Nmero 1831. Del 30 de mar al 5 dabril del 2007. Any XLII.

0,50

Blavetes. Algunes de les papallones conegudes com a blavetes que apareixen al pster.

Danaus chrysippus. Papallona que viu preferentment en llocs humits. Les femelles ponen els ous a les escorces dels arbres propers a violetes.

Parnassius apollo.Viu a les tarteres i els prats dels Pirineus i altres serralades ibriques.

Papallones
Reina de la ruda. Amb el nom cientfic de Papilion machaon, s una de les papallones ms espectaculars. Els mascles es concentren dalt dels turons. A baix, leruga daquesta espcie.

sn signe de qualitat mediambiental. / 2 a 9

COLORS DE LA NATURA. Les papallones

I UN PSTER DE REGAL. Amb les cinquanta papallones ms significatives dels Pasos Catalans, dibuixades per Toni Llobet.

PATRCIA GABANCHO / 14 EL CAMIONER ASSASS / 18 PICASSO I BARCELONA / 22 EL SILENCI DE LES CAMPANES / 24 ON ANEM? / 30

DOSSIER

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

dels colors de les seves ales, sn un dels mxims exponents de la bellesa que ens ofereix la natura. Sn un autntic regal de la naturalesa i un plaer per a la vista
JORDI COMELLAS
DE DIA I DE NIT

LES PAPALLONES. Amb lespectacularitat

Les papallones sn tot aix, per no noms per la seva vistositat cromtica, sin tamb pel seu singular cicle biolgic (la metamorfosi), i perqu, com la majoria dinsectes, exerceixen un important paper en la reproducci de les espcies vegetals, a travs de la pollinitzaci. Moltes vegades potser no som prou conscients que quan parlem de papallones estem parlant duna de les quatre fases, lltima, de la vida dun mateix aniG

DIRNES: Tenen les antenes acabades en forma de maa i pleguen les ales perpendicularment. NOCTURNES: Colors ms apagats, antenes fines amb filaments i reposen amb les ales de manera horitzontal.

mal. La papallona s la culminaci daquest cicle biolgic, que li confereix la tasca de fecundar la femella (el mascle) i de pondre els ous (la femella). Tot i que aquest any han aparegut abans dhora a causa de la bonana que ha caracteritzat lhivern, a la primavera les veiem omplir de colors els prats i els boscos, volant de flor en flor, de les quals extreuen el nctar amb les trompes. La seva vida, per, no s fcil. Abans de convertir-se en la cria-

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

MS

DOSSIER / LES PAPALLONES

tura alada i acolorida que tots coneixem ha de passar per tota una srie destats que fan que el seu fsic es transformi de manera espectacular. s el que es coneix com la metamorfosi, la propietat per la qual un animal perd la seva forma original i en pren una altra de totalment diferent. Moltes papallones, un cop han aconseguit el seu estat adult, tal com les coneixem, amb les ales frgils, els colors esplndids i els dibuixos extics, fins i tot avantguardistes, ja han arribat gaireb al zenit de la seva vida. La majoria tindran pocs dies de vida, amb sort, un parell de setmanes, o de mesos, durant els quals saparellaran, atretes pels seus colors, i pondran els ous, la funci bsica de la seva existncia. Algunes, per, com ara latles, una papallona nocturna originria del sud de lsia, la ms gran que coneixem, tenen una vida tan efmera que un cop shan convertit en papallona, noms viuran tres o quatre dies, en el transcurs dels quals ni tan sols salimentaran: la seva nica missi ser aparellar-se i pondre ous. Els cientfics anomenen les papallones amb el nom de lepi-

PAPALLONARIS: Le Tropique du Papillon (Elna) (www.tropique-du -papillon.com) Butterfly Park (Castell dEmpries) (www.butterflypar k.info/) Butterflies center (Llagostera) (www.butterfliesc enter.com) Parque de las Ciencias de Granada (www.parquecien cias.com/) Zoo de Santillana del Mar (www.zoosantilla nadelmar.com/) Parc Faunia de Madrid (www.faunia.es/) MUSEUS: Museu de les Papallones de Catalunya (Pujalt). (www.papallones .net). Museu de Cincies Naturals de Costitx (Mallorca) (www.museucien cies.com) Museu de Granollers (www.museugran ollersciencies.org) LLIBRES: Gua de las Mariposas de Espaa y Europa (Lynx edicions) Observar mariposas (Planeta) Mariposas (Susaeta ed.) Les papallones dirnes de les Balears (Edicions Documenta)

Rei de larbo (Charaxes jasius)

Balears) La vida de les papallones (Ketres editora) Mariposas (Cpula) Mariposas y orugas (Editorial Everest) Guia de mariposas diurnas de la Pennsula Ibericas, Baleares, Canarias, Azores i Madeira (Piramide) Mariposas de la Peninsula Iberica (Ministerio de Agricultura)

dpters, que els s donat des del punt de vista morfolgic, a partir de la caracterstica ms notable dels adults. Aix s perqu sn uns animals que tenen ales (del grec ptern) i que les tenen recobertes descates (tamb del grec lepidos), s a dir, ales cobertes descates. A diferncia de la majoria dels insectes, que produeixen una certa aversi a moltes persones, les papallones sn uns insectes que gaudeixen de la simpatia de la majoria de la gent, podrem dir que sn uns insectes populars. Alhora, tot i aquesta certa fascinaci que provoquen en moltes persones, curiosament, provoquen sentiments diferents segons la fase en qu es troben. De la fascinaci per la papallona, passem a la repulsi que molta gent sent per les erugues, sense oblidar la indiferncia de la crislide, que passa gaireb desapercebuda als humans. Cal recordar, per, que no totes les papallones sn considerades uns animals bonics i vistosos, ni totes sn inofensives per als homes. Nhi ha que sn nocives per als humans, perqu no cal oblidar que tamb sn papallones les arnes que es mengen la llana dels armaris, el cuc de la col i el del blat, el barrinador de larrs, la tinya de la patata, la processionria del pi que tan mal fa als boscos mediterranis, etc. A la Terra, tres de cada quatre animals sn insectes i, dins daquest grup, el segon grup en nombre sn les papallones. Es calcula que al mn nhi ha ms de 200.000 espcies, de les quals noms de 120.000 a 150.000 han estat degudament estudiades. s als trpics on hi ha la major varietat despcies de papallones, perqu s on troben les condicions ms favorables per viure: un clima clid i aliment abundant. Als Pasos Catalans, es calcula que nhi ha al voltant de ms tres mil espcies, de les quals ms de dues mil encara no han estat identificades. Moltes espcies, en la seva ms o menys curta vida, no mengen; viuen de les reserves que han acumulat en la seva fase deruga. Per la majoria prenen suplements alimentaris a travs del nctar de les flors. Algunes extreuen els sucs de les fruites, i daltres, en la fase deruga i crislide sassocien amb formigues i for-

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

Constant Stefanescu. / Bileg. Assessor del pster Papallones dels Pasos Catalans

Les papallones responen rpidament al canvi climtic

JORDI COMELLAS
G EL CBMS

Quantes espcies de papallones podem dir que hi ha A Catalunya, a als Pasos Catalans? Andorra i a les Les papallones constiIlles de Menorca i tueixen un dels grups ms diverEivissa sest sos de tots els organismes vius. duent a terme el Als Pasos Catalans hi ha censaprojecte Catalan des unes 200 espcies de papaButterfly llones dirnes, i un nombre no determinat, per segurament siMonitoring tuat al voltant de les 3.000 espScherrre (CBMS), cies, de nocturnes. El llistat de amb la finalitat de nocturnes es coneix raonablefer un seguiment a ment b pels macrohetercers les poblacions de (espcies de mida mitjana o papallones dirnes gran), per en canvi s molt inmitjanant la complet pel que fa als microherepetici de tercers (espcies de mida molt petita i de molt difcil identificacensos setmanals. ci). La Fundaci I quantes se nhan esTerritori i Paisatge tudiat? tamb utilitza el Les papallones dirnes mateix projecte en sn, de molt, les ms ben estuels seus territoris. diades. No noms es disposa dun cens acurat de les espcies, sin que cada cop hi ha ms informaci sobre la seva distribuci i la seva biologia (les plantes que mengen les erugues, el perode de vol dels adults, els enemics naturals que tenen, etc.). Tant la distribuci com la biologia de les papallones nocturnes resten encara molt Colias crocea

desconegudes, amb lexcepci dalgunes espcies representatives. s significatiu el nombre despcies que tenim respecte a altres indrets o altres pasos europeus? En el conjunt del continent europeu, lrea mediterrnia apareix com la ms rica en espcies per a molts grups dinsectes, incloses les papallones. Catalunya s, a ms, una zona especialment diversa, amb ms del 85% de les espcies de la pennsula Ibrica. Perqu us en pugueu fer una idea, a totes les illes Britniques es coneixen prop de 60 espcies de papallones dirnes, s a dir, noms un 30% de les que tenim a Catalunya. Qu s el que ms podrem destacar de la vida de les papallones? Jo crec que el ms destacable s lexistncia de quatre fases totalment diferenciades (ou, eruga, crislide i papallona adulta), que fan que la biologia de qualsevol espcie sigui extremament complexa. Sens dubte, la transformaci que t lloc durant la fase de crislide s un dels fenmens ms extraordinaris que hi ha en la natura: per molt que ho vegis, sembla impossible

que una eruga acabi transformant-se en un dels animals ms vistosos i captivadors que ens podem trobar. - Per qu es diu que sn indicadores de la salut mediambiental? Hi ha dos aspectes clau per entendre aquest poder bioindicador. En primer lloc, la majoria de les espcies tenen uns requeriments dhbitat molt estrictes. Aix s degut, en part, al fet que cada espcie salimenta, com a eruga, dunes poques espcies de plantes. Daltra banda, a diferncia del que la gent creu, la majoria de les espcies sn molt sedentries i tenen una mobilitat reduda. Aquests dos factors es combinen i les fan molt sensibles, per exemple, al fenomen de la degradaci i la fragmentaci dels hbitats. Quan aix passa, les poblacions duna espcie queden allades entre elles i difcilment poden intercanviar individus. Aquesta impossibilitat dintercanviar individus pot resultar fatal en molts casos perqu, com els passa a molts altres insectes, les poblacions de les papallones sofreixen grans oscillacions dabundncia per causes naturals (per exemple el clima, limpacte puntual dun depredador, etc.), que les fan altament vulnerables a fenmens dextinci local. En sistemes ben connectats, les extincions locals sn compensades per recolonitzacions des de poblacions properes, per en sistemes fragmentats aix no

passa. En definitiva, la degradaci del paisatge es manifesta rpidament en descensos poblacionals i en una prdua despcies. Serveixen tamb com a bioindicadors per detectar altres aspectes de la natura? A ms de ser bioindicadores de lestructura del paisatge, les papallones sn extremament sensibles al clima i responen molt rpidament a les petites variacions que hi pugui haver. En aquest sentit, constitueixen un grup model per estudiar quins poden ser els impactes del canvi climtic. Per exemple, sha comprovat que durant les darreres dcades un cert nombre despcie shan anat desplaant cap el nord i cap a altituds ms elevades a mesura que el clima sha anat escalfant. Als Pasos Catalans aix sha pogut constatar tant per la progressiva concentraci en zones de muntanya dalgunes espcies que abans ocupaven rees molt ms mplies, com per laparici recent despcies subtropicals que provenen del continent afric. A ms daquests canvis geogrfics, les papallones estan responent a laugment de les temperatures amb canvis marcats en la seva fenologia, s a dir, amb avanaments en el perode de vol. Un clar exemple daix sha pogut comprovar aquesta mateixa primavera, en qu moltes espcies han aparegut molt abans dhora a causa de lhivern tan suau que hem tingut. Aquest fe-

men una simbiosi, o sia, una associaci de la qual es beneficien totes dues espcies. La part ms vistosa de les papallones dirnes sn les ales, que actuen com a difusors de la temperatura quan fa calor i dacumulador quan fa fred. Els colors de les ales tamb sn indicadors del seu grau de perillositat. Els colors negre, groc i vermell indiquen alta perillositat i, sense amagar-sen, diuen clarament als depredadors Celastrina argiolus

que es tracta dun animal verins. Per tamb hi ha espcies inofensives que aconsegueixen enganyar els seus depredadors imitant la forma i els colors despcies perilloses. Daltres imiten els colors del medi en el qual es mouen, de manera que passen desapercebudes davant dels seus depredadors. Entre les espcies txiques ms freqents podrem citar la processionria, que en la seva fase deruga s urticant; la menuda Zygaena trifolii, que

cont cianur als teixits, i leruga de lespectacular Papilio machaon (reina de la ruda), que en cas de perill segrega un cid molt pudent. Les papallones es divideixen en dos grans grups, les dirnes (o ropalcers) i les nocturnes (o hetercers), que es coneixen com a arnes. De les ms de tres mil espcies que diem que hi ha als Pasos Catalans, noms poc ms de 200 sn dirnes, totes les altres sn nocturnes. Les papallones actuen com un

indicador fiable de la situaci mediambiental i, en aquest sentit, tota una srie de factors en fan reduir perillosament el nombre despcies: per una banda, lagricultura intensiva, acompanyada de la contaminaci i els pesticides, la desforestaci, els incendis forestals, la construcci de grans infraestructures i, fins i tot, el colleccionisme abusiu i, per laltra, lescalfament global del planeta. Les nocturnes tamb es veuen afectades per la contaminaci lumnica.

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

DOSSIER / LES PAPALLONES

La transformaci que t lloc durant la fase de crislide s un dels fenmens ms extraordinaris que hi ha en la natura
G

Durant les darreres dcades un cert nombre despcie shan anat desplaant cap el nord i cap a altituds ms elevades a mesura que el clima sha anat escalfant
G

Constant Stefanescu, des del Museu de Granollers coordina el Catalan Butterfly Monitoring Scheme.

nomen pot tenir, en un futur prxim, greus conseqncies sobre les poblacions docells i, de retruc, sobre les plantes que mengen les erugues. Explicans qu s, com funciona i quins resultats

sobtenen amb el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS)? Les papallones tenen un gran avantatge sobre altres grups dinsectes i danimals en general. Sn molt atractives i re-

lativament fcils de reconixer, la qual cosa facilita molt el seu s en projectes cientfics dampli abast on no noms puguin participar professionals sin tamb naturalistes aficio-

nats. El CBMS s, justament, un projecte daquestes caracterstiques, que pretn fer un seguiment de les poblacions de papallones dirnes de Catalunya, Andorra i les illes Balears mitjanant la repetici de censos setmanals de les papallones en una mplia xarxa de localitats. Les dades obtingudes en els censos permeten conixer les tendncies de les espcies i identificar les causes que les provoquen i, per tant, serveixen tamb per diagnosticar com respon un important grup faunstic a les alteracions que pugui sofrir el medi ambient. El CBMS s un projecte basat en el treball amb voluntariat, realitzant els censos de papallones entre el mar i el setembre. Va comenar lany 1994, i actualment recull informaci de gaireb 70 estacions de mostreig repartides per tota la geografia catalana, Andorra i les illes de Menorca i Eivissa. Es tracta dun projecte del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que es coordina, mitjanant un conveni, des del Museu de Cincies Naturals de Granollers. Durant els tretze anys de funcionament, el CBMS ha aportat molta informaci sobre quins sn els factors que condicionen la diversitat de les papallones a Catalunya, quins sn els hbitats que estan patint prdues ms importants de diversitat, quin efecte est tenint el canvi climtic sobre les nostres papallones, etc. A ms, suposa una base de dades nica per aprofundir en aspectes molt diversos relacionats amb lecologia de les papallones.

Larva de Polygonia c-album

Una guia de camp, la bblia per identificar papallones

G Identificar papallones pot ser fcil per a les persones molt enteses en el tema, per als entomlegs i lepidopterlegs professionals, per pot resultar una feina difcil per a molts dels que han fet daquesta cincia una afici o per als que els agrada fotografiar papallones i identificar-les. Un llibre, per, pot ser lajuda necessria per a les sortides al camp.

La Gua de las mariposas de Espaa y Europa, est considerada com la guia de camp ms completa per a la identificaci de les papallones dirnes europees. Est escrit per Tom Tolman, amb illustracions de Richard Lewington i ledici en castell est traduda i adaptada a la Pennsula per dos grans entesos en la matria,

Constant Stefanescu i Jordi Jubany, membres de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Stefanescu i Jubany, a ms de traduir el llibre, hi han introdut informaci bsica referent tant a la distribuci i les plantes nutrcies, com a la biologia de les espcies. El llibre t 320 pgines, ms de 400 mapes de distribuci i ms de 2.000 illustracions a tot

FITXA

TTOL: Gua de las mariposas de Espaa y Europa EDITORIAL: Lynx Edicions AUTORS: Tom Tolman i Richard Lewington PREU: 35 euros

color que inclouen els dibuixos del mascle, de la femella i de totes les formes distintives de cada espcie. Hi apareixen 440 espcies i shi pot trobar informaci de cadascuna delles sobre taxonomia, distribuci, identificaci i variabilitat, perode de vol, hbitat, biologia, comportament, estat de conservaci i informaci sobre les plantes de qu salimenten.

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

La ms grossa Saturnia pyri

G La papallona bruixa s la ms grossa del continent europeu. s nocturna i es troba en clara regressi a causa dels herbicides. s una de les papallones que no salimenten i que sobreviu grcies a les reserves de grassa acumulades per leruga. Se la pot veure al voltant dels punts de llum dels nostres pobles.

La dirna ms vistosa
G

Iphiclides podalirius

Coneguda com a reina zebrada, probablement comparteix la seva vistositat cromtica amb la Papilio machaon. Freqenta els turons i els marges dels camps i les seves erugues salimenten de laranyoner, de lar blanc i daltres arbres fruiters.

Una eruga de Papilio machaon, unes crislides i un exemplar de Papilio machaon, una de les papallones ms boniques dels Pasos Catalans./ JORDI COMELLAS

Eruga, crislide i papallona: el miracle de la metamorfosi

JORDI COMELLAS

Les papallones gaudeixen de lextraordinari cicle biolgic de la metamorfosi, que els permet oferir un aspecte diferent en cadascuna de les seves quatre fases: ou, eruga (larva), crislide (nimfa) i papallona. Tot comena un cop la femella ha estat fecundada i diposita els ous al damunt de la planta de la qual shaur dalimentar leruga. Hi ha una estreta relaci entre leruga i les plantes de les quals salimenta, de manera que si aquestes desapareixen, tamb ho fa lespcie. La papallona posa
G

Abans demprendre el vol, les papallones sn eruga i crislide. Tota una transformaci plenament adaptada al medi on viuen

molts ous, la majoria entre 100 i 500, perqu la supervivncia s petita pel gran nombre de depredadors. Un cop neix leruga, la seva nica prioritat ser menjar, de manera que augmenta molt rpidament de volum. s tamb la fase en qu corre ms perill a causa dels mltiples depredadors, entre els quals hi ha ocells, llangardaixos, rates, talps, granotes, gripaus i insectes, sense oblidar els factors fsics i meteorolgics com ara la temperatura, la humitat i la contaminaci. Leruga, per, tamb t els seus sistemes de de-

fensa. Algunes shan provet dun gust repellent, daltres duna olor desagradable, moltes sn cobertes duns pls urticants que nallunyen els depredadors, algunes presenten unes marques laterals que semblen uns grans ulls, moltes imiten una branca, una fulla... Quan leruga ha arribat a la seva mida definitiva busca un lloc segur on formar la crislide, que construir teixint un capoll ja sigui de seda o b barrejat amb deixalles vegetals, brossa o pls della mateixa. En aquesta fase adopta sovint estratgies de su-

pervivncia com el mimetisme. Tot i la seva aparent inactivitat, a linterior de la crislide hi ha una activitat frentica, ja que els teixits de la larva es van convertint en els rgans de la futura papallona adulta. Quan aquesta surti del capoll ja no creixer ms i la seva nica missi ser ser fecundada pel mascle i posar ous abans de morir. En el cas duna espcie, la del cuc de la seda (Bmbix mori), el miracle de la metamorfosi ha estat explotat pels homes des de temps immemorial, per a la producci de seda.

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

DOSSIER / LES PAPALLONES

La nocturna ms vistosa
G

Graellsia isabelae

La ms curiosa Macroglossum stellatarum

G

Coneguda com a reina Isabel, s tot un regal per a la vista. Noms es troba a la pennsula Ibrica i al sud de Frana. En la fase deruga salimenta de les fulles del pi roig i de la pinassa. s realment espectacular, tant per la seva mida, com pels vistosos colors que t.

Anomenada esfinge colibr en castell i bufaforats en catal, molta gent pensa, pel seu aspecte, que s un borinot. La seva peculiar forma de xuclar el nctar de les flors, mentre es mant immbil a laire, batent les ales, fa pensar en un colibr. Tot i la seva condici de papallona nocturna, s dhbits dirns.

Les erugues de la processionria passen tot lhivern dins les bosses, menjant les fulles dels pins. Desprs, baixen de larbre en process i senterren. /JORDI COMELLAS

La processionria, el flagell dels boscos mediterranis

JORDI COMELLAS
G

La processionria del pi s un clar exemple duna espcie de papallona que no gaudeix del favor de la gent, perqu es tracta duna plaga que afecta seriosament les poblacions de pins i perqu les seves erugues sn urticants per als humans. De fet, la processionria no causa la mort de larbre, sin que lafebleix i permet que pugui ser rematat o b per una primavera extremament seca o b per altres enemics oportunistes. Es tracta dunes papallones que en la seva fase deruga, viuen

La bonana de la tardor i de lhivern passats ha contribut al fet que aquestes erugues hagin proliferat molt aquest any als boscos de pi

en unes caracterstiques bosses blanques fetes de fil de seda que, desgraciadament, podem veure a les branques dels pins de la majoria dels boscos mediterranis. Des daquests nius, durant tot lhivern van entrant i sortint per buscar aliment, que no s ni ms ni menys que les fulles dels pins. Cap al mes de febrer o mar, quan ja sn grosses i estan tipes, baixen del pi i senterren a terra on desprs del procs de la metamorfosi en sortiran convertides en papallones. Les erugues daquesta papallona reben el nom de processio-

nries perqu quan es desplacen per enterrar-se ho fan luna darrera de laltra formant una autntica process. Cal anar amb compte amb aquestes erugues perqu els seus pls sn urticants. Mal any per la temperatura Enguany, a causa de la bonana que ha caracteritzat la tardor i lhivern, la processionria ha proliferat molt als boscos de pi, fins i tot en altituds on no havia arribat fins ara. Curiosament, la papallona de la processionria (Thaumeto-

poea pityocampa) s una autntica desconeguda per als no iniciats. Tothom recorda les erugues, les bosses que pengen dels pins, per rarament es t conscincia dhaver vist un exemplar daquesta papallona de color griss que viu entre tres i quatre dies. Per combatre aquesta plaga se segueixen diversos mtodes com ara la fumigaci amb mitjans aeris, la tala i la crema de les branques afectades i les trampes amb feromones sexuals que atreuen els mascles i els capturen. Un altre mtode seria el control per mitj de parsits i depredadors.

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

A les vitrines del museu de Pujalt shi poden veure totes les espcies presents a Catalunya, per tamb espcies daltres latituds./ JORDI COMELLAS

Museu de les Papallones de Catalunya

JORDI COMELLAS / Pujalt

Butterfly Park, les papallones del trpic a labast

G A la carretera de Castell dEmpries a Empuriabrava, a tocar dels Aiguamolls de lEmpord, hi ha el Butterfly Park, un dels dos nics papallonaris que hi ha a Catalunya i diuen que un dels ms grans dels que hi ha a Europa. s un hivernacle de mil metres quadrats que reprodueix una selva tropical. Per tant, totes les papallones que shi poden veure sn tropicals. Nhi ha del sud i del centre dAmrica, del sud de lsia i del sud de lfrica. Algunes han nascut i shan reprodut al mateix parc, daltres procedeixen de centres de cria dEuropa i de pasos tropicals i arriben all en forma de crislide. Al papallonari acabaran de fer la seva transformaci en

Inachis io

Lany 2001, al poble de Pujalt, a uns deu minuts de Sort, la capital del Pallars Sobir, shi va inaugurar el Museu de les Papallones de Catalunya, amb el fons cientfic que havien acumulat durant ms de trentacinc anys de treball els entomlegs Alfons G. Dolsa i Maria Teresa Albarrn amb la finalitat destudiar la distribuci de les espcies catalanes. Sn ells tamb els qui en duen la direcci i els qui expliquen i transmeten als que ho volen tot all que saben i senten pel mn dels insectes ms bells del mn,
G

inculcant-los el valor i la importncia dels insectes per a la conservaci de la vida del planeta. El resultat s un museu amb ms de 4.000 exemplars de papallones exposats, seleccionats dun fons de ms de 25.000, on es poden conixer no noms totes les espcies que volen a Catalunya i totes les seves varietats, sin tamb tota mena de detalls sobre la seva vida i costums. El contingut del museu est encaminat a mostrar la relaci que hi ha entre les papallones i la resta dssers vius. A travs de les visites guiades que shi organit-

zen saprenen conceptes com els dequilibri ecolgic, depredaci, parasitisme, simbiosi, mimetisme, cripsi, etc. De manera que sentenen els principals mecanismes ecolgics de la natura, la funci de les papallones i com els humans collaborem a la seva desaparici o com de vegades els compliquem la vida, destruint o modificant els seus hbitats. A les seves vitrines hi podem veure la papallona ms petita de Catalunya, la papallona ms grossa del mn, la ms grossa dEuropa, la ms rpida, exemplars poc freqents, les que es mimetitzen, crislides, els seus enemics, etctera.

Latles gegant, la ms grossa del mn. /JORDI COMELLAS

papallones de manera que shi poden veure tant erugues, com crislides i papallones i, fixant-shi b, fins i tot els diminuts ous damunt les plantes. El ms curis, per, s presenciar leclosi duna crislide i el naixement duna papallona, que es va desfent a poc a poc de la capa que loprimeix i va estenent les ales. Amb pacincia hi podrem veure les espcies ms boniques del mn. Com la majestuosa arna gegant atles, la papallona ms gran del mn, les papallones mussol de lAmrica del Sud, que mengen fruites; la Morpho, la favorita del papallonari, amb els seus reflexes blaus, i la Papilio escarlata amb les seves erugues que salimenten dels llimoners.

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

DOSSIER / LES PAPALLONES

I un pster de papallones de regal

Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge regalen aquest cap de setmana un nou pster de natura, amb dibuixos de Toni Llobet i lassessorament del bileg Constant Stefanescu. Shi presenten cinquanta espcies de papallones
MIQUEL RIERA

Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de lObra Social de Caixa Catalunya regalen aquest cap de setmana als lectors de la revista un nou pster de natura, el que ja fa deu dels que han editat conjuntament des que lany 2003 van publicar el primer, sobre ocells dels Pasos Catalans. En aquesta ocasi, el pster reuneix cinquanta de les espcies de papallones ms representatives del pas. La tria despcies lha fet el bileg Constant Stefanescu, que tamb ha tingut cura dels textos. Stefanescu s un dels principals experts del pas i ha hagut descollir trenta-cinc papallones dirnes, entre les ms de dues-centes que hi ha censades, i quinze de nocturnes, entre les prop de tres mil que es creu que viuen als Pasos Catalans. Cada espcie de papallona est representada en el pster en una casella en la qual, a ms del nom catal (si en t), shi inclou el nom cientfic, un petit text descriptiu i tres icones diferents. Una fa referncia al perode de vol de les papallones (estiu o primavera, o les dues estacions), una altra indica la seva abundncia (si s molt comuna, comuna o rara) i la tercera serveix per indicar quina s la planta o plantes nutrcies de lespcia, s a dir, aquells vegetals que li serveixen daliment, que en molts casos sn noms una o dues espcies. Aix pot servir de guia per mirar de trobar les papallones en funci de lindret o fins i tot, suggereix el dibuixant Toni Llobet, per afavorir que hi hagi papallones ben boniques al nostre jard. Amb una mata darbo, per exemple, nhi ha prou per atraure el rei de larbo i amb quatre peus de fonoll segurament podrem gaudir de la presncia de la reina de la ruda. Toni Llobet sha fet crrec, un cop ms dillustrar un pster de Presncia.
G

El pster que Presncia regala aquesta setmana als seus lectors.

El proper pster complementar el de peixos de lany passat.

El proper, sobre peixos

G Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de

Pocs noms comuns Malauradament en la majoria despcies de papallones no hi ha noms comuns normalitzats, la qual cosa indica el grau de desco-

lObra Social de Caixa Catalunya continuaran la seva collaboraci lany 2007 amb la producci i publicaci de tres psters ms de natura, dedicats als peixos marins, que complementar el que es va editar lestiu passat, les fruites autctones i els cetacis. Els psters, els rebran els lectors coincidint amb lentrada de cada estaci. Alguns dels psters anteriors es poden obtenir trucant al 902 186 470.

neixement que tenim daquests animals, segons destaca Llobet. Aix, noms vuit espcies de les que figuren en el pster apareixen amb els seus noms comuns en catal. Aix s indicatiu del fet que les papallones sn una assignatura pendent que tenim com a cultura. Per sort en Constant i altre gent, a travs de la xarxa de seguiment de papallones de Catalunya i Balears, el CBMS, estan comenant a revertir aix i potser tard o dhora les papallones formaran part de la nostra petita cultura naturalista, afirma. Pel que fa als dibuixos, Llobet diu que aquests no tenen una especial dificultat mentre siguis molt curs a respectar la distribuci de la coloraci i la forma de les ales. Al principi volia representar les papallones amb un gest el ms similar possible al que tenen quan les veiem vives a la natura (cada espcie t el seu). Per

per tenir el pster amb larribada de la primavera, els dibuixos els he hagut de fer a lhivern, sense papallones al camp, i he hagut de resignar-me, en la majoria dels casos, a dibuixar-les una mica crucificades. Aix perden un pl de vida i despontanetat, per tamb s cert que es facilita la identificaci, que s un objectiu fonamental del pster, explica el dibuixant. Una aportaci interessant del pster ha estat el fet dincloure les erugues ms destacades i fcils didentificar. Sn tan o ms impressionants que els adults. Especialment en el cas de les papallones nocturnes, hi ha erugues que superen qualsevol disseny de cincia ficci. I certament, tamb tenim animalons repulsius, com leruga de la processionria del pi, noms pensar-hi em ve picor, jo hi sc allrgic, assegura Toni Llobet