https://www3.gobiernodecanarias.

org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/2019/11/18/anat
omia-de-los-murcielagos-2/

EL RATPENAT (PIPISTRELLUS)

Hi ha moltes espècies diferents de ratpenats, com per exemple, els que són més
comuns aquí,es diuen Pipistrellus:

Les espècies més comunes són sis, i d’aquestes es subdivideixen les milers de
famílies, de les quals també es pot dividir en subespècies, que hi ha en total
d’aquest animal:
- Pteropus griseus:

- Rhinopoma hardwickii:

- Saccopteryx bilineata, més conegut en català com a Ratpenat de doble ratlla

- Nycteris thebaica
 (no s’ha trobat ubicació)

- Myotis lucifugus:

- Pteronotus pameilli

Classificació científica: El ratpenat

Pipistrellus pertany al regne animal
(eucariota), concretament als vertebrats i
mamífers. L'ordre és Chiroptera. Aquest
tipus correspon a la família de
Vespertilionidae i el gènere Pipistrellus.

Aquesta espècie de ratpenat habita per tot

Europa, occident i Àsia oriental.
Arbre filogenètic: Els ratpenats (chiroptera).

Els avantpassats comuns més propers amb els ratpenats són els següents:
- Els pangolins (pholidota).
- Els gats (felis silvestris) i els gossos (canis lupus familiaris).
- Tubulidentats.
- Cetartiodactyla, que són grans animals mamífers amb gran varietat
morfològica, poden ser tant balenes, com porcs, com hipopòtams…
- Els cavalls (equus caballus).
Per últim també es podria que les famílies de dintre de l’ordre eulipotyphla (com per
exemple els talps i els eriçons).

Adaptacions:
Tot i que no trobem fòssils tant antics per demostrar l'avantpassat dels ratpenat
sense ales, és lògic que sí que exstia ja que és mamífer amb ales, aquest fet és
únic. Per això sabem que van realitzar diferents adaptacions:
- Una de les teories, de com van acabant volant, és que eren petits mamífers
arborícoles insectívors i nocturns, llavors per persseguir insectes voladors
van anar d’arbre en arbre, i mica en mica, amb el pas del temps, per
alimentar-se millor van acabar volant.
- Ecolocalització: durant un llarg període de temps com els avantpassats eren
molt petits, si surtien durant el dia podien ser devorats. Per això, els que
podien viure millor a la nit van acabant reproduint-se i un dels factors que els
 hi va permetre situar-se és l’ecolocalització, les variants que tinguessin millor
desenvolupats aquest sentit van ser els que van sobreviure més, així va
evolucionar i el ratpenat va acant siguent un animal nocturn.

Proves de l’evolució

- Proves anatòmiques:

Òrgans homòlegs.

Òrgans anàlegs.
- Proves paleontològiques:

Fòssil, Onychonycteris finneyi. AmbOpteryx longibrachiatum.

Imatge de la representació de AmbOpteryx

longibrachiatum que pertany a una família de
dinosaures que tenien plomes i podien volar, les
ales tenen el mateix component que les dels
ratpenats.
Reconstrucció històrica evolutiva del ratpenat pipistrellus.

1. Yi qui:

2. AmbOpteryx longibrachiatum:
3. Primer fòssil més antic que trobem: Onychonycteris finneyi.

Onychonycteris (il·lustració).

4. Icaronycteris:
5. Archaeonycteridae:

6. Palaeochiropteryx (extingit). i Chiroptera:

7. Microchiroptera i Megachiroptera:

8. Pipistrellus.
Explicació de l’evolució

El vol del ratpenat

Els ratpenats sempre han sigut animals molt petits, i abans de que l’espècie
evoluciones i pogues volar, eren terrestres i tot i que tenien ales, no poden volar.
Es creu que la pressió de selecció que va haver hi va consistir en dos fets:
- Els depredadors terrestres dels ratpenats
- El fet de que al ser animals tant petits, no trobessin aliments disponibles per a
ells per terra, i hagin de buscar-ne als arbres
Per culpa de la pressió de selecció, l’espècie estava en perill d’extingir-se, ja que les
característiques que hi havia a la majoria de població no afavorien la seva
supervivència. Però per lo contrari, sí que va afavorir a alguns membres de la
població que patien mutacions, en concret els que tenien més capacitat de vol.
Amb el pas de molts i molts anys la població va anar patint un canvi genètic, en el
que la característica de capacitat de vol era cada vegada més freqüent, fins al punt
en el que tota l’espècie va adoptar la capacitat de vol.