L’ARBRE DE LA VIDA

LA HISTÒRIA DE LA VIDA

→ EVOLUCIÓ QUÍMICA (4.000 m.a )

Hipòtesi del brou primitiu

La superfície de la terra es va refredar

Atmosfera primitiva (erroni)

Energia lliure (insuficient)

- llamps
- UV
- volcans

Hipòtesi Fonts Hidrotermals (actual)

Les primeres molècules orgàniques s’haurien produït en fonts hidrotermals pròximes a
dorsals oceàniques: fumaroles volcàniques amb les condicions van fer energia lliure
suficient perquè es formi LUCA

Hipòtesi de la panspèrmia
La primera matèria orgànica ve de l’espai interestelar

→ EVOLUCIÓ CEL·LULAR
LUCA la primera cèl·lula (last universal common ancetor)
- procariota
- anaeròbica

Segons el tipus de quimioòsmosi

- Arqueus
- Bacteris

1.000 m.a desprès

apareix els primers organismes autòtrofs fotosintètics.
Va pujar l’oxigen i aixo va provocar la mort dels anaerobis estrictes.

2.000 m.a
1a cèl·lula eucariota (gràcies a la investigació de la membrana plasmàtica)
Segons la teoria endosimbiòtica de Lynm: la captura de bacteris aerobis van donar lloc als
mitocondris / la captura de cianobacteris van donar lloc als cloroplasts.

570 m.a
A partir dels éssers eucariotes unicel·lulars apareix les primeres colònies d’organismes
unicel·lulars i després els éssers eucariotes pluricel·lulars.
- A partir organismes unicel·lulars fotosintètics→ algues pluricel·lulars→ PLANTES
- A parir organismes unicel·lulars de digestió interna (protozous)--> ANIMALS
- A partir organismes unicel·lulars de digestió externa (fongs unicel·lulars)--> FONGS
→ EVOLUCIÓ DELS ANIMALS

ESPONGES
- pluricel·lulars
- No teixits

CNIDARIS (pòlips i meduses)

2 cèl·lules embrionàries diferents
- Ectoderma
- Endoderma
D’aquestes capes se’n deriven diversos teixits
Presenten
- Cèl·lules nervioses→ cefalització
- Simetria radial→ simetria bilateral (desplaçament)

Aparició del MESODERMA: 3r. tipus de cèl·lula embrionària

- Teixit muscular (desplaçament)

- Ex: platihelmints

Apareix

- Boca

- Anus

- cavitat digestió→ tub digestiu

- Pseudoceloma→ animals plans→ cilindris EX: nematodes

- Segmentació del cos→ augmenta la grandària

- Aparició gran cavitat en mesoderma→ pseudoceloma→ celoma EX: Anèl·lids i

mol·luscs.

- Aparició exoesquelet impermeable articulat→ Artròpodes

- permet→ -viure medi aeri

- desplaçar-se rapidesa

- volar (insectes)

- A partir els invertebrats aquàtics→ aparició notocordi: Cordats

- Suport medul·la espinar

- Notocordi→ vèrtebres→ columna vertebral: Vertebrats→ peixos

- brànquies

- Aparició pulmons→ Amfibis

 - Epidermis impermeable amb capacitat de pondre ous amb closca→ Rèptils

- Aparició de les plomes: Ocells

- Segregació de llet: Mamífers

→EVOLUCIÓ DE LES PLANTES

Algues pluricel·lulars (no són plantes→ no tenen teixits)

- Aparició de teixit epidèrmic (evitava que s’assequessin) (similars a les molses

actuals)

- Aparició dels teixits conductors (permetien portar aigua i sals minerals encara que
estiguessin altes) (similars a les falgueres actuals) (els gàmetes masculins es
desplaçen per l’aigua)

360 M.a apareix els gàmetes masculins encapsulats dintre dels grans de pol·len.

- Les llavors poden suportar uns quants anys de sequera sense morir
(Gimnospermes, EX: pins, avets)

140 M.a apareix les plantes amb flora que donen fruits amb llavors a dins (menjats i
dispersió de llavors)

→DOMINI EUKARYA. REGNE PLANTAE

Algunes classificacions inclouen carofícies un tipus d’alga que es distingeix de les algues
clorofícies perquè tenen una forma de divisió cel·lular similar a les plantes terrestres.

- Organització cormofítica (la majoria)

- Organització protocormofítica (els briòfits)

- Organització tal·lofítica (les algues)

- Viuen fixes no poden desplaçar-se

- Cicle de vida diplohaplont

- fase d’esporòfit (les dues fases són alteracions de les generacions)

- fase gametòfit

- Fan la fotosíntesi, pigment principal la clorofil·la

- Substancia de reserva (midó)

- Component principal de la paret cel·lular (cel·lulosa)

 ○ BRIÒFITS

Especialitzats per transportar fluids i nutrients

Molses: falsa arrel ( rizoide), falsa tija (cauloide) i falses fulles (fil·loides)

○ PTERIDÒFITS
Tenen teixits conductors especialitzats, no tenen flors ni fruits i no produeixen llavors.
Grups:
- Licopodis
- Equisets
- Falgueres

○ ESPERMATÒFITS
Utilitzen llavors com estructura de dispersió, les llavors contenen substancies nutritives i un
embrió amb esbossos d’arrel, tija i fulla.
- Gimnospermes
Les llavors no estan protegides pel fruit, estructures anomenades cons.

- Angiospermes
Tenen flors, fruits i llavors.
Monocotiledònies: una fulla a l’embrió
Dicotiledònies: dues fulles a l’embrió

→DOMINIS ARCHAEA I BACTAERIA

- Inclou a tots els organismes procariotes
- Són unicel·lulars, però alguns poden formar colònies.
- Mida petita
- No tenen nucli, el citoplasma està en forma d’ ADN de doble cadena i circular.
- Tenen ribosomes i paret cel·lular.

○ DOMINI ARCHAEA
- Molts són extremòfils (viuen en llocs on les condicions són extremes.
- La paret cel·lular no té mureïna
- Àcids grassos units al glicerol per enllaços de tipus èter.

○ DOMINI BACTERIA
- Paret cel·lular conté mureïna
- Lípids units a la membrana plasmàtica formats per àcids grassos units al glicerol
amb enllaços tipus èster.

→DOMINI EUKARAYA. REGNE PROTOCTISTA

- La majoria són unicel·lulars

- Vida lliure o formant colònies
- També s’hi inclouen alguns pluricel·lulars (algues)
- Principalment aquàtics
- Alguns són mòbils i es desplacen mitjançant cilis, flagels o pseudopodis
- Diversos cicles de vida, de reproducció i de nutrició.
 ○ AUTÒTROFS

- Unicel·lulars: Microalgues

- Pluricel·lulars: Algues

- Tipus: algues verdes, algues brunes i algues vermelles

○ HETERÒTROFS

- Afins als animals: Protozous

- Afins als fongs: - Floridures mucilaginoses o lliscants

-Floridures aquàtiques o filamentoses

→DOMINI EUKARYA. REGNE FUNGI

- A partir de protoctists aquàtics unicel·lulars amb flagels = Fongs

- Són pluricel·lulars excepte els llevats unicel·lulars

- Paper important com a Descomponedors de matèria orgànica

- Miceli: conjunt d’hifes (cèl·lules)

- septades

- cenocítiques (no septes)

- Diferents tipus de vida:

- Paràsits (causen malalties)

- Sapròfits (s'alimenten d’organismes morts)

- Associacions simbiòtiques,a plantes o algues

CLASSIFICACIÓ

○ ZIGOMICETS (floridures)
- Miceli ben desenvolupat i hifes cenocítiques
- Espora de resistència zigòspora

○ Ascomicets (ex: llevats)

- Hifes septades
- Per meiosi produeixen un tipus d’espores sexuals (ascòspores) dins d'ascs
(estructura en forma de sac)
 ○ BASIDIOMICETS
- Hifes septades
- Produeixen espores sexuals per meiosi (basidiòspores)
- Formen estructures visibles o cossos fructífers (bolets)

DIFERÈNCIES ENTRE FONGS I PLANTES

DIFERÈNCIES FONGS PLANTES

Paret cel·lular Quitina Cel·lulosa

Substància reserva Glicogen Midó

Alimentació Heteròtrofs Autòtrofs

REPRODUCCIÓ EN ANIMALS

○ ASEXUAL
- Intervé un sol individu
- No es necessiten cèl·lules especialitzades
- Es produeix en condiciós favorables de l’ambient
- En poc temps es produeixen molts individus
- Són genèticament idèntics i sensibles als canvis ambientals (tret de nutrició)
- En condicions adverses l’espècie pot desaparèixer

TIPUS
- GEMMACIÓ: Un gemma de l’animal es desenvolupa i dona lloc a un individu que se
separa del progenitor. Poden quedar units formant una colònia com el coral, cnidaris.

- ESCISSIÓ O FRAGMENTACIÓ: L’organisme del progenitor es trenca en fragments,

que amb un procés de regeneració donarà lloc a un individu complet.

○ SEXUAL (cèl·lules haploides n, amb la meitat de cromosomes.)

- Intervenen dos progenitors de diferents sexe,
- Es necessiten cèl·lules especialitzades (gàmetes)
- Es produeix en condicions favorables o variables
- Es necesista molt de temps i el nº de descendents és menor
- Variabilitat→ tots els individus originats en la descendència són diferents.
- Poden sobreviure en condicions adverses.
TIPUS

○ AMFIGÒNIA
- Fecundació (unió gàmetes) + Cariogàmia (fusió dels nuclis DNA)
- Formen una cèl·lula diploide 2n on el zigot per divisions successives forma un
individu nou.

○ PARTENOGÈNESI
- Cas especial on l’individu es desenvolupa a partir d’ 1 gàmeta (femení normalment)
sense fecundació.

→GÀMETES

Són haploides (n) i es formen a través d’una meiosi en gònades

○ FEMENÍ (òvul) es inmòbil i gran

- CITOPLASMA: conté substancies de reserva per l’embrió (vitel). A la perifèria els

grànuls corticals procedents de l’AG que formen una membrana de fecundació

- NUCLI: Té forma esfèrica i presenta un o diversos nuclèols ( les taques germinals)

- EMBOLCALL PRIMARI: És la membrana plasmàtica

- EMBOLCALL SECUNDARI: Consta de dues capes la zona pel·lúcida formada per

proteïnes i la corona radiada que es la capa de cèl·lules que envolten l’òvul.

○ MASCULÍ (espermatozoide) immòbils i més petits

- CAP: Nucli envoltat de poc citoplasma, a la part anterior estructura procedent de

l’aparell de Golgi, l’acrosoma conté enzims per la digestió de les parets de l’òvul.

- COLL: El formen dos centríols i acumula un gran nombre de mitocondris situats en

espiral que subministren energia per desplaçar-se.

- CUA: Fonamentalment per desplaçar-se

→GAMETOGÈNESI

Els gàmetes (haploides) s’originen per meiosi a partir de cèl·lules germinals (diploides)
La femenina s’anomena→ ovogènesi i la masculina→ espermatogènesi

→UNISEXUALITAT O DIOICS
Cada individu té 1 sol tipus de gònada que pot ser masculina (testicle) o femenina (ovari)
Si el mascle i la femella són morfològicament diferents→ dimorfisme sexual.
→HERMAFRODITES O MONOICS
- PERMANENT: tenen òrgans femenins i masculí alhora , els dos queden fecundats
per l’altre, normalment tenen mecanismes per no fer l'autoreproducció→ cucs de
terra, cargols.

- SEQÜENCIAL: tenen una gònada (ovotestis) que pot fer de mascle o femella
depenent dels factors externs (ambientals) i del que es necessiti→ peixos pallasso

→FECUNDACIÓ
Unió de gàmetes de diferents sexe per donar a un zigot, abans el mascle ha de generar una
descàrrega d’espermatozoides i la femella produir l’ovulació.

FASES:
- 1 Penetració de l’espermatozoide en l’òvul, debilitant la corona i la zona pel·lúcida.

- 2 Activació de l’oòcit que forma la membrana de fecundació per impedir l’entrada de

més espermatozoides.

- 3 Cariogàmia un cop dins l’òvul, els dos nuclis es fusionen per formar el zigot
diploide.

TIPUS: Segons el lloc

- EXTERNA: oòcits i espermatozoides es fusionen en un medi extern (aigua) →
animals aquàtics.

- INTERNA: s'uneixen dins d’AP femení

TIPUS: en animals hermafrodites

- AUTOFECUNDACIÓ: té lloc entre gàmetes femenins masculins del mateix individu→
sèssils.

- FECUNDACIÓ ENCREUADA: té lloc entre espermatozoides d’un individu i oòcits

d’un altre→ hermafrodites de vida lliure

→DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
Comença en formar-se el zigot i acaba amb el naixement de l’individu, per eclosió de l’òvul o
el part.
Depenent d’on els produïu d’embrions i les estructures que intervinguin es distingeixen:

- OVÍPARS: es produeix en ous diposats al medi on viuen. Pot ser interna o externa

- OVOVIVÍPARS: es desenvolupa en ous a l’interior de la femella (úter) i s’alimenta del

vitel.Es interna.

- VIVÍPARS: es desenvolupa als oviductes o úter de la mare de qui obté l’aliment

directament. Es interna
El desplaçament dins de la mare assegura més protecció i viabilitat als embrions. Durant
aquest període es formen totes les estructures i es desenvolupen les funcions bàsiques del
futur adult.