Nueva colección 2024

LEISHMANIASIS & PIAN

CARLA LAMEIRO ALCOCER JOSEP PALOBART
PIAN
JOSEP PALOBART
 EN QUÈ
CONSISTEIX?
Pian és una malaltia crònica cutània
desfigurant i debilitant. Està causada per el
bacteri "reponema pallidum subespecie
pertenue" la qual és transmet a través en
contacte de la pell.

Crònica: malaltia que els seus símptomes per lo general no

tendeixen a desaparèixer amb el temps.
SÍMPTOMES I FORMES DE
CONTAGI

Després de 2-4 setmanes de la infecció, la persona

desenvolupa una úlcera anomenada" Buba mare".
Aquesta pot tindre un color bronzejat o vermellós i pot
causar picor.
Si es rasca pot propagar-se per més zones de la pell.
També pot afectar els ossos i als cartílags.
Aquesta bacteri es propaga molt fàcilment entrant en
contacte amb pell infectada.
 ZONES ENDÈMIQUES
PERSONES
AFECTADES
El pian afecta fonamentalment als nens
menors de 15 anys sent als infants de 6
a 10 anys els més propensos. En països
sobre poblats amb pocs recursos que
provoquen manques greus d'higiene.

Al llarg de l'últim segle, el pian ha tingut

brots intermitents. Degut a que eren les
organitzacions internacionals com
l'OMS o les Nacions Unides els que
feien els esforços per frenar el bacteri,
cada que hi paraven tornava resorgir.

Grup A: països on el pian és actualment endèmic.

Grup B: països on el pian era endèmic, però la situació actual del qual es desconeix.
Grup C: països sense antecedents de pian.
 TRACTAMENT
Hi hi ha dos antibiòtics els quals
només és necessari una dosi:
30 mg/kg d'azitromicina via
oral. (Tractament preferent)
0.6 milions d'unitats als nens
menors de 6 anys i 1,2 milions a
majors de 10 anys de benzatina
benzilpenicil·lina. (Tractament
secundari)
FORMES DE PREVENCIÓ
No existeix una vacuna per aquest
bacteri, però la principal forma de
prevenció és tenir bona higiene.
La principal estratègia
d'erradicació és la vacunació
d'almenys el 90% de la població
en zones endèmiques.
ERRADICACIÓ DEL
PIAN Estat actual de les investigacions

L'estudi, publicat en el New England Journal of Medicine, identifica

una estratègia per a erradicar la malaltia que és més efectiva que les
desenvolupades per l'OMS i acosta a la comunitat internacional a
aquesta etapa.

Aquest article presenta avanços en la ciència de la lluita contra les

malalties infeccioses i emfatitza la importància de la cooperació
multilateral en aquest sentit.

Organismes que hi treballen

Parcialment finançat per la Fundació "la Caixa", dona
suport a una reeixida col·laboració a llarg termini entre
investigadors indígenes i de Papua Nova Guinea i
demostra els beneficis associats amb la formació de
científics als països en desenvolupament.
LEISHMANIASIS
CARLA LAMEIRO ALCOCER
EN QUÈ
CONSISTEIX?
MALALTIA DESATESA DE TIPUS INFECCIÓS
CAUSADA PEL PARÀSIT PROTOZOU DEL
GÈNERE LEISHMANIA
És transmesa als humans i animals per la picada de
mosquits flebòtoms. Aquests insectes poden
resultar perjudicials tant per a persones com per a
animals i es localitza a zones rurals amb clima
mediterrani, subtropical i tropical.
FORMES DE CONTAGI

Es contagia mitjançant la picadura de mosquits

flebotoms infectats de Leishmaniasis. Un mamífer malalt d'aquesta malaltia, ha seguit el següent procediment:

El flebòtom pica un animal

La leishmaniosi no es transmet de forma directa contagiat amb leishmània.
entre els mamífers.

Ha de passar, aproximadament,
una setmana perquè aquest
flebòtom sigui infectant.

El mateix flebòtom, ja infectant,

pica a un altre animal i la transmet.
 SÍMPTOMES

ÚLCERA AFTA

FEBRE ESPLENOMEGÀLIA

ANÈMIA HEPATOMEGÀLIA
 SÍMPTOMES ESPECÍFICS

LEISHMANIOSIS VISCERAL
LEISHMANIOSIS CUTÀNEA Afecta als òrgans interns (fetge, la melsa i els ganglis LEISHMANIOSIS MUCOCUTÀNIA
Afecta a la pell i és la més comuna limfàtics).
Febre persistent Pot afectar la pell i les mucoses del nas, boca i gola. Pot
Lesions a la pell Pèrdua de pes començar com una úlcera cutània i, amb el temps, pot
Úlceres cutànies, les quals poden ser doloroses o Inflamació de l'abdomen envair les àrees mucoses del cos.
indoloras. Esplenomegàlia (augment del tamany de la melsa) -
Hepatomegàlia (augment del tamany del fetge). Deformitats

La leishmaniosi mucocutània pot ser més greu i

No acostuma a ser mortal Pot ser greu i pot ser mortal si no es tracta.
difícil de tractar que la forma cutània.
PERSONES AFCETADES + MORTS ANUALS

PERSONES
MORTALITAT
AFECTADES

Actualment més de 12 milions de persones pateixen la Es calcula que més de 50.000 persones
malaltia. moren anualment de leishmaniasis
Es calcula que anualment hi ha 700.000 i 1 milió de casos
nous, però només 200.000 són notificats a la OMS.
 ZONES ENDÈMIQUES
Les zones endèmiques de mosquits flebòtoms i, per
tant, de leishmaniosi són generalment àrees
tropicals i subtropicals:
Àfrica MAPES
Àsia
Amèrica Llatina
Mediterrània,
Orient Mitjà
algunes parts d'Europa.
FORMES DE PREVENCIÓ
SEGONS LA O.M.S.

El diagnòstic precoç i la ràpida La vigilància eficaç de la malaltia és

administració d'un tractament important per seguir de prop la El control de los reservorios
eficaç seva evolució i actuar ràpidament animales (adaptada a cada zona)
en cas d'epidèmia

La lluita antivectorial ajuda a reduir o

interrompre la transmissió de la malaltia Fer participe i conscienciar a la gent de
reduint el nombre de flebòtoms. ( fumigació l'existència de la malaltia i formar-les per
amb insecticides, lús de mosquiters tractats contribuir en la prevenció.
amb insecticida...)
TRACTAMENTS I MEDICAMENTS
ANTIMONIAL PENTAVALENT

AZOLES (ANTIFÚNGICS):
ITRACONAZOL
KETOCONAZOL

AGENTS ANTIPARASITARIS:
MILTEFOSINA

AMINOGLUCÓSIDOS:
PAROMOMICINA

ALTRESS:
PENTAMIDINA

COMBINACIONS Y ALTERNATIVES:
 ESTAT DE INVESTIGACIÓ
Vacunes: S'han dut a terme diversos assaigs clínics per
desenvolupar vacunes contra la leishmaniosi. Algunes
vacunes es troben en diverses fases d'investigació per
avaluar la seva eficàcia i seguretat.

Tractaments: S'ha investigat la millora de tractaments

antiparasitaris per a totes les formes de leishmaniosi,
amb un enfocament en medicaments més eficaços i
amb menys efectes secundaris.

Prevenció: Les estratègies de prevenció inclouen

controlar els vectors (mosquits) i educar la població
sobre mesures de prevenció personal, com l'ús de
repel·lents i malla mosquitera.
INSTITUCIONS I ORGANISMES QUE TREBALLEN EN LA
INVESTIGACIÓ
Organització Mundial de la Salut (OMS)

Instituts Nacionals de Salut (NIH)

Organització Panamericana de la Salut (OPS)

Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC)

Institut Pasteur

MSF (Metges Sense Fronteres)

 Economia:

PLA ACTUACIÓ Campanya per la

recol·lecta de fons
d’inversió envers les
malalties.
Nivell 1
Salut: Educació: Urbanisme. Mediambientals.

Controls endèmics Programes per la Implementació de Control de vectors

en zones concienciació de centres de salut i igestionar els
perjudicades. la malaltia. atenció mèdica. residus.
.

Nivell 2
Salut: Educació: Urbanisme. Ecnomia:

Implementació de Destinar molts Construcció de Campanya per la

mesures preventives recursos per fer zones per millora recol·lecta de fons
obligatories (MPO). campanyes intensives de la higiene. d’inversió envers les
de conscienciació. malalties.
NIVELL 3

Institucions Internacionals (OMS, FAO, etc.):

La OMS pot coordinar esforços internacionals per assegurar que els recursos i els coneixements es
comparteixin eficaçment entre els països i les organitzacions.

Organismes i Institucions Científiques:

Institucions científiques podrien centrar-se en la investigació per desenvolupar nous tractaments o

millorar els existents per al pian i la leishmaniasi.
Podrien realitzar estudis epidemiològics per entendre millor la dinàmica de les malalties en la illa.

Corporacions Farmacèutiques:

Podrien participar en la producció de medicaments i assegurar-ne la distribució eficient a la illa.

Podrien col·laborar amb programes d'accés a medicaments per assegurar que els tractaments
siguin assequibles.