L’AL·LÈRGIA (biologia)

Respostes al·lèrgiques: reaccions d'hipersensibilitat o resposta hiperexagerada davant d’una substància o

antigen inicialment inofensiu per a l'organisme. Solen ser immediates.
 Qualsevol al·lèrgia crea una alteració del sistema immunitari.
Una de les funcions del sistema immunitari és la capacitat de distingir dins del que és aliè o propi i d’ allò que
no suposa cap amenaça o que si ho suposa per a l'organisme que s’està defensant.
Les malalties al·lèrgiques poden produir símptomes en qualsevol òrgan del cos, encara que siguin més freqüents
els problemes respiratoris, digestius o de la pell (zones de contacte agents externs).

IG E Classe d'anticossos que es troba a la sang, en la concentració més baixa de totes les classes
d'immunoglobulines. Resulta ser l'anticòs més important en la resistència i lluita contra les
malalties parasitàries. Posseeix la capacitat d’ activar unes cèl·lules que contenen al seu
interior productes molt tòxics i substàncies letals, capaços d'eliminar paràsits.
La concentració d'IgE a la sang circulant, s'eleva notablement quan es desenvolupen les
malalties al·lèrgiques.

MASTÒCITS Cèl·lules grans (10-15 μm de diàmetre) amb nombrosos grànuls en el seu interior plens de
productes que produeixen inflamació=histamina. Es caracteritzen per la seva capacitat de
poder fixar molècules d'IgE a l'exterior de la membrana cel·lular. Poden arribar a tenir al
voltant de 500.000 receptors per cada cèl·lula. No circulen per la sang, però, estan
àmpliament distribuïts a l'aparell respiratori, la pell, l'os, l'aparell digestiu i el teixit nerviós.

BASÒFILS Tipus de leucòcits circulants presents a la sang. Compten amb receptors a la seva superfície
per unir la IgE i també tenen grànuls al seu interior plens de substàncies tòxiques.

EOSINÒFILS Tipus de leucòcits circulants, la seva concentració es troba en la sang s'eleva a les malalties
al·lèrgiques.
Ex: Durant la pol·linització és molt comú poder detectar en sang perifèrica, amb un anàlisi
rutinari (hemograma), un nombre elevat d'eosinòfils circulants en els pacients al·lèrgics al
pol·len=beneficiós en la defensa davant dels paràsits.

SUBSTÀNCIES ALLIBERADES A LES REACCIONS AL·LÈRGIQUES:

Les substàncies alliberades de les cèl·lules que intervenen en les reaccions al·lèrgiques són les responsables
darreres dels símptomes que pateix el pacient al·lèrgic.
- Histamina: absolutament indispensable ja que és un dels principals mediadors de la inflamació al·lèrgica.
BASODILATADOR. En petites quantitats i en condicions normals, contribueix a la regulació de diverses
funcions: contrau els gots sanguinis poc utilitzats, manté convenientment humides les mucoses i estimula el
necessari equilibri entre els teixits i la sang. Resposta biològica a l'alliberament de la histamina: picor cutani.
Per estimulació dels nervis: dilatació i augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, producció de calor,
envermelliment de la pell i sortida de líquid =inflor (edema), contracció de la musculatura dels
bronquis=dificultat per respirar i producció de moc a les vies respiratòries.

1
*Triptasa: enzim que actua com una substància sintetitzada pels mastòcits, que s'allibera durant les reaccions al·lèrgiques.
-La seva
Antihistamínic:
determinació fàrmac
a la sangemprat
o orinaenéselutilitzada
tractament
per de les malalties
establir al·lèrgiques
l'existència ja al·lèrgiques
de reaccions que bloquegen l'acció
degudes de la
a l'activació
histamina.
d'aquestes cèl·lules.

COM ES PRODUEIX L'AL·LÈRGIA

Després de tenir un primer contacte amb la substància que causa l'al·lèrgia (al·lergogen o antigen) per exemple, el
pol·len, es produeix una captació d'aquest per part d'unes cèl·lules anomenades cèl·lules presentadores
d'antigen, que el processen al seu interior i el presenten als limfòcits T helpers que alhora interaccionen amb els
limfòcits B, = produeixen IgE específics davant d'aquest antigen.
Aquesta IgE s'unirà als mastòcits i els basòfils, cèl·lules que contenen receptors per a la IgE a la seva superfície.
El pacient no experimenta cap símptoma d'al·lèrgia (sensibilizació)- individu es fa sensible al al·lergogen.
És molt important, ja que encara que es neixi amb predisposició genètica per fer-se al·lèrgic, la malaltia no es
desenvoluparà si no s'ha estat durant un cert temps en contacte amb l'al·lergen responsable.

REGLA EN TOTES LES AL·LÈRGIES: impossibilitat de presentar símptomes en un primer contacte.

Ex: un individu que ingereix per primera vegada una fruita tropical no podrà presentar símptomes al·lèrgics
després de la seva ingesta aquesta primera vegada.
A partir de llavors, l'evolució pot ser diferent: o bé continuarà tolerant aquesta fruita sense problemes sempre o
a partir d'aquesta s'haurà sensibilitzat i manifestarà símptomes d'al·lèrgia en ingestes futures.
Les substàncies al tornar-se a posar amb contacte amb l’organisme de nou, són dirigits directament cap als
anticossos Ig E específics que ja han sigut secretats i ja es troben a la units a la superfície dels mastòcits i els
basòfils.
Llavors quan aquest contacte es produeix es produirà una petita explosió que farà que el mastòcit o el blastòcit
alliberin contingut dels seus grànuls plens d’histamina i altres substàncies amb continguts inflamatoris=
RESPOSTA INFLAMATÒRIA

Als 15-20 min d’haver inhalat la substància al·lèrgena, la persona començarà a tenir símptomes típics
d’al·lèrgia com tos i falta respiratòria. Aquests són produïts per l’acció de la histamina i d’altres substàncies
també alliberades.
FASE: REACCIÓ ALÈRGICA AGUDA.

De quatre a sis hores després d'aquesta reacció inflamatòria se'n produeix una altra
reagudització, sense la participació de nous pòl·lens. Aquesta passa a causa dels productes que es van alliberar
juntament amb la histamina, i que tenen com a missió atreure al lloc on es produeix la inflamació unes cèl·lules,
els eosinòfils principalment, que alliberen el seu contingut interior, format per substàncies molt eficaces per
destruir els paràsits, sense haver-los en aquesta ocasió.
És llavors quan es comença a fer malbé i a inflamar la conjuntiva dels ulls, la mucosa del nas i/o de les vies
respiratòries, perpetuant-se els símptomes de la conjuntivitis, rinitis i/o asma bronquial. FASE: REACCIÓ
AL·LÈRGICA TARDANA.

2
HIPERSENSIBILITAT RETARDADA (NO SÓN AL·LÈRGIES)
Reaccions tardanes intervingudes per limfòcits T, secretant citolisines en resposta a un antigen davant del que
ja es trobaven sensibilitzats. Produeixen diversos símptomes depenent del tipus d'antigen i de la cèl·lula efectora
que intervingui. No mediada per anticossos (Ig E), sinó per limfòcits T. Ex: arrecades

EXERCICIS:

Taula amb les cèl·lules del sistema immunològic- (circulants, teixits)

1- Neutròfils
2- Monòcits i macròfags
3- Cèl·lules dendrítiques
4- Limfòcits (B I T)
5- Cèl·lules citotòxiques naturals o NK
6- Basòfils i Mastòcits