Grau de Psicologia

UVic-UCC

Anatomia comparada de l’encèfal de porc

Sistema límbic i les emocions

“Ojos que no ven, corazón que no siente”

Elaboració dels continguts: Prof. Dr. Agustí Comella

1
Continguts
Normativa COVID 19 laboratoris............................................................................................................................................. 3

Mesures higièniques i de seguretat durant la realització de la classe................................................................................ 3

Prevenció de riscos laborals als laboratoris de la UVic ........................................................................................................... 4

Introducció a la pràctica.......................................................................................................................................................... 5

Objectiu de la pràctica ............................................................................................................................................................ 5

Material ................................................................................................................................................................................... 6

Material del laboratori ........................................................................................................................................................ 6

Material que ha de portar l’alumne.................................................................................................................................... 6

Pràctica: Observar i comprendre la resposta emocional i els circuits neuronals implicats. ................................................... 7

Introducció .......................................................................................................................................................................... 7

L'anàlisi dels estressos es descompon en tres fases: .......................................................................................................... 8

Connexions sensorials i els circuïts emocionals .................................................................................................................. 8

Dissecció de la via òptica com a circuït sensorial i emocional .......................................................................................... 11

Teoria evolutiva del cervell Triú de MacLean ....................................................................................................................... 13

Cervell reptilià o complex R .............................................................................................................................................. 13

Cervell paleo-mamífer o emocional.................................................................................................................................. 14

Neocòrtex o el cervell neomamífer .................................................................................................................................. 15

Pinzellades i repàs sobre l’anatomia externa de l’encèfal. ................................................................................................... 17

Classificació Anatòmica del SN.......................................................................................................................................... 17

Organització externa del cervell ....................................................................................................................................... 18

Organització de l’escorça cerebral .................................................................................................................................... 21

Meninges i vascularització ................................................................................................................................................ 22

Pinzellades i repàs sobre l’anatomia interna i de la cara medial de l’encèfal. ..................................................................... 23

Preparació de la peça anatòmica ...................................................................................................................................... 23

Telencèfal: Hemisferis cerebrals i ganglis de la base ........................................................................................................ 24

2
 .......................................................................................................................................................................................... 26

Diencèfal ........................................................................................................................................................................... 27

Tronc encefàlic: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi .............................................................................................. 27

Cerebel .............................................................................................................................................................................. 30

Sistema ventricular ........................................................................................................................................................... 31

Normativa COVID 19 laboratoris

Aquest és el link on trobareu la informació sobre la utilització dels laboratoris pels estudiants:
https://mon.uvic.cat/u360/benestar-i-seguretat/informacio-covid-19/guies-rapides-del-protocol-
dorganitzacio-de-la-nova-etapa-de-represa-davant-el-covid-19-estudiants/

Per a poder realitzar les pràctiques de dissecció al laboratori és imprescindible portar el següent
material:

• Bata, no necessàriament blanca. Mesura higiènica bàsica al laboratori.

• Mascareta quirúrgica o FFP2. NO deixen entrar amb les mascaretes de roba.
• Els guants i les solucions alcohòliques les dispensarem des de la UVic.

Els alumnes que no portin aquest material no els deixaran entrar als laboratoris.

Mesures higièniques i de seguretat durant la realització de la classe

• Poseu-vos els següents equips de protecció i amb el següent ordre (Vegeu Annex 1. Ús EPIS).
1. Bata
2. Mascareta quirúrgica.
3. Guants de seguretat.

• Seguiu les indicacions i recomanacions dels responsables dels laboratoris en referència al treball i
pràctiques als laboratoris, així com les mesures de seguretat i higiene que s’han d’aplicar.

• Seguiu les bones pràctiques de laboratori i utilitzeu els equips de protecció individuals, ja que són
mesures que eviten la generació i la propagació del SaRS-CoV-2.

• L’ús de la bata i la mascareta és obligatori al laboratori.

3
• Espereu-vos al replà de l’escala, abans de l’accés principal del passadís dels laboratoris. El vostre
professor o responsable de la pràctica us vindrà a buscar i farà la gestió de l’entrada.

• Entreu i sortiu de les aules esglaonadament. Eviteu les acumulacions a les portes i altres zones.

• Espaieu-vos al màxim possible dins el laboratori.

• Seieu als llocs habilitats i no modifiqueu o toqueu la disposició del mobiliari. Excepte si és
estrictament necessari.

• Obriu o feu obrir les finestres de l’aula al començament i al final de la classe. Si les condicions
climatològiques ho permeten, realitzeu les classes amb les finestres obertes. Si és possible, deixeu
les finestres obertes quan s’hagi acabat la classe.

• Realitzeu la classe amb les portes de l’aula obertes si el tipus de pràctica ho permet.

• Els equips de protecció d’un sol ús, cal que els llenceu als contenidors específics que teniu a la
vostra disposició a la facultat.

• Molt important! Renteu-vos les mans freqüentment amb aigua i sabó durant uns 40 segons, o amb
un preparat amb alcohol i eixugueu-vos les mans amb paper, i feu-ho especialment després de
tossir, esternudar o de tocar superfícies potencialment contaminades.

Prevenció de riscos laborals als laboratoris de la UVic

Els alumnes que facin les pràctiques de dissecció als laboratoris de la UVic han de conèixer i
fer servir la normativa de prevenció de riscos laborals en aquests espais. S’han de tenir en compte les
següents mesures i hàbits personals per tal evitar accidents:

• Fer ús de les bates.

• El calçat ha de ser còmode, pla i tancat.
• Les persones amb el cabell llarg, l’han de portar recollit a la nuca.
• És desaconsella l'ús de lents de contacte.
• Els ulls no s’han de fregar ni tocar amb les mans quan es treballa.
• No es permeten objectes personals que puguin enganxar-se quan es treballa.
• Estar prohibit menjar, beure, fumar, mastegar xiclet, xopar llapis o bolígrafs i ni pipetejar amb la
boca.
• Es treballarà en grup i no aïllat o fora de la vista d’altres persones.

4
 • Cal rentar-se les mans almenys a l'iniciar i finalitzar la jornada de pràctiques, sempre que es
tregui els guants protectors, abans i després d’anar al bany, després de possible contacte amb
substancies irritants, tòxiques o infeccioses.
• Cal fer ús de guants per impedir el contacte de la pell amb els contaminants i irritants.
• Les dones amb estat de gestació han de demanar informació sobre els possibles efectes tòxics
per al fetus per substancies químiques o biològiques.
• El laboratori ha de mantenir-se ordenat i net. Cal recollir els vessaments immediatament.
• Al finalitzar les tasques recollir materials, deixar net l’espai de treball i l’instrumental.

Introducció a la pràctica

Els coneixements de Neuroanatomia són la base per l’estudi de les neurociències. L’encèfal de
tots els mamífers és molt semblant, per tant, es pot obtenir una idea força aproximada de l'encèfal
humà realitzant la dissecció d’un encèfal de porc, xai o vedella.

L’encèfal de porc, utilitzat com a model animal, és adient per estudiar l'organització anatòmica
externa i interna del sistema nerviós central, a més, la seva mida facilita la seva manipulació i
l'observació. Les pràctiques de dissecció ens permetran aplicar, d’una forma molt didàctica, els
fonaments teòrics que s’han donat a classe i assolir uns coneixements pràctics sobre l’estructura i
organització morfològica del sistema nerviós central.

Objectiu de la pràctica

1. Estudiar i comprendre l’anatomia comparada, externa i interna, de l’encèfal de porc.

2. Identificar les estructures que formen el cervell triú.

3. Observació de les estructures anatòmiques que formen part del sistema límbic i la seva relació amb
les emocions.
5
Material
Material del laboratori

• Encèfal de porc.
• Safata de dissecció.
• Instrumental quirúrgic: pinces amb dents i sense, tisores rectes i corbes, separadors, mosquits
rectes i corbats, bisturí.
• Guants.
• Talles i gasses.

Material que ha de portar l’alumne

• Bata (en cas de tenir-ne).

• Mascareta quirúrgica.

6
Pràctica: Observar i comprendre la resposta emocional i els circuits
neuronals implicats.
Introducció
La majoria de les activitats del SN s’inicien per experiències sensorials, que exciten als receptors
sensorials, ja siguin receptors visuals, receptors auditius, receptors tàctils a la superfície del cos,
receptors químics com el gust i l’olfacte.

Les neurones sensitives informen contínuament sobre els esdeveniments que succeeixen dins
i fora de l’organisme al SNC. Aquesta experiència sensorial pot provocar immediatament la reacció del
cervell o es poden emmagatzemar en forma d’experiències (memòria) al cervell durant minuts,
setmanes o anys i determinar reaccions corporals en alguna data futura.

La realitat que percebem a través dels nostres sentits, com la vista, l’olfacte, gust, tacte,.. es
relaciona estretament amb el sistema límbic. Tota la informació que penetra en l'organisme és
supervisada i controlada pel sistema límbic, la qual cosa constitueix una funció essencial per a la
supervivència.

Les emocions poden

desencadenar una resposta fisiològica,
com succeeix amb l’estrès. S’ha dissenyat
per a ser una resposta aguda, per a
incrementar la probabilitat de
supervivència. La majoria de les
investigacions sobre la fisiologia de les
emocions s’han centrat en la por i
l’ansietat, i la seva conseqüència, l’estrès.
La integració dels components de la
resposta a l’estrès i les emocions, té lloc
en el SNC.

Les connexions límbiques donen

lloc als sentiments emocionals (resposta
psicofisiològica a un estímul): el plaer, la
ira, la ansietat, l’aversió, la por, l’alegria, i la tristesa. També hi trobem la motivació, desig o necessitats
específiques, com la gana, la set, el desig sexual o l’assoliment de fites, que ens impulsa la conducta
dirigida a assolir aquests objectius (LPF).

La resposta emocional consta de tres tipus de components: conductual o comportamental,

autònoms o neurovegetatius i hormonals o endocrins. Les dues últimes poden ser perjudicials per a la
salut. Les conductuals poden ser perilloses.

7
L'anàlisi dels estressos es descompon en tres fases:

1. Recepció dels estressos i filtre de les informacions sensorials pel tàlem (excepte l’olfacte).

2. Després, programació de la reacció a l'estrès posant en joc el còrtex prefrontal (implicat en la

presa de decisió, l'atenció, la memòria a curt termini) i el sistema límbic per una anàlisi
comparativa entre la nova situació i els "records":
la resposta es farà en funció de l'experiència.

3. Finalment, activació de la resposta de

l'organisme via l'amígdala, recuperació dels
records que tenen una càrrega emocional
associada (memòria emocional) i l'hipocamp
(memòria declarativa o explícita), emmagatzema
records que poden ser evocats de forma
conscient, com fets o experiències personals
específiques (m episòdica) o informació de fets (m
semàntica). Aquesta resposta posa en joc l’eix
hipotàlem-hipòfisi- adrenal, la formació reticular i
el locus coeruleus

Connexions sensorials i els circuïts emocionals

L’experiència de perill o estressant segueix dos trajectes en el SNC:

➢ Inconscient, innata i immediata, trajecte baix, on la informació es transmesa des del tàlem
(excepte l’olfacte) a l’amígdala, que envia una senyal d’alarma a l’hipotàlem i al TE.

• Amígdala s’activa davant la presència d’estímuls rellevants des del punt de vista
emocional, sobretot emociones negatives.
• L’hipocamp respon a l’estrès decodificant la naturalesa de l’estímul per comparació
amb situacions prèvies.
• Hipotàlem dona la resposta fisiològica a l’estrès i a les emocions.

➢ Conscient i racional, trajecte alt, on la informació es dirigeix la l’EC per a fer la percepció (tenir
consciència de la sensació), donar-li significat i la resposta adequada, tarda uns segons.

Com viatja la informació entre el circuit visual i el circuit emocional poden ajudar en el tractament
de trastorns emocionals com l'ansietat o l’estrès posttraumàtic, on l'amígdala té un paper fonamental.
El processament visual inconscient i els efectes que pot tenir en el nostre organisme, ens permet
entendre millor perquè la por, moltes vegades, està fora del nostre control voluntari.

8
 Una persona va caminant pel bosc i es troba davant seu una serp. En principi, es tracta d’una
resposta normal de l’organisme davant de situacions de perill o alerta:

➢ La informació visual d'aquest estímul arriba al nucli geniculat lateral del tàlem i d'aquí
ràpidament és enviada a l'amígdala (gairebé sense processament), per permetre generar una
resposta ràpida per part de l'organisme.

➢ La informació visual de la serp també és enviada des del tàlem cap al còrtex visual, on és
processada i enviada cap l'amígdala. L’EC sensorialitza la situació nova o amenaçant.
L’escorça prefrontal és on valora el perill, presa de decisions en funció del què veiem i les
experiències prèvies. En principi, es tracta d’una resposta normal de l’organisme davant de
situacions de perill o alerta.

➢ L’hipocamp respon a l’estrès decodificant la naturalesa de l’estímul per comparació amb

situacions prèvies. L'hipocamp envia informació a l'amígdala sobre les relacions existents
entre els estímuls que formen un mateix context.

➢ Amígdala s’activa davant la presència d’estímuls

rellevants des del punt de vista emocional, sobretot
emociones negatives.

➢ Hipotàlem dona la resposta fisiològica a l’estrès i a les

emocions.

➢ Locus Coeruleus-NA, existeixen connexions

recíproques entre les neurones de l’hipotàlem que alliberen
CRF i les neurones del LC que alliberen NA. La NA
estimula la secreció de CRF i aquest estimula l’alliberació
de NA. Retroalimentació.

➢ L’escorça prefrontal és on valora el perill.

o Presa de decisions en funció del què veiem i les experiències prèvies.
o Planificar respostes i dirigeix conductes, conèixer valors socials.

9
10
Dissecció de la via òptica com a circuït sensorial i emocional

L’ésser humà és un animal visual, reaccionem davant el mon com el veiem, més que com el
percebem. La vista és un sentit que requereix la major part de l’aprenentatge, i sembla que a l'ull li
encanta enganyar-se. L'antiga expressió "Cadascú veu el que vol" sol ser certa.

A més, les connexions de la via òptica amb les connexions límbiques ens poden evocar les
nostres emocions (el plaer, la ira, la ansietat, l’aversió, la por, l’alegria, i la tristesa) i modificar el nostre
comportament, implicant canvis conductuals, motivació, desig o l’assoliment de fites, que ens impulsa
la conducta dirigida a assolir objectius (LPF).

Del sistema visual observem les fibres que constitueixen la via òptica.
Els axons que procedeixen de la retina formen el nervi òptic (II ppcc), es
creuen en la línia mitja, formant el quiasma òptic i s'introdueixen en l'hemisferi
contralateral. A partir del quiasma òptic, el nervi òptic s’anomena cinteta
òptica o tracte òptic.

La cinteta òptica s'introdueix per sota de l’uncus, entren en l’encèfal,

envolten el nucli pulvinar i arriben als nuclis geniculats laterals del tàlem i als
col·liculus superiors del mesencèfal.

A partir del tàlem, els axons formen les radiacions òptiques o feix
geniculocalcari i es projecten al còrtex visual, en la cissura calcarina del lòbul
occipital.

11
 La via òptica juga un paper molt important amb els ritmes circadians. L'estructura cerebral
decisiva en l'organització d'aquests ritmes circadians, neurològics, metabòlics i endocrins, és el nucli
supraquiasmàtic l'hipotàlem (NSQ). Aquests nuclis reben informació sobre el cicle llum-foscor per una
via neural especial, les fibres retinohipotalàmiques. La retina conté no només fotoreceptors clàssics,
cons i bastons que ens permeten distingir formes i colors. També posseeix cèl·lules ganglionars amb
un pigment anomenat melanopsina, les que a través del tracte retinohipotalàmic porten a l'NSQ.

El NSQ estableix sinapsi amb les neurones preganglionars simpàtiques en la medul·la espinal,
les quals es projecten al gangli cervical superior. Les neurones postganglionars es projecten des
d’aquest gangli a la glàndula pineal. L’activitat cíclica dels NSQ estableixen un ritme circadià per a
l’alliberació de melatonina.

La glàndula pineal secreta l'hormona melatonina en resposta a l'estímul provinent de l'NSQ, si

aquest no ha estat suprimit per la presència de llum brillant. La secreció de melatonina és baixa durant
el dia i augmenta durant la nit.

La lesió del NSQ altera profundament l'acoblament de la vigília i el son, la gana, la Tª, la secreció
hormonal i altres ritmes.

12
Teoria evolutiva del cervell Triú de MacLean
El model del cervell triú no és acceptat per investigadors en neuroanatomia evolutiva comparativa.

El 1960, Dr Paul D. MacLean va postular que l'estructura cerebral de l'ésser humà obeïa a un
procés evolutiu d'adaptació en el qual podien distingir-se tres estructures perfectament diferenciades,
des dels rèptils fins als mamífers superiors, les quals podien explicar de manera simple i precisa el
comportament humà. Aquesta teoria exposa que l’encèfal ha experimentat tres grans etapes evolutives
(en anglès three one, literalment "tres en un").

El cervell triú consta del cervell reptilià o complex R,

paleomamífer o sistema límbic i el neocòrtex. Cadascun
representa un estrat evolutiu separat que va créixer sobre la capa
precedent com succeeix en la formació d'un sediment
arqueològic. L’home i altres mamífers avançats hi ha una
jerarquia de tres cervells en un, d'aquí el terme cervell triu.

Els tres cervells operen com tres computadores biològiques

interconnectades, cadascú funcionant amb la seva pròpia
intel·ligència, la seva subjectivitat pròpia, el seu propi sentit de
temps i espai, i la seva pròpia memòria. Cada cervell es connecta
per mitjà de fibres nervioses amb els altres dos, encara que cadascun opera com a mecanisme
independent amb les seves capacitats diferents.

Cervell reptilià o complex R

El cervell reptilià o complex R, inclou el tronc de l'encèfal, el cerebel i ganglis de la base. Està
dissenyat per a la supervivència des d'un sistema binari: fugir o lluitar, la seva funció és actuar (el
cocodril que portem dins). És principalment reactiu a estímuls directes. Controla els processos de
supervivència, el comportament i el pensament instintiu per a sobreviure. Molt poc o cap procés
sentimental. No té la capacitat de raonar, ni de sentir, la seva funció és la d'actuar quan l'estat de
l'organisme així ho demanda.

Es tracta d'un tipus de conducta instintiva programada i poderosa, per tant, és molt resistent al
canvi. És un cervell funcional, territorial, responsable de conservar la vida i el que és capaç de cometre
les majors atrocitats. Sempre està actiu, fins i tot durant el son.

Regula els elements bàsics de supervivència, com l'homeòstasi i formes especials del
comportament bàsic com són: la selecció i preparació de la llar, ús de l'espai de la llar. Ús de llocs per
defecar. Establiment del territori. Marcar rutes. Demarcar i patrullar el territori. Desplegament de ritual
en defensa del territori, l'ús de coloració i adornaments. Desplegament triomfal a defenses
aconseguides. Assumir posicions distintives i colors en senyal de rendició. La cacera. Tornar a casa.
Atresorar. Reunir-se en bandes. La formació de grups socials. Establiment de la jerarquia social. La
13
salutació. Migracions. Festejar utilitzant colors i empolainar-se per aparellar-se. Aparellar-se. Cuidar i
atendre a la cria.

Cervell paleo-mamífer o emocional

El cervell paleo-mamífer o emocional és una agrupació d'estructures corticals i subcorticals que

compleixen papers fonamentals en processos com l'emoció, la motivació i la consolidació de records.
És el centre d'origen de les emocions i els impulsos de desig, compren el sistema límbic.

La seva funció principal és la de controlar la vida emocional, inclou

els sentiments, la regulació endocrina, el dolor i el plaer. Posa el passat en
el present i afegeix l’experiència actual i passada als instints bàsics mediats
pel cervell reptilià. Per tant, es produeix l’aprenentatge i s'activa quan ens
emocionem i ens motiva.

L’emoció és un impuls involuntari originat com a resposta als

estímuls de l'ambient que indueix sentiments, tant a l'ésser humà com en
animals, i que desencadena conductes de reacció automàtica.

El sistema límbic permet que els processos de supervivència bàsics

del cervell reptilià interactuï amb elements del mon exterior, el que resulta
de l'expressió de l'emoció general. Per exemple, l'instint de reproducció
interactuaria amb la presència d'un membre atractiu del sexe oposat, el que
genera sentiments de desig sexual.

MacLean va observar que tot en el sistema límbic és "agradable o desagradable". La

supervivència està basada en una forma evasiva del dolor (desagradable) i una forma recurrent del
plaer (agradable). El sistema límbic ha d'interactuar amb el neocòrtex perquè no pot funcionar
completament sol. Necessita interaccionar amb el neocòrtex per processar les emocions.

Responsable dels llaços socials i l'afecte que els mamífers necessiten per sobreviure, per tant
s'introdueixen els sentiments: donar o rebre afecte, rebre atenció, consideració, escoltar, compassió,
tendresa, empatia, sentiments sexuals.

En el sistema límbic hi ha la capacitat de sentir, estimar i desitjar, aquesta capacitat és la que

més es deixa afectar pels altres dos cervells i per l'entorn. Per això, els qui més tenen afectat aquest
segon cervell són aquelles persones incapaces de deixar-se influir per l'entorn, així com també els
que l’influeix massa. El desequilibri d'aquest sistema condueix a estats agressius, depressions
severes i pèrdua de la memòria, entre altres malalties.

14
 També proveeix de les necessitats diàries (gana, set,...), hormones. Responsable de l’atenció,
motivació i memòria. Expressivitat immediata: la ràbia es reflecteix en el to de veu i en la postura
alterada. La tristesa del passat es reflecteix en la depressió i en el rebuig a desitjar.

Les neurones del sistema límbic (centres de recompensa) són els blancs de moltes drogues
d’abús.

Neocòrtex o el cervell neomamífer

El neocòrtex, també conegut com la "escorça cerebral", es troba únicament en el cervell de

mamífers. El neocòrtex és responsable de l'execució de les funcions cerebrals superiors, com la
cognició, la percepció sensorial i el control motriu complex. L'evolució del neocòrtex en mamífers és la
més recent, es considera un avanç clau que va permetre els processos intel·lectuals superiors, la
generació o resolució de problemes, anàlisi i síntesi d'informació, de l'ús del raonament, la percepció,
el pensament crític i creatiu.

El neocòrtex va afegir major flexibilitat a la conducta emocional en habilitar als mamífers

superiors per basar la conducta emocional en processos interpretatius complexes, i utilitzar la resolució
de problemes i la planificació a llarg termini en l'expressió de les emocions.

El neocòrtex regula les emocions específiques basades en les

percepcions i interpretacions del món immediat. És la voluntat conscient.
Els sentiments d'amor cap a un individu particular serien un exemple
d'aquest tipus d'emoció.

Gran part del comportament humà s'origina en zones profundament

enterrades del cervell. El LPF ens permet tenir control sobre les nostres
emocions, assimilació neocortical de les emocions. Com a director de les
nostres emocions, té dues importants tasques:

1. Moderar les reaccions emocionals, frenant el sistema límbic.

2. Desenvolupar plans d’actuació concrets per a situacions emocionals.
Mentre que l’amígdala proporciona la resposta immediata a les emocions.

En una visió simplificada, la funció cerebral es pot considerar com el

producte del neocòrtex i del sistema límbic, que es complementen per generar la conducta humana
amb un propòsit i objectiu.

En aquest procés, el neocòrtex regula principalment la precisa comunicació amb el medi ambient i
executa les funcions cognitives.

15
 A vegades el sistema límbic subordina la raó als sentiments. D'aquesta manera, racionalitzant
certes tendències, encara que les últimes fossin il·lògiques. El sistema límbic tendeix a ser el lloc des
d'on emanen els nostres prejudicis, en lloc
d'originar-se la neo-escorça capaç del pensament
abstracte i lògic.

Cada cervell es connecta per mitjà de fibres

nervioses amb els altres dos, encara que
cadascun opera com a mecanisme independent
amb les seves capacitats diferents.

Els mamífers inferiors tenen només els cervells

paleomamífer i reptilià. Tots els altres vertebrats
tenen només el cervell rèptil.

L’home i altres mamífers avançats hi ha una jerarquia de tres cervells en un, d'aquí el terme cervell
triple (en anglès three one, literalment "tres en un").

La ment humana funciona a nivell conscient i subconscient. La majoria de les presses de desicions
es realitzen de forma inconscient. Un exemple són les compres, posseeixen una gran motivació
emocional, es deuen a creences i pensaments que estan en la nostra ment. El consumidor no pren
decisions sobre els productes que compra d'una forma plenament conscient o racional. Aquests
estímuls emocionals, moltes vegades escapen a la nostra raó, és a dir, de vegades prenem decisions
de compra inconscients (85%).

Només el 15% de les decisions que prenem, les prenem de forma conscient. És a dir, de totes les
compres que fem, només el 15% del total de les compres, sabem per què les fem.

16
Pinzellades i repàs sobre l’anatomia externa de l’encèfal.

El sistema nerviós (SN) és una xarxa de comunicació que permet que un organisme interaccioni
de la forma més adequada tant amb l’ambient intern com l’extern.

El SN el podríem definir com un sistema de computació, el cervell és el suport físic de ment (Néstor
Braidot). El que diferencia el cervell (hardware) d'una persona del d'una altra seran els programes
(software) que es vaguin carregant el PC, és a dir, la complexa estructura de xarxes neuronals que es
van formant a mesura que les cèl·lules es comuniquen entre si, com a resultat dels estímuls que reben
del medi ambient i de la genètica.

El cervell es modifica segon a segon a mesura que interactua amb l'entorn i l’activació genètica. Es
creen xarxes noves gràcies a la neuroplasticitat, algunes s'aniran ampliant, altres es mantindran i
d’altres s’eliminen. Això explica perquè cada cervell és únic i diferent dels altres, de la mateixa manera
que el teu ordinador hi tens carregat els programes que utilitzes.

L'organització funcional del SN que regeix el nostre pensament es basaria en xarxes dinàmiques i
plàstiques, marcades per l’experiència individual i certs condicionants durant el
neurodesenvolupament, així com per la connectivitat anatòmica, el connectoma.L’encèfal de porc,
utilitzat com a model animal, és adient per estudiar l'organització anatòmica externa i interna del
sistema nerviós central, a més, la seva mida facilita la seva manipulació i l'observació.

Classificació Anatòmica del SN

1. Sistema nerviós central (SNC).

• Encèfal.
• Medul·la espinal.

2. Sistema nerviós perifèric (SNP), és tot el teixit nerviós que es troba fora del SNC.

El sistema nerviós central:

▪ Encèfal o cervell, és un processador de dades altament sofisticat que té circuits

nerviosos que analitzen les dades sensitives i després executen les respostes adequades
a través de la medul·la espinal i el SNP eferent.

▪ Medul·la espinal és una densa via de comunicacions que transmet senyals

sensitives i motores entre el SNP i l’encèfal. La medul·la també conté circuits intrínsecs
responsables dels reflexes medul·lars.

17
Organització externa del cervell

En aquesta secció es realitzarà un estudi detallat de les estructures del SNC que es poden
observar sense necessitat de fer cap exercici de dissecció.

L’encèfal es divideix en 4 àrees principals:

• Telencèfal: hemisferis cerebrals i ganglis de la base.

• Diencèfal: tàlem, hipotàlem, epitàlem, subtàlem.
• Tronc encefàlic: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi.
• Cerebel.

El telencèfal, conegut com el cervell. Forma la major part de l’encèfal i ocupa quasi tot el crani. És
la part del sistema nerviós més desenvolupada. Està format per dues masses bilaterals, els hemisferis
cerebrals. En els humans, representa aprox. el 40% del pes total de l'encèfal.

El plegament de la superfície cerebral típic dels mamífers és conseqüència de l'enorme

desenvolupament de l'escorça cerebral (EC). En l’EC és on es realitzen les funcions cerebrals
superiors. Els hemisferis cerebrals apart de l'escorça cerebral (substància grisa, SG), contenen la
substància blanca (SB), nuclis basals i diencèfal. Creixement més ràpid de la substància grisa que la
blanca.

La superfície cortical del telencèfal dels mamífers mostren el patró típic d'un cervell girus encefàlic,
hi trobem uns relleus, són les circumvolucions o girus i unes depressions, els solcs i les cissures. La
funció és la d’augmentar la superfície cerebral, de 600 cm2 a una àrea total de l’EC d’uns 1.800 cm2.

▪ Cissures: depressions més fondes i irregulars que delimiten

els lòbuls cerebrals.
▪ Solc: depressió menys fonda (semblant al solc que deixa
l’arada al llaurar un camp) i delimiten les circumvolucions.
▪ Circumvolució és una elevació sobre la superfície del cervell,
causada pel replec de l’escorça. La identificació dels principals solcs
i cissures proporciona importants referències anatòmiques per
delimitar els lòbuls cerebrals.

18
Fernando Rodríguez. Fundamentos de neurociència.
Manual de laboratorio. McGRAW-
HILL/INTERAMERICANA. 2006.

Els lòbuls cerebrals són les àrees funcionals separades del cervell, que es poden observar a la
superfície cerebral. Reben el seu nom dels ossos cranials que els recobreixen: frontal, temporal,
parietal i occipital. En humans, existeix un cinquè lòbul, l'ínsula (ínsula de Reil), ocult a la vista en el
fons de la cissura de Silvio, que en el cervell de porc no es veu. La cissura central (Rolando) si que es
pot observar.

Observarem en la línia mitja la cissura interhemisfèrica o cissura

longitudinal, que correspon a la separació existent entre els hemisferis
cerebrals, l’hemisferi D i l’E. En el fons de la cissura longitudinal, separant
amb cura els dos hemisferis és possible observar el cos callós, un conjunt
de fibres comissurals que creua d'un hemisferi a un altre.

En la visió dorsal i lateral de l’encèfal de porc és fàcil d’observar en

la part més anterior o rostral el bulb olfactori i en la part posterior o caudal
el cerebel (està format per tres masses, la regió central o vermis i dues
zones laterals o hemisferis cerebel·losos) i el tronc de l’encèfal.

En els essers humans i els grans simis, el volum de l'EC

dorsal va augmentar en proporció lleugerament major, en
comparació proporcionalment amb l'augment de volum total
del cervell, fins que va embolicar les regions de l'hipocamp.
Per tant, les zones dorsals del neocòrtex han envoltat
l'escorça piriforme del paleocòrtex. La funció de l'escorça
piriforme es refereix a l'olfacció, que és la percepció d'olors.

19
 Si separem, amb cura, el cerebel dels lòbuls occipitals, observem la part dorsal
o posterior del mesencèfal (tectum o sostre) amb els col·liculus o tubercles
quadrigèmins, dos superiors (estímuls visuals) i dos d’inferiors (estímuls auditius).
També s’observa, per sobre dels col·liculus superiors, l’epitàlem amb la glàndula
pineal o epífisi.

Donem la volta a la peça per a observar la base de l’encèfal. S’observa la part

inferior o ventral dels lòbuls frontal, temporal i occipital, així com estructures
diencefàliques i troncoencefàliques.

A la part més anterior de la cara inferior hi veiem la part ventral dels lòbuls frontal
i la cissura interhemisfèrica. A banda i banda d'ella, hi observem les estructures que formen part dels
sistemes olfactori i visual. Del sistema olfactori hi observem el bulb olfactori,
el tracte olfactori (I ppcc) i l’uncus (escorça olfactòria). Del sistema visual,
veiem part del nervi òptic (II ppcc) i el quiasma òptic.

En la línia mitja i immediatament caudal al quiasma òptic es pot observar

una zona elevada coneguda com a tuber cinereum, apareix un orifici que
assenyala el punt de inserció de la glàndula hipòfisi (sol faltar perquè en
separar l’encèfal s'haurà trencat pel seu peduncle, quedant la hipòfisi
encaixada en la cadira turca de l’os esfenoide). Per darrere, hi ha unes
eminències a cada costat, són els cossos mamil·lars que pertanyen a
l’hipotàlem.

A continuació, observem les estructures del Tronc encefàlic (TE) que

corresponen al mesencèfal (peduncles cerebrals), la protuberància (taronja) i
el bulb raquidi (groc), dorsalment, el cerebel. El TE presenta un color
blanquinós degut a la gran quantitat de fibres de projecció, ascendents i
descendents, que conté. Els peduncles cerebrals són dos feixos de fibres
nervioses que uneixen, anteriorment, la protuberància al diencèfal, estan
separats en la línia mitja per una petita depressió, la fossa interpeduncular.

El mesencèfal es continua amb la protuberància o Pont de Varolio. La

protuberància rep aquest nom a causa de la prominència que formen en la
seva superfície ventral el conjunt de fibres transversals. A continuació
s’observa la porció antero-ventral del bulb raquidi o medul·la oblonga.

En el bulb raquidi es poden observar les piràmides bulbars, i ja en el

límit amb la medul·la espinal, la decussació de les piràmides. El bulb raquidi
s'estreny gradualment, convertint-se en les dues meitats de la medul·la
espinal.

20
 Caudal als hemisferis cerebrals (darrera el lòbul occipital)
observem el cerebel, està format per tres masses, la regió central o
vermis i dues zones laterals o hemisferis cerebel·losos. Les tres parts
tenen cissures profundes i transversals, més juntes que en l’EC, i replecs
més petits, és l’escorça cerebel·losa.

El vermis s’hi localitza la major part de les funcions cerebel·loses

de control pels moviments musculars de l’eix del cos, el coll, les espatlles
i malucs. Participa en el control del sistema motor encarregat del
manteniment de la postura i el control motor visual. Coordina els
moviments estereotípics i subconscients del cos (comportament motor
repetitiu, aparentment impulsiu i no funcional, moure les mans, girar objectes,
picar amb els dits, balancejar el cos, colpejar el cap, rosegar objectes,
colpejar el propi cos), en associació amb el TE i la ME.

Els hemisferis cerebel·losos funcionen associats amb el cervell per a

coordinar els moviments voluntaris del cos.

El cerebel oculta parcialment al bulb raquidi o medul·la oblonga. El

bulb raquidi té forma de conus truncat i invertit, dividit al llarg per una cissura
que es perllonga en la medul·la espinal, sense diferenciacions externes. La
protuberància no es pot observar dorsalment, si no es retira el cerebel i el
4art ventricle.

Si separem, amb cura, el cerebel dels lòbuls occipitals, observem la part dorsal o posterior del
mesencèfal (tectum o sostre) amb els col·liculus o tubercles quadrigèmins, dos superiors (estímuls
visuals) i dos d’inferiors (estímuls auditius).

Organització de l’escorça cerebral

La organització interna dels hemisferis cerebrals contenen la

substància grisa i la substància blanca.

Substància grisa (SG): Part més externa de color gris, està formada
pels cossos de la neurona. Cobreix tota la superfície del cervell,
incloses les cissures i els solcs, formant l’EC. També la trobem als
ganglis de la base i el diencèfal.

Substància blanca (SB): Part més interna, de color blanc. Formada

pels tractes de fibres o feixos d’axons que es dirigeixen a les neurones

21
 de la substància grisa o provenen d’elles. El color blanc es deu a les
beines de mielina que recobreixen les fibres. Està organitzada en
fascicles. Tres tipus principals:

Fibres d’associació, transmeten impulsos entre circumvolucions d’un

mateix hemisferi.

Fibres comissurals, transmeten impulsos entre circumvolucions d’un

hemisferi cerebral a l’altre.

Fibres de projecció, són els fascicles ascendents i descendents, de

l’encèfal a la medul·la espinal i viceversa (càpsula interna i SB del TE i la ME).

Meninges i vascularització

La superfície externa del SNC està coberta per diferents capes de

teixit connectiu, es coneixen amb el nom de meninges, tenen la funció de
protecció i suport. Aquestes capes formen la piamàter, l’aracnoide i la
duramàter, la capa més externa. La duramàter és la capa més externa i
està constituïda per una densa capa de teixit conjuntiu. Quan s’extreu
l’encèfal de la cavitat craniana, la duramàter queda adherida al crani.

Entre la duramàter i la piamàter es troba la aracnoides, membrana

meníngia constituïda per fines fibres reticulars disposades de manera que
constitueixen una autèntica malla, apareix com unes pells vermelloses,
trencades. La aracnoides es troba unida a la duramàter i no s'introdueix
dins dels solcs, únicament ho fa en la cissura longitudinal.

A causa de la similitud estructural existent entre la aracnoides i la

piamàter, a ambdues membranes meníngies se'ls anomena
leptomeninges.

Entre la aracnoides i la piamàter se situa l'espai subaracnoïdal, per

on circula el LCR produït en els ventricles cerebrals.

La capa més interna, la piamàter, és una membrana translúcida i

prima composta per fines fibres reticulars i elàstiques. La piamàter es
conserva en tota la superfície encefàlica, sosté els vasos sanguinis i es
manté fortament adherida a la superfície cerebral, estenent-se fins i tot dins
dels solcs i les cissures.

El cerebel també està recobert per les meninges. El tentori o la tenda

del cerebel és una doble capa de duramàter que separa el cerebel de la
22
porció inferior del lòbul occipital (hemisferis cerebrals). Divideix l’encèfal en estructures supratentorials
i infratentorials

Es poden observar una gran quantitat de vasos sanguinis que irriguen el cervell. A la superfície
ventral de l'encèfal es pot identificar l'artèria basilar, que conflueix amb altres artèries formant un cercle
vascular conegut com a polígon de Willis. Aquesta anastomosi possibilita una adequada irrigació de
l'encèfal en cas d'oclusió d'alguna artèria.

Pinzellades i repàs sobre l’anatomia interna i de la cara medial de

l’encèfal.
Preparació de la peça anatòmica

Per a poder estudiar la cara medial i l'interior de l’encèfal s’ha de fer la seva dissecció, això ens
permet assimilar de forma fàcil i ràpida la localització de les principals estructures cerebrals i les seves
relacions topològiques. És recomanable realitzar únicament aquells talls que
aportin informació de noves estructures o la visió des d'una perspectiva
diferent d'una estructura observada amb anterioritat.

És convenient respectar sempre la major quantitat de referències

anatòmiques possibles. S'ha de mantenir emmagatzemat en una solució
d’etanol o formaldehid a l'1%.

Per a poder observar i estudiar les estructures que es troben a la línia

mitjana del cervell cal realitzar una incisió profunda seguint la cissura
longitudinal o interhemisfèrica (pla sagital) amb el ganivet de dissecció o
amb bisturí.

Se separa amb gran cura els hemisferis telencefàlics, fins dividir el

cervell per la meitat, una d’esquerra i una altra meitat dreta. Durant tot el
procés s'ha de seguir la línia mitja i realitzar un moviment oscil·latori lent cap
enrere i cap endavant, procurant no fer força amb el ganivet cap avall.

També es pot recolzar l’encèfal sobre la seva superfície dorsal de

manera que la superfície ventral quedi cap amunt, i iniciar l'operació per la
part rostral des del diencèfal al tronc cerebral i el cerebel.

La visió sagital medial ofereix una excel·lent perspectiva per

comprendre les relacions topològiques entre les principals subdivisions de

23
l'encèfal: telencèfal, diencèfal, mesencèfal, protuberància, el bulb raquidi, el cerebel i els ventricles
cerebrals.

Telencèfal: Hemisferis cerebrals i ganglis de la base

Les estructures telencefàliques visibles en un tall sagital medial destaquen el cos callós, el
fòrnix, la comissura anterior, els bulbs olfactoris i la circumvolució del cíngol.

S’observa el cos callós, de color blanc, que uneix els dos hemisferis cerebrals. Està format per
uns 20 milions de fibres que ocupa quasi el 50% de la longitud dels hemisferis cerebrals. Connecta els
lòbuls frontal, parietals i occipitals.

El cos callós constitueix el terra de la cissura

longitudinal i el sostre del ventricle lateral. Es poden
observar les parts:
• Rostrum o bec.
• Genu o genoll.
• Troncus o cos.
• Esplenium o rodet.

Per sota del cos callós s’observa un feix de

fibres blanc, de forma arquejada, el fòrnix. El fòrnix o
trígon cerebral és un conjunt de feixos nerviosos, en
forma de C, que porta els senyals des del hipocamp als cossos mamil·lars de l’hipotàlem, així com des
d'un hemisferi a l'altre. Participa en la unió de tots aquells elements del sistema límbic de l'hemisferi
dret amb els de l'hemisferi esquerre.

També és pot observar la comissura blanca anterior, formada per axons que comuniquen els
lòbuls temporals, regions homòlogues a la base del telencèfal. Pot identificar-se en aquesta visió
medial com un punt de color blanc localitzat rostral al fòrnix ventral.

Per sobre del cos callós observem la circumvolució

cingulada o del cíngol o supracallosa, és la regió cortical que
s'inicia rostral per sota del bec del cos callós i s'estén
dorsalment a aquest fins arribar a l’espleni.

Aquesta circumvolució forma part del sistema límbic.

Realitza un paper de connexió essencial entre el sistema
límbic i el neocòrtex. La part més anterior és més afectiva o
motivacional, l'empatia i l'emoció. Vinculada amb la pressa
de decisions automàtiques i dilemes morals (escollir entre
situacions que comporten conseqüències indesitjables o
24
conflictes). Provoca emocions morals (vergonya, culpa, remordiments, llàstima, enuig...). Ens fa sentir
vergonya al transgredir les normes socials. La part posterior, més cognitiva, relacionada amb els
mecanismes d’atenció i detecció d’errors.

En termes simplistes, el gyrus cingulat és com un límit o pont, que ens diferencia en gran mesura
d'animals que han evolucionat de manera diferent a la nostra. Connecta les estructures que ens
equiparen a la resta d'animals (el sistema límbic) i les funcions cognitives superiors ubicades al
neocòrtex (capacitat de planificar, raonar, fer abstraccions conceptuals).

• Realitza un paper de connexió entre els aspectes cognitius, emocionals i mnèsics.

• S'ocupa de modular i processar l'expressió dels matisos emocionals subtils.
• Intervé en la modulació de la veu (tristesa, felicitat).
• S'encarrega de l'aprenentatge de la vocalització emocional, el que facilita la formació de lligams a
llarg termini, sobretot l'afecció entre mare i fill.
• La seva estimulació produeix sentiments d'ansietat, plaer i por.
• S'encarrega d'iniciar el comportament orientat a metes motivacionals.
• Regulació de les funcions autonòmiques com la respiració i el ritme cardíac.
• Participa al moviments de mans i altres moviments en tasques difícils, o que impliquen memòria
recent, i en l'inici espontani de l'acció.
• La funció seria la de supervisar el conflicte entre estímul i resposta per seleccionar la conducta
apropiada. Detecció d’errors, supervisió de respostes i iniciació i manteniment de respostes
apropiades.
• Juga un paper important relacionat amb la motivació en el funcionament de l'escorça prefrontal per
a la realització d'accions voluntàries.

Ara tallem transversalment les parets dels hemisferis cerebrals i es veu la substància grisa i la
substància blanca. La SG està a l'exterior, formant l’escorça cerebral o còrtex. La SB la trobem a la
part interna, està organitzada en fascicles. Observarem el cos callós.

En la profunditat de la substància blanca de cada hemisferi

cerebral, s’observen varies àrees de substància grisa, anomenats
nuclis o ganglis encefàlics.
Existeixen dos grups de ganglis encefàlics: el tàlem que
forma part del diencèfal i els ganglis o nuclis basals que formen part
del telencèfal. Els més importants són: putamen, globus pàl·lid,
nucli caudat i el claustre.

Els ganglis de la base formen part de varis bucles de senyals

cortico-corticals (esqueleto-motores i oculomotores). Serveixen per
plasmar el pla d’un moviment en un fet efectiu.

• Circuït del Putamen, executar moviments apressos, com pot ser tallar amb tisores.
25
 • Circuït del caudat, control cognitiu de l’activitat motora.

Els ganglis basals són un grup de nuclis interconnectats que participen en funcions motores i
no motores (cognició i l’emoció).

Funcions:
1. Funció motora, Els ganglis basals tenen una funció en la preparació i l'execució automàtica del
pla motor après en la preparació per al moviment. L’inici de l’activitat s’origina a nivell cortical.
2. Funció de control, diverses línies de proves recolzen un paper dels ganglis basals en el control
de la informació sensorial per al amb control motor.
3. Funció cognoscitiva, actuen en la funció cognoscitiva. Les lesions del circuit prefrontal
dorsolateral causen dèficit cognoscitius i en les tasques que requereixen memòria espacial. Els
ganglis basals participen en la recuperació d'informació episòdica i semàntica per a la memòria
explícita i tasques implícites que requereixen l'inici o la modificació de programes motors
centrals.
4. Funció d'emoció i motivació, el circuit límbic té un paper en els processos emocionals i
motivacionals.
5. Negligència espacial, alguns estudis relacionen al putamen (i en menor extensió el caudat) en
la negligència espacial amb lesions dels ganglis basals de la part dreta.

En sentit lateral a medial, es localitzen la

càpsula externa, el putamen, el globus pàl·lid,
la càpsula interna i el caudat.

En el lòbul piriforme (uncus i escorça

olfactòria) i en l'extrem anterior de l'hipocamp i
l'asta inferior del ventricle es localitzen la cua
del caudat i l'amígdala.

El nucli lenticular està constituït per el

globus pàl·lid i el putamen. El nucli estriat està
constituït per el nucli caudat i el nucli lenticular.

26
Diencèfal
El diencèfal és la regió anatòmica del cervell que es troba entre el mesencèfal i els hemisferis
cerebrals. Està limitat lateralment per la càpsula interna.

En la visió sagital medial s'identifiquen tres de les quatre subdivisions del diencèfal: el tàlem,
l'hipotàlem, l’epitàlem i el subtàlem (no es visualitza).

El tàlem, en la part superior del diencèfal, formen part de la paret lateral del tercer ventricle. Fa
d’estació de relleu principal d'impulsos sensorials que arriben a l'EC procedent de la ME, TE, cerebel
i parts de l’encèfal. Integra la informació procedent de les estructures subcorticals i de l'EC. També
juga un paper important com un centre d'interpretació de consciència reconeixement de dolor,
temperatura i tacte protopàtic.

A la part inferior del diencèfal, per sota del tàlem, es localitza l'hipotàlem. L’hipotàlem és una
col·lecció de nuclis que formen la porció anterior de la paret lateral del tercer ventricle. Important centre
encefàlic pel control de les funcions corporals internes. Control de les nostres activitats emocionals i
conductuals. Organitza conductes relacionades amb la supervivència de les especies (4f en angles):
fighting (lluita), fleeing (fugida), feeding (alimentació) i fucking (ja ho sabeu).

Les senyals provinents del sistema límbic que es

dirigeixen a l’hipotàlem poden modificar qualsevol de les
moltes funcions corporals internes controlades per ell
(integració neuroendocrina). En l'hipotàlem es poden
distingir els cossos mamil·lars, per darrera del quiasma
òptic, involucrats en la memòria i l’aprenentatge. Els
cossos mamil·lars es comuniquen amb els nuclis
talàmics anteriors a través del fascicle mamil·lo-talàmic i
aquest es projecta a l’escorça cingulada i l'escorça del
lòbul frontal.

En la porció caudal i dorsal del diencèfal,

immediatament rostral als col·liculus superiors, es localitza el epitàlem, que inclou els nuclis de
l'habènula, i la glàndula pineal, amb funcions endocrines. Per sota de l’epitàlem es troba el tàlem.

Tronc encefàlic: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi

També se secciona per la línia mitja el tronc de l’encèfal, observem:

• Mesencèfal.
• Protuberància.
• Bulb raquidi.

27
 En el mesencèfal, s’observa la disposició de la SG en la part central i la SB a la perifèria. S’hi
distingeixen dues parts:

1. Tèctum o sostre, part dorsal, per sota el lòbul occipital, en la qual es distingeixen els
col·liculus o tubercles quadrigènims superiors i inferiors (reaccions automàtiques davant
d'estímuls visuals i auditius).
2. Tegmentum o terra, la porció ventral, per sota del sostre. Conté tres regions principals,
cadascuna associada a un color: la substància negra (moviments i to muscular), la
substància grisa periaqüeductal (allibera endorfines, forma part del sistema d’analgèsia
endògena i en l'habituació al dolor) i el nucli vermell (coordinació de moviments).

En aquest exercici de dissecció és també possible localitzar

a la regió basal del mesencèfal, els peduncles cerebrals, sistema de
fibres descendents del telencèfal, i l'aqüeducte cerebral de Silvio
que recorre tot el mesencèfal i comunica el tercer i el quart ventricle.
Aquest s'estén dorsalment per la protuberància i el bulb raquidi.

El mesencèfal té dos sistemes de neurones dopaminèrgiques

(que alliberen dopamina) que es projecten cap a altres àrees de
l'encèfal. El sistema nigroestriat es projecta des de la substància
negra cap al nucli estriat; aquest sistema es requereix per a la
coordinació motora. La degeneració d'aquestes fibres produeix la
malaltia de Parkinson

També trobem l’àrea tegmental ventral (ATV). Està localitzada en la línia mitja, lateralment a
ella s’hi troba la substància negre i el nucli vermell.

L'ATV és el punt d'origen del sistema mesocorticolímbic dopaminèrgic, sistema participa en la

recompensa conductual (Conducta reforçadora dirigida a un
objectiu), (recompensa, motivació, plaer, addiccions, orgasme,
emocions intenses relacionades amb l’amor,...).

Les dues principals projeccions de les fibres eferents de

l'ATV són la via mesocortical i la via mesolímbica, les quals
corresponen a l'escorça prefrontal i nucleus accumbens
respectivament.

Les neurones de l'ATV responen a un estímul nou, a

recompenses inesperades i pistes sensitives de recompensa
predictiva. Diversos estats emocionals relacionats amb amor intens tenen correlació amb l’activitat a
l'ATV, la qual cosa podria explicar els comportaments obsessius de parelles rebutjades ja que aquest
mecanisme es troba compartit pel sistema de recompensa.

28
 Hi ha aferents excitatoris glutamatèrgiques sorgint de la major part de
les estructures que es projecten cap a l'ATV (amígdala, gyrus cingulat,
hipocamp, nucli accumbens, bulb olfactori, Septum pellucidum, CPF). Quan
les neurones glutamatèrgiques s'activen, les taxes de descàrrega de les
neurones dopaminèrgiques en l'ATV augmenta, i això indueix descàrregues
en ràfegues massives de dopamina. Els estudis han demostrat que aquestes
accions glutamatèrgiques en l'ATV són crítiques per l'efecte de les drogues
d'abús.

Els efectes immediatament gratificants de les drogues addictives

semblen estar mediades per la dopamina alliberada en el nucli accumbens, i
aquesta recompensa reforça la conducta de recerca de drogues.

Aquesta conducta pot continuar, el que es diu recaiguda, fins i tot

contra la voluntat d'un addicte, i
contrari a les experiències negatives
relacionades amb la recerca de
droga i el consum de la mateixa.
L'evidència suggereix que la
recaiguda pot dependre d'alguna
falla dels axons que alliberen
glutamat que es projecten des de
l'escorça prefrontal cap el nucli
accumbens i altres estructures de
sistema límbic per exercir control
sobre la conducta de recerca de
droga.

La protuberància pot observar-se com una abombament arrodonit al costat inferior de l'encèfal,
entre el mesencèfal i el bulb raquidi. Les fibres de superfície en la protuberància es connecten amb el
cerebel, i fibres més profundes formen part de tractes motors i sensorials que passen des del bulb
raquidi, a través de la protuberància, i segueixen fins al mesencèfal i viceversa. El que distingeix a la
protuberància és l’existència d’una enorme quantitat de fibres transversals que ocupen la part ventral.
Aquestes fibres són tant nombroses que originen el gran relleu al que deu el seu nom. Com totes les
fibres han creuat, sigui en la medul·la sigui en el bulb, totes les fibres de la protuberància es relacionen
amb el costat oposat del cos.

La protuberància és el centre de l'estació, sense aquest òrgan, l'animal no pot quedar-se sobre
quatre potes i cau immediatament.

Els nuclis de la protuberància cooperen amb nuclis en el bulb raquidi per regular la respiració.
Els dos centres de control respiratori en la protuberància es coneixen com els centres apnéustic i
pneumotàxic (control inspiració). El dany de la part ventral de la protuberància anular pot produir una

29
rara malaltia anomenada síndrome d'enclaustrament, caracteritzat per paràlisi de gairebé tots els
músculs voluntaris de manera que la comunicació per la persona conscient i desperta només és
possible mitjançant parpelleigs.

El bulb raquidi es localitza en l’extrem inferior del

TE, s’exten des del nivell del forat occipital fins a la vora
inferior de la protuberància. Sobre la cara anterior del
bulb es presenten dues columnes longitudinals que
protrueixen, les piràmides. La decussació o creuament
de dos voluminosos paquets de fibres. L’obertura del
4art ventricle en la seva meitat cranial. També hi trobem
voluminosos nuclis grisos, les olives bulbars. El bulb
conté els nuclis autònoms que participen en el control de
la respiració i de la resposta cardiovascular; així com en
coordinar els reflexos de deglució, vòmit, tos i esternut.

El bulb raquidi es continua amb la medul·la

espinal. Si fem un fi tall en la medul·la espinal, podem
veure la SB en l'exterior i la SG en l'interior, adoptant forma d'H, amb 2 banyes anteriors o ventrals
(motores) i 2 posteriors o dorsals (sensitives). Al centre de la H hi ha un orifici que és el tall de conducte
que travessa longitudinalment la medul·la espinal i que es diu epèndima.

Cerebel
Tallem el vermis per la seva línia mitja, haurem dividit en dos el cerebel. A l’igual que el cervell,
està composat per tres estructures principals: Escorça cerebel·losa, la substància blanca subcortical i
nuclis profunds.

La superfície del cerebel presenta nombrosos plecs profunds o folia. Podrem observar l’escorça
cerebel·losa en la part externa i la substància blanca en l'interior, donant lloc a l’arbre de la vida.

L’escorça cerebel·losa és una àrea de computació d’acció ràpida. Integra tota la informació per
ajudar a coordinar els moviments. Si s'estirés per eliminar els plecs, s’obtindria una fulla plana d'
aproximadament 40 cm de llarg per 8 cm d’ample.

El cerebel rep aferències provinents de propioceptors (receptors articulars, tendinosos i

musculars) i, al treballar juntament amb els nuclis basals i àrees motores de l'escorça cerebral,
participa en la coordinació de el moviment.

El cerebel es necessita per a l'aprenentatge motor i per coordinar el moviment de diferents

articulacions durant una acció. També es requereix per a la cronologia i la força apropiades requerides
per als moviments de les extremitats. El cerebel, per exemple, es necessita per ordenar tocar el nas
amb un dit, portar una forquilla d'aliment a la boca, o trobar les claus al palpar a la butxaca o bossa.

30
Sistema ventricular
Són petites cavitats dins del cervell, unides unes a les altres per mitja de petits conductes i
canals. El sistema ventricular de l’encèfal serveix de pas a la circulació del LCR.

Consta de tres parts:

• Ventricles laterals. Un en cada hemisferi cerebral. És

una cavitat en forma de C majúscula. Està connectat amb
el tercer ventricle per mitja del forat interventricular o de
Munro.

• Tercer ventricle. Per sota i per dins dels ventricles

laterals. És un petit espai entre els tàlems. Està connectat
amb el quart ventricle mitjançant l’aqüeducte cerebral o de
Silvio.

• Quart ventricle. Petit espai romboide situat en el lloc on

el cerebel s’uneix a la cara posterior del TE. Localitzat per
davant del cerebel i posterior a la protuberància. És una
lleugera expansió del conducte l'epèndima que es
perllonga cap amunt des de la medul·la espinal.

En el quart ventricle s’aprecien tres petites obertures per on penetra el LCR en l’espai
subaracnoideo:

• Forats laterals de Luschkea.

• Forat de Magendie.

La formació de LCR es produeix sobretot

per separació de líquid de la sang en els plexes
coroides. Els plexes coroides són xarxes de
capil·lars, estructura ramificada tipus “mata”, que
es projecten des la piamàter a l'interior dels
ventricles laterals i dels sostres del tercer i quart
ventricle.

31