LA

MALÀRIA

MIREIA FERRÉ TRAVÉ

CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI
1r BAT C
QUÈ ÉS LA MALÀRIA?
La malària és una malaltia provocada pel gènere Plasmodium (P.falciparum i P.vivax) que
es caracteritza per la presència de febre alta i anèmia. El paràsit es transmet a les
persones per mitjà de picades de mosquits anòfels femelles infectats. En general, la
malària és una malaltia curable si es diagnostica a temps i es tracta correctament.

Tot i això, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any 2020, 241
milions de persones van patir malària arreu del món, i d'aquestes, 627.000 van morir per
complicacions de la malaltia. La major part de les víctimes són infants que viuen en països
no desenvolupats.

La malaltia es troba per la major part de l'Àfrica subsahariana, la part central d'Amèrica del
Sud i el Pacífic oriental, però amb diferència és a l'Àfrica on es concentren més casos i
més morts. Existeixen zones on tant els mosquits com els mateixos protozous presenten
resistències als productes usats per al seu control o tractament. Això, juntament amb el fet
que des de fa uns anys hi ha un augment de la resistència als medicaments antipalúdics,
provoca que els programes destinats al control de la malaltia siguin cars, complexos i
sovint amb resultats limitats.

Des de l’octubre de 2021 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana

l’administració generalitzada de la vacuna antipalúdica RTS,S/AS01 als infants que viuen
en zones de transmissió entre moderada i intensa de paludisme per P.falciparum, tot i que
per desgràcia, no tots els infants poden accedir a posar-se-la per falta de recursos
econòmics.

TRANSMISSIÓ DE LA MALÀRIA
La malària es transmet d'una persona a l'altra per la picada de mosquits anòfels femelles
infectats. En els humans, la forma infectant del paràsit (que és esporozou) se’n va cap al
fetge, on creix i es converteix en merozoït, que afecta al torrent sanguini i infecta els
glòbuls vermells. Els paràsits es multipliquen dins dels glòbuls i, en el termini de 48 a 72
hores, es trenquen i infecten més glòbuls vermells..

Una altra via de transmissió és també a les transfusions de sang que és realitzen en
països on la malaltia es transmet intensament. 
SÍMPTOMES DE LA MALÀRIA

Després de la picada d’un mosquit infectat, hi ha un període d'incubació abans que

apareguin els primers símptomes. En la majoria dels casos varia de 7 a 30 dies.

La malaltia pot provocar molts símptomes diferents (cansament, dolor d’ossos, vòmits,
mal de cap, diarrea i altres) en què gairebé sempre sobresurt un període de febre alta
precedit de calfreds intensos.

En els països on els casos de malària són infreqüents, aquests símptomes poden
atribuir-se a altres malalties infeccioses comunes o quedar sense diagnosticar. La
febre prolongada, l’anèmia amb dèficit de plaquetes i la icterícia (color groguenc a la
pell i a les mucoses) obliguen a descartar el diagnòstic de malària fins a tenir evidència
del contrari.

La presència de símptomes neurològics, confusió mental, convulsions o problemes

respiratoris, són indicatius de malària greu (5% o més dels glòbuls vermells parasitats).
Una llista d’aquests signes i símptomes d’alarma inclou:

 Malària cerebral: conducta anormal, deliri, disminució o pèrdua de consciència,

convulsions i anormalitats neurològiques.

 Anèmia greu per la destrucció dels glòbuls vermells.

 Hemoglobina a l'orina.

 Síndrome del destret respiratori agut: reacció inflamatòria als pulmons.

 Disminució de la capacitat de coagulació de la sang.

 Pressió arterial baixa.

La malària greu és una emergència mèdica i s'ha de tractar urgentment.

DIAGNÒSTIC DE LA MALÀRIA

El diagnòstic i el tractament de la malària milloren la malaltia, eviten la mort i

contribueixen a reduir-ne la transmissió.

Durant un examen físic, el metge pot identificar una hepatomegàlia (augment de volum
del fetge) o una esplenomegàlia (augment de volum de la melsa).

El diagnòstic de malària es pot confirmar de diverses maneres: la més senzilla és

l’examen microscòpic d'una gota de sang (a vegades cal repetir-lo seriadament en
intervals de 6 a 12 hores), també existeixen altres proves ràpides.
TRACTAMENT DE LA MALÀRIA

La malària, normalment, és una emergència mèdica que requereix hospitalització.

La cloroquina és un antipalúdic històric que s'havia utilitzat amb freqüència.

Actualment, la presència de casos resistents freqüents ha portat a la introducció i l’ús
d’una àmplia bateria farmacològica. L'elecció del medicament depèn de l’origen
geogràfic del cas i del criteri mèdic.

A part dels fàrmacs, poden ser necessàries altres intervencions sanitàries de suport
vital, incloent-hi líquids intravenosos, transfusions i mesures de suport hemodinàmic i
respiratori.

Amb el tractament se solen obtenir bons resultats en la majoria dels casos de malària,
però davant de la infecció amb P. falciparum amb complicacions el pronòstic és greu.

PREVENCIONS PER EVITAR LA MALÀRIA

La majoria de les persones que habiten en zones on la malària és comuna han

desenvolupat una immunitat parcial a la malaltia. Els viatgers europeus, en canvi, han
de prendre medicaments preventius. És important anar al metge molt abans del viatge,
ja que el tractament pot començar una setmana abans de viatjar a l'àrea de risc i
continuar durant tot el desplaçament fins a un mes després de la tornada.

Com que tots els medicaments antipalúdics tenen efectes secundaris, una prescripció
personalitzada suposa l’avaluació de cada cas des d’un centre de vacunacions
internacionals o bé per facultatius amb coneixements específics. És molt important
prendre la quimioprofilaxi segons la pauta indicada i sense interrupcions.

Les dones embarassades i els nens són especialment vulnerables a la malaltia i s’ha
d’insistir en la importància de la quimioprofilaxi.

Les persones que prenen medicaments preventius antipalúdics poden patir la malaltia
en algun cas tot i que la possibilitat és baixa. Per tant, s'han de mantenir les mesures
per evitar les picades de mosquit: vestir roba de colors pàl·lids que cobreixi
completament braços i cames, aplicar repel·lents a les parts del cos descobertes,
desinsectar periòdicament l’habitació i dormir sota mosquiteres de malla tractades, si
pot ser, amb insecticides d'acció prolongada.