Salut, malaltia i estils de vida

Les malalties infeccioses

Malalties infeccioses
 Malalties infeccioses: són aquelles causades per microorganismes
patògens : bacteris, virus, protozous i fongs.

 Perquè aparegui una malaltia infecciosa el microorganisme ha d’entrar en

el nostre cos.
Transmissió de les malalties infeccioses

 Per contacte directe: el microorganisme passa d’una persona malalta

a una altra de sana. Ex malalties de la pell, malalties de l’aparell
respiratori, malalties de transmissió sexual.
 Per mitjà de l’aigua: el còlera
 Per mitjà dels aliments: la salmonel·losi i l’hepatitis A
 Per mitjà d’animals. Els animals que poden transmetre malalties
s’anomenen vectors: la malària
 Fases d’una malaltia infecciosa
 Infecció: el microorganisme arriba al cos, hi entra i es comença a
reproduir.
 Període d’incubació: és el temps que transcorre des de la infecció
fins que comencen a aparèixer símptomes.
 Període agut: la malaltia s’hi manifesta plenament, amb símptomes.
 Període de declivi: els símptomes de la malaltia van cedint.
 Convalescència: el pacient va refent les forces fins que torna a estar
sa.
Prevenció de les malalties infeccioses
La millor manera de prevenir les malalties infeccioses és mirar d’evitar-ne
la transmissió adoptant un seguit d’hàbits:
 No beure aigua de rieres i fonts que pogués estar contaminada.
 Conservar i manipular els aliments segons les normes que apareguin
als envasos.
 Escalfar bé i, si és possible, bullir el menjar preparat.
 Rentar bé les verdures, les fruites i les hortalisses que s’hagin de
menjar crues.
 Rentar-se les mans abans de menjar i manipular aliments.
 Utilitzar preservatiu quan es mantenen relacions sexuals.
Malalties infeccioses més preocupants

Actualment les malalties infeccioses més preocupants per l’OMS són:

 La Sida
 Malalties diarreiques (còlera i tifus)
 La tuberculosi
 La malària
 La SRAG (síndrome respiratòria aguda greu)
 El xarampió
 La poliomielitis
 Febres hemorràgiques d’Ebola i de Marburg
Malalties infeccioses emergents
La malària
 La malària  o paludisme és una malaltia infecciosa de caràcter febril
produïda per protozous del gènere  Plasmòdium que s'encomana per
picadura de mosquit normalment la femella del mosquit Anopheles.
 Els protozous infecten les cèl·lules del fetge i els eritròcits (globus
vermells) de la sang, on es reprodueixen fins que trenquen les
cèl·lules i surten.
 La malaria : transmisió
 Quan un mosquit Anopheles pica
una persona malalta de malària, els
protozous plasmòdium que aquest
xucla amb la sang es reprodueixen
sexualment als seus intestins i
originen cèl·lules que van a parar a
les glàndules salivals del mosquit.
Quan aquest mosquit pica una
persona sana, juntament amb la
seva saliva injecta cèl·lules de
plasmòdium que la infecten.
La malaria: símptomes

 Febre intensa, anèmia i calfreds degut al trencament massiu

d’eritròcits cada tres o quatre dies.
 Inflamació a la melsa per la proliferació de cèl·lules defensives.
 Dolor de cap o muscular.
 Decaïment
 Diarrea
La malaria : diagnòstic
 El diagnòstic es fa amb l’observació de sang al
microscopi.

Les taques de color violeta

són paràsits
 La malaria: prevenció

 La millor manera de prevenir és evitar les picades dels mosquits

utilitzant mosquiteres ruixades amb insecticida.
 La malària: curació
 La malària es pot curar amb medicaments antipalúdics, però en zones
on és endèmica la malaltia és habitual la reinfecció. També són
necessaris antitèrmics i rehidratació.
 Actualment no existeix cap vacuna que previngui la malària, però es
tracta d'un camp actiu d'investigació
 Les malalties diarreiques
 Són un dels problemes sanitaris més greus del món.
 Agents causants: microorganismes que viuen als intestins de les persones
infectades.
 Contagi: via digestiva, en consumir aliments o begudes contaminades.
 Transmissió: per mitjà de l’aigua o aliments contaminats, a través de
mosques (transporten els microorganismes a les potes) o per contacte amb
les mans o la pell de les persones portadores sense higiene adequada.
 Símptomes: diarrees intenses que causen deshidratació i sovint
acompanyades de vòmits. Si no es tracta la deshidratació es produeix la
mort.
 Les més importants: còlera; disenteria; salmonel·losis i febre tifoide o
tifus.
 Les malalties diarreiques
 Gracies a la potabilització de les aigües (per cloració o per ebullició),
actualment les malalties diarreiques es presenten en el Primer Món
només ocasionalment.
 Les més freqüents a Espanya són les salmonel·losis produïdes per la
ingestió d'aliments contaminats (com ara ou o pollastre mal cuit o
maioneses mantingudes fora de la nevera).
 No obstant això, en el món hi ha 1.100 milions de persones sense accés
a aigua potable i 2.600 milions sense accés a instal·lacions de
sanejament adequades.
 En aquestes condicions, no és estrany que es vagin produint brots
epidèmics de malalties diarreiques, especialment a l'Àfrica
subsahariana i a l'Índia, i que només el còlera causi la mort de més de
5.000 persones cada any.
 El còlera
Malaltia infecciosa intestinal aguda.
 Transmissió: per la ingestió d'aliments o aigua contaminats
pel bacteri Vibrio cholerae.
 Període d'incubació curt, entre menys d'un dia i cinc dies.
 Símptomes: el bacteri produeix una enterotoxina que causa una
diarrea molt aquosa, que pot conduir amb rapidesa a una
greu deshidratació i a la mort si no es tracta amb rapidesa. La major
part dels pacients també pateixen vòmits.
 Tractament: la majoria dels pacients, fins al 80%,
poden ser tractats adequadament mitjançant
l'administració de compostos salins de
rehidratació oral forçada.
 La disenteria
 La disenteria és una malaltia de l'intestí., que s'inflama i ulcera causant dolor
abdominal, febre i diarrea.
 Transmissió:  mitjançant la contaminació de l'aigua, dels aliments i d'altres
substàncies. També les mosques que es posen sobre els excrements poden provocar
la infecció.
 Agents causants: Pot ser produïda per bacils del gènere Shigella (disenteria bacil·lar)
o per protozous del gènere Entamoeba (disenteria amèbica). Aquesta última és molt
freqüent en les regions tropicals i sol transmetre's a través d'aigües contaminades.
 Símptomes: inflamació de l'intestí causant dolor abdominal,
febre i diarrea, que pot tenir sang.

Tractament: restituir la deshidratació
produïda i reposar els minerals perduts.
 Salmonel·losi
 La salmonel·losi humana és una malaltia infecciosa produïda per bactèries
del gènere Salmonel·la.
 Transmissió: per aigua i aliments contaminats. Els aliments que poden
estar contaminats són sovint aliments d'origen animal, i inclouen totes les
carns, ous, peixos o mariscs crus o poc cuits, a més de la llet no
pasteuritzada i els derivats de la llet.
 Símptomes: comprèn un conjunt de quadres clínics la principal
manifestació dels quals és la gastroenteritis aguda. Es caracteritza per
produir diarrea, febre i dolors abdominals, acompanyats, de vegades, de
mal de cap i vòmits.
 El tractament consisteix a reposar els líquids i
minerals perduts per la diarrea
 Febre tifoide o tifus
 La febre tifoide, és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Salmonell
tiphy i altres espècies del gènere Salmonella.
 Transmissió: La ruta d'infecció del tifus és fruit de la transmissió del
bacteri a l'aigua o aliments que es contaminen amb restes fecals o
contaminades amb el bacteri i són ingerits.
 El període d'incubació és, de mitjana, d'unes poques hores a dos dies.
 Símptomes: fortes diarrees i vòmits que condueixen a una deshidratació
aguda del malalt que poden conduir a la mort si no és adequadament
tractat. També dolor abdominal i abatiment.
 Tractament: per antibiòtics.
 La tuberculosi
 Malaltia crònica molt contagiosa que afecta els pulmons i altres òrgans
(sistema nerviós, circulatori, ossos, articulacions,…etc).
 Agent causant: bacteri Mycobacterium tuberculosis. Els bacteris es poden
mantenir en estat latent durant mesos o anys provocant pocs símptomes.
 Transmissió: s'encomana per via aèria, quan les persones infectades
tussen, esternuden o escupen.
 Els símptomes clàssics són una tos crònica, amb
esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua
de pes.
 Tractament: amb fàrmacs antituberculosos
consistents en combinats d’antibiòtics.
 La sida
 Malaltia infecciosa més coneguda i temuda del nostre temps, que cursa
amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular.
 Els primers casos es van detectar al 1981.
 Constitueix una pandèmia (epidèmia a nivell mundial).
 Agent causant: el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest
virus es destrueix ràpidament fora del cos humà.
 Transmissió: per contacte sanguini; per relacions sexuals i de la mare al
fill durant el part.
 Infecta sobretot als limfòcits T CD4, cèl·lules del sistema immunitari.
 Símptomes: nombroses infeccions oportunistes, càncers, ...etc.
 Tractament: no hi ha cap tractament que curi la sida. Els tractaments
només ajuden a allargar molt la vida del pacient (antiretrovirals).
La sida
 La grip
 Malvalita infecciosa vírica de l’aparell respiratori .
 Agent causant: virus de la grip.
Una de les particularitats del virus de la grip és
la seva variabilitat genètica; que fan que no el
puguin reconèixer els anticossos formats
prèviament.
 Transmissió: es propaga per les microgotes que
s'escampen amb la tos i els esternuts de les
persones afectades.
 Símptomes: febre, faringitis, dolor muscular, mal de cap, feblesa i
malestar general. En casos greus, pot complicar-se amb pneumònia.
 La grip
 Tractament: consisteix en pal.liar els símptomes. El paracetamol i l’
àcid acetilsalicílic són els medicaments més útils per a la febre i el
dolor. Les vacunes poden ser útils, però només són efectives contra un
dels tipus de virus.
 Període d’incubació: La malaltia apareix entre les 18 o 72 hores
després de la primera infecció. Els símptomes acostumen a durar 5-6
dies.
 Per què no s'han de prendre antibiòtics?: Perquè
la grip és causada per un virus, i els antibiòtics
ataquen els bacteris. Els antibiòtics només són
recomanables en casos de presentar-se
sobreinfecció bacteriana.
 La grip
 Els virus que conformen la grip són de diferents tipus, i d'aquesta
barreja en resulta un tipus de virus diferent cada any, cosa que el fa
difícil de combatre. Això és el que crea les temudes pandèmies.
 Hipòcrates ja va descriure perfectament la grip
al segle V abans de Crist.
 La primera pandèmia de grip es va identificar
l’any 1580; fins a l’actualitat se’n han detectat diverses.
 Durant el segle XX va ser especialment dura la de 1918, que es
coneixia com la "grip espanyola"; el 1957 es va manifestar la "grip
asiàtica. Tots aquests noms responen a la creença popular sobre
l’origen de la infecció.
 Antígens i anticossos
 Anomenem antigen a qualsevol substància o part d’un organisme que
el sistema immune reconeix com a estranya i que desencadena la
producció d’anticossos. Generalment són proteïnes de la membrana o
de la paret de les cèl·lules, o estructures invasores.
 Els anticossos són proteïnes
produïdes pels limfòcits B ( un
tipus de glòbuls blancs que es
troben a la sang i al teixit limfàtic )
que contraresten els antígens. La
diversificació dels limfòcits permet
la producció d’anticossos específics
per a cada un dels milions
d’antígens possibles.
 Les vacunes

 Són preparats que ens protegeixen, de manera més o menys

permanent, contra una determinada malaltia.
 Les vacunes funcionen estimulant el nostre sistema immunològic a
desenvolupar anticossos que puguin contrarestar el microorganisme
que envaeixi el nostre cos i a produir cèl·lules de memòria.
 Es distingeixen dos tipus de vacunes:
 Vacunes d’immunització passiva.
 Vacunes d’immunització activa.
 Les vacunes d’immunització passiva
 El preparat conté anticossos contra l’agent causant de la malaltia.
 La protecció que ofereixen és immediata i de curta durada (de 3 a 6
mesos), el cos no desenvolupa memòria, de manera que el pacient
corre el risc de ser infectat més endavant pel mateix patogen.
 S’utilitza en el tractament de diversos tipus d'infecció aguda i per a
tractar enverinaments, quan no hi ha prou temps com perquè el cos
desenvolupi la seva pròpia resposta immunitària.
 Les vacunes d’immunització activa

 El preparat conté microorganismes morts o atenuats, a algun dels

seus antígens, de manera que el mateix organisme fabrica anticossos
contra l’agent causant de la malaltia.
 La protecció és de llarga durada.
 És una manera excel·lent de lluitar contra les malalties infeccioses.
 Amb un programa de vacunació a escala mundial s’ha aconseguit
eradicar la verola.
 Les vacunes
Per què són tan importants les vacunes?
 Cada vegada menys persones pateixen malalties infeccioses
greus gràcies a les vacunes.
 Gràcies a les vacunes, s’han pogut eradicar malalties
infeccioses que fa uns anys produïen grans epidèmies i morts,
com per exemple la verola. Altres malalties, com el xarampió o
la poliomielitis, tot i que no s’han eradicat del tot, hi ha molt
pocs casos.
 Si deixéssim de vacunar, aquestes malalties es podrien tornar
a estendre entre la població.
 
Les vacunes

Què pot passar si no ens vacunem?

 És molt important que ens vacunem per tal de protegir-nos de
malalties i per tal d’evitar de transmetre-les a altres persones.
 Si no ens vacunem i en alguna ocasió entrem en contacte amb el
microorganisme que causa la infecció, podem patir la malaltia.
Algunes d’aquestes malalties poden produir seqüeles importants o fins
i tot la mort.
 A més, en cas de patir la malaltia, podem encomanar-la a altres
persones i ocasionar un brot epidèmic.
Les vacunes

Les vacunes són perilloses?

 Els microorganismes que contenen les vacunes són capaços
d’activar el nostre sistema immunitari, però no tenen prou força
per produir la malaltia-
Les vacunes poden ocasionar efectes secundaris greus?
 El risc de patir un efecte secundari greu d’una vacuna és molt menor
que el risc de patir la malaltia si no ens vacunem.
Els antibiòtics
 Un antibiòtic és una substància fabricada per un microorganisme que
té la propietat de matar o d’impedir el creixement d’altres
microorganismes (bacteris o fongs).
 El descobriment dels antibiòtics començà amb Alexander Fleming.
 En 1940, H. Walter i E. Boris van aïllar la penicil·lina.
 En 1943 es va descobrir l’estreptomicina, primer antibiòtic eficaç
contra la tuberculosi.
 Els antibiòtics
 Els primers antibiòtics utilitzats eren produïts per microorganismes.
A hores d'ara la majoria dels antibiòtics són producte de síntesi i,
constantment, se n'obtenen de nous amb la finalitat d'assolir un
efecte antiinfecciós més eficaç i per tal d'eliminar al màxim els efectes
secundaris i tòxics
 Paral·lelament al descobriment de
nous antibiòtics, han anat
apareixent resistències per part
dels microbis patògens, fet que
obliga a la recerca constant de
noves formes antibiòtiques..