TEMA 1

Generalitats

CONCEPTE DE PARASITISME

 Relació iinterespecífica negativa establerta entre un hoste i un paràsit.

 Condicions que s’han de complir: -

– Benefici unilateral en la relació, és a dir, els dos associats i l’únic que treu benefici
d’aquest dos es el paràsit
– Hi ha s’haver un contacte íntim
– Dependència metabòlica per part del paràsit, es a dir, la gran majoria de les
situacions el paràsit no pot viure sense l’hoste
– Possibilitat de conviure en equilibri amb l’hoste, és a dir, als paràsit no els interessen
matar als seus hoste i majoritàriament els protegeixen

DEFINICIÓ DE PARASITISME

• Definició 1 (prof. Miguel Cordero):

“El parasitisme és una comunitat antagònica i inestable entre dos éssers vius de
diferent espècie, dels quals el més petit o primitiu, el paràsit, viu de forma temporal o
permanent en l’altre individu més organitzat, l’hoste o hostatjer, alimentant-se i
causant-li un dany potencial o actual”.

• Definició 2 (prof. Jaume Gàllego):

“El parasitisme és una associació de tipus sinecològic establerta entre dos organismes
heteroespecífics –paràsit i hoste– durant una part o la totalitat dels seus cicles vitals i
en la qual el paràsit viu a costa del seu hoste, que és utilitzat com a biòtop temporal o
permanent. El paràsit no utilitza només el seu hoste com a hàbitat, sinó que a més
depèn d’aquest com a font d’aliments, fet del qual resulta un dany al menys
potencial.”

ACCIONS PARÀSIT:

 Mecàniques
 Espoliatives
 Tòxiques
 Vehiculització d’altres patògens
 Transformació de teixits, és adir, convertir teixits normals en teixits tumorals
 Inducció de canvis de conducta, és a dir, algun paràsits canvien el comportament dels
hostes
 Reaccions de hipersensibilitat, és a dir, tots els parasits li treuen alguna cosa al hoste
(proteines, vitamines…)
 Fenòmens de tolerancia
 etrsategia peculiar, ja que imaginemprimer ha dereconeixer tots els anitgens aixo porta un
temps pero si tenim un parasit qu evanvia la seva dotacio genica (anitens d ela cpa externa) el
sistema immmunitari ha de començar de 0 i aixo es el que fan alguns parasits es adir, que
estan uhn temps ensenyant al sistema immunitati els seus antigens i quan ja esta a npunt de
desturi-lo aquets fa una mutacio i canvia laseva dotació génica

TIPUS DE PARASITISME

- Parasitsme accidental: quan casualment un aniaml per 3xemple que no es arasit es

localitze dintre d’un hoste. Per exemple el formatge casu marzu, hi ha larves pero
aquestes no s´n parasits.

TIPUS DE PARASITS

TEMPORALIAT:
- Intermitents: aquells que s’apropa s’alimenta i marxa (un mosquit per exemple), és
adir, té un contacte breu amb l’hoste
- Permanent: Aquells que arriba a un hoste el colonitza i pot continuar el seu cile
niologic sense sortir de l’hoste (polls del cap,. Arriben el cap i es poden reproduir)
(giardia canis)
- Temporals (periòdics): paràsit que no pot completar el cilce en un uhnic hoste,
necessitea més d’un hoste, és adirm, necesita o be sortir a l’exterior o anar.hi a un
altre hoste (p. ex: taenia saginata, els humans en el nostre intesti nomes es oden
desencolupar fins a fsae adulta i depsres no pot reproduir-se i ) MOVIL (8min)

CICLE BIÒLOGIC
- Directe o monoxens: només hi ha un hoste (gardia canis)
- Indirecte: almenys intervenen unparell d’hostes. Autoheteroxens: aquí el mateix hoste
fa de dos hostes, es adir, el mateix individu pot acruar com en una primera etapa com
a hoste intermediari i en una segoan etapa coma hoste definitiu (Trichinella spp.,
aqueste scomporta móvil: 14min, quan aquest animal es depredat aquestes larves son
ingerides arriben a l’intesti i aquestes es transformen en adultes, d’aquesta manera la
trichinella spp porta un hoste heterohexè) . (Taenia saginata, perque hi han dos hostes
(humans i vaques que soporten la fase larvaira). Quan aquest cile es tanca en do
hostes s’anomena diheteroxens. Poliheteroxens: quan tenim més de dos hostes.

LOCALITZACIÓ
- Ectoparàsits: aquells paràsits que s’ubiquen a la pell
- Endoparàsits: paràsits interns (a la sang, pulmons..)

HOSTES

Definitiu: es auqell on es desenvolupa enl parsit en la fase adulta

Intermediaris: aquells om es desenvolupen les formen laravris del parasit (móvil: 20:20)
- Actius: auqllls vectors que soporten les formes sexuals del parasits
- Passius:
- Paratènics:
- Transitoris: el parasit necesita aquest hoste per completar el cicle però l’abandona,
entra desnvolupa una serie de … i surt
Hoste intemrediari : cargol MOVIL
 Vectors: un atropode hemtofag (s’alimenta de sangg) que asegura móvil: 21:30

Els protozous no tennen fase adulta, i aques considerem l’hoste critico n es desenvolupen l
mvil: 19:40)

Hoste deinitiu: ovella i l’acar el que fa es sooortar la forma larvaria

Quan la temperatura habiental es molt alta els ous poden ser destruits, i llaestrategia del
parasits es utilizar un hostes paratenic (ingerien els ous i dintre de l’organisme la larva quearia
enquistada als teixits), quan aquest es ingerit per l’hoste (gos).

Hoste accidental: un parast atutentic va a parar un organismo que no li pertoca, per exemple:
anisakis
Reservori: sempre es u hoste principal que sooprta un determinat patogen i que. , pero la
transmissio sempre s’ha de produir
Portador: animla o persona infectada pero segueix

L’excès pot ser de froma activa o passiva:

PROTOZOUS PARÀSITS

Ambes que actualmetn viuen a l’intestí i son parasits selectius, en cavni le saltes tres families
son parasits facultatius.

Flagel·lats

Ciliats , hi ha uhnparasita que afecta ald porcs

AMEBES:

Son poliformiques ja que la seva estrctura no queda bé definida, son parasitad capços de digiri
particules solides. Esx poden dividir entre ambes intestinals o de vida lliure.

Ambes intensinals : parsits obligats i la majoria no ens causen problemes, son molt frecuents
es adir practicament tots el animals tenen amebespero no generaran cap tioous de malaltia.
Formen quistst que s’eliminen a l’exterior a través de la femta i pot contaminar.

A patir de cada quist s’acaben forman 8 amebes petites i aquetses es van aprofitant i si tot va
be es queden al nostres intesti i alunes d’e’elles s’enquistarna i sortiran cap a l’exterior.
Aquesta part del cicle es la que no causa problemes es adir no afecta l’indiviud pero per algún
motiu algunes d’aquetses ambebes decideixen abandonar l’intesti i van cap a min 21:30)
poden começar q mulitpicar-se i entren a colonitzar la pret de ‘intesti i aquie comencen a
haver-hi problemes i tambe poden anar al fetge i arribar-hi al cervell.

Amebes parasites facultatives

Hi han dues ambees Naglerai i .. .i provoquen robe¡lemes encefalies

El pribelme que hi hamab aqueste amebes es que stan en contacte amb les nostes mucoses
respiratories.
La negieria passa per tres fases.

Giardia spp.
Es un parasit permanent, es adirm una vegada arriba al’hoste (instesi) es multiplica, es
transformen en forma de quist els quals son molt mes resistents.

Cicle directe. Al ngerir aigues contaminades amb aquests quists pero una vegades ingerits les
quits s’enquisten

CRYPTOSPORIDIUM

Els trobem pràcticament en tots els mamífers, es un parasite de cilce directe que es localitza
sobretoot en les celules epitelials de l’intestí.

UN hoste s’infecta quan digereix aquetses … Una avegda arriben a l’intesti quden llliure
aquests sporozoites

ÀCARS
Per ser un aracnid ha de tenir 4 parell de potes i a mes ames tenen el cos dividit en dues parts.
En la part anterior trobarem les estrudtures que necesita l’acar per alimentar-se. Aquedtes
estructures en general són els quelícers i palps. Un adult s’assembla mot a la fase larvaria, la
gran diferencia entre aquest dos es que la larva te tres parells d epotes i l’adult ja en té 4.

Classificació dels àcars:

Els qacars es clasifiquen en 4 grups:

1. S
2. D
3. D
4. D

A (no té stigmata)-stigmata (fa referencia a stigma i l’estigma e suna estrcutura dels acars que
els hi serveix per respirar, de fet també s’anomenen plaques espiraculars o espiracles.

Pro—(tindren els stigmes davant

Meso- (els tindrem a la meitat)
Meta- (darrera de l’últim parell de potes)

ASTIGMATA: Causant de la sagma

Aquest acar (creo que varroa jacobsoni) s’alimenta d el’hemolinfa de les abelles.

Un acar metastigmata es una paparra (pregunta examen).

Les paparres (sòlides) que estroben sobre un gos tenen un exoesquelet de quitina molt dur per
aixor l’has de cremar. Hi han unes paparres que están arrugades que surten. Ala nit i xuclen
sang d’un animal, de manera que quan xuclen s’inflen i marxen. En canvi les pparres del gos
esqueden allà, és adir, necesita diez per alimentar-se. Les paparres dures tenen 4 parells de
potes. Quan la paparra arriba un hoste (s’anclen) amb els queliers tallen la pelll i it¡ntrodueixen
l’hiposotma i comença a xuclar sang. L’hoste respon davant aquest, de ammner que el que fara
es coagar i al coagular la paparra no podrá ingerir mes sang aixi que inocula saliva i despres
podrá xuclar sang una altra vegada.

Les larves slaimenten de materis organics, pero necesita sang pwr poder desenvoluparse i la
obte de les femtes la puça afulta es parqasita, es adir, viu de la sang de l’hoste.

PLATYHELMINTHES

 El seu cos es compacte, no té cavitats (acelomats) i els organs están insertats dintre
d’una matriu solida
 Aparell digestiu, no tots en tenen i els el tenen és molt simple
 Aparell excretor I tambés és molt senzill
 MIda variable 1mm fins a 8 cm
 La característica principal d’aquests és que no estan segmentats i generalment són
aplanats

TREMATODES
 En genral els trematodes són hermafrodites (excepte els esquistosomes)
 Solen tenir una ventosa oral (a partir d’aquie ocmença l’aparell digestiu (boca (li
serveix tambés com a anus), faringe i dos tubs cecs)) i una ventosa ventral o acetàbul
 Dintre dels esporocits es formes uns rèdies i dintre d’aquestes es formen unes
esfrutctures més petites que s’anomenen cercàries i les cercaries sempre acaben
abandonant el cargol i poden enquistar-se en la vegetació (una vegada s’han enquiatat
es denominen metacercàries i pot tenir llor ales herbes acuatiqus o dintre del segon
hoste intermediari) o es mantenen actives nadant per l’aigua i busquen un hoste
definit per parasitar. No tots els trematodes segueixen auqests cicles.

• Gènere Fasciola
• Gènere Fasciolopsis • Gènere Dicrocoelium • Gènere Schistosoma

Fasciola hepática

 Té les estructures molt ramificades

 Parasit que en la fase afulta viu dintre del fetge

El que fan és posar ous dintre dels tubs biliars. Quan aquets ous surten per la femta i
van a aparar a ambient saquatics surt de l’aigua i nadar per ella i el que fa es cerca un
hoste intermediari (cargol aquatic) i dintre d’aquet el miracidi es transforma en
esporocis i es formen les redies i dintre d’aqueetses les cercaries i serán les cercaries
les que sortirand el catgom i cercaran una planta acuatoca o engatxar-sei una vegada
trobada s’enquisten en aquesta fins a troabr un suport i uana vegada es trova suport
perd la cua i quan ingerim aquesta polanta vingerim les metacercaries i el parasits
arriba al nostre inteti i arribara al fetge i comença el cicle. Sempre està lligat a
ambients aquatics.

Dicrocoelium dendriticum

Intermenen 2 hostes intermediaris (un cargol terrestre i l’altre son les frmigues)
Els parsitats eliminen ous per les femtes, no fa falta que hi hagi un ambient quatic.
Quaan surten aquests ous porten dintre miracidi pero aquest no eclosiona amb aigu i
sempre es mante dintre de l’oun i aquest ou espera aque passi un cargol i s’ingerei un
vegada es ingerit dintre eclosiona i es formen dintre miracidis i cercaries pero aquetses
han de sortir del cargol pero com que estem parelant d’una mbient sec el que fan es
que envloltarse en una bola de mucus del cargol que el protegeix d ela dessecació i
surt a fora. La fromiga ingereix auqestes boles i per tatn van a aparr al seu digestiu i
dinte de les formigues s’qneuiste i es transformen en metacercaries i depsres hi ha
unproblema ja que les formigues i els resmugants pasturen a diferents hore si el que es
fa es que agunes de les metaceracires e scolaoa en el sistema nervios de la formigs i
d’algona manerali provoca un espasme de al manera que la formiga surt per la nit.

EQUISTOSOMES

 Sempre están relacionats amb les aigues

 Pasa perdiferents fases, la del miracidi, la cercària i l’equistosòmula.
 Els adult no es localitzen ni al fetge ni a l’intesti sino que s’ubiqin dintre dels
vasos sanguinis
 Les femelles fan la posta d’oues a la ssng i aquest van a parar o bé a la llum de
la bufeta de l’orina o a la llum de l’intestí. Quan volen pasar a la llum intestinal
provoqune inflamacions.

Cicle biològic

Son evacuats a l’exterior a través de els femtes o orina, i quan surten ja porten a dintre
la primera forama larvaria i el miracidi pot evoludicnar rapidametn, aqueste es mobil
que cerca un cargol aquatic que l’utilitzara coma a hoste intermediari. DIntre del catgol
el miracidi canvi de fasei es transoforma en un esporocis i es formen esporocis mare i
dintre d’aquestes esporocis filles i dintre d’aquestes les cercàries que es la fase que
abandonara el cargol, per tant, les cercarie ssortiran a l’exterior que a diferencia
daltres ceraaries auqestes no s’enquisten sino que neden lliurrment intentant
ocntactar amb l’hoste definitiu. Una vegada travessa la nostra pell per una mossegada
van a parar a la sang. Son malalties croniques que a lallarga aacaben perjudicant.

CESTODES

HI han dos grans grups els que son de tipus terrestres i uns altres que sempre
intervenen animals aquatics. ELs cestodes adutl praticament sempre es desenvolupen
a l’intesti i les larves enquistades en diferents teixits o cavitats. NO tenen aparell
digestiu i per tant, agafatn directament de l’aparell digestiu de l’hoste. Tots els
cestodes de tipus terrestre sempre tindran ventoses (4) i alguns tindran ganxos. A
continuacuo de l’escoles be el coll que hi ha unes celueles germinatives que gracies a
aqueste la reste del cos comença a creixer. I una cadena de proglotis, a mesura que
van avançant robem els immadurs, els madurs i els gràvids (están a la part final).

A l’interior de l’ou ja trobem una larva.

Audio (15-03-2022)
Cicle biologi dels anisàkids

Son estudis puntuals que afectes a una part de les larves. Es molt important mantener
el peix en fred. Les prevalences (% de peixos infectats) en peixos de l’atlàntic sol ser
molt mes gran que al mediterrani.

A Espanya no es comu menjar cefalòpodes crus però en japo sí.

RESISTÈNCOA DE LES LARVES A TRACTAMENTS FÍSICO-QUÍMICS

A nivell industrail minm s’ha de congelar a l20ºC

Tractament tèrmic: cuinat si es cuina no tots els mètodes inactiven les larves, per tant,
hi ha diferents organismes que proposen una sèrie de temperatures per la mort de les
larves. Si cuinem el productes completament es segur, és adir, fregit, el bullit, el fumat
en calent, cuinat al buit

La plantxa no garanteix la mort de les larves, depenent el temps que s’està cuinant, del
grui del peix...

Acdifiicació (llimona o vinagre): l’acid cítric i l’acetic no inactiven a les larves, per aico
preparar aquests plats a nivell de cassolà és un risc, per tantm abans l’hem de
congelar.

La radiació es un mètode de tractaments animals que aquí no s’utilitza però els

americans si .

Salaó: a majors concentracions de sal menys supervivència.

Detecció en els aliments:

La anisakis son mas presentes en pescados de aguas frias.

- Transiluminació: dtecta a traves de la il·luminació la prescencia de les larves, no

destrueix el peix
- Digestio artificial: destrueix el peix però son més eficaços
- Trituració i observació amb llum UV: destrueixen el peix però son mes eficaços

PRECENCIÓ I CONTROL

No es per evitar però si per minimitzar el risc.

Trematodosisi per consum de peix

Els hostes definitiu son tots els ue emgin peix. Els ous apareixen per les femtes al medi
quatic i els miracidis penetren en els cargols. Aquestes fases larvàries es multipliquen
(hi ha un multiplicació asexual), per tant, obtinc moltes larves. Les cercaries peneten
en la pell del peix i s’enquisten formant la metacercària, i la ingestió del peix cruu
provaca la infecció enels humans, gats ...

PARÀSITS ASSOCIATS AL CONSUM DE CARN

Triquinel·losi o triquinosi

Es una malaltia associada en humans provocada per la perscencie ne el teixit muscular

de larves de trichinella es una zoonosi oer ingestió de carn la qual conte larves. El
motiu principal es el porc sengla.

Els adults son intestinals i tenen una vida molt curta. Les femelles son vivipares (no
produeixen ous, però si que posen larves).

Es un cicle directe, autoheteroxè. No hi ha cap fsae del cicle que sigui hexogena (que
estigui a l’ambient). El mecanisme d’infecciños empres es la ingestió d’un múscul
infectat. El cilce domèstic esta protoganitzat pel porc domstic, aquest segurament vivia
a l’exterior i s’infecten per ingerir els ratolins o porcs (son el mecanisme difeccio dels
porcs). El cicle silvestre (tots els animals silvestres carnívors wstan carregats de
trichinella, però nosaltres nomes megem por sengla (embutits)). Quan mengem carn
amb quists de trichinella la digerim al múscul i les larves arriben al nostres intestí i es
transformen an afult i comencen a reproduir-se, les larves a nivell intestinal busquen
musucl (s’enquiste en el múscul esquelètic). Generslment les larves prefereixen
músculs mes oxgigenats. Per a que es tanwuin el cicle cal que un humà ingereixi un
infectat.

El mes risc es en explotacions familiars, ecològiques (els animals tenen excés a

l’exterior).

- Carns que no pasen el contorl veterinari, ja sigui per auto consum o furtivisme
- Importacions sense control veterinari: al 2014 va haver-hi un brot de
trquinel·losi

Embòlies al cervell que son bastant greus

Diagnòstic: si els pacients arriben amb dolor muscular i fa poc que han menjat porc
senglar es probable que estigui infectat.

Detecció de triquines en la carn: no cal

Mesures de control/prevenció.

Consumidors

- Consum de carn i productes carnis de qualitat d’establiments autoritzats amb control

veterinari.

-  Cocció adequada de la carn: almenys 71ºC durant mínim1 minut.

-  Congelació:

Fragments de fins a 15 cm: almenys -15oC durant mínim 3 setmanes. Fragments de

fins a 50 cm: mínim 4 setmanes.
Aquests requeriments són per a T. spiralis de porc domèstic!!
Compte!! Algunes espècies de Trichinella són tolerants a la congelació!!

- La salaó, el curat, la dessecació o el fumat no inactiven necessàriament el paràsit.

- La irradiació pot ser útil en aquells països on és permès aquest tractament. Es
recomana només per a carn envasada.

Mesures de control/prevenció.

-  No alimentar els porcs amb productes carnis de cap tipus o residus d’escorxador. -
Eliminar immediatament els animals morts.

-  Desratització i mesures de control de rosegadors (evitar la entrada de rosegadors). -

Emmagatzematge de pinso en condicions correctes.

- Evitar el contacte amb animals silvestres. Barreres arquitectòniques/ambientals.

Algunes d’aquestes mesures són difícils/impossibles d’aplicar en explotacions familiars
(autoconsum), extensives o ecològiques.

Escorxadors i establiments de manipulació de carn de caça

-  Controls de detecció de triquines mitjançant els mètodes autoritzats.

-  En carn d’animals de caça, destruir o eliminar adientment les despulles o restes de
la canal no aprofitades.

Altres

- Complir els requisits sanitaris d’importació (vegeu reglament). - No hi ha cap vacuna

disponible.