PREVENCIÓ DE RISCOS EN LA INDÚS.

QUÍMICA

1. EL RISC A LA INDÚST.QUÍMICA: treballar a la ind.quím.

implica l’exposició a uns riscos que poden afectar a la salut dels
treballadors:
● L’exposició/manipulació d’agents tòxics o perillosos que
podrien afectar a curt, mitjà o llarg termini.
● El propi desgast de la feina físic/psiquic que fa que
augmenti la possibilitat de desemv. una patología/malaltia.
(estrés, insatisf.laboral, etc).

1.1 Conceptes bàsics sobre seguretat i salut en el treball:

- Treball: activ. social organitz. on a través de recursos com
mat.prim, treballadors, energía permeten aconseguir uns obj. i
satisfer necessitats.
- Salut: Segons la OMS és l’estat de benestar físic, mental i social
complet.
- Treball i la Salut: estàn interrelacionats. Amb el treball cobrim les
nostres necessitats, però si no es realitza en bones condicions,
ens pot afectar a la salut.
- Perill: situació/propietat d’una cosa que pot ocasionar dany.
- Risc Laboral: possib. que un treballador pateixi un dany/malaltia
al seu treball.
- Condició de treball: caract. que pot tenir influència en la
generació de riscos per a la seg. i la salut del treballador. També
és l’entorn laboral on els treballadors fan la seva feina.

→ En funció del dany produït:

- Factor de risc: elements presents en les condicions de treball.
- Dany: és la materialització del risc.

(Tipus de dany): 1. Accident de treball i 2. Malaltia professional.

DIFERENCIES: ‘’TIMPIC’’
- Tractament: es necess. tractament de 1ers auxilis o urgències.
- Inici: es presenta de forma sobtada, en un moment concret.
- Manifestació: Es manifesta de forma ràpida, inesperada i violenta.
- Previsibilitat: no es pot prevenir.
- Identificació: fàcil d'identificar, es pot trobar la causa de l’accident
al moment.
- Causa: Les causes solen ser externes provocant una lesió directe.
→ Accions per protegir al treballador: PREVENCiÓ i la PROTECCIÓ.
● Prevenció: forma ideal d’actuació. Mesures destinades a evitar o
disminuir els riscos laborals.
● Protecció: mesures destinades a reduïr el dany.

* Les mesures de prevenció són prioritàries sobre les de protecció.

La senyalització adverteix sobre els perills reals, evidents. No eviten el
perill.

Un treballador pot patir un dany al treball degut:

● Les condicions de treball: (temperatures, escales, maquinària,
sorolls, àcids, virus, etc)
● El factor humà: falta de formació i experiència, impulsivitat, edat,
etc.

1.2 Riscos d’accident laboral a la indús.química:

1. Caigudes al mateix nivell: presència d’objectes, mal calçat, etc.
2. Caigudes a dif. nivell: treballar en zones elevades sense protecció.
3. Cops contra objectes inmóbils: (amb materials fixes de l’estructura de
treball).
4. Cops contra obj. móbils: (maquinària, objectes de manipulació i
transport)
5. Atrapaments: una part del cos queda atrapada per maquinària,
eines, etc.
6. Contacte elèctric: protecció adecuada als interruptors, calçat de seg.
aïllant.
7. Talls: Causants de lesió per objectes punxants o tallants.
8. Projecció de partícules: risc causat per fragments de d’eines o
materials.
9. Cremades: pel contacte amb superfícies calentes, flames, abrasió, etc.
10. Asfixia: quan el contingut d’oxigen en l’aire és inferior al 21%.

2. SISTEMES DE CONTROL DE RISCOS: Protecció dels

treballadors.

2.1 Sist. de protecció col·lectiva: (protegeixen a més d’una persona)

● Són prioritàries respecte a les individuals.
(ex: proteccions/barreres de les maquinàries, baranes, interruptos
diferencials, sistema d’extracció localitzada, etc).

2.2 Sist. de protecció individual (EPI): equip/objecte que ha de portar el

treballador per protegirse d’un o varis riscos que poden amenaçar la
seva seguretat.
→ L’empresari està obligat a:
- Destinar els llocs on s’hauràn de portar els EPI’s.
- D’informar als treballadors sobre l'ús dels EPi’s i els riscos que
protegeixen.
- Haurà de proporcionar instruccions sobre com mantenirlos.
- Els proporcionarà de forma gratuita.
- Hauràn de ser d’ús personal.

→ Els EPI’s es poden classificar en:

- CATEGORIA 1: disseny sencill, protecció mínima. (ex: guants de
làtex)
- CAT.2: protecció intermitja, no dissenyats per tanta magnitud de
risc (protecció oïdes, ulls)
- CAT.3: disseny complet, per a protegir de perills greus o mortals
(arnès, protecció respiratòria, risc elèctric, etc).

→ Segons la part del cos es poden classificar:

- Protectors del cap, prot. de l’oïda, prot. de peus i cames, prot.
contra caigudes a dif. nivell, prot. d’ulls i cara, prot. de mans i
prot. de cos (tenen 6 nivells).
· Nivell 1: Per a subs.quím. (cos hermèticament) màx. protecció.
· Niv. 2: Per a subs.quím. gasoses. Tenen pressió positiva.
· Niv. 3: Contra líquids a pressió.
· Niv. 4: Contra líq. a presió en fines partíc. (sprais)
· Niv. 5: Contra partíc. sòlides en suspensió.
· Niv. 6: Per a líq. de baixa perillositat.

● Protecció de les vies respiratòries: protegeixen contra

partíc. (pols o aerosols), contaminants quím. (gasos o
vapors) i agents biològics (bacteris o virus).

→ Hi ha de dos tipus: 1. Dependents del medi ambient i

2. Independents del medi ambient.

1. Dependents del medi ambient: (equips filtrants), retenen els

contaminants i l’aire amb qualitat respirable. S’utilitzen quan l’oxigen
ambiental és superior al 17% en volum, els contaminants no són molt
tòxics i estàn en poques quantitats. Han de reduïr la concentració de
contaminants.

→ Formats per un adaptador facial i un filtre.

- Adaptador facial: tancat al voltant de les vies respiratòries,l’aire
ha de passar pel filtre. (ex: una màscara (que cobreix front, ulls,
nas, boca i barbeta, o una mascareta ( cobreix nas i boca).
 - Filtre: purifica l’aire retenint els contaminants. Són dif. segons si
els contaminants són gasos i vapors o bé partíc. i agents
biològics.
· Si són contaminants gasosos; el filtre té un mat. absorbent
(carbó actiu)
· Si són partíc. o agents biològ. ; el mat. filtrant està constituït per
un entramat de fibres plàstiques que fa que es retingui el
contaminant.
* Hi ha de 3 classes : P1, P2 i P3 (contra els agents Biològ).
* Presenten codis de colors i lletres segons el tipus de contaminant a
retenir.

2. Independent del medi ambient: (equips aïllants), aïllen les vies

respiratòries de la persona usuària de l’ambient que l’envolta. Es
poden utilitzar amb aire amb deficiència d’oxigen o en ambients
contaminants on no es poden utilitzar filtres.

→ Poder ser: SEMIAUTÒNOMS i AUTÒNOMS.

· Semiautònoms: utilit. l’aire d’un altre recinte no contaminat o de
recipients a pressió no portàtils.
Tenen una mànega per on entra l’aire respirable.

* Hi han de dos tipus:

1. D’aire fresc: mascareta amb un tub flexible que permet la
movilitat, va desde l’adaptador facial a un cinturó que porta
el treballador. L’aire respirable pot estar a un recipient
exterior sense contaminació i a pressió atmosfèrica.
2. De linea d’aire comprimit: la conexió entre el tub respotarori
i la mànega d’aire comprimit es troba al regulador de
pressió.

· Autònoms: l’aire el porta la persona a l’esquena o al pit.

Segons si l’aire surt a l’exterior o es exhalat es poden classificar:
· Circuit obert: l’aire que s’exhala passa a l’ambient contaminat
a través de les vàlvules d’exhalació de l’adaptador facial. El filtre té
regulació per controlar l’aire que entra cap a l’ampolla i subministra
l’aire respirable.
· Circuit tancat: el tub per respirar es conecta a una bossa
tancada on va inhalant l’aire regenerat.

PREGUNTES DE REPÀS:
1. Com ha de ser el calçat de protecció contra riscos?
- Amb sola de material aïllant, de cuir i sense metall.
 2. Quines caract. presenten els epi’s dels ulls contra riscos químics?
Quins hi ha?
- Ulleres fabricades amb materials tous que s’ajusten a la cara i
que són resistents a l’atac d’agents químics.
- Tipus: Ull. iniversals, tipus casoleta, ull. integrals i de pantalla
facial.
3. Quines carac.t presenten els guants contra riscos quím.?
- Els materialshan de ser resistents a les subs. quím. que s’exposen,
impermeables, aptes contra talls i abrasasion, han de ser de la
talla apropiada i que evitin que les subst. tòx. penetrin a
l’organisme.
4. Quins elements formen els EPI’s de vies respiratories dependents
del mediambient. Quina funció fa cada una? En quines situacions
no es poden fer servir?
- Hi han 2 tipus:
L’adaptador facial: Generen un espai hermèticament tancat al
voltant de les vies respiratòries. (ex: màscara i mascareta)
Filtre: purifica l’aire i reté els contaminants.
* No es poden fer servir quan la concentració d’oxigen és inferior al 17%
el volum i els contaminants són molt tòxics i estàn en elevades
quantitats.

ESPAI CONFINAT:
1. Qué és? Perquè és perillós treballar dins un EC?
- Qualsevol lloc on l’oxigen sigui inferior -19%, tenen poca ventilació,
tenen entrades limitades, ventilació desfavorable, dissenyat per
estar poca estona, molt poc espai.
2. Riscos dins d’un EC? - Atmósfera perillosa (per contaminants i
concentració d’oxigen deficient), temperatures extremes,
obertures limitades, lliberació de subs. perilloses, perill de mort,
concentració de vapors tóxics.
3. Mesures per treballar dins? - Bona senyalització, cumpliment dels
permisos, evaluació atmòsfera interior (qualitat de l’aire), medició
prèvia de l’entrada, que estiguin dotats d’alarmes (òptiques i
acústiques).
4. Quins EPi’s calen? - Casc, equips de ventilació autònoms, equips
de ventilació forçada, arnesos, botes de seg. amb mat.
antilliscants.
 HIGIENE INDUSTRIAL

Def. disciplina tècnica que s’encarrega d’identificar, evaluar i controlar

la presència de contaminants físics, químics i biològics.
L’objectiu és evitar que amb el treball es perdi la salut.

AGENTS CONTAMINANTS:
1. Ag. físics:
· Energia mecànica: (sorolls, vibracions, variació de pressió, etc)
· En. tèrmica: (temperatura, calor, fred, ‘’cambis’’, etc)
· En. electromecànica: (radiació ionitz i no ionitz)
2. Ag. biològics: (virus, bacteris, fongs, etc)
3. Ag. químics:
· Perills físics: 16 classes
· Pe. per a la salut: 10 classes
· Pe. pel medi ambient: efect. nocius sobre les aïgues
· Pe. addicionals: perillosos per a la capa d’ozó.

* La seguretat en el treball s’encarrega de la prevenció dels accidents

de treball. L’utilitz. d’agents químics pot tenir riscos com: inflamabilitat,
explosivitats, corrosivitat, etc.

→ Branques de la higiene industrial: (TACO)

1. Hig. TEÒRICA: estudia els contaminants i els riscos que
provoquen i estableix uns limits per no possar en perill la salut
dels treballadors.
2. Hig. ANALÍTICA: determina la qualitat i quantitat de concentració
de contaminants presents en el lloc de treball.
3. Hig. CAMP: estudia la situació higiènica en el lloc de treball:
anàlisis del lloc de treball, identificació dels contaminants, etc.
4. Hig. OPERATIVA: s’encarrega d’escollir i recomenar mesures per
reduïr la concentració dels contaminants i que no arribin a ser
perjudicials per a la salut.

→ Metodología d’actuació en hig. indus.: (RAVC)

1. RECONEIXEMENT: identifica els contaminants que poden haber a
l’àrea de treball. Estudia les mat. prim., els prod. intermedis i finals,
fixes de dades de seg. i identifica els riscos.
2. ÀNÀLISIS: agafar mostres de l’ambient de treballs per després
analitzarles al laboratori, fer mesures sobre la concentració i
intensitat de l’agent contaminant.
3. VALORACiÓ: Comparar mesures amb VLA-ED i EC.
 4. CORRECCIÓ I CONTROL: Decidir si calen mesures correctores per
a reduir el risc. Controlar i verificar que tot està bé (EPIS, SPC, etc)

→ Límits d’exposició professional per agents químics: valors de

referència per a l’avaluació i control dels riscos que hi han exposats,
principalment per inhalasió, a agents químics presents en el lloc de
treball, per a protegir la salut del treballador.
● VLA (valors límits ambientals)- ED: valor de ref. per la concentració
de l’agent químic en la zona de respiració del treballador per una
jornada de 8h.
● VLA- EC: valor de ref. per qualsevol període de 15 min. durant la
jornada laboral.
* Totes dues defineixen la situació on els límits es consideren
acceptables.

→ Classificació, etiquetat i envasat de prod.quím:

El sistema GHS és una norma tècnica d’aplicació internacional que
s’ocupa de la classificació de subst.quím. per tipus de perill. Estableix
els elements de comunicació dels perills, a les etiquetes i a les fulles de
dades de seguretat per assegurar l’informació sobre els perills físics i la
toxicitat dels prod. químics i millorar la protecció humana i del medi
ambient.
● Reglament CLP: té com a objt. garantir un nivell elevat de
protecció de la salut humana i el medi.
Aquest reglament exposa els criteris per la classificació de subst. i
mescles i les normes d’etiquetat i envasat per a subs. perilloses.
· Nivells: 1. Tipus de perill, 2. Classe de perill, 3. Cat. del perill.

→ Classificació de les subst. segons la seva perillositat:

1. Perill físic (16 classes)
2. Perill per a la salut (10 classes)
3. Perill per al medi ambient.
4. Perill addicional

1. Perill físic: (16)

1.1 Explosius
1.2 Gasos inflamables
1.3 Aerosols inflamables
1.4 Gasos comburents
1.5 Gasos a pressió
1.6 Líq. inflamables
1.7 Líq. comburents
1.8 Sòlids comburents
1.9 Sòlids inflamables
1.10 Subs. i mescles autoreactives
1.11 Líq. piroforics
1.12 Sòlids pirofòrics
1.13 Subs. que experimenten escalfament espontani
1.14 Subs. inflamables activades per aigua
1.15 Peròxids orgànics
1.16 Subs. corrosives pels metalls.

2. Perills per a la salut: (10)

1. Toxicitat aguda: susb. que produeix efectes adversos quan s’ingereixen o
s’absorveixen per la pell.
2. Corrosió/irritació cutànea: Subst. o mescles que produeixen lesions a la pell.
3. Lesions oculars greus/ irritació ocular: Lesions als teixits dels ulls.
4. Sensibilització respiratòria: provoca dificultats per respirar.
5. Sensib. cutània: provoca al·lèrgia en tocar la pell.
6. Mutagenitat: poden provocar mutacions en òvuls i espermatozoides.
7. Carcinogenitat: indueixen càncer i l’afavoreixen.
8. Toxicitat per la reproducció/lactància: poc aafectar a la funció sexual o la
fertibilitat, al desemvolupament del fetus o a la llet materna.
9. Toxicit. sistemàtica específica en òrgans diana (STOT): afecta a determinats òrgans.
10. Perill per aspiració: poden provocar efectes aguts molt greus o fins i tot la mort.

Els pictogrames de peril:

Explosiu: Fà referència a