32: 5-12 (2022)

ISSN 0212-8993 eISSN 2339-9791

DOI: 10.2436/20.1502.atz32.005

Els virus, amics i enemics

Sílvia Bofill Mas

Laboratori de Virus Contaminants d’Aigua i Aliments,
Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística,
Universitat de Barcelona

Resum: Els virus tot i representar un petit percentatge de biomassa total, són presents al Planeta en
nombres molt grans. Tot i això, el fet que siguin paràsits de cèl·lules vives complica molt el seu estudi i la
faceta que més en coneixem és la que té a veure amb les malalties que provoquen. S’ha estimat que el
camp de la virologia només ha explorat al voltant de l’1% de​ la diversitat viral existent. 
Els virus són actualitat a causa de la pandèmia ocasionada pel SARS-CoV-2, que s’ha convertit en un
dels virus pandèmics amb més morts a les esquenes per darrere de la verola, la grip espanyola, i la SIDA
però superant l’Ebola i els coronavirus MERS i SARS que són les pandèmies més recents que hem viscut.
Fins ara, la recerca en virologia estava molt enfocada a prevenir i controlar els virus patògens que ens
afecten però, més recentment i amb el desenvolupament de noves eines, hem anat coneixent més aquests
agents i estem tot just començant a entendre que també poden jugar un paper important a la natura i en el
funcionament del nostre organisme. Tanmateix, el fet de conèixer-los millor ens permet utilitzar-los com a
eines biotecnològiques en camps tan diversos com la biomedicina o la nanociència.

Summary: Viruses, friends and foes. – Though viruses represent a small percentage of total biomass,
they are present on the planet in very large numbers. However, the fact that they are parasites of living cells
makes studying them much more complicated, and what we know best of them is related to the diseases
they cause. It has been estimated that the field of virology has so far only explored about 1% of existing viral
diversity.
Today, viruses are news because of the pandemic caused by SARS-CoV-2, which has become one of
the deadliest viruses, behind smallpox, Spanish flu and AIDS but ahead of Ebola and the MERS and SARS
coronaviruses, which are the closest pandemics we have experienced.
Until now, research in virology was highly focused on preventing and controlling the pathogenic viruses
that affect us, but more recently, with the development of new tools, we have become more aware of these
agents and we are just beginning to understand that they can also play a role in the nature and functioning
of our body. Moreover, getting to know them better has allowed us to use them as biotechnological tools in
fields as diverse as biomedicine and nanoscience.

Els virus, enemics cia. En concret, després de la pesta negra causada

Virus d’ahir
Els virus poden originar brots, epidèmies i pan-
dèmies. Un brot és un augment del nombre de ca-
sos d’una infecció en un moment determinat i lloc
concret, una epidèmia implica que un brot afecti
diverses zones geogràfiques dins un mateix país
o diferents països normalment d’un mateix con-
tinent i en un temps limitat; quan una epidèmia
afecta globalment diferents continents afectant
un gran nombre de persones, ens trobem davant
d’una pandèmia.
Els virus han estat causa d’algunes de les pan-
dèmies més importants de les que tenim constàn-
© L’autora
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial
4.0 Internacional de Creative Commons (cc by-nc 4.0)
pel bacteri Yersinia pestis, que s’estima va acabar
amb la vida de 200 milions de persones al segle XIV,
els virus de la verola al segle XVI i de la grip espa-
nyola al 1918-1919 ostenten les següents posici-
ons en el podi amb 56 i 40-50 milions de morts. De
verola no n’hi ha hagut cap més cas des dels anys
70 quan va ser eradicada mitjançant la vacunació
i només se’n conserven mostres a dos laboratoris
de màxima seguretat als Estats Units i Rússia, que
sapiguem. Cal dir que els virus de la verola i de la
pesta bovina són els dos únics virus completament
eradicats per l’home mitjançant vacunació. La grip
espanyola, que no es va originar a Espanya, s’ano-
mena així perquè en aquells moments Espanya era
un país que no intervenia directament a la guerra,
Figura 1. Al·legoria a la tulipomania on es representen
els humans que la van viure com a micos enbogits
pel fenomen. Jan Brueghel el Jove (1601-1678) Font: Figura 2. Caricatura d’Edward Jenner vacunant pacients
commons.wikimedia.org. de verola als quals els creixen caps de vaca en diferents
llocs del cos. La vacuna de la verola consistia en aquell
temps en inocular a persones el virus de la verola bovina
anomenar-la grip francesa hagués minvat massa per tal d’immunitzar-los. Wellcome Library, London.
els ànims de les tropes aliades. Wellcome Images. Creative Commons.
La cinquena posició a la llista d’agents infecci-
osos causants de pandèmies, darrere un nou brot
de pesta negra batejada amb el nom de pesta jus- Què són els virus?
tiniana i que es diu que va influir en la caiguda de
l’imperi romà, l’ocupa la SIDA, causada pel virus Els virus són entitats subcel·lulars amb un ci-
de la immunodeficiència adquirida (VIH), causant cle de replicació intracel·lular, i sí, la definició és
de 25-35 milions de morts que ha esdevingut una feixuga perquè intenta evitar termes com organis-
malaltia gairebé crònica a països industrialitzats me, microorganisme o entitat biològica. I és que
mentre continua colpejant fort a la resta del món. a dia d’avui no es considera els virus organismes
Altres virus causants d’epidèmies i pandèmies vius tot i que la polèmica està servida des que
importants han estat virus de grips (Influenza) com es van descobrir els viròfags, virus que infectaven
l’asiàtica, la russa, la de Hong Kong i virus zoonò- virus i clar una entitat que pot ser infectada per
tics com el famós Èbola que compta amb més de una altra i suposadament “emmalaltir” fa canviar
15.000 morts (comptabilitzats) a les esquenes i el la perspectiva. I és que efectivament els virofags
SARS-CoV-2, el coronavirus que ha posat el món com l’Sputnik són virus que s’han trobat infectant
de cap per avall. uns altres virus recentment descoberts, els virus
De virus en sabem coses des del segle XIX, gegants, els més coneguts dels quals són els mi-
abans en coneixíem els efectes, però no la natu- mivirus que infecten amebes de vida lliure i mesu-
ralesa. I els efectes no sempre tenen relació amb ren igual que un bacteri petit i que presenten una
malalties en humans perquè de virus en tenen tots estructura mai vista abans (fig. 2).
els organismes vius, i no tan vius, com veurem
després. Al segle XVII, Holanda va viure la prime-
ra bombolla econòmica de la història i la culpa va
ser d’un virus, el Tulip Breaking Potivirus, que avui
sabem ocasiona coloracions en mosaic en tulipes,
cosa que va convertir aquestes flors en exòtiques i
els ses bulbs motiu de mercadeig i especulació que
van donar lloc al fenomen de la tulipomania (fig. 1).
La vacuna de la verola va ser desenvolupada
per Jenner al 1796 sense saber ni tan sols que es
tractava d’un virus (fig. 3). El mateix va fer Pasteur
amb la de la ràbia al 1885. No és fins al 1892 que
Beijerick, aprofundint en les investigacions inicia-
des per Ivanovsky, identifica que l’origen del mo-
saic del tabac és un microorganisme que els filtres
usats per bacteris no aconsegueixen retenir i que
en ser inoculat a plantes sanes les fan emmalaltir.
L’anomenen “fluid viu contagiós”. Al 1898 s’iden-
tifica el virus de la febre aftosa que afecta porcs i Figura 3. Partícules víriques del virus Sputnik enganxats
al 1901 el de la febre groga, el primer virus humà a les fibres d’un virus gegant (Mimivirus). Microscòpia
electrònica de transmissió. Escala 500 nm. Autor: Said
descrit. I d’això, no fa pas tant. Mougari et al. (2019). Creative Commons.

6 L’Atzavara 32: 5-12 (2022)

Figura 4. Representació gràfica de l’estructura del SARS-CoV-2. Elaborada amb Biorender.

Els virus difereixen dels bacteris en tot, els
bacteris poden viure fora un hoste, són organis-
mes vius autònoms amb una organització molt
més complexa que la dels virus (procariota), i que
en molts casos podem guarir gràcies als antibiò-
tics, que als virus , per altra banda, no els fan res.
Els bacteris també són microscòpics, però són
més grans que els virus, només els bacteris més
petits tenen mides similars als virus gegants.
De virus n’hi ha de moltes famílies diferents i
infecten els membres de tots els regnes vius, i fins
i tot, i com ja hem vist, a d’altres virus. Tots els vi-
rus presenten una càpside proteica que protegeix
un genoma que pot ser DNA o RNA mono o bi-
catenari, lineal o circular i de vegades segmentat.
Sovint, aquesta estructura bàsica es complica si
els virus presenten embolcall lipídic al seu voltant
i glicoproteïnes que el travessen ja que els cal per
poder reconèixer els receptors en la cèl·lula hoste
a mode de clau que obre un pany. Aquest seria
el cas, per exemple del nou coronavirus SARS-
CoV-2 (fig. 4).
L’estructura dels virus, contràriament al que es
podria creure, no està àmpliament diversificada
sinó que respon a unes necessitats d’estalvi genè-
tic (codificar pel mínim de proteïnes i albergar-les
en el mínim espai possible) i de propietats d’auto
assemblatge i desassemblatge (cal desmuntar-se
per alliberar àcid nucleic dins la cèl·lula hoste, i
muntar els nous virus resultat de la replicació) re-
sultant en unes poques estratègies estructurals
observades a la natura: virus amb simetria icosa-
èdrica, helicoïdals o amb estructures complexes
que observats al microscopi es veuen com a par-
tícules més o menys esfèriques, allargassades i
en algun cas com a estructures més particulars
com les d’alguns bacteriòfags, és a dir, virus que
infecten bacteris, o les dels virus gegants com es
comentava anteriorment (fig. 5).
Virus d’avui
Probablement aquells virus dels quals en sa-
bem coses són aquells que ens afecten i ens cau-

Figura 5. Representació de diferents estructures virals: A, helicoïdal; B, icosaèdrica; C, esfèrica; D, bacteriòfag amb
càpside icosaèdrica i cua retràctil. Modificat de Cornell, B. 2016. Virus classification. Disponible a: http://ib.bioninja.
com.au. [Acces 28 d’agost de 2021].

L’Atzavara 32: 5-12 (2022) 7

sen malaltia. Però cada vegada més i gràcies a
noves eines moleculars descobrim que el nostre
cos està replet de virus, i el seu paper formant
part de la microbiota encara no està del tot clar,
en parlarem després d’això.
Són diversos els virus que ens afecten a tots
un cop a la vida o recurrentment, i també aquells
que ja no ens afectaran mai perquè gràcies a les
vacunes han deixat de circular o quan ho fan la
majoria de la població és immune a ells.
Les recurrències poden donar-se per fenò-
mens d’evolució dels virus de manera que els vi-
rus canvien durant el temps i la immunitat gene-
rada contra una soca no en protegeix enfront les
noves soques, o també pot ser que els anticos-
sos generats no protegeixin de per vida contra
un virus. També hi haurà virus que ens infecten
i romanen latents al nostre organisme i reaparei-
xen periòdicament, normalment com a conse-
qüència de canvis hormonals o/i immunològics.
És el cas de la família dels herpesvirus on trobem
virus com el famós herpes labial (Herpes símplex
1) o el virus de la varicel·la (Virus varicella-zoster)
que en una primera infecció ocasiona infeccions
subclíniques o varicel·la romanent latent al nos-
tre organisme i en cas de reactivació, ocasiona
una manifestació clínica totalment diferent com
és l’herpes zòster (fig. 6).
No obstant, no tots els virus que ens infecten
ens causen malaltia, molt sovint el nostre sistema
immune els manté a ratlla, i alguns virus cursen
infeccions persistents de les quals ni ens n’assa-
Figura 6. La imatge superior representa la típica
manifestació de la varicel·la i la inferior del zòster.
Ambdues són manifestacions de la infecció pel virus
varicella-zoster o herpesvirus humà 3. Font: commons.
wikimedia.org.
8 L’Atzavara 32: 5-12 (2022)
bentem i de vegades, virus que no haurien d’oca-
sionar problemes greus infecten persones immu-
nodeprimides donant lloc a infeccions importants.
La majoria de virus que ens infecten cursen
amb infeccions subclíniques, sense simptoma-
tologia. D’altres faran infeccions agudes que co-
mencen i es resolen, com els refredats, la grip,
les gastroenteritis o les erupcions infantils com la
varicel.la, la roseola o les paperes. Altres infec-
cions cronificaran i podrien acabar donant lloc a
malalties greus com la cirrosi hepàtica i fins i tot
càncer de fetge (virus de l’hepatitis B i C).
De fet, són ja diverses les infeccions víriques
que guarden alguna relació amb el desenvolu-
pament de càncer, és el cas del virus del papil·
loma humà pel qual ja disposem de vacuna, i que
conjuntament amb la vacuna contra el virus de
l’hepatitis B, contribueix a evitar molts casos de
càncer cada any.
Virus zoonòtics
Molts dels virus que ens infecten tenen el seu
origen en animals i han evolucionat més o menys
experimentat una coevolució intentant adaptar-se
als seus nous hostes i aquests intentant sobre-
viure els nous agents infecciosos, de manera que
trobarem virus, com el causant de la ràbia, en un
estadi de coevolució on l’home és només infectat
a través d’animals i el virus no es transmet entre
humans, situacions d’adaptació intermèdia com
l’Èbola que des dels ratpenats passa als humans
a través de micos infectats i fins i tot es pot trans-
metre entre humans i, finalment, trobarem casos
de virus zoònotics que ja s’han adaptat a l’home
i han evolucionat en aquest, esdevenint virus ex-
clusivament humans com el VIH. Una zoonosi és
doncs una infecció que es transmet naturalment
dels animals vertebrats (no humans) als humans
i viceversa.
Entenem com a virus emergent aquell virus
que és nou o bé ha estat identificat recentment
en humans, és a dir, ja existia, però no en sabí-
em res d’ell, i per virus reemergent aquell virus
ja conegut i controlat des de la perspectiva de la
salut pública, però que veu augmentada la seva
incidència o el rang geogràfic de les poblacions
humanes que afecta, o la seva virulència. Es cal-
cula que un 75% de les infeccions emergents
que afecten humans són zoonòtiques. És lògic
que sigui així doncs pels virus que ja fa temps
que circulen acostumem a tenir immunitat per
contacte amb el virus o bé proveïda per vacu-
nes. És per això que també els virus zoonòtics,
en procés d’adaptació al nou hoste hi acostumin
a estar poc adaptats i ocasionin sovint reaccions
exagerades del sistema immune que poden arri-
bar a acabar amb l’organisme que els hostatja.
És el que ha passat amb el SARS-CoV-2 i an-
teriorment amb els coronavirus MERS i SARS-
CoV-1. En canvi, hi ha altres coronavirus amb
origen animal (NL63, 229E, OC43, HKU1) que
Figura 7. Diagrama que representa l’origen zoonòtic dels diferents coronavirus humans coneguts fins la data.
Font: commons.wikimedia.org.
afecten humans i que causen simples refredats,
probablement perquè el pas a l’hoste humà va
tenir lloc fa temps, potser causant una pandè-
mia, i els virus han acabat coevolucionant amb
l’hoste i adaptant-se mútuament (fig. 7).
El SARS-CoV-2 seria doncs un exemple clar de
virus emergent i probablement zoonòtic tot i que
encara desconeixem l’animal o animals que en
són hostes primaris o intermediaris. En el cas del
SARS aparegut al 2003 a la Xina, l’hoste primari
n’era el ratpenat i l’hoste intermediari, que sembla
ser qui va facilitar el salt a l’espècie humana, va
ser el gat mesquer. El SARS-CoV-1 va ocasionar
poc més de 8000 morts, es va estendre per mig
Planeta, però va poder ser contingut i tal com va
arribar, va desaparèixer. Les característiques de la
infecció eren però diferents a les del seu parent el
SARS-CoV-2, es transmetia amb més dificultat i
era molt més mortal.
Molts d’aquests virus, a més, tenen en els ar-
tròpodes uns aliats perfectes per a col·laborar en
la seva transmissió d’un hoste animal a un hoste
humà o bé entre humans. Molts mosquits i altres
artròpodes fan de vectors de virus: Dengue, Fe-
bre groga, West Nile, Zika, Chikungunya, Crimea
Congo i molts d’altres.
Ja fa uns anys es va batejar com a “One He-
alth” el concepte que la salut humana i l’animal
són interdependents i estan estretament lligades
a la salut dels ecosistemes. Tant és així que sa-
bem que les emergències virals són conseqüèn-
cia directe de l’acció humana sobre el Planeta.
La superpoblació, la destrucció i urbanització
d’hàbitats naturals amb posterior extinció o des-
plaçament d’animals a nous nínxols, la tinença,
manipulació i consum d’animals salvatges i molts
altres factors conseqüència de l’activitat huma-
na, han provocat que dues espècies que mai no
haurien coincidit cohabitin ara en espais comuns
i puguin ser infectades pel mateix virus. El canvi
climàtic, conseqüència també de l’activitat huma-
L’Atzavara 32: 5-12 (2022) 9
na, està contribuint també a la dispersió de virus
amb origen zoonòtic transmesos per mosquits i
altres artròpodes ja que aquests s’estan adaptant
a noves latituds.
El virus West Nile comença a tenir una presèn-
cia notable al Sud d’Espanya infecta prevalent-
ment ocells, el seu vehicle de transmissió són els
mosquits Culex i els seus hostes accidentals són
cavalls i humans. Darrerament s’ha donat un aug-
ment notori de casos en humans.
També, la península ha vist com en els darrers
anys el virus de Crimea Congo que infecta ungu-
lats salvatges i domèstics, ha emergit infectant
humans mitjançant la picada de paparres. S’han
donat quasi una desena de casos des del 2010. El
Crimea Congo és un virus que presenta elevades
taxes de mortalitat.
Els virus, amics
Els virus a la natura
Però lluny de la visió antropocèntrica dels vi-
rus com a agents patògens en humans, sabem
que hi ha virus infectant, per bé o per mal, tots els
organismes vius del Planeta i fins i tot com ja hem
comentat abans, a d’altres virus. S’ha estimat que
el camp de la virologia fins ara només ha explorat
al voltant de l’1% de la diversitat viral existent.
Tot i això, sabem que els virus són l’entitat
biològica més abundant a la Terra. La comunitat
científica estima que les comunitats aquàtiques
contenen 4-6×1030 bacteris i 1×1031 bacteriòfags.
Els bacteriòfags que infecten els bacteris marins
són causants de la seva lisi i per tant de l’allibera-
ment de grans quantitats de matèria orgànica que
passa a estar disponible per a sustentar cadenes
tròfiques.
Un altre exemple curiós del paper que els vi-
rus juguen a la natura és el de l’herba Dichantheli-
um lanuginosum que es troba en sòls geotèrmics
Figura 8. Representació dels virus habitualment detectats en l’organisme mitjançant anàlisis metagenòmiques.
Elaborada amb Biorender. Cedida per S. Martínez-Puchol (2021).
del parc nacional de Yellowstone i pot créixer a
temperatures del sòl >50°C. La planta requereix
un fong, Curvularia protuberata, per sobreviure a
aquesta temperatura. Al seu torn, el fong reque-
reix un virus, el virus de tolerància tèrmica Cur-
vularia (CThTV), per conferir aquest efecte de ter-
motolerància (Marquez et al., 2007).
El viroma humà
Les noves tècniques de seqüenciació de nu-
cleòtids han posat de relleu que un gran nombre
de virus diversos estan presents al nostre orga-
nisme i formen part del que anomenem el viroma
humà (fig. 8).
A part d’aquells virus que coneixem com a
causants d’infeccions n’hi ha d’altres que sem-
blaria que juguen un paper important en proces-
sos vitals. Passaria igual que passa amb la flora
bacteriana que ha esdevingut un concepte ja no
gens estrany per nosaltres, ben segur que molts
dels virus que ens habiten compleixen amb una
funció necessària i juguen algun paper destacat
en molts processos que tenen lloc en els nostres
organismes.
Sabem, per exemple, de l’existència de bacte-
riòfags que ataquen els bacteris en el nostre cos i,
per tant, tenen un paper crucial en la regulació del
nostre microbioma.
Només una petita fracció del nostre ADN co-
difica per a la producció directa de proteïnes i es
creia que la resta no era funcional. Ara sabem
que gran part d’aquest ADN deriva d’insercions
de virus, els retrovirus endògens, i hem descobert
10 L’Atzavara 32: 5-12 (2022)
que és molt important per regular la transcripció
d’altres gens. Al llarg del nostre passat evolutiu,
aquest procés de recollida de gens a través de
l’arbre de la vida sembla haver passat moltes ve-
gades i per tant el percentatge de gens derivats
d’aquests retrovirus endògens al nostre genoma
és considerable. De fet, es creu que un gen im-
plicat en el desenvolupament de la placenta hu-
mana té el seu origen en un retrovirus endogen
(Chuong, 2018).
Els virus semblen jugar també un paper impor-
tant en la regulació del nostre sistema immunolò-
gic. Contraure infeccions virals durant la infante-
sa és important per garantir el desenvolupament
apropiat del nostre sistema immunitari. El sistema
immunitari és estimulat constantment per virus
que ens afecten i fins i tot es comença a parlar
del paper protector d’algunes infeccions virals.
Per exemple, en els éssers humans, el virus de
l’hepatitis G es creu que pot protegir contra el VIH
(Schwarze-Zander et al., 2012).
Els virus com a eines
Els virus, o trossets d’aquests, serveixen per
immunitzar-nos contra la seva versió virulenta,
l’administració d’aquests virus atenuats o trossos
de virus és el que coneixem com a vacunació.
També, i degut al fet que estan constituïts per
una càpside proteica que no deixa de ser una
espècie de capsa, es poden usar com a vehicles
per a transportar gens d’interès o d’altres molè-
cules fins a cèl·lules humanes. La teràpia gènica
es basa en l’administració de gens que han de
substituir a gens mutats o inexistents, i una de les
maneres d’administrar aquests gens és mitjan-
çant virus. Algunes de les actuals vacunes contra
el SARS-CoV-2 estan vehiculades dins d’adenovi-
rus (AstraZeneca, Janssen).
Podem utilitzar els virus per eliminar hostes no
desitjables. El cas més conegut és el del virus de
la mixomatosi que va ser introduït a Austràlia als
anys 50 per controlar la població de conills que en
aquell moment constituïen una plaga.
Els baculovirus, que són virus que infecten in-
sectes, es poden emprar en el control de plagues
que afecten les collites.
Els bacteriòfags són una alternativa als antibi-
òtics per eliminar bacteris que causen infeccions
o contaminen aliments o cultius usats per produc-
ció d’aliments. A causa de la creixent problemàti-
ca de les resistències als antibiòtics l´ús de bacte-
riòfags com a teràpia ha tornat a estar a l’ordre del
dia. De fet l’any 1919 ja es van realitzar assajos
exitosos per tractar la infecció de pollastres per
Salmonella gallinarum i un any després es van re-
alitzar els primers assajos en humans. L’any 1925,
Helix d’Herelle va tractar 4 pacients de pesta bu-
bònica injectant fags als bubons i els cura i a par-
tir d’aquí inicia un viatge pel món per lluitar contra
el còlera utilitzant bacteriòfags. D’Herelle va tenir
un paper rellevant en establiment de l’Institut per
a l’estudi dels fags a Tbilisi, l’antiga Unió Soviètica
l’any 1934. Aquest institut és avui en dia el Geor-
gia Eliava Institute of Bacteriophage, Microbiology
and Virology probablement el lloc del món on es
concentren més soques de bacteriòfags especí-
fics per atacar diferents tipus de bacteris. Als anys
40 va néixer també un grup als Estats Units dedi-
cat a l’estudi i aplicació del teràpia gènica però
aquest tipus de teràpia va experimentar uns anys
d’oblit quan als anys 50 apareixen els primers an-
tibiòtics. El principal motiu de l’abandonament de
la teràpia amb bacteriòfags va ser el desenvolu-
pament d’antibiòtics tot i que els estudis publicats
no presentaven resultats coherents.
Avui però, el món occidental té un renovat in-
terès en la teràpia amb bacteriòfags per combatre
les soques de bacteris patògens resistents als an-
tibiòtics i hi ha productes comercialitzats basats
en bacteriòfags per a eliminar bacteris com la Lis-
teria de sales netes de formatges, carn i plantes
de processament d’aviram.
En altres camps, i a causa de les seves pro-
pietats físiques i mecàniques, els virus són una
bona opció com a biomaterial per múltiples apli-
cacions com poden ser la construcció de cables
i bateries.
Els virus poden ser també emprats per a estu-
dis epidemiològics i com a sistema d’avis de brots
epidèmics. Aquesta disciplina, coneguda com a
epidemiologia basada en l’estudi de virus en ai-
gües residuals (Wastewater based epidemiology),
s’ha utilitzat ja des de fa molts anys per a contro-
lar per exemple la circulació del virus de la polio,
causant de la poliomielitis, en la població.
Es basa en estudiar aquells virus que són ex-
cretats pels humans a la femta o l’orina i van a
parar a l’aigua residual. La detecció dels virus en
aquestes mostres d’aigua residual ens dona infor-
mació sobre la circulació de virus en poblacions
senceres mitjançant l’anàlisi d’una sola mostra i
permet fer el seguiment de brots o l’aparició de
noves soques o virus que estaven controlats des

Figura 9. Imatge de la visualització de dades en la plataforma oberta sarsaigua.icra.cat. La imatge esquerra mostra un
mapa de tendència de SARS-CoV-2 en diferents estacions depuradores d’aigües residuals. La dreta mostra una gràfica
on es representa per una banda la concentració de dos gens diferents del virus (línies en lila i verd) en l’aigua residual
de Mataró i la incidència de la COVID-19 (barres en gris) per cada 100.000 habitants (eix dret) durant la primavera-estiu
del 2021 (cinquena onada). S’aprecia la detecció d’un increment en la concentració de virus seguida d’un pic en la
incidència clínica.

L’Atzavara 32: 5-12 (2022) 11

d’un punt de vista sanitari, és a dir, es podria con-
siderar un sistema d’alerta prèvia. Actualment
aquesta disciplina ha estat actualitat ja que degut
al fet que els SARS-CoV-2 causant de la COVID
19 pot infectar cèl·lules intestinals i replicar-hi, és
excretat a la femta per un percentatge relativa-
ment alt de persones infectades fins i tot abans
d’experimentar símptomes respiratoris. El virus és
doncs detectable en l’aigua residual i aprofitant
aquest fet es pot fer un monitoratge de l’estat de
la pandèmia analitzant l’aigua residual de munici-
pis, barris o edificis.
L’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament
de Salut de la Generalitat de Catalunya van im-
pulsar a l’inici de la pandèmia la Xarxa de Vigi-
lància epidemiològica del SARS-CoV-2 en aigües
residuals que monitoritza setmanalment el virus
en 57 estacions depuradores d’aigües residuals
a Catalunya, analitzant l’aigua residual produïda
pel 80% de la població catalana. Els resultats
d’aquestes anàlisis es publiquen setmanalment
a https://sarsaigua.icra.cat (fig. 9). Actualment la
xarxa analitza també quines són les variants del
virus majoritàries presents en les aigües residuals.
Perspectives de futur
La importància dels virus a la natura és doncs
indiscutible i degut al fet que la virologia és una
ciència relativament nova queda encara un camí
infinit per recórrer i aprofundir en el rol que juguen
els virus en les vides i les morts dels hostes als
quals infecten. Els virus poden ser enemics, però
12 L’Atzavara 32: 5-12 (2022)
també amics. Sabem com prevenir-los i cada cop
més com conviure-hi sense patir-ne els efectes
perjudicials. Ens caldria ara fer que aquestes me-
sures de prevenció i control s’estenguessin als
països no industrialitzats on encara avui milers de
persones moren com a conseqüència d’infecci-
ons víriques totalment evitables.
Els virus, per altra banda, presenten unes ca-
racterístiques que els converteixen en potencials
eines biotecnològiques i només depèn de nosal-
tres treure’n el màxim profit possible. Òbviament,
tot això passa per conèixer-los més i millor.
Bibliografia
Chuong, E.B. 2018. The placenta goes viral: Retroviruses
control gene expression in pregnancy. PLoS Biology,
16(10): e3000028.
https://doi.org/10.1371/journal.pbio.3000028
Marquez, L.M., Redman, R.S., Rodriguez, R.J., Roossinck,
M.J. 2007. A virus in a fungus in a plant: three-way
symbiosis required for thermal tolerance. Science, 63:
545–558.
https://doi.org/10.1126/science.1136237
Martínez-Puchol, S. 2021. Seqüenciació massiva aplicada
a l´epidemiologia d´aigües residuals i a la caracterització
de viromes. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
Said Mougari, S., Sahmi-Bounsiar, D., Levasseur, A., Col-
son, P., La Scola, B. 2019. Virophages of giant viruses:
an update at Eleven. Viruses, 11(8): 733.
https://doi.org/10.3390/v11080733
Schwarze-Zander, C., Blackard, J.T., Rockstroh, J.K. 2012.
Role of GB virus C in modulating HIV disease. Expert
Review of Anti-infective Therapy, 10(5): 563–572.
https://doi.org/10.1586/eri.12.37