LA NATURA: UN REGAL PER GAUDIR

UNITAT DIDÀCTICA 1 3r ESO - VALENCIÀ

Elaborat per: Mado Hernández

1. COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL
Comprensió escrita
Les millors excursions a la natura sense
eixir d’Espanya
Deixa a un costat l'estrés de la ciutat i aprofita per a fer
una escapada i descobrir alguns llocs replets de senderes,
muntanyes i platges. La natura en la seua irresistible
esplendor.
A Espanya hi ha destinacions per a tots els gustos, tant si
eres més de respirar l'aire de la muntanya com si el teu és
quedar hipnotitzat pel vaivé de les ones a la platja. O pujar
a penya-segats, caminar per camps de flors o recórrer
senderes. Les possibilitats que ofereix Espanya semblen
infinites i per a qualsevol tipus de viatger.
El cas és eixir de la ciutat, sempre plena de gom a gom i
aclaparadora, i canviar per complet d'ambient, almenys
durant un dia.
Els miradors de les Illes Balears, els prats silvestres
andalusos, els itineraris relacionats amb la cultura cèltica a
Galícia o les senderes per Sierra Nevada o els Pirineus, entre
d’altres, són zones fantàstiques esperant a ser descobertes.
No importa en quin lloc d'Espanya visques, prop de tu de
segur hi haurà rutes que no et pots perdre.
2

4 excursions a la natura d’Espanya
En la zona nord, les rutes per Galícia són una excel·lent idea
per a gaudir de paisatges verds, especialment en l'època
primaveral i estiuenca. Podràs acudir a la costa, a les seues
muntanyes o conéixer els seus pobles de pedra. També està
l'arxiconegut Camí de Santiago, per descomptat.
Un dels punts de visita obligats per a tot amant de la
muntanya són els Pics d'Europa, que creuen el territori de
Cantàbria, Astúries i Lleó: una escapada de serralades,
algunes molt escarpades i benvolgudes pels escaladors, pel
primer parc nacional d'Espanya. A més, convé aprofitar
l'ocasió per a assaborir l'extraordinària gastronomia local.
Andalusia ofereix racons per a tots els gustos. Cal destacar
les valls de l’Alpujarra i les serralades de Cazorla i
Grazalema, així com les espectaculars platges de la
Mediterrània. A més d'excursions de senderisme es poden
practicar diferents esports a l'aire lliure. I, una vegada més,
gaudir del menjar típic de la regió, un dels seus grans punts
forts.
Les illes de Mallorca i Menorca també són una destinació
altament recomanable. En elles trobaràs impressionants
cales d’aigües cristal·lines, que res han d'envejar a les que
apareixen en els fullets de viatges a destinacions exòtiques.
Per no parlar dels seus congostos i penya-segats.
https://www.expansion.com/fueradeserie/viajes/2022/02/23/62029c56468aebe
30d8b4653.html (traducció i adaptació)
3
Expressió oral i escrita

a) En quins moments i situacions es pot observar la ciutat «plena de gom a gom» i percebre-la com «aclaparadora»?

b) Si ara tingueres l’oportunitat de fer una excursió a la natura, què triaries: costa o muntanya? Explica-ho breument per escrit. (40-
50 paraules)

Comunicació no verbal

c) Quines emocions són freqüents en persones estressades?

4
2. EL PLAER DE LA LITERATURA

2.1 LITERATURA VALENCIANA

Naixement i evolució de la llengua valenciana

Les llengües d’Espanya, excepte el basc, procedeixen del llatí; són, per tant, llengües romàniques.

En la seua evolució, la llengua valenciana va rebre diverses aportacions dels pobles pre-romans, dels que van habitar la
península després de la caiguda de l’Imperi Romà, i de les llengües veïnes.

Entre els segles XIII i XIV la Corona d’Aragó inicià un procés d’expansió i va créixer en importància a la Península i a la
Mediterrània. En este moment apareixen els primers textos escrits en valencià, relacionats amb el comerç i el dret, com el Llibre del
Furs.

Entre els segles XVI i XVIII la nostra llengua entra en decadència, però les classes populars en continuen fent ús oral i escrit.

La Renaixença pretengué potenciar el prestigi social de la nostra llengua i revitalitzar-ne l’ús en la literatura.

A l’inici del segle XX comença el procés de normativització del valencià.

Amb l’aprovació en 1982 de l’Estatut d’Autonomia i, en 1983, de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, començà la recuperació
de la nostra llengua.

5
2.2 GRANS OBRES DE LA LITERATURA UNIVERSAL

EL QUIXOT

 Autor i època:
Autor: Miguel de Cervantes

Època: s. XVI
 Argument:
La novel·la té 2 personatges principals:
• Alonso Quijano: home pobre que aspira a se cavaller
De tant llegir novel·les de cavalleria es torna boig, s”imagina que
és cavaller, ha de lluitar contra gegants (molins de vent en realitat)
Tria a una llauradora com dona adorada i l’anomena Dulcinea de
Toboso

• Sancho Panza: era un empleat d’Alonso.

Quan aquest últim es tornarà boig i escreu un Cavaller, nomena a
Sancho el seu escuder per a les batalles, en la novel·la, Sancho
diu constant ment refranys.

6
LA DIVINA COMÈDIA

 Autor i època:
Autor: Dante Alighieri
Època: s. XIV

 Argument:

Dante és el protagonista Acompanyat per Virgili (poeta llatí)

fa un viatge des de l’intern, atravessant el purgatori, fins
arribar al cel, on troba la seua benvolguda Beatrice.
En el purgatori reservà huit espais diferents per als
pecadors de diversos tipus amb el seu càstic.
El llibre és una critica brutal a les actituds roïnes de l’època.
Obra mes important de la literatura italiana.

7
3. CULTURA PURA: GEOPOLÍTICA

Enguany, en l’apartat de «Cultura pura», tractarem d’entendre millor com funcionen les relacions entre els països
recolzant-nos en l’estudi de les diferents regions geopolítiques. Però, a què ens referim quan parlem de «Geopolítica»?

El terme Geopolítica va ser encunyat pel politòleg suec Rudolf Kjellén al començament del segle XX i inicialment es
definia com l'estudi de la influència de la geografia sobre les relacions de poder a nivell internacional. Aquesta definició ha anat
evolucionant i actualment la geopolítica fa referència a l’estudi de la política exterior per entendre, explicar i predir el
comportament polític internacional a través de variables geogràfiques, històriques i polítiques.

8
PRIMERA REGIÓ: EUROPA

VARIABLES

 Geografia física

 Història

 Política i relacions internacionals

 Conflictes

9
4. LA LLENGUA DE LA NOSTRA TERRETA

4.1 CONEIXEMENTS DE LLENGUA: APOSTROFACIÓ, CONTRACCIÓ I ARTICLE NEUTRE.

 APOSTROFACIÓ

Recorda L’apòstrof és un signe gràfic que s’utilitza per indicar que elidim una vocal en contacte amb una altra.

Regla general:

 el, la i de s’apostrofen sempre davant de vocal o h.

 Sí podem apostrofar davant de paraules estrangeres que comencen per h aspirada (l’handbol, l’hoquei, l’hàmster...)

 Sí podem apostrofar davant de sigles que es poden pronunciar (l’ONU, l’ESO, l’UE...)

 Sí podem apostrofar davant de xifres romanes i aràbigues que comencen per vocal (l’1, l’XI, d’1.000.000)

Excepcions:

 el, la i de no s’apostrofen quan la paraula següent comença amb i o u amb funció de consonant (iaia, iogurt...)

 L’article femení la no s’apostrofa quan la paraula següent comença per i/hi o u/hu àtones (la idea, la universitat...)

10
  El nom de les lletres no s’apostrofa mai (la erra)

 L’article la no s’apostrofa davant la paraula una quan ens referim a l’hora (Tinc la reunió a la una.)

 L’article la no s’apostrofa davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a- (asimetria, anormalitat...)

 L’article la no s’apostrofa davant d’algunes paraules, per tradició (ira, host, Haia)

Exercici

Escriu els articles corresponents a cada paraula:

hotel amoralitat heroi

hora ianqui hoquei

hiena humor harmonia

ocasió àvia heroïna

espia efa Índia

independència illa imaginació

institut 11 error

infermera ungla idea

11
avaria imatge iode

innocent espai Havana

 CONTRACCIÓ

Preposició + article Contracció Exemple

a + el al al mercat

de + el del del col·legi

per + el pel pel jardí

ca + el cal a cal dentista

a + els
als als companys
de + els
dels dels oncles
per + els
pels pels estudis
ca + els
cals a cals iaios

12
  L’ARTICLE NEUTRE LO

Lo és un calc del castellà i, per tant, cal evitar-ne l’ús. Les maneres de fer-ho són:

1) Amb l’article el. Ex.: El més important és...

2) Amb els demostratius açò, això i allò. Ex.: Això que dius no està gens bé.

3) Modismes i frases fetes:

Castellà Valencià

a lo mejor potser, probablement, tal volta

lo demás la resta

por lo cual per això, per la qual cosa

por lo menos almenys, si més no

por lo tanto per tant

lo antes posible tan prompte com pugues

13
 4.2 LÈXIC: FLORA I FAUNA. L’ORATGE

FLORA I FAUNA

voltor
falcó
cigonya
gavina
la mona
lleó
ós
formiga
ànec
titot
corder
gat
gos
llop
llebre

14
conill
rabosa
bou
vaca
esquirol
estruç
aranya
ase
cavall
egua
cérvol
zebra
tauró
balena
dofí
granota
gripau
truita

15
serp
sargantana
caragol
ratolí
porc
porc senglar
oroneta
colom
mussol
òliba
rata penada, rat penat
cuc
papallona
abella
panderola
marieta
bec
les urpes

16
ploma
pota
cua
les banyes
gàbia
cadell
pi
roure
surer
gespa
timó
romer, romaní
clavell
rosella
gessamí
margarida
rosa
tulipa

17
 L’ORATGE

pluja
neu
bufar el vent
boira
ruixat
rosada
tempesta
arc de Sant Martí
tro
floc de neu
pedra
pedregada
núvol
llamp
ennuvolar-se
tronar

18
ploure // plovisquejar
pedregar

REFRANYS I DITES

Mai plou a gust de tothom.

Qui a bon arbre s’arrima, bona ombra el cobreix.

19
 4.3 ORTOGRAFIA:

Dictat

Quan vénen la calor i el sol que uns altres paguen per vindre a buscar ací, nosaltres ens queixem amargament de la sort

que ens ha tocat: amb aquesta calor no es pot viure, diem. Ens precipitem a l’aire condicionat, com si no fórem hereus

d’incomptables generacions que han viscut sense imaginar tan sols que era possible passar l’estiu sense patir calor. Perquè la

calor no és l’equivalent del fred: contra aquest, la humanitat ha hagut de protegir-se d’ençà que va perdre el pèl espés i s’escampà

per terres de neu i de gel. En canvi la calor era, quan arribava, un estat natural. Avui ens hem fet tan malcriats que, com sol dir-se,

no sé on anirem a parar.

ACCENT GRÀFIC

El valencià té dues classes d’accent:

 Tancat: es col·loca sempre sobre la i i la u: veí, comú...

sobre la e i la o quan són tancades: església, camió...

 Obert: es col·loca sempre sobre la a: sofà, plàtan...

sobre la e i la o quan són obertes: València, mòbil...

20
 NORMES D’ACCENTUACIÓ GRÀFICA

 Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en, -in: café, arròs, pretén, Berlín...

 Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en vocal, vocal + s, -en, -in: dèbil, telèfon...

 Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: tècnica, família, llàgrima...

Exercici

Posa l’accent en les paraules que calga:

pa America pastis

musica matematiques mobil

historia boligraf ciencia

examen germa perruqueria

havia examens estatua

21
 CONFUSIONS VOCÀLIQUES

Hi ha certes que, per influència de l’espanyol, sovint no les pronunciem ni les escrivim bé. Ací tens uns exemples:

entendre enyorar diabetis

ofegar arravatar avaria

obrir butlletí resplendor

Empar embotit arravatar

vernís suportar esternudar

avaluació assassí malenconia

ambaixada rancor afaitar

botifarra infermer eruga

muntanya línia seguretat

suborn ambigüitat títol

avorrit antiguitat escàndol

22
estoig globus suportar

bufetada muntanya tipus

butlletí porus turment

cacau supèrbia fetus

5. PENSAMENT CRÍTIC I CREATIU

RUTINA «CERCLES DE PUNTS DE VISTA», AMB LA PEL·LÍCULA... «DESCUBRIENDO A FORRESTER»

 Pense en el tema d’esta pel·lícula des del punt de vista

de...

 Tinc una pregunta des d’aquest punt de vista...

 Què noves idees tinc que abans no tenia?

23
 Punt de vista del
personatge:

Punt de vista del Punt de vista del

personatge: personatge:

Punt de vista del PEL·LÍCULA Punt de vista del

personatge: personatge:

Punt de vista del Punt de vista del

personatge: personatge:

Punt de vista del

personatge:
24
6. VIA LLIURE A LA CREATIVITAT: CONCURS DE RELAT CURT

Imagina una història breu i emocionant. Fes-la del gènere que més t’agrade: ciència-ficció, amor, por, de personatges històrics...

Extensió: aprox. 200 paraules

-Fes una breu tasca de recerca sobre el tema, lloc, època històrica, personatges o elements que apareixeran en el relat.

-Estructura de forma senzilla els esdeveniments que narraràs en cada part del relat (introducció, nus i desenllaç).

-Fes una revisió exhaustiva per verificar que tota la informació és coherent, correcta ortogràfica i gramaticalment i que té un
vocabulari adequat i en bon valencià.

-Criteris d’avaluació:

gramàtica
conjugació verbal (consulta el llibre de conjugació dels verbs)
vocabulari (importantíssim el diccionari; no et confies!)
informació exposada (pertinent, clara, abundant, ben estructurada)
enviament puntual del treball

25
7. EXPLOREM EL VERB

VERBS «CANTAR», «SER» I «DORMIR»

Exercici de traducció:

a) De pequeña cantaba todos los días en la bañera.

b) No cantaría en público ni loca.

c) El paseo que dimos anteayer fue el más relajante de mi vida.

d) Estás siendo un poco egoísta con el resto de la familia.

e) Los niños dormirán hoy en casa de sus primos.

f) ¿Dónde dormiste en Alemania: en hotel o en una casa alquilada?

26