22

IMMUNOLOGIA:
EL SISTEMA
IMMUNITARI
1. Les barreres defensives:
Barreres primries
Barreres secundries
2. La immunitat
3. El sistema immunitari.
3.1 Els rgans limfoides
3.2 Les cl.lules immunocompetents
3.3 Les molcules amb acci immunitria
Els antgens.
Els anticossos.
Mediadors immunitaris humorals: Les citocines.
El sistema del complement.
4. La resposta immune i els seus mecanismes dacci.
4.1 La resposta immune inespecfica
La resposta inflamatria
4.2 La resposta immune especfica.
La resposta primria i la resposta secundria.
La resposta immune humoral.
La resposta immune cel.lular.
5. La immunitat natural i la immunitat adquirida
5.1 Immunitat natural i immunitat adquirida
5.2 Les vacunes.
5.3 La seroterpia.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

LES BARRERES DEFENSIVES

El nostre cos est contnuament exposat a les agressions dorganismes, molcules o partcules
alienes. Per aix tenim diferents mecanismes per a lluitar contra aquestes invasions. Aquests
mecanismes sn:
a) Barreres fsico-qumiques.
b) El sistema immunitari innat.
c) El sistema immunitari adquirit.

1.1 LES BARRERES PRIMRIES

Els microorganismes han de travessar la pell
dels animals o b penetrar-hi per alguns dels
orificis naturals per envair-ne el cos. La pell i
totes les secrecions de les obertures o els
conductes dels animals reben el nom de
barreres defensives primries
La pell dels mamfers s una barrera mecnica
gaireb infranquejable per als microorganismes
grcies al gruix i al procs de queratinitzaci i
.
descamaci de les capes cel lulars ms
externes.
D'altra banda, la secreci de les glndules sebcies i la suor determinen existncia dun pH una
mica cid que resulta perjudicial per a la supervivncia dels microbis.
A ms, a flora bacteriana de la nostra pell impedeix I'establiment i el desenvolupament d'altres

microbis que s hi dipositen. Altres animals reforcen les seves pells amb escates, plomes, pls, etc.
Les barreres defensives de les obertures naturals dels animals, com ara la boca, anus, les fosses
nasals, les vies respiratries, urogenitals i digestives, sn les secrecions mucoses que recobreixen
els epitelis. A la saliva, a la secreci lacrimal i a la secreci nasal hi ha ull enzim, el lisozim, que s
capa de destruir la capa de murena de la paret bacteriana; i a l'esperma es troba l'espermina, que
t una acci bactericida.
Les secrecions bactericides de l'epiteli vaginal i dels conductes digestius, com l'estmac,
contribueixen a formar un ambient desfavorable per a la vida i proliferaci dels microorganismes.
A les mucoses respiratries, Ies partcules estranyes i els microbis que queden atrapats en el mucus,
.
s'eliminen amb el moviment ciliar de les cl lules epitelials, amb la tos i amb lesternut.
Tamb la flora bacteriana prpia del tub digestiu de cada animal contribueix a impedir la proliferaci
'
de microorganismes patgens per un procs d antagonisme, competint pels nutrients o alliberant
substncies inhibidores.

1.2 LES BARRERES SECUNDRIES

Quan els microbis aconsegueixen vncer !es barreres abans esmentades i penetren a linterior dels
animals, en aquests es posa en marxa el mecanisme de defensa fagoctica.
Entre les cllules sangunies dels vertebrats superiors es troben diversos tipus de leuccits mb
capacitat fagocitria, com ara els moncits i els neutrfils (ho veurem ms endavant)
La darrera barrera defensiva contra latac dels microorganismes s el sistema immunitari.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

LA IMMUNITAT

El concepte d'immunitat fa referncia al fet de ser invulnerable a una determinada malaltia

infecciosa.
De fa temps se sabia que persones que havien superat amb xit alguna infecci molt rarament tornaven a emmalaltir del mateix mal, s a dir, eren immunes a aquesta malaltia. La immunologia
s la cincia que s'encarrega d'estudiar tot el que est relacionat amb la immunitat a les infeccions,
s a dir, el sistema immunitari.
No s'ha de confondre la immunitat amb la simple resistncia a les malalties, en la qual els animals
no discriminen els diferents microbis i, a ms, no perdura en el temps.

Caracterstiques de la immunitat
Especificitat: La resposta s diferent segons el microorganisme o agent que ataca.
Diversidad: Permet respondre a gran divesitat de microorganismes i agents nocius.
Memria: Provoca respostes augmentades i ms rapideza davant repetides infecions del mateix
agent.
Especialitzaci: Genera respostes ptimes de defensa.
Autolimitaci: Permet respondre davant agents que es troben per primera vegada.
Manca dautoreactivitat: Impedeix les autolesions.

Classificaci dels tipus dimmunitat

Immunitat congnita o heredada
La que tenen algunes espcies o individus deguda a la seva prpia naturalesa.
Pot ser despcie, de raa o dindividu
Exemples:
El moquillo dels cans no afecta a lespcie humana.
Les persones de raa negra sn ms sensibles a tuberculosis que les de raa blanca
Immunitat adquirida

Desenvolupada al llarg de la vida

Immunitat natural
Activa

Exposici accidental a lagent que causal, no deliberada.

Ex: Un nin adquireix immunitat front al xarampi desprs de patir la
malaltia
Passiva
El fetus rep protecci de la mare (a travs de la placenta) i el lactant
per la llet materna
Immunitat artificial
Lexposici a lagent causal s deliberada.
Activa (vacunaci)
La injecci de lagent causal. Com les vacunes de la polio, etc.
Passiva (seroterpia) Injecci de material protector format pel sistema immune daltres
individus

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

EL SISTEMA IMMUNITARI

El conjunt de cl lules i de molcules implicades en els processos d'immunitzaci forma

l'anomenat sistema immunitari.
La caracterstica ms important d'aquest sistema es la capacitat de reconeixement de molcules
estranyes a l'organisme, reconeixement que provoca el desencadenament d'una srie de pro
cessos cel lulars i moleculars que condueixen a la neutralitzaci o destrucci d'aquestes
molcules estranyes. El sistema immunitari t una importncia extraordinria en la defensa de
.
l'organisme davant d'infeccions microbianes i de desordres cel lulars patolgics com ara els
tumors.
Totes les molcules que sn capaces d'activar
el sistema immunitari reben el nom d'antgens.
En principi, qualsevol macromolcula aliena a
l'organisme
es
reconeguda
pel
sistema
immunitari, que desencadena una resposta
immunolgica. Aquestes respostes poden ser de

dos tipus: respostes propiciades per cl lules

(immunitat cel.lular) i respostes produdes per
molcules anomenades anticossos (immunitat
humoral). Els dos tipus de resposta estan
.
sangunies
relacionats
amb
les
cl lules
anomenades limfcits. Els rgans limfoides sn
tots aquells on els limfcits es formen, es
transformen o s'acumulen.

Elements de sistema immunitari:

rgans limfides:
rgans primaris.
rgans secundaris.
Cllules
Lnia mieloide.
Lnia limfoide.
Molcules:
Antgens.
Anticossos.
Complex principal dhistocompatibilitat.
Sistema del complement.
Citocines

3.1 ELS RGANS LIMFOIDES

Els rgans limfides primaris
Sn aquells on es produeix la maduraci definitiva dels limfcits
La medulla ssia vermella es troba en els adults a l'interior dels ossos plans com els que
formen el crani, dels ossos curts com les costelles i de les epfisis o caps dels ossos llargs. A
la medulla ssia vermella hi ha les cllules mare, precursores dels limfcits. Aquestes
cllules mare poden madurar a la mateixa medulla ssia, amb la qual cosa es transformen
en limfcits B, o surten de la medulla ssia i migren al tim, on es transformen en limfcits T.
La bossa de Fabrici s una estructura limfoide que es troba nicament en els ocells,

associada a la cloaca. A la bossa de Fabrici maduren cl lules mare hematopotiques que

migren des de la medulla ssia vermella i es transformen en limfcits B.
El tim, que s un rgan una mica atrofiat en l' adult, s extremadament important per al

desenvolupament dels limfcits T. Algunes cl lules mare hematopotiques de la medulla ssia

migren al tim, on es transformen en limfcits T. Aquests, al mateix tim, queden sotmesos a una
intensa selecci que provoca que el 95 % sigui eliminat, i el 5 % restant migra als rgans
limfoides secundaris, on acaben de transformar-se en limfcits T.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Els rgans limfides secundaris

Sn els rgans limfides secundaris, perqu s on els limfcits exerceixen la seva funci
reaccionant contra antgens especfics..
La melsa s un rgan d'uns 200 grams de pes en l'espcie humana i que s'encarrega de
filtrar la sang, ja que aqu s'eliminen eritrcits i leuccits defectuosos. A ms, a la melsa hi ha
zones riques en limfcits B i zones riques en limfcits T separades. Aquests limfcits
responen molt b davant de la presncia d'antgens estranys a la sang.
Els ganglis limftics fan una funci similar a la de la melsa, ja que s encarreguen de filtrar
la limfa grcies a l'acci de cllules macrofagocitries que hi ha a l'interior. En l'espcie

humana, els ganglis limftics tendeixen a concentrar-se en els capil lars limftics dels
engonals, les aixelles, la zona cervical i la subclavicular. Quan s'inflama s indici de
l'existncia d'una infecci microbiana i de l'acci de l'aparell immunolgic.
'

Teixit limfoide associat a la mucosa. Es localitza a les mucoses. Format per nduls
limfoides difusos . Protegeix dels agents patgens que utilitzen les mucoses com a via
dentrada. El trobam especialment a la mucosa intestinal, bronquis i aparell urogenital.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

3.2 LES CEL.LULES IMMUNOCOMPETENTS

Totes les cl.lules que participen el la resposta immune deriven de cllules mare pluripotencials,
de les quals soriginen dues lnies cel.lulars:

Lnia mieoloide
Leuccits granulcits: tots ells sn fagcits. Trobam:
Neutrfils polimorfonucleats, Es tenyeixen amb colorants neutres. Tenen nucli polilobulat. Sn
de vida curta (2 o 3 dies). Fagociten restes cel.lulars i bacteris productors de pus. Intervenen en la
resposta inflamatria aguda.
Eosinfils. Es tenyeixen amb colorants cids (com eosina). Tenen nucli bilobulat. Quan
sestimulen lliberen grnuls que actuen contra dianes grans no fagocitables com cucs
endoparsits i en allrgies.
Basfils i mastcits. Es tenyeixen amb colorant bsics (com hematoxilina). El nucli s
polilobulat. Els mastcits o cllules cebades sn basfils no circulants, del teixits conjuntiu.
Alliberen histamina i serotonina que s efica contra els parsits. Provoquen manifestacions
dallrgies.
Moncits i macrfags.
Els moncits sn cllules grosses, amb nucli esfric. Maduren a la medulla ssia, passen a la
sang i llavors als teixits per a transformar-se en macrfags. Aix doncs els moncits sn
circulants i els macrfags tissulars.
Les seves funcions sn diferents, depn dels teixits on estan, i tots plegats formen el Sistema
Mononuclear Fagoctic (SMF).
Entre les seves propietats: Tenen capacitat dadherncia, quiotaxis, fogocitosis, bacteriolisi,
secretora i dinteractuar amb els limfcits com a cllules presentadores dantgens (ho veurem ms
endavant)

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Lnia limfoide
Els limfcits

Els Iimfcits (20 o 30% del total dels glbuls blancs) sn cl lules que es troben a la sang i a la limfa,

tenen el nucli gran i arrodonit i poc citoplasma. S'anomenen cl lules immunocompetents per-qu sn
la base dels dos tipus d'immunitat, la humoral i la cellular.
Els limfcits produts per les cllules mare hematopotiques maduren en el tim o en la mateixa

medul la ssia. Hi ha dos tipus de limfcits: els limfcits B i els limfcits T

Els limfcits B

Es formen a la medul la ssia dels mamfers i a la bossa de Fabrici dels ocells.

Sn els responsables de l' anomenada immunitat humoral. Aquests limfcits, a la superfcie
externa de la membrana plasmtica, tenen protenes (anticossos de superfcie) que sn
capaces de reaccionar amb antgens especfics de microorganismes
Els limfcits B, quan s'activen a partir del contacte amb un antigen, es converteixen en
.
cl lules plasmtiques, una mica ms grans i amb un reticle endoplasmtic desenvolupat,
que s'encarreguen de produir anticossos lliures especfics
Es formen tamb limfcits B de memria, que guarden la capacitat de formar els anticossos
especfics per a un antigen, per si es torna a produir un segon contacte amb lantigen.
Els limfcits T
- Maduren al tim i no sn capaos de produir anticossos lliures. No obstant aix, a la superfcie
de la membrana disposen d'uns receptors capaos de reconixer antgens de la superfcie

externa d'altres cl lules.

- Els receptors de les cl lules T sn macromolcules constitudes per dues cadenes proteiques
unides de manera no covalent a protenes de superfcie de la membrana plasmtica (complex
CD3).
- Els receptors dels limfcits T tan sols tenen un lloc de reconeixement d'antigens. Les protenes
del complex CD3 sn importants, ja que transmeten a l'interior del limfcit T la informaci de la
interacci dels antigens als receptors T.
.
- Els limfcits T sn els que intervenen en la immunitat de tipus cel lular.
Els limfcits T poden produir diferents tipus de resposta immunitria, depenent dels tres tipus de
limfcits T:
-

Els limfcits citotxics destrueixen les cel.lules infectades per virus abans que aquests hi
proliferin a l'interior.

Els limfcits T col laboradors (helper) s'encarreguen d'activar els limfcits B per mitj de
.
la secreci d'unes molcules anomenades interleucines. L'acci dels limfcits col laboradors
no acaba aqu, ja que tamb sn capaos d'activar els macrfags sanguinis i fer-los
augmentar la capacitat de fagocitosi, acci que exerceixen grcies a la secreci d'una altra
interleucina que s'anomena interfer.

Cl lules supressores, inhibeix l'activitat de les cl lules col laboradores i indirectament

provoca que s'aturi la producci d'anticossos.

Cl.lules assassines (o cel lules NK, de l'angls natural killer).

.
Aquestes cl lules, que normalment circulen per la sang dels vertebrats, s'encarreguen de
.
destruir determinats tipus de cl lules canceroses o cel.lules infectades per virus, per sempre
.
d'una manera molt poc especfica. Fins ara, es desconeix la manera corn aquestes cl lules
.
discriminen entre cl lules normals i anormals de l'organisme
.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

3.3 LES MOLCULES AMB ACCI IMMUNITRIA

ELS ANTGENS
Antgen s qualsevol substncia que sigui capa de desencadenar una resposta immunitria.

Generalment, els antigens sn:

-

Macromolcules
que
pertanyen
a
microorganismes i, per tant, molt estranyes
a l'organisme que produeix la resposta
immunitria.

Per tamb poden actuar com a antigens

molcules d'un altre individu de la mateixa
espcie, com les mucoprotenes del
sistema ABO sanguini hum,
Molcules del mateix animal, en qu falla el
sistema immunitari i es torna contra un
mateix,
en
el
fenomen
anomenat
autoimmunitat (ho veurem ms endavant)

Teoria de la selecci
sele cci clonal
La presncia de determinats antigens al cos
d'un animal estimula la proliferaci dels
limfcits que tenen els receptors especfics
contra aquests antgens.
Aquesta idea de formaci de limfcits
especfics rep el nom de teoria de la selecci
c lonal que admet que els receptors ja estan

preformats a l'aparell immunolgic fins i

tot abans de la presncia dels antgens;
davant de l'entrada dels antgens, les
cl.lules amb receptors especfics sn
seleccionades entre un repertori immens de
cl.lules amb diferents receptors, i se'ls
estimula la proliferaci i la maduraci

Moltes macromolcules poden actuar com a antgens, com gaireb totes les protenes, molts
polisacrids i lpids complexos que es troben sobre la paret cellular bacteriana o cpsules
vriques, o b sn alliberats per microorganismes de manera dissolta en el medi intern de
l'animal. Moltes molcules que no sn immungenes adquireixen aquesta propietat quan es
combinen amb protenes.
Els antgens sn macromolcules que poden tenir a la seva superfcie un o ms fragments que poden
ser reconguts pels anticossos. Aquestes regions sn els epitops o determinant antigenic. Hi ha una
complementarietat entre els epitops del antgens i els paratops dels anticossos.
Els antgens es diferencien dels anomenats haptens en el fet que aquests sn petites molcules
que tenen capacitat per unir-se a anticossos especfics, per que per si sols no sn immungens,

s a dir, no estimulen ni la producci d'anticossos ni la de cl lules immunocompetents.

Tanmateix, els haptens poden adquirir propietats antigniques quan s'uneixen a molcules
anomenades transportadores, generalment protenes.

ELS ANTICOSSOS
Els anticossos sn molcules proteiques produdes pels limfcits B que estan destinades a unirse especficament als antigens.
Els anticossos produts pels limfcits B poden:
Quedar adherits a la membrana plasmtica del limfcit B, on actuen com a anticossos de
superfcie receptors d' antgens
.
sser secretats a l'exterior de la cl lula com a anticossos solubles circulants a la sang.
.

Les cl lules plasmtiques (limfcits B madurs) sn incapaces de dividir-se; tenen una vida curta,
per utilitzen una part molt important de la maquinria de sntesi proteica per produir anticossos.
Els anticossos sn protenes del grup de les globulines, i per les propietats immunolgiques que
.
tenen tamb reben el nom d'immunoglobulines (Ig)

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Estructura de les immunoglobulines

L'estructura bsica de les Ig sn quatre cadenes polipeptdiques:
Dues cadenes lleugeres o L iguals i dues cadenes pesants o H tamb idntiques.
-

Lligades a les cadenes H, hi ha molcules d'oligosacrids la funci de les quals encara

no es coneix.

Les cadenes H i L estan unides entre si per ponts disulfur.

Es combinen dues cadenes pesants i dues cadenes lleugeres per formar una molcula
tridimensional en forma de Y, que es compon d'una tija constituda per una part de les
dues cadenes pesants amb els radicals cid (COOH) terminals i per dos braos formats
per les altres cadenes pesants i per les dues cadenes lleugeres, totes amb els radicals
amino (NH2) terminals.

A la base dels braos de les cadenes H hi ha una zona anomenada frontissa constituda
per uns quants aminocids per on els braos es poden moure lliurement respecte de la
resta de la molcula. Aix facilita la uni a antigens amb diferents determinants
antignics.

Els extrems aminats de les cadenes H i L s'anomenen porci variable de la lg. ja que
cada tipus d'antics t aquesta zona de les cadenes amb una seqncia diferent
d'aminocids: els dos extrems de la Y dels anticossos sn els centres d'uni als
antgens o paratops, de manera que una molcula d'antics s bivalent. Aix doncs el
paratop de lanticos sunieixen especficament a lepitop de lantgen.

El lloc d'uni amb cada antigen es pot considerar com un forat entre les porcions
variables d'una cadena H i una altra L, en el qual encaixa el determinant antignic de
l'antigen especfic. La resta de les cadenes H i L s'anomena porci constant i est
mancada de la propietat d'unir-se als antgens.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Tipus dimmunoglobulines
Es coneixen cinc tipus diferents d'immunoglobulines, les quals es diferencien entre si pel tipus de les
cadenes H.
Les IgG o gammaglobulines
Sn els anticossos ms nombrosos de la sang
A ms d'unir-se a anticossos, les IgG sn capaces d'activar tant el complement com els
fagcits sanguinis (macrfags i micrfags). Les IgG sn els nics anticossos capaos de
travessar la placenta i penetrar al fetus.
Les IgM
Sn els primers anticossos que es produeixen davant de lexposici inicial a un antigen.
Tenen una gran avidesa per molcules o microorganismes antignics polivalents, com els
'
virus, i tamb s'encarreguen d activar els macrfags i el sistema del complement.
Les IgA
S'originen en estructures limfoides subepitelials i es troben a la sang i en diverses secrecions
com ara la Ilet, el mucus respiratori i intestinal, la saliva i les llgrimes, amb la qual cosa
.
col laboren en l'eficcia de les barreres primaries de defensa dels animals.
Les IgE
Es troben principalment als teixits i sn les causants ms importants dels fenmens
.
d'al lrgia.
Les IgD
Sn anticossos de la superfcie de limfcits B i serveixen com a receptors d' antigens
especfics.

10

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

La reacci antgen - antics

Quan reconeixen els antgens, els anticossos shi uneixen amb enllaos de van der Waals, forces
hidrofbiqus, en una reacci anomenada antigen-antics. En aquesta uni, que es duu a terme
entre les porcions variables de les cadenes H i L de l'antics i els determinants antignics, no
'
s estableix cap enlla covalent entre antigen i antics, per aix la reacci s reversible.
Aquesta reacci es pot expressar de la manera segent:
Ag (antigen) + Ab (antics) AgAb
s extraordinriament especfica: un antics pot reconixer, d'entre una multitud de determinants
antgnics, nicament els que li sn complementaris. Hi ha i diferents tipus e reacci antigenantics:
Reacci d'aglutinaci. Es produeix quan els anticossos reaccionen amb molcules d'ant.
gens que estan situats a la superfcie dels bacteris o altres cl lules. Com a resultat
.
d'aquesta reacci, les cl lules formen agregats que sedimenten molt fcilment. Els
antgens de la superfcie de les cl-lules que provoquen aglutinaci s'anomenen
aglutingens mentre que els seus anticossos s'anomenen aglutinines.
Una varietat particular de l' aglutinaci s l'aglutinaci passiva, que consisteix en l'ad.
herncia d'antgens solubles a la membrana de les cl lules; posteriorment, els anticossos
contra aquests antgens, quan reaccionen amb aquests, determinen l' aglutinaci de les
.
cl lules a les quals estaven lligats. Aquest fenomen es dna sovint en els glbuls vermells
de la sang.
Reacci de precipitaci. Quan els antgens sn macromolcules solubles amb uns quants
determinants (antgens multivalents), els anticossos lliures pel plasma sanguini, quan
s'uneixen a aquests, formen complexos tridimensionals insolubles que precipiten.
Reacci de neutralitzaci. S'efectua principalment amb els virus i consisteix en la disminuci
de la capacitat infectant del virus quan els anticossos s'uneixen amb els determinants
antignics de la cpsula vrica. Aquesta reacci s reversible, i els virus es poden tornar a
activar..
Reacci d'opsonitzaci. Els fagcits sanguinis, quan tenen molcules d'anticossos unides
a la superfcie, fagociten ms vidament els microorganismes o les partcules antigniques.
Aix passa perqu la uni dels anticossos produeix un augment de l'adherncia del complex
antigen-antics a la superfcie dels macrfags i micrfags sanguinis, fet que en facilita la
fagocitosi. Es diu que els microorganismes recoberts d'anticossos estan opsonitzats (del
grec opson, llest per menjar)

MEDIADORS IMMUNITARIS HUMORALS: LES CITOCINES

Les cllules del sistema immunitari poden secretar substncies actives amb capacitat de regular la
resposta immune i la resposta inflamatria que es coneixen com a citocines Aquestes estimulen o
inhibeixen a cllules del mateix o distint tipus, creant circuits dampliaci o inhibici de la resposta
immune. Tenim dos grups:
-

Linfocines, actuen sobre el sistema immune, com per exemple les interleucines que actuan
sobre els limfcits.
Interferons, inicialment es detectaren com a substncies produdes per cl.lules infectades
per virus, que protegeixen les cl.lules contra altres infeccions virals. Acuten sobre els
receptors de les cl.lules venes. Avui es sap que actuen com:
Antivirals, estimulant la resistncia a les infeccions.
Immunomoduladors, activant moncits/macrfags, modulant la sntesi
dimmunoglobulines.
Inhibidors del creixement cel.lular, Antitumorals.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

11

EL SISTEMA DEL COMPLEMENT

El sistema del complement est format per un sistema de ms de 30 components, en la seva
majoria protenes plasmtiques del grup de les globulines, que estan inactives en el srum, per que
davant la presncia de certs factors desencadenants, sactiven de manera seqncial. La seva
resposta s rpida i amplificada front als estmuls antignics.
El complement s'anomena aix perqu ajuda o complementa i alhora augmenta els mecanismes de la
resposta immune.

Funcions del complement

-

Destrucci cel.lular. Es formen complexos sobre la membrana de la cl.lula i provoquen la

lisi.

Inici i amplificaci dels processos inflamatoris. Els seus fragments augmenten la dilataci
i permeabilitat dels capil.lars i larribada dels leuccits al lloc de reacci.

Opsonitzaci. Facilita lacci dels macrfags i permet millor la seva fixaci als bacteris.

Activaci dels macrfags. Potencia la capacitat duni o destrucci de microorganismes o

immunocomplexes .

Origen dels componets

Se sintetitzen principalment al fetge, per altres cl.lules immunes, principalment macrfags, i els
teixit afectats tamb poden produir alguns dels components.

Via dactivaci
El sistema del complement consta duns
components primarencs, proenzims sanguinis,
que es poden activar per tres vies diferents i que
convergeixen en la formaci del component
central C3, que incentivar la formaci dels
components tardans (C5, C6, C7, C8 i C9).
Aquests components tardans formen un gran
complexe
protic,
complexe
datac
de
membrana (CAM) que provoca la lisi de la
cl.lula.
El complement actua com un sistema damplificaci en
cascada (semblant al de la coagulaci de la sang)
augmentant en cada pas el poder cataltic dels
complexes formants.

12

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

LA RESPOSTA IMMUNE I ELS SEUS

MECANISME DACTUACI

4.1 LA RESPOSTAT IMMUNE INNATA INESPECFICA

La resposta primera dun individu davant una infecci s la resposta immune inespecfica, que t les
segents caracterstiques:
- Est present en tots els individus duna mateixa espcia i en tot moment.
- No suposa aprenentatge o memria.
- No destria entre els diferents agents infecciosos, no s especfica.
- Els mecanismes efectors sn la fagocitosi i el sistema del complement.

LA RESPOSTA INFLAMATRIA
La reacci inespecfica que t com a finalitat allar, inactivar els agents agressors i restaurar les zones
danyades es coneix com a inflamaci.
Quan els antgens aconsegueixen superar les barreres primries es troben amb les barreres
secundries formada principalment pels glbuls blancs que circulen per la sang i la limfa.
Els principals elements implicats que es mobilitzen en cas dinfecci sn els neutrfils i macrfags
que fagociten els invasors externs i moren en aquesta lluita.
Tamb hi participen les cl.lules assassines (NK)
Si lagressi ha estat mnima quasi no hi ha manifestacions externes. Per si la inflamaci s aguda
apareixen els segents smptomes:
Vermellura:
Deguda a laugment de laportaci de sang a la zona afectada grcies a la variaci del
dimetre dels vasos afectats.
Els vasos augmenten la permeabilitat i facilita laccs de les cl.lules a la zona afectada, aix
com major quantitat danticossos i de components del complement.
En cas de necessitar allar la ferida, la coagulaci sangunia comena el seu procs.
Inflamaci:
s conseqncia de lacumulaci de lquids als teixits produt pel canvi de permeabilitat dels
vasos sanguinis.
Calor:
Crea un ambient desfavorable per a la multiplicaci dels microorganismes (disminueix la
quantitat de ferro en sang), per favorable per al moviment dels glbuls blancs i per a la seva
capacitat destructiva.
Dolor:
Deguda a la pressi que sobre les terminacions nervioses produeix la inflamaci amb la
finalitat de immobilitzar la zona afectada.
Tots aquests canvis estan controlats per uns mediadors com la histamina i la seratonia alliberats
pels mastcits i basfils, per les prpies cl.lules danyades, pels microorganismes invasors o pels
produts pel sistema multienzimtic del plasma (en especial el complement).
Des del punt de vista citolgic els processos inflamatoris impliquen

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

13

Migraci dels leuccits:

Els leuccits surten dels vasos per moviments ameboides i es direigeixen als punts afectats
per quimiotaxis (degut a les substncies qumiques alliberades).
Els neutrfils predominen en les 24 primeres hores.
Desgranulaci dels neutrfils:
Els neutrfils alliberen productes ltics com lisozima o productes moduladors de la resposta
com citocines.
Migraci i activaci dels macrfags:
Augmenten el seu volum i capacitat fagocitria. La capacitat fagocitria augmenta en cas
dopsonitzaci (recobriment dels microorganismes amb certes protenes plasmtiques).
En general els macrfags fagociten materials ms diversos que els neutrfils i tenen capacitat
per a netejar els restes inflamatoris i per a regenerar els teixits danyats.
El resultat daquesta batalla origina el pus
que s una acumulaci de restes de
microorganismes, fagcits i restes de teixits.
A ms la inflamaci produeix febre. La interleucina I produda pels macrfags actua sobre
lhipotlem i produeix laugment de la temperatura.

EL SISTEMA DEL COMPLEMENT.

El sistema del complement, ja explicat a lapartat
inespecfica.

14

3.3.4 forma part de la resposta immune

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

4.2 LA RESPOSTA IMMUNE ESPECFICA

Els vertebrats han aconseguit mecanismes especfics per a mantenir la seva immunitat
La detecci de molcules estranyes de tipus immunogenic, com nombroses de les que tenen els
microorganismes patgens, posa en marxa tot el complex mecanisme de proliferaci i maduraci
de cllules immunocompetents i de producci d'anticossos, fet que s'anomena resposta
immune.
Es coneixen dos tipus de resposta immune: la primria i la secundria.

Resposta immune primria.

s la q u e es pr odueix davant del primer contacte amb un antigen determinat.
Al cap d'uns quants dies d'aquest contacte comencen a aparixer anticossos a la sang de
l'animal infectat, la producci dels quals va en augment exponencial fins a una fase
estacionria en la qual comencen a davallar.
Els anticossos que es formen en aquesta resposta sn del tipus de les IgM. Al cap d'unes
quantes setmanes, aquestes IgM sn gaireb imperceptibles a la sang.

Resposta immune secundria.

Quan l'aparell immunolgic detecta per segona vegada la presncia del mateix antigen,
origina una resposta ms rpida, ms intensa i de durada ms llarga.
Hi ha menys retard entre lentrada de l'antigen i l'aparici d'anticossos, que sn del tipus de
les IgG.
'

Com que se'n produeixen molt ms rpidament, els valors de concentraci d aquestes Ig a
la sang sn ms altes i la persistncia a la sang s molt superior (fins a uns quants anys).
Aix indica que hi ha una memria immunolgica. Cal buscar la base d'aquesta memria
als limfcits, alguns dels quals, desprs del primer contacte amb l'antigen, es transformen
.
en cl lules de memria (B o T) de llarga durada i sobreviuen gran part de la vida de
l'animal. Els limfcits de memria circulen contnuament per la sang.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

15

LA RESPOSTA IMMUNE HUMORAL (contra patgens extracel.lulars)

La resposta immune humoral sencarrega de leliminaci dels patgens extracel.llars i devitar la
disseminaci dels patgens intracel.lulars que se moven de cl.lula a cl.lula pel lquid intercel.lular,
com per exemple parsits intestinals, fongs, protozous, alguns virus i bacteris.

Activaci de les cl.lules B i producci danticossos especfics .

Els macrfags de la pell, ganglis limftics, melsa o tim, aix com cl.lules dendrtiques dels rgans
limfoides i les cl.lules de Langerhans de la pell sanomenen cl.lules presentadores dantgens ja
que sn capaces dactivar els limfcits T en presentar-los molcules dantgens unides a
macromolcules de la seva membrana.
Sembla que el mecanisme de presentaci dels antigens als limfcits T funciona aix:
Al lloc dinfecci
Les cl.lules fagocitries sn capaces de captar molcules d' antigen solubles i de fer'
les entrar al seu interior per mitj de lendocitosi. Als endosomes formats s afegeixen les
molcules hidroltiques dels lisosomes, que s'encarreguen de degradar les protenes
dels antigens i transformar-les en pptids ms senzills.
Una part d'aquests pptids finalment va a parar a la membrana plasmtica, on
s'associen a les protenes MHC- de classe II, tamb anomenades complex principal
'
d'histocompatibilitat. Els pptids d'origen antignic queden exposats a l exterior de les
cllules presentadores.
A lrgan limfoide secundari
.

La presentaci que duen a terme aquestes cl lules de pptids antignics determina que alguns
.
limfcits T col laboradors reconeguin aquests peptids grcies als seus receptors de membrana,
que s'uneixen especficament als antigens presentats. Aquest reconeixement d'antgens, que
.
efectuen limfcits T col laboradors, provoca que aquests quedin activats.
Aquests limfcits T activats produeixen la secreci d'interleucines, secreci que estimula la
.
proliferaci de limfcits T i la conversi de limfcits B en cl lules plasmtiques productores
d'anticossos o queda en circul.laci com a cl.lula B de memoria de llarga vida.

16

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

LA RESPOSTA IMMUNE CEL.LULAR (contra patgens intracel.lulars)

La resposta immune cel.lular s lencarregada de defensar-nos de les infeccions intracel.lulars, s
a dir, eliminar els patgens que, pel fet de trobar-se dins les cl.lules de lhoste, no sn accessibles
als anticossos. Per exemple virus (xarampi, herpes...), bacteris (Brucella abortus...) o protozous
(Leishmania).
El component efector encarregat de destruir el patgen sn cl.lules, especialment macrfags i
cl.lules T citototxiques.

Activaci dels macrfags.

a) Fase inicial: El macrfag sense activar fagocita el patgen en el lloc de la infecci.
b) Presentaci de lantgen: (ja explicat a la resposta humoral) Els macrfags sn APC que
procesen lantgen i el presenten associat al MHC-II perque sigui reconegut pel TCR de la
cl.lula Th1, que ha estat activada prviament en lrgan limfoide.
c) Fase efectora: La cl.lula Th1 activa migra fins el teixit infectat on interacciona amb el
macrfag, secreta citocines i lactiva, potenciant la capacitat fagoctica

Immunitat mediada per cl.lules T citotxiques.

Existeixen patgens, com els virus i els bacteris citoplasmtics, que creixen i es divideixen en cl.lules
no immunes de lorganisme que no sn capaces dexpressar molcules de MHC II, i per tant,
passen desapercebuts tant als anticossos com a les cl.lules Th. La seva eliminaci sols s posible
destruint les cl.lules infectades. Aquesta funci la duen a terme les cl.lules T citotxiques (Tc).
Per altre costat, les molcules MHC de classe I, que expressen totes les cl.lules, passen
desapercebudes pel sistema immune sempre i quan estiguin associadse als antgens propis. Per
quan una cl.lula s infectada o es transforma (cl.lules tumorals), el MHC-I pot associar-se a
antgens estranys que s sn reconeguts per les cl.lules Tc. El procs pot resumir-se en tres etapes:
-

Infecci de la cl.lula hoste que, com a conseqncia de la infecci, presenta en la seva

superfcie complexes MHC-I + Ag estrany.
La cl.lula Tc reconeix el MHC-I + Ag en a cl.lula infectada del seu TCR.
El limfcit Tc envia senyals a linterior de la cl.lula infectada i en provoca la seva mort.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

17

18

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

19

20

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

21

22

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

LA IMMUNITAT NATUTAL I LA
IMMUNITAT ADQUIRIDA

5.1 IMMUNITAT NATURAL I ADQUIRIDA

Immunitat natural
Els animals adquireixen immunitat de manera natural quan, en ser exposats a una invasi
microbiana, el seu sistema immunolgic comena a actuar i produeix anticossos especfics contra
aquests microbis.
Si es ven la invasi microbiana, l'animal queda immunitzat contra aquests microbis durant el temps
que els anticossos subsisteixen a la sang. Com que els mateixos mecanismes immunolgics de
l'animal sn els que han aconseguit la immunitat, es diu que aquesta s activa.
El fetus dels mamfers tamb pot adquirir immunitat natural mentre es a l' ter matern, ja que rep
els anticossos de la sang de la mare. D'aquesta manera, les cries dels mamfers aconsegueixen
una immunitat de tipus passiu fins que els seus mecanismes immunolgics es desenvolupen
completament.

Immunitat artificial o adquirida

La immunitat tamb es pot adquirir artificialment amb l's de tcniques alienes a l'organisme.
Hi ha dos mtodes:
De manera activa: La vacunaci.
De manera passiva: La seroterpia.

5.2 LES VACUNES

La immunitzaci per mitj de les vacunes persegueix que sigui el mateix organisme el que
dirigeixi la resposta immunolgica contra els microorganismes patgens alhora que es genera una
memria immunolgica davant d'aquests, de manera que aquest mtode d'immunitzaci s
actiu.
L'administraci de vacunes ha determinat que
decaigui drsticament la incidncia de malalties
infeccioses en les poblacions humanes,
especialment en els infants, en els quals se
segueix un mtode rutinari de vacunaci amb
l'edat.
Per a que les vacunes siguin tils han de
complir les segents propietats:
-

Eficcia: Ha de donar la resposta

immune adient.

Innocutat:
patgen.

No

ha

de

tenir

poder

La primera vacuna
El metge angls Edward Jenner,
Jenner al final
del segle XVIII, va aconseguir que
persones sanes fossin immunes a la
verola.
verola
El mtode que utilitzava era injectar a
les persones extractes de pstules de
vaques malaltes de cow pox, una malaltia
molt semblant a la verola humana; les
persones injectades no van patir mai de
la verola. D'aquesta manera, Jenner va
inventar el mtode de la vacunaci.
bviament, vacuna ve de vaca.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

23

Actualment existeixen diferents procediments per a la fabricaci de vacunes:

Inactivades: Es fan amb microorganismes tractats en condicions que perden les seves
propietats nocives. Exemples: vacunes de la grip, clera, hepatitis A
Vives atenuades: Es fan amb microorganismes cultivats per a que perdin el seu poder
patgen. Exemples: vacunes del xarampi, les paperes...
Toxoides: Sn components txics inactius dels microorganismes que causen la malaltia.
Exemples: vacuna del ttan, diftria.
Subunitats: Compotes per fragments de microorganismes (part duna protena) que
provoquen respostes immunes. Exemple: Vacuna de lhepatitis B.
Actualment estan en desenvolupament vacunes dADN ja que es possible allar els gens que
codifiquen determinants antignics en els microorganismes. Aquests gens es poden introduir en
.
bacteris, llevats o cultius de cl lules de mamfers, on es clonen i on produeixen grans quantitats
d'un determinat antignic especfic que posteriorment s'utilitza per elaborar la vacuna
corresponent.
L'enginyeria gentica s'utilitza per maximitzar les respostes immunolgiques de les persones
contra els antgens dels microorganismes, amb el disseny de vacunes que fan ressaltar la
immunitat cel.lular o la humoral.
Les vacunes sadministren en dosis separades per diverses setmanes o mesos (i a vegades dosis
de refor als 5-10 anys) amb la intenci de tenir una resposta immune secundria.

5.3 ELS SRUMS

La immunitzaci passiva per mitj de srums que porten anticossos (IgG) preformats tan sols
s'ha d'efectuar en casos de necessitat extrema, ja que hi pot haver respostes immunolgiques del
pacient que rep el srum ali.
Si el srum amb anticossos procedeix d'un altre animal,
com el cavall, el receptor pot formar IgE especfiques
contra aquests anticossos que pretenen guarir la malaltia.
Els complexos IgE-anticossos del srum del cavall poden
activar l'alliberaci de mediadors qumics, com ara la
histamina, i provocar una reacci anafilctica.
La injecci d'Ig G humanes porta menys risc de resposta
immune de tipus hipersensible.

24

MALATIA
SRUM
Difteria
De cavall
Botulisme
De cavall
Picada de serp De cavall
Hepatitis A i B IgG humana
Ttans
Ig humana o
srum de cavall
Rbia
Ig humana
Xarampi
Ig humana

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau