1.

EL REGNE DELS FONGS

Els fongs son organismes eucariotes que poden ser unicel·lulars com els llevats o
pluricel·lulars con els bolets.

CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS:

- Forma i mida: Els fongs unicel·lulars tenen una forma arrodonida o ovalada i la seva
mida es microscopica. I els pluricel·lulars tenen filaments microscòpics anomenats
hifes, que s’agrupen per donar lloc a un cos (miceli).
- Nutrició: Heterofrofa , molts son saprofits ja que s’alimenten de matèria orgànica o
de restes d'éssers vius.
- Formes de vida: tenen una vida lliure. Si la relació d’aquest dos organismes es
beneficiada, son simbionts; i si un perjudica a l’altre es parasit.
- Reproducció: Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment per gemmació. I
els fongs pluricel·lulars es reprodueixen asexualment o sexualment a través
d’espores.

CLASSIFICACIÓ DELS FONGS

LLEVATS: son fongs unicel·lulars de forma arrodonida que es reprodueixen per gemmació.
Tenen una vida lliure i només alguns son paràsits. S’utilitzen en procesos de fermentación
en la industria alimentaria com l'elaboració del pa.

FLORIDURES: son fongs pluricel·lulars. Que les hifes formen filaments solts i es
reprodueixen mitjançant espores. solen créixer en les fruites ja que s'alimenten del sucres
que contenen. Alguns son paràsits i altres tenen una vida lliure sent sapròfits.

FONGS QUE FORMEN BOLETS: son fongs pluricel·lulars amb un miceli que creix sota la
terra que en época reproductora forma el bolet.
El bolet té una volva (base) que té un peu (amb un anell o no) i acaba en el barret. A dins hi
ha unes làmines que contenen els esporangis on es formen les espores.
Son organismes de vida lliure que viuen en zones humides.

2. LA IMPORTÀNCIA DELS FONGS A LA NATURA

+ Son descomponedors de la matèria orgànica, converteixen les restes orgàniques en

compostos senzills per ser utilitzats en les plantes.
+ Formen els líquens que intervenen en la formació del sol i son indicados de la
puresa ambiental dels ecosistemes.
+ S’associen a les arrels d'algunes plantes i fixen el nitrogen atmosfera.
+ Apreciats en la gastronomia com els rovellons, els xampinyons…
+ Els llevats s'utilitzen per l’elaboració de productes comestibles com el pa.
+ També poden participar en antibiotics, provinents dels fongs.
+ I alguns fongs microscòpics ens poden produir infeccions.
ELS LÍQUENS
son una associació simbiòtica entre la alga i el fong, és a dir, estan relacionats entre si i
obtenen un benefici mutu. Les seves hifes es disposen en forma de xarxa la qual cosa es
situen a les cèl·lules de l’alga.
L’alga fabrica les substàncies que utiliza el fong per alimentar-se i el fong proporciona aigua
i matèria inorganica necesaria per la fotosíntesis.
Viuen en llocs inhopics(roques, troncs..)
S'utilitzen com indicadors de contaminació ja que son els primers en desaparèixer. També
s'utilitzen per altres utilitats.

BOLETS COMESTIBLES BOLETS VERINOSOS

EL ROVELO DE CABRA

EL CEP

EL ROVELLO
LA FARINERA

3. REGNE DE PROTOCTISTS.

son organismes eucariotes, poden ser unicel·lulars, colonials o pluricel·lulars i no tenen ni

teixits ni òrgans.

ELS PROTOZOUS: son organismes unicel·lulars

- Mida i forma: tenen formes cel·lulars molt variades i tots tenen una mida
microscòpica.
- Nutrició: son heterotrofs i poden alimentar-se de microorganismes o de restes de
materia orgánica.
- Formes de vida: tenen una vida lliure (no depenen d'un altre ésser viu). Habiten en
medis terrestres molt humits o aquàtics.
Alguns poden viure a l'interior d’altres organismes, alguns beneficien i altres
perjudiquen.
- Reproducció: de forma asexual per bipartició.
- Locomoció: majoria son mòbils i es desplacen per flagels o cilis. Pero les espècies
que no es desplacen son els sèssils.
 -

CLASSIFICACIÓ DE PROTOZOUS.

FLAGEL·LATS: tenen un o més fragels per desplaçar-se. Hi ha espècies de vida lliure que
abunden en medis aquàtics i formen plàncton i altres paràsits que viuen a l'interior d’altres
éssers vius.

CILIATS:microorganismes que habiten en el medi aquàtic, un sons mòbils i altres utilitzen

els cilis per desplaçar-se.

RIZOPODES: protozous molt senzills que es mouen i capturen l’aliment mitjançant

pseudopodis. Pertanyen al grup de amebes i poden ser protozous de vida lliure,aquàtics;
o poden viure en el cos humà sense causar cap perjudici o poden ser parasits.

ESPOROZOUS: no tenen estructures locomotores. Son microorganismes molt simples

que infecten tot tipus d'animals i provoca a malaria.

4. LES ALGUES

formades per cèl·lules eucariotes semblants a les vegetals. En el citoplasma es troben

orgànuls abundants com cloroplasts i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

CARACTERISIQUES:
- Forma i mida:le algues unicel·lulars tenen formes variades i de mida microscòpica.
I les pluricel·lulars formen filaments semblants a les tiges de les plantes.
- Nutrició: son autotrofes. Gràcies a la clorofil·la i pigments fotosintètics realitzen la
fotosíntesis per fabricar la materia orgànica.
- Reproducció: reproducció sexual i asexual. Les unicel·lulars poden reproduir-se de
forma asexual per bipartició i les pluricel·lulars per fragmentació.
- Desplaçament: majoritàriament floten en l’aigua on formen part del plàncton. ALtres
es desplacen mitjançant flagels . Les algues pluricelulars son sèssils i viuen fixades
al fons del mar.

CLASSIFICACIÓ DE LES ALGUES

ALGUES VERDES: son un grup d’algues en el que el pigment predominant es la clorofil·la

que li dona el color verd. Poden ser unicel·lulars (flagel·lades)bo pluricel·lulars amb formes i
mides diferents
Son majoritàriament organismes aquàtics encara que hi alguns que habiten en zones
humides com el troncs dels arbres.

ALGUES BRUNES: predominen els pigments groguencs que donen una coloració entre
beix i marró. Son pluricel·lulars i tenen una mida gran i formen autentics boscos submarins
que contenen espècies aquàtiques. Son algues marines i viuen fixades al fons.

ALGUES VERMELLES: predominen els pigments vermellosos i donen una coloració entre
rosa i violeta fosc. Son pluricel·lulars i les seves mides varien molt les unes amb les
altres.Majoritàriament son marines i son fixades al fons.

5. EL PAPER DELS PROTOCTISTS A LA NATURA

IMPORTÀNCIA DELS PROTOZOUS

Formen part del zooplàncton i serveixen d’aliment a molt peixos petits. Sempre viuen en
llocs humits especialment sobre la matèria orgànica en descomposició.
Hi ha espècies simbionts que viuen en l’aparell digestiu d’alguns aliments que tenen un
benefici mutu.
De les especies parasites afecten unes quantes que afecten a milers de persones cada any
i poden ser mortals : Destaquen , malalties com: Disenteria (per el consum d’aigua o
aliments contaminats per excrements de persones o animals infectats); Malaria (a través de
la pica de les femelles d’un mosquit portadores del protozou); Malaltia de la son (per la pica
de la mosca tse tse, portadora del paràsit)

IMPORTÀNCIA I UTILITZACIÓ DE LES ALGUES

Son un dels grups que produeixen matèria orgànica a partir de la inorganica. Els
organismes productors construeixen fitoplancton.
A més , son utilitzades en l'alimentació humana sobre tot cuina asiatica.
De la paret cel·lular s'obté l’agar-agar, sustancia amb múltiples aplicaciones en la industria
farmacéutica per produir medicaments, en perfumería…

6. REGNE DE LES MONERES

organismes unicel·lulars amb cel·les procariotes, és a dir, les que no tenen embolcall que
separa el nucli del citoplasma. Al regne dels bacteris pertanyen.
Es poden troben bacteris per molts llocs del planeta , a casi tot arreu.
Poden suportar qualsevol temperatura i normalment viuen aïllats pero alguna vegada
formen colònies (grup de bacteris que cada individu conserva la seva independència).
TIPUS DE BACTERIS

coc bacil virions espiril