Nom: Marina Canaleta Tarrés

La odisea de la espècie:

índex:

- Introducció
- Desenvolupament:
- Sahekanthrius tchadensis (Toumaï)
-Orrorin Tugenensis
-Australopithecus Afarensis
-Australopithecus Anamensis
-Homo habilis
-Homo ergaster
-Homo erectus
-Neandertals
-Homo sapiens
- Conclusió

Evolució humana (La Odisea de la espècie):

Al llarg de l'evolució, la nostra espècie ha experimentat grans canvis biològics,

genètics i també anatòmics molt importants i fonamentals.
L'ésser humà ha evolucionat constantment des dels seus principis, per tal d'avançar
en diferents aspectes, com ho són les modificacions corporals, la intel·ligència
abstractiva i el llenguatge, la capacitat de fabricar i utilitzar eines, la capacitat de
raonar i d'innovar, les relacions socials basades en la cooperació i en la transmissió
de coneixements de generació en generació...
Segons diferents teories, però, encara ens queda un llarg camí per arribar a la
nostra evolució final, perquè tenim grans probabilitats de continuar evolucionant, ja
que el nostre sistema, està dins del món de les mutacions, on ens adaptem als
diferents ecosistemes que existeixen.
Actualment, sabem que al llarg de la història, l'ésser humà ha hagut de passar per
diferents malalties que han posat en perill l'existència de la nostra espècie, però que
gràcies a la nostra constant adaptació i evolució hem pogut superar.
 Nom: Marina Canaleta Tarrés

Des del meu punt de vista, crec que sense els nostres ancestres no seríem el que
som ara i possiblement seríem totalment diferents, ja que cada un d'ells ha aportat
diferents tècniques, diferents cultures, diferents relacions socials... Tot aquest
conjunt de coses i més, han fet que siguem el que som, i que hàgem evolucionat
d'aquesta manera i no d'una altra.

Segons el que sabem, l'espècie humana va començar amb Toumaï, també

anomenat Sahekanthrius tchadensis, un simi que va existir fa 7 milions d'anys,
això fa que sigui 2 milions d'anys més antic que qualsevol homínid. Aquest, tenia el
crani d'aspecte simiesc i les dents similars a les dels humans, també tenia alguna
part de la cara similar a la dels ximpanzés i es creu que vivia en llocs pantanosos.
Gràcies a aquests es va començar a marcar la diferència entre el ximpanzé i l'home.

Fa uns 5 o 6 milions d'anys, va aparèixer la Orrorin Tugenensis, la morfologia del

qual era bastant similar a la dels actuals ximpanzés. Segons els exemplars que
s'han trobat, la seva alçada era d'1,4 metres i probablement vivia en boscos i
muntanyes.

L'Australopithecus Afarensis va viure fa entre 3 i 3,9 milions d'anys enrere i es

creu que només va habitar a Àfrica de l'est en boscos secs. Era un primat però
diferent dels humans en diferents aspectes, ja que tenia el crani de la mida del d'un
ximpanzé. També se sap que aquests tenien un alt grau de dimorfisme sexual.
Una investigadora va descobrir que aquests ja caminaven drets, a diferència dels
seus ancestres.
Gràcies a aquest, els homínids vam començar a caminar drets, canviant així la
nostra manera de veure les coses, ja que d'aquesta manera vam començar a tenir
un camp de visió molt més ampli que el que teníem caminant a quatre grapes.

Fa entre 3,9 i 4,2 milions d'anys enrere, va viure Australopithecus Anamensis. El

seu pes oscil·lava entre 45 i 60 kg i la mida del seu crani era similar a la dels micos.
Es dedueix que consumia aliments més durs que els seus avantpassats perquè els
seus queixals tenien esmalts més gruixuts. També vivia en un ambient forestal i
caminava dret com l'Australopithecus Afarensis. Segons els ossos dels seus braços
i cames era un gran escalador.
Gràcies a aquest, els nostres queixals es van tornar més forts per tal de poder
menjar més varietat d'aliments, introduint així una dieta més variada.

L'Homo habilis va aparèixer fa 2,5 milions d'anys i es caracteritza per tenir un crani
més arrodonit i amb més capacitat cranial que els seus ancestres. La seva alçada
era d'1,3 metres i pesava entre 40 i 50 kg. La seva mandíbula era més resistent i
tenien la cara més eixatada. Bàsicament, s'alimentaven de fruits i vegetals tot i que
incloïen una mica de carn.
L'Homo habilis es coneix també com l'home hàbil, ja que van ser els primers
talladors de pedra, la qual transformaven en una eina afilada que els servia per tallar
o per defensar-se d'altres animals.
 Nom: Marina Canaleta Tarrés

La seva estructura social estava jerarquitzada per un mascle i es creu que aquesta
espècie va néixer al sud d'Àfrica.
Va ser gràcies a aquests que es va inventar l'eina, la qual tot i que en els nostres
avantpassats els feia molt més servei, encara s'utilitza per fer algunes activitats.

L'Homo ergaster va aparèixer fa 1,8 milions d'anys i va desaparèixer fa 1,5 milions

d'anys, també és considerat el primer homínid que va poder sortir del continent
Africà.
Aquest es caracteritza perquè va començar a patir pels membres del seu grup i per
ell mateix, va descobrir el sentiment de la tristesa.
La proporció i talla del seu cos era similar a la nostra i tenia el crani menys robust
que el de l'Homo erectus, a més a més, podia aguantar-se més estona a peu dret.
També es diu que podria ser el primer homínid amb la capacitat de tenir un
llenguatge articulat.
Gràcies a aquesta espècie, les eines van començar a ser més complexes, afavorint
així la tècnica de caça i la resta d'activitats socials.

L'Homo erectus va viure entre 1,8 milions d'anys i 350.000 anys abans de
l'actualitat. Van néixer a l'Àfrica, però van arribar a viure a l'Àsia oriental.
Aquest va adquirir una pell més fina i un cos més fort amb 1,8 metres d'alçada
aproximadament.
Utilitzaven les eines per caçar i van començar a pensar en el futur i no només en el
present, va ser aquí on van aparèixer les obligacions i la feina. Aprenien coses i les
ensenyaven als altres, ampliant d'aquesta manera els seus coneixements. L'Homo
erectus va ser el que va descobrir el foc, per això gràcies a ells i al seu gran
descobriment avui en dia sabem com utilitzar-lo. (El fred va arribar a Europa i va
sobreviure el Neandertal).

Els Neandertals van viure en un interval que va des de fa uns 300.000 anys i uns
28.000 anys, ja que van desaparèixer amb poques generacions.
Les característiques físiques dels neandertals incloïen un cos molt musculat,
extremitats curtes, pesaven uns 85 kg i medien entre 1,64 i 1,69 metres, alguns
d'aquesta espècie tenien la pell clara i els cabells ataronjats.
Els Neandertals eren l'animal més perillós, ja que cap depredador els intimidava i
caçaven les preses més grans gràcies a les eines que havien creat els seus
avantpassats.
També es va descobrir que enterraven els morts, així que ara sabem que la nostra
cultura no és tan diferent de la que ells tenien i que hi ha alguna similitud.

Finalment, tenim a l'Homo sapiens, l'última espècie d'ésser humà que ha habitat la
terra, per tant, som nosaltres. Aquesta espècie no se sap on va néixer, però sí que
se sap que ho va fer fa entre fa 120.000 i 100.000 anys.
La nostra espècie es caracteritza per la seva capacitat d'intel·ligència que li permet
desenvolupar eines tan materials com intel·lectuals.
Biològicament, tenim una altura d'uns 1,75 metres en els homes i 1,62 metres en les
dones, i un pes de 75 kg i 61 kg respectivament.
Culturalment, és una espècie que busca la companyia dels seus semblants i
posseeix ordenaments socials.
 Nom: Marina Canaleta Tarrés

En conclusió, cada una de les nostres etapes de l'evolució humana han servit per
avançar i per arribar a ser el que som ara, ja que amb el temps hem anat canviant i
també millorant. Gràcies a aquestes etapes hem passat de ser un animal a ser-ne
un altre notablement superior, això ho hem descobert gràcies a Charles Darwin, el
qual va ser el primer de dir que l'home venia del mico, és per això, que gràcies a ell
sabem com érem fa milions d'anys.
La història ens demostra que actualment continuem evolucionant i ho continuarem
fent puix que les mutacions produeixen variacions genètiques a les poblacions i el
medi ambient interactua amb aquestes variacions seleccionant aquells individus que
millor s'adaptin al seu entorn. La història també ens mostra que l'ésser humà és
menys del que ens pensàvem perquè sempre està lluitant per sobreviure i mantenir
un equilibri cada vegada que se li canvia una mica el medi.
És molt probable que d'aquí uns quants segles hàgim evolucionat tant, fins al punt
de ja no pertànyer a l'Homo sapiens sapiens, sinó a un altre que encara no existeix
perquè serem nosaltres, amb les nostres mutacions, qui el crearem.

Webgrafia:

● https://www.genome.gov/es/genetics-glossary/Evolucion
● http://www.iesaramo.es/scenteno/evo%20de%20homo/p107_toumai.htm
● https://prehistoria.fandom.com/es/wiki/Orrorin
● https://www.mclibre.org/otros/daniel_tomas/4eso/evolucion-humana/Australop
ithecus_afarensis.htm
● https://www.mclibre.org/otros/daniel_tomas/4eso/evolucion-humana/Australop
ithecus_anamensis.htm
● https://prehistoria.fandom.com/es/wiki/Homo_habilis
● https://www.mclibre.org/otros/daniel_tomas/4eso/evolucion-humana/Homo_er
gaster.htm
● https://prehistoria.fandom.com/es/wiki/Homo_erectus
● https://www.csic.es/sites/default/files/18febrero2015Neandertales_documenta
cion_0.pdf
● https://www.caracteristicas.co/homo-sapiens/