Historia de la biologia, de la domesticació i de la agricultura.

Els primers coneixements botànics, zoològics i etològics.

Fonts principals:

Ilse Jahn, Rölf Lother & Konrad Senglaub 1985.

Josef H. Reichholf 2008
Daniel Zohary & Maria Hoph 2000
Luca & Francesco Cavalli-Sforza 2015

BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia

Les ofrenes impliquen un sentit
de transcendència.
Primers coneixements.
Ornamentació floral i olorosa.
Un equipo de investigadores encontró una
alta concentración de pólenes fosilizados
sobre una tumba del Paleolítico, lo que
significa que hace 16 mil años, alguien
depositó flores sobre un nicho prehistórico.
Los investigadores tienen claro que las flores
fueron depositadas "sobre la tumba", pero no
han podido determinar si se hizo como
"ofrenda ritual" o para "evitar malos olores
asociados al enterramiento", explica
la profesora de la Universidad del País Vasco
(región del norte de España), María José
Iriarte.
El enterramiento de la llamada 'Dama Roja' de
la cueva de El Mirón (Cantabria), es una tumba
del Paleolítico superior a la que la revista
Journal of Archaeological Science 2016 dedica
un número especial con todas las
investigaciones realizadas ahí.
La cueva estuvo habitada desde el Paleolítico
medio hasta la Edad del Bronce, y contiene, un
importante depósito arqueológico.
 Antics cossiols per a
recollir resina dels
arbres

La primera planta domesticada no fou per un us culinari, sinó ornamental o

medicinal. Recollida per a rituals funeraris, dins cossiols transportada per bruixots o
capellans, per a indicar un lloc, per a aromatitzar l’entrada de les coves, etc.

La planta se domestica per l’home caçador recol·lector, abans de l’home agricultor.

N.M. Rubió i Tudurí
Informació suplementaria.
L'ús de plantes en les pràctiques funeràries

Els sediments de la cova funerària des Pas (Menorca) de 1200 a 800 a.d.C. s'han
revelat molt rics en grans de pol·len i en un estat de conservació excel·lent. Així
ho palesa l'estudi dut a terme per Santiago Riera, Yannick Miras i Gabriel
Servera, membres del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la
Universitat de Barcelona.

El pol·len més dominant correspon a les brassicàcies, i els grans de pol·len se

situen principalment al tòrax i al cap dels individus. Tot i aquesta predominància,
els investigadors han pogut palesar la utilització en pràctiques d'enterrament de
plantes d'Erica arborea (bruc), Helianthemum, Lotus, Geranium, Cistus (estepes),
Asphodelus (albons), Solanum, Aster, Lamium, Malva, Anemone, entre d’altres,
que es completen amb algunes espècies anemòfiles com gramínies, plantatges i
mates. En total s'han identificat 37 espècies distintes de plantes.

Els investigadors han pogut detectar diferències en el pol·len situat en diverses

parts d'un mateix individu, la qual cosa indica diferències en les ofrenes, en el
tractament dels cossos o en les èpoques de l'any en les inhumacions.
Recol·lector

Fruits i fruits secs

Arrels
Gra
Herbes
Bolets
Insectes i larves
Mol·luscs
Crustacis

Gonimbrasia belina

Colophospermum mopane
Recol·lector

Pintura rupestre
neolítica de la Cova
de l’Aranya, a Bicorp,
Valencia Ajuntament
de Bicorp
7000 a 4000 a.C..

Identifican restos de este producto en vasijas del Neolítico halladas en Turquía | La

apicultura se expandió por Europa, norte de África y Oriente Próximo en paralelo a la
agricultura y ganadería. Los primeros agricultores y ganaderos del Neolítico ya
utilizaban la cera de las abejas para fabricar cosméticos, medicinas, impermeabilizar
recipientes e incluso como aglutinante en flechas. Y seguramente, también consumían
miel, revela un estudio publicado en la revista Nature 2015. El análisis de la huella
química que deja la cera en vasijas y otros recipientes ha permitido a un equipo
internacional de investigadores situar el inicio de la apicultura hace 9000 años en la
península de Anatolia, en Turquía, en el mismo periodo y área geográfica en que se
comenzaron a cultivar plantas y a domesticar animales.
Un estudio publicado en J. of Archaeological Science liderado por Robert C. Power del
Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology de Leipzig (Alemania), y codirigido
por el investigador Domingo Carlos Salazar García de la Universidad de Valencia, ha
detectado la primera evidencia del consumo humano de setas. Han explorado la dieta
antigua mediante el análisis de cálculos dentales de individuos magdalenienses (de 15
000 a 8 000 a.C.) del yacimiento cántabro de El Mirón. Los análisis de microscopía
óptica y electrónica de barrido han detectado un amplio abanico de microrrestos de
origen vegetal, fúngico, animal y mineral atrapados en los cálculos dentales en vida, que
aportan información muy valiosa sobre la alimentación en el Magdaleniense. Se
demuestra que los individuos en El Mirón consumieron una amplia variedad de plantas
de distintos ecosistemas, así como otro tipo de alimentos como setas de la variedad
Boletus sp.

En Chile se han encontrado especies de setas comestibles en yacimientos arqueológicos

humanos de 13 000 años de antigüedad.

La primera evidencia fiable del consumo de setas en China data de varios siglos antes
de nuestra era.

Recol·lector
Boletus edulis
la banana silvestre
se cultivó por
primera vez hace
7.000 años en Papúa
Nueva Guinea y
contenía semillas
duras y grandes y su
color era más
verdoso.

Las sandías,
originarias de África,
se convirtieron en
un alimento muy
común en los
mercados en 1600.
El aspecto que
tenían entonces era
muy distinto de las
actuales. Su interior
era verde y con unas
semillas más
grandes.
las berenjenas a lo largo
de toda su historia, han
sido blancas, azules,
celestes, moradas y
amarillas. Las primeras
se cultivaron en China y
África y, además, tenían
espinas.

la zanahoria también los

ha experimentado. Las
primeras que se conocen
se cultivaron en el siglo X
en Persia y Asia menor.
Originalmente deberían
haber sido moradas o
blancas, con una raíz fina
y bifurcada,

Font Grubstreet
Caçador

Tenim imatges rupestres d’escenes on surten

diferents animals de caça com:

Capra aegagrus, Ovis musimon (mufló),

Capreolus capreolus (cabirol “corzo”), Cervus
dama (daina “gamo”), Cervus elaphus,
Rangifer tarandus (ren o caribú), Sus scrofa,
Mammuthus primigenius, Bison bonassus,
Bos taurus primigenius, Equus caballus, Equus
hemionus (ase oriental, Saiga tatarica (antilop
oriental), Ursus arctos (tal vegada per la pell).

La caça major necessàriament requereix

tribus, però individualment també podrien
tenir caça menor, també per a pells com
Castor fiber, Vulpes vulpes, Mustela erminea, i
per a menjar: conills, llebres, perdius, faisà,
etc. i pesca.
S’ha de diferenciar entre animal
ramader i animal de guarda, caça i/o
companyia.

I els cans, Canis lupus var. familiaris?

I el moix, Felis silvestris var. catus?

D’on venen i quan i perquè es van domesticar?

En el període romà no hi havia moixos, però hi ha altres animals carnívors

petits que son de companyia. Quin son i quina conseqüència tingueren sobre
la fauna actual illenca?
El cavall de Przewalski, és salvatge anomenat mongol o takhi (Equus ferus przewalskii).
Representa l’única subespècie salvatge de cavall que existeix en la actualitat. Quasi es va
extingí a mitjans de segle XX, però fou recuperat per alguns naturalistes. Viu al el Parc
Nacional Hustai del suroest de Mongòlia. Foto del Museu Hist. Nat. De Viena.
El tarpan (Equus ferus ferus) és una subespècie extinta de cavall salvatge. L'últim
exemplar d'aquesta subespècie morí en captivitat a Rússia el 1909.
A partir de la dècada del 1930, s'han fet diversos intents de recrear el tarpan per mitjà
de la cria selectiva. Les races que en resultaren inclouen el cavall de Heck, el hegart i el
cavall de Stroebel i una derivació de la raça konik. Totes s'assemblen al tarpan original,
especialment en el color del pelatge pèl de rata (en anglès i mexicà "grullo").
Els Sorraia, un antic tipus de cavall primitiu de Portugal (entre els rius Sor i Raia), tenen
una aparença bastant similar al tarpan original. Font: Viquipèdia
Bos taurus primigenius. Aquests animals eren molt mes grossos que els bous actuals, el
banyam, de puna a punta assolia el metro de longitud. Foto Museu Hist. Nat. Viena.
Primers coneixements agrícoles i ramaders
Estabilitat demogràfica del caçador- recol·lector

L’agricultura respon a una primera explosió demogràfica. L’home caçador-

recol·lector, tal i com passa actualment amb els pocs que queden, tenen una
mitjana de cinc fills, aproximadament un cada quatre anys, així poden viatjar
carregant l’infant, mentre que els germans anteriors ja poden caminar
distancies llargues. La lactància dura tres anys i es baixa la probabilitat
d'embaràs. La població es manté estable ja que la mortalitat és de dos o tres
dels cinc infants de mitjana, però si augmenta l’home es veu obligat a
desenvolupar la ramaderia i la agricultura.

Si hi ha una desestabilització demogràfica resulta necessari inventar

l’agricultura.

Font: Luca Cavalli-Sforza

Homo sapiens és inicialment caçador recol·lector, omnívor. Acompanyat per llops, els
primers animals domesticats.

Inicis agrícoles. Els prats de gramínies concentren aucells a l’estiu. Les cacen i aprenen a
menjar gra i el conserven un temps. Alguns grans germinen. Aprenen a sembrar-lo , veuen
que si lleven les plantes no comestibles creixen més les gramínies i aprenen a concentrar les
gramínies a un lloc sembrat, la qual cosa facilita la recol·lecció.

Els espais sembrats son un atractiu per a aucells i mamífers, així que els sembrats actuen
com a esca o trampa per a caçar. Els primers conreus probablement son trampes per a
caçar, més que per a menjar.

Les trampes conreu les obligaven a ser més sedentaris i manco nòmades. Algunes especies
no les encalçaven, sinó que creaven zones d’atracció per a caçar-les.

Origen dels animals domèstics. Quan mataven una mare amb cries podien conservar les
cries i utilitzar la avantatge de l’imprinting i criar-les més manses.

Els animals petits podien ser de corral sedentari, els grans requerien migracions controlades
i es crea l’ofici de pastor, retornant parcialment al nomadisme cíclic.

Els animals gregaris son els ideals, interpreten el pastors com el guia del ramat.
Impronta. Término usado en psicología y etología que describe cualquier tipo de
aprendizaje ocurrido en cierta fase crítica, ya sea en una edad o etapa de vida particular,
que es rápido y aparentemente independiente de la importancia de la conducta. Fue
usado originalmente para describir situaciones en las cuales un animal o persona aprende
las características de algún estímulo, el cual se "impronta" en el sujeto.
La impronta hipotéticamente tiene un periodo crítico. Por ejemplo, un patito aprenderá a
seguir a la primera entidad que le sea expuesta por un periodo prolongado,
independiente de si es su madre o no, o siquiera es un pato

Gregarismo. El término viene del latín gregarĭus. Esto significa que sigue una tendencia a
agruparse en manadas o colonias en el caso de los animales, o en grupos sociales, en el
caso de las personas, o también que necesita de un grupo para poder desarrollarse bien.
El gregarismo es una relación intraespecífica que se da cuando los individuos de una
población se asocian y trabajan juntos para conseguir un objetivo en común.

La ciencia que tiene por objeto el estudio de las sociedades animales es la etología y la
que analiza y caracteriza a las sociedades humanas es la sociología. Por otro lado la
sociobiología es la rama de la sociología que estudia los fundamentos biológicos de los
hechos sociales y establece un diálogo entre sociología y biología.
No tots els animals foren fàcils de domesticar: gallines, ànecs, corb marí oriental,
indiots americans, gallines africanes (guineana, faraona, pintada), oques, agrons,
grues (finalment no viable) i paons de la índia i Sri Lanka. Actualment lloros
(Psittacidae).

Mamífers: conill, conill de rata “cobaia”, cabres, ovelles, llames, alpaques i altres
camèlids americans ; relativament senzill. Vaques, cavalls, someres, senglars; més
difícil, i molt mes difícil l'òrix (l’unicorn fou finalment rebutjat), gaseles (finalment
no viable) camells, dromedaris, elefants asiàtics, búfals asiàtics, cebus o bous
asiàtics, iacs, caribús.

L’animal domèstic no ha de competir amb l’humà, ha de menjar coses que hi ha en

abundància o que l’humà rebutja o no pot menjar. L’animal domèstic ha de tenir
camades grans, de manera que es pugui eliminar un cert nombre de joves i que hi
hagi un excedent de llet o d’ous.

El balanç energètic de la agricultura i la ramaderia ha d’esser superior al de la caça i

recol·lecció. A llocs amb bona caça i fruits del bosc abundants no surt a conta. Els
indis americans no practiquen ni la ramaderia ni la agricultura. Si hi ha excedents
agrícoles i ramaders es pot crear intercanvi, la qual cosa implica trobar-se a cruïlles i
formar places de mercat, urbs, urbanitat, regles, mercat.
Conill de rata. Cavia porcellus és una espècie de rosegador de la família Caviidae
originaria de la regió andina d’América del Sud. La seva domesticació es va fer fa uns 7000
anys als Andes Centrals, específicament en el departament de Junín (Perú), a la mateixa
regió on es va produir la domesticació de les alpaques.

Lama glama

Vicugna pacos

Lama guanicoe

Vicugna vicugna

Camelus dromedarius
Camelus bactrianus

Elephas maximus

Bos mutus

Babulus bubalis

Bos primigenius indicus

Rangifer tarandus
Gra: Triticum i Hordeum majoritàriament, ambient mediterrani
Arròs: Oriza, ambients de clima monsònic humit.
Blat de les Índies: Zea mays, clima tropical Amèrica central.
Patata: Solanum tuberosum, clima de muntanya americana central. Perú.

Nord-Amèrica i Austràlia no tenen agricultura i son territoris ideals per el gra,

la patata i el blat de les Índies, però tenien prou caça i recol·lecció com per no
haver de menester l’agricultura.

Cicle anual del caçador recol·lector europeu.

Tardor rica amb animals tendres, fruits dels bosc i bolets.

Hivern nòrdic amb menjar congelat i fruits secs.
La quaresma correspon de manera natural a una època de fam.
La pasqua rememora les fases d’arribada i nidificació dels aucells “ous de
Pasqua” i representa el final de l’hivern.
Principi de primavera crític per manca de vitamines i energia “astènia
primaveral”.
Estiu amb fruits a zones humides, fruiters i gramínies.
La evidencia más antigua de arroz domesticado (o sea adaptado a su cultivo agrícola)
acaba de encontrase en China, y tiene unos 9.000 años. El hallazgo aporta nuevos y
esclarecedores datos sobre los orígenes de la domesticación del arroz y sobre la historia de
las prácticas agrícolas humanas.

El descubrimiento lo ha hecho un equipo de arqueólogos que incluye al profesor Gary

Crawford, de la Universidad de Toronto en Mississauga, Canadá,
Cladograma
de las
principales
razas de
perros del
mundo (Cell
Reports)
Queden cavalls salvatges?

Equus ferus espècie a la que pertany el cavall domèstic Equus ferus

caballus aixi com el seu avantpassat salvatge extingit, l’anomenat
«tarpá», i el cavall de Przewalski Equus ferus przewalskii, també
salvatge que viu a les estepes del centre d’Asia i està quelcom
hibriditzat.

Queden bous salvatges?

Queden cabres salvatges?
Queden ovelles salvatges?
Queden someres salvatges?
Queden camells i dromedaris salvatges?

A part dels animals domèstics esmentats quins altres animals

domèstics d’us ramader coneixes?, quina és la seva historia?.
Hi ha animals que han estat domèstics i ara no ho son?.
 Antics coneixements biològics.
El creixent fèrtil

• Egipte
• Persia i Mesopotàmia
Egipte el Nil
Mesopotàmia:
Irak el Tigris i
l’Eufrates
Persia: Turquia,
Siria, Jordania,
Israel, Irak, Iran,
Afganistan i
Pakistan fins a
l’Indus
13.000 años atrás, la
invención de la ganaderia y
de la agricultura implicó la
aparición de excedentes lo
que a su vez condujo al
surgimiento de sociedades
complejas. Así nacieron
ciudades y civilizaciones
antiguas. La transición de
cazadores-recolectores a
agricultores se produjo en
diferentes poblaciones,
genéticamente distanciadas,
en paralelo y de forma
independiente en la región
llamada Creciente Fértil.
Dieron con soluciones
similares para hallar una
forma de subsistencia exitosa
en las nuevas condiciones
ambientales tras la última
glaciación”, Stephen
Shennan, Science 2016.
Información suplementaria

Estudios recientes sugieren que el área del golfo pérsico había sido una
llanura fértil del tamaño de GRAN BRETAÑA y que fue el lugar de algunos
seres humanos que salieron de AFRICA hace unos 75.000 años.

Hipótesis:

Se cree que el JARDIN DEL EDEN se encuentran bajo las aguas del GOLFO
PERSICO y no en tierra ya que durante la última era glaciar los casquetes
polares tenían 3 kilómetros de altura y el nivel del mar era 52 metros más bajo
que hoy,

Es posible que grandes inundaciones como la que se describe en la historia

bíblica en el ARCA DE NOE fueran las responsables de la desaparición del
jardín del edén.

ADAN en el idioma antiguo SUMERIO significa un pequeño asentamiento

rural, EVA en cambio no es SUMERIO, EN ARABE Y EN OTRAS LENGUAS
EMITICAS significa LA QUE DA A LUZ la palabra EDEN es una palabra PRE
SUMERIA que significa LLANURA.
Coneixements biològics de l’antic Egipte (-3150 A -600)

Abundància de canals i estanys amb domini de la hidràulica

Tècniques hortícoles desenvolupades. Utilització de planta aquàtica

Utilització d’enfiladisses i pèrgoles, particularment envoltant estanys i al costat

de façanes.

Arbres i sobretot palmeres datileres i Hypheane thebaica

El temple de Amón a Karnak hi havia un jardí amb tota casta de flors i plantes
estranyes de tots els recons conquerits, això és un primer jardí botànic.
Introducció d’espècies foranies

Conreus d’ordi, blat, mijo, llegums, lli, ricí, , alls, porros, cebes, melons,
carabasses, bledes, raves, carxofes, espàrecs, anís, fonoll, dàtils, figues,
magranes, vinyes, papir.

Animals: vaques, cabres, ases, porcs, ànecs, gansos, moixos, abelles i cavalls a la
segona meitat del segon mil·lenni.
En el document Papyrus Ebers es relata l’evolució de l'escarabat i la
metamorfosi, la mosca de la carn i la metamorfosi dels granots.

Relats mèdics posteriors de Herodot, parlen d’un especialista per a cada

malaltia

Els primers problemes de la especialització?.

Donada l’especialització i que els que embalsamaven no eren metges i els

metges sols sabien d’un malaltia, no varen arribar a tenir un coneixement
intern del cos humà.
Informació suplementaria
Algunes plantes utilitzades a l’antic Egipte

Acorus calamus Lupinus termis

Anemone coronaria Malva alcea
Cartamus tinctoreus Mentha sp.
Celosia argentea Narcissus tazetta
Celosia cristata
Centaurea sp. Nymphaea caerulea
Coriandrum sativum Nymphaea lotus (blanc, rosa, blau)
Cyperus papyrus Olea sp.
Chrysanthemum coronarium Papaver rhoeas ?
Delphinium orientale Petroselinum sativum
Ficus carica (importada de Siria) Phoenis dactilifera
Ficus sycomorus Punica granatum
Jasminum sp. Rosa sancta (pavellons de roses)
Lactuca sativa. (afrodisíaca) Lathyrus sativus
Hypheane thebaica Ziziphus jujuba
Lawsonia inermis Lupinus tenuis
Vitis, -5400 bp. Lawsonia inermis
Persea sp.
Pinus sp. Mandragora sp., Malus domestica. Prunus persica, Ceratonia siliqua, Tamarix sp.,
Salix, sp. Moringa sp. Sesbania(?), comi, herba sana, anet (eneldo), coriandre.
Tant el pa com la
cervesa impliquen
coneixements
sobre la
fermentació.

Saccharomyces
exiguus (també
coneguda com S.
minor) és una
llevadura silvestre
que se troba a
plantes, fruites i
llavors de
gramínies i que es
pot utilitzar com S.
cerevisiae, la mes
corrent a plantes,
fruites i grans que
se utilitza en
ocasiones per fer el
pa.
Dier el Bahari
Caravana de la
reina
Hetshepsut
dinastia XVIII
Trasplant i
trasport
d’arbres
africans
d’encens i
altres.
Todos los gatos domésticos descienden del gato salvaje africano, al que los científicos
llaman Felis silvestris lybica. Se trata de un felino cazador, solitario y territorial; no es la
clase de animal que uno imagina como mascota. Pero hace miles de años, la humanidad
logró domesticarlo no una, sino dos veces. Es lo que concluye un estudio internacional
liderado desde Instituto Jacques Monod de París (Francia), en el que los investigadores
han analizado el ADN de gatos actuales y de restos arqueológicos, incluyendo momias
egipcias, para reconstruir la historia de la conquista felina del mundo.

Según los autores de la investigación, que publica hoy la revista Nature, Ecology &
Evolution, 2017 los primeros en domar a estos ariscos animales fueron los agricultores
del Creciente Fértil, la cuna de la civilización en Oriente Medio donde se originó la
revolución del Neolítico hace 12.000 años. Los científicos sostienen que los cultivos
atrajeron plagas de roedores que, a su vez, atrajeron a los gatos salvajes. Los agricultores,
al percatarse del beneficio de tener cerca a estos cazadores, establecieron una relación
de mutuo beneficio con los felinos y empezaron a criarlos para mejorar su
temperamento. A la par que la agricultura se esparcía alrededor del Creciente Fértil, los
gatos domados empezaron a extenderse por Europa del Este, en lo que hoy día son
Turquía, Bulgaria y Rumanía.

Alrededor del 7.500 antes de Cristo ya se habían convertido en animales cercanos a las
personas: en una tumba de Chipre correspondiente a esa época se encontró un gato
enterrado.
Informació suplementaria

MESOPOTAMIA

Irak el Tigris i l’Eufrates

Taula ceràmica sobre - 6000 anys, anterior al període mesopotàmic, procedent de Susa,
límit sud de Mesopotàmia, prop de Persèpolis. Arbre genealògic destinat a la cria de
cavalls. Els caps son còncaus, convexes o rectes i les crins en punta, caigudes o sense.
BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
Informació suplementaria

L’antiga Mesopotàmia, la civilització dels sumeris, l’actual Irak i part d’Iran (-

1124 a -562)

Nabucodonosor I (-1124 a -1103)

De Tiglath Pileser ( -1112 a -1074) es troben relleus amb arades, es fan
recol·leccions de plantes d’altres llocs
Sargón II (-721 a -705) es fa el palau de Khorsabad
El més conegut fou Nabucodonosor II, -604 a -562 sobretot pels seus jardins
de Babilònia amb tota la seva
enginyeria hidràulica i de construcció
i impermeabilització de terrasses.

Importació de plantes
Arbres en els patis dels palaus,
particularment tamarells i palmeres
Si penseu que els sumeris no tenen res a veure amb vosaltres, mireu el vostre
rellotge, o el mesurador angular del satèl·lit que vos geoposiciona el telèfon.

Els sumeris, fa 18 segles establiren els set dies de la setmana i els 365 dies de l’any,
que es corresponen aprox. Amb els 360º de la circumferència.

Consideraren el temps en que es podia aguantar la respiració i 60 porcions d’aquest

temps fou una hora.

Els llatins anomenaren parts minuta a les porcions de l’hora i també dividiren la
parts minuta en 60 parts minuta secunda i d’aquí ve el minut i el segon.
Els sumeris a més de tenir la més antiga escriptura tenen l’herbari més antic que forma
part d’una enciclopèdia lèxica cuneïforme bilingüe (sumeri-acadi) on hi ha tots els
objectes del mon físic “ur5ra” = hubullum que significa lloguer, renda, del tercer
mil·lenni abans de Crist. En el capítol 17 hi ha les plantes conegudes diferenciades en
medicinals i verdures.

Entenen que el món físic i els seus objectes en son un lloguer, un usdefruit.

Calendari agrícola sumeri.

Plantes relatades del període mesopotàmic .

Saponaria, tamarells, palmeres, xiprers, cedres, ametllers, banús, roures, àlbers,

codonys, pereres, pomeres, figueres, magraners, vinya, pins.

Jacints H. orientalis i tulipers T. turkestanica son silvestres a la zona, però no hi ha

referències antigues del seu us.

Canals d’irrigació a horts i vergers que envoltaven els temples. Tècniques de

pol·linització.

Ziggurats, sense tenir massa clar que tinguessin vegetació a les terrasses elevades..

Parcs de caça? Amb animals de fora, estruços, moneies, lleons.

Informació suplementaria

L’antiga Pèrsia,

La civilització dels assiris. El bessó fou l’actual Iran i des de l’Indus fins a Turquia i des del
Golf Pèrsic fins Turkmenistan, en origen, fins a Turquia, Líbia i la Índia en la seva màxima
extensió.

Els assiris provenen del nord de l’antiga Mesopotàmia i dominen tot el Golf Pèrsic fins
més enllà de Persèpolis.
Ciro -559
Dario -331

El Parc Natural, Cinegètic i Zoològic.

Jenofonte explica en el seu llibre Oeconomicus (referint-se a Ciro el Gran -559 a -529 i la
seva cultura) que professen un amor a l’arbre i als boscs de caça, Construeixen qanats,
abunden les roses en la seva jardineria i les alineacions arbrades.
Alexandre el Gran acaba amb Dario i annexiona la antiga Persia a Grècia.
Característiques dels coneixements biològics

Amor a l’arbre
Son els inventors de l’arboretum
Fan parcs de caça i sols jardins tancats a les cases

Gestionen el parc
Gestionen i estalvien l’aigua i inventen la canonada o qanat
Agricultura nabatea, obra que recull els coneixements agrícoles dels segles III-IV dC parla
del cànyom, (Cannabis sp.) també com al·lucinogen i utilitzat a la India i d’allà a Persia i
posteriorment en el mon islàmic.

Probablement coneixien l’àmbar o estoraque, el Liquidambar orientalis del sud de Turquia

(?).

Estrabó escriu que Alexandre va veure la tomba de Ciro, amb una torre ordinària dins un
bosc, a un paradeisos.

Conreus: ordi, blat, sorgo, faves, siurons, llenties, cebes, porros, alls, remolatxa, raves,
cogombres, melons, sèsam, lli, dàtils, figues, magranes, parres, roses, lliris.

Coneixien el procés de fermentació, cervesa de blat, d’ordi, vi, vi de dàtils i vinagre.

Jenofont, (430-355 a.d.C) ,
Astiages diu a Ciro, el seu fill
futur rei; els animals del
meu parc son teus i en duré
més de totes les espècies i
en haver après a colcar a
cavall els perseguiràs i les
caçaràs amb fletxes i
llances, com els homes
majors.

Es transportaren elefants,
camells, moneies.
Un parc zoològic - cinegètic
dins un parc natural.
Biologia a l’antiga Grècia i Roma.

La Natura no és mes que una poesia enigmàtica

Plató
L’antiga Grècia

Paisatgisme de bosc sagrat i cinegètic, vergers (privat) i jardins santuari (públic)

Jardineria extensiva amb llacunes i prou camp per l’esport
Urbanisme verd i universitari
Fan els primers estudis de botànica
Dominen la geometria i en part la perspectiva
No cerquen exageradament els dissenys euclidiants
Treballen al jardí interior del xistus o pati peristil·lat i el jardí-hort
La democràcia dels homes lliures no permet grans jardins
Mapa de la màxima extensió de l'imperi de Alexandre Magne de Macedònia.
Alexandre Magne 356 a 325 a.d.C. derrota a Darío III i acaba amb l’Imperi Persa.
Longus, poeta grec descriu a Daphnis i Cloe a un orchatos tan atapeït com un bosc.

Pedro
Weingärtner -
Daphnis e Cloé
1891.
Ulisses o Odisseu en el Jardí de Alcinou.
Pintura de Marc Chagall. Odisea. Homer
descriu el jardí del governador fenici
Alcinoo amb vinya i orchatos o hort de
fruiters.

Odisea. Jardí d’Itaca, Ulisses descriu 10

pomers, tretze pereres, quatre dotzenes
de figueres, mig centenar de vinyes,
magraners i oliveres a Laertes.
Ulisses reconegut per el seu ca Argos
conversa amb el seu pare ceg, Laertes i
descriu l’hort de fruiters de quan ell era
petit.
La conservació de la Natura es fa per a no molestar als deus: Els grecs
son més donats a valorar el paisatge natural més que al jardí. Els deus habiten
a la Natura i cal respectar el seu habitat.

El jardí és mes aviat un verger domèstic o un jardí de santuari.

Tenen figueres, murteres, pins, xiprers, plataners, avellaners, vinya, violetes,

api,

Atenes no és com Egipte o Pèrsia, el seu poder no es troba a un palau allunyat

de la vida ciutadana, sinó a l’àgora i si hi ha jardí és públic.

La Acadèmica (Plató), el Liceu (Aristòtil), son espais més de bosc sagrat

adaptat per a la utilització pública i els esports.

Els temples podien tenir alineacions d’arbres o de mates, per a no tapar el

temple. A Hefaistos s’han trobat les gavetes per a sembrar al voltants del
temple. Teofrast, deixeble d’Aristòtil, fa el primer jardí botànic al Liceu.
Àmfores decorades amb un pop i la posta i un pop i l'hectocòtil o tentacle sexual
BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
Espolsant el jardí d’oliveres. -525
aprox.
Londres, British Museum.

Plató funda l’escola filosòfica a un

jardí d’oliveres que es consagrà a
l’heroi Akedamos (acadèmia).

A Atenes Aristòtil imparteix les

conferències passejant sota una
pèrgola o a l’ombra d’arbres pel
camí o peripatos (peripatètic)
anomenat liceu.
Teofrast, el deixeble, cuida del
liceu, que es un passeig amb
camps esportius i te un jardí amb
fruiters i jardiners
Informació suplementaria . L’antiga Roma

Bosc sagrat i animals semi domèstics

Campus esportiu i acadèmic
Urbanisme inicialment militar, amb alineacions i places
Formes urbanes geomètriques
Gradients de naturalització
Patis interiors perstil·lats
Patis amb aljubs o motius centrals amb aigua
Bardisses i topiaria
Trompe l’oeil per a enganar l’ull (trampantojo)
Pèrgoles i escales
Fonts, safareigs i canals
A les cases de fora vila hi ha horts enjardinats i als terrenys sense casa tenen
un tabernae, una casa d’eines o de figueraler on també frueixen del camp.
Els governadors donaven pa, circ i parcs públics. Una vegada dominada tota la
Mediterrània es donen les condicions per a ajuntar les influencies orientals
amb les helenístiques.
A les villes dels ciutadants hi ha treballadors. El concepte treball, del llatí
tripalium, el jou (yugo) on es castigava als esclaus, els únics que treballaven a
les ordres.
Informació suplementaria. Espècies utilitzades a l’antiga Roma

S’han suprimit les plantes que ja figuren a la taula precedent. S’entén que eren
conegudes i utilitzades també a Roma.

Acacia vera, Acanthus mollis, Aconitum napellus, Adonis aestivalis, Allium sp.,
Anemone nemorosa, Anthemis nobilis, Anthirrinum majus, Arbutus unedo,
Artemisia abrotanum, Buxus sempervirens, Calendula officinalis, Convolvulus
sepium, Ornus mas, Crocus sativus, Cupressus sempervirens, Cyclamen
europaeus, Cydonia oblonga, Cytissus scoparius, Cheiranthus cheiri,
Chrysanthemum segetum grandifolium, Dianthus plumosus, Digitalis purpurea,
Foeniculum officinalis, Gladiolus seggetum, Helycrisum stoechas, Hesperis
matronalis, Hyacintus sp., Iris florentina, Iris germanica, Iris pseudoacorus,
Jasminum fruticans, Laurus nobilis, Lavandula dentata, Lilium candidum, Lilium
martagon, Lychnis coronaria, Malus persica, Melilotus officinalis, Melissa officinalis,
Myrtus communis, Narcissus poeticus, Nerium oleander, Origanum majorana,
Paeonia officinalis, Papaver somniferum, Platanus orientalis, Portulaca oleracea,
Prunus amigdalus, P. cerasus, P. persica, Pyrus communis, Quercus sp., Rosa
alba, R. centifolia, R. damascena, R. gallica, R. milesia, R. praenestina,
Rosmarinus officinalis, Ruscus aculeatus, R. racemosus, Senecio cineraria,
Teucrium fruticans, Thymus serpyllum, T. vulgaris, Verbena sp. Vinca minor, Viola
odorata, V. sylvestris, V. tricolor.
Organització rural: hortus, ager, saltus i silva. hort, conreus, pastures
arbrades no conreades i bosc.

Els romans tenien a fora vila petites parcel·les anomenades hortuli amb casetes
anomenades tabernae en les que es reunien amb els amics.

Els animals pasturen al saltus de dia i s’arrepleguen a l’ager en goret.

“trigo, cebada, escaña, panizo, mijo, habas, lentejas, garbanzos, nabos,.”

El bosc sagrat de Seneca

Catón, diu que l’hort ha d’estar prop de la ciutat

El somni es un espai d’uns 10.000 metres,, una quarterada i mitja, amb un recó
de bosc a la part alta, la silva, un saltus amb una casa o tabernae i abaix
l’hortus.
Estrabón (Στράβων, Amasia, Ponto, 64 o 63 a. C. – 19 o 24 d. C.) fue un geógrafo e historiador
griego conocido principalmente por su obra Geografía.) en el libro III de su Geografía
dedicado a Iberia comenta:

"En las tres cuartas partes del año los montañeses no se nutren sino de bellotas, que secas y
trituradas se muelen para hacer pan, el cual puede guardarse durante mucho tiempo”.

Plini el Vell, (Gaius Plinius Secundus,

Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25
d'agost del 79 durant l’erupció del
Vesubi, conegut principalment per la
seva obra Naturalis Historia)

”Es cosa cierta que aún hoy día la

bellota constituye una riqueza para
muchos pueblos hasta en tiempos de
paz. Habiendo escasez de cereales se
secan las bellotas, se las monda, se
amasa la harina en forma de pan.
Vasija de almacenaje con restos de bellotas.
Actualmente incluso en las Hispanias la
Hierro I.
bellota figura entre los postres. Tostada
Ceremeño, Guadalajara. Cortesía M. Cerdeño
entre cenizas es más dulce”.
Font: . (García y Bellido, 1978) (Schulten,
1963:372)
Abric de La Sarga. Alcoi Alacant. (Fortea i Aura; Pa d'aglans madurs
1987).
Alzines o roures i aglans
 Pedanio (o Pedacio) Dioscórides Anazarbeo
(Anazarbus, Cilicia, en Asia Menor, c. 40 - c. 90)
fue un médico, farmacólogo y botánico de la
antigua Grecia, cuya obra De Materia Medica
alcanzó una amplia difusión y se convirtió en el
principal manual de farmacopea durante toda
la Edad Media y el Renacimiento.

Galeno de Pérgamo (griego: Γαληνός, Galēnos;

latín: Claudius Galenus) (Pérgamo, 130 -Roma
entre 200-216), más conocido como Galeno,
fue un médico griego. Sus puntos de vista
dominaron la medicina europea a lo largo de
más de mil años.
 Historia de la Biologia
Període Islàmic Medieval
BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
Ibn Luyun. Tractat agrícola

Edifici orientat a migjorn i amb dues portes. A la part alta pou i safareig, sèquies
sota l’ombra, La propietat envoltada de vinyes i els passejos estan emparrats, hi
ha d’haver lledoners i altres arbres semblants de fustes útils, en els límits hi ha
figueres, en els pavellons rosers enfiladissos i murteres.
El verger serà més llarg que ample per a que la vista es pugi esplaiar.

Ibn Al-Awwam. Tractat agrícola

Els arbres de fulla perenne es sembren propers dels estanys (l’ombra minimitza la
evaporació) i dipòsits, tals son els llorers, murteres, xiprers, pins, cidres,
geremíns, cireres, zamboes, llimoners, arboceres.

Els xiprers en filera en els angles, a prop dels pous se poden sembrar serveres,
azedareques (atzeroles?), dadi, oms, albers, salzes, magraners.

En els arbres grans es suspenen emparrats i cadafals, l’aigua sota l’ombra es

mes fresca i tot son avantatges per a regar a l’estació del calor. Al nord posem
ginjolers, el pi, l’om, el lledoner, salzes i altres. Cuideu que el cidre estigui
arrecerat dels vents del nord i de ponent. Pomeres, cireres, pareres,
albercoquers, tots junts perquè donen fruit al mateix temps. Els rosers al jardí. Als
llocs de molta frescor planteu oms, desmais, plàtans, cidres, lledoners i llorers
Fernando Bou y Gascó, "el naranjo agrio, precursor del dulce, lo trajeron los
árabes de los lugares situados más allá del Ganges, hacia el siglo X, y lo
aclimataron en todos los países que pertenecieron a su imperio".

El naranjo amargo en al-Andalus närany (narang, naranch) fue introducido por

los árabes a finales del siglo X o principios del XI y aparece citado en el
Tratado Agrícola Andalusí Anónimo. En S- XII-XII aragus en Liber de
Vegetalibus de Alberto Magno.

El éxito o fracaso de los injertos está basado en diferentes conceptos, pero sobre
todo en la naturaleza de la savia. Ibn Bassäl las clasificó en cuatro grupos y
estableció un quinto grupo formado por plantas acuosas pero de hoja perenne
entre las que se encontraban el naranjo amargo y el cidro.

Además, creó una clasificación climática estableciendo siete categorías y

situando a los cítricos: cidro, naranjo amargo, limero, zamboa, limonero y
semejantes como idóneos para nuestro clima, por ser caluroso y seco pero no
extremo.

Ara navel = melic, Navel late, melic tardà.

A Sóller hi hsa varietats com peretes, sangonoses o canoneta de suc i la cul d’ou
tardana
Un príncep, el seu metge i el seu Kitäb al-filäha de
assistent davall un taronger, segon un Ibn al-Awwän ó Abü Zaccaria
tractat del segle XIII
Informació suplementària.

Plantes utilitzades en el període islàmics.

A més de les espècies citades a la jardineria d’ Egipte, Roma i medieval es

poden citar les següents:
Abies alba, A. pinsapo, Acanthus mollis, Arabis alpina, Aster acris, A. alpinus,
Campanula carpatica, C. pyramidalis, Cedrus atlantica, C. libani, Centaurea
rutaefolia, Ceratonia siliqua, Chamaerops humlis, Cheiranthus cheiri,
Chrysanthemum maximum, Ch. cheiri, Ch. parthenium, Cistus albidus, C.
crispus, C. ladanifer, C. monspeliensis, C. salvyfolius, Coronilla glauca,
Corylus avellana, Daphne gnidium, D. laureolata, Evonymus europaeus,
Gladiolus communis, Iberis umpellata, Iris hispanica, I. xiphyum, Juglans
regia, Lagestroemia indica, Lathyrus odoratus, Ligustrum ovalifolium,
Limoniastrum ornatum, Lonicera caprifolium, Malus sylvestris, Majorana
hortensis, Myrtus communis, Philadelphus coronarium, Pinus halepensis, P.
pinea, Primula auriculata, P. elatior, Prunus lusitanica, Quercus ilex, Rosa
canina, R. lutea, Santolina chamaecyparisus, Taxus baccata, Viburnum
lantana, V. opalus, Zantedeschchia aethiopica (Calla), Zebrina pendula
L’agricultura islàmica es d’importació persa i iemení i s’afegeix a
l’agricultura romana extensiva i de secà.

Plantes: arròs, colocàsia, taronja agre, llima, llimona, canya de sucre

(sud est asiàtic), banana, plàtan (sud est asiàtic), mango (India), i tal
vegada cocoters (origen incert present a la Índia i Illes de l’índic,
dispersada per navegants).

S’incrementa l’hortus gracies a tècniques de rec i de canalitzacions

que els romans sols utilitzaven, normalment, dins medis urbans.

D’Àfrica també arriben nous aliments: mijo, panizo, mongetes, sorgo,

cotó i síndria que tal vegada es de la Índia.

En el segle IX al-Badri cita 21 varietats de melicotó i 50 de raïm i 6 de

rosers a Damasc.

Altres conreus orientals: ponsí, espinacs, carxofa, albergínia, mango,

Període medieval occidental

Des de les invasions barbares fins el Renaixement és molt de temps i

hi ha períodes més difícils i altres de preparació del Renaixement. Del
500 al 1400.

El romà Amiano Marcelino dona a entendre que l’invasor, el bàrbar,

semblava procliu a la destrucció no tant per gust com per la
incapacitat de conèixer altres coses.
Característiques bàsiques i coneixements biològics delmedieval
L’invent període de
medieval
la piscicultura

• Prats de gramenet amb prats baixos de flors amb bancs, camins i laberints
de gespa.
• Estanys amb producció de peixos. Piscicultura.
• Animals semidomestics i feres
• Horts domèstics amb plantes medicinals, espècies de condiment i
aromàtiques sotmeses al Capitulare de Villis de Carlemany
• Cementiris amb fruiters
• Empeltaven, feien topiària i exemplars monstruosos
• Els parterres inclouen hort de verdures, espai de flors, zones de plantes
medicinals i els fruiters o verger i el jardí pot donar més importància a un
o altre d’aquests espais esmentats.
A partir del segle X els creuats
importen d’orient tulipes, jacints,
lileres, mimoses.

No hi ha patents per a la
vida, sinó obligació de
compartir llavors i no
deixar que el bosc
recolonitzi els conreus.
Informació suplementaria.
Plantes utilitzades en el període medieval.
Acer pseudoplatanus, Achilea millefolium, Adiantum capillus-veneris, Allium
ursinum, Althea rosea, Anemone hepatica, Aquilegia vulgaris, Artemisia
absinthium, Arum italicum, Bellis perennis, Borago officinalis, Brassica alba,
Campanula glomerata, C. rotundifolia, Centranthus ruber, Cistus sp., Clematis
flammula, Crithmum maritimum, Crocus aereus, C. luteus, C. vernus, Cytisus
scoparius, Chrysanthemum leucanthemum, Dianthus barbatus, D.
carthussianorum, D. caryophillus, D. plumarius, Doronicum plantagineum, D.
pondalianches, Epilobium angustifolium, Erythrea centaurium, Eupatoria
cannabimum, Euphorbia cyparissius, Galanthus nivalis, Genista anglica, G.
pilosa, Gentiana lutea, Geranium phaeum, G. pratense, G. sanguineum,
Glycirrhiza glabra, Helleborus niger, Hippophaa rhamnoides, Hypericum
androseanum, H. Perforatum, Ligustrum vulgare, Linum ussitatisimum, L.
Perenne, Lychnis chalcedonica, Lonicera peryclimenum, Mathiola incana, Nepeta
cataria, Nymphea alba, N. Lutea, Ocymum basilicum, Origanum dictammus,
Peonia masculata, Physalis alkekengi, Pistacea lentiscus, Polypodium vulgare,
Portulaca oleracea, Primula acaulis, Rosa rubiginosa, Rumex patientia, Ruta
graveolens, Satureia hortensis, Scabiosa columbaria, Scilla maritima,
Sempervivum tectorum, Simphytum officinale, Thymus vulgare, Ulex europeus, U.
galli, U. minor.
Berral, J.S., Anthony, J. Huxley, A., Masson, G.
6, jardí medicinal, 13, forn i cerveseria junts al monestir de Saint Gall
BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
Caça
medieval
amb
falcons
 DE LA LAVANDA.

La lavanda es caliente y seca, ya que tiene un poco de savia. No

sirve al hombre para comer no obstante que tiene un fuerte olor. El
hombre que tiene muchos piojos, si huele lavanda frecuentemente los
piojos morirán. Su olor clarifica los ojos, porque contiene en sí las
virtudes de las especias más fuertes y de las más amargas. Por eso,
también, aleja muchísimas cosas malas y los espíritus malignos salen
aterrorizados por ella.

—Hildegarda de Bingen.
Physica, Libro I, Cap. XXXV
(Migne, PL. CXCVII, 1143)

Plantes curatives de Hildegarda

A Montpeller els reis de Mallorca crearen un hort botànic per els metges al costat del palau
reial, però extramurs, fent una porta a les murades, la porta de Sant Jaume, per a poder
accedir-hi. El 1632 encara existien els Jardins del Rei i actualment encara hi ha una petita
part que s’anomena el Jardí de la Reina, però probablement aquest jardí de la reina estava
dins l’actual jardí botànic, ja que el dibuix de Jean-Marie Amelin del XIX, marca el pont de
connexió entre els jardins del rei i de la reina a l’actual carrer de Sant Jaume. Metges jueus
crearen l‘Escola de Medicina a principis del segle XIII i la Universitat fou creada el 26
d’octubre de 1289.

Al Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà, els reis Sancho i Jaume III, tenien Lo bosch de
senyor rey amb alzines, surers, prats de gramenet i malvasia. Les reines, Esclaramunda,
Maria, Constança i Violant també tenien el seu jardí privat.

Porta de Sant Jaume a Montpeller

 Jardí Botànic de Montpeller

Jardins de la Reina
 ORIENT

BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
Informació suplantaria.
L’esperit xinés (de -221 a 1912)

La religió animista, tot ,l’aigua, la mar, el rius, etc. tenen un esperit igual que els
homes, però de diferent qualitat. L’home es un element més del Univers, però no
és el senyor de la creació.

Seguint a Confuci (551-479 aC) l’Univers esta determinat, (=Demòcrit) és

impossible canviar el destí, estem programats per a fer el que ens toca fer, per
tant sols hem de cercar la calma espiritual i una harmonia social.

El territori no es quelcom dominable sinó el lloc on s’ha de viure de la

manera més enriquidora possible (=Virgili, Horaci), formant part d’aquest i
seguint la teva predestinació.

La jardineria xinesa i japonesa és contemplativa i poc intervencionista, és la

pròpia natura recomposta en la seva part física i quelcom treballada en la seva
part vegetal. La meditació requereix un espai poc canviant on el temps no sigui
detectable i la quietud sigui dominant.

Amb aquestes condicions predestinades la Natura ha de seguir el seu curs, no

s’ha d’alterar, tan sols re composar. No hi ha pedres tallades ni artifici aquàtic,
sols composició en els materials inertes, no així amb els arbres i el matoll que pot
esser retallat i resembrat, etc.
Informació suplementaria

Taoisme,

La idea de homeostasi, avant la lettre

«les forces de la natura estan regides per dos principis oposats el yin i el
yang, l’aigua i la pedra en son la representació metafòrica.»

La idea de ritme de producció primària avant la lettre

El qi, és el ritme de la vida , la vitalitat rítmica o esperit. L’artista ha de

trobar en la seva representació una ressonància una simpatia amb el ritme
de la vida.
 Plantes cultivades: blat, ordi, arròs, cotó (Gossypium), sèsam (Sesanum) , mijo,
(Panicum) ,soja (Glycine), cànyom (Cannabis) , mongetes (Phaseolus) de
diferents tipus, cogombres, (Cucumis), canya de sucre (Saccharum).

Fruiters: mango (Mangifera), figues, rem, pisang (banana, Musa), dàtils,

plàtans. Finalment cítrics dolços que abans son àcids i sols utilitzats en
jardineria.

Animals domèstics: cebu (Bos primigenius indicus), ovelles (Ovis orientalis),

elefants (Elephas, els orientals), búfal (Babulus), cabres, (Capra aegagrus hircus)
porc (Sus scofra), vaques (Bos primigenius taurus), cavalls (Equus ferus caballus)
per a la guerra..

Begudes fermentades d'arròs, fruiters i de canya.

Jardins botànics i zoològics.

En el segle IV a.d.C a la Xina al jardí de la intel·ligència hi havia un zoològic i

almanco un jardí botànic amb 200 plates classificades (llibre Schi-kinf o llibre
dels cantars)

BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introducción a las Ciencias Naturales. Biologia
Preguntes possibles.

Espècies cinegètiques del caçador recol·lector euroasiàtic (utilitza el nom científic)

Domesticació del Canis lupus i Felix catus.
Teoria de la impronta o imprinting i us en la domesticació.
Gregarisme i la seva rellevància en la creació de ramats
Teoria dels inicis del cultiu de gramínies
Recursos anuals o calendari del caçador recol·lectors euroasiàtic
Que és el Creixent Fèrtil
Quins macro mamífers domèstics d’us ramader coneixes i la seva distribució
originaria (utilitza el nom científic).
Biomes d’origen de les principals especies vegetals comestibles durant el primer i
segon mil·lenni.
Com es mantenia l’estabilitat demogràfica en els caçadors recol·lectors, seguint a
Cavalli-Sforza.
Quines cultures antigues no desenvoluparen l’agricultura.