Atenció

higiènica
M3
1r Dep.
 UF1.NF1. LA HIGIENE AMBIENTAL

INTRODUCCIÓ

En aquesta unitat aprendrem què és la higiene ambiental, quines

característiques ha de tenir un entorn saludable i quina relació hi ha
entre l’entorn i les infeccions.

1.1 Higiene ambiental

Definició:
Higiene ambiental són totes les mesures que s’han de prendre per
crear un entorn saludable a l’usuari.

Inclou molts aspectes com la neteja i ordre de l’habitació, un llit adequat

i una roba de llit neta, la temperatura de l’habitació, la ventilació, el
soroll, un ambient agradable, etc.

Els objectius bàsics que es volen aconseguir amb una bona higiene
ambiental són:

- la salut física: evitant que la persona agafi infeccions o les

transmeti als altres
- el benestar: un entorn agradable i adaptat que aconseguir una
sensació de benestar a l’usuari que permeti la seva millora de
salut

Valorant el seu entorn podrem veure com facilitar l’autonomia de la

persona eliminant barreres o impediments que no el deixin fer les coses
per si mateixa. De vegades seran canvis petits com eliminar mobiliari o
ampliar espais i en altres casos seran canvis que necessitin reformes
com canviar una banyera per una dutxa o eliminar esglaons…

Un cop feta la valoració de la seva autonomia, també descobrirem

quines coses no pot fer per sense ajuda i haurem de planificar les
actuacions necessàries per cobrir aquestes necessitats amb els
professionals que calguin. També hi ha al mercat un gran nombre de
productes de suport que ens ajudaran a cobrir aquestes mancances. Els
veurem més endavant.

1.2 El paper del tècnic d’APSD

Dins de la tasca del tècnic d’APSD hi haurà la cura de l’entorn de

l’usuari i això comporta les accions següents:

- activitats de manteniment i neteja del domicili si està a casa seva

- garantir les condicions d’habitabilitat
- mantenir la higiene i l’ordre
- proporcionar seguretat i cura del medi ambient
- tramitar documentació de l'usuari si cal

El tècnic haurà de controlar que les condicions de vida de l’usuari són

les més adequades per no perjudicar-lo i per aconseguir el benestar
màxim que es pugui tenir.
Primer de tot s’ha de fer una valoració de l’estat de la persona tant a la
part de salut com a la part del domicili on es desenvoluparà la nostra
tasca com a tècnic. Es demanarà un informe mèdic de l’usuari i es farà
una inspecció del seu domicili i de l’entorn on es mou. Un cop valorada
la informació es decidiran els objectius que volem aconseguir amb la
nostra intervenció. Per prioritats serà:

1. Ensenyar a l’usuari a realitzar aquelles activitats en les quals tingui

dificultats
2. Proposar productes d’ajuda i ensenyar a utilitzar-los
3. Ajudar a l’usuari a fer aquelles coses en les quals tingui dificultats
4. Fer per l’usuari aquelles activitats que realment no pot fer ell de
cap manera

Un cop iniciada la intervenció, haurem de planificar l’avaluació del

procés per veure si tot va correctament o si cal fer modificacions a
mesura que apliquem les activitats escollides.

1.3 La salut física

Les persones a les quals atenem, solen tenir una salut compromesa
amb malalties de base i altres problemes mèdics. El principal objectiu
d’intentar tenir un entorn higiènic saludable és per evitar que agafin
infeccions que per aquestes persones seran més greus i amb més
complicacions.

Definició:
Les infeccions són processos patològics causats directament per
microorganismes (tant petits que només es poden veure a un
microscopi).
Es pot fer una classificació d’aquests microorganismes segons com
afecten la salut de les persones. Tenim:

- Microorganismes patògens: la seva presència al cos provoca

malaltia. Pe. Vibrio Cholerae provoca el còlera o Salmonella
provoca gastroenteritis
- Microorganismes patògens oportunistes: en condicions
normals no provoquen malalties, però en alguns casos poden
convertir-se en dolents per a la persona. Sobretot si tenen altres
malalties. Candida albicans llevat que està a la flora vaginal i no fa
res fins que no estem baixos de defenses
- Microbiota normal o microflora: es troben en moltes parts del
cos i tene efectes positius per l’organisme. Bifidobacterium que
està a l’intestí humà i protegeix dels bacteris dolents a la digestió.

PROCEDIMENTAL:
- Investiga què són els bacteris aerobis i anaerobis.
- Busca què són els Grampositius i Gramnegatius i per què es diuen
així
- Busca què són els fongs i quins són els més perillosos per a les
persones
- Investiga quines diferències hi ha entre bacteris i virus
 - Busca informació sobre protozoos i per què són perillosos per a
l’home.

1.4 Tipus d’infeccions

Les infeccions poden ser des de lleus i que es solucionen fàcilment fins
a tant greus que poden arribar a provocar la mort de l’usuari. Segons
aquesta classificació tenim:

1. Malalties infeccioses:
són les causades per un microorganisme concret i que es
manifesta en tot el cos amb símptomes característics com febre,
erupcions… Pe. grip, tuberculosi, xarampió…
2. Infeccions locals:
són les que afecten una zona concreta del cos i poden ser per un
sol microorganisme o per varios. Pe. un tall, una ferida, una otitis,
una úlcera...
3. Septicèmies:
són les que es donen quan els microorganismes arriben al corrent
sanguini per culpa de la complicació d’una infecció o per altres
causes i són molt greus. Poden provocar la mort de la persona. Es
diuen Sepsis i el microorganisme arriba a tot el cos de seguida!

1.5 La cadena epidemiològica

Els microorganismes poden arribar a fer-nos mal per moltes maneres. Hi

ha moltes vies d’entrada que els facilita infectar-nos, per això hem de
controlar aquests accessos i protegir-nos.
La manera més eficient per controlar aquestes entrades es coneix amb
el nom de Cadena Epidemiològica.

Definició:
La cadena epidemiològica és la sèrie de mecanismes i mitjans pels
quals es propaga un microorganisme patogen.

Es pot simplificar amb l’esquema següent:

1.5.1. L’hoste

L’hoste és la persona o organisme en la qual s’instal·len i es

multipliquen els microorganismes. Pot ser que desenvolupi la infecció i
es posi malalta o que no la desenvolupi i es torna portador.
Que un hoste es torni portador pot dependre de diverses qüestions:
- el tipus i quantitat de microorganisme. Hi ha que són molt
patògens i provocaran infecció sí o sí. I si entren molts
microorganismes la quantitat també ens impedirà reaccionar
correctament i serà més greu.
- els factors personals de l’usuari: si està vacunat o no, si té altres
malalties, si està malnodrit o no descansa bé…
- si la porta d’entrada és la correcta o una altra que no va tant bé al
microorganisme. Pe. si és un bacteri respiratori però entra per via
digestiva (al menjar) doncs no tindrà la mateixa capacitat per
infectar (el mataran els sucs gàstrics). També pot ser que entri
directament a sang i aleshores encara sigui més greu (sepsis).

1.5.2. La via de transmissió

La via de transmissió és el mecanisme pel qual un microorganisme

passa d’un hoste a un altre i successivament.
Cal tenir en compte quines seran les portes d’entrada i de sortida que
utilitzarà el microorganisme i els reservoris.
Les portes d’entrada més comunes per on entraran el
microorganismes són:

- per ingestió: menjant algun aliment contaminat

- per inhalació: si respirem aire contaminat de microorganismes
- per les mucoses o ferides: per contacte sobretot si hi ha brutícia
- per punció, mossegada o tall: que permeten l’entrada de
microorganismes directes a la sang.

Les portes de sortida seran per les quals el microorganisme abandona

l’hoste (la persona o animal). Les més habituals són l’orina, la sang, la
femta i el tossir o esternudar. Escampem els microorganismes que
poden anar a altres persones.

Si tenim controlades les portes d’entrada o sortida de microorganismes

podrem aplicar les mesures de prevenció adequades per evitar contagis
(mascaretes, guants, distàncies…).

Quan un microorganisme arriba a un hoste poden passar diverses

coses:
- que infecti la persona i de seguida passi a una altra per infectar-la
també. Això es diu transmissió directa i en aquest cas la malaltia
és contagiosa.
- que infecti la persona però que es quedi al mateix hoste o que
passi a un altre organisme (gos, gat, ocell…) o fins i tot al terra o
l’aigua... i actuarà com a reservori per quan cregui convenient
tornar a infectar. Això seria una transmissió indirecta i pot estar
temps sense infectar segons el microorganisme o les condicions
de l’entorn.
- també hi ha determinats microorganismes que són capaços de
crear unes formes de resistència per mantenir-se molt temps al
medi ambient suportant condicions dures i esperant a que
aquestes canviïn a millor. S’anomenen espores i aguanten molt
de temps sense morir (com en standby) fins a tornar a la seva
forma activa (forma vegetativa) i tornar a infectar.
Si coneixem com actuen els microorganismes podrem posar mesures
preventives en la manera de treballar per evitar infeccions, com ara
control de l’aigua potable, inspeccions de salut en empresas
alimentàries, control dels aires condicionats, gestió dels residus...

1.5.3. El procés infecciós

És el recorregut que tindrà la infecció en l’organisme malalt. Es

diferencien tres fases en aquest recorregut:
1. Fase d’incubació: quan ja ha entrat el microorganisme i es
multiplica i s’escampa per tot el cos de l’hoste. Encara NO hi ha
símptomes i en malalties contagioses, la persona ja està
contagiant d’altres al seu voltant (Pe. Covid19).
2. Fase clínica: quan comencen a aparèixer els signes i símptomes
de la malaltia i dura fins que desapareixen. Ara, hi ha moltíssims
microorganismes al cos i és molt gran el risc de contagi (si és
contagiosa).
3. Fase final: la malaltia desapareix i la persona necessitarà un
període per recuperar forces i tornar a estar sana. Aquest període
es diu convalescència i normalment la persona es recupera del
tot. Però de vegades certes malalties deixen senyals o proves del
que ha passat i queden seqüeles per tota la vida. Fins i tot pot
passar que sigui tant greu que provoqui la mort del malalt.

Dels signes o símptomes que poden aparèixer en la fase clínica és

important diferenciar dos tipus:
- Signes i símptomes inespecífics: són comuns a moltes malalties
i no indiquen realment un diagnòstic clar del que passa. És la
primera resposta del cos davant el microorganisme i apareix febre,
inflamació, malestar, pèrdua de gana…
- Signes i símptomes específics: són més pròpies de cada tipus
d’infecció i si apareixen ens donen un diagnòstic més clar del que
passa com ara butllofes, petèquies, vesícules…( pe. varicela)

1.6 Mesures estàndard davant d’infeccions

Quan una persona està a un hospital o un centre residencial, és
responsabilitat dels cuidadors evitar el màxim les infeccions. Tant el
personal sanitari com el d’APSD han de protegir l’usuari per tal que les
infeccions estiguin controlades.
La OMS defineix el que es coneix com a infecció dins d’un centre:
Definició:
IRAS: infecció relacionada amb l’atenció sanitària o infecció
nosocomial: és aquella que agafa una persona dins d’un centre
hospitalari o residencial i que no portava de fora quan va ingressar.
Es refereix tant a malalts com a treballadors sanitaris i solen ser
infeccions més greus perquè els microorganismes que allà es poden
agafar són molt més resistents als tractaments.
El risc en aquests casos és elevat si no es prenen mesures preventives.
Les principals fonts d’infecció són les mans del personal, l’aire ambiental
i les punxades o talls amb els instruments que s’utilitzen (agulles,
tisores, pinces, xeringues…).
Per evitar al màxim aquest tipus d’infeccions hi ha una sèrie de pautes a
seguir de prevenció i precaució:

1. Higiene de mans. Rentar-les contínuament

2. Ús de guants. Cada cop que es necessitin i de un sol ús
3. Ús dels EPI sobretot facial. Mascaretes, pantalles…
4. Ús d’uniformes adequats: bates, pijames…
5. Prevenció amb estris tallants com cutters,
xeringues...manipulant-los correctament
6. Higiene respiratòria. Tossir tapant-nos la boca, mocadors d’un sol
ús, rentar mans després de tossir o esternudar
7. Higiene ambiental. Ventilar l’entorn i mantenir-lo net
8. Cura de la roba blanca: de llit i personal (llençols, tovalloles…)
9. Eliminació correcta dels residus
10. Cura dels equips i materials d’atenció a pacients (grues, estris
de curar ferides, coixins…)

PROCEDIMENTAL
Fes un llistat de 10 equips de protecció que es poden trobar en un
centre sanitari o residencial.
DES DEL PUNT 1.7 FINA AL FINAL DEL TEMA ENTRA
EN EXAMEN DE DIMECRES

1.7. El benestar

Un dels objectius més importants de la higiene ambiental és l’estat de

benestar de les persones que cuidem. Hem d’aconseguir que tinguin un
entorn agradable per viure i ens fixarem tant en l’espai com en les
condicions ambientals (soroll, temperatura, llum, ventilació…)

Quan a l’espai s’ha d’aconseguir una neteja i un ordre amb els

interessos i gustos de l’usuari. Intentar personalitzar una mica el lloc on
viuen (habitació, sales…) els farà la vida més agradable. A la vegada
s’intentarà eliminar totes les barreres possibles, per tal que la persona
sigui el més autònoma que pugui. (cap moble al mig, alçades
adequades, dutxes amples…)

Quan a les condicions ambientals ens fixarem sobretot en el soroll, la

temperatura, la il·luminació i la ventilació.

El soroll pot impedir la recuperació d’un malalt o fins i tot posar-lo malalt
si no ho està. Els sorolls forts provoquen irritació, nerviosisme,
intranquil·litat i fins i tot ansietat. I si són febles però continus poden
donar insomni i fins i tot problemes psíquics. Quan un està malalt és
més sensible al soroll i es necessita silenci i tranquil·litat per
recuperar-se. Per aconseguir aquest ambient caldrà parlar en veu baixa,
abaixar el volum de TV, radios…, controlar el soroll de timbres,
interfonos, portar sabates que no facin soroll, vigilar al arrossegar
mobles o objectes pesants i al rentar estris, safates…

Quant a la temperatura hem de saber que les persones grans i els

malalts necessiten una Tº més alta que la resta, ja que noten molt més
el fred. En molts casos estaran en pijama i amb poca roba i a sobre
molts cops els haurem de destapar i mobilitzar per canviar bolquers o fer
cures… Aleshores la Tº de l’habitació haurà de ser més alta del normal.
La Tº adequada per l’habitació d’una persona enllitada està entre els 20º
i 25º. En passadissos i altres sales serà d’un parell de graus menys. I si
cal posar.la en una butaca o cadira dins l’habitació mirarem de tapar-las
amb una manta i/o xal o bata.

La il·luminació de l’habitació o qualsevol sala ha de tenir la intensitat

adequada per a les tasques que allà es realitzen. Cal aprofitar al màxim
la llum solar, si es pot, amb finestres amples que facin entrar llum i
calor. És la llum més econòmica i a sobre és estimulant i millora l’humor.
Ajuda també a orientar-se al pacient a mida que passen les hores del
dia. La manca de llum solar perjudica l’ànim de les persones i baixa la
quantitat de Vit D que impedeix una bona absorció de calci al cos. Per
tant sempre és millor aprofitar-la al màxim a l’entorn de l’usuari.

Quan a llum artificial, el tipus de llum dependrà de què volem

il·luminar. Si és una il·luminació general caldrà que sigui uniforme i
d’una intensitat adequada per donar una sensació agradable i no
molesta. Pe. llum de les habitacions o sales.
Si el que volem és una il·luminació concentrada buscarem un suport
que es pugui redirigir cap a on volem il·luminar amb la intensitat
necessària per les tasques que volem fer.Pe llegir, fer una cura…
Per últim si el que volem és facilitar el descans però de manera
controlada deixarem una llum pilot en un lloc que no molesti però que
ens permeti controlar al pacient durant la nit, (sota el lli, al costat de la
porta…) o fins i tot moure’s si vol anar al lavabo de nit.

Sobre la ventilació hi ha molts motius pels quals un espai ha d’estar

ben ventilat, però sobretot amb malalts cal tenir molt en compte els
següents punts:
- la renovació de l’aire: cal ventilar per tal que la pols no es quedi en
l'habitació massa temps i perjudiqui a l’usuari
- la reducció de la concentració de gèrmens a l’habitació: que amb
una bona ventilació desapareixeran i evitarem humitats i que
apareguin fongs
- l’eliminació de les males olors: la febre i la malaltia fan que les
persones suin més i amb pitjor olor i els mateixos processos de la
malaltia provoquen olors desagradables que cal eliminar (vòmits,
ferides, evacuacions…) Una bona ventilació els farà desaparèixer
tots.
La manera més senzilla és obrint portes i finestres durant uns minuts
diaris, sobretot quan es renta l’habitació. En aquest cas, al pacient
l’haurem de protegir de corrents d’aire que el poden perjudicar
(abrigar-lo, portar-lo a una saleta mentre es renta l’habitació…).

FINAL NF1.