Professional Documents
Culture Documents
TBL
Tècniques Bàsiques de
Laboratori
ÍNDEX
Presentació
En aquest document es pretén donar als alumnes les directrius per poder treballar al laboratori
correctament. S’indiquen els riscos existents dins del laboratori i les actuacions que cal tenir en
compte en cas d’ocórrer un accident.
També s’inclou una descripció dels equips de protecció individuals i col·lectius, i dels
pictogrames i senyals de perill.
1 Informació bàsica.
L’alumnat ha de portar al laboratori
Bata
Ulleres de protectores (s’han d’utilitzar des de l’entrada fins a la sortida del laboratori)
Espàtula
Paper de pH
Drap
Pinça de fusta
− Normes higièniques.
NO es pot MENJAR ni BEURE al laboratori, ja que és possible que els aliments o
begudes s’hagin contaminat. Renta’t sempre les mans després de fer un experiment i
abans de sortir del laboratori. Per raons higièniques i de seguretat, està PROHIBIT
FUMAR en el laboratori. No inhalis, tastis o oloris productes químics si no estàs
degudament informat. Mai apropis el nas per inhalar directament d’una ampolla o tub
d’assaig.
− Actuar responsablement.
Treballa amb tranquil·litat, pensant en tot moment el que estàs fent, i amb el material i
reactius ordenats. No s’han de fer bromes, córrer, jugar, etc. al laboratori.
− Transport de reactius.
No transportis innecessàriament els reactius d’un lloc a un altre del laboratori. Les
ampolles es transporten sempre agafant-les de la base, mai del tap.
− Escalfament de líquids.
No escalfis mai un recipient totalment tancat. Dirigeix sempre la boca del recipient en
direcció contraria a tu mateix i a les altres persones properes.
L’ús de bata és obligatori al laboratori (bata blanca preferentment de cotó). Es recomanable l’ús
de bates que siguin de material ignífug en cas de treballar amb líquids inflamables o de bates
que siguin antiàcids en cas de treballar amb líquids corrosius.
No es aconsellable portar mini faldilles o pantalons curts, ni tampoc mitges, ja que les fibres
sintètiques en contacte amb determinats productes químics s’adhereixen a la pell.
Es recomana portar sabates tancades i no sandàlies.
Els cabells llargs suposen un risc que es pot evitar fàcilment recollint-los amb una cua.
Els ulls són particularment susceptibles de dany per agents químics. Es recomana la seva
utilització en tot tipus de treball en el laboratori. Hi ha gran varietat d’ulleres segons les
necessitats específiques: protecció contra el fum, radiacions, projeccions, etc.
Portar lents de contacte no es recomanable, ja que en cas de accident, poden provocar greus
lesions en els ulls abans de poder retirar-les. També cal portar ulleres de seguretat encara que
es porti ulleres, però si no és possible portar-les degut a mareigs o impossibilitats de visió
correcte, es permet no portar les ulleres de laboratori.
2.3 Guants.
3 Proteccions col·lectives.
Protegeix contra projeccions i esquitxades, permet treballar sense focus d’ignició, protegeix de
petites explosions i protegeix d’emissions de gasos i vapors orgànics, inorgànics i gasos àcids.
3.4 Extintors
L’extintor és un aparell destinat a apagar petits incendis. La seva finalitat és crear una capa
inert i incombustible entre la matèria inflamable i l’aire privant el pas d’oxigen. Els més utilitzats
són els de CO2.
Cada tipus de foc requereix un extintor apropiat, ja que en alguns casos la utilització d’un
extintor inadequat podria produir el creixement de l’incendi.
Les mantes ignífugues permeten una acció eficaç en el cas de focs de petites dimensions. És
imprescindible una correcta senyalització del lloc d’ubicació per garantir la seva ràpida
utilització. Es convenient que n’hi hagi una a cada unitat del laboratori on es treballi amb
inflamables.
− Foc al laboratori.
Evacua el laboratori, d’acord amb les indicacions del professor i la senyalització
existent. Si el foc és petit i localitzat, apagueu-lo utilitzant un extintor adequat, sorra, o
cobrint el foc amb una manta ignífuga. Retireu els productes químics inflamables que
estiguin a prop del foc. No utilitzeu mai aigua per extingir un foc provocat per la
inflamació d’un dissolvent. En cas que el foc sigui important, accionar el polsador
d’alarma.
− Foc al cos.
Si s’incendia la roba, demana ajuda immediatament. Estira’t al terra i roda sobre tu
mateix per apagar les flames. No corris ( al fer-ho aconsegueixes avivar el foc) ni
intentis arribar a la dutxa de seguretat si no estàs molt a prop. És la teva responsabilitat
ajudar a algú que s’està cremant. No utilitzis mai un extintor sobre una persona.
− Cremades.
Les petites cremades produïdes per material calent, banys, plaques o mantes
calefactores, etc., es tracten rentant la zona afectada amb aigua freda durant 10-15
minuts, desinfectant-la
( per ex. amb iode) i cobrint-la amb gases. No apliquis substàncies com pasta de dents
o lleixiu, ni retiris les ampolles si apareixen. Les cremades més greus requereixen
atenció mèdica immediata.
− Talls.
Els talls produïts per la ruptura de material de vidre són un risc comú en el laboratori.
S’han de netejar bé, amb abundant aigua corrent, durant 10 minuts com a mínim. Si
són petits i deixen de sagnar en poc temps, neteja’ls amb aigua i sabó, aplica un
antisèptic i tapa’ls amb una vena o apòsit adequat. Si són grans o molt profunds i no
paren de sagnar, requereixen d’assistència mèdica immediata. No retiris ni manipulis
un possible cos estrany clavat.
Els productes químics que s’hagin vessat sobre la pell han de ser rentats
immediatament amb aigua corrent abundant, com a mínim 15 minuts. En el cas de
productes corrosius, a més a més de l’anterior, també es retirarà o tallarà el més ràpid
possible la roba, evitant esquitxades a altres parts del cos. Les dutxes de seguretat
instal·lades als laboratoris seran utilitzades en aquells casos en que la zona afectada
del cos sigui gran i no sigui suficient el rentat en una pica. Es necessari treure tota la
roba contaminada a la persona afectada el més aviat possible mentre estigui sota la
dutxa. Recorda que la rapidesa en el rentat és molt important per reduir la gravetat i
l’extensió de la ferida. Proporciona primers auxilis fins a la arribada d’assistència
mèdica a la persona afectada. Avisa al teu professor.
Protecció obligatòria dels ulls Protecció obligatòria de la cara Protecció obligatòria dels peus
Protecció obligatòria del cos Protecció obligatòria de l'oïda Protecció obligatòria de les mans
Protecció obligatòria del cap Protecció obligatòria de les Via obligatòria per vianants
vies respiratòries
Normes de senyalització de seguretat al laboratori. 11
Tenen forma triangular, el pictograma és negre sobre fons groc amb la vora negre. Com
excepció , el senyal relatiu a "matèries nocives o irritants" té el fons de color taronja, en lloc de
groc, per evitar confusions amb altres senyals.[7]
Poden ser de forma rectangular o quadrada i el pictograma es blanc amb el fons verd. [7]
Telèfon de salvament
Són de forma rodona. El pictograma és negre sobre fons blanc i el vores i la banda transversal
són vermells.[7]
Mànega per a incendis. Escala de mà. Extintor. Telèfon per a la lluita contra
incendis.
Els colors de seguretat podran formar part d’una senyalització de seguretat. En el següent
quadre es mostra els colors de seguretat, el seu significat i altres indicacions sobre el seu ús:
Quan el color de fons sobre el que s’ha d’aplicar el color de seguretat pot dificultar la percepció
d’aquest últim, s’utilitzarà un color de contrast que emmarqui amb el de seguretat, d’acord amb
la següent taula:
Normes de senyalització de seguretat al laboratori. 15
Blau Blanc
Verd Blanc.
Les etiquetes dels productes químics perillosos han d’incloure un o dos dels pictogrames
següents (amb excepció dels productes amb la classificació d’inflamables, als quals no se’ls
adjudica pictograma):[2]
5.4.1 Etiqueta
L’etiqueta és, en general, la primera informació que rep l’usuari i és la que permet identificar el
producte en el moment de la seva utilització, i mitjançant la fitxa de dades de seguretat (FDS)
ampliem aquesta informació. Tot recipient que contingui un producte perillós haurà de portar,
obligatòriament, una etiqueta ben visible en el seu envàs que, contingui:
- Informar sobre els riscos i perills del producte respecte a la inflamabilitat, estabilitat
i reactivitat, toxicitat, possibles lesions o danys per inhalació, ingestió o contacte
dèrmic, primers auxilis i ecotoxicitat.
Normes de senyalització de seguretat al laboratori. 17
Aquesta fitxa s'ha de facilitar obligatòriament amb la primera entrega d'un producte químic
perillós i es composa de 16 apartats que inclouen la informació disponible d'acord amb les
directrius indicades a la normativa.[1]
La FDS permet que l'usuari pugui establir els seus propis criteris sobre la perillositat d'un
producte a partir de les dades experimentals (fisicoquímiques, toxicològiques i
ecotoxicològiques) disponibles. Alguns d'ells es poden interpretar fàcilment, com els que
defineixen l'estat físic i les característiques bàsiques del producte o els que fan referència a la
seva inflamabilitat i a altres propietat fisicoquímiques. Altres són més complexes i es fa
necessari personal especialitzat, aquest és el cas de la majoria de dades toxicològiques i
ecotoxicològiques.
El següent quadre recull algunes de les informacions bàsiques aportades per dades
experimentals que estan incloses en la FDS.
Existeix una Guia per l'elaboració de fitxes de dades de seguretat (Annex de la directiva 93
/112/CE).
Aquestes frases informen sobre els riscos que el producte genera (FRASES R) i sobre les
normes bàsiques de seguretat que cal seguir (FRASES S).[2]
Classificació i manipulació de gasos 19
http://www.mtas.es/INSHT/practice/f_r_y_s.htm
Ampolla: Recipient considerat com de fàcil manipulació de capacitat igual o inferior a 150 litres.
Quan es tracti d'ampolles de propà, butà i les seves mescles (G.L.P) es distingiran dos tipus:
- ampolla normal: quan la seva capacitat sigui superior a 8 l i inferior a 150 litres
- ampolla popular: quan la seva capacitat sigui igual o inferior a 8 litres
"Botelló": Recipient amb capacitat superior a 100 l i inferior als 1000 l, que per les seves
dimensions o pes necessiti elements addicionals, p.e: "aros de rodadura" o patins) per facilitar
la seva manipulació
Bloc d'ampolles o "botellons": conjunt d'ampolles o "botellons" incorporats per una canonada
col·lectora i sòlidament fixats per una armadura metàl·lica.
Gas comprimit: qualsevol gas o mescla de gasos que tingui una temperatura crítica menor o
igual a - 10 ºC
Gas liquat: qualsevol gas o mescla de gasos que tingui una temperatura crítica més gran o
igual a -10ºC.
Gas inflamable: qualsevol gas o mescla de gasos que tingui un límit d'inflamabilitat inferior en
aire menor o igual a 13%, o que tingui un camp d'inflamabilitat (límit superior menys límit
inferior) més gran que el 12%.
Gas tòxic: gas que tingui un límit màxim de concentració tolerable durant 8 hores /dia i 40 hores
/setmana (TLS) inferior a 50 ppm
Gas corrosiu: gas que produeix una corrosió de més de 6 mm/any en acer A - 37 UNE 36077-
73 a una temperatura de 55ºC
Gas oxidant: gas capaç de suportar la combustió amb un oxipotencial superior al de l'aire.
Gas criogènic: gas que tingui una temperatura d'ebullició a la pressió atmosfèrica inferior a -
40ºC.
Pressió de disseny o de càlcul: valor de la pressió es pren pel càlcul del gruix del recipient, a la
temperatura de disseny i considerant el marge de seguretat adoptat pel dissenyador.
Pressió de prova: pressió a la que es sotmet el recipient per comprovar la seva resistència a les
condicions estàtiques per les que va ser dissenyat.
Pressió màxima de servei o treball: és la pressió més alta que es pot donar en el recipient, en
condicions normals de funcionament.
20 Tècniques Bàsiques De Laboratori
Grau màxim d’ omplerta: és pels recipients destinats a contenir gasos liquats el pes màxim de
contingut per litre de capacitat de recipient.
Les característiques i riscos dels gasos són tan diverses que poc es pot comentar sobre aquest
tema si es parla dels gasos com a conjunt. Així doncs, es comentarà cada una de les famílies.
Els gasos es poden classificar principalment des de dos punts de vista: químic i físic
Els materials de que estan construïts els recipients i les vàlvules no podran ser atacables pel
gas contingut ni formar amb aquest combinacions nocives o perilloses; en particular, no es
podran utilitzar ampolles d'aleació per contenir fluorur de bor ni fluor.
Les ampolles que contenen gasos s’identifiquen mitjançant unes marques a l’ogiva i uns colors
en el cos, ogiva i franja. A més hauran de portar pintat en zona visible i amb lletres de 5 cm.
d'alçada com a mínim, el nom del gas o mescla de gasos continguts.
Classificació i manipulació de gasos 21
Els gasos es classifiquen en 7 grups. El cos de l'ampolla depenent del grup de gasos que
contingui, es pintarà segons el que s'indica a la següent taula:
A: Cos de l'ampolla
22 Tècniques Bàsiques De Laboratori
B: ogiva
C: franja
A la següent taula es recullen els colors prescrits per la Reglamentació vigent per les botelles
que continguin determinats gasos. Per excepció, quan es tracti de recipients destinats a
contenir aire comprimit per equips de respiració i immersió o protecció industrial, el seu cos,
ogiva i franja seran de color groc.
Classificació i manipulació de gasos 23
24 Tècniques Bàsiques De Laboratori
Classificació i manipulació de gasos 25
El cos de l'ampolla es pintarà del color corresponent al cost del component majoritari de la
mescla.
L’ogiva es pintarà en forma de quarters, amb el color corresponent al de l’ogiva dels gasos que
composen la mescla, segons els següents criteris. Haurà de pintar-se el nom comercial de la
mescla o dels seus components a l’ogiva.
Component 1
1 2 Component 2
2 1
Les canonades han d’anar senyalitzades de forma clara segons el fluid que circula per motius
de seguretat. Pel manteniment adequat i si és necessari poder combatre de forma eficaç els
possibles incendis. Haurà d’indicar els diferents perills, amb la finalitat d’evitar accidents i danys
perjudicials per a la salut.
Classificació i manipulació de gasos 27
- utilitzar-se
se plaques o etiquetes adhesives del color dels grups segons la taula, o
- col·locar-se e cercles de color segons el color dels grups, o
- pintar la canonada en tota la seva longitud en el color del grup corresponent, o
- col·locar plaques, etiquetes adhesives o cercles de color en punts importants pel treball, p.e
al començament, al final, en els els punts de ramificacions, passos a través de parets,
accessoris.
Les matèries de pas conduïdes per canonades es classifiquen segons les seves propietats
generalment en 10 grups, els colors dels quals es poden veure a la següent taula:
28 Tècniques Bàsiques De Laboratori
Bibliografia 29
7 Bibliografia
[1] Mª José Berenguer Subils, E. Gadea Carrera. Informació sobre productes químics: Fitxes de
dades de seguretat. NTP 371 Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
[2] Mª José Berenguer Subils, E. Gadea Carrera. Perillositat de productes químics: etiquetat i
fitxes de dades de seguretat. NTP 459 Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
[3] L. Díaz Moreno. Gasos comprimits: identificació d’ampolles. NTP 198 Institut Nacional de
Seguretat i Higiene en el Treball.
[4] E. Gadea Carrera. Prevenció del risc en el laboratori: elements d’actuació i protecció en cas
d’emergència. NTP 500 Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
[5] E. Gadea Carrera, X. Guardino Solá, M. G. Rosell Farrás. Prevenció del risc en el laboratori.
Utilització d’equips de protecció individual i aspectes generals. NTP 517 Institut Nacional de
Seguretat i Higiene en el Treball.
[6] X. Guardino Solá, C. Heras Cobo. Extracció localitzada en el laboratori. NTP 672 Institut
Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
[7] A. Pérez Guerrero. Senyals visuals de seguretat: aplicació pràctica. NTP 511 Institut
Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.