CIENCIES NATURALS.

BIOLOGIA

L’Origen de la vida sobre la Terra

La qüestió de l’origen de la vida es un dels problemes
fonamentals de les ciències naturals i, mentre no sigui
resolt l'intel·lecte humà no serà capaç de comprendre la
natura de la vida mateixa. Dobzhansky

Aleksander Ivanovich Oparin (1894-1980)

BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
La teoria d’Oparin (1924) intentava respondre a la pregunta: Si un ésser és generat
per un altre ésser precedent, com va sorgir el primer ésser?. Després d'haver estat
rebutjada la teoria de la generació espontània per Louis Pasteur el 1864. Proposa
coacervats.

El proceso de coacervación más famoso fue propuesto por Alexander Oparin y J. B. S.

Haldane como crucial en su teoría sobre los principios de la abiogénesis (origen de la
vida / proiskhozhdenie zhizni). Esta teoría propone un metabolismo anterior a la
replicación de la información, aunque la discusión de si este metabolismo vino de
estas moléculas en los orígenes de la vida permanece abierto
Seguint els coneixements actuals, acceptem:

que l’Univers començà amb una gran explosió o implosió “Big Bang”, (1950) ara fa
uns 13700.106 anys.

que les estrelles i planetes, inclòs els sistema Solar es formaren per condensació
de la matèria entre forces centrifugues i gravitacionals fa uns 5000.106 anys.

que a la atmosfera primitiva hi havia poc a gens d’oxigen, per tant era reductora i
els elements hidrogen, oxigen, carboni i nitrogen, que constitueixen el 95% dels
teixits vius, estaven presents de forma aïllada o formant composts a la atmosfera ,
al magma i la hidrosfera. A mes abundava l’energia en forma de calor,
descarregues elèctriques, vulcanisme, radioactivitat i diferents tipus de radiacions
d’ona curta provinent del Sol.

que en el seu origen la Terra estava molt calenta, va rebre impactes de meteorits i
tenia explosions volcàniques. Amb aquesta situació hi havia abundant vapor
d’aigua retingut per la gravetat del planeta. En la mesura que el planeta es refredà
l’aigua es condensà i es formaren els oceans, ara fa uns 4500.106 anys.

BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
La terra és diferent amb la vida

0,04

Superficies planetàries de 460, 510 i 145 tots ells per 106 km2 respectivament
Fites evolutives de la Vida sobre el planeta Terra

H2O
SH2
PANESPERMIA.

Svante Arrhenius postula la

possibilitat que la vida hagi
vingut d’un altre planeta

Aminoàcids a un meteorit no
contaminat que caigué a
Austràlia el 1969.

1996, un meteorit de Mart

trobat a l'Antàrtida sembla
tenir senyals d’organismes.

No concloent
Manquen proves clares a favor.
El 1976 les sondes Viking mostraren deserts a Mart on sembla que podria haver existit vida.
La panspèrmia es defensa sobre diferents proves. Quan el Sistema Solar era jove, Mart
i la Terra se semblaven molt, tenien condiciones per a la vida. Per altra banda arribaren
des de Mart mil milions de tones aprox. de roca. Alguns microorganismes poden
sobreviure a aquests impactes i podrien haver estat los portadores de vida.

La forma mineral i altament oxidada del molibdè, un element essencial per a la creació
de vida sòls podia trobar-se a Mart , fa 3.000 milions d’anys. Sols quan el molibdè
passa per una alta oxidació es capaç d’influir en la formació de la vida primerenca i
aquesta forma oxidada de molibdè no podria haver estat disponible a la Terra en el
moment en que la vida començà, perquè fa tres mil milions d’anys la superfície de la
Terra tenia molt poc oxigen.

La teoria de la panspèrmia te proves a favor però cap d'elles definitiva

Font. Institut Westheiner de Ciència i Tecnologia .Steven Benner, Congres Goldmisth. Florència 2013.

Sonda Mars Express.

Un riu sec a Mart.

Petjades del vehicle

espacial Curiosity sobre
Mart
Pasteur 1862, demostrà que fent passar aire a traves d’un tub amb un cotó al seu
interior, aquest cotó retenia organismes, els quals posats dins solució nutritiva la
descomposaven. Després allargà un coll de matrau on hi feia bullir una solució nutritiva.
Experiment de Sydney
W. Fox. (1912-98).
Microesferes proteïnoids
a partir de mescles
seques d’aminoàcids
escalfats. Produeixen
polímers que formen
esferes semblants a la
idea dels coacervats
d’Oparin.
Experiment de Stanley Miller
1930-07) sobre condicions
primigènies.

Circulació d’hidrogen, vapor

d’aigua, metà i amoníac.

A les 24 hores de mantenir el

sistema actiu ja es detectaren
aminoàcids a l’oceà simulat.
LUCA seria una bacteria de vida autónoma con 572 genes. Se estima que vivió hace
3500 millones de años y es el antepasado común más reciente de todo el conjunto de
seres vivos actuales y probablemente también de los conocidos como fósiles.
El conocimiento de las bacterias mas simples ofrece una visión muy interesante de lo
que pudo haber sucedido hace 4 billones de años de vida”. Siguiendo la localización de
los genes que han estado presentes en LUCA se podría averiguar cómo y dónde vivió
dicha bacteria”.
LUCA podría haber originado la vida pero conocemos que carece de los genes que hayan
podido generarla en su totalidad, con lo cual los componentes químicos de su entorno la
habrán ayudado, sin duda alguna, a evolucionar”. La bacteria dependía del hidrógeno y
de los metales que favorecieron el origen de la vida”.

Last Universal
Common Ancestor.

El darrer avantpassat pot

seguir-se fins a les fonts
hidrotermals a les
profunditats de l’oceà. (NOAA
Photo Library)
El primer fòssil conegut es va trobar
a Austràlia i data de 3500.106 anys.
Aquest microfòssil es una cèl·lula
amb aspecte bacterià.
 Era quaternària

Era terciària

Era secundaria

Era primària
Estromatòlits fòssils de
l’arqueozoic i actuals de
Abu Dhabi
-4500 a-2500 M.a

Precambrià
Abans de -4500 a - 570 M.a.
Paleozoic (primària)

Trilobit (1 Cámbrià -570 M.a) Peixos ossis (2 , Silurià -439 M.a.)

Flora del devonià, (3

Devonià -408 M.a)
prèvia al carbonífer,
amb falgueres,
licopodis, briozous i
primers amfibis.

Felguera (4 Carbonífer
-362 a -323 M.a.)
Mesozoic (-245 a -146 M.a. secundaria). Gingkos, Cycas, gimnospermes ,
rèptils
Cenozoic -65 M.a. (terciària)
Plantes ancestrals superiors angiospermes i primera diversificació del mamífers
Quaternari , Pleistocé. -1.5 M.a.

Expansió i posterior extinció de grans mamífers, apareix Homo habilis i es

desenvolupen els humans anatòmicament moderns i comencen períodes de
glaciacions successives.
Quaternari , Holocé. -10.00 a.

Expansió humana lligada a la cultura. Humans amb eines

Antropocènic = actualitat
 Clima Denominación Antigüedad Época

Postglacial Actual 10.000 Holoceno

Glacial Glaciación de Würm o Wisconsin 80.000

Interglaciar Riss-Würm 140.000

Glacial Glaciación de Riss o Illinois 200.000

Interglaciar Mindel-Riss 390.000

Glacial Glaciación de Mindel o Kansas 580.000

Interglaciar Günz-Mindel 750.000 Pleistoceno

Glacial Glaciación de Günz o Nebraska 1,1 m.a.

Interglaciar Donau-Günz 1,4 m.a.

Glacial Donau 1,8 m.a

Interglaciar Biber-Donau 2 m.a.

Glacial Biber 2,5 m.a.

Glacial Oligoceno 37 m.a.

Interglaciar Eoceno superior 40 m.a. Cenozoico

Glacial Paleógeno 80 m.a.

Clima durant darrera fase del quaternari.
Fixeu-vos que la història comença en arribar l’estabilitat tèrmica -10 000 anys
 EL PERQUE DE L’ESTABILITAT CLIMATICA DEL DARRERS 10 000
anys?

Una vez descubierto el fuego y haberlo dominado en su manejo, y producirse una

situación de inseguridad alimentaria, nos dimos cuenta de que era más fácil cazar
las fieras incendiando el bosque y situándonos estratégicamente en su trayectoria
de huida que ir tras ellas de forma activa. Según Ruddiman, la emisión de gases
de efecto invernadero que esa combustión produjo habría detenido
temporalmente el proceso natural de re-enfriamiento, lo que permitió la
sedentarización, la adopción de la agricultura y, con ella, el aumento de la
población.
Este aumento necesitó más campos de cultivo, lo que se conseguía a su vez
incendiando más bosques. Más adelante, hace unos 5000 años, los cultivos de
arroz de la China, con sus importantes emisiones de metano, un GEI mucho más
potente que el CO2 a efectos climáticos, siguieron manteniendo el clima en una
situación estable. Desde entonces no hemos cesado en la deforestación ni en los
cultivos, lo cual habría permitido mantener constante la temperatura media de la
Tierra. Para mantener este estado, el sistema climático habría sido controlado por
la humanidad de forma totalmente inconsciente con solo pequeñas oscilaciones,
generalmente regionales, atribuidas a la variabilidad natural del sistema alrededor
de esta situación. Ferran. P. Villar
Font: Ferran V. Vllar i http://stephenschneider.stanford.edu/Publications/PDF_Papers/Ruddiman2003
Que hem de saber d’aquesta lliçó?

• Big Bang i origen de l’Univers i del Planeta Terra

• La Terra sense vida i amb vida, Canvis atmosfèrics.
• Origen de la vida i panespèrmia marciana
• Falsació de la generació espontània
• Teories de A.I. Oparín i coacervats, experiments de Fox i Miller.
• Eons, Eres i Períodes geològics.
• Glaciacions quaternàries del pleistocè i de l’holocè
• Fites evolutives de la vida sobre el planeta Terra
• Qui és en LUCA?
• Fites evolutives per simbiosi