Guia Dels Aucells Del Parc Natural de S'albufera de Mallorca

Versinomstext
Textos:NickOwensiPereVicens
Dibuixos:NickOwens
FotografiescedidesperMatiesRebassa
Coordinaci:NickRiddifordiMatiesRebassa
DissenyiMaquetaci:www.accentgrafic.com
Impressi:ImpremtaRubines(Binissalem)
Dipsitlegal:PM2542009
http://www.mallorcaweb.net/salbufera/
GUIADELSAUCELLSDELPARCNATURALDESALBUFERADEMALLORCA
NickOwens&PereVicens
El Parc Natural de sAlbufera de Mallorca, creat en lany 1988, s un atractiu cada vegada
msgranperalsamantsdelsaucellsisconegutiapreciatfinsitotforadEuropa.ElParc
comprn1647hectreesdecanyissars,canalsillacunes,caminsipinarscostaners,150deles
quals sn de dunes i pinars i la resta, de zona humida. Aquesta guia sadrea al pblic en
general per ms especialment als que cerquen i estimen el mn de les aus. El Parc,
sortosament,disposadunequipdeprofessionalsquerecullen,diaadia,lesnovetatssobre
la cria, lhivernada i la migraci dels aucells. Aquest treball es basa en aquestes dades,
incloenthitamblesvaluosesinformacionsdevisitants,cientficsiornitlegslocals.
Una seriosa gesti del Parc, comenada ara fa ms de quinze anys, ha incrementat la
diversitatdhbitats:canalsamplesdaigualliure,reesfangosesizonesinundablesnetesde
vegetaci, boscos de galeria i pinars, devora de grans extensions de vegetaci espessa i
impenetrable... Vaques, cavalls i brfols han estat utilitzats per obrir lentament clarianes
daigualliureiaixhancreatelsdiferentsconjuntsdevegetaci.
Aquestagestihafetqueaugmentilapoblacidaucellshivernantsinidificants.Enquinze
anysshamultiplicatperdeulahivernadadaucellsaqutics.Lesardeideshanpassatdels74
exemplarscensatslany1988als726delany2006(ambunsmximsde914delany2004)i
elsantidsde451a6145(ambunmximde8471tambenel2004).Lacriaestimadadeles
ardeideshapassatde20niusdunasolaespcie(lagrroig)en1988aunmnimde272nius
al2006de7espcies(ambdadesdemnim328niusenlany2003).Atotaixshiafageix
una recuperaci espectacular despcies extingides mitjanant la reintroducci despcies
comelgallfaverielbecvermell,olarecolonitzacinaturaldelaquecaoelbit.
Elsvisitantsdisposendediversosobservatorisiplataformes,desdontenenunaexcellent
visi sobre algunes llacunes i zones de vegetaci oberta. A ms, disposen de lmines i
dibuixos per facilitar la identificaci de la majoria de les espcies ms observables. s
necessariferpocsorollitancarlesfinestresdesprsdelanostravisita.
Malgratlabonavisibilitatdeleszonesobertes,elsaucellssnmalsdeveureentrelespessa
vegetaci, sobretot a lestiu. En aquest hbitat, la gran majoria es comuniquen mitjanant
cants sonors i molt concrets que en faciliten la detecci. Alguns dels visitants, per, se
sentiran confusos: els experts coneixedors dels cants sadonaran que a sAlbufera hi ha
espcies amb dialectes propis... i moltes persones que no coneixen el mn dels aucells
confondranalgunscantsambelsdelsinsectesodelesgranotes.
Algunsaucells,comelrasclolorval,snmsactiusalscrepusclesoalanit.Altres,comels
xtxeros,lesslleresoelsestornellsutilitzenelscanyissarscomazonaseguraperdormir,
embellint els capvespres dhivern amb lespectacle visual dels milers daucells volant
coordinadament.Tamb,alacolgada,shiacostenelsaucellsdepresapercaarhi,comara
lesarpellesielsfalcons...
La posici de Mallorca, enmig de la Mediterrnia, la converteix en un punt daturada i

descansdemoltesespciesdemigrants,tantalaprimaveracomalatardor,enelseuviatge
entre Europa i frica. s el cas del xtxero groc, espcie de la qual sen poden veure
exemplarsdediversessubspciesquecrienallocsdiferentsdEuropa.Entrelesrapinyaires,
el falc mar s un especialista de capturar els migrants de tardor quan alimenta els seus
pollsalsniusdelacosta.
Entreelsanys1988i2006,296espciesdaucellshanestatcitadesasAlbuferai76hihan
criat(almenysunaparellaalgunany).Aquestaguianinclouladescripciilasituacide120,
lesmsrepresentativesdelParc,encaraquesenincloulallistacompleta.Decadaunadeles
espciesdescritesespottrobar:
Elnomcientfic(ilamidaencentmetres)
ElnomencataldeMallorca
Lestatus:Sismigrantoresident,unaquantificaci,siestminvant,etc.
Elnombremxim:Elmximdaucellsobservatsenundiaenelsdarrers13anys(dagostde
1993aoctubrede2006).
Lapoblacinidificant:Lesdadesmsrepresentativesdelnombredeparellesquehancriat
finsa2006.
Lhbitat:Onviuionespottrobar,preferentment.
La descripci: Una breu descripci dels trets ms caracterstics per poderla identificar.
Incloudadesdeplomatge,decomportamentidecant.Itamb,leszonesdelParcquemsli
agraden,datesdarribadesisortides(enelcasdelsmigrants),etc.
Peracabar,agrairemlavostracollaboraciamblatascacientficadelParc.Lainformacide
lesvostresobservacionssmoltvaluosaicomplementaeltreballdiaridelpersonaldelParc.
Hihaenfuncionamentunserveidinformaciornitolgicacomplementria:lawebnooficial
delParcshttp://www.mallorcaweb.net/salbufera.Tambtrobareuinformacisobrelesaus
observadesahttp://www.mallorcaweb.net/pnalbufera/.

1.Tachybaptusruficollis(2529cm).
Setmes.
Sedentariabundant.
Mx:250(estimaci).
Cria:100parelles(estimacienel2006).
Canalsillacunesdaigesobertes.
De mida molt petita a lhivern sembla una bola de plomes descambuixades, de coloraci
grisa.Alestiuilaprimaverasmsfosc,ambelcaprogenciunatacablancaalabasedel
bec, petit i punxegut. Sovint sel sent cantant, perqu s molt territorial. s un crit molt
sonor,semblantalarialladuncavall.
2.Podicepscristatus(4651cm).
Sotergros.
Sedentarimoltescs,enlleugeraugmentenelsdarrersanys.
Cria:4parellesenel2006.1areproduccienlany2002.
Aigesobertes.
El ms gros, i amb diferncia, de les tres espcies. La coloraci general s grisa, en

destaquen el coll i el pit ben blancs amb un capell negre molt vists. El bec s llarg i en
punta.Pocrenouer,selveusovintbussejant.ElsmillorsllocssnelGranCanalilesbasses
delCibollar.
3.Podicepsnigricollis(2834cm).
Cabussonera.
Moltescsalatardorialhivern
Mx.:6(gener1988).
Aigesobertes.
Unamicamsgrosqueelsetmesiambelcollmsestirat.sdecoloracimscontrastada
(grisfosciblanc),amblullvermellmoltvisibleielbecunamicacorbat.Selpotobservara
lEDDAR,alColombarsialGranCanal.
4.Phalacrocoraxcarbo(80100cm).
Corbmargros.
Hivernantabundant.
Mx:189(gener1994)
Canalsillacunesdaiguaoberta.
Aucellgros,decolornegre,amblescamescurtesielbecgruixatillarg.Salimentadepeixos,
alsqualscapturabussejant.Elsjovestenenlespartsinferiorsdecolorcremailessuperiors
de color terrs. Els adults, al comenament de la primavera, mostren unes zones ben
blanquesalacuixai,alasub.sinensis,alcap.shabitualveurelsamblesalesesteses,sobre
unarbreounapedra,perqunotenenelplomatgeimpermeableilhand'eixugarsovint.Les
concentracionsgrossessnhabitualsentreelsmesosdenovembreifebrer.
5.Botaurusstellaris(7080cm).
Queca.Bit.
Sedentarimoltescs.
Cria:Entre1i3parelles(mximde910parelleselsanys1996i2003)
Canyissarsizonesdevegetaciespessa.
Aucellextingitenlesdcadespassades,harecolonitzatespontniamentlazonadesquees
va declarar Parc. s relativament gros, de coloraci darena amb taques negres i un capell
fosc.Quanestalarmatesposargid,ambelcollestufatirecte,semblantunacanya.Molt
poc observable, s de costums crepusculars i quasi mai vola. Viu amagat dins la vegetaci
espessa,alimentantsedepeixos,insectesiamfibis.Elmsdestacatselcant,moltpotenti
semblantaunabotzinadevaixell.
LesmillorszonesperescoltarlosnesRasiSonSerra.
6.Ixobrychusminutus(3338cm).
Quequ.Sus.
Estivalnidificantambunapoblacihivernantmoderada.
Cria: Quantificaci poc coneguda, per s relativament observable (estimaci dunes 50
colles).
Canalsillacunesambvegetacimoltespessa.
s el ms petit dels agrons, sols s observable quan vola, furtivament i rpida, sobre la
vegetaci del Parc. El mascle t lesquena negra, ben contrastada amb la resta del cos. La
femella s ms terrosa. Viu dins la vegetaci, pescant des de les voreres i sempre ben
amagat. El cant s un uaou molt suau, semblant a una lladrada de ca, repetida cada 3 o 4
segons,normalmentalmatialentradadefosca.Tambemetuncritdalarmaprofund.
La majoria dels efectius abandona sAlbufera a la tardor per anar cap a lfrica tropical i
retornaapartirdelmesdemar.Unapetitapoblaci,quepareixqueaugmenta,esqueda,
per,durantlhivernalParc.ElsmillorsllocsperobservarlosnelColombars,elGranCanali
latorreobservatoridesaPuntadesVent.

7.Nycticoraxnycticorax(5865cm).
Orval.
Sedentari,msescsalhivern.
Mx.:394aloctubrede2003.
Cria:mximde110parellesal2003.Criaconfirmadaapartirdel1994.
Llacunesizonesobertes,apartirdelhorabaixa.Dediadormazonesarbrades.
Elsadultssnperfectamentdiferenciables:lesquenabennegra,lesalesgrisesielcosblanc,
amb els ulls vermells. En canvi els joves, terrosos amb taques blanques, poden sser
confososambelbit,encaraquemspetitsiambelcollmscurt.Snbsicamentnocturns,
excepteenlatemporadademigraciidecria,enquesveuensovintpescantdinslesrees
mig obertes i posats sobre els arbres. s habitual, a posta de sol, veurels passar, volant,
sobre sa Roca i el Gran Canal, emetent el sonor crit coac. Quan crien, les cames i el bec
tornendecolorrosatiunesplomesblanques,llarguesiprimes,elsadornenelcapell.
Setembre, octubre, abril i maig sn els mesos amb ms observacions, perqu saturen a
descansarenelseuviatgeentreEuropailesterresafricanes.
8.Bubulcusibis(4853cm).
Esplugabous.
Hivernantabundant,ambpresnciaestivalenaugment.
Mx.:1302(agost2003).
Cria:Esconfirmalacriadesde1997.1820parellesel2001.146parellesal2005.
reesobertesizonesagrcolesdelsvoltantsdelParc,acompanyantalbestiar.
Agrdecolorblanc,ambelbeccurtigroc,ielspeusnegres.Daspectegeperut,telcap
relativament gros i rod, amb el coll no gaire llarg. A la primavera el plomatge pren una
coloraciacarabassadaalcap,elpitilesquena,ambelbecrosat.Solacompanyarelscavalls
i les vaques, sovint sobre lesquena, des don satalaia per afavorir lalimentaci.
Normalment,adifernciadelsagronsblancs,nosolentenirelspeusdinslaiguaiaprofiten
lesvoreresileszoneseixutesperalimentarse.
Normalment es desplaa en grups i s abundant als horabaixes, quan sajunten al Ras i al

Cibollarabansdanarsenaldormidor.
9.Ardeolaralloides(4447cm).
Toret.
Migrantmoderat.Estivalmoltescs.
Mx.:34ex.(maig2002)
Cria:810parellesal2005,laprimeradadadecriadaquestaespciealParcsde1997.
Voreresinundadesdecamins,arrossarsireespasturadessemiobertes.

Agrpetit,decoloraciterrosaengeneral(quanvola,per,ressaltamoltelcolorblancde
lesalesilacua).Elbecsllargirelativamentgruixutambelcollcurt.Elplomatgenupcials
carabassa amb el cap estriat molt finament de blanc i negre. El bec s cel amb la punta
negre. T el costum de caminar acotat i quan vola destaquen molt el cap i el bec,
relativamentgrossos.
Liagradaposarsesobreelsarbres,sobretotalmatdeprestiabansdanarsenaldormidor.
s una espcie poc poruga, que es deixa observar des de poca distncia. Passa lhivern a
lfricatropical.
10.Egrettagarzetta(5565cm).
Agrblanc.
Sedentariabundant,ambmajorpresnciaalhivern.
Mx.:1394ex.(agost2003).
Cria:Criadesdel1993ishaincrementaten3035collesenel2000.Unes100parellesal2005.
Zonespasturadesinundades,llacunesicanals.
sundelsaucellsmsobservablesdelParc.Lacoloraci,semprebenblanca,ilapresnciaa
les zones obertes el fan detectable des de ben enfora. Semblant a lanterior pel color
(sobretot a lhivern) i per la mida, sen diferencia per tenir el bec llarg i negre, el cap ms
estirat,elcollmoltllargielspeusdecolorgroc.Moltmspetitisenzillquelagrblancgros,
espodenveurealhoraiaixfafcildestriarlos.
Actiu des de les primeres hores del dia fins a les darreres clarors, salimenta de peixets,
amfibisipetitsinvertebrats.Elshorabaixesesreuneixenengransgrups,alRasialCibollar,
abansdanarcapalazonadeldormidor.Elseucritsunsonoriesqueixatraac.
11.Egrettaalba(85102cm).
Agrblancgros.
Hivernantmoltescs.
Mx.:10ex.(gener2004).
Llacunesobertesiambpocavegetaci.
slagrmsgrosdelsqueespodenveurenormalment.Blanc,moltgros(unamicamsque
lagr gris), amb el coll molt llarg i arreplegat en una gran S. El bec s groc amb la punta
fosca(alestiu,per,sbennegre)ilescamesielspeussnnegresambalgunesreesms
decoloradesalaladadelsgenolls.
shabitualiperfectamentobservablealsestanyssalobresdelCibollari,darrerament,alRas.
Liagradenlesaigesrelativamentprofundesisensevegetaci,onpescapeixosiamfibis.
12.Ardeacinerea(9098cm).
Ugrdhivern.Agrblau.
Hivernantabundant,ambescassapresnciaestival.
Mx.:65(gener1998).
Cria:indicisdecria,noconfirmada,de23collesals1989i1991
Zonespasturades,llacunes,canals...
Agr gran, de coloraci grisenca en general, coll i cara blancs amb una franja negra sobre
lull. Coll molt llarg i estirat. Quan vola t les ales grosses, en destaquen les puntes molt
negressobreelgrisgeneral.Elcritsunsonorcaarc.
AlhivernliagradapescarengrupsnombrososalsestanysillacunesdelCibollar.
13.Ardeapurpurea(7890cm).
Ugrdestiu.Agrroig.
Estivalabundant.
Cria:60parelles(juliol2006).
Canalsillacunesambvegetaciesponerosa.
Unamicamspetitquelagrdhivern,tleslniesestructuralsmsanguloses(sobretotel
coll,enformadeSmoltplegada)ielcolorgeneralsmsobscur.Elsadultstenenlesparts
superiorsdecolorgrisfoscilesinferiorsdecolorrogencambunesampleszonesdecolor
violacialesales.Elsjovessnterrosossensetaquesnegresalcoll(moltobservablesenels
adults).Quanvolatlesalesmscorbadesquelagrdhivernielbecielspeussnmolt
destacatsigrossos.Nidificadinselscanyissarsespessos,haventhiunconstantvolentreels
ColombarsilarestadezonesdelParc.ElcritsunaspreCraaa.
Entreagostioctubreaquestsaucellsmigrencapalfricatropical.Darrerament,per,hiha
observacionsdalgunsexemplarsquequedenahivernaralParc.
14.Anseranser(7590cm).
Ocasalvatge
Hivernantescs.
Mx.:54ex.(novembre1988).
Llacunesizonesinundadesambpocavegetaci.
Sn els avantpassats de les oques domstiques. Aucells grossos, molt arrodonits, de

coloracigrisaambelbecilescamesdecolorcarabassa.Visitantshabitualsdelazonades
RasidelsColombarsaprofitenlaMediterrniaperdescansardelcruhiverncentreeuropeu.
Quan volen mostren unes ales sorprenentment clares i, anant en lnies llargues, solen ser
moltsorolloses.
Lasubspcieoriental,A.a.rubrirostristambsobservable,permoltmsescassa.
15.Tadornatadorna(5565cm).
nnerablanca.
Estivalreproductorihivernantescs.
Mx.:17(juny2006).
Cria:1acollaenel1995,3collesenel2006
Llacunescostaneres,salabroses
LnnerablancaestenlleugeraugmentalParc,tantcomareproductoracomahivernant,
sibsencaraunaespcieescassa.Espotveurealadepuradora,asesPuntes,alRasoal
Cibollar.Estractadunanneragraniatractiva,ambunplomatgesemblantenelsdossexes,
blanc amb el cap verd fosc i una franja pectoral de color marr. Quan vola, les plomes
llarguesdelesalessnfosques.Becicamesvermells.Elmascleesdiferenciadelafemella
pertenirunaprotubernciafrontalalbec.
16.Anaspenelope(4151cm).
Siulador.
Hivernantmoderat,enclaraminvaenelsdarrersanys.
Llacunesobertesizonessalobres.
El siulador s una nnera de superfcie amb el cap molt rod i el bec curt. El mascle s
grisencambelcaprosatiunatacagrogaalfront.Lafemellasmsrogencaquelesaltres
femelles dnneres. Quan vola sn distintives, sobretot en el mascle, unes taques alars
blanquesquelicobreixenlapartcentraldelala.Elcrits,comelseunomindica,unxiulo
viuipotentuiiiuu.LiagradatambdescansaralmarisnormalveurelalabadiadAlcdia.
17.Anasstrepera(4656cm).
nneragriseta.
Sedentarimoderat.
Cria:3538collesel2001ihaaugmentatfinsa110parellesenel2006.
Aigessomeresicanals.
nneraennotableexpansi,sfcilmentobservablealRasialGranCanal.Elsmasclessn
de coloraci grisa amb el cul negre. Les femelles sn molt semblants a les del collblau,
encara que lleugerament ms petites, de colors ms grisos i amb el cap ms rod. Quan
volen(iavegadesquanneden)mostrenelcarctermsdistintiu:unazonabenblancaala
zonaposteriordelala(lanomenatmirall).
En els darrers anys ha passat destar catalogada com a hivernant escs a ser un sedentari
escsambunahivernadamoderada.
18.Anascrecca(3438cm).
Cetlarossa.
Hivernantmoltabundant.
Mx.:1329ex.(gener2004).
Zonesembassadespocprofundes.
Molt abundant al Ras i al Cibollar, on descansa durant el dia. El seu crit, un prittpritt, s
lacompanyantconstantdelhivernasAlbufera.Lamidaspetitaideformaarrodonida.El
masclemostraelcapdecolorvermellrovellambunatacaverdadesdelullalclatell,amb
llussorsenvellutades.Larestadelcossgrisencambunazonagrogaalcul.Lafemellas
favadaipoccridaneraiendestacanicamentlazonaverdalluentdelmirall,acompanyada
dunaestretaratllablancaalala.
19.Anasquerquedula(3741cm).
Barbaresca.Cetlablanca.
Migrant primaveral moderat, amb escasses observacions de tardor i hivernals. Cria
confirmadael2007.
Mx.:200ex.(mar1998).
reesembassadesillacunes.
De mida molt semblant a lanterior, el ms diferenciable s una franja blanca sobre lull,
grossa i visible, als mascles. Quan vola es veu laltre detall caracterstic: una ampla zona
griscelalescobertores,damuntlesales.Lesfemellessnmoltsemblantsalessellesrosses,
pertenentreslniesfosquesquelitravessenlacara(delbecalclatell)abaix,amuntiper
sobrelull.Elseucritsunsonorcretcrecretcrrrret.
LessellesblanquesqueesveuenalParcdurantlamigraciprimaveralsegueixenelsseus
viatgescapalnord,provinentsdelfricatropical.
20.Anasplatyrhynchos(5162cm).
Capblau(mascle).Rossa(femella).Collblau.
Sedentariabundant,ambarribadadausnrdiquesalhivern.
Mx.:5017ex.(gener2004).
Cria:aproximadamentunesmilparelles.
Canals,llacunes,maresmesireesembassadesengeneral.
nnerarobustaicompacta.Elmasclesdecolorgrisambelpitterrs,elbecgrocielcap
verdambreflexesmetllicsdecolordecel.Lafemellasterrosafavadadenegreambel
becfosc.Tenenelbecgrosilescamessndecolorcarabassa.sinteressantsaberqueels
masclestenenunamuda(canvideplomatge),delestiufinsalatardor,quelesfasemblants
alesfemelles,persempretenenelbeccolorgroguenc.Elmirallsunavistosafranjacel
entre dues de blanques. El cant s un tpic quac i sn els avantpassats de les nneres
domstiques.
21.Anasacuta(5157cm).
Grisacollerada.Coer.
Hivernantmoltescs.
Llacunesobertesisalabrosesdepocafondria.
nneramoltbellaielegant.Destacaperlallargriacaractersticadelcollidelacua,sobretot
enelmascle.Aquesttelcollbenblanc,benvisiblesobreelcolorxocolatadelcapiel
clatell.Larestadelcossgrisambelculilacuanegres.Lafemellasdecolorterrsmolt
pllid,ambfinesescatesnegres.Elbecsllargiprimielmirallnosgairevisible,decolor
verdrogenc.Nosgensrenouerisovintesveuenpetitsgrups,normalmentalCibollar.
22.Anasclypeata(4952cm).
Cuer.Cullerot.
Hivernantabundantambunapetitapoblacinidificant.
Mx.:1527ex.(gener2006).
Cria:36parelles.Primerareproducci,dunanicacolla,el2001.
Llacunesobertesdepocafondria.
Espectacular animal, tant per la coloraci dels mascles com per lestructura i la forma del
bec.Lesfemelles,comtotalaresta,sndecoloraciterrosaambtaquesnegres,perespot
veure la part superior de lala de color de cel, amb un mirall verd. El mascle sblanc, amb
lesquenagrisa,elscostatsdecolorderovellielcapsverd,amblullgroc.Elbecsllargi
moltamplealapunta,caractersticaquednanomalaucell.
Molt abundant al Cibollar i al Ras, on descansen en esbarts grossos que saixequen

sorollosamentdavantqualsevolperillpertornaralllocalcapdunaestona.
23.Marmaronettaangustirostris(3942cm).
Rosseta.
Visitantestival,enaugment.
Mx.:12(novembre2005).
Cria:1acollael2001,23parellesdiversosanys.

nneramarronenca,ambtotelcostacatdeblanciambunamscarafoscaalsvoltantsde
lull.Volelegant,ambalesllarguesisensemirallet.Salimentaaaigessomeresdellavorsde
plantes.Lapoblacieuropeaestrobaengreuregressiperprduadhbitat,encanvia
sAlbuferaestenlleugeraexpansidemaneranatural.Algunsexemplarspassenlhiverna
terresafricanes.
24.Nettarufina(5357cm).
Becvermell.
Sedentari,enaugment.
Cria:120parellesel2006.
Canalsireesinundadesobertes.
De mida relativament grossa, s una nnera que est situada entre les de superfcie i les
bussejadores.Ocupaquasitotesleszonesdelparc,permostraprefernciapelGranCanal,
pelRas,pelcamdelsPollsiperlazonasaladadesIllot.
Elscolorssnbendiferentsatoteslesaltresnneres:elmascle,alhivernilaprimavera,t
elcaptaronjadaurat,elbecvermellielcosblanc,negreibeig.Lafemellatsempreelbec
foscisdecoloraciterrosasensetaquesnegres,amblacaradecolormoltclar.Quanvola
mostraclaramentlagranlniaalarblanca,tpicadelesespciesbussejadores.
Espcie que ha estat subjecte dun procs de reintroducci, els seus efectius han anant
creixentprogressivamentdesdelalliberacidelsprimersexemplarsenlany1992.
25.Aythyaferina(4249cm).
Moret.
Hivernantabundant.Nidificantescs.
Mx.:545(gener1995).
Cria:12parellesel2006.Criadesdel1992.
Aigesobertesiprofundes.
Demidamitjancera,sdaspecterabassutimoltcompacte,ambelcapmoltarrodonitila
cuasempredinslaigua(tpicdelesnneresbussejadores).Elmasclesgrisambelpitnegre
i el cap vermellrovell. La femella s terrosa amb unes rees clares a les galtes. Sol ser
abundantalGranCanalialColombars,onsenveuendesdeloctubrefinsalmar,llavorsla
granmajoriafuigcapalcentreielnorddEuropaacriar.
26.Aythyafuligula(4047cm).
Moretdepuput.
Hivernantpocabundant.
Mx.:180(gener1994).
Sensiblementmspetitaquelespcieanterior,lacoloraciblancainegradelsmascleselsfa
gaireb inconfusibles. Les femelles sn terroses fosques amb una petita zona blanca a la
basedelbec.Destacaunmoixelldeplomes,msvisiblealsmascles,sobreelcap(quelidna
aquest nom tan caracterstic). s habitual a les aiges obertes del Gran Canal, sempre en
grupspocnombrosos.
27.Oxyuraleucocephala(4348cm).
nneradecarablanca.
Sedentarimoltescs.
Mx.18(unsquantsmesosdelany1995).
Cria:unaoduesparellesfinsal2001.
Aigesobertesiprofundes.
Aucellreintrodut,salliberarenelsprimers36exemplarsel31demarde1993.Elmedifsic
actualpareixquenoselmsidoniperalespcieilapoblaciestenunaminvaconstant,
totialgunesreproduccionsalsprimersanys.Elsmillorsllocsperobservarloserenelpontde
CanBlauielGranCanal.ActualmenthihaencaraunmasclesolitarientreelGranCanalisa
Ciurana.
Elmascleentemporadanupcialsfcildidentificar:rabassutimoltcompacte,sdecolor
rogencambelcapblancielbec,grosigruixat,decolordecel.Lafemellassemblant,per
tlacaramsfoscaambretxesclaresalullialcollielbecsempresobscur.Elsdossexes
tenenlacuallargaienpunta,sovintdreta,ielbecgruixatimoltvisible.
28.Circusaeruginosus(4855cm).
Moixeta.Arpella.
Sedentariabundant.
Mx.:71(gener2006).
Cria:aprox.Unes12parelles.
Rapinyaire de mida mitjana, molt abundant i fcilment observable arreu del Parc. El vol,
normalment,slentiapocaalada.Tlesalesllarguesiprimes,sovintunamicaaladesen
formadeV.
Lacoloracidelesfemellessterrosaambunesreesmsclaresalcapialapartsuperior
delesales.Elsmasclessnmspetitsiquansnadults(apartirdelquartany)presenten
unazonagrisplatejada,moltvisible,alapartsuperiordelesales.Desdelnovembrefinsal
maigsfcilescoltarelseucritnupcial,semblantaunmoix,circumstnciaalaqualobeeixel
nomlocaldelaucell.Solenfreqentarlescolgadesdestornellsdurantelsmesoshivernals.
29.Circuscyaneus(4350cm).
Arpellapllida.
Hivernantescs.
Mx.:5(gener1996).
Zonesobertes,perifriadelParc,voreresdeconreus.
Visitant regular dels mesos dhivern, t la silueta ms estilitzada que lespcie anterior. Els
mascles sn grisos amb les puntes de les ales negres. Les femelles sn terroses amb una
zona ben blanca al carp (la base de la cua) i tenen les parts inferiors clares barrades de
negre.Esdeixaveure,sobretot,almatdeprestialcapvespre.
30.Pandionhaliaetus(5569cm).
Peixatera.guilapeixatera.
Escassa.Presenttotlany.
Mx.:34ex.diferentsalhora,sobretotalespassesmigratries.
Volantsobreaigesobertesiposadasobrearbresopilons.
RapinyairegrossairabassudaqueutilitzalesaigestranquilesdesAlbuferaperpescarhi.El
seu vol s suau i lent, amb algunes aturades de forts batecs dales, mantenintse surant
sobre el mateix lloc per desprs caure rpidament dins laigua, intentant capturar el peix
amblessevespoderosesurpes.Aquestaespectaculartcnicadepescaespotveuresovintal
Gran Canal. La coloraci s fosca a les parts superiors i clara a les inferiors amb les ales
barrades.Elcapsblancambunalniafoscaalull.
31.Falcotinnunculus(3339cm).
Xoriguer.
Sedentariescs.
Mx.:19(agost1997).
Cria:12parelles.
PerifriadelParc,zonesobertesdevegetacirasa.
EscsilocalitzatasesPuntes,aAmaradoriaaltreszonesdelaperifriadelParc.Tlamida
dunfalcmitjancer,sdecolorterrsamblespuntesdelesalesnegres.Elsmascles,ams
desermspetits,tenenelcapilacuagrisos.Unaconductahabitualsmantenirseaturat
enlaireambfortesbategadesdalesperllavorscaureenpicataterraicapturaruninsecte.El
seucritsunsonorquiiquiiquiiquii.
32.Falcoeleonorae(3642cm).
Falcmar.
Moltabundantalaprimaveraiescsalestiu.
Mx.:112(maig1995).
Falc grs, per molt estilitzat, dales i cua llargues i primes. Dues castes de coloraci: la
foscacompletamentnegreilaclaraamblapanxarogencailesgaltesbenblanques.Passa
lhivern a Madagascar i puja a criar a la Mediterrnia, a zones abruptes de la costa. s un
aucell de curiositats: durant tot lany s insectvor, excepte a la temporada de cria (a les
darreriesdelestiu)enqucaaaucellsmigrantsperalimentarelspolls.
Sen poden veure concentracions espectaculars, caant al migdia, sobre el Parc durant el
mes de maig, amb preferncia pel Colombars. A lestiu es pot veure a lhorabaixa de tot,
caantsobreleszonesarbradesdelComisesPuntes.
33.Falcoperegrinus(3950cm).
Falc.
Escs.Presenttotlany.
Mx.:23
Falcrobust,dalesrelativamentgruixadesicuacurta.Lespartssuperiorssndecolorgris
celilesinferiorsclaresmoltbarrades.Volamoltrpidament,ambbatudesenrgiquesdeles
alesifentunsimpressionantspicatssobrelesausdemidamitjancerdelesqualssalimenta.
s relativament fcil dobservar els horabaixes dhivern, quan caa a la colgada dels
estornells.
34.Rallusaquaticus(2228cm).
Polladeropit.Rascl.
Sedentariabundant.
Mx.:estimacionsde300ex.(gener2006).
Cria:estimacionsdunes250parelles.
Vegetaciespessa.
Petit aucell difcil de veure, perqu sempre sol estar ben amagat dins lespessor. s
destructura corporal comprimida lateralment i de cames curtes que li afavoreixen viure
entrevegetacimoltespessa.sdecoloracigriscel,ambelscostatsbarratsdenegreiel
becllargivermell.ElcritsassemblaalgrunydunporcellismoltdetectablearreudelParc.
35.Gallinulachloropus(3235cm).
Gallinetadaigua.Polladaigua.
Sedentariabundant.
Mx.:500ex.(gener199697).
Cria:estimacide250parellesal2003.
Abundantarreu,preferentmentenzonesdevegetaciespessa.
Segurament ser el primer aucell que us trobareu quan entreu al Parc. Semblant a una
gallinapetita,rodona,negra,ambelculblancielbecvermellamblapuntagroga.Lesparts
superiorssnmsterrosesilescamessngrogues.Solanarenpetitsgrupsialmnimperill
samaga aviat dins la vegetaci. El so ms caracterstic s un sonor prro. Els joves sn
terrosos,amblescamesverdosesielbecfosc.
36.Porphyrioporphyrio(4550cm).
Gallfaver.
Sedentarireintrodut.Enaugment.
Mx.:estimacide450ex.(gener2006)
Cria:estimacide200parellesel2005.
Zonesdevegetacialcostatdellacunesicanals.
Com a gallinetes daigua gegants, de caminar esburbat i de carcter molt nervis, aquests
interessantsaucellsvarendesaparixeracomenamentsdaquestsegle,desprsdefortes
modificacionsdelhbitatdesAlbufera.El10dejuliolde1991forenalliberats28exemplars
procedents del Parc Nacional de Doana i la recuperaci ha esta excellent: 3 parelles ja
criarenel1992imsde40el1996.
De conducta tmida, sol viure entre la vegetaci, amb algunes ocasionals excursions per
zonesobertes.Volamoltpoci,quanhofa,lescamespengencapavalldemaneragrossera.
Lacoloracisblava,lluentalazonadelcollidelcap,ambelculbenblanc.Lescamesiel
becsndecolorvermell,ilesveussnungrupdecritsfortsivariatsambalgunesbufades
sordes.
37.Fulicaatra(3638cm).
Fotja.
Sedentariivisitanthivernal,ambanysdemoltaabundnciaperamblleugerarecessi.
Mx.:3501ex.(gener1992).
Cria:Unaestimacide250parellesel2006.
Canals,llacunesibassesambunacertafondria.
Elmsdestacatselseucolornegregeneral,ambelbecblancambtonsrosats.Lestructura
sarrodonida,amb pocacuaielcollllarg.Telspeuslobulatsiquancamina,enterra,s
absolutament esburbada. Viu en grups nombrosos, sobretot a lhivern, i ocupa zones
daigesobertes.Elspollssnnegresambelplomissdelcapdecolorvermellielsjovessn
decolorgrisambelcollilacarablanques.

38.Fulicacristata(3842cm).
Fotjabanyuda.
Sedentari.
Mx.:14(mar2005)
Cria:3collesel2005.
GranCanalizonadesaRoca.
AquestaespcieestrobaenregressiaEuropa.Unaaltrapoblaci,moltmsabundant,es
trobaalsuddelShara.LespciehaestatreintrodudaalParciactualmentsenpodenveure
exemplars a alguns canals, generalment propers al lloc damollada de Sa Roca. Algunes
colles crien cada any. Es caracteritza per les dues banyes de color vermell intens que
presentadamuntlescudetfrontal.slleugeramentmsgranquelaltrafotjai,comella,s
negraambelbecilescudetfrontalblancs.Elseureclamsmoltdiferentaldelafotja.
39.Grusgrus(114130cm).
Grua.
Migrantivisitanthivernalocasional.
Mx:30ex.(octubre1995i1997)
reesobertesiembassadesdepocafondria.
Aucell molt gros, semblant a un agr amb el coll estirat cap endavant. T les ales molt
grosses,comlesdunvoltor,amblesprimriesmoltdestacadesiobertes(dits).Lacoloraci
sgrisaamblespuntesdelesalesdecolornegre.Vistnormalmentalvol,jaqueelcritcrruu
crrooilafigura(unaVondulant)queadoptenquanvolensnmoltdetectables.
Li agraden les rees agrcoles dels voltants del Parc (Amarador, Son Serra, etc.).
Normalmentvistsaprimereshoresdelmatoalesdarreresdelcapvespre.Lesgruescriena
lEuropanordorientalipassenlhivernalaPennsulaIbricaialfricadelNord.
40.Himantopushimantopus(3540cm).
CegalldemossonGuillem.Avisador
Nidificantestivalabundantambescassapresnciaalhivern.
Mx.:433ex.(abril2003)
Cria:246collesel2006.
reesobertesdepocafondria.
UndelsnidificantsmsdetectablesdelParc.Elseunom,avisador,farefernciaalsseuscrits
constantsipotents,queemetensempre.s,ams,unbellaucelldecoloraciblancainegra
bendestacada,amblescamesvermelles(elsjovestenenlespartssuperiorsdecolorterrsi
lescamessncarabassa).Telcosmoltestilitzat,ambelbecprimilescamesmoltllargues.
Elmascleesdiferenciapertenirlesquenanegralluent,mentrequelafemellalatdecolor
negreterrs.
CriaencolniesnombrosesaleszonesmsobertesdelParc(salobrarsdelCibollar,davant
elsaguaitsBishopIiII,esRasisesEres,lesSalinetes,etc.)ielseunombresenaugment,
persunaespcieambproblemesdepredaciperpartdegavinesialtresoportunistes.El
niusunapetitaplataformadevegetalsenmigdelaigua.
41.Burhinusoedicnemus(4044cm).
Sebell
Sedentariiestival,ambunapoblaciqueestenaugment.
Mx.:93(agost2004)
Cria:1acollael1996,60parellesel2005
Ausdecapgros,ambbecfortiunullcridanerigran,decolorgrocintens,enclaraadaptaci
alseuestildevidacrepuscular.Maldedetectarquanesmantimmbilsobrelaterra,jaque
elsseuplomatgemarronsitacatsmoltcrptic.Tunafranjapllidaalala.Quanvola,la
part distal de lala, de color negre amb taques blanques, s molt vistosa. El crit s potent,
agutirepetitiu,ilidnanomenmoltsidiomes.Solsentirsedurantelsvespres.
La poblaci de sebellins del Parcsha incrementat notablement aquests darrers anys. Sn

abundants als campets de davant recepci. Alguns sebellins es poden veure tamb a
lhivern,persnmsabundantsalestiu.
42.Charadriusdubius(1415cm).
Tirorillomenut.Picaplatgesmenut
Nidificantestivalambpresnciaocasionalalhivern.
Cria:noquantificada,persuperiorales60parelles.
reesfangosesiobertes,sobretotdaigesdolces.
Com el seu nom suggereix, la mida daquest aucell s molt petita, amb una estructura
arrodonidaiaplanada,amblescamescurtesielcaprelativamentgros.Moltsemblantsals
altresdostirorillosqueespodenveurealParc,aquestaespcieesdiferenciapertenirun
anelloculardecolorgrocilescamesdecolorcru.Quanvolanoesveucapfranjaalarblanca
a les cobertores, ben visible a les altres dues espcies. Els joves es diferencien del T.
camanegreperqutenenlacaramoltfoscaiuncollaretnegrequelenvoltacompletament
elcoll.
Aquestaespciettendnciaaocuparleszonesdaigesmsdolces,essenthabitualalRasi
aleszonesdemarjalproperesalParc.Elseucritsunsonorprriiprriiprrii.
43.Charadriushiaticula(1820cm).
Tirorillogros.Picaplatgesgros.
Migrantmoltcomalaprimavera,perpocdetectatalatardor.
Mx.:200ex.(maig2002)
Zonesfangosesidepocaaigua.
Elmsgrosdelstirorillosidaspectemoltarrodonit.Lacoloracidelesquenasunamica
mspllidailescamessnduntaronjacridaner,aixcomlabasedelbec,msgruixatiamb
la punta negra. La mscara facial s semblant a la del tirorillo menut, per no t blanc al
frontinotanellocular.Elcritsundolpup.
EspotveurealeszonescentralsdelParc:Cim,Cibollar,etc.
44.Charadriusalexandrinus(1517cm).
Tirorillocamanegre.Picaplatgescamanegre.
Sedentariirelativamentabundant.
Mx.:120ex.(setembre2003)
Cria:Unes40colles.
Zonesarenosesillotosesambpocaaigua.
Elmscomdetots.Laprincipalcaractersticaselcolordelescames,semprenegres.La
mscara facial s inexistent en les femelles i als mascles es redueix a una lnia negra
discontnuaalfrontialscostats.Elcollarnossencer,haventhisempreunazonablancaal
coll.Elmascle,ams,presentauncapelldecolorrogencdistintiu.
SonfcilmentobservablesaleszonesfangosesdelCibollariesRas,lesSalinetesilEDDAR,a
lestiu,ialaplatjadesComalhivern.
45.Vanellusvanellus(2831cm).
Juiadeprat,Juia.
Visitanthabitualalhivern.
Mx.:1620ex.(gen.2002).
Zonesfangosesdaigesobertesidepocafondria.
Demidasemblantauncolompetit,telcosrodicompacte.Elvolspeculiarmentlenti
ondulant, amb batudes suaus de les ales, gruixades i arrodonides. Les parts superiors sn
negreverdoses amb reflexos violacis. El cap s negre amb zones blanques a les galtes i al
coll, amb una cresta negra prima i llarga. Les parts inferiors sn molt blanques al pit i als
braosidestaquenambelnegredelesprimries.Lacuasblancaamblapuntanegra.
s un aucell prou renouer, amb un piivut... com a crit ms habitual. Observable arreu del
Parc.Lesjuiesarribendinsloctubredesdelsseuspasosdecriaisnmsnombrosesentre
desembreigener.Parteixenalesacaballesdaquestmesidurantelfebrer.
46.Calidrisminuta(1214cm).
Corriolmenut.
Migranthabitualambpresnciaescassaalhivern.
Zonesfangosesdepocafondria.
Aucell molt petit, una mica ms que els tirorillos i daspecte ms allargat. La coloraci a
lhivernsgrisaialestiusrogenca,ambpetitestaquesnegres.Lespartsinferiorssempre
snblanquesilescamesnegres.Alpithihauncollarample,maldefinit,delmateixcolorde
les parts superiors, deixant, per, una zona blanca al coll. Un altre detall important s la
presnciaduneslniesclaresenformadeVsobrelespatlla(esquena?).Elcritmshabitual
suntiiitiiii.
LeszonesdelCibollaridelRassnlesmillors,quanelnivelldaiguasbaix.
47.Calidrisferruginea(1823cm).
Corrioldebecllarg.
Migradorpocabundant.
Mx.:71ex.(agost2002).
Voreresdellacunesireesllotosesdepocafondria.
Comelsaltrescorriols,elplomatgedhivernsgrisamblespartsinferiorsblanques,mentre
quealestiutlespartssuperiorsterrosesbenpigalladesdenegreilesinferiors,ambelcap,
snduncolorroigcarabassaviu.Elstretsmsdestacats,abandadelcolor,snelposatms
dretivertical;elbec,moltllargicorbatambunatacablancapetitaalacara,voralabasedel
bec,ilabasedelacua,ambdueszonesblanquesacadacostat.
El cam dels Polls i el Cibollar sn els llocs ms habituals per observarlo. Cria al nord
dEuropaipassalhivernalfricatropical.
48.Calidrisalpina(1622cm).
Corriolvariant.
Migradorhabitual.Escsalhivern.
Mx.:190ex.(maig1994).
Corriolrabassudet,unpocmsgrosqueelstirorillos.Elbecsgruixat,unamicacorbat,i
msgrosqueeldelC.menut.Eldetallmsdestacableslapresnciadunazonanegraala
panxamoltobservablealestiu.
Elcritsunsonortirrr...sunhabitualvisitantdelaMediterrniaquanbaixadesdEuropa
delnord,oncria.
49.Philomachuspugnax(2632cmelmascle,2025cmlafemella).
Batallaire.
Migranthabitual,ambxifresimportantsalaprimavera.Hivernantmoltescs.
Mx.:250ex.(abril2002).
Limcoladeposatmoltvertical,amblescamesielcollllargs,ambunacoloraciiunamida
moltvariables.Elbecsrelativamentcurt,gruixatalabaseicorbat.Elcolordelplomatge,
fora de la temporada reproductora, s terrsrogenc amb la presncia caracterstica de
taquesnegresenformadescates(semblanttambaunateuladadunacasa).Lacoloraci
de les cames sol sertaronja, per es veuensovint alguns exemplars queles tenen verdes,
grisesogrogues.
Els mascles, en plomatge nupcial, exhibeixen una coloraci molt espectacular: plomes
estufades al coll i esquena de colors vistosos: blanc, negre, vermell, etc. Sol ser un aucell
silencis.
50.Gallinagogallinago(2527cm).
Cegall.
Hivernantimigrantmoltabundant.
Mx.:Estimacide600ex.(gener2004).
Voreresdecamins,zonesfangosesivoreresdezonesembassades.
Aucell de bec molt llarg i de cames molt curtes, amb el cos arrodonit. De coloraci molt
amagadissa (terrosa amb pigues negres, blanques i ocres) salimenta caant cucs i
invertebrats a zones obertes. Quan se sent amenaat, ala el vol rpidament i, fent ziga
zagues, es torna a posar a uns 3040 m. El crit s un estrident xicxic... Formen
generalment petits grups a sAlbufera i lobservatori Bishop I s un lloc adequat per a
veurels alimentarse i descansar. Els cegalls crien a Europa central i septentrional i sen
podenveurealParcentreagostimaig.
51.Limosalimosa(3644cm).
Cegalldemosson.
Migrantprimaveralhabitual,msescsalatardor.
Mx.:25ex.(mar2003)
Llacunesdefondriamitjana.
Undelslimcolesmsgrossosideposatmselegant:lescamesielcollsnllargsambun
becprimiestilitzat,moltgrosiunamicarecurvat.Lacoloraciestivalscridanera:capicoll
vermellrovellamblesquenaescatadagrisainegra.Alhivern,encanvi,stotgrisambla
panxablancaisemprepresentaunatacablancaallargadaala voradelull,comunacella.
Quan vola es veuen dues franges alars blanques molt destacades a la part superior del
plomatge,aixcomlacuanegraamblabaseblanca.CriaaEuropacentralioriental,itamba
Islndia.
52.Tringaerythropus(2932cm).
Camarojapintada.
Migrantabundantihivernantescs.
Mx.:56ex.(octubre2003).
Llacunesdefondriamitjana.
Decoloracigrispllidalhiverniquasibennegrealestiu,aquestalimcolasesolveureen
plomatgedetransici:taquesfosquesgeneralitzadesalcoll,elcapilapanxa.Lescames,de
color carabassa a lhivern, tornen de color molt fosc a lestiu. De tota manera, el ms
destacat per identificarlo s el bec, molt llarg i acabat en corba cap avall, de color negre
amblamitjamandbulainferiorvermella.
Elcrit,unsonortitut,titutssovintescoltatalRas,CibollariSesEres,llocsonesdeixa
veureenpreferncia.Crienalatundrartica,alnorddEuropa.
53.Tringatotanus(2729cm).
Camaroja.
Migrant.Msabundantalaprimaveraquealatardor,iocasionalalhivern.
Llacunesdefondriamitjanaizonessalabroses.
Moltsemblantalespcieanteriorexceptealestiu,quanlacoloracipigalladageneralde
blancinegre,juntamentamblescamesvermelles,lafaninconfusibleambqualsevolaltra.En
plomatgedeclipsi,tlespartssuperiorsielpitmspintatsquelespcieanterior,ambun
anell ocular blanc molt visible i elbec s ms curt, gruixat i de color vermell amb la punta
negra.
El crit s un tiut potent i repetitsovint al vol. La majoria de camaroges parteixen cap el

nordacriar,peralgunescolleshofanaMallorca,concretamentalSalobrardeCampos.
54.Tringanebularia(3035cm).
Camaverda.
Migrantregularambobservacions,per,atotselsmesosdelany.
Llacunesdefondriamitjanaizonessalabroses.
slamsgrossadelesespciesquesassemblen,pertambslamsclara.Moltblanca,
ambescatescendrosesalespartssuperiors,ambelbecgruixatilleugeramentrecurvat.Les
cames,comelseunomsuggereix,sndecolorverdgrisenc.
Elcritsuntititimoltsonor.CriaalnorddEuropa.
55.Tringaochropus(2124cm).
Becassineta.
Migrantabundantiescshivernant.
Mx.:50ex.(setembre2002).
Llacunespocfondesizonesdefang.
Demidamitjanapetita,telbecilescamesmscurtesquelesaltresTringaesmentadesfins
ara. Les cames sn verdgrisenc amb la panxa ben blanca i un collar ample, molt bigarrat i
fosc. Les parts superiors sn molt fosques, amb petites taques blanques arreu. El cap s
grisencmoltestriatilanellocularblancsbenvisible.Carpblancamblapuntadelacua
retxadadenegre.Lespartsinferiorsdelesalessnnegres.
Elcritsunsonorimoltrpidtuttuttuttut.
56.Tringaglareola.(1921cm).
Valona.
Migrantmoltabundant.
Sassemblamoltalespcieanterior,tantperlamidacomperlestructuraiperlacoloraci.
Elsdetallsmsimportantssnelcolorverdgrogsdelescames,elcollarpocdefiniticlar,la
presnciadetaquesnegresalscostatsdelapanxaielpit,lespartssuperiorssnmsclares
que lespcie anterior, de color gris amb taques negres i blanques, arreu. Al cap hi ha una
lniasuperciliarnotableilanellocularspocvisible.Eldetallmsimportant,per,esveual
vol:lapartinferiordelesalessclara,mentrequeenlespcieanteriorsmoltfosca.
Les rees del Cibollar,Ras i camdelsPolls sn les millors per observarlos. Cria al nordia
lestdEuropa.

57.Actitishypoleucos(1921cm).
Xivitona.
Migranthabitual,ambpresnciahivernalescassa.
Mx.:120ex.(maig1996).
Ben petita per mor de les seves cames molt curtes, s de coloraci terrosa daurada amb
petitestaquesnegresalespartssuperiors,mentrequelesinferiorssnbenblanques.Tel
costumdaixecaribaixar,nerviosament,lacua,fetpelqualsfcilmentidentificable.Elseu
critsunagutirpiddidididididididi.CriaagairebtotaEuropacontinental.
58.Larusaudouinii(4852cm).
Gavinacorsa.Gavinaroja.
Sedentariescs,ambaugmentsestivalsnotables.
Mx.:49ex.eljuliol2005.
Costaiplatja.
Gavina de mida mitjanagrossa, de coloraci grisa molt clara, sembla quasi blanca des
denfora, amb les puntes de les ales negres. El bec s vermell fosc, amb una taca groga i
negraalapuntailescamessndecolorverdobscur.Criaalsillotsbalears,lamajoriapassen
lhivernacostesafricanes.
Fonamentalment, les observacions seran a la costa i a les basses del Ras i sIllot, per no
entramsalinterior.
59.Larusridibundus(3844cm).
Ploradora.Gavinadhivern.
Migrantihivernantabundant.Darreramentenclaraminvahivernaliambpresnciaestival
allada
Llacunesizonesembassades,costesiplatges.
Gavinapetitadecoloracicridaneraambelplomatgenupcial:capnegrexocolataambanell
ocularblanc.Camesvermellesipuntesdelesalesnegresambunafranjablancabenvisible.
A lhivern el cap s blanc amb una taca negra a la zona auricular. Els joves sn terrosos
escatatsdenegre,amblapanxaielcollblancs.
Moltrenouers,elscritssndifcilsdetranscriure,persemblenfortsplorsllastimosos.
60.Larusmichahellis(5567cm).
Gavina.
Sedentarimoltabundant.Nocria.
Mx.:Xifresestimativesde4500ex.omsamoltestardors.
LagavinamscomunaiestesadelesIlles.Grossa,ambelbecgrocilapuntavermella,amb
lescamesgrogues.Elsjovessngristerrosos,ambuneszonestranslcidesalesalesquan
esveuendesdavall.MoltabundantalParc,ondescansaengransgrupsalRas,Colombarsi
a lEDDAR. Aquesta presncia constant s un problema greu per a algunes espcies
reproductoresalParc,perqulapredacidelspollsielsjovesshabitualalsmesosdecria.
61.Sternasandvicensis.(3641cm).
Llambritjadebecllarg.
Hivernantescs.
Mx:9ex.(desembre1996)
Costaiplatja.
Llambritja grossa, semblant a una gavina dhivern per molt blanca i estilitzada, dales
primes i llargues amb la cua forcada. El capell s fosc, molt estriat a lhivern, amb un bec
moltprim,llargiamblapuntagroga.Tpercostumvolarauns1520mpersobrelamaries
deixa caure amb un picat, de sobte, capbussantse per pescar. Sol anar en petits grups,
cridantunasprequerric.
Criacolonialmentacosteseuropeesipassalhivernmajoritriamentalescostesoccidentals
africanes.AlamarmsproperaalesdunesdesComespotveureambregularitat.
62.Sternahirundo(3135cm).
Llambritja.
Migrantinidificantmoltescs.
Cria:6parelles(estiu2006).Criadesde2001.
Llacunespocfondes.
Llambritjamspetitaquelanterior,decoloracimolblancaambelcapellnegreielbecmolt
llargidecolorvermellencs.Lesalessnmoltllarguesilacuamoltforcada,detallsqueles
diferenciendelsfumarells,unamicamspetits.Elcritsunasprequirrr...
LeszonesmsptimessnelBishopI,elColombars,elCibollarilesSalinetes.
63.Chlidoniasniger(2224cm).
Fumarellnegre.
Migrantprimaveralidetardor.
Mx.:4(abril2000isetembre2002).
Aigesobertesillacunes.
Fumarellpetitifosc,devolfcilielegant,quesalimentadinsectesalasuperfciedelaigua,
agafantlosalvol.Enplomatgedecriaelcossdecolornegrecarb,ambelcarp,ventrei
cuagrisencs.Alatardorpresentapetitestaquesnegresalcapielpit.Elsfumarellsnegres
crienaEuropaopassenlhivernalacostaafricana.
64.Chlidoniasleucoptera(2023cm).
Fumarellalablanc.
Mx.:27(setembre1996).
Aigesobertesillacunes.
Moltsemblantalanteriorespcie,peramblapartanteriordelala,enplomatgeestival,de
color blanc platejat, i amb la part baixa de lala negra, que contrasta vivament amb les
plomesdevolpllides.Alatardorsegueixmantenintlespartssuperiorsmsblanquinoses
quelanteriorespcie,siblaseparacidelesduesscomplicada.CriaaEuropaorientali
hivernaalfrica.
65.Chlidoniashybrida(2325cm).
Fumarellcarablanc
Mx.:152(abril2000)
Aigesobertesillacunes
Salimentendelamateixamaneraqueelsaltresfumarells,sibtambpodencapficarsea
laigua com fan algunes llambritges. Presenten parts superiors grisenques, pit i ventre
fumats i una coroneta negra, cames i bec vermells. A la primavera s diagnstica la taca
blancaalacara.
66.Columbapalumbus(4042cm).
Tud.
Sedentariinidificant,ambunaugmentdelapoblacialestiu.
Cria: poblaci no quantificada, per augmentant any rera any fins a devers 200 colles el
2006.
Boscosdepins.
Colom gros, de color gris plom amb dues franges blanques, molt vistoses, a les ales i una
tacapetita,tambblanca,alcoll.Elpitsrosatilapuntadelacuasnegra.Viualspinarsdel
Com i de ses Puntes, on cria fent el niu sobre una magra plataforma feta de branquetes
primes. Els joves sassemblen als adults per sn una mica ms foscos i els manca la taca
blancadelcoll.
Elseucantsunaremorgrougrugruugruugruuu.
67.Cuculuscanorus(3234cm).
Cucui.
Visitantestivalimigrantmoltescs.
Cria: abans era un nidificant habitual, per les darreres dades de cria segura sn del 96, i
lespcieestminvantdemaneramoltalarmant.
Boscosdegaleriaizonesarbustives.
Aucell sorprenentment gros, molt solitari i amagads, sols es deixa veure molt de tant en
tantenunvolrpid,ondulantisilencis.Lacoloracisgrisaamblapanxabarradamoltfina
deblancinegre.Lacua,llarga,sobscurapersobre.Persotasbarradagruixada,tamben
blancinegre.Algunesfemelles,per,tenenlespartssuperiorsdecolorrogencambretxes
negres,moltprimes.
El cant s el primer i, a vegades, lnic detall que delata la presncia: un fort ccu, ccu.
Actualment,ihorepetim,sunaucellmoltescsalParc.
68.Otusscops(1920cm).
Mussol.
Resident,detectattotlany.
Cria:HihadubtessobrelanidificacidinsdelParc.Noestconfirmada.
RapinyairenocturnamolthabitualaMallorca.Utilitzaelsboscosderiberaielspinarspera
caardurantlanit.spetit,arrodonit,ambunespetitesorellesestiradesquanestespantat.
Hihaduesfasesdecoloraci:unaterrosailaltra,lamscomuna,decolorgris.Enambdues
estmolttacatdenegreiblanciesfadifcilveurel,amagatdinselfullatge.
Elcantsuntirepetitcada4o5segons,msagutenelsmasclesqueenlesfemelles.
69.Asiootus(3537cm).
Mussolreial.
Sedentariescs.
Cria:6parellesel1998.
Pinars.
Mussolgros,decolorrogencpigatgrosseramentdenegreicrema.Carataronja,ambdues
lnies clares vorejant el nas i la boca. Ulls grossos, vermells i orelles negres molt grosses.
Quanvolaespodenveuremoltclaramentunesreesblanquesenlapartinferiordelesales.
Viu als pinars is molt discret... tant que finsfa poc no es sabia prcticament res sobre la
sevasituacialesBalears.Elcritdelsmasclessunsorduuuhieldelesfemellesunsuauui
ii.Elsjovesemetenunscritsagutsaudiblesacertadistncia.
Alhivernsemblaqueesconcentrenenpetitsgrups,separantseacomenamentdefebrer
percomenarlacria.
70.Apusapus(1617cm).
Falzia.
Estivalimigrant.NocriaalParc.
Mx.:Msde10milex.(maig2004)
VolantarreudelParc.
Aucell petit, negre, dales molt llargues i primes amb la cua curta i forcada. Vola
constantment, quasi sense batre les ales, des de mitjan mat fins al capvespre, salimenta
dinsectes.Snmoltrenouers,ambcritsagutsprrrrrrriiiii.Tenenlaparticularitatdedormir
volantisolstoquenterrapercriar,baixlesteulesdelescasesidinsescletxesderoques.Per
aquestmotiu,lescamessnmoltpetitesielspeustenenunglesfortesillargues.
smoltabundantalestiu,migrantcapalfricasubsaharianaperpassarhilhivern.
71.Apusmelba.(2022cm).
Falziareial.
Migrantpocabundant,tantalaprimaveracomalatardor.
VolantarreudelParc.
Falziagrossa,fcilmentidentificableperlamidaipertenirelcollilapanxablanca,separades
peruncollarnegre.Criaaserrats,dinsescletxesderoques.Solanarenpetitsgrups,volant
amunticaantinsectes.Elseucritsunenfilalldesonsagutsencadenats:xitritrititititititit
xitititit...
72.Alcedoatthis.(1617cm).
Arner.
Hivernantabundant.
Mx.:estimaciduns50ex.cadahivern.
Canalsillacunesambaigesnetes.
De coloraci molt cridanera, aquesta li serveix, moltes vegades, per passar desapercebut
quansatalaiasobreunabrancadunarbre,vigilantperpescar.Quanhofaescapbussade
sobteiambfora,capturantelspetitspeixosambelseupodersbec,llargifort.Elcolor
dominantselblaucel,amblapanxacarabassaialgunestaquesblanquesalcollilacara,
per el ms destacat s lesquena, de color de cel molt lluent i cridaner quan vola a ran
daigua,rpidamentidirecta.Elcritsunpiiiiiiiitfortirepetitduesotresvegades.
73.Meropsapiaster.(2729cm).
Abellerol.
Estivalnidificantescsimigrantabundant.
Mx.:150ex.(maig1997).
Cria:cincparellesel2006.
Zonesdedunesireessequesiobertes.Enmigraciarreu,caainsectesalvol.
Aucellestilitzat,dalesllarguesiprimes,amblesplomescentralsdelacuamsllargues,fent
unapuntaquesobresurt,moltvisible.Lacoloracisespectacular:blaucel,groc,carabassa,
verdinegreirregularmentdistributs.Elmsdestacablesunalnianegraquetravessalull,
desdelbecfinsalclatell.Elsjovessnmsverdososalespartssuperiorsinotenenlapunta
a la cua. El cant s un fort, lquid i difcil crrucucruuiic. Malauradament, lespcie est
minvantperladestruccidelamillorzonadecria,situadajustallmit,peralexterior,del
Parc. Els darrers anys shan fet intents reeixits datreure els abellerols a talussos arenosos
creatsdinselParc.Arribenlabriliparteixendinsoctubre.
74.Upupaepops(2628cm).
Puput.
Residentmoltabundant.
Cria:1520collesel2006.
Camins,zonespasturadesiseques,zonesagrcolesdelsvoltants,etc.
Aucell peculiar, tant per laspecte i lestructura com per la cridanera disposici de color.
Absolutamentinconfusible,semblamoltlleugerambunvolondulant,batsuaumentlesales
amplesiarrodonides.Lacoloracigeneralsratlladadeblancinegre,perelcapielpitsn
de color rosa carabassa, porta una cresta, molt grossa, del mateix color amb les puntes
negres. Quan s a terra, sol caminar lleuger, amb un moviment dalada i baixada de cap
semblantaunamquinadecosir,caainsectesambelseullarg,primicorbatbec.
Els sons ms habituals sn un kjjj aspre i un monton upupup. Es veu habitualment als
camins,comaraeldesesPuntesieldesSenyals.
75.Calandrellabrachydactyla(14cm).
Terrola.
Estivalpocabundant.
Mx.:19ex.(juliol1994).
Cria:unmnimdesetcollesel2004.
reessequesiambpocavegetaci,dunes,zonespasturades,erms...
Aucellpetitiallargat,ambelcapilespartssuperiorsdecolordarenapigallatdenegre.La
caractersticamsimportantsunatacanegra,allargadaperpetita,acadabandadelcoll
(menyspatentalesfemelles).Caminabenamagadadinslentorniquanvola,fentbaixadesi
pujadesdesdemoltaalada,emetuncritfortimoltpeculiar:tssisisivutsivuti.
Les millors zones per observarla sn sAmarador i les zones agrcoles de Son Serra i Son
Bosc,entreelsmesosdabrilisetembre.
76.Alaudaarvensis.(1819cm).
Alosa.
Hivernantimigrantregular.
Mx.:150ex.(desembre2003)
Conreusvensireesdevegetacirasa.
Passeriformegrosicompacte,depitgruixut.Lacoloracisterrosapigalladaderoigobscur
inegre.Pitmoltestriatipanxablanca.Anellocularclaricellablanca,moltvisibles.Quanvola
mostra una vora blanca a la part posterior de les ales. s habitual a les colgades de
capvespreaAmaradoriSonSerra.Quanvolaemetuntxirriumelodisisuau.
77.Ripariariparia.(12cm).
Cabotdevorera.
Migrantabundant.
Mx.:estimacide5000ex.(abril1997).
ArreudelParc,caainsectesalvol.
Petita,decuacurtaicoloraciterrosa.Telcollilapanxablancaambuncollarterrs.Vola
engransesbartssobreleszonesembassadesielscanyissars,caantalvol,juntambaltres
oronelles i cabots. Cria a talussos darena o de terra blana a les voreres de rius, dins dun
forat profund. Migra en concentracions elevades cap a lfrica subsahariana, on passa
lhivern.Elcritsuntxirripsuau
78.Ptyonoprognerupestris(12.5cm).
Cabotderoca.
Hivernantregular.
Mx.:estimacide1000ex.(entrenovembreifebrer)

Petit, de color gris plom, amb la panxa i el coll lleugerament ms clars. Quan obri la cua,
mentrevola,espodenveureunespetitestaquesbenblanquesalapuntadelesplomes.
Abundantalhivern,desdoctubreamar,quanelfredelsfabaixardelesmuntanyes,on
criendinsescletxesaserratsibalmes.
79.Hirundorustica.(1922cm).
Oronella.
Migrantmoltabundant.Estivalescsihivernantrar.Espotveuretotselsmesos.
Mx.:estimacide600.000ex.(maig2004).
De coloraci negre blavosa lluent, amb la panxa blanca rosada i la cara vermella, el ms
destacatslallargriadelesplomesmsexternesdelacua,quefaquesiguimoltforcada,
sobretot als mascles adults. El vol s molt elegant i lleuger. El crit s una espcie de tsivit
suau,repetitenrgicamentquanhihaperill.CriaaMallorca,encara quealParcnonhiha
constncia.Passalhivernalfrica.
80.Delichonurbica.(1213cm).
Cabot
Migrantabundant.
Mx.:estimacide500ex.(setembre1993imaig1997).
ArreudelParc,caantinsectesalvol.
La principal caracterstica que defineix aquesta espcie s la taca blanca, molt visible, de
lesquena.Larestadepartssuperiorssnnegresilesinferiorssnbenblanques.Enaquesta
espcielacuatambscurtaiunamicaforcada.
Com lanterior, s molt abundant a Mallorca, cria dins nius fets de fang sec baix els
voladissosdelescases,atotselspobles.Tambpassalhivernalfricasubsahariana.
81.Anthuspratensis.(14,5cm).
Titina.Titinasorda.
Hivernantabundant.
Mx:estimacide300ex.(gener1997).
Caminsipastures.
Latitinasunaucellpetitiallargat,amblacuallarga.Lacoloracidelespartssuperiorss
terrosaambtonalitatsquevariendesdelrogencalverds,lespatllailesalesestanllistades
denegre.Lapanxaielpitsndecolorblancbrut(msnetalaprimavera)moltpintatsde
clapesnegres,deixantelcoll,per,ambunbaverallclar.Caminasovintentreelbestiar,ales
zonesmsseques,alimentantsedinsectesambelbecllargiprim.Lesplomesexternesde
lacuasnblanques,moltvisiblesquanvola.Elcritsunsiipclarinet.
spresentalParcdes delsetembrefinsalabril,momentenquretornaalsseusllocsde
criaeuropeus.Solanarengrupsnombrosos.
82.Anthusspinoletta.(17cm).
Titina.Titinademuntanya.
Hivernantpocabundant.
Mx.:17ex.(novembre1994).
Caminsizonespasturadesambfang.
Lleugerament ms grs i daparena ms rabassuda que lanterior. A lhivern s de color

terrsfoscalespartssuperiorsambelpitielscostatsblancsbenpigallatsdeclapesfosques
i grosses. A la primavera el color del pit canvia a un rosat pllid. T una cella blanca
caracterstica,benvisible,entotselsplomatges.Elcritsunsonoriasprepiit.
Encara que solitari, s fcil veurel pels camins de ses Puntes, Amarador, sa Font, etc.
Presentsdesetembreaabril,quanparteixencapalsseusllocsdecriasituatsagranalturaal
continenteuropeu.
83.Motacillaflava.(17cm).
Xtxerogroc.
Reproductorestivalimigrantabundant.
Mx.:1000ex.(mar2004)
Cria:estimacionsde200300parelles.
Zonespasturades,caminsizonesobertes.
Estructuralmentsemblantsalestitines,tenen,per,lacuamsllargaielcosunamicams
estiratiprim.Lacoloracisgrogaamblespartssuperiorsgrisverdosesilacuasnegra
amblesvoreresblanques,benvisibles.Elsmasclestenenelcapdecolorgrisilesfemelles
sndecoloracigeneralmsterrosa.Elsjovessndecoloracigeneralgristerrosapllida,
amb lnies facials molt marcades. El crit s un agradable tsii. Arriben entre mar i abril i
parteixenapassarlhivernalfricadinselmesdoctubre.
DiferentssubespciesvisitenelParcencadamigraci.salaprimavera,per,quanesms
fcilidentificarlosperquelsmasclesllueixenelsseusdistinctius:
a) M.f.iberiae:Laquecriaatotalapennsula,suddeFranaialesnostresilles,telcap
grisambunacellablancabenvisibleielcollblanc.
b) M.f.cinereocapilla:slaquecriaalazonadItlia.Telcapgrissensecellablancaielcoll
blanc.
c) M. f. feldegg: Molt escassa, t el cap molt fosc, quasi negre, i el coll ben groc. Cria als
Balcans.
d) M.f.thumbergi:CriaaEscandinvia.Elcapsgrisielcollsgrocambunalniablanca
voralamandbulainferior.
e) M.f.flava:CriaalEuropacentral.Telcapgrisamblacellablancaielcollgrocambuna
lniablancavoralamandbulainferior.
84.Motacillacinerea.(1819cm).
Xtxerocendrs.
Hivernantescs.
Mx.:7ex.(nov.1997).
Voreresdecanals,zonesobertesdaiguaenmoviment,sOberta.
Unamicamsllargiestiratquelanterior,amblacuamoltllarga.Decoloracisemblant,t,
per,lapanxaielscostatsblancsambelcollielculgrocs.Elcarpsgrocilesquenas
mscendrosa.Quanvolaespotveureunalniaalarblancamoltbendefinida.Elcritsun
fort,secisonorstit.
Normalment solitari, s facilment observable a sOberta, al Dic i a les comportes de Son

Carbonell.
85.Motacillaalba.(18cm).
Xtxeroblanc.
Hivernantmoltabundant.
Mx.:Estimacionsde10.000ex.(alacolgada,alhivern).
Zonesobertes,caminsireespasturades.
Unacridaneracombinacidezonesblanques,grisesinegres,amblacuallargailamanera
de caminar amb el cap amunt fan que aquest aucell no sigui confs amb cap altre. Els
mascles a lestiu tenen el coll molt ms negre, visible abans de partir cap al continent, on
crien.Elsjovessassemblenalsdextxerogroc,pertenenelcollarnegreilacoloracims
grisa.
Elcritsunsonortsizic.Tunvolondulatcaracterstic.Sarrepleguenmoltesausapassar
els vespres als canyissars, provinents dels conreus ms propers. Presents de setembre a
abril,quanparteixencapalcontinenteuropeuacriar.Unexemplardelassp.yarrellii,que
criaaAnglaterraiIrlanda,esvapoderveureelgenerde1998.Esdiferenciapertenireldors
moltfosc,quasinegre.
86.Troglodytestroglodytes.(9,5cm).
Passaforad.
Sedentariescs.
Criaproblable,encaraquenohaestatconfirmada,dunmximde15collesel2005.
Zonesdevegetaciespessadelabarracostaneradunar.Pinarsimquies.
Bolletapetita,moltnerviosa,decolordeterra,ambunacellablanca,simsnoobservable,i
una cua petita per sempre aixecada, ben dreta. De tota manera, aquesta descripci s
gairebintil,perququasimaiesdeixaveure,sempreamagatdinslavegetaci...iquanho
fasunaestonatancurta,furtivairpidaquesolsveusunabolletapetita,moltnerviosa,
decolorterra....Contrriament,elcantsexplosiu,cridaner,fort,repetitiu,ambconstants
aladesibaixadesdetoicertamentagradablealoda.
NormalmentdetectatalCom,perocasionalmentsensentenalboscdegaleria.
87.Erithacusrubecula.(14cm).
Ropit.
Migrantihivernantabundant.
DetectablearreudelParc.
Aucellpetit,arrodonitidaspecteamable.Moltabundantapartirdelsdarrersdiesdoctubre
finsamitjanabril,quanparteixenacriaralnord.Potsermoltabundantalatardor,quanles
auscantenpermarcarelsterritoris.Liagradaestaramagatentrelavegetaci,pertamb
es deixa veure amb facilitat. T uns colors ben coneguts per tothom: terrs amb la panxa
blancailacaraielpitvermellssobrassada.Elcantsagradableisonor,perelquemsse
sentsuntttrrrt.
88.Lusciniamegarhynchos.(16,5cm).
Rossinyol.
Migrantiestivalnidificant.
Cria: No quantificada, per amb una minva constatable en els darrers anys, segurament a
causadeladegradacidelboscdegaleria.
Boscdegaleria,pinars.
selmsconegutdelsaucellscantors.Elseuvariatrepertoriilasuavitatmeldicadelseu
cant s apreciada des de temps molt antics. Curiosament, el seu color s absolutament
discret:terrsamblacuaunpoquetvermellosaiunanellocularclarpocvisible.Viuamagat
entrelavegetaciarbustivadelspinarsidelboscdegaleria,oncria.
Elsprimerscantssescoltenalabriliparteixcapalfricaaloctubre.
89.Lusciniasvecica.(14cm).
Blaveta.
Migrantihivernantescs.
Molt semblant en estructura i forma al ropit (per ventura una mica ms allargat), per de
coloraci, hbitat i cant ben diferents. Les parts superiors sn terroses fosques, amb una
cella blanca ben visible i dues taques vermelles caracterstiques a la base de la cua. Les
femellestenenuncollarfoscimaldissenyat,benvisiblesobrelespartsinferiorsblanques.
Els mascles tenen un cridaner baverall blau i vermell, amb una lnia negra al pit. La
subespciecyanecula,pocusualalParc,tunatacablancaalmigdelbaverallblau,mentre
quelasvecica,lamsobservableasAlbuferaiqueestiuejaalnorddEuropa,latvermella.
Elsoslarepeticidunseciforttxt,semblantalxocdeduespedres.
Es pot veure a voreres de canyissar esps i baix o a zones de salicrnia i solsori espesses,
generalmententresetembreimar.
90.Phoenicurusochruros.(14cm).
Cuarojadebarraca.
Migrantabundantihivernantescs.
Voreresdebosc,camins,reesagrcoles.
Elmascleadultsnegre,amblacuavermellailesprimriesinternesdecolorplatejat,iaix
faquetenguiunescutgrisalscostatsquanestaturat.Lafemellasdecolorgrisfoscamb
lacuavermella.SelspotveurealsvoltantsdelParc,zonesobertes,reessequesivoreres
decaminsdesdeloctubrefinsalmar.CriaalEuropacontinental.
91.Phoenicurusphoenicurus(14cm).
Cuaroja.
Migrantescs.
Voreresdebosc,camins,reesagrcoles.
Semblant a lespcie anterior perlestructura i pel fet de tenirla cua vermella. Els mascles
snmoltcontrastats,ambelpitvermell,lacaranegrailesespatllesgrises.Lafemellastota
grisa,persensiblemetmsclaraqueladelespcieanterior,sobretotalapanxaialpit,que
poden tenir una coloraci lleugerament rosada. Cria a Europa i passa lhivern a lfrica
tropical.
92.Saxicolarubetra(12,5cm).
Vitracdebarbaroja.
Migrant,msabundantalatardor.
Voreresdecaminsambvegetaciherbcia.
Observattpicamentsobreunapedra,unpalounabrancabenatalaiadaenmigdunazona
oberta, s un aucell de cua curta i cap molt arrodonit, amb les ales curtes. El mascle, ms
vists,sdecolorterrsfoscambelpitrogenc,lapanxablancaiunescellesmoltcridaneres
blanquesquedestaquensobreelcap,bennegre.Lafemellasclaraambpiguesnegresales
partssuperiors,ambunacellagruixadadecolorcremabendefinida.
smoltobservablealcamdelsPollsiaAmarador,entemporadadepas.
93.Saxicolatorquatus(12,5cm).
Vitrac.
Sedentariabundant.
Cria:Noquantificada.
Semblant a lespcie anterior, s un dels aucells ms detectables de les zones obertes i

seques,permordelasevacostumdestarsempreatalaiatallocsbenvisibles.Elmascles
semblantalanterior,perambelcapbennegreisenselniesoculars,iambunatacablanca
benvisiblesobrelescobertoresdelesales.Lesfemellessndecolorgristerrsamblataca
delesalespocdestacada.
Elcantssonoriviu,moltfortipotent,ambunacertamusicalitat,persesentmssovintel
critdetxc,txc,txc,semblantaduespedrespetitesquexoquen.
94.Oenantheoenanthe.(1516cm).
Cuablanca.Primavera.
Migranthabitual.
Mx.:12ex.(octubre1994)
Voreresdecaminsizonesobertesiseques.
Ms gros que els anteriors i ms petit que una mrlera, amb el posat estirat i el cap alt,
sempre enterra, sobre les petiteselevacionsdel terreny... s dificilment observable, per,
pelseucostumdeno mouresgaireipelcolorcrptic:partssuperiorsgrisesamblapanxa
blancaielcollgroguencpllid.Tlesalesfosquesielcarpblancmoltvisiblequanvola.El
mascletunalniaoculardestacada,tambnegra.
Un lloc especialment favorable per observarlo s Amarador. Sen poden veure entre
setembreioctubre,itambentremarimaig.CriaaEuropaihivernaalfricatropical.

95.Turdusmerula.(2425cm).
Mrlera.
Sedentariabundant.
Cria:Noavaluada,perabundant.
ArreudelParc:caminsivoreres,boscdegaleria,pinars,etc.
Unadelesespciesmsconegudesdelesquehabitenalesnostresterres.Elsmasclessn
bennegresambelbec,lescamesilanelloculargrocs.Lesfemellessndecoloracinegra
gastada,comaterrosa,ambelbecilescamesgrisfosques.
El cant s sorprenent, melodis i fort... sovint massa fort, amb ondulacions de to i molta
energia. El crit dalarma s un seguit de sons repetits i explosius, semblants a una rialla
grotesca.
96.Turdusphilomelos.(23cm).
Tord.
Hivernanthabitual,encaraquedarreramentsescs.Migrantabundant.
ArreudelParc.
sunamicamspetitquelamrlera,perdestructuramoltsemblant.Decolorterrsales
partssuperiors,blancmoltpigallatalesinferiorsidecolortaronjasotalesales,sunaucell
molt detectable al pas de tardor i habitualment observable a lhivern, als pinars i a les
bardissesdelboscdegaleria.
Alatardorarribengransquantitatsdetordsarribatsdelsseusllocsdecriaeuropeus.Molts
parteixencapalnorddfrica.AlParcsnpresentsentreoctubreiabril.
97.Cettiacetti.(14cm).
Rossinyolbord.
Sedentariabundant.
Cria:Moltirregular,variadunaquatremasclesperha.Estimademsde500collesel2005.
ArreudelcanyissarielboscdegaleriadelParc,amsdepinarspropers.
Aucellpetit,decoloraciterrosaalespartssuperiorsigrisblanquinsalesinferiors,amb
una cella blanca molt pronunciada sobre lull. Sol tenir les plomes de les ales i la cua molt
gastadespelfetdestarmoventseconstantmentdinslavegetaciespessa.
sdetectatambfacilitatpelseucant,fort,potentisonor,untxakaxtxakatxtxakatxa
txatxatxa!Snterritorialstotlany,iperaixtambcantenalhivern.
98.Cisticolajuncidis(10cm).
Butxaqueta.
Sedentarirelativamentabundant.Enlentarecuperacidelagreuminvapoblacionalacausa
delesonesdefreddelsdarrersanys.
Cria:estimacionsdefinsa2masclesperhaenleszonesfavorables.
Llocsobertsidevegetaciherbciaalta(voreresdecamins,reessemipasturades...)
Aucell molt petit de coloraci terrosa pigallada de negre. T les plomes de la cua amb la
puntablanca,cosaqueesveumoltfcilmentquanvola,pelfetdetenirlaobertaenforma
de ventall. El seu vol s caracterstic: ondulant i emetent el seu cant cada vegada que
senlaira:zip,zip,zip,zip...Elsmasclespodenconstruirdiferentsniusicantenmsfortquan
elstenenapunt.Salimentapropdelterra,entrelavegetaci,moventsecomunratolentre
lestiges.
99.Acrocephalusmelanopogon(12,5cm).
Buscarlamostatxuda.
Sedentariabundant,ambimportantsoscillacionspoblacionalsperincendisionesdefred.
Cria:estimacionsdefinsaquatremasclesperhaaleszonesmsfavorables.
Canyissars.
AucellpetitqueviupermanentmentdinslavegetaciesponerosadelcentredesAlbufera.
Quan es deixa veure sol ser alimentantse a les parts baixes de la vegetaci, a les voreres
delscanals,moventseambbotscurtsentrelestigesdelesplantes.
Lacoloracisrogencaambestriesnegresalespartssuperiors,ambelcapnegreiunacella
blanca sobre lull. Les parts inferiors sn blanquinoses. El cant s una llarga i repetida
successidesonssemblantsalsdunrodamentdecanyadepescar:txitxitxilululuxipxip
reccrecrecxirrup...
SAlbufera presenta una poblaci de buscarles mostatxudes molt important a nivell

europeu,avaluada,segonselsanys,entre3.000ipocmsde500colles.
100.Acrocephalusscirpaceus(12,5cm).
Buscarladecanyar.
Estivalabundant.
Cria:estimacide200collesel2005.
Canyissarsi,alatardor,alboscdegaleria.
Tambdifcildobservarperqutelsmateixoscostumsihbitsquelanterior,persde
coloracimoltmshomognia:roigterrsalespartssuperiorsicremaalesinferiorsamb
unalniaclarasobrelull.Elbecsmoltllargigruixat.Elseucantssimilaraldelanterior,
per s ms aspre i sec, sembla una repetici de sllabes menys variades: recrerectxec
txectxecxerrxerr...
Passenlhivernalfrica,parteixenaloctubreiretornenalParcalabrilmaig.
101.Acrocephalusarundinaceus(19cm).
Rossinyolgros.Buscarlagrossa.
Estivalabundant.
Cria:estimacidecentcollesel2005.
Canyissarsaltsivells.
Similar en estructura i coloraci a lanterior per molt ms gros. T el costum de cantar

aferrat a les parts superiors de les canyes i el seu cant s sonor i potent, repetint tres
vegades les mateixes sllaba: karrkarrkarrquequequenyacnyacnyactxertxertxerrec
recrec...,fetsqueelfanfcilmentdetectableiobservable.
Com lanterior, passen lhivern a terres africanes, retornant al Parc a darreries de mar i
durantelmesdabril.Parteixenentresetembreioctubre.
102.Sylviamelanocephala(13cm).
Busqueretdecapnegre.
Sedentarihabitual.
Cria:Noavaluada,perabundant.
ArreudelParc.
De mida petita i de posat horitzontal, s fcilment identificable pel cridaner anell ocular
vermell.Elmascletelcapnegreamblagargamellablancailafemellasdecoloracigrisa
general.Lesplomesmsexternesdelacoasnblanques,moltfcilmentobservablesquan
vola.Viualeszonesdevegetaciaclarida,ambmatesiabatzers.Laveussemblantalxoc
petitdeduespedres:txectxectxecotrectrectrec.
103.Sylviaatricapilla(14cm).
Busqueretdecapell.
Sedentarimoltescs,unamicamsabundantalestiu.
Cria:Exhauritcomanidificantalboscdegaleria,solamentenrestaunapetitapoblacique
criaalspinars.
Un poc ms gran que lanterior, de coloraci grisa general per amb un capell negre als
masclesiroigalesfemelles.Notcapanellocularqueenvoltilullnegre,moltgros.Tampoc
telesplomesblanquesdelesvoreresdelacua.ViuazonesmsarbradesdelComdeMuro.
Elseucantslquidimusical,ambondulacionsmeldiques,difcilsdedescriure.
104.Phylloscopuscollybita.(11cm).
Ulldebou.
Hivernantabundant.
Mx.:Noquantificats.
ArreudelParc.
Aucell petitet, de coloraci gris verdosa, amb les parts inferiors ms pllides i una cella
negramoltpocdefinidaquelitravessalull.Lescamesielbecsnnegres.Viuarreuonhi
hagi insectes: canyissars, arbusts, arbres... els caa amb un curt i precs vol. Sel detecta
fcilmentperlaveu,unsuaupsuitipelcant,unsonortxiftxaftxiftxaf...
Esveudesdesetembrefinsaabril,llavorsparteixcapalnord.
105.Phylloscopustrochilus(11,5cm).
Ulldebougros.Ulldeboudepassa.
Migrantabundant.
Mx.:Noquantificat.
ArreudelParc.
Dhbitatsemblantiunamicamsgrosquelanterior,perdecoloraciprcticamentigual.
Lesdifernciesmsnotablessnelcolordelbecidelescames,grocterrosos,ilaprojecci
de les primries, ms llargues. De tota manera, el cant s lelement clau: una frase suau i
lquida, repetida sistemticament de manera descendent i escalonada: tiutiutiutiutiuiuit
tiu.
Escomportacomamigrantabundantalaprimavera,quanarribaadarreriesdemar,ms
escsalatardor,alsetembreiloctubre.Passenlhivernalfricatropicalicrienabonapart
dEuropa.
106.Regulusignicapilla(9cm).
Reietcellablanc.
Sedentarihabitual.
Cria:Poblacipocconeguda,pernosescassa.
PinarsdelCom.
Aucellet molt petit, com una bolleta de cot amb cua. Viu entre les branques dels arbres
cercantincansablementelsinsectespetitsdelsqualssalimenta.Decoloracigrisverdosa,
tunacridaneralniablancasobrelulliunaratllacarabassasobreelcapellnegre(lafemella
latgrogaenllocdecarabassa).Comquesempreviualsarbres,smoltmaldedetectarsi
nospelseucant,unssuausxiuletsseguitspssssissississi.
107.Muscicapastriata(14cm).
Caamosques.Papamosques
Estivalabundant.
Cria:noquantificada.
Zonesarbrades.
Aucellgristerrsamblapanxablancaambpetitespiguesfosquesalpit.Telcapllistatamb
fines lnies ms fosques. s fcilment identificable pel seu comportament: es posa a una
branca o sobre una estaca i des dall es llena sobre els insectes que passen volant pels
voltants,desprstornaalamateixatalaiaamblinsectealbec.sunaespciedeboscide
zones arbrades que passa lhivern a terres africanes, retorna a labril i es veu fins al
setembreoctubre. La ssp. balearica s la que cria aqu a lestiu. Es distingeix per ser ms
pllidaiambmenysestries,ipertenirlesalesunamicamscurtes.
Laveusunsectxeptseptsep.
108.Ficedulahypoleuca(13cm).
Caamosquesnegre.Papamosquesnegre.
Migrantregular.
Zonesarbrades.
Demidasemblantalanterior,sdecoloracimoltdestacada:masclesnegresamblapanxa
blancaiunesreesgrossessobrelesalestambdecolorblanc.Lafemellassemblant,per
decoloracigeneralgristerrosaamblatacaalarmspetita.Viuazonesarbrades,ambels
mateixoscostumsdecaaquelespcieanterior.
Al Parc es comporta com un migrant, que va de lfrica (on passa lhivern) a Europa, ms
habitualalaprimavera(entreabrilimaig)imenysalatardor(setembreioctubre).
109.Parusmajor(14cm).
Ferrerico.
Sedentarihabitual.
Cria:Noquantificada
ArreudelParc.
SnunsdelsaucellsmsacrobticsdelsqueespodenveureperMallorca.Tenenelcostum
decercarinsectes,demaneramoltnerviosa,atotselsnivellsdevegetaciexcepteenterra,
isovinthofandecapperavall.Lacoloracismoltcridanera:grocverdsambelcapielpit
negres i unes galtes blanques molt visibles. Les ales sn grises i la cua t les plomes ms
externesdecolorblanc.
Molt detectables pel seu cant: un tittitpinc! molt semblant al so dun objecte metllic
rebotantsobreunaltre.Tambtenenunsriegrandeveussorollosesdifcilsdedescriure.
110.Remizpendulinus(11cm).
Teixidor.
Migrantescs.
Mx.:15ex.(mar1997)
Boscdegaleriaicanyissars.
Simptic aucell de canyissar de coloraci terrosa amb el cap gris i una mscara negra a la
zona dels ulls. Les femelles sn semblants per amb la mscara ms petita. Solen anar en
grupsmoltrenouersielsencantaromprelesfloracionsdelabova(Typha)percercarhiles
llavorsdelesqualssalimenten.
El so s un caracterstic pssiiiiiiiii descendent i melodis. Visita el Parc sobretot a la

primavera,defebreraabril,encaraquetambespotveureenmenornombrealatardor,
entreoctubreinovembre.
111.Laniussenator(19cm).
Capsigrany.
Estivalregular.
CriaescassaalinteriordelParc.
Camins,zonesarbradesireesobertes.
Robust, agressiu, intelligent... de talla mitjana i de coloraci cridanera (cos i cara blanc i
negre amb el cap vermell) amb el bec fort i ganxut... s un excellent caador dinsectes i
predadordaus,rptilsipetitsmamfers.Solvigilaratalaiatsobreelsfilsdelectricitatosobre
lesbranquesmselevadesdelsarbresielsarbusts.Telcostumdescarnirmoltbelcant
demoltsdaucells.
Elmascletelfrontnegre,mentrequelafemellatunatacablancaentreelsdosulls.Els
jovessndecoloraciterrosaambpiguesmsfosques.Lasubespciemallorquina(Lanius
senatorbadius)tlazonablancadelapartsuperiordelesalesmoltpetita.
112.Sturnusvulgaris.(21cm).
Estornell.
Hivernantmoltabundantambdeteccionstotselsmesosdelany.
Mx.:Estimacionsd1.500.000ex.(novembre1996).
Cria:Dadesdecriadecinccollesdiferentsenelsdarrersquinzeanys.
ArreudelParc,utilitzaelscanyissarscomadormidor.
s una de les espcies ms abundants al Parc, amb concentracions de ms dun mili

dexemplars als hiverns ms freds. Els seus esbarts formen figures espectaculars al cel
durantlacolgadaalshorabaixesilessortides,almat,capaleszonesdalimentaciforadel
Parc sn impressionants. Solen utilitzar les zones ms interiors del Parc, per canvien de
localitzacicadaparelldediesperquambelseupesrompenlestigessequesdecanyetque
liserveixendesuportcomadormidoriaixcreen,ambelpasdelessetmanes,gransrees
amblavegetaciaixafada.Algunsrapinyairesaprofitenaquestescolgadespercapturarlos.
Lalimentaci s frugvora (oliva, llentiscle...) i insectvora. Sn de gran importncia en la

dinmicaecolgicadelazonapelseugrannombre.
Lacoloracisverdnegrosaambreflexesmetllicsipiguesclaresarreudelcos.Elbecs
gros i de color groguenc. Els joves sn terrosos. Emeten gran quantitats de sons i renous
secsispresquesndetectatsdesdemoltenforacomunaremorsordaipesant,perel
seucantterritorialsaflautat,moltlquidimelodis.
113.Passerdomesticus.(15cm).
Teulader.Gorriteulader.
Sedentariabundant.
ArreudelParc.
Un dels aucells ms coneguts de tots per mor de la seva relaci molt estreta amb la
civilitzacihumana.Hasabuttransformarenavantatgeselscanvisdhbitatqueaquestaha
suposatenelmedi:msfacilitatdalimentaci,msseguretatenfrontdepredadors...
Elmascletelcapgris,lesgaltesblanquesiuncridanerbaverallnegre.Lafemellasms
terrosa,favadadenegre,ielsjovessnmoltsemblantsalesfemelles.
114.Fringillacoelebs.(15,5cm).
Pins.
Sedentariescs,mshabitualalhivern.
Pinarsizonesarbrades
Inconfusiblesperlesmarquesalarsblanquesiperlesplomesexternesdelacuadelmateix
color,moltvisiblesquanvolen.Elmascleesdestriadelafemellapertenirelcapdecolorde
celilacaraielpitdecolorrogenc.Lafemellasmsgrisaiterrosa.Snhabitualsalhiverna
les zones ms seques, com el cam del Mig i, durant tot lany, a tot el Com. Sovint sen
veuenaterra,gratantambelspeusimenjantinsectesalesvoreresdelcamins.
Elcantsfortimusical,descendentiacabatenunafloritura,escoltatdemanerarepetidaa
leszonesdepinarduranttotalaprimaverailestiu.
115.Serinusserinus(11cm).
Gafarr.Verderol.
Sedentariabundant.
ArreudelParc,msaviataleszonesarbrades.
Unaucellmoltdetectablealaprimaverailestiuperqutelcantsemblantaunouquanes
fregeix:txipitsipsisxirrisxiptxir...Cantadesdunabrancadarbreoquanvolaamblesales
obertes,batentlesdunamaneramoltlentaisingular.Comencenacantardinselfebrer.
Lamidaspetitailacoloracigeneralsverdosaplenadetaquesgrises,amblapanxams
clara. Els mascles quan tenen el plomatge nupcial tenen el coll, la cara i el front de color
groc,amblesorellesielcapelldecolorgris.
116.Carduelischloris(15cm).
Verderol.
Sedentariabundant.
ArreudelParc.
Ms gros i rabassut que lanterior, amb el bec molt gruixat. El verderol s abundant a les
zonesobertesisalimentadellavors.Elmasclesverdamblapanxa,labasedelesprimries
i el centre de la cua de color groc. La femella s ms grisa i apagada, per mant rees
groguesalesalesialacua.
Elcantsuntremolorsonorascendentitambteveussonoresilquidescomtuuiiitiziuu
txuiitxuiitxui.
117.Cardueliscarduelis.(14cm).
Cadernera.
Sedentariabundant.
ArreudelParc.
Moltconegudapelsseuscolorscridanersiperlasevafacilitatdobservaci,lacaderneraviu
azonesobertes,sovintambpresnciadecards(donliveelnom,precisament).Lacoloraci
sterrosaamblacaravermella,elcapnegre,elcarpilesgaltesblanques.Perelquems
cridalatencisunagranreamoltcridaneradecolorgrocalesales,decolornegre.
Volaengrupsquepodensernombrososilaveussuauilquida.Elcantsmoltagradablei
melodis,aspectepelqualhaestatobjectedecaptivitatdesdemoltdetempsenrere.
118.Cardueliscannabina.(14cm).
Passerell.
Sedentariabundant.
ArreudelParc.
MshabitualalaperifriadelParc(sesPuntes,SonSerra,Amarador...),solacompanyarels
grups de caderneres alimentantse pels camps oberts amb cards i altres plantes plenes de
llavors.Selreconeixpelscolorsgristerrososilesalesnegresi,entempsdecria,perlataca
vermelladelpitielfrontalsmascles.
Tamb t un cant agradable, encara que ms curt i sec, i tamb ha estat objecte, durant
segles,decapturespertenirnedengabiatsifercriaencaptivitat.
119.Emberizaschoeniclus(15,5cm).
Hortoldecanyar.
Sedentariregular,ambunaminvaespectaculardelapoblacinidificant.
Cria:Unaestimacidenomsnoucollesel2006,permsdecinquantael1989.
Canyissars.
Aucelltpicdecanyissar,decoloraciterrosaambestriesnegres.Lafemellapresentadues
lniesmoltcridaneres,unanegrailaltreblanca,quebaixendesdelbecfinsalcollambelcap
decolorterrsambunacelladecolorcremasobrelull.Elmascletelcapielcollnegres,hi
destaquenuncollariunalniabigoteradecolorblanc.Ambdssexestenenlesplomesms
externes de la cua de color blanc, molt visibles al vol. Al Parc hi viu la cada vegada ms
escassasubspcieE.sh.witherbyquetelclatellgrisielbecsensiblementmsgruixatque
lespcienominal,iqueestrobaenregressi.
Els mascles sn perfectament detectables perqu tenen el costum de cantar sobre la part
msaltadelescanyes.Elsosunarepeticiconstantdunrefiletsonor,lquidiascendent,
difcildetranscriure.
120.Emberizacalandra.(18cm).
Sllera.
Sedentarimoderat,enaparentregressi.Estimacide25collesel2005.
reesconreadesdelsvoltantsdelParc,zonesobertesivoreresdecamins.
sunaucellrelativamentgros,arrodonit,decoloraciterrosaalespartssuperiorsiblancaa
lesinferiors,permoltpigalladadefosc.Telcapmoltgrosambunullnegremoltdestacat.
Elbecscurtigruixatilacuatlesplomesmsexternesdecolorblanc,moltvisiblesalvol
(moltlentiamblesalesmoltgruixades,ambbatecsmoltmarcats).Telcostumdeposarse
sobreelsfilsipalsdelectricitatisobrelespartsmselevadesdelesbranquesmsaltesdels
arbresielsarbusts,desdoncantasovint.
Elcantsmolttpic,semblantalsometllicdungrapatdeclausquanesremenen:txitxi
txirrrirrirrirrirri! Canta de manera molt seca i ascendent. A lhivern sarrepleguen
generalment entre un i dos centenars daus per dormir als canyissars, encara que alguns
anyssnmsabundantsiarribenalmilerdexemplars.
46

Guia Dels Aucells Del Parc Natural de S'albufera de Mallorca

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Dels Aucells Del Parc Natural de S'albufera de Mallorca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Versinomstext

La posici de Mallorca, enmig de la Mediterrnia, la converteix en un punt daturada i

El ms gros, i amb diferncia, de les tres espcies. La coloraci general s grisa, en

Normalment es desplaa en grups i s abundant als horabaixes, quan sajunten al Ras i al

Sn els avantpassats de les oques domstiques. Aucells grossos, molt arrodonits, de

Molt abundant al Cibollar i al Ras, on descansen en esbarts grossos que saixequen

La poblaci de sebellins del Parcsha incrementat notablement aquests darrers anys. Sn

El crit s un tiut potent i repetitsovint al vol. La majoria de camaroges parteixen cap el

Lleugerament ms grs i daparena ms rabassuda que lanterior. A lhivern s de color

Normalment solitari, s facilment observable a sOberta, al Dic i a les comportes de Son

Semblant a lespcie anterior, s un dels aucells ms detectables de les zones obertes i

SAlbufera presenta una poblaci de buscarles mostatxudes molt important a nivell

Similar en estructura i coloraci a lanterior per molt ms gros. T el costum de cantar

El so s un caracterstic pssiiiiiiiii descendent i melodis. Visita el Parc sobretot a la

s una de les espcies ms abundants al Parc, amb concentracions de ms dun mili

Lalimentaci s frugvora (oliva, llentiscle...) i insectvora. Sn de gran importncia en la

You might also like