NF4.

2
MECANISMES LESIONALS SEGONS LA
NATURALESA DE LA CATÀSTROFE.
●Segons la naturalesa de la catàstrofe, els mecanismes
lesionals seran diferents:

1. Ferits per explosió

2. Empalaments
3. Esclafament d'una extremitat:
3.1 Síndrome d’esclafament
3.2 Síndrome compartimental
4. Amputacions
5. Inhalacions de gasos o partícules
M5!!!
 1. FERITS PER EXPLOSIÓ

S'anomena explosiu a tota substància (líquids

o sòlids) que per alguna causa externa (fricció,
calor, percussió, etc.) es transforma en gasos;
alliberant calor, pressió o radiació en un temps
molt breu.

Un explosiu és un artefacte més o menys

senzill, habitualment proveït d'un mecanisme
accionador i d'un material que s'expandeix.

►Tipus d'explosius:

Els deflagrants : són poc potents.

El seu interès és escàs. Fonamentalment en
pirotècnia i en el tipus d'aplicacions en les que
es requereixin una baixa energia explosiva.
Exemple: la pólvora negra.

Els detonants: són molt potents.

Exemples:

- Tri-iodur d'amoni
- Nitroglicerina
- Trilita o TNT....

►Quan es produeixen?

 Guerres
 Terrorisme (bombers “lapa”,
cotxe bomba)
 Incidents amb materials
perillosos ( en la industria
química, pirotècnia, en el
transport de mercaderies
explosives...)
►Quins efectes pot produir una explosió? Mecanismes lesionals:

1. Augment de la Tª (cremades) i formació de gasos tòxics.

2. Una ona expansiva:

- Pressiona les vísceres (sobre tot les que contenen aire)
- Llença els objectes mòbils/metralla sobre la víctima
- Llença a la víctima com un projectil contra el terra o altres objectes
fixos.
►Tipus de lesions:

Les explosions produeixen diferents tipus de lesions en l'organisme:

1. Lesions primàries:
Són les lesions produïdes pels efectes de l'ona expansiva sobre els
teixits del cos. (Blash Syndrom)

2. Lesions secundàries:
Produïdes per la metralla i els materials propulsant per l'explosió que
impacten sobre el cos de la víctima; (objectes mòbils impacten contra la
víctima).

3. Lesions terciàries:
Produïdes per la projecció de la víctima per l'explosió (la víctima es
pega contra objectes fixos).

4. Lesions quaternàries:
Engloben altres lesions relacionades per l'explosió com cremades,
síndrome d'inhalació de fums, aixafament, shock emocional o
confusional...
1. Lesions primàries: (pels efectes de l'ona expansiva).

Destaquem:

 Fragmentació del cos i projecció dels trossos.

 Esclat / explosió (blast) dels òrgans degut al canvi de pressions. Els

òrgans més afectats són els que contenen gas:

- L'oïda
- Els pulmons
- L'estómac i els intestins

També es poden veure afectats:

- Els ulls
- i l'encèfal.
 OÏDA

Què pot provoca la pressió? Blast auditiu

Trencada del timpà i/o afectació d'altres parts de l'oïda (luxació de la

cadena d'ossets, trencada de la finestra oval, de l'òrgan de Corti...)

Símptomes:

- Otorràgia
- Otàlgia
- Hipoacúsia
- Acúfens
- Vertigen
 PULMONS

Què provoca l'ona expansiva? Blast toràcic

Fa que esclaten els alvèols dels pulmons causant: hemorràgies, hemotòrax,

pneumotòrax, embòlies gasoses).

Símptomes:

- dispnea,
- tos, hemoptisi, esputs escumosos,
- dolor toràcic,
- bradicàrdia, hipotensió...)

Poden aparèixer de forma immediat o tardana.

Per la pressió també es poden veure afectats altres òrgans del tòrax com el
cor, l'esòfag; o impactar-se fragments de les costelles contra el teixit
pulmonar.
 ETOMAC I INTESTINS

Què provoca l'ona expansiva? Blast abdominal

Fa que esclaten o es perforen les vísceres abdominals buides (estómac, i/o

budells) . També es poden produir lesions i esquinçaments en els òrgans
sòlids com fetge, melsa).

Símptomes:
- dolor abdominal
- contractura abdominal
- absència de sorolls abdominals
a l'auscultar.
- hematèmesi
- melenes

El blast abdominal sol aparèixer

juntament amb el blast toràcic.
 ULLS

Què provoca l'ona expansiva? Blast ocular

Fa que esclaten els capil·lar del globus ocular i de vegades el globus ocular.

Símptomes:

- Hemorràgia conjuntival
- Hemorràgia vítrea,
- Escalt gobusocular
 ENCEFÀLIC

Què provoca l'ona expansiva? Blast cerebral

Fa que es trenquin múltiples capil·lars encefàlics . Es creu que aquesta

hiperpressió s'origina com a conseqüència de la transmissió de l'ona de
expansiva a través de les jugulars.

També es poden produir :

- desplaçaments de l'encèfal que causin hemorràgies

- edema cerebral...

Símptomes:
- Alteracions del nivell
(de l'obnubilació fins al coma).
- Cefalea
Observacions:
 L'efecte de l'ona expansiva pot arribar a trencar quasi tots el òrgans
interns, però no s'aprecien lesions externes.

 Les explosion que passen sota l'aigua provoquen lesions primàries més
greus, donat la major densitat de l'aigua i la menor compressibilitat.
 Els efectes d'una explosió poden ser modificats per factors ambientals
voltants.

El trauma que causa aquesta ona, és menor quan la víctima es troba en

un espai obert i la seva gravetat és inversament proporcional a la
distància.
La presència, per exemple d'una paret, amplifica la hiperpressió i causa
major dany. En recintes tancats el dany és particularment greu i en
aquestes circumstàncies la distància relativa en relació al centre de
l'explosió no té més significat, ja que la pressió de l'ona explosiva
s'augmenta en forma geomètrica pel reflex sobre parets, sostre i terra.
2. Lesions secundàries:

Produïdes per la metralla i els materials propulsant per l'explosió que

impacten sobre el cos de la víctima; (objectes mòbils impacten contra la
víctima).

Consisteixen en:

- ferides penetrants
- laceracions
- fractures
- amputacions...

La gravetat de la lesió la determinarà :

- el lloc anatòmic afectat

- i la profunditat

Normalment es solen produir moltes ferides superficials ( vidres, restes de

metralla); però les més greus són als ulls i al tòrax.
3. Lesions terciàries:

Produïdes per la projecció de la víctima per l'explosió (la víctima es

pega contra objectes fixos).

Consisteixen en:

- fractures
- contusions
- amputacions
- esclafaments...

Aquestes lesions solen ser evidents i

similars a les que pateixen els
passatgers d'un vehicle que han sortit
disparats, o les persones que han caigut
d'alçades importats.
4. Lesions quaternàries:

Engloben altres lesions relacionades per l'explosió com cremades,

síndrome d'inhalació de fums, aixafament, shock emocional o
confusional...

 Cremades: Són lesions tèrmiques resultants de les altes temperatures de

caràcter instantani que genera l'explosió. Tendeixen a ser superficials i
usualment no requereixen atenció en un centre de cremades. Es
produeixen normalment en el costat de l'organisme orientat cap a l'explosió
(excepció: en les explosions de gasos, les cremades solen ser
generalitzades).
■ Inhalació de fum i gasos tòxics.

El fenomen pot donar lloc a quadres d'insuficiència respiratòria.

■ Aixafament

Aquest tipus de lesions resulten de la caiguda d'estructures veïnes al lloc de

l'explosió.
■ Xoc emocional – confusional:

És una de les lesions més grans i té un alt potencial de desenvolupar

prolongada incapacitat psicològica.
►Tractament:

Les lesions secundaries i primaries són les més evidents i solen ser les
que reben un tractament més intensiu. Però les lesions primaries són les més
greus i sovint passen inadvertides, poden causar la mort de la víctima.

Per tant, es fonamental fer una valoració correcta i tenir en compte tots els
mecanismes lesionals que poden provocar les explosions.

Per aquest motiu, totes les persones que es troben prop d'una explosió i no
presentin lesions evidents, deuran ser controlades exhaustivament per
descartar blast syndrom (pulsioxímetre)
 2. EMPALAMENT
Són lesions produïdes per un objecte (ex. un ferro, un pal...), que penetren o
travessen el cos d'una persona.

Actuacions:

 Analgèsia- sedació.
 Suport vital adequat ( exemple: oxigenoterapia)
 Tallar l'objecte ( per poder rescatar el pacient i per facilitar el trasllat), però no
el retirarem MAI per evitar una hemorràgia massiva (això deu fer-se en un
quirofan).
 Immobilitzar al pacient i a l'objecte per evitar que el moviments produeixen
més danys.
 3. ESCLAFAMENT D'UNA EXTREMITAT

La víctima que pateix un esclafament

d'una extremitat, està atrapada.

La gravetat de la lesió vindrà

determinada:

- pel temps que porti atrapada

- per la intensitat de la pressió.

Què pot passar quan el teixit

muscular s'escla?

● Síndrome d'esclafament
(rabdomiólisi traumàtica o crush
syndrome)

● Síndrome compartimental
 3.1 Síndrome d'esclafament

És caracteritza per l'aparició d'insuficiència renal i mort del pacient després

d'alliberar-lo.

Aquest síndrome va ser descrit per primera vegada en soldats alemanys

rescatats de les trinxeres enfonsades durant la Primera Guerra Mundial.
►Per què es produeix?

1. Per que les cèl·lules musculars danyades alliberen al torrent sanguini

substàncies tòxiques. Les més importants són:

- la mioglobina:

Proteïna que emmagatzema oxigen en el teixit muscular.

És la responsable del color roig de la carn.

La mioglobina és una proteïna molt tòxica per als ronyons.

S'acumula en els túbuls renals i els destrueix, provocant
insuficiència renal aguda (IRA).

- i K (potassi = K+)

És el principal catió intracel·lular, intervé en la regulació del

contingut de l’aigua en la cèl·lula, en l’activació de sistemes
K+ enzimàtics i en la excitabilitat neuromuscular.

Excés : hiperpotasèmia (pot provocar arrítmies i ACR)

Al produir-se una lesió muscular greu, les cèl·lules muscular alliberen gran
quantitat de mioglobina i de K a la sang. Quan aconseguim alliberar al pacient,
al membre afectat li arriba sang nova, però la sang antiga amb altes
concertacions de mioglobina i potassi surt de la zona lesionada a la resta del
cos. Això pot causar:

- ↑↑ miglobina → IRA

- ↑↑ K →arritmes cardíaques (inclús ACR)

2. L'esclafament produeix també hipovolèmia.

La hipovolèmia fa que arribi menys sang als ronyons, retardant l'eliminació

de la mioglobina i agreujant la IRA.
►Tractament
Deu iniciar-se ans d'alliberar a la víctima.
Volem evitar els efectes de les substàncies
tòxiques en l'organisme.

1. Reposició de líquids.
Com? 1500 ml SF/hora (quan sigui alliberat disminuirem l'aport de líquids)
Beneficis/ Efectes?
- Combatre l'hipovolèmia.
- Evitar elevada concentració de mioglobina en sang
- Afavorir la seva eliminació per els ronyons (estarà més diluïda i serà
menys tòxica)

2. Diürètics (manitol o furosemida).

Efectes?
- Augmentar la diüresi, facilitant l'eliminació dels tòxics per l'orina.

3. Bicarbonat sòdic.
Alcalinitzar l'orina, ajuda a protegir els ronyons contra els efectes de la
mioglobina.

4. Sondatge vesical.
Per controlar la diüresi (aproximadament 300 ml/h al principi)
5. Aplicació d'un torniquet ( o embenat compressiu) ans d'alliberar-lo*
Per evitar l'entrada massiva de substàncies tòxiques al torrent circulatori al
alliberar l'extremitat.
Un cop alliberat, afluixarem a poc a poc el torniquet /embenat per donar
temps als ronyons de eliminar les toxines.

6. Immobilitzar l'extremitat.
La mobilització afavoreix l'entrada de les substàncies tòxiques en el torrent
circulatori.

7. Analgèsia o anestesia potents (ex. Ketamina)

Per calmar el dolor, l'ansietat i millorar l'estat hemodinàmic.

8. Antibiòtics i vacunació antitetànica.

Per prevenir complicacions de ferides o fractures obertes associades

9. Fasciotomia quan hagi síndrome compartimental.

 3.2 Síndrome compartimental

És un augment de la pressió dintre d'un compartiment muscular que impedeix la

seva irrigació.

►Compartiments musculars:

Els músculs de les extremitats estan

rodejats per una coberta de teixit conjuntiu
dens anomenat fàscia. Estes fàcies creen
diversos compartiments i, cadascun d'aquestos
compartiments es troben un grup de músculs.

Exemple:

- en la cama hi han 4 compartiments

- en l'avantbraç 3.
La fàscia (“la coberta”), és molt poc elàstica; per tant, quan augmenta la
pressió dintre de qualsevol dels compartiments, comprimeix els vasos sanguinis
que circulen per aquest compartiment impedint la irrigació ( ISQUÈMIA
→NECROSI)

►Causes que fan augmentar la pressió en els compartiments

musculars:

- les hemorràgies internes tots dos es produeixen en l'esclafament

- els edemes d'una extremitat

- embenats molt estrets...

►Signes del síndrome
compartimental:

Signes d'aparició ràpida:

1. “Pupa” = dolor.
Augmenta de forma espectacular al fer-
li moviments passius des dits del peu o
de la mà.

2. Parestèsies.
Apareixen perquè els nervis són molt
sensibles a la irrigació. Quan aquesta
disminueix, manifesten aquest fet amb
parestèsies.
Signes d'aparició tardana:
3. Absència de Polsos
4. Pal·lidesa
5. Paràlisi

Els compartiments apareixeran tensos i firmes a la palpació.

►Tractament:

Aquest síndrome sols es pot tractar de forma definitiva en l'hospital.

En prehospitalari sols podrem fer mesures bàsiques:

 Elevar l'extremitat (redueix l'edema)

 Fer valoracions freqüents de les extremitats immobilitzades (amb embenats,
fèrules).
 Retirar embenats i fèrules massa apretats; tornar a valorar els polsos
distals, coloració, Tª... i tornar a posar-los correctament.

En l'hospital:

 Mesura de la pressió en
els compartiments.

 TAC

 Fasciotomia (incisió a traves

de la pell dels compartiments
afectats per disminuir la pressió
en el seu interior i que es tornin
a irrigar)
 4. AMPUTACIONS (R 327- AII 35)

►Definició:

És la separació d'algun
membre, o part d'ell, de la resta
del cos.

►Causes:

■ Adquirides:

- Traumàtiques
- Infeccions
- Vasculopaties
- Infeccions
- Trombosis
- Tumors

■ Congènites:
W
- Agenèsia
►Tipus amputacions traumàtiques:

■ Segons el grau de separació:

- Completes - Incompletes
Separació total del cos. Roman unida per una petita part al cos.

■Segons la ferida queda:

- Amputacions netes - Amputacions amb esquinçament
►Què passa quan es produeix una amputació?
 Constricció de forma reflexa dels vasos sanguines de l'extremitat (per
la disminució de la TA). Això, afavoreix la formació d'un coàgul i reduïx la
pèrdua de sang. Malgrat aix, sol haver una inevitablement abundant pèrdua
de sang, i és molt possible que es produeixi un xoc hipovolèmic.

 Gran impacte psicològic/emocional a la víctima i al les persones presents.

 Molt de dolor a la víctima. (Alguns cop referixen dolor fantasma)

►Actuació amb una amputació completa:

Amb la víctima:

 Realitzar ABC...
 En la zona de l'amputació: controlar hemorràgia.
- Pressió directa (embenat compressiu)
- Elevació del membre
- Pressió directa sobre l'artèria
- Torniquet (sols quan han fallat les altres opcions) (A II 36)
 Tranquil·litzar a la víctima (possibilitat de reimplantació?)

Amb la part amputada:

 Netejar la lesió amputada amb suavitat amb SF i

cobrir-la amb gasses o una com pressa
humida en SF.
 Embolicar la resta amb gasses o talles seques
i estèrils.
 Posar-la dintre d'una bossa desinfectada*
 Introduir-la dintre d'una altra bossa o un
contenidor amb gel picat.
 Traslladar-la juntament amb la víctima a un centre adequat.
Observacions:
 La reimplantació es deu realitzar el més aviat possible per augmentar
les probabilitat d'èxit
 Si no s'ha refredat l'hem d'implantar ans de 4- 6 hores.

 Si ha estat refredat, pot aguantar unes 16-18 hores* ans de la

implantació.

 Devem recuperar totes les parts amputades independentment de seu

estat.

 No col·locarem la part amputada en contacte directe amb el gel ni

utilitzar gel sec, ja que si es congela el teixit, deixa de ser viable.

 No submergirem la par amputada en substàncies com alcohol, formal,

etc.
 No retardarem el trasllat de la víctima si no trobem ràpidament la part
amputada. Altres professionals (policia, altres TES) es quedaran en el lloc
de l'incident buscat-la.

 Quan la trobem , avisarem immediatament al centre receptor.

 La traslladarem al centre el més ràpid possible.

►Actuació amb una amputació incompleta:
 No s'aconsella l'aplicació de fred ja que podria provocar vasoconstricció en
algun vas encara intacte.

 Rentarem la ferida amb SF.

 Alinearem el membre evitant rotacions i moviments bruscos.

 Col·locarem un embenat que comprimeixi moderadament i una fèrula.

V
►Amputació per a salvar la vida d'una víctima atrapada: (Ip 178)

Quan?
- quan és impossible alliberar-la per altres mitjos (s'han intentat i han
fracassat)
- situació de risc per a la víctima i els rescatadors
- extremitat greument danyada.

Qui deu realitzar-la?

Professionals preparats (cirurgià, personal mèdic d'emergències qualificat)

Noticia
És una decisió difícil de prendre. Per ajudar a prendre aquesta decisió amb més
criteri es pot recórrer a l'escala de Mangled Extremity Severity Score (MESS).

1. Lesió òssia / PARTS TOVES.

Ens indica quan tenim que Baixa energia (ferida de bala) 1
Energia mitja (fr. Oberta, múltiple) 2
amputar una extremitat Alta energia (aixafament) 3
valorant diversos paràmetres. Molt alta energia 4

Si el valor de la suma és igual 2. ISQUÈMIA DEL MEMBRE.

o superior a 7, la probabilitat Pols reduït / absent, amb perfusió 1 *
de perdre l'extremitat és gran, Pols absent, farcit capil lar disminuït 2 *
per qual, devem considerar la Extremitat amb fredor, paràlisi, insensible 3 *
necessitat d'amputar. * doble valor si isquèmia> 6 hores.

3. SHOCK.
Pressió sistòlica sempre> 90 mm ​Hg 0
<7: rescat. Pressió sistòlica transitòriament <90 mm ​Hg 1
> 7: amputació Pressió sistòlica persistentment <90 mm ​Hg 2

4. EDAT.
<30 anys 0
30 - 50 anys 1
> 50 anys 2
 5. INHALACIONS DE GASOS O PARTÍCULES
►Reflexió:

En els incendis, una de les patologies

associades és la intoxicació per inhalació de
gasos.

Segons les estadístiques, en els incendis:

- el 70% dels morts són a causa d'intoxicació
per fum- CO
- el 30% per les cremades.
Malgrat en la major part de les víctimes les
trobem calcinades, primer s'afixen pels gasos, i
desprès cremem.

Donada la importància de les cremades cutànies,

la seva aparatositat, la pressió ambiental i
l'angunia de l'afectat; les patologies derivades
per la inhalació de fums no són correctament
valorades, o les ignorem. Això, pot acarrerar
conseqüències molt greus a les víctimes.
►Mecanisme lesional del fum.
Quines patologies ens pot causar el fum?

El fum el podem considrear com un barreja calenta de gasos asfístics/tòxics i de

partícules carbonàcies; per tant:

- El calor produirà cremades en la mucosa de les vies respiratòries.

- Els gasos asfístics/tòxics produiran asfíxia de la víctima o

intoxicacions.

La toxicitat dels gasos dependrà del material combustionant (exemple:

és molt diferent la toxicitat dels fums d'un foc forestal, que els d'un
domicili o els d'una industria química).

- Les partícules que penetrin en l'aparell respiratori produiran irritacions

locals del mateix.
►Com valorar l'afectació respiratòria i/o tòxica d'un pacient per
inhalació de fums?
Amb l'Escala de CLARK

Té en compte:

- els signes i símptomes del pacient

- i les característiques del lloc on s'ha produït la inhalació.

Cada apartat té una valoració igual a 1. Si la suma total és igual o superior a 2,

l'afectat és candidat a ser tractat com un lesionat per fum.

- El foc s'ha produït en un lloc tancat 1

- Alteracions en el nivell de consciència 1
- Esput carbonaci (negre) 1
- Cremades periorals, en celles o pestanyes 1
- Signes respiratoris (dispnea, cianosi...) 1
- Símptomes respiratoris (tos...) 1
- Ronquera – disfonies 1
Per tant, a part de fer la valoració primària (A,B,C...) hem situacions d'incendis
hem de:

■ Inspeccionar exhaustivament les vies respiratòries altes:

Què busquem?

- Cremades periorals , en celles o pestanyes

- Esputs carbonacis (negres)
- Roqueres, disfonies
- Signes i símptomes respiratoris
(dispnea, cianosi...)

■ Valorar el lloc on s'ha produït la inhalació (espai obert, tancat, quin

tipus de material s'ha cremat...)
►Gasos nocius presentes en els fums
Poden haver multitud de gasos perillosos formant els fums, però donat la seva
importància destacarem:

 El monòxid de carboni (CO)

 L'àcid cianhídric (CNH)
 Els vapors nitrosos (NO2 ) (N2 O2 )
 Els aldehids
 MONÒXID DE CARBONI

El monòxid de carboni és un gas inodor,

incolor, insípid i no irritant; per tant, no es
pot detectar ( amb el mitjos habituals). Quan
comencen a manifestar-se els seu efectes, ja
estem intoxicats.

►Com es produeix?
A partir de la combustió incompleta ( per falta
d'oxigen) de gas natural o altres productes
que continguin carboni ( carbó, benzina,
querosè, propà o fusta).
Per exemple, quan funciona una estufa o un
motor de cotxe en un espai tancat.

►Mecanisme d'acció:

Te 240 vegades més afinitat per

l'hemoglobina (Hb) que l'oxigen. Pel qual,
s'uneix a l'Hb formant carboxihemoglobina i
impedeix a l'oxigen que ho faci ell. Això fa
que no arribi oxigen als teixits. O2
CO Hb
►Signes clàssics d'intoxicació:

Roig vermelló o roig cirera en els llavis.

La carboxihemoglobina és del mateix color

que l'oxihemoglobina.
Peró aquesta coloració és difícil de distingir
perquè la intoxicació be acompanyada de
marejols, malestar, diaforesis i hipotensió que
contraresten el color roig dels llavis.

Diarrea en els nens

Preguntar a la mare si tenen diarrea i/o

observar els bolquers

Compte amb els valors del

pulsioxímetre!!!

Llegeixen igual el colo de la COHb i de la Ohb,

pel qual no solen ser fiables en aquests casos.
►Classificació de les intoxicacions per CO

Lleus:
Nivells de COHb inferiors al 30%
Símptomes: Cefalea, nàusees i vòmits.

Moderades:
Nivells de COHb 30-40%
Símptomes: Cefalea intensa, fatiga, debilitat, dificultat per a
concentrar-se i pensar.

Greus:
Nivells de COHb superior al 40%
Símptomes: Hipotensió, arritmies, taquicàrdia, shock, confusió,
convulsions, coma, fallo respiratori.
►Tractament:

SVA + Cambra hiperbàrica

 ÀCID CIANHÍDRIC

L'àcid cianhídric és un líquid incolor, soluble en aigua i alcohol, que és altament

volàtil. La seva olor és molt característic, i es descriu similar al de les ametlles
amargues.

►Formes d'intoxicar-se:

1.Per inhalació de vapors d'àcid cianhídric pur.

(Operacions de desinsectació i desratització o en laboratoris químics o
industrials, o per la combustió de productes sintètics com ara roba,
moquetes, catifes, etc. )

2.Per ingestió de substàncies que en l'organisme generen àcid

cianhídric: sals cianurades

►Mecanisme d'acció:

Inhibeix la respiració cel·lular (mitocondri).

És molt tòxic. Una concentració de 300 parts per milió en l'aire és suficient per
matar un humà en qüestió de minuts. La seva capacitat d'enverinament és
superior a la del CO en els focs i immobilitza a una víctima en un breu període de
temps, aquest efecte s'ha de tenir en compte pels bombers.
►Tractament:

SVA + Hidroxicobalamina 75 mg/kg/ev

 VAPORS NITROSOS

Es produeix al cremar-se la nitrocel·lulosa.

La nitrocel·lulosa és un substància sòlida semblant al cotó;

també la podem trobar de forma líquida-gelatinosa.
Llavors té un aspecte lleugerament groc o incolor i amb
olor a èter.

S'empra en l'elaboració d'explosius, propulsors per a

coets, cel·luloide (base transparent per a les pel·lícules
fotogràfiques) i com matèria primera en l'elaboració de
pintura, laca, vernissos, tinta i altres productes similars.

►Fonts d'exposició:
- S'alliberen durant la 1 ª setmana d'emmagatzematge de
gra i cereals en sitges o bodegues de vaixells.

- Constitueixen un dels components del fum i serà motiu

d'exposició en incendis per combustió de materials amb un
alt contingut en nitrocel·lulosa (indústria cinematogràfica)
►Patologia:

Produeix irritació local de l'aparell respiratori en 24. De vegades, tarda de 2

a 5 setmanes en manifestar-se.
Comença amb febre i tos, això fa que es confongui amb altres patologies si
no es fa bé l'anamnesi.

►Tractament:

Inicial ment serà simptomàtic. Sobre tot cal especificar la possible

intoxicació per vapors nitrosos en la història clínica, per al posterior
tractament.
 ALDEHIDS

Es produeix en incendis d'indústries petroquímiques.

Els aldehids generen àcid fòrmic, la inhalació del qual altera i destrueix el
parènquima pulmonar causant un EAP (Edema Agut de Pulmó).