UNITAT 4.

ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ

Objectius:
● Conèixer l’explicació científica sobre l’origen de la vida i l’origen i l’evolució de l’ésser
humà.
● Conèixer els trets del procés d’hominització.
● Conèixer i valorar els arguments sobre allò que és específic de l’ésser humà.
● Situar l’ésser humà en la confluència d’una doble herència: la biològica i la cultural.
● Valorar positivament la diversitat cultural humana, relativitzant la pròpia cultura.
● Discernir el caràcter egoista i/o altruista del comportament humà.

1.- L’evolució biològica de l’espècie humana

A la realitat s’hi accedeix via una, dues o tres de les següents menes de selecció:
➢ selecció fonamental: de la matèria inerta
➢ selecció natural: de la matèria viva
➢ selecció artificial: de la matèria intel·ligent

Una galàxia és un objecte de la realitat que ha superat només la selecció fonamental:

una coliflor, en canvi, se les ha hagut amb la selecció fonamental, la natural i l’artificial.
Jorge Wagnesberg
1.1.- L’origen de la matèria: un univers en expansió (selecció fonamental)

- El 1929, Edwin Hubble, observà que diverses galàxies s’allunyaven de nosaltres.

Això va fer trontollar la idea d’un univers estàtic i immutable que havia dominat la
Cosmologia fins aleshores.
- Aquest descobriment condueix a la idea que l’univers s’està expandint i que, en
temps anteriors, els seus objectes havien d’estar més propers els uns dels altres. I
en un temps zero havien d’estar superconcentrats.
- D’aquí sorgeix el Model del Big Bang, l’univers conegut s’originà en una gegantina
explosió i la posterior expansió de l’energia alliberada, que es produí fa uns 13.700
milions d’anys.
- Després del Big Bang es formen els àtoms d’hidrogen, heli i liti, però no hi ha prou
energia per formar nuclis més pesants.
- En estrelles més calentes que el sol, l’Heli pot fusionar-se en elements més
pesants, però no més que el ferro.
- Les estrelles molt grans acaben la seva vida amb una explosió gegant anomenada
supernova. S’hi produeix prou energia per formar reaccions nuclears que
produeixen elements per pesants que el ferro. Per la natura explosiva de la
supernova, aquests elements pesants s’escampen pel medi interestelar.

1.2.- L’origen de la vida

- La Terra es va formar fa uns 4.500 milions d’anys.

- Qualsevol ésser viu i, per tant, l’ésser humà són un dels resultats del procés evolutiu
que s’inicia amb el Big Bang.
- La vida a la terra fou el resultat d’un llarg procés de transformació dels materials
inorgànics presents a la Terra primitiva: origen fisicoquímic de la vida.

Univers Escorça terrestre Cos humà

H 92% O 47% H 63%

He 7,1% Si 28% O 25,5%

O 0,1% Al 7,9% C 9,5%

C 0,06% Fe 4,5% N 1,4%

N 0,015% Ca 3,5% Ca 0,3%

Ne 0,012% Na 2,5% P 0,2%

C 0,2%
 - Les primeres formes de vida van aparèixer fa uns 3.500 milions d’anys.
- Aquest procés el van descriure Alexander Oarin i John Haldane, i Stanley Miller, el
1959, el va reproduir en un laboratori.
- A partir d’Amoníac, metà, vapor d’aigua i hidrogen (els gasos de l'atmosfera
primitiva) es va crear matèria orgànica (aminoàcids)
- La matèria inorgànica pot generar espontàniament la matèria orgànica.
- Després de milions d’anys d’Univers i associacions entre molècules
orgàniques, es van originar els primers éssers vius, que van donar lloc a
organismes cada cop més complexos.

Què és un ésser viu?

Propietats:
1. Ordre. La vida no és arbitrària, s’organitza, cada cèl·lula va on li toca per fer la seva
funció.
2. Reproducció. Tots els éssers vius es reprodueixen o són el producte de la
reproducció. Pot ser per divisió cel·lular (còpia exacta ADN) o reproducció sexual
(combinació atzarosa d’ADN).
3. Creixement. Tota vida sembla travessar una frase de creixement i desenvolupament
dictat per l’herència.
4. Utilització d’energia. Els organismes obtenen energia de l’ambient (menjar,
interaccions químiques…). L’ambient obté l’energia de fonts internes o externes
(calor del nucli, sol…)
5. Resposta a l’entorn. La vida interacciona amb l’entorn, responent a canvis
ambientals.
6. Adaptació evolutiva. La vida evoluciona a través d’interaccions entre organismes i
els seus entorns, i això porta a adaptacions evolutives que deixen algunes espècies
més aptes per sobreviure en els seus entorns.

Un ésser viu és una combinació d’elements químics, que esdevé una estructura
diferenciada del medi, que permeten la sensibilitat, la reproducció i l’intercanvi de
matèria i energia amb el medi.

1.3.- Els mecanismes de l’evolució

- L’evolucionisme és el pensament filosòfic que ha acompanyat la Teoria de

l’evolució i ha configurat el nucli racional, científic i filosòfic de la revolució biològica
formulada en els segles XIX i XX.
- Es tracta d’una revolució en el sentit que:
- possibilità la radical transformació del coneixement pel que fa a l’origen de
l’ésser humà;
 - posà les bases per a la pregunta sobre l’origen de la vida;
- posà les bases de la genètica.

a. Amb algunes excepcions, el pensament occidental ha defensat, fins ben entrat el

segle XIX, una concepció fixista de la vida.

- Creacionisme: Creença en la intervenció creadora d’un ésser suprem. La

teoria creacionista, sorgida a l’edat mitjana, afirma que totes les espècies
vives han estat creades per Déu, una per una, a l’inici del món, tal com són
ara. Els creacionistes feien una lectura literal de la Bíblia.
- Fixisme: La natura és una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers
vius constitueixen formes inalterables.

b. Jean Baptiste Lamarck (1744-1829) pot ser considerat el primer representant de la

teoria evolucionista.
- La funció crea l'òrgan: al llarg de la vida els individus s’adapten al medi i els
seu òrgans canvien. Els òrgans que no es fan servir s’atrofien, i els que es
fan servir es desenvolupen.
- L’herència dels caràcters adquirits: els canvis produïts al llarg de la vida es
transmeten per herència a les següents generacions, possibilitant l’aparició de noves
espècies →

c. Charles Darwin (1809-1882) és el pare de la Teoria de l’evolució moderna.

- Aquesta teoria es basa en l’expedició científica que va fer a bord del Beagle,
que tenia com a objectiu cartografiar la Patagònia i la Terra del Foc, les
costes de Xile i les illes del Pacífic. Va salpar del port de Plymouth el 27 de
setembre de 1831 i va durar cinc anys
- Després d’aturar-se a Rio de Janeiro, Darwin visita la selva, on se
n’adona que la natura no és bondadosa com en el paradís, sinó que
és hostil i una lluita constant per la supervivència.
- A Argentina coneix els ossos fossilitzats d’un megateri, una espècie
desapareguda.
- El 17 de setembre de 1935 el Beagle arriba a les Illes Galàpagos, on
hi ha una gran varietat d’espècies que no es troben a cap altre lloc.
- Torna el 1836, però fins el 1859 no publica la seva teoria en el llibre
L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, que causa una
autèntica revolució social i una nova concepció de la biologia i del lloc
que ocupa l’home a la terra.

- La teoria se sustenta en el següents punts:

 - Recursos limitats. Qualsevol població té un potencial reproductiu
enorme, però les poblacions es mantenen més o menys constants a
causa de la limitació de recursos. La competència pels recursos és
inevitable.
- Variabilitat de les poblacions. Els individus d’una població no són
idèntics. Les diferències aporten avantatges i inconvenients en la lluita
pels recursos.
- Selecció natural. La competència desemboca en una tria dels
organismes que sobreviuen. Els més adaptats, que presenten un
avantatge adaptatiu, tenen més possibilitats de sobreviure, de
reproduir-se i de deixar descendents amb els seus avantatges. A la
llarga els organismes més adaptats són eliminats per selecció natural.
- Adaptació. Els caràcters més adaptats són cada vegada més
freqüents en la població. L’espècie s’adapta a l’ambient.
- Evolució. Al llarg del temps, la selecció natural és el mecanisme pel
qual les espècies van variant. El procés de l’evolució és gradual, lent i
continu.
- La teoria de Darwin té una llacuna: no pot explicar com es produeixen
els canvis en les espècies ni els mecanismes hereditaris de
transmissió d’informació de pares a fills.

d. Amb els estudis de Mendel (1822-1884) i la teoria cromosòmica de l’herència,

apareix una concepció general i integradora, la teoria sintètica de l’evolució o
neodarwinisme.
- Rebutja l’herència de caràcters adquirits.
- Els canvis s’introdueixen per mutacions cromosòmiques, que
introdueixen noves característiques en una població.
- Dos individus de diferents espècies sempre tenen un
avantpassat comú.

Proves actuals de l’evolució:

- Biològiques, que es basen en els organismes actuals.

- Similituds morfològiques (homologia): característiques d’organismes
biològics derivades d’un avantpassat comú.
- Òrgans vestigials: parts del cos sense cap utilitat en l’espècie actual,
però que en algun moment van ser útils.
- Paleontològiques, que es basen en els fòssils. Permeten reconstruir el tronc
de l’evolució.
- Moleculars, que es basen en la genètica. Compartim els mateix sistema de
transmissió de la informació (DNA), proteïnes i reaccions químiques. És una
casualitat inacceptable.
Les grans extincions

En la història de la vida hi ha hagut cinc extincions massives.

- La gran extinció va tenir lloc fa 251 milions d’anys, quan desapareixeren la meitat
de totes les espècies terrestres. Va ser una catàstrofe per anòxia (falta d’oxigen a
l’aigua marina) provocada per l’escalfament de l’atmosfera després d’una etapa de
vulcanisme intens.

Vulcanisme → escalfament → anòxia → extinció massiva

- Va acabar amb la primacia dels rèptils sinàpsids (amb característiques

mamiferoides) i va provocar l’ascensió dels rèptils arcosaures, adaptats a
climes molt més àrids. Això va provocar l’aparició i l’èxit dels dinosaures, que
van regnar durant el mesozoic.

- Però l’extinció més famosa, fa 65 milions d’anys, va ser fa 65 milions d’anys i va

ser provocada per la col·lisió d’un asteroide de 10km de diàmetre al sud de Mèxic.
Va causar una catàstrofe ambiental: pols a l'atmosfera, tsunamis gegantins, incendis
arreu i canvis molt bruscs de temperatura.
- Va provocar l’extinció dels dinosaures i l’auge dels mamífers.