4

LAULA DE TECNOLOGIA

1.

Laula de tecnologia

Com ja has estudiat a la unitat anterior, per dur a terme processos tecnolgics cal dissenyar, construir i avaluar. Per efectuar totes aquestes activitats es necessita un espai propi. Laula de tecnologia s aquest espai i, en el decurs de letapa, hi haurs danar a fer les activitats prpies de lestudi de la tecnologia. Laula de tecnologia no s, per tant, una aula convencional, ni tampoc un laboratori. Quan hi vagis, tadonars que hi ha zones amb un mobiliari espec c i unes installacions.

Les normes a laula de tecnologia s molt important que respectis les normes ds, de conservaci i de seguretat de les installacions, del mobiliari i de les diferents zones de laula. No respectar-les pot comportar un perill per a tu i per als teus companys i companyes, a ms de malmetre laula. El professorat et donar les normes i cal que les respectis escrupolosament.

Aula de tecnologia.

Les zones
Tot i que cada institut organitza laula dacord amb les seves possibilitats, normalment shi pot distingir una zona de disseny i experimentaci, una altra de construcci i muntatge i una altra de magatzem. Zona de disseny i experimentaci. Est pensada per fer-hi les activitats de les fases de projecte i avaluaci del procs tecnolgic. Zona de construcci i muntatge. Est pensada per efectuar-hi les operacions prpies de la fase de construcci del procs tecnolgic. Zona de magatzem. Est pensada per guardar-hi els materials, els productes, les mquines i els aparells que es necessiten per als projectes i altres activitats daprenentatge de la tecnologia. A laula tamb es necessita algun espai on deixar els residus que es produeixen durant el procs tecnolgic. s important que aquests residus es puguin desar separadament o selectivament per tal de facilitar-ne el reciclatge.

66

LAULA DE TECNOLOGIA

Les installacions
Les installacions sn el conjunt delements que fan possible lentrada i la sortida denergia, de productes o dinformaci a les zones de laula.

Laula de tecnologia ha de tenir una bona installaci elctrica, que permeti connectar-hi les mquines, executar-hi els projectes acabats, etc., i que garanteixi una illuminaci correcta. Tamb ha de tenir installacions daigua corrent, de calefacci i de connexi a Internet.

activitats proposades 1. Visiteu laula de tecnologia, identifiqueu-hi les

zones i les installacions que cont i escolteu b les normes que us donaran per fer-ne s. Desprs, redacteu-ne un breu informe.

2. Per qu s necessari que hi hagi diferents zones a laula de tecnologia?

3. Quin s i quines caracterstiques t el mobiliari

daquestes zones?

2.

Les eines

A laula de tecnologia hi ha moltes eines. Segurament ja en coneixes algunes i les has fetes servir algun cop; per tamb pot ser que en desconeguis moltes altres. No et preocupis: a poc a poc les anirs coneixent i utilitzant totes. Sense adonarten, veurs que, al cap de poc temps, en sabrs correctament els noms i la funci i les utilitzars.

Les eines sn objectes o instruments manuals que serveixen per fer alguna operaci especca sobre els materials.
Amb leina anomenada tisores es fa loperaci de tallar.

Les operacions sn totes aquelles accions que, amb lajuda de les eines, realitzem sobre els materials per modicar-los (canviant-ne les dimensions, la forma, laspecte, etc.), a dobtenir peces tils per elaborar o muntar objectes i aparells tecnolgics.

Amb les eines es fan diferents operacions: tallar, foradar, unir materials, etc. Dins el procs tecnolgic, tot aix correspon a la fase de construcci. Generalment, les operacions que cal fer per obtenir un objecte o un aparell tecnolgic sempre sn les mateixes i es fan en el mateix ordre: marcar, tallar, polir, veri car, foradar i unir o muntar.
Operaci de serrar amb una eina manual.

67

LAULA DE TECNOLOGIA

Tipus deines
Hi ha eines que utilitzem noms amb la fora del nostre cos, com ara el martell o les alicates. Sn el que anomenem eines manuals o, simplement, eines. Daltres, en canvi, es fan anar amb lajuda de motors, com el trepant o la serra elctrica. En aquest cas es coneixen amb el nom de mquines eina. Segons quina eina utilitzem, podrem fer les operacions amb ms o menys qualitat i esfor. Un tall en una fusta, per exemple, el pots fer amb una serra manual o amb una delctrica. Loperaci s la mateixa: tallar fusta; per amb la serra elctrica no haurs de fer tanta fora i trigars menys que amb la manual. Hi ha eines molt senzilles i nhi ha de ms complexes: per exemple, ls i el manteniment duna serra manual sn ms senzills que no pas els duna delctrica. La utilitzaci dalgunes eines in ueix en el medi, ja que consumeixen energia o provoquen sorolls molestos. Has de procurar no malgastar energia i aturar el funcionament de les eines elctriques mentre no les fas servir, i tamb has devitar les operacions que produeixin soroll o, si aix no s possible, limitar-ne la intensitat.

Mquina eina.

Eines manuals.

activitats proposades 4. Construeix una oraci que tingui un sentit correcte

i que contingui les paraules eines, operacions i materials c) Les operacions es fan amb eines i sobre els materials. d) Les mquines eina sn un tipus de mquines que serveixen per fabricar les eines que utilitzem habitualment. e) Una mateixa operaci es pot fer amb eines diferents. f) Ls de les eines no in ueix de cap manera en el medi natural.

5. Hi ha una dita que diu Bona eina fa bona feina.

Ho trobes cert, aix? Per qu?

6. Indica si sn certes o falses les afirmacions segents. Si sn falses, indica el perqu. a) Cada eina noms serveix per fer una mena doperaci. b) Per fer una operaci podem triar qualsevol eina, sempre que sadapti b a la nostra m.

7. Com influeix en el medi la utilitzaci de les

eines?

68

LAULA DE TECNOLOGIA

3.

Normes ds, conservaci i seguretat

Per treballar cmodament, evitar accidents, no fer malb les eines ni les installacions i aconseguir un bon resultat, cal respectar una srie de normes.

Normes ds i conservaci
No podem clavar un clau amb un tornavs, ni tallar amb un martell: cada eina s dissenyada per fer una operaci concreta. Quan utilitzem una eina per fer una operaci que no li s prpia, no obtenim els resultats desitjats i hi ha el perill de prendre mal o de fer malb leina i tamb el material amb qu treballem. Cada eina t unes condicions prpies per ser utilitzada que es coneixen com a normes ds. Les eines tamb es tornen velles, ja que es desgasten amb ls. Perqu una eina sigui til, cal tenir-la en unes condicions adequades; s a dir, cal fer-ne un manteniment adequat. Moltes vegades, aquest manteniment consisteix, senzillament, a netejar-la. Altres cops caldr untar-la, ajustar-la, esmolar-la o canviar-ne algunes parts o peces. El conjunt doperacions de manteniment que cal fer a una eina sn les normes de conservaci. Tamb els espais i les installacions necessiten un manteniment perqu estiguin sempre a punt. La neteja a laula s molt important. No cal que sigui a fons; nhi ha prou de treure-hi la pols i les restes de material de damunt les taules, els bancs de treball, el terra i el safareig. Si una eina s bruta, hem de netejar-la amb un drap o amb un pinzell abans de desar-la. Per netejar laula noms cal un raspall, un drap, una escombra i un recollidor. Netejar i endrear sn feines que, si es fan entre tot el grup i de manera organitzada, no duren ms de tres o quatre minuts. Un cop thi acostumis, veurs que no costa gens i que els resultats sn agradables. Potser has pensat que a lescola ja hi ha un servei de neteja. s cert, per pensa tamb que aquest servei acostuma a passar al nal de les classes i que, desprs que tu marxis, hi ha altres grups que faran servir laula i els agradar trobar-la endreada i neta.

Sabies que...
Als tallers i a les indstries els operaris tamb sencarreguen de mantenir net i endreat el seu lloc de treball? Aix fa possible que millori la qualitat i la seguretat del seu treball.

Operaci de manteniment.

69

LAULA DE TECNOLOGIA

Perqu sigui ms fcil consultar i recordar les normes ds i conservaci les hem separades en dues parts: Cal fer-ho sempre i No sha de fer mai.

Cal fer-ho sempre

Utilitzar cada espai per a la funci que
t reservada.

No sha de fer mai

Utilitzar la zona de disseny i experimentaci per fer operacions que puguin produir pols o brutcia.

Collocar al lloc corresponent totes les

eines, els materials i els productes abans de sortir de laula.

Accedir sense perms dels professors

Netejar laula abans de sortir. Utilitzar laigua de laixeta amb moderaci per evitar esquitxades.

al magatzem o a les zones restringides. at i netejat.

Sortir de laula sense haver-la endre Manipular les eines o les installacions
quan no es necessiten.

Desconnectar i recollir el cable de les

mquines elctriques porttils abans de desar-les.

Normes de seguretat
A ms de tenir sempre a punt les eines, els espais i les installacions, tamb shan devitar les situacions de perill. Per aix tenim les normes de seguretat, que sn les instruccions que cal seguir per evitar accidents. Has de tenir ben present que les eines no sn joguines. Jugar-hi pot resultar molt perills. Ara b, tampoc no nhas de tenir por. Si les utilitzes per a la seva funci espec ca i en respectes les normes ds i seguretat, a ms de seguir els consells del teu professor o de la teva professora, no tindrs cap mena de problema.

Ulleres i altres elements de seguretat.

s obligatori dulleres protectores.

s obligatori de casc.

s obligatori de mascareta.

s obligatori de guants.

s obligatori de calat adequat.

s obligatori de protectors acstics.

s obligatori de pantalla de protecci.

s obligatori de vestit de protecci.

Perill dexplosions.

Perill elctric.

Prohibit fumar.

Prohibit passar.

70

LAULA DE TECNOLOGIA

No solament has de conixer i entendre les normes ds i conservaci i les de seguretat, sin que tamb les has de respectar i complir quan treballis a laula de tecnologia. Pensa que complir-les i respectar-les s un dels objectius que has daconseguir en el teu aprenentatge i, per tant, es tindr molt en compte per avaluar-te, no tan sols en aquesta unitat, sin durant tota letapa

Cal fer-ho sempre

Utilitzar tot lespai disponible que sigui necessari i treballar a una distncia adequada dels companys i companyes, especialment si fas servir mquines elctriques. gues en posici vertical.

No sha de fer mai

Crrer per laula de tecnologia. Jugar amb les eines o les mquines. Posar-te molt a prop dels teus companys o companyes quan treballen amb eines, sobretot si sn elctriques. los a la zona del safareig. connexi elctrica.

Transportar els llistons i les peces llar Recollir-te els cabells, si els portes llargs,
i ajustar-te els punys de la camisa.

Mullar els aparells elctrics o acostar Introduir objectes en els punts de Subjectar amb les mans el material
mentre un company o companya treballa amb eines.

Utilitzar els elements de protecci

(ulleres, guants i davantals) sempre que calgui.

Subjectar amb el cargol de banc o els

serjants el material que hagis de treballar amb les eines.

activitats proposades 8. Tot seguit descrivim una srie daccions. Indica si

sn correctes o incorrectes segons les normes estudiades. Si sn incorrectes, explica quines conseqncies poden tenir. a) Est a punt dacabar la classe i tadones que thas oblidat de fer una operaci. Vas corrents a agafar leina que necessitars per acabar lactivitat abans no sigui lhora de plegar. b) Et reculls els cabells i et poses les ulleres protectores abans dutilitzar la serra de vogir elctrica. c) Quan sacaba la classe, deixes les eines que has fet servir damunt els bancs de treball perqu les puguin utilitzar els companys del grup que ve desprs. d) Ests pintant un projecte i, sense voler, has tacat una zona que no shavia de pintar. Entres al magatzem i agafes el dissolvent adequat per netejar-la abans no sassequi la pintura. e) La Laura, una companya del teu grup, fa servir el trepant de sobretaula per foradar una pea metllica. Com que s la primera vegada que feu servir aquesta eina a laula de tecnologia, tu i uns altres companys us hi poseu a prop i tot al voltant per observar i aprendre com es fa. f) Desprs de fer uns talls en unes fustes i abans dacabar la classe, reculls amb lescombra les serradures que hi ha a la taula i les que han caigut a terra. g) Per ajudar el teu company Marc, li subjectes ben fort el material perqu no es mogui, mentre ell el talla amb el xerrac. h) Ests treballant amb una eina elctrica. Sha embrutat i, per netejar-la, la poses sota laixeta, vigilant de no mullar lendoll. i) Has de tallar uns llistons i tens les mides a lordinador. Et situes al costat de lordinador per tallar-los i poder veure fcilment les mides i no equivocar-te.

71

LAULA DE TECNOLOGIA

4.
Les operacions bsiques sn: marcar tallar desbastar, ajustar i polir mesurar i vericar foradar subjectar

Les operacions bsiques

La fase de construcci inclou tota mena doperacions. Aquesta fase pot ser molt diferent, segons el procs tecnolgic. Per aquest motiu, cont moltes operacions i molt variades. En aquest apartat texplicarem les ms freqents i parlarem de les eines adequades per fer-les, ja que aviat les haurs de fer tu.

Marcar
El marcatge consisteix a dibuixar sobre el material els contorns de la pea que hem dobtenir. Cal fer-ho sempre abans de tallar i loperaci serveix per saber per on hem de guiar leina de tall.

Les principals eines que ens permeten fer el marcatge sn: punta de marcar regle graduat escaire comps contrapunx

La punta de marcar
Sutilitza, com si fos un llapis, per marcar metalls i plstics durs. Es fa servir sempre amb lajuda del regle o de lescaire.

Norma de seguretat
No el dobleguis: el podries inutilitzar.

Norma de conservaci
Procura que no et caigui a terra: es
pot despuntar.

El regle graduat
Serveix per mesurar i per tirar lnies rectes. Sutilitza amb el llapis, el retolador o la punta de marcar.

Norma de seguretat
Vigila de no punxar-te: s molt esmolada!

Norma de conservaci
Procura que no et caigui a terra: es
pot fer malb.

Lescaire
Serveix per comprovar i tirar lnies que formen angles rectes. Sutilitza amb el llapis, el retolador o tamb amb la punta de marcar.

El comps
Es fa servir per marcar circumferncies i lnies arcs sobre materials durs com els metalls i alguns plstics.

Norma de seguretat
Marcant un metall amb la punta de marcar i amb lajut dun escaire.

Norma de conservaci
Procura que no et caigui a terra: es
pot despuntar.

Vigila de no punxar-te: les puntes sn

molt esmolades.

72

LAULA DE TECNOLOGIA

El contrapunx
Sutilitza amb el martell i serveix per marcar el centre dun forat o el centre darcs i circumferncies. La marca fa de guia a la broca en el moment de foradar o evita que el comps rellisqui en el moment marcar.

Tallar
El tall es loperaci que es fa sobre diferents materials en brut i serveix per separar i obtenir peces de les formes i dimensions desitjades.
Marcant amb un contrapunx.

Cters, tisores i alicates permeten fer talls nets; s a dir, sense que es desprengui material (sense produir ferritja ni serradures). El xerrac i les serres, en canvi, s que desprenen part del material quan tallen. Ho haurs de tenir en compte en el moment de marcar les peces quan hagis dutilitzar aquestes eines per tallar. Perqu el tall et surti b, procura passar leina per la part externa de la marca o lnia de tall que has fet sobre el material, ja que, sin, la serra o el xerrac es poden menjar part de la pea, i aquesta sortiria ms petita del que havies calculat.

Les principals eines que ens permeten tallar sn: cter tisores alicates de tall serra

El cter
Serveix per fer talls llargs i rectes en paper, cartr i lmines nes de materials tous. Sutilitza amb el regle metllic, que li fa de guia. Abans de fer-lo servir, protegeix convenientment la taula o el banc de treball per no ratllar-los. El cter no es pot esmolar, sin que sha danar trencant lextrem de la fulla per renovar el tall (Alerta! Aquesta operaci s perillosa. Demana consell als professors).

Tallant amb el cter i el regle metllic.

Normes de seguretat
Quan tallis, no has de tenir cap part del
cos a labast de la lnia de tall. Talla sempre cap enfora.

Normes de conservaci
Cal renovar la fulla de tallar peridicament.

Posat els guants de protecci. Quan el deixis el cter damunt la taula

o el desis a la caixa deines, amagan la fulla a linterior, en el mnec.

Protegeix convenientment la taula de

treball per no ratllar-la.

Trencar lextrem de la fulla per reno-

var el tall s perills: abans de fer-ho, consulta els professors i posat els guants i les ulleres.

Les tisores
Serveixen per tallar materials prims: paper, cartr, plstic, cables elctrics o lmines metlliques primes.

73

LAULA DE TECNOLOGIA

Nhi ha de diferents tipus: do cina, delectricista, per tallar planxa metllica... Agafa en cada moment el model ms adequat al material que has de tallar.

Norma de seguretat
Per manipular les lmines metlliques, posat guants, perqu tenen un caire molt que talla com un ganivet.

Norma de conservaci
Ajusta peridicament el cargol i la femella que uneixen les dues parts de les tisores per a xapa, per evitar un joc excessiu.

Tisores de diferents tipus.

Les alicates de tall

Les alicates sn unes eines molt verstils: nhi ha de molts tipus i serveixen per a moltes operacions. Nhi ha despecials per tallar, per la majoria, encara que tamb tinguin altres funcions, tenen una zona de tall per tallar lferro, cables i claus prims.

La serra
Hi ha moltes classes de serres, segons el material que vulguem tallar i la mena de tall que necessitem. Algunes sn: el xerrac, la serra de biaixos, la serra darquet i la serra de vogir.

Alicates de tall o tallacaps.

El xerrac
Sutilitza amb una sola m i serveix per fer talls rectes i llargs en fusta gruixuda. Lacabat de la pea no s gaire bo, i desprs sempre cal polir-la. Hi ha, per, alguns models de xerrac de dents molt nes que van molt b per tallar fusta prima, perqu deixen un tall ms net.

Normes de seguretat
Quan tallis, no has de tenir laltra m
ni cap part del cos a labast de la lnia de tall.

Norma de conservaci
No lutilitzis mai per tallar metalls o
materials durs: el faries malb.

Abans de comenar a tallar, subjecta

Tallant amb el xerrac.

b el material amb serjants o amb el cargol de banc.

Procura que la lnia de tall quedi sepa-

rada de la taula on tens subjectat el material, per tal de no tallar-la o ratllar-la.

La serra de biaixos
s semblant al xerrac, per muntada en un suport amb unes guies, i aix permet fer talls amb diferents angles dinclinaci (90, 45, etc.). s molt til per fer aquests tipus de talls en fustes i plstics, i s ideal per tallar llistons. No permet fer talls en peces molt amples.

Tallant llistons amb la serra de biaixos.

74

LAULA DE TECNOLOGIA

s semblant al xerrac, per muntada en un suport amb unes guies, i aix permet fer talls amb diferents angles dinclinaci (90, 45, etc.). s molt til per fer aquests tipus de talls en fustes i plstics, i s ideal per tallar llistons. No permet fer talls en peces molt amples.

La serra darquet
Sha dagafar amb totes dues mans i serveix per fer talls rectes no gaire llargs en materials durs, com ara metalls. De vegades tamb pot ser til per tallar fusta i plstic. No es pot esmolar i, quan perd el tall, cal canviar-ne la fulla per una de nova. Quan es posa la fulla cal assegurar-se que les dents tenen la inclinaci cap endavant; s a dir, contrria al mnec. Tamb cal tensar la fulla adequadament. Si est massa tensada es pot trencar amb facilitat, i si ho est poc, el tall pot sortir tort i tamb es pot trencar. Consulta els professors abans de fer-ho.

Tallant amb la serra darquet.

Les dents van en direcci contrria al mnec.

La serra de vogir
Pot ser manual o elctrica. La serra de vogir manual Serveix per fer talls resseguint un contorn recte, corbat o irregular en materials prims, com ara fulloles. Sutilitza sempre collocant el material al banc de treball i situant el mnec a la part inferior de la pea. Cal fer els moviments procurant mantenir sempre vertical la fulla de tall. Fins que shi ha agafat una mica dexperincia, la fulla de tall es trenca molt fcilment. Hi ha diferents fulles de tall, segons el material a tallar. En general, amb materials tous es fan servir fulles de dent grossa i separada, i per a materials durs, com els metalls, fulles amb dents petites i molt juntes.

Tallant amb la serra de vogir manual.

75

LAULA DE TECNOLOGIA

No es poden esmolar: cal canviar-ne la fulla quan ja no talla. Quan ho facis, assegurat que les dents van inclinades cap enrere; s a dir, en direcci al mnec, a linrevs que la serra darquet. La serra de vogir elctrica Fa la mateixa funci que la manual, per amb lajuda dun motor elctric. s, per tant, una mquina eina. Sutilitza bsicament per tallar planxes de fusta, tot i que tamb pot tallar planxes de molt poc gruix de metalls tous, com ara lalumini. Per aix hi ha diferents models de fulla de tall, segons el material que cal tallar. En general, si el material s prim o dur, farem servir fulles de tall de dents petites. Contrriament, en materials tous i dun cert gruix, les dents han de ser ms grosses. Si el tall s gaire llarg, fes-lo en diverses etapes, per deixar refredar la fulla, perqu, si la fulla sescalfa massa, perd les seves propietats. Perqu el tall et surti b, recolza totalment el pat sobre el material que has de tallar i, quan vulguis desviar la direcci del tall, inclina horitzontalment la part posterior de la mquina.

Tallant amb la serra de vogir elctrica.

Normes de seguretat
Demana perms abans dutilitzar-la. Posat les ulleres protectores. Recull-te els cabells, si els tens llargs, i
ajustat b els punys de les mnigues. or de la mquina.

Normes de conservaci
No tallis materials gaire gruixuts (consulta el manual dinstruccions per saber els lmits de tall). va xada la fulla de tall i la rodeta posterior.

Neteja i, amb oli, unta sovint leix on

Posa les mans sempre a la part superi Amb serjants, xa b al banc de treball la pea que has de tallar per poder posar totes dues mans sobre la mquina. fora de la trajectria del tall.

Assegurat que no hi ha cap obstacle

en la trajectria de la fulla de tall, especialment el banc de treball.

Assegurat que el cable elctric queda Agafa una fulla de tall adequada per
al tipus de material que has de tallar.

No retiris la serra del material que ests tallant fins que el motor shagi aturat completament. quina sense desconnectar-la. de tallar.

No manipulis la fulla de tall ni la m Desconnecta-la sempre quan acabis

76

LAULA DE TECNOLOGIA

Desbastar, ajustar i polir

Desbastar, ajustar i polir sn tres operacions que de vegades cal fer desprs del tall, a dobtenir peces de mides exactes i amb un bon acabat.
Desbastar consisteix a eliminar una part del material duna pea per aproximar-nos a les dimensions nals que ha de tenir. Les principals eines que ens permeten desbastar, ajustar i polir sn: llimes paper de vidre tela esmeriladora

Ajustar vol dir donar a la pea les dimensions denitives de la manera ms exacta possible.

Polir s deixar amb un acabat llis i les superfcies ajustades

Per exemple, quan hem tallat una pea i un costat ens ha quedat massa gran, podem desbastar-lo ns a acostar-nos al mxim a la mida necessria, ajustar-lo perqu quedi a la mida exacta i, desprs, polir-lo perqu tingui un aspecte i un tacte agradables. Tanmateix, gaireb sempre, si loperaci de tallar sha fet correctament, noms cal polir la superfcie de tall per treuren les rebaves i perqu quedi una superfcie llisa.

Tipus de picat: bast, entre i .

Les llimes
Les llimes sn eines que, per fricci, arrenquen petites partcules dels materials. Per fer-ho, a la superfcie de les llimes hi ha unes dents o unes estries, el conjunt de les quals sanomena picat. Les llimes tenen diferents picats, segons loperaci i el tipus dacabat que necessitem obtenir: picat bast, picat entref i picat . El picat bast sutilitza bsicament per desbastar, mentre que els altres dos sn per ajustar i polir. Hi ha llimes de diferents formes i mides segons la superfcie que volem treballar: planes, rodones, triangulars i de mitja canya. A cpia dusar-les, queden miques de material entre les estries del picat, la llima sembussa i aix di culta el treball. s moment de netejar-la amb la carda.
Llimes (la de la dreta s una raspa).

Les raspes
Sn llimes amb un picat molt bast i aspre que sutilitzen per desbastar fusta gruixuda. Normes de conservaci Evita donar cops a les llimes: es trenquen amb facilitat. No aga s les llimes pel picat amb les mans, ja que les puntes del picat es rovellen molt fcilment i perden tall. Agafa la llima pel mnec o per la punta. No guardis les llimes una damunt de laltra sense posar-hi un drap entremig. El contacte o fricci entre els picats les malmet. No utilitzis llimes per rebaixar fustes o metalls tous, com ara lestany o el plom: sembussen i es malmeten. Desprs dutilitzar-les neteja-les amb la carda.

Sabies que...
Les restes que es desprenen quan es llima fusta sanomenen encenalls? Les que es desprenen quan es llima metall, llimadures, llimalla o tamb ferritja.

77

LAULA DE TECNOLOGIA

El paper de vidre
Es fa servir sempre amb lajut dun tac de fusta i serveix per rebaixar una mica i polir el tall de la fusta i treuren les estelles. Nhi ha de moltes classes, segons el gruix dels grans. Fes servir el de grans gruixuts per rebaixar, i el de grans ns o molt ns per polir o allisar i donar un bon acabat. Utilitzal sempre xant el material a polir al banc de treball i desplaant el tac provet del paper de vidre per la superfcie del material, i no al revs.

Polint amb paper de vidre.

Polint amb tela esmeriladora.

La tela esmeriladora
Sutilitza exclusivament per polir superfcies metlliques. La diferncia amb el paper de vidre s que la base consisteix en una tela, no pas en paper, i que els grans sn fets duna substncia molt dura, lesmeril o corind, en lloc del vidre. Cal utilitzar-la amb una llima de suport, en comptes dun tac de fusta. Amb la tela de gra , les superfcies metlliques es poden deixar nes i lluents com un mirall.
Les principals eines que ens permeten mesurar i vericar sn: cinta mtrica escaire peu de rei

Mesurar i vericar
Un cop hem marcat i tallat una pea, mentre lanem desbastant, ajustant o polint, lhem danar mesurant ns a aconseguir que les dimensions siguin les que indiquen els plnols. A vegades el que ens cal s comprovar (veri car) que el tall que acabem de fer forma un angle recte amb algun dels costats de la pea o, simplement, que s prou recte.

La cinta mtrica
s una eina per mesurar longituds. Les cintes mtriques es fabriquen amb acer quan tenen una llargria dentre 2 i 5 m i amb roba plasti cada quan la llargada s superior ( ns a 25 m).
Cintes mtriques de 25 m i de 2 m.

Les metlliques tenen un peu a lextrem, que s molt til per mesurar interiors i exteriors. Aquest peu t un petit joc (es mou), que s necessari per a un bon funcionament, ja que compensa la seva prpia gruixria.

78

LAULA DE TECNOLOGIA

Norma de seguretat
No la dobleguis: es trenca amb facilitat.

Norma de conservaci
Procura no tallar-te els dits amb el
caire en el moment de plegar-la.

Lescaire
A ms de ser til per traar, aquesta eina tamb serveix per veri car si les peces han estat correctament tallades o collocades formant un angle recte (90).
Veri cant amb lescaire. Veri cant amb lescaire.

El peu de rei
s un instrument que serveix per mesurar longituds curtes amb un cert grau de precisi. Pot arribar a apreciar ns a mitja dcima de millmetre. s molt til per mesurar dimetres exteriors i interiors, aix com gruixos i fondries. El peu de rei consta de dues parts: una de xa, graduada en millmetres, el regle x, i una de mbil, on normalment hi ha entre 10 i 20 divisions, anomenada nnius. El nnius es pot desplaar a la dreta i lesquerra, lliscant sobre el regle x. A ms a ms, el peu de rei t unes boques per mesurar exteriors, unes puntes per mesurar interiors i una vareta per mesurar profunditats. Fixat en la fotogra a
boques per mesurar interiors

Nnius.

nnius puntes per mesurar exteriors

Peu de rei.

regle x vareta per mesurar profunditats

Normes de conservaci
Cal evitar que rebi cap cop, per petit que sigui. Si cau a terra pot quedar inutilitzat. Cal netejar-lo sovint. Sha de desar sempre a la funda i separat de les altres eines.

Normes ds
Les normes ds depenen del que vulguem fer: Mesurar exteriors. Cal obrir les boques dexteriors, collocar-hi entremig lobjecte que volem mesurar i tancar-les fent una lleugera pressi contra lobjecte. La lectura es fa mirant el nnius en perperdicular.
Mesurant amb les boques dexteriors.

79

LAULA DE TECNOLOGIA

Mesurar interiors. Es fa de la mateixa manera, per introduint les puntes de mesurar interiors dins el forat o recinte a mesurar. Mesurar fondries o profunditats. Cal recolzar el regle x sobre la part exterior del forat, introduir-hi la vareta i desplaar el nnius ns que la vareta toqui el fons. En aquest moment es pot fer la lectura.

Lectura de la mesura amb el peu de rei

Mesurant amb les boques dinteriors.

La lectura de la mesura es fa sempre en millmetres i en dues fases: lectura de la part entera i lectura de la part decimal. 1. Lectura de la part entera. Cal xar-se en la divisi del nnius que est marcada amb el 0. a) Si aquesta divisi apunta exactament a una divisi del regle x, la part entera ser la que correspon a aquesta divisi del regle x, i la part decimal ser 0. En aquest cas, ja haurem acabat la lectura. b) Si el 0 del nnius no apunta exactament a cap divisi del regle x, sin que apunta entre dues divisions, la part entera ser la corresponent a la divisi del valor ms petit del regle x dentre les dues apuntades pel 0 del nnius. 2. Lectura de la part decimal. Hem de mirar quina de les divisions del nnius apunta exactament a qualsevol divisi del regle x. La part decimal ser la que correspon a la divisi del nnius en qu hi ha hagut la coincidncia amb la del regle x.

Mesurant amb la vareta de profunditat.

Les principals eines que ens permeten foradar sn: barrina trepant

Lectura: 5,6 mm.

Lectura: 20,2 mm.

Foradar
No cal que texpliquem en qu consisteix loperaci de foradar: segur que ja ho saps prou. El que segurament no saps s que hi ha dos tipus de forats: El forat passant. s aquell forat que travessa tot el material. El forat cec. s el forat que no arriba a travessar el material.

La barrina
Serveix per fer forats petits a la fusta i altres materials tous, i tamb per iniciar el forat per on ha de passar un vis. Es fa anar a m i s molt senzilla dutilitzar.

Norma de seguretat
No la utilitzis amb materials durs, com
Barrina.

Norma de conservaci
Vigila de no punxar-te amb la punta.

metall o cermica.

80

LAULA DE TECNOLOGIA

El trepant
En podem trobar de dos tipus: el de m i el de sobretaula.

Portabroques

Percussor

El trepant de m
s una mquina eina que serveix per fer forats. Els forats es fan per un procs darrencament de material mitjanant unes eines que sanomenen broques. Segons la classe de material que es vol foradar, cal triar una broca o una altra. Hi ha broques per a metall, per a fusta i pedra, formig o cermica. Tamb nhi ha de diferents dimetres, segons la mida del forat que es vol fer. La broca es xa al portabroques amb lajut duna clau especial.

Broques per a fusta, metall o cermica Clau del portabroques Selector de velocitat

Abans de fer un forat thas dassegurar que la broca ha quedat ben centrada i collada al portabroques. Desprs, si es pot regular la velocitat, selecciona ladequada: lenta per a materials durs o per a forats amples, i rpida per a materials tous o forats petits. El percussor s un dispositiu que fa que la broca, a ms de girar, piqui sobre el material a foradar. No lactivis si no s que has de fer un forat en materials com ara pedra, cermica o formig.

El trepant de sobretaula
Fa la mateixa funci que el porttil, per amb lavantatge que saconsegueix fcilment que la broca baixi perpendicularment a la superfcie on volem fer el forat. Sutilitza en combinaci amb la mordassa, que serveix per subjectar el material que sha de foradar.

Detall de la broca, el protabroques i la mordassa.

Normes de seguretat
Demana perms abans dutilitzar-lo. Posat les ulleres protectores. Recull-te els cabells, si els duus llargs, i ajustat els punys de les mnigues. Si forades una pea amb el trepant manual, subjecta-la b amb serjants o
al cargol de banc.

Si forades amb el trepant de sobretaula, colla la pea ben collada amb la

mordassa, que has daguantar amb una m mentre amb laltra fas pressi sobre la pea.

La broca sempre ha destar perpendicular a la pea que es vol foradar. Assegurat que el cable elctric queda fora de la trajectria de la broca. No manipulis la broca ni el portabroques sense desconnectar-lo prviament.

Desprs de fer un forat, no toquis la punta de la broca!: Et podries cremar. Desconnecta sempre el trepant un cop hagis acabat de foradar.
Trepant de sobretaula.

81

LAULA DE TECNOLOGIA

Per variar la velocitat de gir de la broca, amb laparell desconnectat, cal accedir a la part superior de la mquina i obrir la caixa de protecci. Veurs que hi ha dos jocs de politges i una corretja. Consulta al professorat o en el manual dinstruccions com sha de canviar correctament la posici de la corretja i variar aix la velocitat de gir.

Subjectar
Per motius de seguretat, moltes de les operacions que anem veient necessiten subjectar o collar molt b el material o la pea sobre la qual es treballa. La subjecci s una operaci necessria en la fase de construcci.

Joc de politges.

El cargol de banc
Permet subjectar materials i peces, per treballar-hi amb altres eines. La pea se situa entre les boques del cargol. Les boques constitueixen la part superior del cargol; i nhi ha una de xa i una de mbil. Cal girar la maneta amb fora perqu la boca mbil empenyi la pea contra la boca xa. Si per collar una pea fas ms fora de lestrictament necessria, pots deixar-hi marques o trencar algun element del cargol de banc i inutilitzar-lo. Quan les peces sn de material tou o tenen rosques cal utilitzar les galteres protectores, que sn dues peces de material tou en forma de L que es colloquen entre la pea i les boques del cargol per evitar que la superfcie de la pea que hem collat es faci malb. Alguns cargols de banc disposen duna zona especial que serveix de base per situar-hi les peces que cal picar amb el martell.

Cargol de banc.

Normes de conservaci
No estrenyis el cargol innecessriament; s a dir, si no hi ha cap pea per subjectar. No facis ms fora de lestrictament necessria. No utilitzis les boques del cargol com a base on situar les peces que vols treballar
amb el martell.

El cargol de banc sha de desmuntar peridicament per netejar-ne les parts mbils
i lubri car amb oli o greix les guies i les rosques del cargol i de la femella.
Les principals eines que ens permeten subjectar sn: cargol de banc serjant alicates

El serjant
Serveix per subjectar materials o peces al banc de treball per poder-les tallar, polir o foradar amb comoditat.

82

LAULA DE TECNOLOGIA

Nhi ha de diferents formes i mides que sadapten a cada necessitat. Per utilitzar correctament el serjant, has da uixar totalment la pea roscada, obrir les boques, aplicar-lo sobre el material i el banc de treball, tancar les boques i estrnyer-lo girant la pea rosada.

s del serjant per subjectar una pea de treball al banc.

s del serjant per mantenir peces encolades.

Les alicates
Serveixen per subjectar peces petites. Nhi ha de diferents tipus que sadapten a la forma de la pea que cal subjectar: alicates de boca rodona, de boca plana, etc., per les ms habituals sn les anomenades alicates universals, que es poden adaptar a formes diferents. Amb les alicates tamb es poden doblegar certs materials i donar-los forma: lferro, lmina metllica, etc. Nhi ha que tenen una zona per tallar cables, lferro i altres peces petites.

a)

b)

c)

d)

Diferents tipus dalicates: a) universals, b) de punta rodona, c) de punta plana, d) de bec de cigonya.

83

LAULA DE TECNOLOGIA

Muntar i desmuntar
Per muntat i desmuntar sutilitzen diferents tipus deines: claus xes, claus colzades, claus angleses, claus Allen i tornavisos.

a)

b)

c)

d)

Diferents tipus de claus: a) claus Allen, b) clau colzada, c) clau xa, d) clau anglesa.

Quan es tracta de muntatges en qu cal clavar claus, es fan servir martells, que tamb sn tils per a moltes altres operacions
a) b) c) d)

Diferents tipus de martells: a) martell dorelles, b) maa de plstic, c) martell de pena, d) martell de bola.

El tornavs
El tornavs s leina que utilitzars ms sovint en el muntatge i desmuntatge dels projectes que realitzis a laula de tecnologia. Es caracteritza pel tipus de punta i per les dimensions de dimetre i la llargria de la tija (part que hi ha entre la punta i el mnec). Tamb s important el material amb qu sha fabricat el mnec.
Punta plana i punta destrella.

La punta sol ser plana o destrella. La tija sol tenir de 2 o 3 a 8 o 10 mm de dimetre i una llargria dentre 40 i 200 mm.

84

LAULA DE TECNOLOGIA

Normes ds
Cal utilitzar el tipus i la mida de tornavs adequats a cada cas. Si en fas servir de mides o tipus inadequats per a la feina que has de fer, la punta es far malb. Per cargolar, cal girar en el sentit de les agulles del rellotge i per descargolar, a linrevs. En tots dos casos cal fer pressi sobre el cap del cargol amb el tornavs collocat perpendicularment.

NO

NO

SI

NO

NO

SI

SI

Normes ds del tornavs.

activitats proposades 9. Identi ca les eines segents i digues per a quina

operaci serveixen:

12. De quines dues formes ben diferents tallen les

eines de tall? Explican les diferncies.

13. Digues cinc normes de seguretat referents a ls

de la serra de vogir elctrica.

14. Quina diferncia hi ha entre desbastar, ajustar i

polir?

15. Quina diferncia hi ha entre la llima, la raspa i la

carda?

16. El paper de vidre pot tenir grans de gruixos diferents. Explica quan en faries servir un de gra quan un de gra gruixut. i

17. Comenta les diferncies que hi ha entre el paper

de vidre i la tela esmeriladora.

18. Qu tindrs en compte a lhora de triar una broca 10. Quan has de fer servir la punta de marcar en lloc
del llapis? per al trepant?

19. Quines sn les caracterstiques principals dels

tornavisos. Per a quina operaci sutilitzen?

11. Quines operacions es poden fer amb lescaire?

85

LAULA DE TECNOLOGIA

[ PRCTICA ]

Activitats a laula

1. Quines operacions cal seguir per fer una pea com la de la gura?

utilitzessis un contraplacat de fusta de 5 mm de gruix. e) Quines normes ds i conservaci hauries de respectar per construir el clauer? f) Quines normes de seguretat hauries de respectar per construir el clauer?
36

2. Fes servir el peu de rei per mesurar els objectes segents: a) El gruix de deu fulls de paper. Quin gruix t un sol full? b) El dimetre dun llapis o dun bolgraf (ha de ser de secci circular). c) El dimetre exterior i el gruix duna moneda. d) El dimetre interior del forat duna volandera. e) El dimetre de la tija dun cargol. f) El gruix duna volandera. g) La fondria del tap dun bolgraf.
12 17 60

3. Fixat en la gura segent, que correspon a un clauer: a) Indica, de manera ordenada, quines operacions sn necessries per construir el clauer de la gura. b) Digues en quins espais de laula de tecnologia faries cadascuna de les operacions de lactivitat anterior. c) Quines installacions hauries dutilitzar per fer el clauer? d) Fes una relaci ordenada de les eines necessries per construir el clauer, suposant que

22

4. Construeix el clauer de la gura utilitzant el material que et recomani el teu professor o professora (contraplacat de fusta, tblex, plstic, llaut, etc.). Un cop acabat, revisa les respostes de lactivitat anterior i comprova si has fet el clauer dacord amb les previsions.

86

12

LAULA DE TECNOLOGIA

5. A la sopa de lletres segent hi ha amagats els noms de quatre eines i de quatre operacions. Identi cals i classi cals segons que siguin eines o operacions

7. Eines que serveixen per subjectar i, de vegades, per tallar. 8. A linrevs, mquina eina que serveix per fer forats. 9. Utensilis que serveixen per fer operacions al taller. Verticals 1. Cal fer-ho sempre abans de sortir de laula de tecnologia. 2. Eina de polir. 3. Tamb cal fer-ho sempre abans de sortir de laula de tecnologia. 4. Eina manual per fer forats. 5. En podem fer amb les eines. 6. Serveix per marcar el centre dun forat. 7. Espai del taller on es guarden materials i productes. 8. All que no sha de fer mai a laula de tecnologia, perqu s perills.

S A L R A S P A L F T I E U R K O E O Z C Q T E R Q B E T Y L U P O I L J H G J D S I A X C J R A N B X E R R A C B A B N M J R E C V I O C E S T A L L P L T S R C E T Q B A N I R R A B L I A U E S F J A M O R V O L
6. Elabora una txa de cadascuna de les eines que tindiqui el teu professor o la teva professora. La txa ha dincloure el nom i un dibuix de leina, les operacions que pot efectuar, els materials sobre els quals pot treballar i les normes ds, de conservaci i seguretat que cal respectar quan sutilitza. 7. Fes els mots encreuats. Horitzontals 1. Operaci que consisteix a dibuixar els contorns de les peces sobre el material. 2. Eina per veri car angles rectes. 3. Serveix per desbastar rpidament fusta gruixuda. 4. A linrevs, eina que serveix per subjectar el material mentre fem altres operacions. 5. Fan possible lentrada denergia i aigua neta. 6 Element de protecci que cal utilitzar amb la serra de vogir elctrica.

4 8 1 6 5 2 3 3 1 5 2 6 7 7 8 9 4

10

87

LAULA DE TECNOLOGIA

Activitats finals

Activitats nals
Marca quina s lopci ms correcta a cadascuna de les expressions segents: 1. A laula de tecnologia hi ha zones... a) Separades segons les eines a utilitzar. b) Per construir installacions c) Diferents per a cada activitat. d) Diferents per a cada conservaci. 5. Loperaci de marcar... a) Consisteix a dibuixar sobre una pea els contorns dun material. b) Sempre es fa amb el regle i el llapis. c) Sutilitza noms per saber de qui s la pea que acabem de tallar. d) Consisteix a dibuixar sobre el material els contorns duna pea. b) Com hem dutilitzar les eines per obtenir uns bons resultats a les operacions. c) Qu hem de fer o qu no hem de fer per evitar situacions de perill. d) On hem de guardar cada eina perqu estigui sempre a punt.

2.

Les installacions de laula de tecnologia... a) Faciliten les operacions necessries pel muntatge dels projectes. b) Proporcionen aigua, llum, informaci i energia. c) No shan dutilitzar en la fase de disseny. d) Cal respectar-les sempre.

3.

Les eines a) Proporcionen lenergia i la llum necessries en el treball al taller. b) Permeten aplicar les normes de seguretat al taller c) Permeten fer operacions sobre materials per obtenir-ne objectes i artefactes tils. d) Fan diferents materials per obtenir operacions sobre els objectes. 6. El tall... a) Pot ser net o amb despreniment de material. b) Sha de fer sempre amb serra.

4.

Les normes de conservaci ens diuen... a) Com hem de fer el manteniment de les eines, les installacions i els espais perqu estiguin sempre a punt.

88

LAULA DE TECNOLOGIA

c) Sha de fer sempre abans de marcar. d) Pot ser amb serjant o amb barrina. 9. 7. El peu de rei... a) Serveix per mesurar amb aproximaci. b) Serveix per mesurar llargries de taulers. c) Serveix per mesurar amb precisi. d) Serveix per mesurar radis de rodones.

d) Porta sempre la broca, que noms sha de canviar quan es gasta. Les alicates... a) Serveixen per tallar i, en moltes ocasions, tamb per foradar o per veri car . b) Serveixen per subjectar i, en moltes ocasions, tamb per tallar o doblegar materials. c) Noms serveixen per tallar. d) Poden ser colzades, xes o angleses.

8.

El trepant... a) s una mquina-eina per polir. b) s una mquina-eina per foradar. c) s una eina per fer broques. 10. Per fer un tall en angle de 45o sobre un llist de fusta de pi utilitzaria... a) Unes tisores de planxa. b) Una serra de vogir (manual o elctrica). c) Un tallacaps. d) Una serra de biaixos.

89