Professional Documents
Culture Documents
MALÀRIA
Tot i això, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'any 2020, 241
milions de persones van patir malària arreu del món, i d'aquestes, 627.000 van morir per
complicacions de la malaltia. La major part de les víctimes són infants que viuen en països
no desenvolupats.
La malaltia es troba per la major part de l'Àfrica subsahariana, la part central d'Amèrica del
Sud i el Pacífic oriental, però amb diferència és a l'Àfrica on es concentren més casos i
més morts. Existeixen zones on tant els mosquits com els mateixos protozous presenten
resistències als productes usats per al seu control o tractament. Això, juntament amb el fet
que des de fa uns anys hi ha un augment de la resistència als medicaments antipalúdics,
provoca que els programes destinats al control de la malaltia siguin cars, complexos i
sovint amb resultats limitats.
TRANSMISSIÓ DE LA MALÀRIA
La malària es transmet d'una persona a l'altra per la picada de mosquits anòfels femelles
infectats. En els humans, la forma infectant del paràsit (que és esporozou) se’n va cap al
fetge, on creix i es converteix en merozoït, que afecta al torrent sanguini i infecta els
glòbuls vermells. Els paràsits es multipliquen dins dels glòbuls i, en el termini de 48 a 72
hores, es trenquen i infecten més glòbuls vermells..
Una altra via de transmissió és també a les transfusions de sang que és realitzen en
països on la malaltia es transmet intensament.
SÍMPTOMES DE LA MALÀRIA
La malaltia pot provocar molts símptomes diferents (cansament, dolor d’ossos, vòmits,
mal de cap, diarrea i altres) en què gairebé sempre sobresurt un període de febre alta
precedit de calfreds intensos.
En els països on els casos de malària són infreqüents, aquests símptomes poden
atribuir-se a altres malalties infeccioses comunes o quedar sense diagnosticar. La
febre prolongada, l’anèmia amb dèficit de plaquetes i la icterícia (color groguenc a la
pell i a les mucoses) obliguen a descartar el diagnòstic de malària fins a tenir evidència
del contrari.
Hemoglobina a l'orina.
DIAGNÒSTIC DE LA MALÀRIA
Durant un examen físic, el metge pot identificar una hepatomegàlia (augment de volum
del fetge) o una esplenomegàlia (augment de volum de la melsa).
A part dels fàrmacs, poden ser necessàries altres intervencions sanitàries de suport
vital, incloent-hi líquids intravenosos, transfusions i mesures de suport hemodinàmic i
respiratori.
Amb el tractament se solen obtenir bons resultats en la majoria dels casos de malària,
però davant de la infecció amb P. falciparum amb complicacions el pronòstic és greu.
Com que tots els medicaments antipalúdics tenen efectes secundaris, una prescripció
personalitzada suposa l’avaluació de cada cas des d’un centre de vacunacions
internacionals o bé per facultatius amb coneixements específics. És molt important
prendre la quimioprofilaxi segons la pauta indicada i sense interrupcions.
Les dones embarassades i els nens són especialment vulnerables a la malaltia i s’ha
d’insistir en la importància de la quimioprofilaxi.
Les persones que prenen medicaments preventius antipalúdics poden patir la malaltia
en algun cas tot i que la possibilitat és baixa. Per tant, s'han de mantenir les mesures
per evitar les picades de mosquit: vestir roba de colors pàl·lids que cobreixi
completament braços i cames, aplicar repel·lents a les parts del cos descobertes,
desinsectar periòdicament l’habitació i dormir sota mosquiteres de malla tractades, si
pot ser, amb insecticides d'acció prolongada.