4.

LA REPRODUCCIÓ HUMANA 85

f) SIDA o Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida: l’agent responsable de la

malaltia és un virus (VIH) que es contagia a través del semen, la sang i els fluids
vaginals. També es transmet per via placentària de les dones embarassades al fetus.
El virus destrueix les cèl·lules del sistema immunitari i el cos perd capacitat de
defensa. Es generen múltiples infeccions simultànies que deterioren l’organisme fins a
ocasionar la mort.
La malaltia es manifesta anys després d’haver-la contret; també hi ha persones
que, encara que posseeixen els anticossos del virus, no arriben a desenvolupar-la mai.
g) Pediculosi: vulgarment coneguda com a lladelles, constitueix una altra molesta MTS,
encara que no tan greu com les anteriors. Es tracta de polls que s’instal·len entre el
borrissol púbic i que, en picar, irriten la pell produint picors i coentors.

Recordau que es poden prevenir les MTS seguint uns hàbits de conducta saludables i
que la cura passa per prendre els medicaments apropiats segons l’agent infecciós (veg. tema 6
per a més informació).

9 M È T OD E S ANTI C O NC E P TI US

L’anticoncepció o contracepció consisteix a evitar la fecundació o concepció quan es

tenen relacions sexuals plenes.
Els mètodes anticonceptius tracten d’evitar el contacte entre l’òvul i l’espermatozoide
perquè no es produeixi la fecundació.
Es classifiquen en dos grans grups: els mètodes naturals i els artificials.
• aturals: es basen en la identificació dels dies fèrtils de la dona i evitar el coit durant
els mateixos. Són mètodes molt poc segurs perquè els cicles menstruals són variables,
però es poden combinar entre ells per augmentar una mica la seguretat. Estan
totalment desaconsellats per a adolescents. L’únic avantatge que presenten és que no
hi ha efectes secundaris.
• Artificials: són molt més segurs que els naturals. Hi ha molts de tipus basats en
distints fonaments.

És important remarcar que els següents hàbits de conducta NO es consideren mètodes

anticonceptius: el coitus interruptus o «marxa enrere», que consisteix a extreure el penis de la
vagina just abans de l’ejaculació; fer-lo de peu o durant la menstruació; netejar-se tot d’una
després del coit; fer-lo per primera vegada, etcètera.

9.1 Mètodes naturals

a) Mètode d'Ogino o mètode del calendari: consisteix a evitar les relacions sexuals
durant els dies pròxims a l’ovulació, és a dir, durant els dies fèrtils (als quals és
convenient afegir dos dies més abans i després per a major seguretat).
b) Mètode de Billings: es basa en l’observació del moc produït pel coll de l’úter per
determinar els dies fèrtils. Durant aquests dies, el moc és clar i abundant, mentre que
després de la menstruació és escàs i dens.
c) Mètode de la temperatura basal: la temperatura basal és la temperatura més baixa
que té el cos en repòs, normalment l’assoleix durant la nit després d’haver dormit més