12.

DOLOR EN ODONTOLOGIA
El que està en gris no s’ha fet però ho deixo perquè considero que és important i ajuda a entendre millor el temari.

1. Concepte de dolor:

És un fet subjectiu consistent en una percepció sensorial desagradable acompanyada d’una reacció psicoemotiva de la
mateixa qualitat.
- La percepció sensorial del dolor és subjectiva i desagradable.
- Reaccions vegetatives (palpitacions, sudoració)
- Reaccions de retirada (punxada, cremada)
o Després fem pressió per reduir el dolor ja que la resposta dels mecanoreceptors és més rapida que la
dels nociceptors.
- Subjectivitat: edat (més grans – més experiència), procedència i nivell cultural. Cadascú el percep diferent.
- També depèn del gènere: els homes son més sensibles al dolor agut i les dones al dolor crònic.
- Relacionat amb el context/situació en el que es produeix el dolor (amputació – camp de batalla).
- Durant la història hi ha hagut una actitud filosòfica i de conducta respecte el dolor.
- Coneixements científics: ara entenem la etiopatogènia del dolor i han sorgit molts avenços respecte el control
del dolor (analgèsia i anestèsia). Gràcies això hem avançat en la odontologia.

Components naturals del dolor

Es relaciona amb la percepció (lligada al nombre de fibres nervioses activades), la tolerància (número de fibres nervioses
activades que l’individu suporta com a dolor) i la resposta.
El llindar de tolerància pot variar entre persones el relacionem amb:
- Llei del tot o res.
- Aprenentatge (mecanisme adquirit).
- Variacions interindividuals.
- Variacions intraindividuals (segons el dia, la confiança, etc).

Les variacions poden estar relacionades amb l’ètnia, la cultura, el nivell socioeconòmic, l’experiència prèvia al dolor,
el cansament, l’edat i el gènere.

Descripció del dolor

Hi ha diferents tipus de dolor:
- Somàtic (activat pels nociceptors, derivat de l’ectoderm, relacionat amb la pròpia localització del dolor):
o Superficial: es troba en estructures externes i presenta mecanismes de fugida. Ex: punxar-nos amb una
agulla. És fàcil de localitzar. Mucosa alveolar, pell à Mecanismes d’evitació.
o Profund: és menys localitzat i els mecanismes de fugida no són iguals. Ex: dolor periodontal.
§ Derivat del mesoderm (dolor miofacial-músculs, miositis, ossos, musculoesquelètic,... lligat a la
biomecànica, al moviment). Ex: dolor a l’ ATM.
§ Derivat de l’endoderm (visceral). És difícil de localitzar i respon a un llindar d’excitació molt
ampli, és a dir, tarda molt en activar-se però una vegada està activat es presenta un dolor molt
agut. Ex: dolor a les glàndules salivals o pulpitis, mucosa gàstrica.

- Neurogènic/Neuropàtic: es transmet per terminals nervioses, si aquestes es danyen generen un error de

transmissió que és el que produeix el dolor. Està relacionat amb les vies aferents normalment. Ex: neuràlgies,
neuritis (Herpes Zoster). Alteracions de les fibres nervioses.
- Psíquic: funcional. Acostuma a acompanyar al dolor somàtic (i pot ser igual de greu) i co-existeixen. Molt
relacionat amb el dolor crònic. Cada cop més investigacions.

Segons l’origen:
- Central: relacionat amb el sistema nerviós central. Ex: dolor després d’un accident cerebrovascular o neuràlgia,
tumor cerebral..
- Perifèric:
o Dental.
o Periodontal o polpar.
o Mucós.
 o Ossi.
o Articular (ATM) i musculoesquelètic (miofascial).
o Sinusal (sinus maxil·lar i paranasals).
o Glandular.
o Vascular.

Segons la causa:
- Neoplàsic.
- Inflamatori el més freqüent de la cavitat oral
- Infecciós: pulpitis, dolor periodontal
- Post-quirúrgic.
- Idiopàtic (essencial): dolor que no aconseguim localitzar o trobar la causa.

Segons la duració:
- Agut: de tipus inflamatori, fàcil de localitzar i respon bé als analgèsics.
o Subagut benigne: Pulpitis, periodontitis aguda. Bona resposta analgèsica (amb tractament odontològic
i farmacològic). Freqüent a la cavitat oral.
o Subagut maligne: tumoral, bona resposta al tractament quirúrgic (reducció del volum –
extirpació/exèresis) ja que són dolors lligats a la compressió. No responen bé als analgèsics i
antiinflamatoris.
- Crònic: dura més de sis mesos, costa més de localitzar i no respon tant bé als analgèsics. Neurogènic. Poca
eficàcia terapèutica. S’acompanya d’altres problemes com alteracions del temperament, físics i mentals.
- Recurrent: dolor episòdic amb períodes de remissió. Ex: dolor muscular.
o Recurrent agut: migraña (pot estar associada a problemes aurticulars, parafunció). No respon als
analgèsics habituals però existeixen pautes farmacològiques a les que respon bé.

Segons la localització:
- Primari: dolor present a la zona on s’ha originat. En el moment en que anestesiem la zona el dolor desapareix.
o Dolor dental per una càries o un problema periodontalà dolor primari no irradiat.

- Secundari: dolor irradiat.

o Zona algiògena (source of pain): origen del dolor.
o Zona àlgica (site of pain): zona que fa mal, on es manifesta el dolor.
o Exemple: dolor incisius inferiors sans per erupció d’un tercer molar inferior.

- Sinàlgia: les dues zones (primària i secundària) són doloroses simultàniament.

Segons la distribució: el dolor primari es manté a la zona d’origen però quan s’irradia pot fer-ho de forma projectada o
referida.
- Dolor projectat: segueix la trajectòria del nervi afectat. Ex: patologia del 3M inferior amb dolor irradiat als
incisius inferiors, infart de miocardi.
- Dolor referit: Segueix un altre nervi. Connexions centrals. Àrea d’origen i de dolor son àrees properes. Otàlgies
referides relacionades amb patologies de molars inferiors, patologia a un molar superior pot donar símptomes
de sinusitis maxil·lar. Es deu al fet que hi ha sinapsis a les zones en les que hi ha el dolor. A nivell de l’oïda
externa i mitjana s’hi troben diferents nervis. Si les sinapsis es veuen alterades poden canviar la percepció del
dolor d’una zona a una altra. Un dolor del segon molar superior es pot percebre com una sinusitis. Dolor
muscular masticatori.

Preguntes claus
Ens ajuden a definir el tipus de dolor i a orientar el diagnòstic.
- Diürn (neuràlgies) o nocturn (cefalees)?
- S’alleuja o augmenta a mesura que passa el dia? Ex: dolor del bruxisme és major al matí que a la nit.
Fatiga/parafunció com miàlgies augmenten durant el dia.
- Augmenta amb els menjars? Ex: dolor de les glàndules salivals.
- Com el descriu?
o Lancinant: neuràlgia del trigemin.
o Cremant: neuràlgia post-herpètica.
 o Pulsàtil: sinusitis, dolor muscular o migranya.
o Dolor cremant, ràpid, bloquejant: neuràlgia
o Constant, sord, poc intens però que no cedeix: miàlgia.

2. Què incloure a la història del dolor orofacial?

- Localització del dolor. S’anestesia? Així podrem saber si serà un dolor primari (cedeix amb l’anestèsia) o
secundari.
o Estimulació i bloqueig de la font del dolor
o Bloqueig anestèsic per saber si es un dolor primari o secundari que pot ser també referit
o Important bona anamnesi
- Inici del dolor:
o Associat a altres factors (tabac, cansament, bruxisme). Traumatismes, tractaments dentals....
o Progressió. El dolor postoperatori progressa tot disminuint en el temps. Si en els primers dies és un
dolor suportable però posteriorment augmenta podem sospitar d’una infecció postoperatòria.

- Característiques del dolor:

o Qualitat del dolor: lancinant, elèctric, sord, continu
o Quantitat: escales analògiques visuals, del 1-10 (si es de 9-10 pot ser un dolor referit per pulpitis, si es
de 1-2 pot ser d’origen periodontal o muscular-miàlgia).
o Comportament del dolor:
§ Temporal: continu/intermitent.
§ Freqüència.
§ Duració.

- Factors agreujants/reductors:
o Modalitats físiques: calor (si mejora con calor puede ser miàlgia), fred (recessió, hipersensibilitat per
hipomineralitzaciió)
o Funcions i parafuncions (pulpitis, fissures, miàlgia)
o Alteracions de la son
o Medicacions que fan que millori
o Tensió emocional (bruxisme)

- Història medica. Molts cops el dolor pot tenir origen en altres sistemes que poden passa desapercebuts.
- Revisió dels sistemes: fibromiàlgia, artritis reumatoide/psoriàsica pot provocar dolor ATM i periodontal més
elevat.
- Valoració psicològica: dolor crònic per altres causes, poden sentir el dolor tot i ser de menor intensitat.

3. Determinació de la categoria del dolor:

- Dolor crònic (vs. agut):
o Duració major a 6 mesos.
o Causa neurogènica
o Més pes al comportament psicològic.
o Causa local amb cada cop menys relació, el dolor es fa cada com més difús.
o El comportament del dolor cada vegada és menys fisiològic.
o Retirada de les activitats diàries.
o Deteriorament emocional i físic.
o Canvis de l’estat d’ànim (depressió) Vs Agut: ansietat
o Alteracions de la son.
o Preocupació o obsessió amb el dolor.

- Dolor neuropàtic (vs. somàtic):

o Cremor i elèctric.
o Espontani, disparat o continu.
o Desproporcionat respecte l’estímul (característica d’aquest).
o Fort i intens.
o Desencadenat per un estímul no dolorós com pot ser el tacte.
o Acompanyat d’altres signes neuropàtics: tremolors i sudoració
 o Acompanyat per símptomes neurològics conjuntivals, alteracions visuals.
o En el cas de neuràlgia del trigèmin: alteracions del tacte temporals (relacionats amb parestèsia) mentre
dura el dolor neuropàtic
o Iniciat o accentuat per l’activitat simpàtica de l’àrea.
o Dos tipus de dolos neuropàtics:
§ Paroxístic (episòdic):
• Neuràlgia paroxística (curta durada) o dolors neurovasculars (migraña, més durada).

§ Continu:
• Neuritis (herpes zòster, aplastament vertebral), desaferació (després d’una amputació -
difícil de combatre), SMP (dolor mediat simpàticament).

- Dolor profund (vs. superficial):

o Sord, opressiu i mal localitzat.
o Resposta a la provocació menys fiable.
o No està clar l’estímul desencadenant
o Amb freqüència és:
§ Referit.
§ Símptomes musculars o vegetatius.
§ Hiperalgèsia secundaria.

o Si s’anestesia la zona d’origen cedeix.

o Distingir:
§ Dolor profund visceral vs. dolor múscul-esquelètic.

- Dolor visceral (vs. múscul-esquelètic):

o No depèn de la funció biomecànica.
o Té un llindar d’estimulació elevat i un cop apareix el dolor és agut. En alguns casos el llindar que
normalment és molt alt es troba disminuït i apareix molt ràpid el dolor. +
o Si sobrepassa l’humbral: constant i amb signes vegetatius.
o Mal localitzat i difús.
o No respon tant bé a l’analgèsia com el múscul-esquelètic.

4. Diagnòstic:

*Si ens fixem en el quadre els que apareixen en primer lloc són dolor relacionat amb l’ATM i no és fins a la posició 10 que
apareixen les neuropaties trigeminals o altres dolors relacionats amb altres zones.
 - La miàlgia es la més comuna i esta generalment relacionada amb parafunció. Després vindria el dolor miofacial
d’origen muscular, fibromiàlgia (han augmentat molt els casos).
- Les patologies articulars amb desplaçament discal amb o sense reducció, no son doloroses perquè no existeix
innervació del disc auricular, molesta la zona retroauricular (irradiat a teixits circumdants).
- Artritis: origen inflamatori, artrosis (degeneratives, pacients grans).
- Neuràlgies (cefalees, migranyes): menys freqüent, bon diagnòstic diferencial, interconsulta.
- Dolors associats a Síndromes, mucoses (pèmfig: més greu que pemfigoide) à cremor igual que liquen plano
erosiu (el reticular és asimptomàtic).
- El bruxisme(29) no fa mal, fan mal els músculs. Difícil diagnòstic ja que es confon amb miàlgia.

5. Aspectes psicològics del dolor:

És una experiència desagradable que té una funció fisiològica. És un signe d’alerta que avisa d’un dany que pot anar
acompanyat de respostes vegetatives.
- Valoració psicològica:
o Ansietat: pertorbació psíquica caracteritzada per un estat d’extrema inseguretat i inquietud. Estat
extrem d’alerta. Perill simbòlic (concepció d’un perill que no és tant agressiu, no és per tant). Exemple:
visita al dentista). Acompanyat de signes:
§ Vegetatius normals: sudoració, taquicàrdia... Quan hi ha una resposta a l’ansietat els signes
vegetatius estan controlats.
§ Cognitius: aprensió, por, intranquil·litat,...
§ Motors: alteració psicomotora, tremolors,...
Si l’ansietat no es conté o el pacient és molt més ansiós es genera angoixa.

o Angoixa (pànic, crisi de pànic):

§ Reacció de menys de 15 minuts.
§ Malestar profund físic i psíquic determinat per la impressió de perill imminent:
• Reacció vegetativa: dominant i descontrolada (digestiu, angroide, neurològic: nàusees,
vòmits, dispnea, palpitacions, marejos, vertígens, tremolors, parestèsies).
§ No controla la situació
§ Es pot confondre amb una intoxicació d’un anestèsic local.

o Aprensió:
§ Reacció adaptativa.
§ Por, recel i prevenció davant algo del qual es tem algun dany, perjudici o molèstia.
• El temor es una resposta davant un perill real.
§ Activa mecanismes d’alerta. Prepara l’individu pel que vindrà.

Podem dividir el dolor en dos eixos:

- Eix I: es relaciona amb el trastorns físics (són les diferents categories del dolor explicades anteriorment. Sempre
va acompanya de l’eix II.
- Eix II: es relaciona amb els trastorns psicològics.

Perquè es produeixi el dolor cal que els dos eixos estiguin activats. Així doncs, el diagnòstic del dolor necessita de la
descripció dels dos eixos.

6. Ansietat relacionada amb la pràctica odontològica:

El dolor és un mecanisme d’alerta enfront una possible o present agressió. Els pacients que desenvolupen ansietat
abans del dolor estan anticipant-se a aquest i generen una reacció adaptativa. El problema és que si l’angoixa o l’ansietat
estan descontrolades poden donar lloc a situacions no adaptatives. Pel pacient ansiós la consulta dental és un lloc on
es pot desenvolupar l’ansietat. L’atendrem de manera especial utilitzant mètodes que fem servir amb els nens per
exemple.

- Dolor, agressió:
o Baix llindar de tolerància. Cercle viciós.
o Tolerància farmacològica: la teràpia farmacològica serà menys efectiva que en un pacient que no és
ansiós.
- Pèrdua corporal, envelliment. Ex: extracció dental pot estar associada a l’envelliment.
 - Càstig de l’autoritat o por. Relacionat amb la posició (pacients estirats) en la que ens trobem a la consulta.
- Sensació de “desemparo”. Evitar estímuls agressius (postura més elevada del dentista respecte el pacient –
sensació de desprotecció).
- Pèrdua de l’autocontrol.

El pacient ansiós, pot patir més sensació de dolor dificultant el temps i èxit de tractaments com és el cas que s’explica en
aquest article.

A vegades es bo explicar quan farem determinats procediments per avisar-los i que estiguin més tranquils o almenys més
preparats.

Relació entre l’ansietat i el dolor

- Pacients ansiosos:
o Esperen patir més dolor.
o Refereixen més dolor durant el tractament dental i després del tractament.
Aquesta ansietat cap al dentista es pot mesurar amb diferents test com pot ser el Corah’s Modified Dental Anxiety Scale
(DAS-R) en el que s’han de contestar diferents preguntes en referència com se sent el pacient en diferents situacions:
- Si haguessis d’anar demà al dentista com et sentiries? à agradable, no m’importa, inconfortable, amb por de
que fos desagradabe i dolorós, espantada.
- Si estàs a la sala d’espera com et sentiries?
- Com et sentiries si estiguessis assegut a la cadira de la consulta?
- Com et sentiries just abans de començar amb un tractament mentre el dentista està preparant el material?

à Respostes: relaxada (1), una mica incòmoda (2), tensa (3), ansiosa (4), ansiosa amb suor i sensació de malalta
(5).

Un cop sabem les respostes podrem classificar el pacient depenent del grau d’ansietat que sent: baixa (puntuació 0-8);
moderada (puntuació 9-12); alta (puntuació 13-14) i elevada (15-20).

L’ansietat també pot afectar a la dificultat quirúrgica i al temps que trigarem a fer el procediment. Això ho podem valorar
amb diferents test com el STAI-T, MDAS, DFS...
Resultats d’un estudi:
- Associació del temps operatori i la dificultat.
- Ansietat superior en pacients amb infecció prèvia, odontosecció o impactació.
- A major ansietat major temps quirúrgic i major dificultat.

Es pot fer reducció d’aquesta ansietat i del dolor de la cirurgia amb l’ús d’unes ulleres en les que es projecta un vídeo
amb àudio durant l’extracció dels tercers molars. S’observa una reducció del temps operatori, del dolor, del nombre de
re-anestèsies i d’unes constants hemodinàmiques més estables.

7. Estratègia psicològica de l’odontòleg:

- Suplement psicològic. Cal que se li expliqui molt bé les coses i que el pacient ho entengui.
- Han de sentir protecció.
- Conductor: transmetre seguretat.
- Pla cognitiu: predicció de tot el que passaràà Justificació del tractament, etapes, si es confirma la predicció
guanya confiança (explicar que sentirà quan l’anestesiem p.ex).
o Explicar el procediment abans del Consentiment Informat.
- Co-protagonisme: aixecar la mà quan li fa mal i parar per si necessita més anestèsia.
- Seguiment exterior (trucada el dia següent).
- A vegades podem afegir un control perquè es sentin més segurs i vegin que ens preocupem per ell.

8. Dolor bucodental:
- Preoperatori: és el més habitual.
o Símptoma principal.
o Diagnòstic diferencial.

- Peroperatori: és injustificable ja que l’anestèsia ha de fer que no se senti dolor durant el tractament.
- Postoperatori:
o Fisiològic però evitable (després d’una exodòncia però existeix medicació per evitar-ho).
o Tractaments diferents.

Particularitats del dolor bucodental

- Postoperatori:
o Alveolitis: procés que es produeix després d’una extracció en la que hi ha un error en la coagulació.
Veurem l’alvèol buit i produeix un dolor intens que costa d’eliminar.
o Disestèsies: acció lesiva directa sobre un nervi sensitiu (hipersensibilitat al tacte. Dolor elèctric). Si es
deu a una afectació nerviosa el tractament és complex i en ocasions no es pot solucionar el problema.

- Psicogènic:
o Odontàlgia atípica:
§ Dolor dentoalveolar sense causa aparent.
 § Radiografia confirma absència d’anomalia.
§ Crònic (>6 mesos) i continu.
§ El bloqueig anestèsic no dona resultats, ja que no està relacionat amb l’estructura causant del
dolor.
§ El tractament odontològic no calma i les recidives són més violentes.

o Dolor facial atípic:

§ Dolor difús, continu, que sobrepassa la línia mitja i no segueix els territoris d’innervacions.

9. Concepte d’analgèsia i anestesia:

Analgèsia: absència de sensibilitat dolorosa.

Anestèsia: absència de sensibilitat dolorosa i de tot tipus de sensibilitat (tacte, pressió, temperatura),

Els mecanismes pel tractament del dolor són:

- Eliminació de la font de dolor.
- Eliminació de les vies de transmissió del dolor àanestèsia.

Possibilitats per al control del dolor

- Anestèsia locoregional:
o Anestèsia local.
o Anestèsia regional.

- Anestèsia general:
o General: no som conscients del dolor, però existeix. Per això ha d’anar acompanyat d’un bloqueig
perifèric. Quan no puguem aconseguir una bona anestèsia local o en pacients que no responen bé-
o El Bloqueig perifèric d’un pacient amb anestèsia general redueix el dolor postoperatori (complement
de l’anestèsia general).
§ Menor nocicepció, fibres nervioses menys dolorides.

o Bloqueig local: benefici addicional de la hemostàsia al camp pel VC.

-
Amb l’anestèsia general perd la consciencia i perd resposta respiratòria, però la nocicepció segueix existint. És
interessant suplementar amb anestesia local o locoregional per evitar la resposta nociceptiva postoperatòria.
Intraoperatoriament millora la isquèmia i la visibilitat gràcies al VC.

- Sedació conscient:
o Reflexos protectors mantinguts, el pacients respon, conserva l’activitat respiratòria, ajuda al control de
l’ansietat i té una mínima amnèsia retrograda. Cal que estigui reforçada amb anestèsia locoregional.
§ Oral.
§ Inhalatòria.
§ Rectal.
§ Intramuscular.
§ Endovenosa (permet la subministració d’analgèsia a la vegada).
 La premedicació ansiolítica per via oral abans de la cirurgia és una forma de controlar l’ansietat. S’ha
demostrat tenir un efecte d’amnèsia retrògrada fet que redueix l’ansietat respecte l’acte quirúrgic.

- Anestèsia tòpica:
o Funciona si s’aplica amb temps.
o Efecte placebo/psicològic (pacients informats de la reducció del dolor per l’anestèsia tòpica, van sentir
menys dolor).
o Redueix el dolor de la punció.
o Menys aplicació d’anestèsia local.
o No aconsegueix anestesia polpar.
o Molt útil en nens i pacients ansiosos.

És erroni pensar que no es necessària o que és poc efectiva. S’aplica sobre zona seca, esperar i realitzar
l’anestèsia amb punció. Tant la lidocaïna com la benzocaïna tòpiques tenen millors resultats que els grups
placebo (més anestèsia preoperatòria, menys reanestesia durant el procediment i menys dolor postoperatori).

- Dispositius d’injecció controlada:

o Sistemes de flux continu d’anestèsia. Redueix el dolor de punció i injecció de l’anestèsic.
o The Wand:
§ Útil en nens. No té forma d’agulla normal.
§ En adults produeix una ansietat similar a la injecció tradicional.
§ Depenent de la zona anatòmica:
• Menor dolor en anestesia troncular.
• Menor dolor per palatí.
• Igual en incisius superiors. Sense diferencies en anestesia vestibular.

- Anestèsics de llarga duració:

o Bupivacaïna:
§ Major duració de la Bupivacaïna 0,5% 1:200.000 en teixits tous.
§ Menor dolor postoperatori en les primeres hores de la Bupivacaïna i d’inici tardà (5-9h).
§ En teixits tous 336min Bupi (llarga) Vs 167min Artic 4% 1:200.000.
§ Un cop no hi ha efecte anestèsic el dolor es compara amb el de l’Articaïna. A les primeres hores
del postoperatori és quan el dolor és més intens, passades 3-4 hores es recupera la percepció
sensitiva.
§ Latència menor de la bupivacaïna (molt llarga, no es la millor tècnica anestèsica però és
interessant combinarla amb l’articaína o la Lido utilitzant-la al final del procediment).
§ No augmenta tant la tensió arterial i la FC com ho fa l’Articaïna tot i que la concentració de VC
sigui similar. Major tensió arterial diastòlica amb Articaïna.
 • Explicar la simptomatologia simpàtica que produeix el VC abans d’anestesiar (augment
FC, tremolors, ansietat).
§ Contraindicat en nens. Al tenir un efecte anestèsic tant llarg pot produir efectes secundaris
com són les mossegades.
§ Indicat: procediments llargs en que es preveu molt dolor postoperatori.

- Fàrmacs (analgèsia):
o Paracetamol 1g:
§ Efectes en baixes dosis.
§ Bon analgèsic per exodòncia tercers molars combinat amb Ibuprofeno o Dexketoprofeno o
corticoides.
§ Acostumem a associar amb antiinflamatoris.

o Corticoides:
§ Dexametasona.
§ Efectes antinflamatoris: menor edema postoperatori immediat/mig termini, menor trismus.
§ Sense efectes en el dolor à ha d’anar associat a analgèsics/antiinflamatoris.
§ En tractaments més agressiu que necessitem més resposta antiinflamatòria.

o AINES:
§ Ibuprofè.

o Opiacis:
§ Injecció submucosa perilesional de Tramadol (associat al Paracetamol o Enantyum en casos de
dolor molt intens– acció sinèrgica): redueix ús d’analgèsics de rescat, temps entre presa
d’analgèsics i intensitat del dolor.
§ Seria de segona opció ja que tenim alternatives amb menys efectes secundaris.
§ Codeïna.
§ Quan es preveu molt de dolor (bon efecte analgèsic)
§ Combinats amb analgèsic redueixen molt el dolor.

- Mesures físiques:
o Gel/Crioterapia:
§ Millora el postoperatori: menys inflamació i dolor (ex. Exodòncia 3r molar.
§ Màscares (de tota la cara, molt ús en cirurgia ortognàtica) millor que blocs (bosses de gel).
§ Redueix l’edema? El trismus? No hi ha conclusions clares.
§ Primeres 24-48h que és quan hi ha el pic d’inflamació.
§ Difícil extreure conclusions de la seva efectivitat (factors de confusió).

o Làser de baixa freqüència:

§ Efecte antiinflamatori
§ Millor resultat que crioteràpia
§ Menor dolor el primer dia
§ Millor cicatrització i menys edema
§ Desavantatge; majors visites de control postoperatori durant la primera setmana.

- Tècniques alternatives:
o Hipnosis.
o Acupuntura.
o Tractaments quirúrgics (reservats per dolors molt intensos que no responen a tractaments habituals,
són bloquejos definitius de la transmissió nerviosa):
§ Bloquejos neurolítics.
§ Tècniques de neuroestimulació.
§ Tècniques de neuroablació.
Ens recomana el tema 2 d’aquest llibre
(ja el tenim).
Recomana el link de recomanacions pel
dolor orofacial de Sedcydo (guies,
classificacions del dolor orofacial,
estratègies de tractament com p.ex del
Sdr. Boca ardent).