Atenció Higiènica5678

29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
El t cnic en atenci a persones en situaci de depend ncia ha d estar familiarit at amb les
principals infeccions que pot patir l usuari i qualsevol persona. Ha de con ixer la manera
com es transmeten les infeccions, aix com les fases del proc s infecci s i les principals
defenses per combatre-les.
Per evitar la transmissi de malalties s han de portar a terme unes precaucions est ndard
com, per exemple, els distints tipus d higiene de mans o la utilit aci d equips de protecci
individual per protegir-se a si mateix i l usuari. Tamb s han de tenir en compte situacions
especials en qu cal prendre mesures m s estrictes, com les precaucions per evitar la trans-
missi de les infeccions per contacte, per l aire o per gotes.
Una fecc es pot definir com la introducci en l organisme d elements pat gens que
s n capa os de desenvolupar-se en l hoste i de produir subst ncies t xiques.
Els age a ge entren a l organisme a trav s de diferents vies com la boca o les feri-
des, entre d altres.
Les a a e fecc e estan causades per microorganismes pat -

gens com virus, bacteris, fongs o proto ous, que entren al cos i es multi-
pliquen fins que causen la malaltia.
La prevenci d infeccions s un dels punts clau en l entorn sanitari. La majoria d infeccions

relacionades amb l atenci sanit ria solen ser f cils de curar, per de vegades poden ser
greus.
Un usuari pot contraure una fecc a durant la seva estada al centre assis-
tencial a causa del seu estat d bil i convalescent. Els usuaris grans, els malalts cr nics, els
ingressats de llarga durada o els usuaris amb defenses baixes s n m s susceptibles de patir
malalties infeccioses.
En l mbit hospitalari es poden produir infeccions pel tipus de cirurgia, per pres ncia de
procediments invasius (com un sondatge vesical), per estades hospital ries de llarga
durada, per estades hospital ries en ones d alt risc (UCI) o per incompliment dels proto-
cols de prevenci per part del personal o els pacients. Aquest tipus d infeccions solen alen-
tir o complicar la recuperaci del pacient. Les infeccions hospital ries m s comunes s n les
infeccions del tracte urinari, la pneum nia i les infeccions de les ferides quir rgiques.
Els usuaris i el personal sanitari poden reduir considerablement el risc d aparici d infecci-
ons amb un correcte seguiment dels protocols.
h ://i c. ec.ca / a e ial /FP/Rec /f _a d_ 03_/ eb/f _a d_ 03_h li de /WebC e / 2/a1/c i g .h l 1/34
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
La majoria de malalties infeccioses es transmeten d uns individus als altres i poden afectar
qualsevol persona.
Les malalties infeccioses s n la primera causa de

cada tres morts al m n.
Els microorganismes que poden causar les malalties infeccioses s anomenen microorganis-
mes pat gens. S n els agents patog nics externs que habiten en un altre sser viu anome-
nat e, i li provoquen danys o malalties. Tamb hi ha casos en els quals aquests micro-
organismes pat gens poden coexistir amb l hoste sense produir-li cap afectaci .
En ocasions una malaltia infecciosa pot estar causada per un microorganisme patogen
oportunista, que s aquell organisme que produeix dany nom s en determinades ocasions,
normalment quan la persona t les defenses baixes, s a dir, esta de da.
Aquests microorganismes solen formar part de la microflora habitual de la persona o de
l ambient. En els casos que el sistema immunitari no funciona correctament, aquesta
microflora es pot multiplicar i tamb colonit ar altres parts del cos.
Les malalties infeccioses es poden classificar de diverses maneres. Hi ha des d infeccions

locals, que afecten nom s una part del cos com la infecci d una ferida, fins a septic mies,
que es produeixen quan l agent patogen passa a la sang i es dissemina per tot el cos i pro-
voca quadres cl nics molt greus, o incl s la mort.
Hi ha diferents tipus d infeccions:
I fecc c e . S n infeccions, generalment comunes, que s adquireixen

en la comunitat, fora de l mbit hospitalari o m dic. Per exemple, la grip o la gastroen-
teritis. Tamb poden ser m s greus i amb un potencial perill de contagi que pot afectar
la comunitat. Per exemple, la SIDA, les malalties de transmissi sexual o la Covid-19.
I fecc c a . S n infeccions adquirides en un hospital o centre m dic
per un malalt en el qual la infecci no estava present ni s estava incubant en el
moment de l ingr s. Tamb compren les infeccions adquirides per part del personal
del centre assistencial.
I fecc e . S n infeccions que afecten persones amb el sistema
immunol gic debilitat, com per exemple les candidiasis.
I fecc e e ge . S n infeccions que estaven controlades mitjan ant la vacu-
naci , per que tornen a apar ixer a causa de l augment de mobilitat entre pa sos. Per
exemple, el xarampi o la dift ria.
I fecc de a ge . S n infeccions importades d altres llocs del m n, com la
mal ria o el dengue.
L agent infecci s pot ser variat, ja que des de virus fins a microorganismes pluricel lulars
complexos poden produir malalties en els humans.
Els agents infecciosos poden ser bacteris, virus, fongs o proto ous:
Bac e
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Poden causar malalties mitjan ant invasi directa o mitjan ant la producci de e .
Els bacteris s n un grup de microorganismes molt divers i s dif cil donar unes caracter s-
tiques generals. Es tracta de microorganismes procariotes unicel lulars que presenten for-
mes molt diverses (vegeu figura 1) com cocs, bacils, vibrions, coccobacils, espirils o espiro-
quetes.
F 1.1. Formes bacterianes
OpenStax Microbiology
En condicions normals, els bacteris no causen dany en l organisme, com per exemple els de
la flora intestinal (E che ch a), per n hi ha alguns que poden produir malalties:
S a h c cc a e : Pot causar diverses malalties infeccioses, com per exemple

infeccions en la pell, intoxicacions aliment ries, pneum nia o incl s septic mia.
C d e a : Causa el t tan, que s una intoxicaci aguda produ da per una
neurotoxina del bacteri. El t tan produeix contraccions doloroses en els m sculs
voluntaris de tot el cos.
M c bac e be c : Causa la tuberculosi, malaltia que normalment afecta els
pulmons, encara que tamb pot afectar altres parts del cos com els ronyons, la
columna vertebral o el cervell.
Leg e a e h a: Causa la legionel losi. Els casos greus poden desencadenar
una pneum nia i incl s la mort. El contagi es sol produir per vapor infectat provinent
d instal lacions com per exemple les d aire condicionat. Tenen molta import ncia els
brots de l entorn hospitalari. Aquesta malaltia no es contagia de persona a persona.
Sa e a h : Causa la febre tifoidea, que s una infecci que cursa amb diarrea,
erupci cut nia, febre i mal de cap. La via de transmissi s fecal-oral, quan l aigua o
el menjar estan contaminats per femta d individus infectats.
S n un grup d agents infecciosos submicrosc pics que parasiten les c l lules de plantes,
animals i bacteris. Un virus est constitu t per ARN o per ADN i ha de ser un par sit, s a
dir, per multiplicar-se necessita els compostos de les c l lules en les quals penetra (vegeu
figura 1).
F 1.2. Virus
Un virus madur totalment format s anomena i consta d un nucli central constitu t

per ADN o ARN envoltat per una coberta proteica o c da. En virus m s complexos
aquesta c psida s constitu da per nombroses agrupacions de subunitats proteiques ano-
menades ca e .
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Un gran nombre de malalties infeccioses s n produ des per virus. Fins i tot varietats d un
mateix grup poden provocar malalties diferents. Els virus tenen la caracter stica de ser
canviants, perqu el seu material gen tic posseeix una gran capacitat per mutar. Apareixen
amb freq ncia nous virus que poden perdre virul ncia o b guanyar-la. Aquest s el cas
del virus de la grip, del qual peri dicament apareixen noves varietats que estenen la malal-
tia entre la poblaci .
Els virus colonit en les c l lules dels teixits vius de l hoste i es multipliquen.
Vegeu-ne alguns exemples:
Virus del xarampi : causa el xarampi , una malaltia v rica aguda caracterit ada per
una erupci vermellosa a la pell que pot cobrir tot el cos. s molt contagiosa i s incuba
a les c l lules de la faringe i als conductes respiratoris.
Virus de la immunodefici ncia humana (VIH): causa la sida, o s ndrome d immunode-
fici ncia adquirida, una malaltia que destrueix el sistema immunitari. Tenir el virus no
s el mateix que tenir la sida. Les persones seropositives poden tenir el virus i passar
molts anys sense tenir s mptomes de la malaltia. Les persones seropositives poden
transmetre el virus a altres persones.
Ebolavirus: causa l bola, una malaltia molt greu, fins i tot mortal. Els s mptomes
poden ser febre, diarrea, v mits i sagnat. El virus es transmet a l sser hum per ani-
mals salvatges (ratpenats) o b de persona a persona. S han donat diversos brots a
l frica.
Virus de l hepatitis B (VHB): s una malaltia que afecta exclusivament el fetge. Pot
produir hepatitis B aguda. En la majoria dels casos s elimina el virus i es cura la malal-
tia abans de sis mesos, sense seq eles. En aquests casos s adquireix immunitat. Per
en alguns casos es produeix l hepatitis B cr nica, que pot produir cirrosi o c ncer de
fetge. En aquest cas la persona es converteix en portadora de la malaltia per a tota la
vida.
Coronavirus SARS-CoV: causa la Covid-19. Aquest virus pot cursar amb infeccions
respirat ries comunes com el refredat o de m s greus com la s ndrome respirat ria
aguda severa (SARS) o la s ndrome respirat ria de l Orient Mitj (MERS). Pot afectar
tant persones com animals.
F g
Els fongs s n organismes molt diversos. Poden constar de c l lules eucariotes unicel lulars
com llevats o floridures o pluricel lulars com els bolets. Les infeccions produ des pels fongs
s anomenen c .
Normalment les micosis s n superficials i afecten la pell, les mucoses, els cabells i les
ungles, encara que de vegades poden ser micosis sist miques que afecten tot el cos, nor-
malment en persones que tenen el sistema immunitari comprom s. Normalment la via de
transmissi s indirecta, a trav s d objectes inanimats com aliments, tovalloles
Algunes malalties produ des per fongs s n:
Candidiasi: s una de les infeccions per fongs m s freq ents. El m s com s Ca d da

a b ca , que s un fong en forma de llevat que es reprodueix a la pell i les mucoses
digestiva i genital. Solen provocar infeccions oportunistes que normalment es mani-
festen amb lesions mucocut nies encara que tamb hi pot haver manifestacions sist -
miques (vegeu figura 1).
Aspergilosi: moltes esp cies de fongs que es troben a tot arreu pertanyen al g nere
A e g . La majoria no s n pat genes, per algunes causen l aspergilosi, que nor-
malment afecta el sistema respiratori, per els s mptomes i la gravetat s n molt vari-
ats. Sol afectar persones immunodeprimides.
F 1.3. Candida albicans
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
OpenStax Microbilogy
Els proto ous s n un grup d organismes microsc pics que inclou esp cies generalment
unicel lulars eucariotes o b que formen col nies on cada c l lula conserva la seva pr pia
capacitat reproductora. N hi ha de diverses formes, per la forma t pica s esf rica. S allar-
guen i polarit en a mesura que evolucionen.
Exemples de malalties provocades per proto ous:
Amebiasi: s una infecci intestinal causada pel par sit E a eba h ca.
Aquest par sit pot viure al budell gruixut sense causar malaltia. En determinades oca-
sions pot envair la paret del c lon i causar colitis i disenteria aguda o cr nica. En
alguns casos pot diseminar-se pel torrent sanguini i arribar al fetge.
Giardiasi: s una infecci intestinal causada pel par sit G a d a a b a que afecta
l intest prim dels humans. Aquest par sit viu en el s l, els aliments i l aigua. La infec-
ci ocorre en empassar-se el par sit. Normalment causa s ndromes gastrointestinals
amb diarrea (vegeu figura 1).
Mal ria: la mal ria o el paludisme es produeix per diferents esp cies de par sits del
g nere P a d . Aquesta malaltia es transmet a l sser hum mitjan ant vectors,
la picada del mosquit femella del g nere A he e . s una malaltia de ones tropi-
cals. Pot ser mortal, encara que s una malaltia que es pot prevenir i curar.
F 1.4. Giardia lamblia
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Des del punt de vista epidemiol gic, les caracter stiques m s rellevants dels agents infecci-
osos s n:
I fec a : capacitat d un organisme d allotjar-se en un hoste susceptible, cr ixer i

reproduir-s hi, causant o no malaltia. Per exemple, el virus del xarampi t una infec-
tivitat elevada.
Pa ge c a : capacitat d un agent infecci s de produir malaltia en un hoste suscep-
tible. Per exemple, el virus del xarampi t una patogenicitat elevada.
V c a: capacitat d un agent infecci s de produir un dany sever o malaltia greu.
Per exemple, el virus de la r bia s molt virulent.
Le a a : capacitat que t un agent infecci s de produir la mort. Per exemple, el virus
de la r bia s molt letal.
P de a g c ge c a : capacitat d un agent infecci s de provocar
un cert grau de resist ncia en l hoste que ha enva t. Per exemple, el virus de la influ-
en a produeix poca o cap immunitat, per el virus del xarampi produeix una immu-
nitat duradora.
M ac : caracter stica que tenen alguns ssers vius de canviar algunes de les seves
propietats i transmetre-les a successives generacions conservant-ne l especificitat.
La cadena epidemiol gica s una eina que permet identificar cadascuna de les baules que
intervenen en el mecanisme de transmissi d una malaltia per identificar on es pot actuar,
aplicant mesures de prevenci i control, i evitar-ne l aparici .
Aquesta cadena s la ruta que segueix l agent infecci s des de la font d infecci fins a
l hoste (vegeu figura 1). La infecci representa l entrada i el desenvolupament d un agent
infecci s en l hoste.
F 1.5. La cadena epidemiol gica
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Per al desenvolupament d una infecci es necessiten cinc factors essencials:
1. Reservori o font d infecci : proced ncia de l agent infecci s.

2. Porta de sortida: lloc del reservori per on surt l agent infecci s.
3. Via de transmissi : via de pas des del reservori a l hoste.
4. Porta d entrada: lloc per on entra l agent en l hoste.
5. Hoste susceptible
1. Re e f d fecc
El reservori s el lloc on viu i es multiplica l agent causal. Aquest lloc pot ser una persona,
un animal, un insecte, una planta, l aigua
La font d infecci s tot sser viu que allotja i dissemina l agent infecci s. Per tant, s l ele-
ment directament infectant des del qual l agent infecci s passa al nou hoste susceptible. En
general les malalties transmissibles en els ssers humans tenen com a font d infecci al
mateix home. El segon grup que actua com a reservori s n els animals.
Els reservoris humans que actuen com a font d infecci poden ser:
Ca c c : s n persones que pateixen la malaltia amb els seus signes i s mpto-

mes.
Ca bc c : s n persones amb l agent infecci s, per que no desenvolupen
clarament la malaltia. Per tant, s n agents m s perillosos que els casos cl nics des del
punt de vista epidemiol gic, ja que deambulen lliurement i mantenen contacte amb
altres persones.
P ad : s n persona amb l agent infecci s present, per que no presenten cap
signe ni s mptoma de la malaltia. Constitueixen una font potencial d infecci per a
altres persones. Des del punt de vista epidemiol gic els portadors representen major
risc que els casos cl nics i subcl nics. Segons el temps durant el qual els portadors
poden transmetre la malaltia, es poden considerar:
P ad e e de d c bac o en fase de convalesc ncia: allotgen o

transmeten els microorganismes durant un per ode de temps (en general curt).
P ad c c : allotgen o transmeten els microorganismes durant llargs
per odes de temps. Pot ser tota la vida.
Els e e a a que actuen com a font d infecci poden causar les malalties
infeccioses conegudes com . En condicions normals aquestes malalties es trans-
meten d animal a animal, per l home pot ser un hoste accidental.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
2. P a de da
La porta de sortida s el lloc espec fic per on surt l agent infecci s des de la font d infecci
(vegeu figura 1). Normalment la porta de sortida s nica, per en ocasions pot ser m lti-
ple, depenent de l agent infecci s i del sistema immunol gic de la font d infecci .
F 1.6. Porta de sortida
La porta de sortida pot ser:
Pe a e . La porta de sortida permanent m s important s la respirat ria, repre-

sentada per la boca, el nas i el coll (vies respirat ries superiors). Constitueix una
forma constant d eliminaci d agents infecciosos.
I e e . Les portes de sortida intermitents s n m s f cils de controlar ja que
l agent infecci s no s elimina constantment. Entre les portes intermitents es troben la
intestinal, l urin ria, la mam ria, la pell i les mucoses.
E ac ec ca. En ocasions, l agent no s capa de deixar la font d infecci
de manera espont nia. En aquests casos per a la seva sortida necessita alguna ajuda,
per exemple a trav s de ferides o mitjan ant la picadura d un vector.
3. V e de a
Una vegada l agent infecci s ha sortit de la font d infecci , ha de tenir un mitj de trans-
port per traslladar-se cap a un hoste susceptible que garanteixi la seva viabilitat. Es pot
dividir en dos tipus: via directa i via indirecta:
T a d ec a: l agent infecci s passa d una persona a un altra sense cap

intervenci . Per exemple, quan hi ha contacte f sic directe entre la font d infecci i
l hoste susceptible. Una altra forma de transmissi directa es dona mitjan ant la inha-
laci de l agent infecci s exhalat per una altra persona per tos o esternuts. Altres vies
directes poden ser la transfusi sangu nia, la infecci transplacent ria de la mare al
fetus o la lact ncia.
T a d ec a: el reservori i l hoste no estan a prop. La via de transmissi
indirecta es dona a trav s de vehicles inanimats com l aigua, la llet, els aliments, el s l,
l aire, la pols, o els f mits (objectes d s personal com a font d infecci : coberts, llen-
ols, tovalloles ) i a trav s de vehicles animats com els vectors (vegeu figura 1).
Requereix dues premisses:
L organisme infectant ha de ser capa de sobreviure un determinat temps fora del

cos.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Ha d haver-hi algun vehicle mitjan ant el qual es pugui traslladar d un organisme
a un altre.
F 1.7. Via de transmissi indirecta
4. P ade ada
La porta d entrada s el lloc per on entra l agent infecci s a l hoste. Generalment coincideix
amb les portes de sortida. Per tant, hi ha portes permanents, com la respirat ria, i portes
intermitents, com la digestiva o urin ria, la pell i les mucoses. L entrada de l agent infec-
ci s a l hoste es pot produir mitjan ant ingesti , inhalaci , injecci percut nia o a trav s de
les mucoses o la placenta (vegeu figura 1).
F 1.8. Porta d entrada
5. H e ce be
La baula final de la cadena epidemiol gica s l hoste susceptible, que s la persona o ani-
mal que pot adquirir la malaltia per no tenir resist ncia ni immunitat.
La susceptibilitat de l hoste dep n de determinades caracter stiques com l edat, el sexe, el

grup tnic, la gen tica, el comportament cultural, les condicions ambientals i geogr fiques,
la nutrici , l equilibri hormonal i la pres ncia d una malaltia concurrent o la immunitat
adquirida.
La transmissi d una malaltia a una persona sana s anomena c ag . Una vegada l agent
patogen entra en contacte amb l hoste pot esdevenir-se la infecci . La infecci consta d una
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
s rie de per odes o fases:
1. Pe de d c bac a c a. Per ode de temps que transcorre des del moment

en el qual l agent patogen comen a la infecci fins que es produeixen les primeres
manifestacions de la malaltia. La durada d aquest per ode dep n de la infecci . Per
exemple, la SIDA t un per ode d incubaci molt llarg, de 3 a 10 anys.
2. Pe de d e a . Per ode de temps que transcorre des que es produeixen les manifes-
tacions de la malaltia fins que comencen a desapar ixer.
3. Pe de de c a e c c a. Per ode de temps en el qual el cos ha eliminat l agent
patogen i l organisme comen a a recuperar la salut.
En ocasions l organisme no pot combatre la infecci i es produeix la mort. En altres ocasi-
ons no s aconsegueix eliminar del tot l agent patogen del cos i aquest queda en estat
a e . Quan l organisme est immunodeprimit pot produir e fecc , com per
exemple el virus herpes ster.
De vegades la persona que ha patit la malaltia es converteix en un e e , s a dir, no

pateix la malaltia per la pot encomanar a altres persones.
El e a a s un conjunt d estructures i processos biol gics que s encarre-

guen de protegir l organisme davant els microorganismes o qualsevol mol cula aliena al
propi organisme. La a s la capacitat dels organismes per fer front a aquestes
subst ncies.
Per tant, el sistema immunitari s la defensa del nostre cos davant les infeccions. Per aju-
dar al sistema immunitari a fer front a les infeccions, s ha de fer un s adequat d antibi -
tics i vacunes. A m s, s molt important prendre una mesures preventives per disminuir el
risc de contraure malalties infeccioses.
El sistema immunitari actua contra qualsevol agent extern a l organisme. Aquestes subs-
t ncies que desencadenen la resposta immunit ria s anomenen a ge .
La immunitat pot ser de diferents tipus:
Na a (o innata) quan s adquireix per mitjans biol gics.
Ac a: l organisme desenvolupa anticossos espec fics quan es troba amb un

antigen. En alguns casos pot durar tota la vida. Per exemple, quan el virus de la
varicel la entra a l organisme aquest fabrica anticossos que hi resten tota la vida i
per aquest motiu no es pateix la malaltia m s d una vegada.
Pa a: immunitat pr pia del fetus o del nad . La subministra la mare a trav s
de la placenta o de la llet i dura nom s unes poques setmanes, el temps que duren
els anticossos.
A f c a (o adquirida) quan s adquireix mitjan ant una ter pia o un tractament.
Ac a: s n les vacunes. S estimula l organisme per a la producci d anticossos

espec fics quan se li subministren els pat gens de forma atenuada. Es tracta d una
mesura preventiva.
Pa a: s la seroter pia. Consisteix a subministrar un s rum sanguini, que
cont anticossos, fabricats per un donador immune. Aquest donador s un altre
animal al qual pr viament se li han injectat agents que causen la malaltia perqu
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
fabriqui anticossos contra aquests pat gens. La seva durada s limitada. Un
exemple s el s rum contra la picada d una serp.
Davant la invasi de microorganismes l organisme presenta tres formes de defensa: pell i

mucoses, resposta immunit ria inespec fica i resposta immunit ria espec fica. La primera
barrera a superar s la dels teixits que conformen els rgans externs, s a dir, la pell i les
mucoses. Si aconsegueix superar aquestes barreres, es troba amb una resposta immunit -
ria inespec fica constitu da per unes c l lules anomenades e c c , o gl buls blancs, o
per mol cules com les prote nes del sistema del complement. Si no se supera la infecci ,
apareix l ltima resposta, la m s efica , la e a a e ec f ca: aqu
intervenen unes prote nes (anticossos o immunoglobulines) i unes c l lules que produei-
xen anticossos (limf cits B) o que estimulen i regulen la resposta (limf cits T).
Els antibi tics s n f rmacs que s utilit en en el tractament i la prevenci de malalties infec-
cioses produ des per bacteris. Per no s ha d abusar de l s d antibi tics, ja que poden tenir
conseq ncies negatives. Per exemple, els bacteris poden modificar-se gen ticament i fer-
se resistents als antibi tics.
Per fer un bon s dels antibi tics cal tenir clar:
Nom s s n efectius en el tractament d infeccions produ des per bacteris.

No s n efectius en el tractament d infeccions causades per virus, com la grip o els
refredats.
Nom s s han de prendre amb prescripci m dica, seguint les pautes d administraci
prescrites.
Les vacunes s n medicaments que protegeixen de futures infeccions. S obtenen a partir de

microorganismes que quan s introdueixen en el cos de persones sanes, aquestes generen
anticossos contra aquests microorganismes. Si en un futur es produeix una infecci , la per-
sona ja t les defenses per contrarestar-la.
Gr cies a les vacunes s han pogut eradicar moltes malalties infeccioses, com la verola.
D altres malalties, com el xarampi o la poliomelitis, tot i que no s han eradicat del tot n hi
ha molt pocs casos.
Per evitar el contagi, en general, es poden seguir les seg ents recomanacions:
Rentar-se les mans molt sovint amb aigua i sab o amb una soluci alcoh lica.
En esternudar o tossir, posar el col e davant de la boca.
Romandre a casa quan s est malalt.
Netejar les ferides immediatament amb aigua i sab .
Rentar b els aliments, sobretot fruites i verdures.
Beure aigua d ampolla si es viatja a l estranger.
Evitar les infeccions de transmissi sexual amb l s correcte del preservatiu.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Els professionals de la salut tenen un paper clau per reduir la propagaci de la malaltia,
minimit ar les complicacions i disminuir els resultats adversos per als usuaris. En limitar
la disseminaci de microorganismes s aconsegueix trencar la cadena de transmissi -infec-
ci . La pr ctica de l a a inclou totes les activitats per prevenir la infecci o trencar la
cadena d infecci .
L as psia m dica, o t cnica de neteja, consisteix en procediments i pr ctiques que reduei-

xen el nombre i la transfer ncia d agents pat gens. L as psia quir rgica, o t cnica est ril,
inclou pr ctiques que serveixen per comptar amb objectes i ones lliures de microorganis-
mes i mantenir-los de la mateixa manera.
Les precaucions b siques i les precaucions per evitar la transmissi s n una altra part
important de la protecci dels usuaris i els professionals de la salut per prevenir que la
infecci es propagui.
La higiene de mans constitueix la forma m s eficaç

per ajudar a prevenir la disseminaci de microorga-
nismes.
Les eca c e da d s n el conjunt de principis higi nics

b sics per evitar la transmissi de microorganismes vehiculit ats per
sang o fluids org nics.
Els objectius de les precaucions est ndard s n:
Prevenir la infecci /colonit aci per microorganismes d especial import ncia en tots
els usuaris, independentment del seu diagn stic o estat infecci s.
Prevenir l exposici parenteral de les mucoses i la pell no intacta dels treballadors
sanitaris a les infeccions que s encomanen per la sang o altres l quids org nics.
Minimit ar el risc de transmissi de microorganismes que s eliminen per via respira-
t ria mitjan ant gotes.
Quant a l aplicaci d aquestes mesures:
S han d aplicar a tots els usuaris, sigui quin sigui el nivell de sospita de confirmaci
d una possible infecci , i en qualsevol tipus de centre sanitari.
S han d aplicar sempre que hi pugui haver contacte amb sang, secrecions, excrecions,
pell no ntegra i membranes mucoses.
S han d aplicar en usuaris i acompanyants que presentin signes de malaltia de les vies
respirat ries (tos, esternuts, rinorrea o producci de secrecions respirat ries).
S han de seguir una s rie de normes en els seg ents aspectes:
1. Higiene de les mans

2. Equips de protecci personal
3. Exposici accidental a sang i fluids org nics
4. Mesures per evitar la transmissi de microorganismes en unitats i serveis especials
(quir fans i reanimaci , servei de diagn stic per la imatge, ambul ncies, lliteres, cadi-
res, grues)
5. Higiene respirat ria
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
6. Pr ctiques segures en l administraci d injeccions
7. Pr ctiques segures per a puncions lumbars
8. Habitaci i material del malalt
Hi ha una s rie de mesures higi niques generals que el personal del centre ha de tenir pre-
sent en l atenci a les persones ingressades als centres sociosanitaris per protegir la seva
salut i la salut de l usuari, evitar transmissi de g rmens i reduir infeccions en el centre.
Aquestes mesures s n:
Les mans han d estar netes i ben cuidades.

Les ungles han d estar netes, curtes i sense esmalt.
Cal evitar anells i polseres, ja que dificulten la neteja i s n vehicle de g rmens.
Cal canviar-se els guants per a cada usuari i cada procediment.
S ha de portar el cabell recollit i l uniforme net, i canviar-lo sempre que sigui neces-
sari.
Cal portar cal at espec fic per al centre.
Si s utilit en col nies, han de ser discretes. S ha d evitar l s de perfums i desodorants
forts.
Les mans s n la principal font de transmissi de microorganismes. Per tant, la higiene de

les mans s la mesura m s important d efic cia provada per evitar la transmissi de malal-
ties infeccioses. D acord amb l Organit aci Mundial de la Salut (OMS) hi ha cinc moments
per a la higiene de les mans en els professionals sanitaris (vegeu figura 1):
1. Abans de tenir contacte directe amb l usuari.

2. Abans de fer una t cnica as ptica o de manipular un dispositiu invasiu, malgrat l s de
guants.
3. Despr s de tenir contacte amb algun fluid o secreci corporal.
4. Despr s de tenir contacte amb l usuari.
5. Despr s de tenir contacte amb l ambient inanimat del voltant de l usuari.
F 1.9. Els 5 moments per a la higiene de mans (OMS)
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
L objectiu de la higiene de les mans s eliminar la brut cia, la mat ria org nica i la flora
transit ria, per aconseguir un elevat grau d as psia. Existeixen diferents t cniques de ren-
tat de mans.
1. Re a g c de a (vegeu figura 1)
PRO OCOL DE REN A HIGI NIC DE MAN

Rentat higi nic de mans amb aigua i sab dermatol gic.
OBJEC I
Eliminar les restes de mat ria orgànica, pols o qualsevol altra brut cia de les mans abans i des-
pr s de tot tipus de pràctica sanitària.
MA ERIAL NECE ARI
Sab dermatol gic
Paper de mans d un sol s
Aigua corrent
PROCEDIMEN
1. Obrir el pas d aigua i mullar-se les mans i els canells.
2. Aplicar el sab .
3. Ensabonar mans i canells, intensificant en els espais interdigitals, dits i les ungles durant 15
segons.
4. Esbandir amb aigua abundant.
5. Eixugar les mans, canells i espais interdigitals.
6. Tancar l aixeta amb una tovallola de paper d un sol s o amb el colze.
OB ER ACION
S ha de realitzar el rentat higi nic de mans al comen ar i acabar la jornada laboral.
S ha de realitzar el rentat higi nic de mans abans i despr s de les accions seg ents:
- Realitzar extraccions sangu nies.
- Utilitzar guants nets.
- Revisar vies urinàries, vasculars i respirat ries.
- Menjar.
- Preparar de la medicaci .
- Utilitzar el vàter.
2. Re a a c de a (vegeu figura 1)
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Trobareu la versi imprimible d aquest i altres proto-

cols als annexos de la unitat.
PRO OCOL DE REN A AN I P IC DE MAN

Rentat antis ptic de mans amb aigua i sab antis ptic.
OBJEC I
Destruir els microorganismes pat gens existents a les mans.
MA ERIAL
Sab antis ptic
Paper de mans d un sol s
Aigua corrent
PROCEDIMEN
1. Obrir el pas d aigua i mullar-se les mans i els canells.
2. Aplicar el sab antis ptic.
3. Ensabonar mans i canells, intensificant en els espais interdigitals, dits i les ungles durant 15
segons.
4. Esbandir amb aigua abundant.
5. Eixugar les mans, canells i espais interdigitals.
6. Tancar l aixeta amb una tovallola de paper d un sol s o amb el colze.
OB ER ACION
S ha de realitzar el rentat antis ptic abans de col locar-se els guants est rils.
S ha de realitzar el rentat antis ptic abans de realitzar t cniques invasives amb l usuari:
- Inserci de cat ters
- Extracci d hemocultius
- Inserci de cat ters urinaris
- Pràctica de cures
- Aspiraci bronquial
S ha de realitzar el rentat antis ptic abans del contacte amb usuaris immunodeprimits en situaci-
ons de risc de transmissi .
S ha de realitzar el rentat antis ptic davant de brots epidemiol gics.
S ha de realitzar el rentat antis ptic davant usuaris amb criteris d a llament.
S ha de realitzar el rentat antis ptic despr s de contacte amb material o superf cie potencialment
contaminat.
F 1.10. Rentat de mans higi nic o antis ptic
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Clinical Procedures for Safer Patient Care
3. Re a de a a b c ac ca (vegeu figura 1)

PRO OCOL D HIGIENE DE MAN AMB OL CI ALCOH LICA

Rentat de mans amb soluci alcoh lica.
OBJEC I
Destruir els microorganismes pat gens existents a les mans.
MA ERIAL
Soluci alcoh lica
PROCEDIMEN
1. Apliqueu entre 3 ml i 5 ml del producte al palmell d una mà.
2. Friccioneu tota la superf cie de les mans i dits durant 30 segons i/o fins que les mans s assequin,
vetllant que sempre s ha de:
Friccionar palmell contra palmell.
Friccionar palmell de la mà dreta sobre el dors de la mà esquerra, i a l inrev s.
Friccionar palmell amb palmell amb els dits entrella ats.
Friccionar el dors dels dits contra el palmell oposat, amb els dits travats.
Friccionar per rotaci el polze esquerre dins del palmell dret, i a l inrev s.
Friccionar per rotaci les puntes dels dits units sobre el palmell de la mà contrària, i a l inrev s.
OB ER ACION
Si les mans no estan visiblement brutes, cal fer servir un producte a base d alcohol en les situaci-
ons seg ents:
Abans de tot contacte directe amb l usuari.
Abans de donar-li una medicaci .
Abans d inserir una sonda vesical, cat ters venosos perif rics o altres procediments invasius que
no requereixin un rentat quir rgic.
Despr s del contacte amb la pell ntegra de l usuari, per exemple despr s de prendre el pols, la
temperatura, la pressi sangu nia, d al ar l usuari, etc.
En canviar de procediment en un mateix usuari.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Despr s del contacte amb objectes inanimats del voltant immediat de l usuari.
Abans i despr s d utilitzar els guants.
A l entrar i sortir d una habitaci amb mesures d a llament.
F 1.11. Rentat de mans amb soluci alcoh lica
Un equip de protecci personal o e de ecc d d a (EPI) s un equip

destinat a ser portat o subjectat pel treballador per protegir-lo davant d un o diversos ris-
cos que puguin comprometre la seva seguretat o salut, aix com qualsevol complement o
accessori destinat a aquesta finalitat.

Es recomana fer un rentat de mans amb sab normal

despr s de cada 10 aplicacions de soluci alcoh lica.
En el sector sanitari es requereixen barreres higi niques per evitar la transmissi de micro-
organismes entre persones. Aquests equips serveixen per garantir la seguretat dels usuaris
i els professionals.
Alguns dels equips de protecci individual s n:
1. Guants
2. Bata
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
3. Casquet
4. Mascareta i ulleres
G a
Els guants sanitaris s n equips de protecci individual destinats a protegir totalment o

parcialment la m , i tamb poden cobrir l avantbra i el bra .
En l entorn sanitari s usen diferents tipus de guants:
Guants de e (vegeu figura 1). Presenten bona adaptabilitat i sensibilitat al tacte i

donen una adequada protecci davant risc biol gic. Hi ha guants per a cirurgia i
exploraci . Els guants de cirurgia s han de canviar entre 1 i 3 hores. Els guants
d exploraci s han de canviar entre 15 i 30 minuts.
F 1.12. Guants de làtex
pngimg.com
Guants de (vegeu figura 1). S n l alternativa al l tex com a guants d exploraci

per a persones que presenten al l rgia. Donen una adequada protecci davant risc bio-
l gic. S han de canviar entre 15 i 30 minuts.
F 1.13. Guants de nitril
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
pngimg.com
Guants de e (vegeu figura 1). Presenten bona adaptabilitat i sensibilitat al tacte.

S n l alternativa al l tex com a guants de cirurgia per a persones que presenten al l r-
gia. Donen una adequada protecci davant risc biol gic. S han de canviar entre 1 i 3
hores.
F 1.14. Guants de neopr
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
pngimg.com
Guants de (vegeu figura 1). Presenten baixa adaptabilitat i sensibilitat al tacte i

ofereixen poca protecci davant del risc biol gic. Es poden perforar f cilment. S han
de canviar cada 15 minuts.
F 1.15. Guants de vinil
pngimg.com
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Els objectius que es persegueixen amb l s dels guants s n:
Proporcionar una barrera protectora i prevenir la contaminaci de les mans.

Prevenir la transmissi de la flora bacteriana a l usuari.
Reduir la contaminaci de les mans del personal.
Disminuir el risc de transmissi d agents biol gics en cas de punxades accidentals.
Conferir una barrera protectora enfront altres tipus de contacte i exposicions de risc,
com ara agents citost tics, productes irritants, c ustics o corrosius, temperatures
extremes, electricitat, radiacions, agents mec nics, etc.
S han de fer servir guants en les situacions seg ents:
Manipulaci o possibilitat de tocar sang, fluids corporals, secrecions, excrecions,

membranes mucoses, pell no ntegra, material contaminat o productes qu mics.
Manipulaci sobre llocs corporals normalment est rils o realit aci de t cniques que
requereixin un alt grau d as psia: procediments quir rgics, inserci de cat ters veno-
sos centrals i arterials, sondatges vesicals, puncions pleurals, peritoneals o lumbars,
tactes vaginals, etc. Cal fer servir guants est rils.
No cal l s de guants en les situacions seg ents:
El contacte s amb pell intacta de l usuari: canvis posturals, mobilit aci o trasllats,
presa de constants, administraci de medicaci oral, realit aci d ECG, exploracions
radiol giques, fisioter pia, manipulaci de material net.
Agafar el tel fon, escriure a la hist ria cl nica o l ordinador, obrir portes, etc.
Canviar o recollir roba del llit (llevat de si est tacada de fluids corporals).
Repartir o recollir safates de menjar.
Circular pel centre.
A la taula 1 es descriuen les consideracions a tenir en compte abans, durant i despr s de

l s de guants, aix com la freq ncia de canvi.
Els guants no substitueixen la higiene de les mans.
: 1.1. s de guants
Abans Durant Després Canvi de guants
C m a i man e- Can ia -l amb la f e ncia ade- Re i a el g an En ca e e en-
ni la in eg i a del ada ja e den e d e la e a in e- immedia amen en in e c n ami-
g an . g i a amb l . acaba la a ca. nin.
Man eni le man N ca - e amb el g an el ll , el Ren a - e le man . En e n a ii
ne e i e e . na , le m c e la ell. n al e.
Re i a anell , E ec mana l de d ble g an e a Man eni le man ben En e dife en
ell ge al e cni e in a i e d al i c. e e i hid a ade . a e en el
bjec e . ma ei a i.
C m a e le N en a - e le man Amb la f e ncia
ngle nc e . amb el g an a . de can i ec ma-
nada.
N a lica c eme a N e ili a el
le man . g an .
Altres consideracions que s han de tenir en compte s n:
Els guants s han d agafar directament de l env s original, no s han de guardar a la but-
xaca ni en altres llocs.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Els guants s han de posar immediatament abans de comen ar el procediment i cal
retirar-los tan aviat com s hagi acabat. Per tant, s han de posar i treure davant de
l usuari.
Cal escollir el tipus de guants i la talla adequats a cada tasca i segons les caracter sti-
ques especials de cada treballador.
L s prolongat dels guants pot generar sudoraci i maceraci de la pell. Cal utilit ar
guants de protecci nom s quan sigui necessari i preferentment sense pols.
Per a la neteja de superf cies i de material contaminat es recomana emprar guants de
goma de tipus dom stic, ja que protegeixen millor dels accidents.
Cada tipus de guants s ha de fer servir en unes tasques determinades en funci del risc
a evitar (per exemple, el risc de transmissi d una infecci a l usuari) o dels riscos a
qu s exposa el professional.
S ha de tenir en compte que no hi ha guants que evitin la punxada accidental, per que
el seu s redueix un 50 % aproximadament el volum de sang transferida i disminueix,
aix , el risc de transmissi d agents biol gics.
Davant de reaccions de sensibilitat, dermatitis o altres degudes o no a l s de guants,
cal notificar-ho al comandament i consultar l especialista per evitar que el problema
s agudit i.
En relaci amb la manipulaci de citost tics i agents qu mics (detergents, reactius de
laboratori, dissolvents, etc.), s han de tenir en compte els protocols espec fics i la fitxa
de dades de seguretat del producte.
El protocol per a la manipulaci de guants no est rils s el seg ent:
PRO OCOL DE COL LOCACI I RE IRADA DE G AN NO E RIL

Procediment per posar-se i treure s els guants no est rils.
OBJEC I
Proporcionar una barrera protectora i prevenir la contaminaci de les mans.
Reduir la contaminaci de les mans del personal.
Disminuir el risc de transmissi d agents biol gics en cas de punxades accidentals.
Conferir una barrera protectora enfront altres tipus de contacte i exposicions de risc, com ara
agents citostàtics, productes irritants, càustics o corrosius, temperatures extremes, electricitat,
radiacions, agents mecànics, etc.
MA ERIAL
Guants de la talla corresponent.
PROCEDIMEN DE COL LOCACI
1. Realitzar la higiene de mans.
2. Seleccionar la talla correcta de guants. Treure els guants d un en un de la capsa tocant nica-
ment la part superior del puny.
3. Introduir la mà per l obertura del guant i estirar-lo fins al canell.
4. Repetir el procediment amb l altra mà.
5. Ajustar els guants.
PROCEDIMEN DE RE IRADA
1. Agafar el guant per l exterior aproximadament 1 cm per sota del puny (a vora de l obertura del
guant). No tocar el canell amb l altra mà.
2. Estirar el guant cap avall, girant-lo cap a fora. Mantenir el guant de dins a fora de la mà enguan-
tada.
3. Introduir el dit de la mà sense guant sota el puny de la mà enguantada.
4. Estirar el guant cap avall fins que quedi cap a dins i posar-lo sobre el primer guant.
5. Llen ar els guants al contenidor adequat.
6. Realitzar higiene de mans.
OB ER ACION
Les mans han d estar netes i seques abans de la col locaci dels guants.
El rentat de mans s ha de realitzar cada vegada que es treuen els guants.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
No s han d utilitzar els mateixos guants en usuaris distints.
S han d utilitzar els guants de la talla apropiada.
F 1.16. Col locaci i retirada de guants d un sol s
El protocol per a la manipulaci de guants est rils s el seg ent:

PRO OCOL DE COL LOCACI I RE IRADA DE G AN E RIL

DEFINICI
Procediment per posar-se i treure s els guants est rils.
OBJEC I
Conferir una barrera protectora enfront els microorganismes pat gens.
MA ERIAL
Guants est rils de la talla corresponent.
PROCEDIMEN DE COL LOCACI
1. Iniciar amb rentat de mans amb sab antis ptic o antis psia de mans amb soluci alcoh lica,
segons protocol d higiene de mans.
2. Agafar el paquet de guants.
3. Verificar la integritat de l embolcall, comprovar el correcte viratge del control qu mic extern i
observar la data de caducitat. Cal recordar que qualsevol alteraci vol dir que no es poden utilitzar
aquests guants.
4. Obrir el paquet de guants per on indica l embolcall.
5. Treure el sobre amb els guants i col locar-lo sobre un lloc pla, net, sec i segur.
6. Dirigir-se a la l nia mitjana de la part inferior de l embolcall i obrir-lo cap a l exterior amb pre-
cauci de no tocar els guants.
7. Obrir el primer plec.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
8. Deixar ben pla el paper on s n els guants.
9. Observar que els guants estiguin retolats de la seg ent manera:
R, Right, per al guant de la mà dreta.
L, Left, per al guant de la mà esquerra.
10. Agafar el guant per la base, fent pin a amb el dit ndex i el polze de la mà dominant. Introduir
aproximadament un cent metre el dit polze dins el guant.
11. Aixecar el guant, allunyat del cos i d objectes que puguin entrar-hi en contacte.
12. Introduir la mà en forma de pala amb el dit polze sobre el palmell mirant cap a dalt i ajustar el
guant a la mà.
13. Introduir la mà (que t el guant posat) amb forma de pala en el plec del guant amb els dits
mirant cap a un mateix.
14. Col locar la mà dreta en forma de pala mirant cap a dalt i introduir el guant a la mà, ajustant-lo
per fer coincidir els dits de la mà amb els del guant.
15. Si en el proc s de col locaci dels guants queden mal col locats, s han d ajustar un cop les dues
mans estiguin enguantades.
PROCEDIMEN DE RE IRADA
1. Retirar el primer guant agafant la vora per la cara externa, i girar completament el guant del
rev s, agafant-lo amb la mà encara enguantada.
2. Retirar el segon guant, girant-lo completament del rev s, tal com s ha dit anteriorment, i llen ar
segons normativa.
3. Fer higiene de mans segons protocol.
OB ER ACION
La L i la R retolades en els guants correspon a la mà dreta i esquerra respectivament.
Una vegada col locats, no s ha de tocar cap superf cie no est ril.
Cal mantenir les mans per sobre del nivell de la cintura en tot moment.
F 1.17. Col locaci i retirada de guants est rils
Ba a

29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
La bata s un equip de protecci individual que s utilit a en procediments que poden gene-
rar esquitxades de sang o altres secrecions corporals. Els objectius s n no tacar la roba,
protegir la pell i evitar la transmissi de microorganismes a altres usuaris o l entorn.
La bata ha d estar sempre neta, encara que no s necessari que sigui est ril, excepte en
determinades situacions de risc. Quan la bata est bruta cal treure-la al m s aviat possible i
realit ar la higiene de mans. En determinades ocasions cal fer servir la bata est ril, per no
comprometre la salut de l usuari. Aquesta bata abasta des del coll fins als genolls, t els
punys tancats i es corda per darrere. Aquestes bates solen ser d un sol s i es presenten
empaquetades (vegeu figura 1).
F 1.18. Bata
Ca e
El casquet s una pe a que cobreix els cabells per complet amb la finalitat d augmentar la
protecci contra les infeccions (vegeu figura 1).
F 1.19. Casquet
Yerson Retamal. Pixabay
Ma ca e a ec c a
Les mascaretes utilit ades com a equip de protecci individual serveixen per crear una bar-
rera entre un risc potencial i l usuari, filtrant l aire inhalat i evitant l entrada de part cules
contaminades a l organisme per la boca o el nas.
Vegeu les caracter stiques dels diferents tipus de mascaretes a la taula 1:

29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
: 1.2. Tipus de mascaretes

Tipus Caracter stiques
Mascareta quir r- E i a la jecci d ae l del ad .
gica E cla ifica en I, IR, II i IIR en f nci de l efici ncia de fil aci bac e iana, la e i -
ncia a la e i aci i la e i ncia a le e i ade .
n d c e ani a i, e n e c n ide a EPI.
ma ca e a d n l .
Mascareta autofil- P ci na ecci al e nal ani a i enf n del ae l i e i a la jecci

trant (FFP) d ae l ca a l en n.
E cla ifica en FFP1, FFP2 i FFP3 en f nci de la e a ca aci a de fil aci .
n e i de ecci indi id al.
n d c e d n l (NR) e ili able (R).
Mascareta higiè- Limi a la agaci de c n agi.

nica N n d c e ani a i ni EPI.
E cla ifica en e ili able i n e ili able.
Els protectors oculars o les ulleres s n una barrera f sica que impedeix l entrada de part -
cules contaminades a trav s dels ulls. La seva utilit aci conjunta t com a objectiu prote-
gir les mucoses de la boca, el nas i els ulls quan es realit en procediments que poden pro-
duir esquitxades de sang, fluids corporals, secrecions o excrecions (vegeu figura 1).
F 1.20. Ulleres i mascareta
En els casos en els quals cal realit ar un procediment que requereix esterilitat, cal posar-se
el casquet, la mascareta i la bata est ril (vegeu figura 1). El procediment de col locaci s el
seg ent:
PRO OCOL DE COL LOCACI DE CA Q E , MA CARE A I BA A E RIL

Procediment per posar-se el casquet, la mascareta i la bata est ril.
OBJEC I
Conferir una barrera protectora enfront exposicions de risc.
MA ERIAL
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
Casquet
Mascareta quir rgica
Bata est ril
PROCEDIMEN
1. Realitzar la higiene de mans.
2. Preparar el material.
3. Col locar el casquet agafant-lo per les vores, sense tocar l exterior. Ha de cobrir tot el cabell.
4. Agafar la mascareta quir rgica per la part de dins, col locar la part superior tapant el nas i la
boca i ajustar a la part posterior del cap.
5. Ajustar la mascareta en el nas.
6. Realitzar la higiene antis ptica de mans.
7. Demanar al personal auxiliar que obri el paquet de la bata est ril. Ha de tenir les mans netes.
8. Agafar la bata per la part del coll i desplegar-la intentant evitar que toqui cap superf cie.
9. Col locar-se la bata manipulant nom s la part de dins. Primer cal posar els bra os i demanar al
personal auxiliar que la cordi per darrere.
OB ER ACION
Els guants est rils es podran posar despr s d aquest procediment, no abans.
F 1.21. Equip de protecci individual est ril
Pixabay
El risc biol gic s el risc en activitats les caracter stiques de les quals faciliten l exposici o
el contacte de les persones treballadores amb agents biol gics. Cal prendre unes precauci-
ons concretes en l s de qualsevol tipus de material que pugui produir lesi per punci o
tall o en t cniques que puguin comportar un risc d exposici accidental a qualsevol fluid
corporal (l quid cefaloraquidi, peric rdic, pleural, sinovial, peritoneal, amni tic ), secre-
ci , excreci o teixit, encara que no tinguin sang visible, pell no ntegra i membranes
mucoses.

El maneig d objectes punxants comporta un risc considerable de lesi i contagi de malal-

ties infectocontagioses. s important manejar correctament aquests objectes per disminuir
el risc de contagi. El protocol a seguir s el seg ent:
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
PRO OCOL PER PRE ENIR EL RI C BIOL GIC PER E PO ICI A FL ID BIOL -
GIC
Precaucions a tenir en compte en l s de qualsevol tipus de material que pugui produir lesi per
punci o tall o en t cniques que puguin comportar un risc d exposici accidental a qualsevol fluid
corporal, secreci , excreci o teixit, encara que no tinguin sang visible, pell no ntegra i membra-
nes mucoses.
OBJEC I
Minimitzar el risc de transmissi d infeccions entre personal i usuaris.
Maneig correcte dels objectes punxants per disminuir o eliminar accidents del personal.
MA ERIAL
Guants
Contenidors r gids
Equips dotats de sistemes de seguretat (llancetes, xeringues precarregades, palometes )
PROCEDIMEN
1. Dipositar el material punxant en contenidors r gids resistents a la punci o tall, sempre amb
guants.
2. Substituir el contenidor per un de nou quan estigui al 75% de la seva capacitat.
3. Tancar el contenidor herm ticament i avisar l empresa autoritzada contractada pel centre per a
la seva posterior esterilitzaci i assimilaci com a residu municipal.
EN CA DE P N ADA ACCIDEN AL O E PO ICI C NIA DE PELL NO N E-
GRA
1. Induir el sagnat de la zona afectada (en cas de punxada).
2. Rentar-se amb abundant aigua i sab .
3. Desinfectar la zona amb clorhexidina o povidona iodada i tapar-la.
4. Avisar immediatament la persona responsable del centre en aquell moment.
5. Actuar segons el protocol del centre.
6. Emplenar l informe d accident laboral. Registrar-ho sempre.
EN CA D E PO ICI C NIA DE PELL N EGRA
1. Rentar la part exposada amb aigua i sab .
EN CA D E PO ICI A M CO E
Conjuntiva ocular: Rentat abundant amb s rum fisiol gic o aigua, sense friccionar.
Mucosa oral o nasal: Rentat bucal amb aigua.
OB ER ACION
No reencaputxar mai agulles ni bistur s.
No doblegar ni trencar agulles amb la mà.
No retirar les agulles de la xeringa amb la mà.
No deixar mai en les bates xeringues amb agulles utilitzades.
No llen ar objectes punxents o tallants a la bossa d escombraries.
No introduir mai les mans en els contenidors r gids.
En usuaris agitats o desorientats, No realitzar mai t cniques invasives sense col laboraci d una
altra persona ja que amb qualsevol moviment brusc l objecte punxant pot lesionar tant l usuari
com el professional.
Les normes de maneig dels objectes punxants han de ser seguides per tots els professionals sense
excepcions.
Cal utilitzar sistemàticament els elements de protecci individual (guants, bata, mascareta, pro-
tecci ocular) i material de seguretat si n hi ha.
Cal seguir sistemàticament les precaucions estàndard en qualsevol procediment.
Tots els usuaris s n potencialment contagiosos. Per tant, cal prendre les mesures necess -
ries per garantir que ni els usuaris ni el seu entorn no transmetin infeccions. En unitats i
serveis especials com quir fans i reanimaci , serveid de diagn stic per la imatge, ambul n-
cies, lliteres, cadires o grues, cal seguir una s rie de mesures per evitar el contagi.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica

Per exemple, en lliteres, cadires i grues s ha de canviar tota la roba emprada entre usuaris i
posar-la dins d una bossa de pl stic degudament tancada. Tamb s han de netejar i desin-
fectar l utillatge i totes les superf cies que hagin pogut estar en contacte amb l usuari com
seients i baranes.
Les mesures d higiene respirat ria van adre ades a totes les persones amb signes compati-
bles amb infeccions respirat ries transmissibles com tos, esternuts, rinorrea o producci
de secrecions respirat ries.
Les mesures d higiene respirat ria s n:
Al tossir o esternudar, tapar-se boca i nas amb mocadors d un sol s.

Utilit ar mocadors d un sol s per mocar-se i llen ar-los a la paperera corresponent.
Despr s d esternudar o tocar secrecions respirat ries, fer una higiene de mans.
No tocar-se les membranes mucoses dels ulls i del nas amb les mans brutes.
Allunyar els usuaris amb s mptomes respiratoris de la resta.
Si els usuaris han de ser atesos i tenen tos, assegurar que porten mascareta quir rgica.
Tot el personal ha de seguir les precaucions per evitar la transmissi per gotes i realit-
ar la higiene de les mans quan contacti amb usuaris que tenen signes o s mptomes
d infecci respirat ria.
Per evitar infeccions cal seguir els principis b sics de la t cnica as ptica en la preparaci i
administraci de la medicaci parenteral. Aquestes mesures inclouen la utilit aci d una
agulla est ril d un sol s i una xeringa est ril d un sol s en cada injecci , i tamb la pre-
venci de la contaminaci de l equip d injecci i de la medicaci .
En els centres sanitaris cal usar nom s vials monodosi.
En les puncions lumbars el personal sanitari ha d utilit ar mascareta quir rgica per evitar
la transmissi a l usuari d agents infecciosos provinents de la seva pr pia orofaringe.
Els usuaris que requereixen alguna precauci basada en la transmissi necessiten una
habitaci individual. Per a la neteja i desinfecci de l habitaci cal disposar de protocols
adequats per netejar i desinfectar les superf cies, el mobiliari i els aparells fixos de les habi-
tacions dels usuaris. En el moment que un usuari abandona una habitaci s ha de netejar i
desinfectar tot all amb qu l usuari hagi estat en contacte.
El material per a la higiene personal, l orinal pla, l ampolla i el gibrell han de ser d s exclu-
siu. Tots els equips i material reutilit able s han de netejar i desinfectar o esterilit ar abans
de que els utilit i un altre usuari.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
La roba de l usuari i la roba de llit s han de manipular, transportar i processar amb molta
cura per evitar la contaminaci per microorganismes pat gens. La roba no s ha d espolsar
mai ni deixar-la fora de les bosses o carrets especials que s utilit en per transportar-la.
Cal anar en compte que no hi hagi esparadraps enganxats als llen ols ni cap estri punxant
ni tallant barrejat amb la roba.
Si es fan rasurats en el llit de l usuari, s han de recollir els p ls amb tovalloles de paper o
gases.
El proc s de rentat industrial de la roba n assegura la descontaminaci . Cal assegurar-se

que les condicions de calor i desinfecci siguin les adients per a cada tipus de roba (roba
altament contaminada, roba bruta i roba usada).
Els estris de menjar s han de descontaminar. Els plats, vasos, tasses i altres estris de men-
jar s han de rentar en els rentavaixelles del centre. La combinaci d aigua calenta amb
detergents utilit ats en els centres s suficient per descontaminar-los.
En determinades situacions cal seguir mesures espec fiques per prevenir el contagi. Per
evitar la transmissi d agents infecciosos per contacte, gotes o aire cal seguir, a m s de les
precaucions est ndard, unes mesures m s espec fiques.
Quan es t la confirmaci o la sospita que un usuari est infectat o colonit at per microor-
ganismes epidemiol gicament importants que es transmeten per contacte, cal seguir les
precaucions est ndard i les precaucions espec fiques per evitar la transmissi per contacte
(figura 1).
F 1.22. Mesures per evitar la transmissi per contacte
Font: gencat.cat
L objectiu s reduir el risc de contacte directe amb l usuari (mans o pell) o indirecte (super-
f cies i material que pugui haver estat en contacte amb l usuari).
Cal seguir una s rie de normes quant a:
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
1. Ubicaci de l usuari
2. Tractament t pic o sist mic
3. Higiene de mans
4. s d equips de protecci personal
5. Higiene de l usuari
6. Equip i material utilit at
7. Residus sanitaris
8. Neteja de l habitaci
9. Transport o despla ament de l usuari
Ub cac de a : cal a llar l usuari en una habitaci individual quan presenti

infecci de les vies respirat ries, lceres o ferides i presenti alteraci de conducta. La
porta de l habitaci ha d estar tancada amb un cartell informatiu sobre les precaucions
que s han de prendre i les mesures a seguir. En el cas que no es disposi d habitaci
individual, l usuari pot compartir-la amb usuaris amb el mateix tipus de microorga-
nisme (cohorts) o b amb usuaris no infectats sense lesions cut nies i que no portin
sondes ni cat ters.
T ac a e c c: s ha de realit ar el tractament segons el protocol del
centre.
H g e e de a : cal realit ar el rentat de mans amb soluci alcoh lica o el rentat
antis ptic de mans abans i despr s del contacte directe amb l usuari, abans de fer una
t cnica as ptica o de manipular un dispositiu invasiu, malgrat l s de guants, despr s
d un contacte amb fluids o secrecions corporals i despr s del contacte amb l entorn de
l usuari.
E de ecc e a : la bata s ha de posar a l entrar a l habitaci i s ha de
treure abans de sortir. Es pot utilit ar una mateixa bata en un torn de treball i s han de
penjar individualment. L s de guants s obligatori quan s estigui en contacte amb
l usuari o el seu entorn immediat. Les normes a seguir en l s de guants s n:
Han d estar nets en entrar a l habitaci .

Han de ser est rils si es manipula sobre llocs corporals normalment est rils.
S han de canviar despr s del contacte amb material infecci s.
S han de treure abans de sortir de l habitaci .
L usuari i la fam lia han d estar informats del

motiu, la finalitat i les normes d aquest tipus
d a llament.
H g e e de a : si la situaci de l usuari ho permet, s ha d utilit ar sab anti-

s ptic de clorhexidina.
E ae a a : en tots els equips i materials utilit ats amb l usuari cal
potenciar les mesures de precaucions est ndard aix com utilit ar el material necessari
per a un sol usuari. Si el material o equips s han d utilit ar en altres usuaris, cal realit-
ar una adequada neteja i desinfecci . Els efectes personals han de ser d s individual
i guardar-los a l habitaci . La roba que entri en contacte amb l usuari i les bates del
personal s han de canviar di riament i quan sigui necessari. Si es disposa de rentavai-
xelles industrial, no cal tenir cap precauci especial amb la vaixella. Si l usuari utilit a
lliteres o cadires de rodes, s han de desinfectar amb associaci d aldehids o hipoclorit.
Re d a a : els residus sanitaris s han de gestionar segons la norma legal
vigent.
Ne e a de ab ac : si l a llament s per microorganismes multiresistents, la
neteja s ha de realit ar dos cops al dia. Per realit ar la neteja de l habitaci no s
necessari deixar temps d espera despr s de l alta de l usuari.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
T a de a a e de a : si l usuari ha de sortir de l habitaci cal
posar-li roba neta i prendre les mesures necess ries per minimit ar el risc de trans-
missi de microorganismes a altres usuaris. Poden sortir de l habitaci , anar a ones
comunes i rebre visites els usuaris amb ferides colonit ades, sempre que aquestes esti-
guin ben cobertes i l usuari no presenti alteracions de conducta. S han de limitar els
despla aments. Si s han de fer cal avisar de les precaucions que cal seguir amb l usuari
i amb els objectes que entri en contacte.
Quan es t la confirmaci o la sospita que un usuari est infectat per microorganismes que
es transmeten per part cules de petita grand ria (<5 ) procedents de les vies respirat ries
de l usuari i queden suspeses a l ambient, cal seguir les precaucions est ndard i m s les
precaucions espec fiques per evitar la transmissi per aire (figura 1).
F 1.23. Mesures per evitar la transmissi per aire
Font: gencat.cat
L objectiu s reduir el risc de transmissi per l aire dels agents infecciosos.
2. Neteja de l habitaci
4. Protecci respirat ria
Ub cac de a : cal a llar l usuari en una habitaci amb pressi negativa. En

cas que no sigui possible, s ha d ubicar l usuari en una habitaci individual amb venti-
laci exterior i obrir la finestra 3 o 4 cops al dia. La porta de l habitaci ha d estar tan-
cada amb un cartell informatiu sobre les precaucions i mesures a seguir. L usuari ha
d utilit ar una mascareta quir rgica. Per reduir al m xim la producci de nuclis de
gotes cal educar l usuari perqu utilit i mocadors de paper i es tapi el nas i la boca en
tossir o esternudar.
Ne e a de ab ac : per realit ar la neteja de l habitaci no s necessari deixar
temps d espera despr s de l alta de l usuari, excepte en els casos que no es disposa
d habitacions amb pressi negativa. En aquests casos s han de deixar lliures una hora
com a m nim per assegurar la renovaci completa de l aire.
Re d a a : els residus amb secrecions respirat ries de l usuari s han de llen-
ar en una bossa de pl stic, tancar-la dins de l habitaci i tractar-la com residus sani-
taris de tipus III.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
P ecc e a a: el personal ha d utilit ar mascaretes FFP2. Es pot utilit ar
la mateixa mascareta durant el torn de treball. Aquesta mascareta s ha de treure al
sortir de l habitaci . Si es generen aerosols, cal utilit ar mascaretes FFP3 amb protec-
tor ocular. S han de reduir al m xim les visites. En cas de visita o proves diagn sti-
ques, l usuari ha de portar mascareta quir rgica.
T a de a a e de a : s han de limitar els despla aments. Si
s han de fer, cal avisar de les precaucions que cal seguir amb l usuari. Si l usuari ha de
sortir de l habitaci , cal posar-li mascareta quir rgica o filtre bacteri al respirador.
Quan es t la confirmaci o la sospita que un usuari est infectat per microorganismes que
es transmeten per gotes grans (>5 ) procedents de les vies respirat ries de l usuari quan
parla, tus o esternuda o b quan es practiquen procediments com aspirat bronquial o bron-
cosc pia, cal seguir les precaucions est ndard i les precaucions espec fiques per evitar la
transmissi per gotes (figura 1).
F 1.24. Mesures per evitar la transmissi per gotes
Font: gencat.cat
L objectiu s reduir el risc de transmissi per gotes que no romanen en l aire dels agents
infecciosos. Aquestes gotes assoleixen dist ncies aproximadament d un metre.
2. Equips de protecci personal
Ub cac de a : cal a llar l usuari en una habitaci individual. La porta de

l habitaci ha d estar tancada amb un cartell informatiu sobre les precaucions i mesu-
res a seguir. L habitaci no necessita ventilaci ni recanvi d aire. Si no hi ha alterna-
tiva, l usuari pot compartir l habitaci amb un altre amb el mateix tipus de microorga-
nisme (a llament per cohorts) o b mantenir una dist ncia m nima d un metre entre
usuaris.
E de ecc e a : el personal i les visites han d utilit ar mascaretes
quir rgiques impermeables als fluids. Cal posar-se la mascareta a l entrar en l habita-
ci . Si es generen aerosols, cal utilit ar mascaretes FFP3.
Re d a a : els residus sanitaris s han de gestionar segons la norma legal
vigent.
29/9/22 8:00 A e ci Higi ica
T a de a a e de a : s han de limitar els despla aments. Si
s han de fer cal avisar de les precaucions que cal seguir amb l usuari. Si l usuari ha de
sortir de l habitaci , cal posar-li mascareta quir rgica.
Les mascaretes quir rgiques tenen una capacitat de

filtraci de tres hores.

Atenció Higiènica5678

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Atenció Higiènica5678

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

29/9/22 8:00 A e ci Higi ica

Les a a e fecc e estan causades per microorganismes pat -

La prevenci d infeccions s un dels punts clau en l entorn sanitari. La majoria d infeccions

Les malalties infeccioses s n la primera causa de

Les malalties infeccioses es poden classificar de diverses maneres. Hi ha des d infeccions

Hi ha diferents tipus d infeccions:

I fecc c e . S n infeccions, generalment comunes, que s adquireixen

F 1.1. Formes bacterianes

S a h c cc a e : Pot causar diverses malalties infeccioses, com per exemple

Un virus madur totalment format s anomena i consta d un nucli central constitu t

Vegeu-ne alguns exemples:

Algunes malalties produ des per fongs s n:

Candidiasi: s una de les infeccions per fongs m s freq ents. El m s com s Ca d da

F 1.3. Candida albicans

Exemples de malalties provocades per proto ous:

F 1.4. Giardia lamblia

I fec a : capacitat d un organisme d allotjar-se en un hoste susceptible, cr ixer i

F 1.5. La cadena epidemiol gica

Per al desenvolupament d una infecci es necessiten cinc factors essencials:

1. Reservori o font d infecci : proced ncia de l agent infecci s.

Ca c c : s n persones que pateixen la malaltia amb els seus signes i s mpto-

P ad e e de d c bac o en fase de convalesc ncia: allotgen o

F 1.6. Porta de sortida

La porta de sortida pot ser:

Pe a e . La porta de sortida permanent m s important s la respirat ria, repre-

T a d ec a: l agent infecci s passa d una persona a un altra sense cap

L organisme infectant ha de ser capa de sobreviure un determinat temps fora del

F 1.7. Via de transmissi indirecta

F 1.8. Porta d entrada

La susceptibilitat de l hoste dep n de determinades caracter stiques com l edat, el sexe, el

s rie de per odes o fases:

1. Pe de d c bac a c a. Per ode de temps que transcorre des del moment

De vegades la persona que ha patit la malaltia es converteix en un e e , s a dir, no

El e a a s un conjunt d estructures i processos biol gics que s encarre-

La immunitat pot ser de diferents tipus:

Na a (o innata) quan s adquireix per mitjans biol gics.

Ac a: l organisme desenvolupa anticossos espec fics quan es troba amb un

A f c a (o adquirida) quan s adquireix mitjan ant una ter pia o un tractament.

Ac a: s n les vacunes. S estimula l organisme per a la producci d anticossos

Davant la invasi de microorganismes l organisme presenta tres formes de defensa: pell i

Per fer un bon s dels antibi tics cal tenir clar:

Nom s s n efectius en el tractament d infeccions produ des per bacteris.

Les vacunes s n medicaments que protegeixen de futures infeccions. S obtenen a partir de

L as psia m dica, o t cnica de neteja, consisteix en procediments i pr ctiques que reduei-

La higiene de mans constitueix la forma m s eficaç

Les eca c e da d s n el conjunt de principis higi nics

Els objectius de les precaucions est ndard s n:

Quant a l aplicaci d aquestes mesures:

S han de seguir una s rie de normes en els seg ents aspectes:

1. Higiene de les mans

Les mans han d estar netes i ben cuidades.

Les mans s n la principal font de transmissi de microorganismes. Per tant, la higiene de

1. Abans de tenir contacte directe amb l usuari.

PRO OCOL DE REN A HIGI NIC DE MAN

Trobareu la versi imprimible d aquest i altres proto-

PRO OCOL DE REN A AN I P IC DE MAN

F 1.10. Rentat de mans higi nic o antis ptic

Clinical Procedures for Safer Patient Care

Trobareu la versi imprimible d aquest i altres proto-

PRO OCOL D HIGIENE DE MAN AMB OL CI ALCOH LICA

F 1.11. Rentat de mans amb soluci alcoh lica

Clinical Procedures for Safer Patient Care

Un equip de protecci personal o e de ecc d d a (EPI) s un equip

Trobareu la versi imprimible d aquest i altres proto-