APUNTS PETIT GRUP DE PSICOBIOLOGIA II

Dia 1: COVID-19

Mostra de persones que han quedat amb seqüeles neurològiques degut a la COVID-19.
Hi ha hagut molta patologia neurològica a causa del COVID. Algunes d’aquestes
seqüeles eren molt clares, però també n’hi havia d’altres que eren difícils d’avaluar,
que passaven desapercebudes.
El virus del COVID entra bàsicament per les vies respiratòries, i va cap als pulmons.
Aquests s’inflamen i això fa que la majoria de pacients morissin degut a problemes
respiratoris. Quan entra, pot anar cap als pulmons o també pot anar cap al SNC. El
virus pot entrar també a partir de la circulació sanguínia.
Es va agafar una mostra de 16 pacients (la gran majoria eren homes), amb una mitja de
53 anys (joves), i que eren laboralment actius, els quals havien tingut una recuperació
molt difícil del COVID. Hi ha un factor comú, que és que la majoria dels pacients tenen
sobrepès. S’ha vist que aquelles persones amb sobrepès tenen una tendència major a
tenir una COVID més difícil. Les persones amb diabetis, obesitat, etc. són persones més
propenses a patir una COVID més difícil o greu.
La gran majoria d’aquests pacients tenien la PCR positiva més d’un mes. A més, són
pacients que han estat molt de temps ingressats a l’hospital (2/3 mesos a l’UCI, i altres
2/3 mesos ingressats a l’hospital).
La majoria d’aquests pacients necessitaran un tractament post-COVID.
Les complicacions hospitalàries que han presenta són:
- Complicacions agudes (pneumònia bilateral, malaltia neurològica)
- Complicacions neurològiques (patien miopaties (afectacions als músculs degut
a la nul·la mobilitat), encefalopatia (afectació del SNC), ictus, etc.).

FISIOPATOLOGIA: els símptomes neurològics són de gravetats diferents. No s’ha trobat

cap relació entre la gravetat i la histo-patologia. S’ha trobat restes de SARS -CoV 2
(virus del COVID-19) en teixit cerebral de cadàvers. Tot i que s’han fet molts estudis,
encara ens falten moltes dades sobre la COVID i els seus símptomes.
Hi ha certes manifestacions neurològiques que són més freqüents, com alteracions de
l’olfacte i del gust. Fan falta estudis per saber la prevalença de cada una d’aquestes
manifestacions neurològiques. La majoria d’aquestes són típiques i úniques de la
COVID. Una altra alteració que també és interessant és que, en funció de la gravetat,
molts pacients tenien alteracions a nivell de l’electroencefalograma. Aquestes
alteracions estan relacionades amb les encefalopaties (inflamacions del cervell).
També hi ha complicacions neurològiques de la COVID-19, com ictus (hi van haver
molts ictus degut a la COVID).
Les afectacions neurològiques que es poden donar en les persones, poden ser degudes
a processos immunològics, o no. Per exemple, poden ser alteracions a nivell de totes
les neurones.
Quines són les afectacions més psiquiatres o psicològiques del coronavirus? Es poden
manifestar amb depressió, ansietat, estrès post-traumàtic, etc. Per tant, no parlem
únicament de persones amb alteracions respiratòries, sinó que hi ha afectacions de
tots tipus.
Alteracions neuro-cognitives i COVID:
- La COVID 19 causa ansietat severa i estres per aïllament social.
- Com a resultat del dramàtic contagi de la COVID, el tractament d’aïllament i les
conseqüències de la medicació
Depressió:
- La resposta a la infecció per COVID és un estat híper-inflamatori en el que hi ha
un augment de la concentració de la proteïna C reactiva i dues més. Per molt
que sigui un estat breu, és probable que hi hagi una correlació amb problemes
psiquiàtrics.
Ansietat:
- Augmenta amb les malalties infeccioses greus. Una de les causes pot estar
relacionada amb les preocupacions i la por hipocondríaca.
- La por i la incertesa sobre la malaltia crea ansietat.
- Les persones amb antecedents patològics són més properes a desenvolupar
ansietat.
Estres post-traumàtic:
- Causat per records traumàtics de la malaltia.
- Els professionals de la salut han de ser conscients d’aquestes possibles
repercussions psiquiàtriques.
- Aquests símptomes poden anar més enllà d’aquella gent que va patir la
malaltia. La població general també pot patir estrès post-traumàtic.
- S’ha de promoure el benestar psicològic de la població.
Psicosis:
- Del 0,9 al 4% de la població que ha patit COVID ha desenvolupat una psicosis.
Intervencions psicològiques:
- S’han de fer les teràpies a diferents nivells: prevenció, recuperació, etc... .
Impacte de l’aïllament social per COVID en la salut de les persones grans: efectes i
recomanacions mentals i físiques:
- Un bon estat físic i psicològic és fonamental.
Possibles mecanismes de la disfunció cognitiva relacionada amb el COVID:
- Afectació indirecta del SNC a través d’una resposta inflamatòria o immunitària.
- Encefalitis per invasió directe del SNC

Dia 2: DOLOR NEUROPÀTIC

És el dolor que es defineix com una sensació incòmode, una experiència emocional.
Està relacionat amb un dany del SNC. Hi ha diferents tipus de dolor: agut (va ràpid, és
immediat) i crònic (tarda més i es manifesta en forma de cremor). El crònic és més
difícil de tractar. També hi ha dolor visceral (molt difícil de tractar perquè prové de
totes les vísceres).
Hi ha dues tipus de fibres: A i C. La percepció del dolor es fan en el còrtex. Les fibres A
tenen mielina, i transporten ràpidament l’estímul dolorós. Per tant, quan tenim un
dolor immediat, és perquè l’estímul recórrer per les fibres A. Les fibres C són més
lentes perquè no estan mielinitzades o ho estan poc, per tant, fan referència a aquell
dolor que es manifesta progressivament.
Quan et torces el turmell, el mal que et fa just en el moment de la torçada, és gràcies a
les fibres A. En canvi, el dolor que perdurarà degut a la torçada, és degut a les fibres C.
Hi ha uns neurotransmissors que participen en aquest dolor neuropàtic: el glutamat i la
substància FALTA. Tot i que el dolor neuropàtic és molt difícil de tractar, les vigents
investigacions es centren en aquests neurotransmissors.
Un cop el dolor ha fet la primera sinapsis amb el gangli i ha entrat a la medul·la per la
part dorsal, puja per la via espino-talàmica, va des de la medul·la, passa pel tronc de
l’encèfal, i para al tàlem. Molts dels mètodes per a tractar el dolor actuen sobre
aquesta via.

Tot el dolor que duri més de 3 mesos, passarà a ser dolor crònic. Pot ser nociceptiu,
que és físic, o neuropàtic. També hi ha barreges d’ambdós tipus de dolor. El dolor
neuropàtic, com ja hem dit, està causat per una afectació del SN, tant nerviós com
perifèric.

Critèris del diagnòstic del dolor neuropàtic: historia de lesió del sistema nerviós,
distribució del dolor compatible amb el territori d’inervació de l’estructura nerviosa
lesionada i hi ha varies probes que ajuden a diagnosticar-lo. És un diagnòstic clínic.

Tipus de dolors:
- Perifèrics: per exemple, les persones a qui els hi amputen una extremitat i
aquesta els fa mal. La diabetis dona dolor a nivell perifèric.
- Centrals: qualsevol patologia a dins de la medul·la, o un ictus, un cop al cap,
TCA, etc.

Des del 2019, la CIE 11 ha posat el dolor com a una malaltia. El fet de que una malaltia
entri en la CIE 11, li dona entitat i ofereix recursos per tal de poder tractar-la i
combatre-les.
Per tant, el dolor és una experiència emocional també. Per tant, té una gran implicació
en el còrtex frontal. El dolor és molt subjectiu i molt complex. Cadascú el viu d’una
determinada manera.
Les teràpies de dolor intenten excitar o inhibir les àrees i les vies relacionades amb el
dolor, per tal de crear un equilibri en aquests processos. Aquelles persones que tinguin
una major estabilitat emocional, tenen més facilitat per a controlar i suportar el dolor.