CONCEPTES CLÍNICS PATOLÒGICS

Sara Ribera
2n FISIO

TEMA 2: ELS AGENTS VIUS, MECANISMES FÍSICS I QUÍMICS COM A CAUSA DE MALALTIA

Una malaltia es pot originar per factors que poden ser:

 Intrínsecs: genètics i sistema immune.

 Extrínsecs: mecànics, agents ambientals, agents químics, agents físics i infecciosos.

PATOLOGÍA INDUÏDA PER AGENTS VIUS

 Patogenicitat: capacitat o no per agredir a un altre

esser viu.
 Virulència: major o menor capacitat per generar
lesions.

Tipus de patogen:

 Primari: agents amb molta capacitat d’agressió.

 Oportunistes: agents que només tenen capacitat
d’agressió en presencia d’alteracions locals o
generals de l’hoste.

Els virus produeixen destrucció cel·lular, ja sigui per necrosis o per apoptosis. En canvi, les
infeccions bacterianes “clàssiques” desencadenen lesions a través del procés inflamatori.
Hi ha patologies que nomes sorgeixen quan el patogen interactua amb el sistema immune
com en el cas de la TBC / Lepra.

Classificació de la fisiopatologia i manifestacions de les malalties infeccioses:

 Malaltia infecciosa fulminant:

moments.
 Malaltia infecciosa aguda: en
dies, de curt termini.
 Malaltia infecciosa cíclica:
típic en infeccions tropicals.
 Malaltia infecciosa crònica: de
llarg termini.
CONCEPTES CLÍNICS PATOLÒGICS
Sara Ribera
2n FISIO

AGENTS MECÀNICS:

 Gravetat
- Ortostatisme (bipedestació): acumulació de líquids en extremitats inferiors,
hipotensió ortostàtica, sobrecàrrega mecànica articular.
- Antigravetat: osteoporosis, atrofia muscular, hipovolemia. En enllitament, per la
pressió exercida en llocs on no hi tindria que haver-hi.
 Traumatismes
Lesions produïdes per l’acció directa de l’energia mecànica sobre els organismes vius.
Segons la naturalesa de l’agent causal, es distingeixen dos tipus:
- Traumatismes per agents sòlids:
1. Commoció: no hi ha lesió anatòmica aparent.
2. Contusió: lesió tissular sense solució de continuïtat de la pell.
3. Ferida: solució de continuïtat de la pell.
- Traumatismes per explosions: són la conseqüència de la compressió exercida per
la ona de pressió positiva seguida d’una altre ona de pressió negativa produïdes
per l’explosió.
 Variacions de la pressió atmosfèrica
- Altura: disminueix la pressió atmosfèrica però també pressió parcial d’oxígen que
arriba al nivell dels alvèols pulmonars i de la sang arterial.
Trastorns:
 Hipòxia Aguda (baix oxigen en la sang): per pressurització brusca de la
cabina de l’avió o alpinistes que pugen amb oxigen i els falla el
subministre.
 Mal de muntanya agut (hipòxia subaguda): les manifestacions es
presenten les primeres hores o dies de l’estància de l’individu en l’altura.
El desencadenant és la hipòxia hipoxèmica. Es produeix una vasodilatació
a nivell de les arteries cerebrals, produint més flux de líquid causant una
filtració de líquid a l’interstici que fa que augmenti la pressió intracranial.

Es pot produir una adaptació a l’altura a llarg termini fent una hipertensió pulmonar i
policitèmia(augment cèl·lules sanguínies). D’aquesta manera les persones poden viure a més
altura.

 Disbàrics: es dona en submarinistes que pugen ràpidament d’una pressió

molt alta a una pressió inferior. Es presenta ràpidament. Nivells de
nitrogen que poden causar envols a la sang poden causar ictus.
 Barotraumatismes: són trastorns disbàrics més habituals, causats per les
variacions de volum d’aire en l’oïda mig o sinus paranasals.
 Agents tèrmics
 Hipotèrmia: quan la temperatura corporal <35ºC.
Manifestacions neurològiques, cardiocirculatòries, respiratòries
i renals.
o Lleu: 32-35ºC.
o Severa: <32ºC.
CONCEPTES CLÍNICS PATOLÒGICS
Sara Ribera
2n FISIO

 Hipertèrmia: provoca hiperperfusió esplàcnica (òrgans interns)

disfunció orgànica múltiple  lesió directa cel·lular 
esgotament de la sudoració  xoc tèrmic  mort.
o Engarrotament muscular: generalment per la depleció del
Na extracel·lular.
o Esgotament per calor: depleció hidrosalina a sudoració interna.
o Cop de calor: incapacitat per termorregular, augment tª corporal >
40ºC.
 Radiacions
- Ionitzants:

Moviments d’electrons

 Acció directa sobre ADN: sensible en teixits que es reprodueixen més, com
més energia la radiació major és el dany.
 Ionització dels teixits.

Manifestació clínica de la irradiació corporal

o Total:
 En el moment: s. Hematopoètic (aplàsia medul·lar), s. Cutani (envermelliment,
alopècia...), s. Digestiu (radiomucositis), s. Neurològic (central, edema cerebral
 hipertensió intracranials).
 Manifestacions tardanes: cataractes, infertilitat, neoplàsies (leucèmies,
tiroides, pell...)
o Local: tractaments amb radioteràpia que dependrà de l’òrgan irradiat.
- NO ionitzants:
 Cremada solar.
 Eritema cutani.
 Neoplàsia cutània.
 Lesions oculars.
 Fotosensibilitat.
 Electricitat
Actua sobre les cèl·lules per dos mecanismes:
- Alliberació de calor (cremades).
- Estimulació de les estructures excitables (contracció muscular, pèrdua de
consciència, parada respiratòria i parada cardíaca).
 Agents químics
- Tòxics: productes químics capaços de ser perjudicials a l’organisme, causa de
malaltia o mort.
- Intoxicacions: accidentals, laborals, medicamentoses, per tòxics ambientals.
- Cicle: absorció  circulació / distribució  fixació en els teixits  eliminació.
- Factors que influeixen sobre l’acció tòxica: individuals (estat de salut, habituació i
suscebilitat), en relació amb el tòxic (tipus, dosis, concentració i ritme
d’administració) i administració simultània d’altres productes.
CONCEPTES CLÍNICS PATOLÒGICS
Sara Ribera
2n FISIO

FACTORS ENDÒGENS DE MALALTIA: GENÈTICA

L’ADN conforma el “material genètic” responsable de l’herència. Conté la informació

necessària pel desenvolupament de l’organisme i la reproducció.

El genoma humà és el conjunt de material genètic, situat en totes i cada una de les cèl·lules del
nostre cos. S’organitza en genoma nuclear i mitocondrial.

Patrons d’herència en malalties monogèniques:

- Herència autosòmica dominant: es manifesta en l’estat heterozigot. Ex:

acondroplàsia i hipercolesterolèmia familiar.
- Herència autosòmica recessiva: s’han de presentar dues copies d’un gen anormal
per tal que es desenvolupi la malaltia o la característica. Ex: fibrosi quística i
distòfia muscular de Duchenne.
- Herència intermèdia.
- Herència lligada al sexe: com l’hemofília.

Patrons d’herència en malalties monogèniques: