IMMUNOLOGIA GENERAL

Laura Boró García

T2. Cèl·lules i teixits del sistema i une

HEMATOPOIESI
 La diferenciació de les cèŀlules progenitores en els diferents tipus ceŀlulars
que conformen el sistema immune ve determinat per l’estimulació
d’aquestes per part de citocines (i altres missatgers químics) (les citosines
s’encarreguen de dictar a quina banda se diferencien les cèŀlules
progenitores).

- Línies limfoide
- Línia mieloide  Cèŀlules sanguínies no immunitàries (eritròcits i
plaquetes) + cèŀlules sanguínies immunitàries (granulòcits i monòcits)
***la diferenciació dels monòcits en macròfag depèn del context, no
té per què sempre succeir.
***les cèŀlules dendrítiques també provenen de la cèŀlula progenitora
que dona lloc als granulòcits i monòcits (CFU-GM), tot i que l’origen
més pròxim no és gens clar i la classificació és complexa.
GRANULÒCITS:
- Eosinòfils
- Neutròfils
- Basòfils (cèŀlula mare (totipotent) 
- Mastòcits
cèŀlula progenitora (pluripotent))
AGRANULÒCITS:
- Monòcits
- Limfòcits

(CFU-GEMM)

(CFU-GM)

(platelets)
IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

CÈĿLULES PRESENTADORES D’ANTIGENS (Ags) – APCs

 Totes les funciones dels limfòcits T depenen de les seves interaccions amb
altres cèŀlules. Per aquest motiu, s’han dedicat molts recursos a definir com
els antígens associats a les cèŀlules són presentats als limfòcits T.
 Les respostes dels limfòcits T específics d’Ags en front a antígens
proteics precisen de la participació de cèŀlules presentadores d’antígens
(APCs), que capturen i mostren els antígens als limfòcits T.

 Així doncs, les APCs són cèŀlules especialitzades en capturar antígens,

presentar-los als limfòcits T (CD4+) i produir senyals adequades per
estimular altres cèŀlules.

*** Les APCs no sols presenten l’Ag sinó que alhora elles també
secreten citocines i altres senyals químiques (missatgers).

 Aquestes APCs poden ser:

- Fagòcits mononuclears (monòcits i macròfags)
- Cèŀlules dendrítiques  Presenten els Ags amb major eficiència.
- Limfòcits B  s’ha vist que en determinats casos poden ser també
APCs i no només activar-se pel limfòcit T al qual se li ha presentat l’Ag
prèviament (per un altre tipus ceŀlular). No obstant, són força
particulars (els tractarem en endavant).

 Les APCs capten l’Ag del medi i el presenten als limfòcits T mitjançant
MHC-II.
Recepció del complex
Presentació Ag per Ag-opsonina per
MHC-II receptors propis

(això ho reconeixeran
els limfòcits T CD4+
adequats amb els seus
receptors específics)

 Las moléculas MHC de clase II se expresan sólo en la superficie de

células presentadoras de antígeno (macrófagos, células dendríticas y
linfocitos B), y sirven para presentar péptidos procesados procedentes de
antígenos exógenos a los linfocitos T CD4+ (com veurem en endavant).
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

Las moléculas MHC de clase II son glucoproteínas unidas a membrana, con

dominios extracelulares, segmento transmembrana y cola citoplásmica.
***són marcadors de superfície
!!!  Totes les cèŀlules nucleades tenen capacitat de presentar antígens
que les hagin infectat de forma intraceŀlular per mitjà del MHC de classe I
(mentre que el MHC-II només es propi de APCs que presenten Ags d’agents
extraceŀlulars; tot i que al ésser cèŀlules nucleades aquestes APCs també
presenten MHC-I)

La presentació d’Ag d’un agent intraceŀlular per molècules del MHC-I

implica el reconeixement per limfòcits T CD8+, que s’activen i llisen la
cèŀlula que ha presentat l’antigen en cas que aquest sigui propi d’un
patògen i que per tant es la que pateix l’anomalia intraceŀlular.
***Com veurem, els limfòcits són capaços de discernir entre si un Ag és
propi o no (veurem que hi ha pèptids que es presenten de forma rutinària per
MHC-I, per comunicar la situació de la síntesi proteica a l’interior ceŀlular i
és evident que en aquest context és imprescindible que el limfòcit T CD8+
no llisi la cèŀlula ja que no hi ha infecció.
[veure esquema resposta patògen extraceŀlular vs. intraceŀlular en endavant]

 Cal dir que les APCs realitzen un processament del l’Ag abans de presentar-
lo, de forma que finalment s’exposa un complex pèptid-MHC-II que el
limfòcit T serà capaç de reconèixer específicament.

 Algunes APCs subministren als limfòcits T estímuls que van més enllà dels
que es posen en marxa mitjançant el reconeixement dels complexes
pèptid-MHC-II per part del receptor del limfòcit T corresponent. Aquests
estímuls (=coestimuladors) són necessaris perquè es produeixin les
respostes completes.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

Fagòcits mononuclears
 El sistema fagocítico mononuclear comprende células circulantes
procedentes de la médula ósea denominadas monocitos, muchos de los
cuales se convierten en macrófagos cuando migran a los tejidos, y
macrófagos residentes en los tejidos, que derivan inicialmente del saco
vitelino o de precursores hematopoyéticos durante la vida fetal.
- MONÒCITS  Circulen per sang per distribuir-se i ubicar-se als teixits (son
reclutados con rapidez en los lugares de infección o lesión tissular) i
esdevindré macròfags en alguns casos.
Funcions: Reposició de macròfags (diferenciació), migració a teixits,
resposta a inflamació...
- MACRÒFAGS  Són monòcits diferenciats residents a diferents teixits.
Funcions: Fagocitosi, presentació d’Ag...

Cèŀlules dendrítiques (DCs)

 Las DC son células residentes y circulantes que detectan la presencia de
microbios e inician reacciones de defensa inmunitarias innatas y capturan
proteínas microbianas para mostrarlas a los linfocitos T con el fin de
comenzar las respuestas inmunitarias adaptativas.
 Tenen una elevada densitat de MHC a comparació d’altres APCs, el qual els
fa tan eficaces a l’hora de presentar Ags com ja hem dit.

Limfòcits B (en casos molt particulars)

----------------------------------------------------------------------------------------

LÍNIA MIELOIDE - GRANULÒCITS

 Els granulòcits són cèŀlules que alliberen el contingut dels seus grànuls en
ésser estimulades (DEGRANULACIÓ).
 Son células adicionales que participan en las respuestas inmunitarias
innatas y adaptativas. Comparten la propiedad común de tener gránulos
citoplasmáticos llenos de varios mediadores inflamatorios y
antimicrobianos, que se liberan de las células después de la activación.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 Els granulòcits són:

1) Neutròfils  el 90% de granulòcits són neutròfils (nucli multilobulat,
polimorfonuclears)
Tenen capacitat fagocítica i de degranulació, de manera que poden
secretar el contingut dels seus grànuls azuròfils (lisozima, defensines,
coŀlagenasa, elastasa...) o bé dels grànuls específics (defensines,
lactoferrina, activadors de plasminògen...).
Durant la seva activació alliberen mediadors lipídics de la inflamació
(prostaglandines, tromboxans...)

 NEUTROPHIL EXTRACELLULAR TRAPS (NETs)

Els neutròfils, en determinades casuístiques, són capaços de
portar a terme un procés conegut com a NETOSI - Procés descrit
recentment, consisteix en la formació de una mena de xarxes
extraceŀlulars que serveixen davant de certs patògens que
desencadenen uns determinats mecanismes. S’estimula el
neutròfil i aquest ejecta cap a l’exterior una mena de xarxa formada
pel seu propi DNA, el qual ve unit a diferents enzims amb activitat
antimicrobiana associada, com ara proteases o elastases, de
forma que s’atrapa i elimina el patogen.
Existeixen 2 variants dins d’aquest procés:
-suicidal netosis  comporta la mort del neutrofil
-vital netosis  no comporta la mort del neutròfil com a
conseqüència tan directa d’aquesta netosi, tot i que acaben no
sent viables.

***NETS are composed

of nucleosomes (DNA +
histones) decorated with
granular components
including
myeloperoxidase (MPO),
neutrophil elastase, and
cathepsin G.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

2) Eosinòfils
3) Basòfils  en el procés de degranulació secreten histamina, heparina,
elastasa...
4) Mastòcits  en el procés de degranulació secreten histamina, heparina,
elastasa (principalment els mastòcits són els que s’encarreguen d’això i
no tant els basòfils)...

LÍNIA LIMFOIDE

***CURIOSITAT  La distinció dels diferents tipus de limfòcits no s’assoleix

per avaluació de morfologia per microscòpia, sinó que s’han d’usar
marcadors de superfície específics per diferenciar-los.
ESQUEMA MOLT ÚTIL:
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

***ja vam dir que el MHC-I es presentat a la superfície ceŀlular de totes les
cèŀlules nucleades de forma constitutiva, sempre.
!!!  Com ja s’ha dit abans, per mitjà del MHC-I s’expressen tant proteïnes no
pròpies (en cas d’una infecció intraceŀlular) i també les pròpies (per deixar
constància de l’activitat de síntesi proteica que esta tenint lloc a l’interior
ceŀlular), per tal que el limfòcit T CD8+ ho detecti com a propi i sàpiga que tot està
en ordre en aquella cèŀlula.
(cèŀlula que presenta pèptids propis no estranys és reconeguda per limfòcit
T CD8+ i es detecta que tot esta funcionant adequadament; el limfòcit T no
ataca a la cèŀlula en aquest cas si tot funciona bé)

 Los linfocitos constan de clases distintas diferentes en sus funciones y

productos proteínicos. Todos los linfocitos tienen una forma similar y su
aspecto no refleja su heterogeneidad ni sus diversas funciones.

Limfòcits Natural Killers (NKs)

 Las principales funciones de estas células son proporcionar una defensa
temprana contra los microorganismos patógenos infecciosos, reconocer
células estresadas y dañadas del hospedador, y ayudar a eliminarlas e
influir en la naturaleza de la respuesta inmunitaria adaptativa posterior.
 Especialització en destrucció de cèŀlules alterades (infectades per
patògens, amb estrés, en via d’apoptosi, cancerígenes...)

 Existeixen 2 famílies diferents de receptors de membrana en els NK:

- KIR (killing inhibidor receptor)  inhibició activitat destructiva dels NK
- KAR (killing activator receptor)  estimulació activitat destructiva dels NK
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 Funcionament d’aquests receptors:

Context: Per part de molts patògens que infecten cèŀlules
intraceŀlularment es promou una inhibició de les molècules del MHC-
I per part de molts patògens per tal que no es presenti l’antigen per
part de la cèŀlula infectada, de forma que el limfòcit T CD8+ no pugui
actuar sobre la infecció (no pot detectar la combinació de MHC-I amb
el pèptid del antigen estrany, amb el qual la cèŀlula infectada passa
desapercebuda pel limfòcit T).
En aquest context entren en acció els limfòcits NK, que de normal van
“escanejant” les superfícies tissulars i ceŀlulars en cerca del MHC-I,
però només s’encarrega de comprovar si les cèŀlules ho expressen o
no (els NK no són capaços de distingir si el pèptid presentat per la
cèŀlula és propi o no).
En cas que la cèŀlula estigui expressant el MHC-I, pel NK tot està en
ordre i llavors serà el limfòcit T CD8+ l’encarregat de discernir si el
pèptid presentat per aquest és propi o no, i llavors actuarà o no
respectivament.  Quan les condicions son normals, gràcies a la
presència del receptor KIR (el qual en condicions normals s’encarrega
de detectar la presència de MHC-I en cèŀlules) , tot i haver la senyal de
la KAR (que detecta altres marcadors), la senyal inhibitòria del KIR es
prioritària davant de la de la KAR i per tant no mata la cèŀlula (aquí hi
ha dues senyals, la + ja que la KAR ha detectat marcadors de
superfícies, i la – per part del KIR ja que també i ha MHC-I en
condicions normals. Per tant com es prioritza la senyal -, tot i que hi
hagi la +, NO es mata a la cèŀlula.

NATURAL
KILLER LIMFOCIT T
KIR [Senyal - : SÍ ]
(NK) CD8+
Complex
pèptid - MHC-I
Receptor específic del
KAR
[Senyal + : SÍ ]
limfòcit T
(reconeixement
Altres marcadors específic del complex
de superfície pèptid (Ag) – MHC-I)
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

No obstant, si la cèŀlula analitzada no expressa MHC-I (el qual implica

que un patogen que ha infectat la cèŀlula ha inhibit la expressió del
MHC-I (parlant sempre en el context de cèŀlules nucleades, que se
suposa que sempre expressen el MHC-I constitutivament)), el NK ho
detecta com anòmal i actua destruint aquesta cèŀlula  El KAR actua
per reconèixer diferents marcadors de superfície quan no s’expressa
el MHC-I i s’activa la senyal de la NK per matar la cèŀlula (aquí nomes
hi ha la senyal + de matar per part de la KAR, la senyal – inhibitòria del
KIR no és present i per tant al haver nomes la + es mata la cèŀlula)

NATURAL
KILLER
(NK) KIR
[Senyal - : NO]

KAR
[Senyal + : SÍ]

Altres marcadors
de superfície

 No obstant tot això, les NK no sols actuen sobre cèŀlules que han estat
infectades intraceŀlularment, però el fet de com detecten patògens
extraceŀlulars ho veurem en endavant. A més a més la funció primordial de
les NK és actuar sobre les cèŀlules infectades intraceŀlularment.

Limfòcits B
 Los linfocitos B, las células que producen los anticuerpos, se denominaron
así porque se ha comprobado que en las aves maduran en un órgano
conocido como bolsa de Fabricio. En los mamíferos no existe ningún
equivalente anatómico de la bolsa y los primeros estadios de maduración
del linfocito B se producen en la médula ósea. De este modo, el nombre
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

linfocitos B se refiere ahora a linfocitos derivados de la médula ósea (bone

marrow en inglés).

 La funció principal dels limfòcits B és la producció d’anticossos i actuar

com a cèŀlules de memòria, tot i que com hem vist també poden actuar com
a cèŀlules presentadores d’Ags (reconeixen antígens, els fagociten i els
presenta per MHC-II (però evidentment, donat que es una cèŀlula nucleada,
te MHC-I).

 Tenen receptors especials anomenats BCR (B-cell receptor), els quals són
altament específics i formen part de la resposta adaptativa (reconeixen
estructures no comunes dels patògens, sinó especifiques, permet
diferenciar diferents especies de patògens precisament perquè no detecten
estructures comunes a aquests sinó molècules pròpies de cada tipus de
patogen)
 Detección de antígenos con los respectives BCR, posterior fagocitosis y
presentación del antígeno con MHC-II
Reconocen al antígeno en forma soluble, por medio de sus
inmunoglobulinas de membrana (mIg), que forman parte del complejo
receptor de las células B (BCR).
En ausencia de estímulo antigénico, estos linfocitos B maduros vírgenes
mueren por apoptosis al cabo de unos pocos días. Si, en cambio, se une por
su BCR al Ag complementario específico (y con la ayuda de señales de
macrófagos y células T), se pone en marcha la selección y proliferación
clonal, que termina (al cabo de 4-5 días) con la diferenciación de dos
subpoblaciones: una de células plasmáticas secretoras de Ac, y otra de
células B de memoria (cebadas).
***The B-cell receptor (BCR) is a transmembrane protein on the
surface of a B cell. A B-cell receptor is composed of a membrane-
bound immunoglobulin molecule and a signal transduction moiety.
***The receptor's binding moiety is composed of a membrane-bound
antibody that, like all antibodies, has two identical paratopes that are
unique and randomly determined. The BCR for an antigen is a
significant sensor that is required for B cell activation, survival, and
development. A B cell is activated by its first encounter with an antigen
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

(its "cognate antigen") that binds to its receptor, resulting in cell

proliferation and di erentiation to generate a population of antibody-
secreting plasma B cells and memory B cells.

***Limfòcits T tenen receptors TCR molt específics mitjançant els

Limfòcits T quals es detecten antígens presentats de forma selectiva.

 Los linfocitos T, los mediadores de la inmunidad celular, surgen de células

precursoras de la médula ósea, que migran al timo y maduran allí; linfocitos
T se refiere a linfocitos derivados del timo.

 Poseen un receptor de membrana (TCR) asociado no covalentemente al

llamado complejo CD3, lo que conjuntamente se denomina complejo
receptor de las células T. Aunque el TCR es diferente estructuralmente a las
Ig, posee zonas homólogas. Una diferencia importante del modo de
reconocimiento antigénico del TCR respecto del BCR es que aquél sólo
interacciona con el Ag dispuesto en la superficie de células del propio
organismo (de hecho, el antígeno procede de procesamiento proteolítico, y
le es "enseñado" al linfocito T asociado a moléculas de MHC).

 2 grans grups (poblacions) ja vistos:

- T CD4+  Funcionan como células cooperadoras (TH). Reconocen el Ag
expuesto por el MHC-II propio de células presentadoras de Ag (APC) al
hacerlo, se activan y expanden clonalmente, secretando citoquinas que
juegan un papel clave en la activación de otras células (B, T, etc.).
A través de citoquinas activa células B u otros tipos celulares dependiendo
del mecanismo de respuesta que deba activarse.

- T CD8+  Generalmente funcionan como células T citotóxicas o

matadoras (TC). Reconocimiento de peptidos unidos a MHC-I, con tal
diferenciar si son propios o no (en caso de no serlo el linfocito T lisa la cèŀlula
infectada intracelularmente)
Reconocen el Ag expuesto en moléculas MHC-I de células propias
infectadas con virus o cancerosas, lo cual, junto con las señales adecuadas
de citoquinas, provoca la activación y proliferación clonal, con
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

diferenciación a linfocitos T citolíticos (CTL), que matan extracelularmente

a las células propias enfermas.

TEIXITS DEL SISTEMA IMMUNE

 La resposta immunitària necessita teixits organitzats que facilitin la
interacció ceŀlular. Funcionalment, el sistema immune està organitzat en 2
tipus de teixits limfoides:
Proporcionen l’entorn per la maduració dels limfòcits
(procés de limfopoiesi), mitjançant la qual els limfòcits
adquireixen el seu repertori de receptors específics per
cada tipus d’Ag.

A més a més, en aquests òrgans/teixits primaris o centrals

els limfòcits se seleccionen per tal que posseeixin
autotolerància (evitar autoimmunitat)
(ganglis limfàtics)
(=bazo)
Els òrgans/teixits secundaris o perifèrics proporcionen
l’entorn perquè les diferents cèŀlules immunitàries
interaccionin entre elles (ex: interacció APCs amb
limfòcits...) i disseminen la resposta immune generada a la
resta del cos.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

*** La principal funció dels teixits limfoides secundaris és la de facilitar la

interacció ceŀlular per tal que les cèŀlules APC trobin al limfòcit T adequat
(amb el receptor TCR específic més adequat per aquell antigen) i alhora que
el limfòcit T trobi al limfòcit B adequat específic o bé un altre tipus ceŀlular.

Òrgans/Teixits limfoides primaris

 Moll d’os

 Conté el teixit hematopoiètic en l’adult  durant el desenvolupament

embrionari l’hematopoiesi es trasllada del sac embrionari (sac viteŀlí) al
fetge i, posteriorment, s’instaŀla al moll d’os per l’etapa adulta.
Això no obstant, tot i que existeix una alta capacitat hematopoiètica
generalitzada en els ossos, amb l’edat aquesta comença a decaure en
determinats ossos.

 Com a funcions principals, el moll d’os actua com a teixit generatiu de

cèŀlules sanguínies (hematopoiesi) i com a teixit on té lloc la maduració dels
limfòcits B.

 Tim

***Desde la corteza hasta la médula existe un gradiente de diferenciación, de

modo que en la corteza se encuentran los timocitos más inmaduros, mientras
que en la médula se localizan los timocitos en fases madurativas más avanzadas.

 Una de les funcions principals del tim en relació a la resposta immunitària

és la maduració dels timòcits en limfòcits T, que té lloc principalment a la
MEDUĿLA del tim 
Els limfòcits T es generen en gran part al moll d’os (hematopoiesi) i es
comencen a diferenciar a partir de la línia limfoide.
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

No obstant, quan arriben a una etapa de diferenciació prèvia a la

d’esdevenir un limfòcit T plenament madur, migren al tim i allí els
denominats “timòcits” maduren en veritables limfòcits T.
***totes les cèŀlules del sistema immune maduren al moll d’os
exceptuant els limfòcits T!!!
Tall histològic del tim  Consta de trabècules de teixit connectiu (parts
blanquinoses), diferenciació còrtex (les boles blaves presents al còrtex
representen els timòcits, que són cèŀlules poc diferenciades que provenen
del moll d’os i a posteriori es diferenciaran en limfòcits T.

 A més a més, com hem vist, a la meduŀla té lloc el procés de selecció tímica:
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

Explicació: Els timòcits són de caràcter CD4 - / CD8 – (doble negatiu). En el

tim, passen per diferents fases de timòcits, fins que arriba a un punt en què
es converteixen en limfòcits T doble positiu (T CD4 + / CD8 +). No obstant
això, no hi ha conflicte de funcions perquè encara es troben en el procés de
maduració!!! (dualitat de exposició d’ambdós marcadors, de forma
temporal)
***marcadores CD4 y CD8, definen a los linfocitos Th y Tc,
respectivamente.
En aquest punt on són doble positius a posteriori es produeix un procés de
selecció en el qual es determina si aquest limfòcit T madurarà en un limfòcit
T CD4+/CD8- (Th) o bé CD4-/CD8+ (Tc) (transició a SIMPLE POSITIU, limfòcit
T completament madur que ja podrà desenvolupar la respectiva funció)

 El procés de selecció tímica és fisiològicament molt rellevant perquè al tim

els limfòcits T s’eduquen per esdevenir tolerants amb els antígens
presentats pel MHC-I que siguin propis (adquisició
d’immunocompetència). Únicament s’alliberaran aquells limfòcits T
madurs que no siguin autoreactius i que no generin una reacció
autoimmune, per tal que actuin només sobre antígens externs (o sigui, els

[PREGUNTAR SI SOLO SE EDUCAN PARA PÉPTIDOS

PRESENTADOS POR EL MHC-I O SI TAMBIÉN PARA MHC-II]
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

útils són els capaços de reconèixer i discernir els antígens entre propis i no
propis, i els quals en cas d’identificar un antigen propi no ataquin la cèŀlula
que el presenti)
!!!  Los progenitores linfoides de los linfocitos, procedentes de la
médula ósea, entran en el timo y comienzan a dividirse activamente
en la corteza; sin embargo, allí mueren por apoptosis más del 95% de
las células generadas, que son eliminadas por los macrófagos. Los
sobrevivientes van emigrando hasta la médula, donde terminan de
madurar, y salen del timo como células T vírgenes maduras
(inmunocompetentes), por medio de las vénulas postcapilares del
timo.

- selección positiva: sólo sobreviven aquellos timocitos que hayan generado

receptores TCR capaces de reconocer moléculas MHC propias; los demás
mueren por apoptosis.
- selección negativa: se eliminan por muerte celular programada los
timocitos que habiendo superado la selección positiva hayan resultado
autorreactivos, es decir, los timocitos que reconozcan moléculas del propio
individuo (autoantígenos) presentadas por el MHC propio, o que tengan una
afinidad demasiado alta hacia el MHC propio solo
De esta forma sólo salen como linfocitos T maduros aquellas célula
autotolerantes (no inmunidad a lo propio) y capaces de reconocer antígenos
(moléculas extrañas al propio individuo) en el contexto del haplotipo propio
del MHC.

Òrgans/Teixits limfoides secundaris

 Melsa (=”bazo”)

 La polpa blanca és la part de la melsa constituïda per teixit limfoide.

 La seva funció principal és la de captar i concentrar Ags circulants en sang

(filtratge).
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

*** Está especializado en capturar antígenos transportados por la

sangre.
 El bazo carece de vasos linfáticos. El Ag llega a través de la arteria
esplénica, que entra al órgano por el hilio. La arteria se divide en arteriolas,
que a su vez conducen a capilares, que se abren y vacían su contenido en la
zona marginal de la pulpa blanca.
***circulació oberta i tancada a la melsa
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

 També actua com a reservori de cèŀlules vermelles.

(teixit limfoide agrupat/organitzat

 Sistema limfàtic (i ganglis limfàtics) en forma de ganglis)

 El componente fluido de la sangre (plasma) se extravasa desde los capilares

a los tejidos, generando el líquido intersticial. Parte de éste retorna a la
sangre a través de las membranas capilares, pero el resto, llamado linfa,
fluye desde los tejidos conectivos a una red de finos capilares linfáticos
abiertos, y de allí va pasando a vasos cada vez mayores (vasos linfáticos).
Finalmente, la linfa llega al mayor vaso linfático, denominado conducto
torácico, que descarga a circulación sanguínea a nivel de la subclavia
izquierda (cerca del corazón). De este modo se cumple una de las funciones
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

del sistema de vasos linfáticos: capturar fluido procedente de los tejidos y

reingresarlo en la sangre, asegurando niveles estables de fluido en el
sistema circulatorio.

 El bombeo del corazón no influye sobre la circulación de la linfa: ésta

avanza en un solo sentido debido a los movimientos de los músculos del
cuerpo y a la disposición unidireccional de las válvulas de los ganglios
linfáticos.

 La otra función (y la que nos interesa aquí) del sistema linfático es capturar
antígenos de los líquidos intersticiales de los tejidos y llevarlos a algunos de
los otros órganos linfoides secundarios, donde quedarán retenidos para su
interacción con las células del sistema inmune. El antígeno queda retenido
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

en alguno de los ganglios interpuestos a lo largo del sistema de vasos

(aunque en el caso de que "pase de largo" entrará en circulación sanguínea
y tendrá la oportunidad de ser captado por el bazo)
 Així doncs, el sistema limfàtic és on s’inicien les respostes immunes
adaptatives a Ag circulants a limfa o transportats per APCs.

- Ganglis limfàtics  Els ganglis filtren la limfa i el líquid intersticial

provinent de la circulació perifèrica i la retornen a la circulació sistèmica a
través del conducte toràcic i de la vena subclavia (així retorna al cor i a la
circulació sistèmica, com ja hem vist abans)
Son la primera estructura linfoide organizada que se encuentra un antígeno
que proceda de los espacios tisulares, y están especialmente diseñados
para retener antígeno, (bien sea solo o formando parte de
inmunocomplejos) cuando la linfa percola por el interior de ellos, y para que
interaccione con los linfocitos y otras células que van a iniciar la respuesta
inmune específica.

 MALT (mucosa-associated limfoid tissue)

 La mucosa associada a teixit limfoide (MALT) inicia respostes immunes

davant d’antígens trobats al llarg de totes les superfícies mucoses.
 Cal tenir en compte que la mucosa és la principal via d’entrada de
patògens (via digestiva, via respiratòria, via urogenital..)

 Les regions efectores presenten teixit limfoide difús que comprèn foŀlicles,
regions interfoŀliculars, epiteli associat a foŀlicle...

 Diferents tipus de mucoses agrupades en la MALT:

- BALT  associat a bronquis

- SALT  associat a la pell
- UALT  associat a mucosa urogenital
- NALT/O-MALT  associat a àrea nas/via oral
o Amígdales (tonsils)
- GALT  associat a mucosa gastrointestinal
 IMMUNOLOGIA GENERAL
Laura Boró García

o Plaques de Peyer  S’ubiquen a la mucosa intestinal. Han de

desenvolupar una adequada resposta protectora enfront patògens
bacterians però, a més a més, han de ser capaços de distingir Ags
innocus (proteïnes alimentàries i microbiota), fenomen que es
denomina tolerància oral.

Les plaques de Peyer estan

La pinocitosi de les cèŀlules M no és la
única via d’entrada, també hi ha absorció
per part de les cèŀlules epitelials,
transport paraceŀlular, etc.
coronades per cèŀlules
especialitzades anomenades
M cells, que porten a terme
pinocitosi per engollir antígens que
trobin al lumen intestinal. A través
d’una via que va des de l’extrem
apical fins al basal, els Ag es
transporten cap a les cèŀlules
limfoides.
**a la base apical hi ha cèŀlules
dendrítiques i macròfags que es
posen en contacte amb els Ag, els
fagociten i els presenten a les T
cells, que donaran o no resposta
!!!  Les APC no distingeixen entre
propi o no propi, van captant
simplement Ag que es troben i els
presenten. Per tant, seran les T cells
les que distingeixin.