ACTIVITATS HISTÒRIA D’ESPANYA: LA INQUISICIÓ

1. La Inquisició espanyola (1478) va ser una institució creada pels Reis

Catòlics per a mantindre la ortodoxia católica als seus regnes. Aquesta té
precedents com la Inquisició francesa de 1184. La Inquisició espanyola
quedava baix el control directe de la monarquia. Va ser rebutjada per
majoria absoluta a les Corts de Cadis (1812), encara que no hi va ser
completament abolida fins la Regència de Maria Cristina (1834).

Es divideix l’activitat de la Inquisició en cinc períodes. El primer (1480-

1530), es caracteritza per la forta persecució dels qui s’havien convertit
al judaisme. El segon (principis del s.XVI), de relativa tranquil·litat, va
estar seguit per un tercer període (1560-1614) en el qual es va tornar a
accentuar l’activitat de repressió i persecució contra els protestants. El
penúltim període (s. XVII) la major part de les persones jutjades eren
cristians vells. L’últim (s. XVIII) el centre d’atenció del tribunal ja no és la
heretgia debut a que ja no es considera un problema.

La pintura mostra la celebració d’un acte de fe a l’interior d’un temple a

càrrec del tribunal de la Inquisició. Els reus, que van vestits amb
gramalletes i porten al cap coroces, escolten la sentència llegida per un
frare des d’un púlpit, amb el cap baix en actitut sumisa. Al bell mig, un
inquisidor vestit de negre assenyala els condemnats davant la presència
d‘un públic nombrós.

Francisco de Goya va voler representar el seu descontent i la seua

oposició a aquest tribunal amb aquesta obra: Acte de fe de la Inquisició.

2. La llibertat d’imprempta és la possibilitat de poder expressar una opinió

diferent de manera pública (com als llibres o a un diari) sense patir un
càstig.

Al primer text, la llibertat d’expressió es defensa mitjançant l’argument

que, si es vol escriure sobre un tema i abans de publicar l’obra ha de ser
revisada, i la persona la qual la revisa té una opinió diferent a la qual es
presenta a les pàgines a revisar, posseeix el dret de cancel·lar la seua
publicació, i això s’anomena censura.

Al segon text es presenta la idea que la lectura és el motor d’educació i,

per conseqüent, de canvi i revolució, i que és necessària per a que tots
els sectors de la població puguen tidre un criteri i una opinió pròpies,
sense la manipulació de ningú, ja que alguns privilegiats s’aprofitaven de
l’analfabetisme de les classes més baixes pertanyents a l’estament no
privilegiat. Això mostra el rebuig a que el país quedés governat
únicament per la minoria rica privilegiada.

3. Els delictes principalment perseguits per la Inquisició eren les

proposicions, és a dir, expressions verbals de naturalesa errònia, que
comprenien el 54’8% entre els anys 1803 i 1807, i el 60’6% entre 1815 i
1817.
4. Les persones que es posicionaven a favor de la Inquisició la defenien
mitjançant la tradició catòlica. Veien aquest tribunal com la protecció de
la religió consuetudinària del país. Tenien un sentiment de necessitar que
el catolicisme continués sent la religió oficial d’Espanya que
consideraven als practicants d’altres religions com a enemics seus i, per
aquest motiu, dignes de càstig. Consideraven, per tant, que els corrents
filosòfics i les idees liberals que venien de França eren la causa de la
divisió ideològica del territori espanyol, ja que no concebien la idea de
tolerar-les.

Per altra banda, els protestants i opositors al Sant Ofici pensaven que la
seua abolició seria el primer pas per a produir tota reforma, considerant
que, si no s’aconseguia, els esforços per la llibertat dels súbdits hagueren
sigut temps perdut. Critica fríament la enorme influència i el absolut
poder que l’Església exercia sobre l’Estat, inclús llevant importància a les
fogueres, comparant-les amb actes terrorífics que ja havien sigut
comesos anteriorment per altres països d’Europa. Rebutjaven
completament el ser controlats per una creència abstracta.