UNITAT DIDÀCTICA 3

L'ESTUDI DE LA MALALTIA
 3.1 LA SALUT I LA MALALTIA

LA SALUT és segons l'OMS un estat complet de benestar físic, mental i social, i no solament l'absència
d'afeccions o malalties.

En aquesta definició no sols es té en compte l'estat físic, sinó també els estats mental i social. Això es deu
al fet que part d'una concepció integral de l'ésser humà, que s'entén com la suma de tres components:

• Un component físic o biològic, que és el propi cos i les estructures que el formen

• Un component mental o psíquic, que inclou tots els aspectes relacionats amb el comportament i les
emocions

• Un component social, que es refereix a la relació amb li entorn social

Segons la concepció dinàmica de la salut la salut i la malaltia formen part d'una mateixa línia contínua . En
un extrem de la línia se situa el màxim grau de benestar (físic, mental i social) i en l'altre extrem està la
mort.

Entre tots dos extrems, al llarg de la línia hi ha diferents graus de benestar o salut i una zona intermèdia
neutra , en la qual no es pot definir de manera clara si la situació és de salut o de malaltia
 ➢ ELS DETERMINANTS DE LA SALUT

Els determinants de salut són els diferents factors que influeixen en el nivell de salut d'una persona.

Podem identificar 4 grups de determinants de salut

1) La biologia humana

La biologia humana resulta determinant bàsicament en els següents aspectes: La dotació genètica i l'edat i el
sexe

Aquests factors no es poden modificar però es poden establir controls o seguiments individualitzats si es
detecta un risc per a la salut associat a ells.

2) El medi ambient

El medi ambient entés com tot allò que envolta a la persona, inclou una gran varietat de factors que agrupem
en diverses categories:

o Físics: soroll, temperatures, radiacions...

o Químics: contaminants químics en l'aire, l'aigua, els aliments...
o Biològics: agents infecciosos presents en l'entorn
o Socials: condicions laborals, horaris, pressió social o laboral...
3)El sistema sanitari

Inclou a totes les organitzacions i institucions que tenen com a objectiu col·lectiu millorar la salut de la
població a la qual atén.

La qualitat del servei que té una persona a la seua disposició és un factor determinant per al seu nivell de
salut.

La influència sobre la salut d'un sistema sanitari no sols es basa en la qualitat dels tractaments que presta ,
sinó també en altres factors relacionats, com el temps d'espera per a una consulta, la capacitat d'efectuar
seguiments adequats, les actuacions preventives i les proves diagnòstiques, les activitats d'educació per a la
salut...

4)L'estil de vida

S'inclouen tots els comportaments personals que poden influir en la salut , com la dieta que segueix la persona,
si practica o no activitat física, si consumeix substàncies addictives... així com diferents aspectes psicològics de
la persona, ja que la manera de respondre davant les diferents situacions influeix sobre el seu propi benestar.

En resum podríem dir que una persona té un estil de vida saludable si les seues activitats quotidianes i la seua
actitud vital potencien la seua salut
UNA MALALTIA és segons l'OMS una alteració de l'estat psicològic en una o diverses parts del cos,
per causes generals conegudes, manifestades per signes i símptomes característics i l'evolució dels
quals és més o menys previsible.

3.2 LA PATOLOGIA

La patologia és la branca de la medicina encarregada de l'estudi de la malaltia. Al seu torn la patologia té

diverses branques que estudien diferents vessants de la malaltia. Destaquem:

• L'etiologia: que estudia les causes de la malaltia. Les causes poden ser exògenes( agent extern
indentificat), endògenes ( la causa está en el propi organisme) i ambientas( la malaltia es deguda a
l´exposició continuada a determinades condicions ambientals

En alguns casos la malaltia s´acaba desenvolupant per la coincidencia de vàries causes, aleshores diem que
es una malaltia multifactorial

• La patogènia: estudia el mecanisme d'acció, la qual cosa succeeix en el cos des del primer contacte amb
l'agent etiològic fins al final de la malaltia
 Classificació de les malalties

A) Malalties EXÒGENES:

La causa d'aquestes malalties és un agent extern identificat. Segons la mena d'agent podem distingir entre:

➢ Malalties infeccioses o infeccions: són directament causades per un microorganisme( virus, bacteri...).
Segons la mena d'agent distingim entre infecció vírica, infecció bacteriana i infecció fúngica o micosi.

➢ Intoxicacions: es deuen a l'acció d'un agent tòxic. Quan l'agent tòxic és *secretado per un organisme viu es
denomina toxina.

➢ Toxiinfeccions: alguns microorganismes produeixen la malaltia combinant l'acció del propi microorganisme (
infecció) a la qual produeixen les toxines que *secretan (intoxicació) en aquest cas parlem d'una toxiinfecció.
Les mes comunes són les toxiinfeccions alimentàries com la salmonel·losi.

➢ Malalties parasitàries o parasitosis: es deuen a la presència d'un paràsit en l'organisme

 B)MALALTIES ENDÒGENES

Es desenvolupen a conseqüència d'una alteració en el propi organisme; la causa pot estar en el propi organisme
encara que també és possible que algun factors externs incidisquen en el seu desenvolupament. Podem distingir
entre:

➢ Neoplàsies: són masses anormals de teixit que creixen més que el teixit normal i que no actuen
coordinadament amb aquest. Poden ser benignes o malignes( càncer)

➢ Malalties metabòliques: es deuen a alteracions en el metabolisme que impedeixen que aquest es produïsca
normalment

➢ Malalties autoimmunes: el sistema immunitari ataca a cèl·lules del seu organisme, perquè a causa d'alguna
alteració no les identifica com a pròpies

➢ Immunodeficiències: es deuen a una anomalia en el sistema immunitari, que fa que aquest no responga
davant la presència d'agents patògens.

➢ Malalties genètiques: es deuen a una alteració del material genètic. Que poden ser hereditàries o adquirides.

➢ Malalties congènites: es manifesten des del moment del naixement

 3.3 SIGNES I SÍMPTOMES

➢ LA SEMIOLOGIA

És l'estudi de les manifestacions clíniques de les malalties. Aquestes manifestacions poden ser: signes( són
dades objectives, i en general quantificables) i símptomes ( són sensacions que descriu la persona com a
mareig, dolor...

El conjunt de signes i símptomes que manifesta una persona es denomina quadre clínic.

Les manifestacions clíniques tant els signes com els símptomes poden ser sistèmiques ( es percibeixen en tot
l´organismo com: malestar general, febra…) o localitzades ( es percibixen en una zona determinada com
úlceres, gastroenteritis…)

Les malalties soles manifestarse com maniifestacions generals ( no s´asocien a un aparell o sistema en concret
( febra, dolor..) o específiques ( están vinculades a sistemas, órgans o aparells ..)
Són inespecífiques i es presenten en moltes malalties diferents. Algunes de les més habituals són el dolor, la
inflamació i la febre.

A) El DOLOR

és una sensació subjectiva de molèstia, d'intensitat variable, que indica que hi ha algun tipus de mal en l'organisme

En funció de la forma d'aparició i el temps de permanència diferenciem:

-Dolor AGUT: comença de manera sobtada i sol durar menys d'una setmana, encara que pot arribar fins a un mes

-Dolor CRÒNIC: comença de manera lenta i es manté durant un llarg període de temps.

Segons la forma en què es genera el dolor diferenciem:

-Dolor CUTANI: té el seu origen en la pell i el teixit subcutani. Es percep en la superfície de la pell

-Dolor SOMÀTIC PROFUND: s'origina en lligaments, articulacions, tendons, vasos sanguinis o nervis. Se sol
percebre en una zona concreta del cos i augmenta quan aquesta es mou

-Dolor VISCERAL: s'origina en òrgans interns del cos. ES percep en una zona diferent de la que ho causa

-Dolor NEUROPÀTIC: És un dolor intens que es deu a l'estimulació directa d'un nervi.
 B) LA INFLAMACIÓ
Davant la presència d'un agent extern el sistema immunitari té diferents nivells de resposta . Un dels primers
que es posa en marxa és la resposta immunitària . La inflamació es manifesta amb diferents signes i
símptomes

-RUBOR: enrogiment de la zona afectada

-CALOR: la zona es nota calenta. També pot augmentar la temperatura corporal,
-EDEMA: s'observa un augment de volum
-DOLOR: s'activen els receptors nociceptivos que produeixen dolor.

A més d'aquestes manifestacions clàssiques de la inflamació, es poden observar altres com a taquicàrdia,
augment de la pressió arterial, esgarrifances...
C)LA FEBRE

LA temperatura corporal és el grau de calor del cos. S'estima que la temperatura corporal normal està al voltant dels
36° mesura en l'axil·la. La febre és una temperatura del cos més elevada del normal, de fins a 41é

Apareix principalment en infeccions i en inflamacions , encara que es pot deure a altres causes. Es presenta
acompanyada d'altres símptomes i signes, formant la síndrome febril ( símptomes: esgarrifances, cansament,
malestar, mal de cap i extremitats... i signes: taquicàrdia, *taquipnea, reducció de la quantitat d'orina...)
➢ MANIFESTACIONS ESPECÍFIQUES

-Manifestacions DIGESTIVES : inapetència, nàusees, vòmits, diarrea, restrenyiment

-Manifestacions RESPIRATÒRIES: freqüència respiratòria
-Manifestacions URINÀRIES: poliuria, oligúria, anuria
-Manifestacions CARDIOVASCULARS: pols i tensió arterial
-Manifestacions NEUROLÒGIQUES: mal de cap, sensació de mareig, dificultat de concentració

3.4 FASES I EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA

Les malalties es desenvolupen en tres fases:

➢ Fase PREPATOGÈNICA: és aquella en la qual es desencadena la malaltia, per l'exposició fins i tot agent
patològic. La persona afectada no mostra manifestacions clíniques, ni tampoc alteracions a nivell de
cèl·lules, òrgans o teixits

➢ Fase PATOGÈNICA: és aquella en la qual l'agent patogen està actuant i ja provoca alteracions a nivell
de cèl·lules, teixits o òrgans, però encara no s'observen manifestacions clíniques.

➢ Fase CLÍNICA: s'inicia quan la persona comença a presentar símptomes i signes clínics.
➢ L'EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA.
▪ L'EVOLUCIÓ

És el curs que segueix cada malaltia.

Cada malaltia té una evolució previsible, però l'evolució real no sempre coincideix amb la previsible, ja que en cada
cas d'han de considerar diferents factors com per exemple: l'edat de la persona i les malalties prèvies que puga tindre,
li nivell d'agressivitat de l'agent o factor i la intensitat de l'exposició a ell...

▪ El PRONÒSTIC

És la previsió sobre quin serà la resolució de la malaltia en un cas concret.

Es pot expressar de forma:
-Quantitativa: informa com s'han resolt altres casos equiparables
-Qualitativa: en aquest cas s'utilitzen expressions del tipus:
-Favorable: evoluciona fins a la curació
-Reservat: variable, que pot complicar-se
-Ominós: evoluciona indefectiblement cap a la mort

▪ Les COMPLICACIONS

Una complicació és un problema mèdic que es presenta durant l'evolució d'una malaltia.
Per a cada malaltia estan descrites les complicacions que es poden presentar associades a elles o al seu tractament ,
la qual cosa permet previndre-les en alguns casos, o si això no és possible , detectar-les i tractar-les d'una manera
precoç.
 ➢ 3.4 DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA MALALTIA

▪ EL DIAGNÒSTIC

És la identificació de la malaltia

El procediment habitual és que la persona sol·licite assistència mèdica perquè experimenta les manifestacions
clíniques de la malaltia i que el personal mèdic aplique a partir d'aqueix moment diferents tècniques per a
aconseguir un diagnòstic

➢ TÈCNIQUES DE DIAGNÒSTIC

Distingim dos grups de tècniques de diagnòstic:

A) LES TÈCNIQUES CLÍNIQUES: són l'anamnesi i l'examen físic.

▪ L'anamnesi: entrevista en la qual es pregunta a la persona sobre la seua història clínica, hàbits de vida i
antecedents familiars.

▪ Examen físic: les tècniques que s'apliquen en aquest examen són l'auscultació, la palpació, la percussió, les
constants vitals i els paràmetres *somatométricos( pes, talla i índex de massa corporal)
B)LES TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES

Entre les més comuns podem citar:

▪ Les anàlisis clíniques de mostres biològiques ( sang, orina, esput, femta..)

▪ Estudis citològics i anatomopatològics: estudien alteracions morfològiques de cèl·lules o de teixits

▪ Les tècniques de diagnòstic per imatge : permeten visualitzar l'interior de l'organisme i entre elles
destaquen les radiografies( apliquen radiacions ionitzants), les ecografies ( utilitzen ultrasons i capturen
imatges en temps real, per la qual cosa a més de l'estructura poden mostrar el moviment), les
ressonàncies magnètiques nuclears (RMN) utilitzen imants i ones de ràdio), les tomografies
computades(TC) ( mostren seccions de l'organisme o fins i tot imatges tridimensionals d'estructures
internes) i les endoscòpies ( són proves que es realitzen amb un endoscopi)

▪ Les tècniques d´electrodiagnóstic: proporcionen informació a prop de l'activitat de grups cel·lulars que
presenten activitat elèctrica. Les més habituals són els electrocardiogrames( ECG)( registren l'activitat
elèctrica del cor), els electroencefalogrames( EEG) (registren les activitats elèctriques de les neurones
de l'encèfal) i els electromiogrames( EMG) registren l'activitat elèctrica de grups de músculs.
 ➢ TIPUS DE DIAGNÒSTIC

Els diagnòstics que es realitzen després de l'aparició de les manifestacions clíniques podem classificar-los en:

▪ DIAGNÒSTIC PRESUMPTIU O HIPÒTESI DIAGNÒSTICA: el que s'obté després de l'examen clínic. ES

presumeix quina és la malaltia o a quin grup de malalties pertany i se sol·liciten proves complementàries per a
confirmar-ho o descartar-ho.

▪ DIAGNÒSTIC DEFINITIU O CONCLUSIÓ DIAGNÒSTICA: és el diagnòstic que s'obté després de valorar els
resultats de les proves complementàries.

A part d'aquests dos, existeix un altre tipus de diagnòstic que es realitza abans que es produïsquen
manifestacions clíniques: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ. Es pot realitzen de manera individualitzada ,així com eina
de prevenció per a la població mitjançant proves de cribratge o garbellat, són proves destinades a detectar una
malaltia en les seues fases inicials en grups de persones que estadísticament tenen major risc de patir-la.
Exemple: aquelles que s´utilitzen per a la deteció precoç d´alguns tipis de càncer com el de mama, colon…
▪ EL TRACTAMENT

El tractament de la malaltia sol incloure diferents mesures: prendre un medicament, seguir una dieta, fer repòs,
sotmetre's a una intervenció quirúrgica, rebre fisioteràpia...
El pla de tractament és la planificació de totes les mesures terapèutiques que s'hauran d'aplicar per a tractar una
malaltia
➢ TIPUS DE TRACTAMENT

Podem parlar de diferents tipus de tractaments, depenent del criteri que apliquem:

▪ Curatiu/pal·liatiu: el tractament curatiu és capaç de curar la malaltia. El pal·liatiu, en canvi, no cura és un tipus
de tractament que s'aplica a persones que pateixen malalties incurables en estat avançat, per a alleujar els seus
efectes

▪ Específic/simptomàtic: l'específic tracta una malaltia concreta, actuant sobre l'agent patogen o sobre el
mecanisme d'acció de la malaltia. el simptomàtic només alleuja les manifestacions clíniques, els tractaments de
la grip són sempre simptomàtics.

▪ Local/sistèmic: el local s'aplica en la zona afectada i només actua en ella per exemple una pomada o un
col·liri. El sistèmic , en canvi, circula per l'organisme; per exemple, un medicament que s'ingereix o s'injecta per
via intravenosa.
➢ PRINCIPALS RECURSOS TERAPÈUTICS

Els recursos terapèutics que formen part del pla de tractament de forma més habitual són els següents:

▪ Mesures higièniques: la higiene és la part de la medicina que té com a objectiu la conservació de la salut i la
prevenció de malalties: canvi de dieta, fer repòs, beure molta aigua, no fumar, fer exercici físic.

▪ Farmacoterapia: tractament amb medicaments

▪ Quimioteràpia: tipus específic de *farmacoterapia, que utilitza fàrmacs per a destruir cèl·lules canceroses

▪ Radioteràpia: tractament que aplica radiacions ionitzants per a atacar les cèl·lules canceroses

▪ Sueroterapia

▪ Dietoteràpia: administració de preparats nutricionals específics

▪ Cirurgia

▪ Fisioteràpia