Immunologia

Qui ens defensa?

Línies de defensa
Línies de defensa

El complement: és un conjunt de més de 20 glicoproteïnes plasmàtiques.

S’encarrega de reconèixer, marcar (opsonitzar) i destruir patògens; també
afavoreix la inflamació del teixit.

Les citocines: són pèptids petits que permeten intercanviar informació entre les
cèl·lules. Un exemple són els interferons.
Els interferons: són citocines reconegudes per receptors d’interferó que
indueixen mecanismes de defensa front a virus.
Òrgans de producció i d’interacció
Òrgans de producció i d’interacció
Immunitat innata
Immunitat adaptativa
Leucòcits
 Funcions dels leucòcits
Les funcions dels leucòcits són les següents, ordenades
tenint en compte l'activació després de la primera
arribada d'un patogen:
Inflamació
Fagocitosi
Citotoxicitat
Presentació d'antígens
Cooperació dels limfòcits T amb els B i macròfags
Síntesi d'anticossos
Reparació del teixit danyat
Funcions dels leucòcits
Inflamació pels mastòcits als teixits o pels basòfils a la sang.
Fagocitosi pels neutròfils, els macròfags i les cèl·lules dendrítiques,
originades a partir dels monòcits.
Citotoxicitat (mort o lisi cel·lular) de grans paràsits a càrrec dels eosinòfils, o
de cèl·lules infectades per patògens intracel·lulars pels limfòcits NK i Tc.
Presentació d'antígens a càrrec de les cèl·lules dendrítiques, dels macròfags
o dels limfòcits B als limfòcits T.
Cooperació dels limfòcits T amb limfòcits B i macròfags.
Síntesi d'anticossos pels limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques.
Reparació del teixit danyat pels macròfags.