Com reacciona el meu cos a un cos estrany?

Què fa que la immunitat específica sigui específica?

La resposta immunitària específica o adquirida depèn de molècules que el sistema immunitari
reconeix com a alienes: els antígens, habitualment proteïnes de les cobertes de virus i bacteris.
Així, s’ataca d’una manera singular la infecció i augmenta enormement l’eficàcia del sistema de
defensa, tot i que és una resposta més lenta.
PENSEM-HI... Per què creus que la immunitat específica també se l’anomena
immunitat adquirida?
La immunitat específica és anomenada adquirida perquè el cos "aprèn" a reconèixer i combatre
un agent patògen específic després de l'exposició, i es manté aquesta capacitat per combatre
l'agent patògen en qüestió durant un temps prolongat. Aquesta capacitat de reconèixer i combatre
un agent patògen específic és la base de la vacunació, on el sistema immune s'exposa a un agent
patògen mort o debilitat per crear immunitat a aquest agent patògen sense causar la malaltia.

Coneixem el sistema immunitari. Immunitat específica

A la immunitat específica hi intervenen elements cel·lulars (immunitat cel·lular), els limfòcits;
i substàncies proteiques (immunitat humoral). Els principals elements de la immunitat cel·lular
estan representats a la taula següent. Omple-la i els coneixeràs millor.
Dibuix Nom Funció
La funció principal dels limfòcits T helpers és coordinar i
Limfòcits regular les respostes immune cel·lular i humoral.

T helpers Els limfòcits T helpers secretaran diferents citoquines

(proteïnes de senyalització cel·lular) que estimulen la
diferenciació de limfòcits B perquè produeixin anticossos
específics contra l'antigen. Així mateix, també estimulen la
diferenciació de limfòcits T citotòxics, que maten cèl·lules
infectades o anormals.
Els limfòcits T helpers juguen un paper clau en la
coordinació i la regulació de les respostes immune cel·lular i
humoral.
Els limfòcits T citotòxics són ssencials per a la defensa del
Limfòcits cos contra virus, bacteris i cèl·lules anormals.

T Quan una cèl·lula infectada o anormal és reconeguda

citotòxic aquestes cèl·lules es desperten i comencen a dividir-se i a
diferenciar-se en cèl·lules T citotòxiques totalment
funcionals. Aquestes cèl·lules envien senyals per atrair altres
cèl·lules immunitàries al lloc de la infecció o la lesió, i
maten les cèl·lules anormals a través de l'alliberament de
substàncies tòxiques.
 Tenen la funció de suprimir o regular la resposta immune per
Limfòcits prevenir reaccions autoimmunitàries i altres reaccions
excessives del sistema immune. La funció principal dels
T Treg. és la de mantenir la tolerància immunològica, és a dir,
reguladors la capacitat del sistema immune per no atacar els propis
teixits del cos.
Els Treg. són particularment importants en la prevenció de
les malalties autoimmunitàries, ja que són capaços de
prevenir la destrucció dels teixits del cos per part del propi
sistema immune.
En resum, la funció principal dels limfòcits T reguladors és
la de suprimir o regular la resposta immune per prevenir
reaccions autoimmunitàries i altres reaccions excessives del
sistema immune, mantenint la tolerància immunològica.
La seva funció principal és produir anticossos.
Plasmòcit Els plasmòcits es formen a partir de cèl·lules B del sistema
s immunitari. Quan una cèl·lula B és activada per un antigen,
comença a proliferar i a diferenciar-se en plasmòcits. Els
plasmòcits produeixen i secretan grans quantitats
d'anticossos específics per a l'antigen que els va activar.
Així, els plasmòcits ajuden a eliminar els agents infecciosos
del cos enllaçant-se específicament amb ells i facilitant la
seva eliminació per part del sistema immunitari. A més a
més, els anticossos que produeixen els plasmòcits també
poden ajudar a prevenir infeccions futurs pel mateix antigen.
En resum, la funció dels plasmòcits és produir anticossos
específics per combatre infeccions i malalties al cos, i així
ajudar a mantenir el sistema immunitari sa i en equilibri.
Els anticossos, també coneguts com a immunoglobulines,
Anticosso són proteïnes especialitzades produïdes pel sistema
s immunitari per ajudar a combatre infeccions i malalties. La
seva funció principal és enllaçar-se específicament amb
antigens, que són substàncies estranyes al cos com ara
bacteris, virus, toxines i altres patògens.
Quan un antigen entra al cos, el sistema immunitari reconeix
la seva presència i activa les cèl·lules B, que són
responsables de produir anticossos específics per a l'antigen.
Aquests anticossos s'uneixen a l'antigen per formar
complexes antigen-anticòs, que són eliminats pel sistema
immunitari. Els anticossos també poden activar altres
components del sistema immunitari, com ara les cèl·lules T,
per aconseguir una resposta immunitària més potent.
 Els anticossos també tenen altres funcions en el sistema
immunitari, com ara neutralitzar toxines, evitar l'adhesió de
bacteris a les cèl·lules del cos i activar el complement, un
sistema de proteïnes que ajuda a destruir cèl·lules patògenes.

Què són exactament els anticossos?

Són proteïnes específiques per a cada antígen, produïdes pels limfòcits B, les cèl·lules que han
estat estimulades pels limfòcits T. Anticossos i immunoglobulina són sinònims. Presenten una
zona de reconeixement específic que s’uneix a una petita part de l’antigen. Estan formats per dos
tipus de cadenes polipeptídiques: dues cadenes pesants (H: heavy) i dues de lleugeres (L: light),
unides per enllaços disulfur. Als dos braços superiors hi ha les regions variables, encarregades de
reconèixer els antígens. A la zona inferior, hi trobem les regions constants, de les quals hi ha 5
tipus, que originen les 5 classes d’immunoglobulines: IgA, IgD, IgE, IgG i IgM.
El cas de la Prisca
El desembre de 2021 van haver d’intervenir quirúrgicament la Prisca d’una operació ocular. Per
poder-la intervenir, van fer-li una PCR per saber si tenia la COVID o no. Només l’operarien si
sortia negatiu. Els resultats van ser els següents:

En la preparació del preoperatori també li van fer una analítica de sang. Entre altres paràmetres,
van obtenir els resultats següents:

- Interpreta els resultats d’aquesta última analítica.

- Tenint en compte el gràfic següent, que mostra com augmenten els diferents
anticossos en qualsevol infecció, contesta:

o Quina és la immunoglobulina que es produeix en primer lloc?

La IgM
o Quina és la que es produeix de manera més tardana?

La IgG
o Segons l’anterior, la Prisca està passant la COVID en el moment de la
intervenció? Per què?

o La Prisca ha passat la COVID en algun moment? Per què?

Ara que ja coneixem tots els protagonistes de la immunitat específica, com es relacionen
entre ells?
- Utilitza aquest esquema per explicar el mecanisme d’acció de la resposta
immunitària específica. Per fer-ho, cal que utilitzis les paraules següents: cèl·lula
presentadora d’antígens, limfòcit T col·laborador / helper, CD4, MHC, limfòcit B,
cèl·lules plasmàtqiues, anticossos, limfòcits B de memòria.

- Assenyala a l’esquema anterior quins elements pertanyen a la immunitat cel·lular i

quins a la immunitat humoral.
IMMUNITAT CEL·LULAR:
→Limfòcits T
→Cèl·lules dendrítiques
→Macròfags
→Cèl·lules NK
IMMUNITAT HUMORAL:
→Limfòcits B
→Anticossos
→Cèl·lules plasmàtiques
→Cèl·lules memoria
- Hi ha malalties produïdes per bacteris que sols es pateixen un cop. Per què?
Quan una persona es veu afectada per una infecció bacteriana, el sistema immunitari
intenta combatre-la produint anticossos específics que s'uneixen als bacteris i els
eliminen. Després de la infecció, una part d'aquests anticossos queda present al cos, cosa
que produeix immunitat a llarg termini contra aquesta infecció específica. Això significa
que si la persona torna a estar en contacte amb el mateix bacteri, el sistema immunitari
serà capaç de reconèixer-lo i produir anticossos per combatre'l més eficaçment,
impedeixent així que es desenvolupi la malaltia. Com per exemple, la varicel·la.