El dolor és una experiència sensorial i emocional complexa que s’associa a dany tissular

present o potencial, és a dir, podem sentir dolor sense tenir cap teixit danyat.
El dolor és SUBJECTIU. És una experiència personal de cadascú.

L’any 2004 és va declarar que l’alleujament del dolor hauria de ser un dret humà i
aleshores es va dur a terme la primera Campanya Contra el Dolor en Ginebra.

El dolor és:
• Un signe i un símptoma.
• Un dels 5 signes vitals junt a la Tª, PA, FC i FR.
• La primera causa de visita d’atenció primària.
• Un mecanisme fisiològic pel qual uns estímuls es transmeten a través de les
vies nervioses des dels receptors fins arribar al còrtex cerebral.

Podem classificar el dolor segons:

Duració
-Agut (menys de 3 mesos) Podem relacionar la patologia amb una conseqüència que és
el dolor. Sol tenir un inici brusc (mecanisme d’alarma) i un tractament fàrmac o
opioide que ho resol, resolució de la causa desencadenant. Ex: Cremades, cops,
trencaments... DOLOR=SÍMPTOMA lesió i fàcil de localitzar.

-Crònic (més de 3-6 mesos)23,4% de la població espanyola té dolor. Augmenta més a

les dones i amb l’edat. Té lloc quan la malaltia en si ja està tractada. Va relacionat amb
conductes i hàbits de vida i es tracta el dolor com si fos una patologia pròpia. La
persona té conductes de dolor, adaptació per evitar el dolor. Tractament: control i
adaptació símptoma. 70% origen osteomuscular, 10-20% neurològic/neuropàtic, 8%
oncològic, resta altres causes → visceral o origen desconegut.
DOLOR=MALALTIA Perdura después de la lesió i no és localitzat, és difús.

Patogènia (origen) Pot ser:

-Neuropàtic. Afecta a 50 milions de persones. Lesió o malaltia que afecta al SN. Pot ser
un dolor central o perifèric. Depressió, ansietat i trastorns del son. Tractament amb
analgèsics + coanalgèsics i antidepresius.

Símptomes positius: Parestèsia (sensació anormal), Disestècia (cremada, electre),

Hiperalgèsia (+ dolor), Alodínia (ex: Contacte roba).

Símptomes negatius: Hipostèsia (- tàctil), Pal-hipostèsia ( - vibratòria), hipoalgèsia ( -

dolor), hipostèsia tèrmica.

-Nociceptiu. Dolor en ossos, vísceres i músculs arrel d’una inflamació, fractura o post-
operatori. Pot ser: Somàtic (músculs que podem controlar) o Visceral.

Dolor en ossos, vísceres, músculs → Inflamació → Tractament efectiu.

Ficar fret en inflamació cuan ha de baixar.

-Psicogen. Origen psíquic. Pot presentar-se també quan existeix algun dany. La
intensitat del dolor és proporcional a l’estat anímic. Freqüent en estats psicopàtics
com depressions o trastorns obsessius. Dolor localitzat en : abdomen, cap, genital. El
pacient vivència el dolor.

*La diferència entre el dolor neuropàtic i el nociceptiu és que el dolor neuropàtic és un

dolor per disfunció del sistema nerviós i el dolor nociceptiu és ocasionat per una lesió
traumàtica.

Localització Pot ser:

• Somàtic (nociceptiu) Ben localitzat i constant. Augmenta amb el moviment i
durant la nit i disminueix amb el repòs. Dolor profund intens i continuat.
Estimulació receptors dolor en estructures musculoesquelètiques profundes i
cutànies superficials. Factors que agreugen el dolor → Durant nit i amb
moviments.

• Visceral (nociceptiu) Mal localitzat. Dolor difús amb irradiació cutània, mal
definit. Causa respostes autonòmiques com ara vòmits o sudoració. Estimulació
receptors viscerals: infiltració, distensió o compressió d’òrgans.

Curs clínic
• Continu → Perdura en el temps
• Irruptiu. Agut i curt d’intensitat moderada. Exacerbació aguda del dolor.

Intensitat EVA
• Lleu 0-3
• Moderat 4-6
• Intens >7

➔ Fins aquí el que ha de sortir a la infografia.

Factors ambientals o socials que fan augmentar o disminuir el dolor:

- Augmenten el dolor:
El cansament
Amb insomni
Ansietat
Por, trista
Rabiosa
Avorrida
Aïllament social
Depressió

- Disminueixen el dolor:
Repòs
Descans nocturn
Ànim positiu
Acompanyament
Valoració del dolor:

1.Entrevista
• Inici i duració del dolor
• Localització (dolor localitzat o irradiat)
• Característiques (punxant, cremant, formigueig…)
• Intensitat (escales de valoració)
- Umbral del dolor
- Tolerància
• Símptomes associats (febre…)
• Factors que agreugen o alleugen (situacions d’estres, tristesa…)

2. Escales del dolor

Han de ser de fàcil aplicació i estan adequades a l’edat i al nivell cognitiu del pacient.
Ex: Escala de cares de Wong-Baker
Escala visual analògica (per números del 1 al 10)
Escala FLAC (basada en la meua visió del pacient com a personal sanitari)
utilitzada en el triatge d’urgènciesEscala Campbell en pacients sedats, desorientats
etc.

3. Exploració física
FC, FR. Sudoració, Temperatura, sat O2, TA

4. Exploració comportamental
Expressió facial
Moviments corporals
Plors…

5. Proves complementàries
Dictades pel metge (TAC, Eco…)

Maneig del dolor:

Haurem de diagnosticar el focus del dolor i elaborar un tractament (individualitzat,
multidimensional i revisat regularment).

MOTIUS DE CONSULTA PER ORDRE:

1. Lumbàlgia
2. Cervicàlgia
3. Artràlgies
4. Fimbràlgia
5. Dolor miofascial
6. Neuràlgia postherpètica
7. Neuropaties metabòliques
8. Dolor oncològic
Objectius del tractament:
• Reduir o eradicar el dolor.
• Mantenir i millorar l’activitat física.
• Preservar el patró del son i millorar l’estat d’ànim.
• Mantenir el funcionalitat (laboral, social, familiar…)
• Assegurar la cobertura farmacològica o no farmacològic.

Mesures farmacològiques: 3 escalons

1. Analgèsics no opioides (AINE)
2. Opioides dèbils (tramadol)
3. Opioides potents (morfina)

Mesures no farmacològiques:
• Mesures ambientals
Entorn tranquil
Reduir la intensitat de la llum
Temperatura agradable
Reduir sorolls
• Mesures conductuals
Comunicació
Tècniques de relaxació
Ensenyar al pacient a manifestar el dolor abans de que siga insuportable
• Mesures físiques:
Realitzar massatges
Aplicació de fred
Aplicació de calor
Mobilització precoç

Unitats de dolor:
Tracten el dolor crònic de difícil maneig.
A Catalunya hi han 41 Unitats del dolor a la xarxa pública i concertada.

Primera unitat de Dolor a Espanya 1966, al Servei Anestesiologia i Reanimació de la

Clinica Concepción, Madrid.

Primera Unitat de Dolor a Catalunya 1976, Hospital Vall d’Hebron Barcelona.

Casos clínics: Procediment mitjançant la entrevista, diagnòstic orientatiu, proves

complementàries i actuació

Home de 40 anys amb dolor lumbar

Còlic nefrític

Dona de 55 anys amb dolor toràcic

Infart agut de miocardi

Home 60 Anys amb dolor en les cames

Trombosis venosa profunda

Dona 50 anys ingressada per encefalitis herpètica

Hemorràgia cerebral

Nena 7 anys amb dolor d’estómac

Apendicitis

Conclusions:

El dolor és un procés global i complexe, és un símptoma que pot empitjorar la qualitat

de vida de les persones i per tant es pot cronificar i convertir-se en una malaltia.