IMMUNOLOGIA 5a/6a PART

Tipus de resposta immunitària  té memòria ja que una segona exposició

provoca una resposta ràpida i eficaç (cèl·lules de memòria).

 Resposta immunitària primària:

- Resposta després d’un primer contacte primer contacte amb l’antigen.
- Es produeixen anticossos IgM

 Resposta immunitària secundària:

- Resposta en un 2n contacte
- Resposta ràpida i contundent que genera anticossos IgG

Tipus d’immunitat 

 Activa natural: immunització després d’una infecció. El genera

l’organisme.

 Passiva natural: immunització per la generació d’anticossos materns a

través de la placenta i de la llet (sobretot calostre IgM). No hem
sintetitzat anticossos, si no que ens han vingut.

 Activa artificial: vacunació.

 Passiva artificial: tractament amb anticossos.

Tipus de vacunes 

 Organismes atenuats: organismes mutants sense capacitat infectiva.

 Organismes morts inactivats: s’inactiven per mitjans físics.

 Toxoides: substàncies produïdes a partir de toxines, el qual els

produeixen els microorganismes.
Alteracions del sistema immunitari 
1. Immunodeficiències
2. Malalties d’autoimmunitat
3. Hipersensibilitat i al·lèrgies

1. Immunodeficiències 
- Incapacitat de produir una resposta eficient contra agents infecciosos.

Primària o congènita
- És per causes genètiques o de desenvolupament del sistema immunitari.

Conseqüències: - Defectes dels limfòcits B

- Errors en la síntesi de les proteïnes del complement
- Errors en la síntesi de limfòcits T
- Desenvolupament anormal dels òrgans limfoides

Malaltia de Bruton  es tracten amb antibiòtics, aïllament o transplantament

de la medul·la òssia.

Secundària o adquirida
- Es produeix en un moment determinat de la vida de l’individu, no en el
naixement.
- És per causes externes (malnutrició, alguns càncers com la leucèmia,
infeccions víriques com el VIH, ...)
- El virus de la sida ataca els T helpers.

2. Malalties d’autoimmunitat 
-L’organisme perd la tolerància respecte un antigen propi i crea anticossos
capaços de reaccionar contra molècules pròpies com si fossin agents estranys i
provoquen lesions en els teixits.

Causes de la pèrdua de l’autotolerància: - Factors genètics

- Errades en les proteïnes MHC de
les cobertes cel·lulars
- Presència de virus que l’estimulen
l’aparició d’anticossos que
reaccionen contra els antígens
vírics i contra els propis teixits.

Exemples: diabetis juvenil (illots pancreàtics)

artritis (teixit conjuntiu)
psoriasi (pell)

Tractament de les malalties autoimmunes: Antiinflamatoris

Immunosupressors (immunoteràpia,
et donen anticossos)
3. Hipersensibilitat 
- Resposta exagerada davant molècules del tot innòcues que provoquen
fenòmens inflamatoris i causa lesions en els teixits.
- Es produeix en el segon contacte amb un antigen determinat.

Hipersensibilitat immediata
(al·lèrgia)
Els efectes nocius apareixen al poc temps (minuts) d’estar en contacte amb
l’antigen

Hipersensibilitat retardada
Els efectes nocius es noten al cap d’unes quantes hores o dies.

 Hipersensibilitat immediata (al·lèrgia)

Primer contacte (fase de sensibilització)

1. Els al·lèrgens son fagocitats pels macròfags i els presenten (MHC-II) als
limfòcits T helpers (CD4).
2. Els limfòcits T helpers sintetitzen interleucines 2 que activen els limfòcits
B.
3. Els limfòcits B es converteixen en cèl·lules plasmàtiques que generen
IgE, que s’uneixen als mastòcits i basòfils com anticossos de superfície.
Segon contacte
4. Els al·lèrgens s’uneixen amb IgE dels mastòcits i basòfils i provoca
l’alliberament d’histamina (procés inflamatori).

Efecte de la histamina Simptomes

Contracció dels bronquis. Dificultat respiratòria.
Estimulació i secreció de mucositat
Congestió de vies respiratòries.
en les vies respiratòries.
Envermelliment de zones locals i
Vasodilatació.
baixada de la pressió sanguínia.
Augment de permeabilitat dels
Inflor local.
capil·lars.
Estimulació de terminacions
Dolor i picor a la pell.
nervioses.

 Hipersensibilitat retardada
- Reacció inflamatòria que es presenta entre 24 i 72 hores després de
l’exposició a un antigen.
- Aquest tipus de resposta a diferència de la immediata és provoca pels
limfòcits T

Rebuig als transplantaments

-Quan hi ha un empelt (teixit) o transplantament (òrgan), el sistema immunitari
del receptor el pot rebutjar si no hi ha comptabilitat entre les proteïnes HLA.
- Per disminuir la reacció de rebuig es tracta amb immunosupressors.