You are on page 1of 11

NF2. Aplica normes de seguretat.

1. NORMES GENERALS DE SEGURETAT EN EL LABORATORI.


En l'organització d'un laboratori, la distribució de superfícies, el magatzem, les instal·lacions d'aparells
de gasos, d'aigua i de llum, així com tots els procediments de treball utilitzats s'han d'estudiar a fons
perquè siguin els més adequats per mantenir un bon nivell de treball i perquè alhora, siguin eficaços
en el tema de seguretat. En aquest sentit s'han de seguir rigorosament les BPL i els PNT de cada aparell
i metodologia de treball.

Els accidents al laboratori es produeixen a conseqüència de la no observació i no compliment de les


normes elementals de seguretat i mesures preventives. No s'han de descuidar aquestes normes
encara que semblin prou lògiques o rutinàries:

REGLES DE CARÀCTER GENERAL


• No es pot fumar, beure ni menjar al laboratori.
• No dugueu calçons curts, sandàlies, minifaldilles o mitges dins el laboratori. Heu de dur en tot
moment calçat tancat, la bata cordada i els cabells recollits. No sortiu de l’edifici amb bata ni
amb guants.
• Us heu de rentar les mans amb aigua i sabó abans de sortir del laboratori i sempre que hi hagi
contacte amb productes químics o materials biològics. Renteu-vos especialment entre els dits
i sota les ungles, i eixugueu-vos amb paper. No dugueu polseres, anells o les ungles pintades,
atès que són zones on s’acumula la brutícia. Si tens alguna ferida, tapa-la.
• Guarda les teves peces d'abric i els objectes personals en un armari o taquilla i no els deixis mai
sobre la taula de treball.
• No portis bufandes, mocadors llargs ni peces o objectes que dificultin la teva mobilitat.
• Procura no caminar d'un costat a l'altre sense motiu i, sobretot, no corris dins el laboratori.
• Si tens el cabell llarg, recull-te’l.
• Mantingues l'àrea de treball neta i ordenada.
• Disposa sobre la taula només les llibretes de laboratori i quaderns que siguin necessaris.
• No tastis ni ingereixis cap dels reactius. Mai no pipetegeu amb la boca, utilitzeu peres o bombes
d’aspiració manual o automàtica.
• Recolliu i netegeu immediatament tots els vessaments de líquids, productes químics o de
mostres biològiques, per petits que siguin.
• Quan acabeu la feina i abans de sortir del laboratori, comproveu que no heu deixat màquines o
instal·lacions en marxa (gas, llums, etc.).
• En cas de produir-se un accident, cremada o lesió, comunica-ho immediatament al professor.
• Recorda’t on està situada la farmaciola.
• Mai ha de treballar una persona sola en el laboratori.
• Quan es facin operacions amb risc, les persones que no intervinguin han d'estar informades.
• Instal·lar mitjans de detecció, alarma, lluita contra el foc,...
• S'ha de saber on es troben ubicades la manta, l'extintor, la dutxa, el renta-ulls,...
• És convenient que hi hagi dues portes, preferentment en sentit oposat
• Els serveis com aigua, gas, electricitat han d'estar convenientment protegits. Els equips
elèctrics han de tenir la presa de terra.
• S'ha de disposar de programes de manteniment dels principals equips.
• S'ha de comprovar periòdicament l'extractor de les vitrines.

-1-
• S'ha de revisar periòdicament la ventilació del laboratori, les instal·lacions d'aigua, gas,
electricitat,...
• Tota persona que treballi al laboratori ha de conèixer la reactivitat i els riscs de manipulació de
productes químics i aparells.
• Els reactius i materials estaran generalment guardats en el magatzem.
• S'ha de comprovar l'etiquetatge correcte dels reactius.
• Els productes químics s'han d'emmagatzemar correctament i han de tenir un accés fàcil quan
es necessitin.
• S'ha d'extremar la precaució quan es transporti o traslladi un producte químic.
• S'ha de regular convenientment l'eliminació de residus.
• S'han d'emmagatzemar les mínimes quantitats de materials/reactius perillosos.
• S'ha de disposar del material adequat per al tipus de treball que es realitzi.
• S'han de substituir els materials i els processos perillosos per altres que ho siguin menys.
• Afegir sempre un reactiu sobre un altre a poc a poc i amb agitació. Afegir sempre l'àcid sobre
l'aigua de forma lenta.
• No guardar mai recipients oberts a la nevera. Hi ha un risc obvi de contaminació.
• No posar mai a l'estufa productes humits d'àcids o d'amoníac.
• Arrodonir a la flama les puntes de les varetes de vidre
• Els talls que es faci qualsevol persona s'han de tractar amb especial cura i rapidesa. Si es tenen
ferides s'han de protegir abans de començar a treballar.

2. NORMES DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT EN ELS CENTRES DE


TREBALL.
En els centres de treball existeix un sistema de senyalitzacions basat en un codi de colors, formes,
símbols, esquemes i dimensions que de forma ràpida i intel·ligible informen el treballador d'aquelles
situacions que poden provocar risc o perill i l'emplaçament dels dispositius i equips de seguretat.

Aquesta normativa legal està generada per les directives 77/556/CEE i 79/640/CEE, que a l'estat
espanyol es recullen en el RD 1403/1986 de 9 de maig BOE n. 162 de 8 de juliol.

Aquests senyals són:


Senyals d'obligació. Són de color blau.
Senyals d'advertiment/atenció. Són de color groc.
Senyals de salvament. Són de color verd.
Senyals de prohibició. Són de color vermell.
Cadascun d'aquests blocs de senyals tenen un color i una forma determinada.

També cal saber que les conduccions que passen per un laboratori, per una indústria... han de ser
pintades de colors adequats per tal de facilitar la identificació del fluid que hi circula, l'estat d'aquest
fluid, el sentit de circulació. Hi ha doncs, uns codis de colors.
Les canonades es poden pintar amb el color bàsic en tota la seva longitud, una certa longitud o una
banda longitudinal, encara que sempre es pintaran en les proximitats dels llocs d'importància de la
instal·lació. L'amplada de l'anell complementari (quan calgui) serà com a mínim igual al diàmetre de la
conducció.
Els diferents colors dels anells que envolten la canonada de gas i que informen de quin és el gas que
circula per les canonades són:

-2-
3. SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ DE MATERIALS I PRODUCTES QUÍMICS.
Els materials i productes químics que hi ha al laboratori es classifiquen en funció del grau de perillositat
i de la naturalesa específica dels riscs, en diverses categories (segons uns determinats decrets), que es
representen mitjançant uns pictogrames o sigles. Els pictogrames són símbols que indiquen la
perillositat de les substàncies i es corresponen amb una categoria de perill. Estan dibuixats en blanc i
negre emmarcat en vermell.

El risc d'un producte químic es pot veure en funció de:


Les seves propietats fisicoquímiques o toxicològiques
El perill en la manipulació

A nivell de la Unió Europea, l’any 2008 es va definir el Reglament CE 1272/2008 del 16 de desembre, sobre
la Classificació, etiquetat i envasat de substàncies i mescles. (Reglament CLP (Classification, Labelling &
Packaging).
La normativa europea, també va adoptar el mateix sistema que les Nacions Unides per identificar els
productes químics perillosos i informar a les empreses/usuaris sobre aquests perills.
Els perills dels productes químics es comuniquen a través de indicacions (frases estandarditzades) i
pictogrames normalitzats en les etiquetes i en els fulls de dades de seguretat.
Aquest reglament fa servir una sèrie de frases o advertències sobre perills (Hazard) i precaucions
(Precautionary). Són un conjunt de frases estandarditzat (que han substituït les frases R (Indicacions
de perill) i S (Consells de seguretat)). Les advertències sobre perills (Frases H) descriuen els perills físics,
per a la salut i per al medi ambient associats a un producte. Les advertències sobre precaucions (Frases
P), descriuen les mesures preventives recomanades que s'han d'adoptar per reduir els riscos del perill
especificat.

FRASES H

Les frases H, descriuen els diferents tipus de perills de les substàncies. Aquests perills es poden
classificar en:
Tipus de perill Numeració de les frases H
Perills físics H200 - H299
Perills per la salut humana H300 – H399
Perills pel medi ambient H400 – H499

La pròpia codificació emprada, ja indica de quin tipus de perill es tracta.

Estructura de les indicacions de perill:

H x yz Número seqüencial (01, 02, 03)


Indicació de perill

Grup: 2= perills físics


3= perills per la salut humana
4= perills pel medi ambient

-3-
Codi H200 Indicacions de perills físics Pictograma
H200 Explosiu inestable
H201 Explosiu; perill d'explosió en massa
H202 Explosiu; greu perill de projecció
H203 Explosiu; perill d'incendi, d'ona expansiva o de projecció
H204 Perill d'incendi o de projecció
H205 Perill d'explosió en massa en cas d'incendi
H240 Perill d'explosió en cas d'escalfament
H220 Gas extremadament inflamable
H221 Gas inflamable
H222 Aerosol extremadament inflamable
H223 Aerosol inflamable
H224 Líquid i vapors extremadament inflamables
H225 Líquid i vapors molt inflamables

Codi H300 Indicacions de perill per la salut humana Pictograma


Mortal en cas d'ingestió Tòxic en cas d'ingestió Nociu en cas
H300
d'ingestió
H301 Pot ser mortal en cas d'ingestió i penetració en les vies respiratòries
H310 Pot ser mortal en cas d'ingestió i penetració en les vies respiratòries
H311 Tòxic en contacte amb la pell
H330 Mortal en cas d'inhalació
H331 Tòxic en cas d'inhalació
H302 Mortal en contacte amb la pell
H312 Nociu en contacte amb la pell
H315 Provoca irritació cutània
H317 Pot provocar una reacció al·lèrgica en la pell
H319 Provoca irritació ocular greu
H332 Nociu en cas d'inhalació

Codi H400 Indicacions de perill pel medi ambient Pictograma


H400 Molt tòxic per als organismes aquàtics
H410 Molt tòxic per als organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors
H411 Tòxic per als organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors
H412 Nociu per als organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors
Pot ser nociu per als organismes aquàtics, amb efectes nocius
H413
duradors

-4-
FRASES P

Les frases P, descriuen els diferents tipus de perills de les substàncies. Aquests perills es poden
classificar en:
Tipus de consell de prudència Numeració de les frases P
Consells Generals P101- P103
Consells de Prevenció P201- P285
Consells de resposta P301-P391
Consells d’emmagatzematge P401-P422
Consells d’eliminació P501

Es pot consultar el llistat complert de les frases H i P fent clic en aquest enllaç.

Per definir tant les característiques de perillositat del producte, com les recomanacions de prudència,
s’utilitza un codi internacional, on s’indica quina classe de perill o recomanació es correspon a aquell
codi. Es tracta de les frases H i P. H ve de l’anglès Hazard i P ve de Precautionary. D’aquesta manera
amb aquests codis, es pot conèixer els riscos de cada producte.

Les característiques de perillositat que per la seva manipulació en el laboratori presenten les
substàncies químiques, es poden agrupar en:

1. ASFIXIANTS
Direm asfixiants a aquells productes que dificulten la respiració. Són gasos capaços d'afectar les
persones per asfíxia. Es classifiquen en dos tipus:
Inerts o simples: Són aquells gasos que en alta concentració provoquen la disminució a <18%
d'oxigen en l'aire i així priven de respirar aquest gas. Si no estan en altes concentracions, no
produeixen problemes, es consideren inerts des del punt de vista toxicològic. Exemples: CH4, C4H10,
CO2
Químics: La seva presència a l'aire fa que hi hagi problemes respiratoris ( hi ha reaccions químiques
secundàries importants a l'organisme que produeixen trastorns) Hi ha gasos que tenen una forta olor
com: H2S, HCN, ... però com que l'organisme té un gran poder d'adaptació al cap d'una estona no es
noten per saturació olfactiva i és quan produeixen els problemes respiratoris. D'altres com el CO es
combinen amb l'hemoglobina de la sang i impedeixen el transport de l'oxigen fins als teixits provocant
greus problemes i fins i tot la mort.

2. EXPLOSIUS
Els productes químics explosius es defineixen com aquells productes o preparats que poden esclatar
sota l'efecte d'una flama o que són més sensibles als xocs o a la fricció que el dinitrobenzè. Exemples:
nitroglicerina, TNT, àcid pícric,...

3. COMBURENTS
Els productes químics comburents són aquelles substàncies que en contacte amb altres,
particularment amb els inflamables originen una reacció fortament exotèrmica. Són substàncies que
ajuden a la -combustió. En són un bon exemple les famílies de substàncies oxidants: F2, O3, H2O2, ClO4-
, ClO3-, Cr2O72-, MnO4-, ... i sobretot l'O2.

4. INFLAMABLES
Les substàncies químiques inflamables es poden classificar basant-se en 5 punts importants:

-5-
1- Punt d'inflamació (Flash point): És la temperatura mínima a 760 mm Hg a la qual una substància
en contacte amb l'aire desprèn vapor i aquest crema. El líquid no crema, el que ho fa és el vapor. Com
més volàtil és una substància més inflamable. Això passa quan hi ha una aportació d'energia (un
llumí...). Aquest punt està determinat molt clarament per les substàncies conegudes, no per les
mescles.
Com més pressió de vapor té una substància més perillosa és.
2- Punt d'autoencesa o ignició (autoignition point): És la temperatura mínima a 760 mm Hg a la qual
una substància crema espontàniament en contacte amb l'aire sense necessitat de cap aport energètic.
A més temperatura més pressió de vapor i per tant més perill.
3- Límits inferior i superior d'inflamabilitat (LII i LSI): Marge de concentracions d'un vapor en l'aire en
% dins del qual la mescla és inflamable. Exemples:

Límit inferior Límit superior


Substància
d’inflamabilitat (LII) d’inflamabilitat (LSI)
Acetona 2'6 13
Acetilè 2'5 81
Etanol 3'3 19
Metanol 5 36
Toluè 1'3 7
Sulfur de carboni 1'3 50
Hidrogen 4 75

4- Potència calorífica de la substància combustible: Exemples

Substància Potència Calorífica


Fusta 4,0 Mcal/Kg
Alcohol 6'5 Mcal/Kg
Toluè 9'5 Mcal/Kg
Gasolina 10'4 Mcal/Kg
Propà 11,0 Mcal/Kg
Gas natural 12,0 Mcal/Kg
Fusta 4,0 Mcal/Kg

5- Punt d'ebullició: Lligat a la pressió de vapor de cada substància.

En funció dels cinc punts anteriors doncs, les substàncies químiques es classifiquen en tres grans grups
que són:
1. Molt inflamables
Són aquelles substàncies que tenen:
- Punt d'ignició < 0ºC
- Punt d'ebullició < 35ºC
2. Fàcilment inflamables
Són aquelles substàncies que tenen:
- Punt d'ignició < 21ºC
- S'inflamen per acció breu d'una font d'ignició i continuen cremant quan la font desapareix
- En contacte amb l'aigua o l'aire humit desprenen gasos inflamables
- A temperatura ambient es poden inflamar sense aportació d'energia
3. Inflamables
Són la resta de substàncies, és a dir, aquelles que tenen:
- Punt d'ignició entre 21 i 55ºC
-6-
5. TÒXICS
Les substàncies tòxiques són aquelles que en una determinada concentració, per inhalació, ingestió o
penetració cutània, produeixen efectes sobre l'organisme.
Per mesurar la toxicitat aguda d'una substància es fan mesures en animals i segons les vies d'entrada.
Per mesurar la toxicitat s'utilitzen DL50 - Dosi letal, CL50 - Concentració letal.

Els límits per definir o classificar una substància en funció de la toxicitat són:

Molt tòxiques Tòxiques Nocives


Toxicitat oral
< 25 25-200 < 25
DL50 per a la rata mg/Kg
Toxicitat cutània
< 50 200-400 400-2000
DL50 cutània per a la rata o el conill mg/Kg
Toxicitat per inhalació
< 0'50 0'50-2 2-20
CL50 per inhalació per a la rata mg/l

6. CORROSIUS

Són substàncies que en contacte amb els teixits vius poden exercir efectes destructius i poden
provocar lesions cel·lulars.
S'inclouen en aquest grup aquelles substàncies que poden produir reaccions fortament àcides,
bàsiques o de deshidratació.
Exemples:

Àcids Bases
En pell En pulmons
Acidesa decreixent Efectes corrosius Basicitat decreixent Efectes corrosius
Àcid perclòric DP IM Hidròxid de sodi DP
Àcid sulfúric DP DP Hidròxid de potassi DP
Àcid clorhídric DP DP Hidròxid d'amoni DP
Àcid nítric DP DP Hidròxid de calci DS
Àcid fluorhídric DP DP Dimetilamina IF
Àcid fòrmic IF IM Carbonat de sodi IM
Àcid acètic IF IF

DP= destrucció profunda


DS= destrucció superficial
IF= irritant fort
IM= irritant moderat

7. IRRITANTS
Són substàncies no corrosives que provoquen per contacte immediat, prolongat o repetit una reacció
inflamatòria a les mucoses o a la pell.
Normalment s'associa un efecte irritant a un efecte corrosiu, però aquests dos efectes estan ben
diferenciats.
La qualificació d'una substància com a irritant s'efectua a partir d'unes proves fetes en animals. Es
classifiquen en:
1. Primaris. Produeixen irritació local.
-7-
2. Secundaris. Produeixen a més a més una acció a tot l'organisme.
L'acció irritant del sistema respiratori està associada a la solubilitat del producte. Com més soluble en
aigua abans es detecta la seva acció irritant.
Pel que fa als ulls, els irritants s'anomenen lacrimògens. (exemples: bromur de benzil, clor, acetofenona,
tetraòxid d'osmi,...)

8. CARCINOGÈNICS O CANCERÍGENS
Són aquelles substàncies que poden produir càncer o augmentar-ne la freqüència per ingestió,
inhalació o penetració cutània. Hi ha diverses classificacions i no sempre hi ha unanimitat a l'hora de
definir el caràcter carcinogènic d'un producte químic. La CEE els estableix amb l'assignació del risc
específic segons les frases H350 (Pot causar càncer) i H350i (Pot causar càncer per inhalació).
Es classifiquen en tres grups:
Primera categoria S'ha demostrat una relació causa-efecte entre exposició i càncer humà.
Segona categoria Es disposa de proves i dades suficients per justificar que l'exposició pot causar
càncer.
Tercera categoria - substàncies sospitoses pels seus possibles efectes carcinogènics, però no es
disposa de dades suficients per provar la seva activitat.
Exemples: benzè, benzidina, clorur de cadmi, o-anisidina, cromats de calci, zinc i estronci,...

9. MUTAGÈNICS
Són aquelles substàncies que per inhalació, ingestió o penetració cutània poden produir efectes
genètics hereditaris o augmentar-ne la freqüència, és a dir poden produir alteracions en el material
genètic de les cèl·lules.
Per aquestes substàncies s'utilitza la frase H340 (Pot provocar alteracions genètiques hereditàries)
Es classifiquen d'igual manera que els anteriors. Primera categoria, Segona categoria i Tercera categoria.
Exemples: hidrazina, fluorur i iodur de cadmi, 1,1-dicloroetilè, epiclorhidrina.

10. TERATOGÈNICS O TÒXICS PER A LA REPRODUCCIÓ


Són substàncies que per inhalació, ingestió o penetració cutània poden produir alteracions en el fetus
durant el seu desenvolupament intrauterí causant malformacions; dit d'una altra manera, poden
produir efectes negatius no hereditaris en el fetus o augmentar-ne la freqüència o fins i tot afectar la
capacitat reproductora masculina i femenina.
Es classifiquen en:
Primera categoria S'ha demostrat causa-efecte entre exposició i inducció de lesions en el fetus.
Segona categoria No es disposa de proves i/o dades suficients per justificar causa-efecte entre
exposició i inducció de lesions.
Estan designades amb la frase H360 (Pot perjudicar la fertilitat o danyar al fetus)
Exemples: alguna anilina, piridina, òxid d'etilè, talidomida,...
Els productes de quimioteràpia es podrien incloure en el grup de mutagènics i/o teratogènics.

11. AL·LERGOGENS O SENSIBILITZANTS


Són substàncies o productes que per contacte amb la pell i les mucoses o la seva entrada a l'organisme
per altres vies provoquen reaccions anormals del sistema de defensa immunològic. Poden produir una
reacció d'hipersensibilització de forma que una exposició posterior a aquesta substància produeix
efectes negatius característics.
Normalment la reacció es produeix amb posterioritat a un primer contacte.
Exemples: amines, hidrazines, aldehids, acrilans, isocianats, epòxids, beril·li, crom, níquel, cobalt,...

-8-
12. PERILLOSOS PER AL MEDI AMBIENT
Són aquelles substàncies, la utilització de les quals presenta o pot presentar un risc immediat o diferit
pel medi ambient. Poden quedar-se molt de temps en el medi ambient o no són biodegradables.
Presenten poca toxicitat.

4. FITXES DE SEGURETAT QUÍMICA.


Les fitxes de seguretat química, són una altra font d'informació d'importància cabdal. Es tracta de
fitxes de seguretat que el fabricant, importador o distribuïdor haurà de facilitar al destinatari abans o
en el moment de la primera remesa d'una substància o preparat perillós.
En les fitxes de seguretat hi constaran les dades necessàries per a la protecció de les persones i el medi
ambient, es redactaran com a mínim en la llengua espanyola oficial de l'estat i inclouran
obligatòriament les següents informacions:
Identificació de la substància o preparat i de l'empresa o societat fabricant.
Composició/informació dels components.
Primers auxilis i actuació en cas d’emergència. (Mesures en cas d’incendi, o en cas de vessament
accidental.)
Manipulació i emmagatzematge.
Propietats físiques i químiques.
Estabilitat i reactivitat.
Informacions ecològiques.
Pictogrames i frases de perill (H) i de prudència (P).
Consideracions relatives a l'eliminació i al transport.
Informacions reglamentàries.
Altres dades que es considerin oportunes.
Data.
El fabricant, l'importador o el distribuïdor haurà de comunicar al destinatari qualsevol informació nova
referent a la substància o preparat.

5. ETIQUETATGE.
El contingut de tots els recipients ha d'estar perfectament identificat per a les persones que tenen
accés a ells, i això ha de ser vàlid no només per a reactius i dissolucions d'utilització normal al laboratori,
sinó per a tota mena de substàncies, és a dir, mostres, productes intermedis, productes de neteja, ...
Ara bé, les necessitats d'etiquetatge i control varien en funció del tipus de producte.

La Unió Europea i l'Estat espanyol com a primer pas per reduir els riscs derivats de la utilització de
substàncies químiques i preparats perillosos regula l'envasament i l'etiquetatge d'aquestes
substàncies (RD 2216/85 i relacionats).

Tots els productes, substàncies i dissolucions que es manipulin normalment en el laboratori han d'estar
perfectament identificats. Els envasos que els continguin han de dur obligatòriament una etiqueta
amb tota la informació necessària. Les etiquetes han d'anar en zones visibles i mai en zones que
normalment es manipulin en obrir l'envàs. Les substàncies i/o preparats sortiran al mercat etiquetats
de forma clara, llegible, indeleble i com a mínim, en la llengua oficial de l'estat.

L'etiqueta ha de contenir les següents informacions:


Denominació de la substància d'acord amb la legislació vigent o si no pot ser nomenclatura de la
IUPAC. Si és un preparat, la denominació o nom comercial.
Nom comú, si és el cas.
-9-
Concentració de la substància, si és el cas. Si és un preparat, nom químic de les substàncies presents.
Dades de contacte (Nom, direcció i telèfon) del fabricant, importador o distribuïdor.
Pictogrames i indicadors de perill, d'acord amb la legislació vigent.
Riscs específics (frases H), d'acord amb la legislació vigent. Antigament eren les frases R.
Consells de prudència (frases P), d'acord amb la legislació vigent. Antigament eren les frases S.
La quantitat nominal del contingut (per preparat).
No poden trobar-se a l'etiqueta indicacions com: No tòxic o Innocu.

La informació continguda en l'etiqueta té molts avantatges pels usuaris dels productes:


> Informa de manera immediata.
> Evita confusions i errors en la manipulació.
> Ajuda a organitzar el magatzem.
> En cas d'accident informa de la conducta a seguir.

En el cas dels productes de neteja i auxiliars, en la majoria dels casos, és suficient l'etiquetatge del
proveïdor, excepte en aquells casos en que s'ha decidit incloure'ls com un reactiu més. En aquest
apartat es fa referència als reactius i dissolucions, on també podem incloure els productes intermedis.

No existeix una normativa sobre etiquetatge de reactius universalment acceptada, la qual cosa pot
donar lloc, a vegades, a confusions o bé situacions d'error.
1. ETIQUETATGE DE REACTIUS I DISSOLUCIONS
A. Identificació.
Nom i fórmula
S'ha de fer constar el nom del producte i la seva fórmula. Aquest darrer requisit es pot obviar en aquells
casos que es tracti d'un producte compost.
Concentració i riquesa
S'ha de fer esment de les unitats, recordant que la riquesa s'expressa en % pes/pes. Per a les
dissolucions patró es pot donar el factor si s'escau.
Caducitat
Aquesta dada hauria de constar, no només al recipient del reactiu, sinó també a la seva fitxa per saber
quan s'ha de retirar.
Molts sòlids de difícil hidratació, carbonatació, oxidació i atac per microorganismes, tenen caducitat
de deu anys. Per a productes estables, com els esmentats, però la caducitat hauria de ser de cinc anys,
si el recipient està precintat. Per això a determinades empreses apunten la data en què es va trencar
el precinte i la caducitat a partir d'aquella data.
Les dissolucions haurien de tenir una caducitat de sis mesos com a màxim.
S'ha de tenir cura en la manipulació i netedat, i evidentment no contaminar els reactius, per exposició
o per imprudències (per assegurar una millor conservació, mai s'hauria de retornar els excessos de
reactius o solucions als recipients originals), etc.
Altres dades
En molts casos existeixen dades d'importància com el pH, la pressió, el material de l'envàs, etc.
Codi de perill
Els envasos portaran, com a màxim, dos pictogrames i aniran acompanyats dels números i textos de
les frases H, de riscs específics o perill, i les P, de consells de prudència relatius a la manipulació de
productes perillosos. Algunes vegades s'utilitza un codi numèric de risc, en una escala que va de zero
(no perillós) fins a quatre (molt perillós).
B. Data de preparació o recepció
En el cas de productes adquirits s'ha d'adjuntar la data de recepció a l'etiquetatge del producte, així
com aquelles dades internes, especificades en els altres apartats.
C. Nom del preparador o empresa subministradora
- 10 -
No són necessaris el nom i els cognoms. És suficient amb les inicials, sempre que no provoqui confusió
o bé algun nombre que figuri en algun registre de fàcil accés.
D. Condicions d'emmagatzematge
Nombre de l'article (codi)
Cada producte ha de portar el seu propi codi d'article més alguns dígits per identificar-ho a la seva
pròpia fitxa de seguretat, on constaran les incidències de l'ampolla.
Lloc de conservació i temperatura de conservació
Aquests entre d'altres poden ser: sense llum, congelador (especificant intervals de temperatures),
refrigerador (especificant intervals de temperatura), dessecador, estufa (especificant intervals de
temperatura).
L'emmagatzematge dels productes químics algunes vegades s'indica mitjançant un codi de color.

- 11 -

You might also like