Activitats tema Immunitat

Pàg 198

1. Omple la taula utilitzant els mots següents:

Defenses Exemple Tipus

Externes 1a línia Pell Teixit

Internes 2a línia Fagòcit Cèl·lula

3a línia Anticòs Molècula

2. Omple la taula utilitzant els mots següents:

Immunitat Patògens Molècules Cèl·lules

Extracel·lular Complement Fagòcits

Innata

Intracel·lular Interferó a Limfòcits i NK

Extracel·lular Anticosos Limfòcits B

Adaptativa

Intracel·lular Interferó y Limfòcits T

3. Identifica un patogen intracel·lular obligat entre els organismes següents:

a) Fong d) Virus
b) Bacteri e) Helmit
c) Protozou
4. Esmenta alguns exemples d’òrgans limfoides encapsulats. Indica en quina part o zona del
cos es troben.

• Els ganflis linfatics, repartits per tota la xarxa del sistema limfàtic.
• La melsa, La melsa humana està situada a la part esquerra superior de l'abdomen, per
darrere de l'estómac i just per sota del diafragma.

5. Indica quines són les funcions principals dels leucòcits polimorfonuclears. Explica la funció
de cadascun d’ells.

Tipus Grup Nom Funcions

Neutròfils fagocitosi

Polimorfonuclears Granulòcits
Eosinòfils Lisi de
paràsits

Basòfils Inflamació

• Fagocitosi: Capacitat dels neutròfils i els macròfags d’ingerir i digerir agents patògens
(antigen).
• Lisi de paràsits: Mort cel·lular d’agents patògens.
• Inflamació: Resposta inespecífica enfront de les agressions del medi i està generada pels
agents inflamatoris. La resposta inflamatòria sorgeix amb un fi defensiu d'aïllar i destruir
l'agent nociu, així com reparar el teixit o òrgan danyat.

6. Què són les toxines? Quin tipus de toxines hi ha? Proposa’n un exemple de cada tipus.

Una toxina és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per
plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Se’n distingeixen dos tipus de toxina: les toxines exògenes, com ara la botulínica, i les toxines
endògenes, com ara el tabac.
7. Quines són les vies d’activació del complement? Explica quines molècules intervenen a
cada via i quina n’és la utilitat.
Se’n distingeixen tres vies o rutes:

• L’Alternativa. Aquesta ruta s’activa de manera espontània i defineix els patògens per la
seva incapacitat per protegir-se del complement. Les nostres cèl·lules es protegeixen
del complement perquè posseeixen proteïnes protectores a les seves membranes que
els patògens no tenen.
• Ruta de les lactines. En aquesta ruta, les lactines (una proteïna que reconeix el sucre)
anomenades MBL (mannosa binding lactin) s’uneix als patògens que posseeixen el sucre
mannosa.
• Clàssica. Aquesta ruta s’activa sobre els patògens opsomitzats per anticossos. Els
complexos antigen-anticossos, també anomenats immunocomplexos, són eliminats per
aquesta via.

8. Com s’anomenen els limfòcits T i quines en son les funcions principals? Quines relaciones
tenen amb altres elements del sistema immunitari?

Els limfòcits T, anomenats també limfòcits cooperadors, formen part d’un tipus de leucòcits
(glòbuls blancs) anomenats mononuclears, és a dir, amb un nucli normal. La seva funció
principal es regular les funcions dels dos leucòcits, un responsable de la immunitat innata
(macròfags) i l’altre responsable de la immunitat adaptativa (limfocit T). Per tant, té funció
cooperativa. A més a més també fa la funció de citòlisi, és a dir, causa la mort de les cèl·lules
indicades.

9. Quines funcions i quines formes d’acció tenen el anticossos? Hi ha diferents anticossos per
al mateix antigen?

La funció principal dels anticossos és identificar el patogen o les seves toxines i unir-s’hi
fortament per bloquejar-ne els efectes.

Se’n distingeixen sis formes d’acció:

• Neutralització. Bloqueja les proteïnes que el patogen necessita per envair els teixits, o
per evitar que les toxines exerceixi ells seus efectes al estar envoltada d’anticossos.
 • Aglutinació i precipitació. Cada molècula d’anticòs s’uneix per dos punts als patògens, i
amb això els enxarxen en una malla densa i els aglutinen fins que precipiten, de manera
que no poden dispersar-se i colonitzar altres zones.

• Opsonització. Els anticossos s’uneixen al patogen per la seva fracció variable i ofereixen
el seu fragment Fc als receptors FcR de la membrana per a la seva unió.

• Activació del complement. Els anticossos activen al complement la qual cosa causa un
augment de opsonització i a la lisi del patogen.

• Lisi per acció de cèl·lules. Els anticossos activen la lisi per l’acció de les cèl·lules NK (virus)
i els eosinòfils (metazous) que utilitzen un mecanisme semblant a la fagocitosi.

• Inflamació. Inflamació deguda a la secreció de citocines pels leucòcits acabats d’activar

per exercir la fagocitosi o la lisi, o a l’activació de les cèl·lules inflamatòries.

Sí que hi ha diferents anticossos per l’antigen. Això és degut a que quan un antigen
pluricel·lular pot tenir diferents epítops a partir dels quals les cèl·lules plasmàtiques
elaboraran anticossos per combatre-les. No obstant això, cada anticòs només reconeixerà a
un epítet de l’antigen concret.

10. Esmenta el nom d’una cèl·lula que s’encarregui de cadascuna de les funcions següents:

a) Presentació d’antígens als limfòcits. Cèl·lules dendrítiques, macròfags, dels limfòcits B

als T.
b) Citotoxicitat. Eosinòfils, NK Cells i limfòcits T.
c) Alliberament de mediadors de la inflamació. Mastòcits i basòfils.
d) Fagocitosi de microorganismes patògens. Macròfags i neutròfils.

11. Completa la taula següent sobre la classificació immunològica dels patògens.

Grans Petits
Extracel·lulars Helmints Protozous, -
Bacteris,
Intracel·lulars - Fongs virus
12. Indica quins són els isòtips de les immunoglobulines, on es troba cadascun i quines en són
les funcions principals. En que consisteix l’efecte escarabat?

Se’n distingeixen 5 tipus:

• IgG. Són molt abundants en la resposta immunitària secundària o de memòria.

S’uneixen ràpidament amb macròfags i neutròfils provocant la destrucció dels
microorganismes. Són les més abundants en la sang (80%). Poden travessar la barrera
placentària (immunitat fetal) i es troben en la llet materna.

• IgM. És responsable de les respostes primàries, activant els macròfags i el complex

complement, i es localitza al sèrum, concretament en els limfòcits B verges unida a la
seva membrana plasmàtica. Representa el 6 % del total de les immunoglobulines.

• IgA. Poden existir en forma de monòmers, dímers i trímers Es troba específicament en

secrecions seroses i mucoses, com la llet i les llàgrimes. Protegeix la superfície corporal
i els conductes secretors. Correspon al 13 % del total d’immunoglobulines. Es troba a la
llet i participa en la immunitat del nadó. No travessa la placenta.

• IgD. Gairebé es troba tota a la membrana dels limfòcits B joves. Ajuda a detectar
antígens en la resposta primària.

• IgE. Es molt eficaç en la defensa contra grans paràsits. es troba principalment als teixits,
on en contacte amb l’antigen, estimulen l’alliberament d’histamina (causa de les
reaccions al·lèrgiques). Es troba en concentracions molt baixes. No travessen la
placenta.

13. Explica que és un antigen per a un limfòcit B i un limfòcit T.

Els antígens B, pels limfòcits B, són substàncies capaces d’induir la producció d’anticossos
específics. Sovint són proteïnes, però també poden ser sucres o lípids.

Els antígens T, pels limfòcits T, són substàncies capaces, un cop digerides i esmicolades, d’unir-
se a molècules MHC i d’induir l’activació d’aquests limfòcits. Gairebé són sempre pèptids.
14. Esmenta els teixits limfoides primaris i secundaris. A quina part del cos es troben?

Primaris Secundaris

Tim (situat al pit, damunt del cor) Òrgans limfoides

Medul·la òssia vermella (situat al teixits Ganglis limfàtics Melsa

ossi esponjós de l’epífisi dels ossos llargs)

- Teixits conjuntius

15. Defineix flora microbiana, patogen, sang, limfa i inflamació.

• Flora microbiana. Conjunt de microorganismes que viuen en un ambient donat, com el del
cos humà o una part d'aquest, com és l'aparell digestiu. La flora microbiana humana té
funcions que inclouen activitats metabòliques com la producció d'àcids grassos de cadena
curta i l'absorció de nutrients, efectes tròfics a l'epiteli intestinal i en l'estructura i la funció
del sistema immunitari, i protegeixen l'hoste davant de la invasió de microorganismes
patògens.

• Patogen. Un patogen o agent patogen és qualsevol microorganisme capaç de produir alguna

malaltia o dany en un hoste, sigui animal o vegetal.

• Sang. La sang és un teixit connectiu líquid impulsat pel cor, que circula per capil·lars, venes
i artèries de tots els vertebrats. Aquest teixit està compost per: una fracció forme, la qual
conté els eritròcits (glòbuls vermells) , els leucòcits (glòbuls blancs) i els trombòcits
(plaquetes), i una fracció líquida, anomenada plasma, la qual conté molècules com ara la
glucosa, alguns lípids, proteïnes, hormones, enzims i vitamines, entre d’altres. La sang té
una gran varietat de funcions; respiratòria, nutritiva, excretora, regulació hormonal,
manteniment del pH, reguladora tèrmica, defensiva, hemostàtica i manteniment del volum
intersticial.
• Limfa. La limfa és un líquid transparent que recorre els vasos limfàtics i generalment no té
pigments. Es produeix després l'excés de líquid que surt dels capil·lars sanguinis a l'espai
intersticial o intercel·lular, sent recollida pels capil·lars limfàtics que drenen a vasos limfàtics
més gruixuts fins a convergir en conductes que es buiden a les venes subclàvies. Està
composta per escasses proteïnes i abundants lípids i, l’única cèl·lula que conté són els
leucòcits (glòbuls blancs). La limfa té tres funcions principals: recollir i retornar el líquid
intersticial a la sang; defensar el cos contra els organismes patògens i Absorbir els nutrients
de l'aparell digestiu i bolcar-los a les venes subclàvies.

• Inflamació. Es tracta d'una resposta inespecífica enfront de les agressions del medi i està
generada pels agents inflamatoris. La resposta inflamatòria sorgeix amb un fi defensiu
d'aïllar i destruir l'agent nociu, així com reparar el teixit o òrgan danyat.

16. Explica perquè quasi totes les infeccions que pateix el nostre organisme comencen a les
mucoses. Quines mesures cal prendre per evitar aquestes infeccions?

Les infeccions comencen gairebé sempre a les mucoses ja que aquestes tenen una certa
permeabilitat per al pas els aliments, com es en el cas del tracte digestiu, o l’oxigen, en el
cas del tracte respiratori. És a dir, en les mucoses és on hi ha un l’accés directe o indirecte al
medi intern.

El consell més comuns per evitar les infeccions és el manteniment d’una bona higiene i
rentar-se les mans. També cal vacunar-se quan és necessari i vigilar amb l’estat dels aliments
que s’ingereixen. En el cas de les ferides i perforacions, és recomanable desinfectar-les per
evitar una infecció.

17. Quins són els òrgans primaris del sistema immunitari? Quin tipus de limfòcits es formen
al seu interior?

Els òrgans primaris del sistema immunitari són la medul·la òssia vermella i el tim. En la
medul·la òssia vermella és formen els limfòcits B i, en canvi, en el tim, les cèl·lules que es
desenvolupen són els limfòcits T.
18. Quines son les funcions dels glòbuls blancs?

Les funcions dels leucòcits són:

• Inflamació • Cooperació dels limfòcits

• Fagocitosi • Síntesi d’anticossos
• Citotoxicitat • Reparació dels teixits danyats
• Presentació d’antígens

19. Esmenta els leucòcits mononuclears de la sang i els teixits. Explica la funció que fan
cadascuna d’aquestes cèl·lules.

Tipus Grup Nom Funcions

Limfòcits T Cooperació, citòlisi

Granulòcits
Limfòcits B Síntesi d’anticossos
Mononuclears

Limfòcits NK Citòlisi

Monòcits Monòcits Fagocitosi i presentació

d’antígens

• Cooperació. Cooperació dels limfòcits T amb la resta de sistema immunitari.

• Citòlisi. La citòlisi o citòlisi és el procés pel qual la cèl·lula es trenca, és a dir, que la seva
membrana cel·lular es descompon, perdent el seu material genètic i detenint els seus
processos vitals.
• Síntesi d’anticossos.
• Fagocitosi: Capacitat dels neutròfils i els macròfags d’ingerir i digerir agents patògens
(antigen).
• Presentació d’antígens. La presentació d'antigen és un procés del sistema immunitari, pel
qual els macròfags, cèl·lules dendrítiques i altres tipus de cèl·lules fagociten agents estranys,
els digereixen i presenten diferents antígens i en permeten el reconeixement per part dels
limfòcits B i limfòcits T.
20. Explica quines són les fases de la fagocitosi i què passa a cadascuna. Quin tipus de leucòcits
fan aquesta funció?

És un tipus especial d'endocitosi per la qual algunes cèl·lules immunitàries, concretament

neutròfils i macròfags, envolten a un antigen amb la seva membrana citoplasmàtica i
l'introdueixen a l'interior de la cèl·lula.

Aquest procés consta de dos parts:

• Reconeixement. En aquesta primera fase les cèl·lules fagocitaries reconeixen al antigen

específic. Aquest procés es pot produir utilitzant diferents receptors, com ara els
receptors de mannosa (MR), de complement (CR) o d’anticossos (FcR).

• Ingestió i digestió. Aquesta segona fase consisteix en la internalització del patogen, la

creació d’una vesícula fagocitaria, o fagosoma, que es fon amb els lisosomes, cosa que
porta a digerir el patogen.

A més a més de la fagocitosi, les cèl·lules fagocitaries també participen en processos:

• Inflamació.
• Presentació d’antígens.
• Reparació.

21. Com funcionen els limfòcits NK? Poden arribar a ser perjudicials per l’organisme?

Els limfòcits NK utilitzen tenen funció de destruir cèl·lules infectades i cancerígenes a demés
de regular les respostes immunitàries.

Les NK reconeixen a les cèl·lules blanc, és a dir les cèl·lules parasitades, ja que en aquestes,
degut als microorganismes patogens, com ara els virus, es produeix la pèrdua de les
molècules protectores d’histocompatibilitat de las membranes de les cèl·lules. Per tant,
l’absència d’aquestes proteïnes d’histocompatibilitat indiquen als limfòcits la destrucció de
les cèl·lules. Les NK disposen de receptors activadors i inhibidors. En el cas de que els
limfòcits identifiquessin les MHC, la lisi cel·lular s’inhibiria, en canvi, en el cas d’absència de
les proteïnes, la lisi no pot ser inhibida.
 Aquests limfòcits poden ser perjudicials per l’organisme ja que cada cop que trenquen una
cèl·lula parasitada, s’allibera una sèrie de citosines pro inflamatòries com per exemple les
TNF-a que podrien causar una inflamació no desitjada i, en alguns casos, també poden
causar febre. A més a més, les citosines proinflamatories, en excés tenen un efecte tòxic
sobre els teixits.

22. Què és la selecció clonal? Són idèntiques totes les cèl·lules del mateix clon de limfòcits?

La selecció clonal és el procés que es dona per l’activació d’un limfòcit B concret a causa de
la presència d’un patogen. Aquest limfòcit seleccionat comença a dividir-se i crea un clon de
limfòcits.
No totes les cèl·lules estretes de la selecció clonal son idèntiques ja que, per una banda
s’obtenen clons que maduraran per transformar-se en cèl·lules plasmàtiques les quals
podran elaborar anticossos específics per a l’antigen i, per l’altre banda, s’obtenen en menor
quantitat limfòcits de memòria que permetran a l’organisme dur a terme una resposta
ràpida i eficaç contra el mateix patogen en un futur.

23. Defineix el terme opsonització i esmenta les molècules opsonitzant principals.

L'opsonització per anticossos és el procés pel qual es marca a un agent patogen per la seva
posterior ingestió i destrucció duta a terme per un fagòcit com ara un macròfag o un
neutròfil.

Aquest procés consisteix en la unió d'una opsonina, en especial, un anticòs, a un receptor

en la membrana cel·lular del patogen.[1] Després de la unió de l'opsonina a la membrana,
els fagòcits són atrets cap al patogen. La porció Fab de l'anticòs s'uneix a l'antigen, en tant
que la porció Fc de l'anticòs s'uneix al receptor Fc del fagòcit, facilitant la fagocitosi.
Les molècules implicades són els anticossos opsonines. Entre elles és troben els anticossos
IgG i la lactina fixadora de mannosa.

24. Indica tres característiques de la immunitat adaptativa i defineix-les.

• Especificitat. Les respostes immunitàries són específiques davant dels diferents

antígens i sovint de diferents porcions d'un sol complex proteínic, d'un polisacàrid o de
qualsevol altra macromolècula.
 • Memòria. Capacitat de l’organisme de proporcionar una resposta ràpida i amb
intensitat davant un patogen amb el que anteriorment ja ha tingut contacte. Aquesta
capacitat la confereixen els limfòcits T i B gràcies a la selecció clonal.

• Tolerància. Capacitat per reconèixer molts antígens estranys (aliens), respondre-hi i

eliminar-los sense reaccionar contra les substàncies antigèniques del mateix individu
(pròpies). La insensibilitat immunitària també s'anomena tolerància.

25. Quin tipus d’òrgan és la medul·la òssia vermella? On es localitza a l’organisme?

La medul·la òssia vermella és un òrgan primari hematopoietic, és dir, encarregat de la

elaboració dels leucòcits. Aquest teixit es troba en el teixit ossi esponjós de l’epífisi d’ossos
llargs, com ara el fèmur i el maluc.

26. Que son les lectines? Com participen en la defensa immunitària innata?

Les lactines són unes proteïnes capaces de reconèixer sucres i froma part de l’acció del
complement. Les lactines anomenades MBL (mannose binding lactin) s’uneixen als patògens
que posseeixen el sucre mannosa i així aconseguir identificar als patògens.

27. Quines cèl·lules són responsables de la lisi de les cèl·lules infectades per patògens
intracel·lulars en la resposta adaptativa? Com actuen aquestes cèl·lules?
Pàg 199

1. Fixa’t en les imatges que mostra un procés cel·lular i resol les qüestions següents:

a) Identifica les cèl·lules o les molècules indicades amb A, B i C. Esmenta el procés que es
representa a la imatge de la dreta. Explica el mecanisme que es produeix des que la
partícula recoberta per B és reconeguda fins que la cèl·lula A la incorpora totalment.

A. Macròfag
B. Anticòs
C. Receptor

El procés s’anomena opsonització.

En un primer els anticossos BCR fixats

a la membrana dels limfòcits, al
identificar un antigen, estimula al
limfòcit propietari a activar-se i
dividir-se fins a construir diversos
clons del mateix limfòcit B, alguns dels
quals evolucionaran a cèl·lules plasmàtiques capaces de sintetitzar grans quantitats del
mateix anticòs. Un cop reconegut l’antigen i sintetitzat els anticossos, aquests
s’adheriran a l’agent patogen a partir de la especificitat entre els anticossos i els epítets
dels antígens. Posteriorment, degut al procés d’opsonització i la unió de l’anticòs al
patogen, els anticossos ofereixen el seu fragment Fc als receptors de la membrana del
fagòcit per a la seva unió.

b) Indica la importància d’aquest procés per a l’organisme. Quines cèl·lules produeixen

la molècula B? Quines funcions fan les parts d’aquesta molècula?

La importància d’aquest procés radica en que és el mecanisme de defensa que té el

nostre organisme per pal·liar contra els agents patògens i evitar infeccions i malalties. A
més a més, aquest procés confereix al nostre organisme una memòria immunitària de
gran importància.
 Les cèl·lules productores de la molècula B, és a dir, dels anticossos, són els limfòcits B o
cèl·lules plasmàtiques, un tipus de leucòcits.

Aquestes molècules tenen forma de Y i estan compostes de dues parelles de proteïnes

idèntiques: dues cadenes pesants enllaçades per la base, i dues cadenes lleugeres
enllaçades entre elles per formar els braços de la Y. La base de la Y és constant, mentre
que els extrems dels braços són sempre diferents, és a dir, variables. La part variable es
l’encarregada d’unir-se a l’antigen i, per aquest motiu, se l’anomena com a Fab
(Fragment antigen binding), mentre que la part constant, Fc (Fragment crystallizable),
serveix per connectar amb la resta del sistema immunitari.

2. A l’esquema de la dreta s’hi mostra certa estructura relacionada amb el sistema

immunitari:

a) Que és? Un anticòs.

b) Quina funció fa? La funció principal dels anticossos és, mitjançant una sèrie de
mecanismes, identificar i unir-se a un antigen específic.

c) Identifica els nombres amb els elements següents:

1. Regió variable
2. Regió constant
3. Cadena pesant
4. Regió d’unió a l’antigen
5. Cadena lleugera

3. La resposta immunitària és una reacció defensiva que s’origina com a rèplica a l’entrada
d’un element estrany.

a) Com és la resposta immunitària que es produeix en un organisme la segona vegada

que l’infecta el mateix agent?

La resposta secundaria és ràpida, intensa, eficaç i més duradora.

 En aquest cas s’indueix una resposta d’IgM a càrrec dels clons de limfòcits B específics
de l’antigen que no eren en el primer contacte. A més a més, també s’incorporen alguns
clons de memòria del contacte anterior, que, al ser molt més nombrosos en comparació
al primer contacte, permeten una resposta molt més ràpida i una producció d’anticossos
més gran. La resposta secundaria és més duradora ja que els anticossos IgG,
majoritàriament elaborats en aquesta segona resposta, són més duraders que els IgM.

b) Defineix el significat dels termes antigen i anticòs.

• Antigen. Els antígens són qualsevol substància (proteïnes, pèptids, glúcids o

lípids) capaç de desencadenar una resposta immunitària adaptativa o específica.
Un patogen té molts antígens i, els antígens, tenen diversos epítops.

• Anticòs. Els anticossos són glicoproteïnes globulars del sèrum i de la membrana dels
limfòcit B capaces de reconèixer antígens, per tant, la seva missió és identificar els
patògens o les seves toxines i unir-s’hi fortament per bloquejar-ne els efectes.
S’anomenen immunoglobulines (Ig) per la seva funció immunitària i tenen forma de Y.
La seva estructura està composta de dues parelles de proteïnes idèntiques: dues
cadenes pesants enllaçades per la base, i dues cadenes lleugeres enllaçades entre elles
per formar els braços de la Y. La base de la Y és constant, mentre que els extrems dels
braços són sempre diferents, és a dir, variables.

4. Indica si les afirmacions següents són veritables o falses i justifica la resposta:

Una molècula d’IgM té quatre punts d'unió

F Pentàmeres efectives en 10 zones d’unió.
per l'antigen.

Els limfòcits B reben aquest nom perquè la Reben aquest nom per la maduració a la
seva maduració es produeix a la melsa. F molla de l’ós (Bones).

Els monòcits poden abandonar els vasos

C -
sanguinis i transformar-se en macròfags.

El factor de necrosis tumoral (TNF) el La TNF és segregada principalment per els

produeixen les cèl·lules canceroses. F macròfags. Les cèl·lules NK i els neutròfils
també elaboren aquestes citosines en
conseqüència dels seus processos.
5. El dibuix següent representa el mecanisme de regulació de la funció de diferents leucocirs
en la resposta immunitària:

a) Indica a que corresponen les expressions següents:

• TCR: Receptor limfòcits T

• BCR: Receptor limfòcits B
• MHC: Complex d’histocompatibilitat principal
• TNF-a: Factor de necrosis tumoral alfa
• IL-4: Interleucina-4
• IFN-y: Interferó gamma

b) Quines de les cèl·lules representades actuen com a presentadors d’antígens?

Els macròfags i els limfòcits B actuen com a presentador d’antígens.

c) Com actua l’INF-y produït pel limfòcit Th sobre el macròfag?

L’INF-y produït pels limfòcits Th, coopera amb els macròfags de manera que els activa i
els indueix a identificar el patogen i eliminar-lo a través de fagocitosi.

d) En què es diferencien l’actuació dels receptors BCR i TCR en el reconeixement de

l’antigen?

L’actuació dels BCR i TCR, a diferencia de la resta de receptors utilitzats pels leucòcits,
són diferents d’un limfòcit a un altre, de manera que per a un patogen concret només
un o uns quants limfòcits respondran.

e) Quina cèl·lula secreta molècules d’IL-4? Damunt quines cèl·lules actuen aquestes
molècules? Quin efecte produeixen?

Les molècules IL-4 són secretades per els limfòcits Th i actuen sobre els limfòcits B per
tal de cooperar i estimular a la síntesi d’anticossos.
6. A partir del gràfic següent contesta:

a) Utilitza la informació del gràfic per definir la memòria immunitària.

b) Fes una estimació de la diferència de concentració màxima d’anticossos anti-X després

de la 1a i la 2a exposició a l’antigen X.

La concertació màxima d’anti-X en la segona resposta és, aproximadament el triple de

la concentració màxima d’anti-X en la primera resposta immunitària.

Act 2

a) Indica quines serien les variables independent i dependent d’aquesta

inverstigació.

Independent: vacuna
Dependent: autisme

b) Argumenta, des del punt de vista del disseny experimental, per què aquest error
és tant greu.

Falta el grup control

Act 3

a) Explica per què per què aquest brot només va afectar persones que no estaven
vacunades. Indica els tipus de cèl·lules responsables de la immunitat i explica el procés
que l’ha provocada.

Les persones no vacunades, van ser les afectades, ja que no disposaven de la protecció
de la vacuna, la qual té la funció d’induir una immunitat adaptativa artificial activa contra
el patogen.
Les cèl·lules encarregades de desenvolupar els anticossos necessaris indicats per la
vacuna són els limfocits B que, junt als limfocits T, donen una resposta immunitaria.
Aquesta resposta immunitaria causada per la vacuna, resulta de la ploriferació de totes
dues cèl·lules i, els limfocits B, sintatitzen anticossos corresponents al fragment
d’antigen introduit per la vacuna. Posteriorment, gràcies a les cèl·lules de memoria,
l’informació sobre el patogen introduit resideix durant un temps o, permanentment,
amb la fi de preparar l’organisme per una posible futura infecció.

Act 4

a) Els anticossos que presenten provenen de la mare, que els traspassa al fetus a través de
la placenta durant l’embaràs.
Es tracta de la immunitat adaptativa natural passiva. Natural perqué no s’ha fet una
preparació artificial i, passiva, ja que els anticossos els ha sintatitzat la mare i no el nadó.

b) La vacuna esmentada no s’administra a les persones malaltes del xarampió. Explica per
què aquest tractament no és efectiu per cur

Aquest tractament no es efectiu, ja que les vacunes només protegeixen de la malaltia si

s’administren alguns mesos abans de la infecció, ja que la vacuna vol aconseguir la
inducció d’una immunitat adaptativa que tarda almenys mig any en desenvolupar-se.

El tractament que s’els podría aplicar seria un serum especific per al patogen, ja que
aquest si que actua una vegada s’ha rpoduit l’infecció.