PARMELIA SULCATA

PATRICIA GARCÍA-TREVIJANO ANDREU 1º ESO C

 INDEX

CLASSIFICACIÓ DELS FONGS

CLASSIFICACIÓ DELS FICOMICETS (líquens)

• TIPUS DE LÍQUENS SEGONS EL SEU BIOTIP

• TIPUS DE LÍQUENS SEGONS LA SEUA ESTRUCTURA

• TIPUS DE LÍQUENES SEGONS LA SEUA MANERA DE VIDA

CARACTERÍSTIQUES PARMELIA SULCATA

CARACTERÍSTIQUES DELS LÍQUENES:

• FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

• FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ
CLASSIFICACIÓ DELS FONGS

Els fongs es divideixen en:

• Zigomicets

• Ascomicets

• Basidiomicets

• Ficomicets (líquens)

CLASSIFICACIÓ DELS FICOMICETS (líquens)

Són organismes composts, gràcies a l’associació simbiòtica entre un fong i un organisme

fotosintètic (generalment una alga). En aquesta simbiosi el fong depèn totalment de l’alga.

D’aquesta manera poden diferenciar dues estructures: El hongo o micobiont: és el fong.

Generalment envolta completament a l’alga. La majoria de líquens estan formats per

Ascomicets, però a les zones tropicals i temperades poden estar formats per

Basidiomicets. I el alga o fotobiont: és la forma fotosintètica, pot ser una cianofícea o

una clorofícea (90%).

Als líquenes tambien se'ls crida fongs liquenizados perquè es vol reflectir així que

predomina el fong sobre l'alga.

La seva morfologia depèn del tipus de fong i de l’adaptació que tenen al medi extern.

TIPUS DE LÍQUENS SEGONS EL SEU BIOTIP

A l'hora de descriure com s'estructuren en l'espai els líquenes que constitueixen el tale

liquénico s'hala de biotips o formes de creixement, com:

• Tal·lus gelatinós: tenen aspecte gelatinós i viscós. Les hifes del fong

s’entremesclen molt amb les cèl·lules de l’alga.

• Tal·lus filamentós: Les hifes del fong emboliquen a l’alga filamentosa.

• Tal·lus crustaci: el tal·lus està completament unit al substrat (roques, escorça,

terra...) i això fa que sigui molt difícil separar-lo. Es classifiquen depenent del grau

d’unió amb el substrat.

• Tal·lus foliaci: es caracteritzen per ser plans i arrodonits. No estan estrictament

units al substrat.

Hi ha separació del tale liquélico amb el substrat. El líquen no es troba adherit al

substrat.

Presenta la típica estructura heterómera, amb còrtex superior i còrtex inferior.

Parmelia és un exemple de líquen amb tale foliáceo.

• Tal·lus escuamulós: és un intermig entre el crustaci i el foliaci. Format per petites

escates que s’uneixen al substrat manco als costats.

• Tal·lus fruticulós: s’uneixen al substrat per una base molt fina i tenen estructura

d’arbust. Es poden trobar drets o penjats del substrat.

• Tal·lus compost: està format per una part bassal de tipus escuamulós, crustaci o

foliaci, i una part ramificada.

TIPUS DE LÍQUENS SEGONS LA SEUA ESTRUCTURA

Segons la seua estructura, els líquenes tenen dos tipus de talos o cossos vegetatius en el

mitjà aeri: hetéromeros i homómeros.

Els talos heterómeros són els més freqüents i tenen una estructura dorsiventral, amb un

cortex superior, en el qual les hifes fúngiques es troben molt juntes, i una capa alga on

s'empaqueten les algues,i més internament una medul·la on només hi ha hifes molt laxes i
un cortex inferiorjunto amb rizinos o falses arrels que no són mes que hifes compactades

que exerceixen certa funció de fixació.

Els talos homómeros són poc freqüents. En aquest tipus no hi ha una estructura

dorsiventral, sinó que són pràcticament iguals en composició en tots dos costats del

liquen.

TIPUS DE LÍQUENES SEGONS LA SEUA MANERA DE VIDA

Segons la manera de vida els líquenes poden ser: terrícolas, quan viuen sobre la terra

nua; humícolas, quan es desenvolupen sobre l'humus; lignícolas, quan viuen en la fusta

muerta; cortícolas, quan es troben en l'escorça dels arbres; folícolas, quan viuen en les

fulles de les plantes; saxícolsa, quan excavanla roca i aprofiten l'escletxa formada per a

colonitzar la terra; aquàtics, els líquenes d'aigua dolça, etc.

 CARACTERÍSTIQUES PARMELIA SULCATA

És un dels líquenes més comuns de les escorces dels arbres. De gran amplitud ecològica,

encara que troba el seu òptim en llocs ben il·luminats.

Posseeix un tale foliáceo més o menys orbicular, moderadament fixat al substrat, de fins a

20 cm de diàmetre. La superfície superior és brillant, de grisa verdós a gris pàl·lid, amb la

superfície solcada per plecs (d'on rep el seu nom sulcata) i format per lòbuls ramificats

amb els extrems més o menys escotats i alguna cosa ascendents. Es caracteritza per la

presència d'alvèols i cóstulas amb pseudocifelas i soralios granulosos laminares i

marginals en les zones on el còrtex es fractura. La cara inferior és negra i està poblada

d'abundants rizinas negres.

No sol tenir apotecios, però si apareixen tenen el disc de color marró.

És una espècie cosmopolita de llocs temperats i freds. Creix preferentment sobre

escorces de caducifolis, encara que també ho fa en roques silíceas, especialment en llocs

enriquits en nitrogen.
CARACTERÍSTIQUES DELS LÍQUENES

Tot i que els incloem dins el grup dels fongs, els líquens són organismes formats per una

associació simbiòtica entre un fong i una alga unicel·lular.

L’alga (sense arrel però en medi terrestre) se serveix del fong per obtenir aigua i sals

minerals. l'alga dóna al fong part de la matèria orgànica que ha elaborat. Els fongs es

nodreixen de la matèria orgànica que elaboren fotosintèticament les algues. El fong

protegeix l'alga i li proporciona aigua i sals minerals, per tal que pugui realitzar la

fotosíntesi.

Aquesta simbiosi permet als líquens colonitzar qualsevol tipus d'ambients, com les

escorces dels arbres, la roca nua, els deserts,... Són els primers colonitzadors de les

roques en el medi terrestre, però són molt sensibles a la contaminació.

Són importants en la formació del sòl.

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

Són heteròtrofs i viuen en ambients humits, a terra o a la superfície d’altres organismes.

No fan la fotosíntesi. No tenen clorofil·la. Prenen la matèria orgànica ja elaborada, però

per absorció, no per ingestió (com els animals). Tenen paret cel·lular, que a diferència de

la dels vegetals, no és de cel·lulosa sinó de quitina (substància present també a

l’exosquelet dels insectes). No són animals perquè les característiques del seu cos, la

reproducció i altres funcions són completament diferents dels animals.

S’alimenten de la matèria orgànica procedent d’altres éssers vius o de restes d’aquests.

Per fer-ho secreten a l’exterior de les cèl·lules unes substàncies que descomponen

l’aliment i després l’absorbeixen a través de la membrana cel·lular. Ve a ser com una

digestió externa. Així doncs són saprófits.

El micobiont proporciona el suport i la protecció, els minerals, la reserva d'humitat (una

pressió osmòtica elevada assegurada per l'arabitol i el mannitol, limita la dessecació del

tal·lus); el fotobiont proporciona els nutrients provinents de la fotosíntesi, midó en la

majoria de les espècies.

Les necessitats de sals minerals dels líquens és molt limitada, perquè són consumidors

febles i poden parar el seu creixement.

S'alimenten a partir de l'atmosfera (minerals dissolts en l'aigua de pluja). També poden

solubilitzar els elements minerals del substrat mitjançant l'excreció d'àcids orgànics.

Alguns líquens fixen nitrogen atmosfèric.

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Els dos components del líquen (fong i alga) es poden reproduir per separat o en conjunt

com una única unitat. El fong quan es reprodueix aïlladament ho fa de forma sexual

mitjançant ascósporas o bé asexualmente, per fragmentació mitjançant espores

anomenades conidios. L'alga només es reprodueix asexualmente, per fragmentació o per

mitósporas.

Els líquenes quan es reprodueixen com a unitat ho fan mitjançant propágulos vegetatius ,

anomenats sorallos o soredios, que es desprenen els últims de la resta del líquen o bé

amb els isidios, que són digitaciones del còrtex, que actuen com a element de

disseminació també.

El liquen té tres formes de reproducció: reproducció vegetativa, reproducció asexual i

reproducció sexual.

• La reproducció vegetativa es fa per simple fragmentació del tal·lus o amb ajut

d'òrgans especialitzats.

• La reproducció asexual s'assegura pel micobiont que produeix conidis.

• La reproducció sexual també està assegurada pels micobionts i forma dos tipus

d'òrgans especialitzats: els apotecis o els peritecis.

BIBLIOGRAFIA

https://www.botanical-online.com/tierra/liquenes-caracteristicas.htm

http://www.beatramonllull.org/planes/op3estudis/curri/eso3/Botanica/ESO3EstiuBotanicaFongs.pdf
http://fpaontinyent.com/ct/nes1/tema7_microorganismes.pdf
https://www.botanical-online.com/tierra/liquenes-estructura.htm