Prevenció universal: adreçada a la població general
 Ex: campanya televisiva prevenció tabaquisme
 Prevenció selectiva:enfocada a grups de població en major risc
 Ex: realitzacio de mamografies en dones amb antecedents
familiars de càncer de mama
 Prevenció indicada: centrada en individus d’alt risc o que ja
pateixen el problema en les seves etapes inicials
 Ex: programa per frenar el consum de drogues en adolescents que
ja les han consumit o que formen part de bandes juvenils
 INDICADORS DE SALUT

 Són les dades que permeten valorar el grau de salut

d’un població o reflectir agun canvi
 Qualitats dels indicadors de salut:
 Validesa: Mesura realment el que preten mesurar
 Fiabiliatat: S’obtenen els mateixos resultats si es repeteixen les
mesures
 Sensibilitat: Detecta els canvis
 Especificitat: Depèn només del que es mesura, i no s’altera per
altres aspectes
 Rellevància: És capaç de donar respostes clares las assumpts
importants
 Indicadors sanitaris

 De l'estat de salut
 Relacionats amb els determinants de salut
 Dels sistemes de salut
 de l'estat de salut
 taxa de mortalitat general

 taxa de mortalitat específica per una malatia específica

 Taxa de mortalitat específiques per edat

 taxa de natalitat

 index de swaroop

 esperança de vida

 incidència

 prevalença
 relacionats amb els determinants de salut
 víctimes accidents de trànsit

 taxa d'abandonament de l'hàbit del tabaquisme

 prevalença declarada de consum de tabac

 consum d'alcohol per càpita

 incidència d'accidents de treball

 taxa de malalties professionals

 dels sistemes de salut
 ràtio de metges per població
 pacients en espera per a proves diagnòstiques
 despesa sanitària per habitant
 cobertura per vacunació
 ràtio de llits hospitalaris en funcionament per població
 Taxa de mortalitat general: nombre de persones que
moren per qualsevol causa en una població
determinada al llarg d’un any. Es pot expressar per
cada 1000 o cada 10000
 Taxa de mortalitat específica per una malaltia
determinada: Similar a l’anterior però amb el
nombre de persones els quals les principals causes de
mort (malalties coronàries, diabetis, càncer de
pulmó, etc). S’expressa per cada 100000 habitants
 Taxes de mortalitat específiques per edat: Es poden
calcular a qualsevol edat. Ex: la taxa de natalitat
infantil. S’expressa per cada 1000 nascuts vius
 Nº morts<1any/nascuts vius a l’any x 1000
 Índex de Swaroop : Valora el percentatge de difunts
majors de 50 anys respecte el total de morts a
qualsevol edat en un any
 Nº de difunts > 50 anys/ Nº total defuncions x 100
 Esperança de vida: número mitjà d’anys que espera
viure un individu pertanyent a un grup de població si
es mantenen les taxes anuals de mortalitat
 Incidència: nombre de casos nous d’una malaltia que
sorgeixen en una població al llarg d’un període de
temps
 Prevalença:nombre de casos d’una malaltia
determinada en una població en un moment
determinat
 Víctimes d’accident de tràfic:Número de víctimes
(ferits i morts) d’accidents en què està implicat un
vehicle en moviment registrats en un any
 Prevalença declarada de consum de tabac:
Percentatge de persones de 16 o més anys que es
declaren fumadores (consumeixen tabac cada dia)
 Taxa d’abandonament de l’hàbit del tabaquisme:
Percentatge de persones de 16 o més anys que es
declaren exfumadores des de fa 10 anys respecte del
total de persones fumadores i exfumadores
 Consum d’alcohol “per càpita”:Litres d’alcohol pur
que es consumeixen a l’any per persona (> 15 anys)
 Incidència d’accidents de treball: Número anual
d’accidents de treball que causen baixa laboral,
expressats per 100000 afiliats a la SS
 Taxa de malalties professionals: número de casos de
malalties professionals declarats en un any per cada
100000 habitants
 Ràtio de metges per població: número de metges que
presten servei en atenció primària i especialitzada
per cada 1000 habitants
 Pacients en espera per a proves diagnòstiques:
número de pacients en llista d’espera per a una prova
diagnòstica determinada.
 Despesa sanitària per habitant: despesa sanitària
(pública i privada) a l’any per cada habitant
 Cobertura de vacunació: Percentatge de persones
que han rebut la dosi recomanada d’una vacuna en el
calendari del SNS
 Ràtio de llits hospitalaris en funcionament per
població: Número total de llits hospitalaris en
funcionament en un any expressat per 100000
habitants