Malalties infeccioses Malalties infeccioses: són aquelles causades per microorganismes patògens : bacteris, virus, protozous i fongs.
Perquè aparegui una malaltia infecciosa el microorganisme ha d’entrar en
el nostre cos. Transmissió de les malalties infeccioses
Per contacte directe: el microorganisme passa d’una persona malalta
a una altra de sana. Ex malalties de la pell, malalties de l’aparell respiratori, malalties de transmissió sexual. Per mitjà de l’aigua: el còlera Per mitjà dels aliments: la salmonel·losi i l’hepatitis A Per mitjà d’animals. Els animals que poden transmetre malalties s’anomenen vectors: la malària Fases d’una malaltia infecciosa Infecció: el microorganisme arriba al cos, hi entra i es comença a reproduir. Període d’incubació: és el temps que transcorre des de la infecció fins que comencen a aparèixer símptomes. Període agut: la malaltia s’hi manifesta plenament, amb símptomes. Període de declivi: els símptomes de la malaltia van cedint. Convalescència: el pacient va refent les forces fins que torna a estar sa. Prevenció de les malalties infeccioses La millor manera de prevenir les malalties infeccioses és mirar d’evitar-ne la transmissió adoptant un seguit d’hàbits: No beure aigua de rieres i fonts que pogués estar contaminada. Conservar i manipular els aliments segons les normes que apareguin als envasos. Escalfar bé i, si és possible, bullir el menjar preparat. Rentar bé les verdures, les fruites i les hortalisses que s’hagin de menjar crues. Rentar-se les mans abans de menjar i manipular aliments. Utilitzar preservatiu quan es mantenen relacions sexuals. Malalties infeccioses més preocupants
Actualment les malalties infeccioses més preocupants per l’OMS són:
La Sida Malalties diarreiques (còlera i tifus) La tuberculosi La malària La SRAG (síndrome respiratòria aguda greu) El xarampió La poliomielitis Febres hemorràgiques d’Ebola i de Marburg Malalties infeccioses emergents La malària La malària o paludisme és una malaltia infecciosa de caràcter febril produïda per protozous del gènere Plasmòdium que s'encomana per picadura de mosquit normalment la femella del mosquit Anopheles. Els protozous infecten les cèl·lules del fetge i els eritròcits (globus vermells) de la sang, on es reprodueixen fins que trenquen les cèl·lules i surten. La malaria : transmisió Quan un mosquit Anopheles pica una persona malalta de malària, els protozous plasmòdium que aquest xucla amb la sang es reprodueixen sexualment als seus intestins i originen cèl·lules que van a parar a les glàndules salivals del mosquit. Quan aquest mosquit pica una persona sana, juntament amb la seva saliva injecta cèl·lules de plasmòdium que la infecten. La malaria: símptomes
Febre intensa, anèmia i calfreds degut al trencament massiu
d’eritròcits cada tres o quatre dies. Inflamació a la melsa per la proliferació de cèl·lules defensives. Dolor de cap o muscular. Decaïment Diarrea La malaria : diagnòstic El diagnòstic es fa amb l’observació de sang al microscopi.
Les taques de color violeta
són paràsits La malaria: prevenció
La millor manera de prevenir és evitar les picades dels mosquits
utilitzant mosquiteres ruixades amb insecticida. La malària: curació La malària es pot curar amb medicaments antipalúdics, però en zones on és endèmica la malaltia és habitual la reinfecció. També són necessaris antitèrmics i rehidratació. Actualment no existeix cap vacuna que previngui la malària, però es tracta d'un camp actiu d'investigació Les malalties diarreiques Són un dels problemes sanitaris més greus del món. Agents causants: microorganismes que viuen als intestins de les persones infectades. Contagi: via digestiva, en consumir aliments o begudes contaminades. Transmissió: per mitjà de l’aigua o aliments contaminats, a través de mosques (transporten els microorganismes a les potes) o per contacte amb les mans o la pell de les persones portadores sense higiene adequada. Símptomes: diarrees intenses que causen deshidratació i sovint acompanyades de vòmits. Si no es tracta la deshidratació es produeix la mort. Les més importants: còlera; disenteria; salmonel·losis i febre tifoide o tifus. Les malalties diarreiques Gracies a la potabilització de les aigües (per cloració o per ebullició), actualment les malalties diarreiques es presenten en el Primer Món només ocasionalment. Les més freqüents a Espanya són les salmonel·losis produïdes per la ingestió d'aliments contaminats (com ara ou o pollastre mal cuit o maioneses mantingudes fora de la nevera). No obstant això, en el món hi ha 1.100 milions de persones sense accés a aigua potable i 2.600 milions sense accés a instal·lacions de sanejament adequades. En aquestes condicions, no és estrany que es vagin produint brots epidèmics de malalties diarreiques, especialment a l'Àfrica subsahariana i a l'Índia, i que només el còlera causi la mort de més de 5.000 persones cada any. El còlera Malaltia infecciosa intestinal aguda. Transmissió: per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae. Període d'incubació curt, entre menys d'un dia i cinc dies. Símptomes: el bacteri produeix una enterotoxina que causa una diarrea molt aquosa, que pot conduir amb rapidesa a una greu deshidratació i a la mort si no es tracta amb rapidesa. La major part dels pacients també pateixen vòmits. Tractament: la majoria dels pacients, fins al 80%, poden ser tractats adequadament mitjançant l'administració de compostos salins de rehidratació oral forçada. La disenteria La disenteria és una malaltia de l'intestí., que s'inflama i ulcera causant dolor abdominal, febre i diarrea. Transmissió: mitjançant la contaminació de l'aigua, dels aliments i d'altres substàncies. També les mosques que es posen sobre els excrements poden provocar la infecció. Agents causants: Pot ser produïda per bacils del gènere Shigella (disenteria bacil·lar) o per protozous del gènere Entamoeba (disenteria amèbica). Aquesta última és molt freqüent en les regions tropicals i sol transmetre's a través d'aigües contaminades. Símptomes: inflamació de l'intestí causant dolor abdominal, febre i diarrea, que pot tenir sang. Tractament: restituir la deshidratació produïda i reposar els minerals perduts. Salmonel·losi La salmonel·losi humana és una malaltia infecciosa produïda per bactèries del gènere Salmonel·la. Transmissió: per aigua i aliments contaminats. Els aliments que poden estar contaminats són sovint aliments d'origen animal, i inclouen totes les carns, ous, peixos o mariscs crus o poc cuits, a més de la llet no pasteuritzada i els derivats de la llet. Símptomes: comprèn un conjunt de quadres clínics la principal manifestació dels quals és la gastroenteritis aguda. Es caracteritza per produir diarrea, febre i dolors abdominals, acompanyats, de vegades, de mal de cap i vòmits. El tractament consisteix a reposar els líquids i minerals perduts per la diarrea Febre tifoide o tifus La febre tifoide, és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Salmonell tiphy i altres espècies del gènere Salmonella. Transmissió: La ruta d'infecció del tifus és fruit de la transmissió del bacteri a l'aigua o aliments que es contaminen amb restes fecals o contaminades amb el bacteri i són ingerits. El període d'incubació és, de mitjana, d'unes poques hores a dos dies. Símptomes: fortes diarrees i vòmits que condueixen a una deshidratació aguda del malalt que poden conduir a la mort si no és adequadament tractat. També dolor abdominal i abatiment. Tractament: per antibiòtics. La tuberculosi Malaltia crònica molt contagiosa que afecta els pulmons i altres òrgans (sistema nerviós, circulatori, ossos, articulacions,…etc). Agent causant: bacteri Mycobacterium tuberculosis. Els bacteris es poden mantenir en estat latent durant mesos o anys provocant pocs símptomes. Transmissió: s'encomana per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen. Els símptomes clàssics són una tos crònica, amb esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. Tractament: amb fàrmacs antituberculosos consistents en combinats d’antibiòtics. La sida Malaltia infecciosa més coneguda i temuda del nostre temps, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular. Els primers casos es van detectar al 1981. Constitueix una pandèmia (epidèmia a nivell mundial). Agent causant: el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest virus es destrueix ràpidament fora del cos humà. Transmissió: per contacte sanguini; per relacions sexuals i de la mare al fill durant el part. Infecta sobretot als limfòcits T CD4, cèl·lules del sistema immunitari. Símptomes: nombroses infeccions oportunistes, càncers, ...etc. Tractament: no hi ha cap tractament que curi la sida. Els tractaments només ajuden a allargar molt la vida del pacient (antiretrovirals). La sida La grip Malvalita infecciosa vírica de l’aparell respiratori . Agent causant: virus de la grip. Una de les particularitats del virus de la grip és la seva variabilitat genètica; que fan que no el puguin reconèixer els anticossos formats prèviament. Transmissió: es propaga per les microgotes que s'escampen amb la tos i els esternuts de les persones afectades. Símptomes: febre, faringitis, dolor muscular, mal de cap, feblesa i malestar general. En casos greus, pot complicar-se amb pneumònia. La grip Tractament: consisteix en pal.liar els símptomes. El paracetamol i l’ àcid acetilsalicílic són els medicaments més útils per a la febre i el dolor. Les vacunes poden ser útils, però només són efectives contra un dels tipus de virus. Període d’incubació: La malaltia apareix entre les 18 o 72 hores després de la primera infecció. Els símptomes acostumen a durar 5-6 dies. Per què no s'han de prendre antibiòtics?: Perquè la grip és causada per un virus, i els antibiòtics ataquen els bacteris. Els antibiòtics només són recomanables en casos de presentar-se sobreinfecció bacteriana. La grip Els virus que conformen la grip són de diferents tipus, i d'aquesta barreja en resulta un tipus de virus diferent cada any, cosa que el fa difícil de combatre. Això és el que crea les temudes pandèmies. Hipòcrates ja va descriure perfectament la grip al segle V abans de Crist. La primera pandèmia de grip es va identificar l’any 1580; fins a l’actualitat se’n han detectat diverses. Durant el segle XX va ser especialment dura la de 1918, que es coneixia com la "grip espanyola"; el 1957 es va manifestar la "grip asiàtica. Tots aquests noms responen a la creença popular sobre l’origen de la infecció. Antígens i anticossos Anomenem antigen a qualsevol substància o part d’un organisme que el sistema immune reconeix com a estranya i que desencadena la producció d’anticossos. Generalment són proteïnes de la membrana o de la paret de les cèl·lules, o estructures invasores. Els anticossos són proteïnes produïdes pels limfòcits B ( un tipus de glòbuls blancs que es troben a la sang i al teixit limfàtic ) que contraresten els antígens. La diversificació dels limfòcits permet la producció d’anticossos específics per a cada un dels milions d’antígens possibles. Les vacunes
Són preparats que ens protegeixen, de manera més o menys
permanent, contra una determinada malaltia. Les vacunes funcionen estimulant el nostre sistema immunològic a desenvolupar anticossos que puguin contrarestar el microorganisme que envaeixi el nostre cos i a produir cèl·lules de memòria. Es distingeixen dos tipus de vacunes: Vacunes d’immunització passiva. Vacunes d’immunització activa. Les vacunes d’immunització passiva El preparat conté anticossos contra l’agent causant de la malaltia. La protecció que ofereixen és immediata i de curta durada (de 3 a 6 mesos), el cos no desenvolupa memòria, de manera que el pacient corre el risc de ser infectat més endavant pel mateix patogen. S’utilitza en el tractament de diversos tipus d'infecció aguda i per a tractar enverinaments, quan no hi ha prou temps com perquè el cos desenvolupi la seva pròpia resposta immunitària. Les vacunes d’immunització activa
El preparat conté microorganismes morts o atenuats, a algun dels
seus antígens, de manera que el mateix organisme fabrica anticossos contra l’agent causant de la malaltia. La protecció és de llarga durada. És una manera excel·lent de lluitar contra les malalties infeccioses. Amb un programa de vacunació a escala mundial s’ha aconseguit eradicar la verola. Les vacunes Per què són tan importants les vacunes? Cada vegada menys persones pateixen malalties infeccioses greus gràcies a les vacunes. Gràcies a les vacunes, s’han pogut eradicar malalties infeccioses que fa uns anys produïen grans epidèmies i morts, com per exemple la verola. Altres malalties, com el xarampió o la poliomielitis, tot i que no s’han eradicat del tot, hi ha molt pocs casos. Si deixéssim de vacunar, aquestes malalties es podrien tornar a estendre entre la població.
Les vacunes
Què pot passar si no ens vacunem?
És molt important que ens vacunem per tal de protegir-nos de malalties i per tal d’evitar de transmetre-les a altres persones. Si no ens vacunem i en alguna ocasió entrem en contacte amb el microorganisme que causa la infecció, podem patir la malaltia. Algunes d’aquestes malalties poden produir seqüeles importants o fins i tot la mort. A més, en cas de patir la malaltia, podem encomanar-la a altres persones i ocasionar un brot epidèmic. Les vacunes
Les vacunes són perilloses?
Els microorganismes que contenen les vacunes són capaços d’activar el nostre sistema immunitari, però no tenen prou força per produir la malaltia- Les vacunes poden ocasionar efectes secundaris greus? El risc de patir un efecte secundari greu d’una vacuna és molt menor que el risc de patir la malaltia si no ens vacunem. Els antibiòtics Un antibiòtic és una substància fabricada per un microorganisme que té la propietat de matar o d’impedir el creixement d’altres microorganismes (bacteris o fongs). El descobriment dels antibiòtics començà amb Alexander Fleming. En 1940, H. Walter i E. Boris van aïllar la penicil·lina. En 1943 es va descobrir l’estreptomicina, primer antibiòtic eficaç contra la tuberculosi. Els antibiòtics Els primers antibiòtics utilitzats eren produïts per microorganismes. A hores d'ara la majoria dels antibiòtics són producte de síntesi i, constantment, se n'obtenen de nous amb la finalitat d'assolir un efecte antiinfecciós més eficaç i per tal d'eliminar al màxim els efectes secundaris i tòxics Paral·lelament al descobriment de nous antibiòtics, han anat apareixent resistències per part dels microbis patògens, fet que obliga a la recerca constant de noves formes antibiòtiques..