Malacofauna Balearica, 1

1
Malacofauna Balearica, 1

Dedicada a lestudi dels molluscs de les Illes Balears
Dedicated to the study of molluscs of the Balearic Islands

Editor: Cristian Ruiz Altaba
Palma de Mallorca

Registrat, publicat i distribut: 25 de juny de 2007

Registered, published, and distributed: 25 June 2007

Dipsit Legal: 2025-2007

2

Aquesta publicaci s disponible sense cap cost, i pot ser distribuda
lliurement sempre que hom faci esment explcit de la procedncia.

This publication is available without any charge, and can be freely
distributed provided its origin is explicitly mentioned.

Shan enviat exemplars daquesta publicaci a les segents 14 biblioteques pbliques:
Copies of this publication have been sent to the following 14 public libraries:

Departament de Medi Ambient i Natura del Consell de Mallorca
Biblioteca Nacional de Espaa
Biblioteca de la Universitat de les Illes Balears
Centre de Recursos dEducaci Ambiental de les Illes Balears
Biblioteca Pblica de lEstat a Palma de Mallorca
Biblioteca de Catalunya
Biblioteca de Biologia de la Universitat de Barcelona
Biblioteca de la Universitat de Girona
Biblioteca de Cincies de la Universtitat de Valncia
Biblioteca del Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella
The British Library
Bibliothque nationale de France
Library of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia
Nrodn knihovna esk republiky

3

ndex

Hi ha caragols endmics de Menorca? ........................................................ 5
Are there land snails endemic to Menorca?

Noves espcies del gnere Oxychilus de Mallorca ........................................ 17
New species of Oxychilus from Mallorca

Catleg dels gasterpodes daigua dola de les Illes Balears, amb
descripci de 10 espcies noves ............................................................... 23
Checklist of freshwater gastropods of the Balearic Islands, with
the description of 10 new species

Malacofauna Balearica, 1
4

5

Hi ha caragols endmics de Menorca?

CRISTIAN R. ALTABA

Laboratori de Sistemtica Humana, Universitat de les Illes Balears,
07071 Palma de Mallorca. e-mail: cristianr.altaba@uib.es

ABSTRACT
Are there land snails endemic to Menorca?
The taxonomy of the natives land snails of Menorca is still unclear, hampering an
evaluation of the importance and origin of insular endemism. Current studies on the
islands native molluscan fauna show there is indeed an endemic component.
Endemism (excluding differentiation in peripheral islets) affects at least the genera
Oxychilus (Oxychilidae), Trochoidea (Hygromiidae) and Iberellus (Helicidae). A
fossil site in a small cave at the islands north-western tip consists of an original
deposit (formed in the Upper Pleistocene and containing only native species) and
shells exhibiting a more recent aspect (often with damage attributable to rats), mostly
belonging to introduced species (half of the terrestrial species, just 4% of specimens).
The presence of extinct taxa may indicate that they disappeared together with the mass
extinction that affected the southern Balearics in the latest Pleistocene. The fossil
record and biogeographic affinities of the native taxa point to an origin for the
autochtonous substrate in the late Oligocene, followed by intermittent isolation from
neighboring Mallorca.
Keywords: biogeography, endemism, extinction, land snails, Gastropoda, Balearic
Islands

Resum
La taxonomia dels caragols terrestres nadius de Menorca ha estat poc estudiada, de
manera que fins ara ha estat difcil avaluar la importncia i lorigen de lendemisme
insular. Els estudis actuals de la fauna malacolgica autctona de lilla demostren que
hi ha un component que s efectivament endmic. Lendemisme (excloent la
diferenciaci als illots perifrics) afecta com a mnim els gneres Oxychilus
(Oxychilidae), Trochoidea (Hygromiidae) i Iberellus (Helicidae). El jaciment
fossilfer duna petita cova a lextrem nord-occidental de lilla consisteix en un dipsit
original (format al Pleistoc superior i que cont nicament les espcies nadives) i
conquilles daspecte ms recent (sovint amb danys causats per rates), que pertanyen
majoritriament a espcies introdudes (la meitat de les espcies, per noms el 4%
dels exemplars). La presncia de txons extingits podria indicar que desaparegueren
junt amb lextinci en massa que afect les Pitises a finals del Pleistoc. El registre
fssil de les espcies natives i les seves afinitats biogeogrfiques apunten a un origen
del substrat autcton a finals de lOligoc, seguit per isolament intermitent de la vena
Mallorca.
Paraules clau: biogeografia, endemisme, extinci, caragols terrestres, Gastropoda,
Illes Balears
Malacofauna Balearica, 1: 5-15
6
INTRODUCCI

El problema de lendemisme

La fauna malacolgica recent de lilla de
Menorca s coneguda amb prou detall
mercs als treballs de Hidalgo (1878,
1890), Colom (1957), Gasull (1964, 1965,
1969, 1972) i Mateo lvarez (1978). Com
sesdev amb la resta de les Balears, una
fracci probablement majoritria de les
espcies de caragols i llimacs terrestres t
un origen allcton; s a dir, han estat
introdudes pels humans al llarg dels
darrers millenis (Gasull, 1966; Altaba,
1991, 1993, 1996, 1999a, 2000; Paul &
Altaba, 1992; McMinn et al., 1993;
Quintana, 1995a). En canvi, es coneixen
relativament poques que es puguin
considerar com endemismes balerics o
gimnsics, o fins i tot endmiques de
Menorca (Altaba, 1995).

En aquest treball es revisa lestat actual de
coneixements dels molluscs terrestres
endmics de Menorca. No es fa menci als
processos evolutius que poden haver donat
lloc a txons endmics als illots perifrics;
de fet, no hi ha cap nom vlid per a cap
caragol endmic dels illots menorquins, tot
i que algunes poblacions podrien ser
reconegudes com a distintes. La revisi
dels materials procedents dun jaciment
format al llarg del final del Pleistoc i de
lHoloc ha resultat especialment
illustradora, i serveix per emmarcar la
discussi sobre la identitat dels txons
endmics. Finalment, es discuteixen les
implicacions daquestes espcies per a la
comprensi de la biogeografia menorquina.

Els caragols autctons menorquins

Les espcies autctones de caragols
terrestres sn aquelles que han estat
trobades en estat fssil, en contrast amb les
espcies introdudes pels humans, la
presncia de les quals s comparativament
recent. Els caragols natius plantegen
problemes taxonmics i biogeogrfics, que
cal resoldre per esbrinar si existeix
realment un component estrictament
endmic de lilla de Menorca.

Entre els zonitoides, Oxychilus lentiformis
(Kobelt, 1888) es considera un endemisme
de les Gimnsies (Riedel, 1969; Altaba,
1993). Ara b, els exemplars menorquins
sn clarament distints pel que fa a la seva
conquilla (Gasull, 1965), i tamb mostren
diferncies diagnstiques en les genitlies.
Pareix clar que sota aquesta denominaci
samaga un complex despcies distintes,
de les quals nhi ha al menys una que s
endmica de Menorca, i diverses de
Mallorca. La localitat tpica dO.
lentiformis s a Menorca, de manera que la
varietat braunii (Westerlund, 1890),
descrita en base a exemplars de Menorca (i
no mencionada en cap treball sobre la
fauna balear, incloent la recopilaci de
Pons i Palmer, 1996), resulta suprflua.

Entre els higrmids, el gnere Trochoidea
Brown, 1827 s un gran calaix de sastre,
que inclou el (sub)gnere Xerocrassa
Monterosato, 1892 i que necessita una
delimitaci de txons supraspecfics
(Gittenberger, 1993; Giusti et al., 1995).
Inclou un bon grapat dendemismes balears
(Gasull, 1964; Altaba, 1991, 1993; Pons i
Palmer, 1996), entre els quals hi ha tres
espcies nominals descrites a partir de
materials menorquins. Trochoidea nyeli es
considera que tamb viu a la banda oriental
de Mallorca i a Cabrera (Jaeckel, 1952;
Gasull, 1964; Altaba, 1993); en contrast
amb lopini que no presenta problemes
taxonmics o corolgics (Pons i Palmer,
1996; Palmer et al., 1999), en realitat les
poblacions de cada illa sn diferents
(Altaba, 1993), i pot ser que fins i tot es
tracti despcies distintes. Trochoidea
ponsi (Hidalgo) s un txon fora
desconegut: ha estat considerada com una
subespcie de nyeli prpia de lArxiplag
de Cabrera (Gasull, 1964; Altaba, 1991,
1993; Pons i Palmer, 1996), per de fet t
la localitat tipus a Menorca; podria esser
idntica a la nyeli tpica (Templado et al.,
1993), o b una espcie distinta encara que
molt semblant (Quintana & Vilella, 2001).

7
La tercera espcie del gnere, Trochoidea
cardonae (Hidalgo) s tamb poc
coneguda: noms ha estat mencionada en
comptades ocasions, i es coneix tan sols de
la banda oriental de Menorca (Hidalgo,
1867; Colom, 1957; Ortiz de Zrate, 1963;
Altaba, 1991; Templado et al., 1993,
Quintana & Vilella, 2001). Les citacions
de conquilles subfssils a les dunes
dAlcdia, al nord de Mallorca (Bauz,
1946), serien errnies (Gasull, 1964). Com
han reconegut diferents autors, el
peristrac vellutat i tamb les petites
diferncies en la genitlia, indiquen que T.
cardonae s un txon vlid (Hesse, 1934;
Ortiz de Zrate, 1963; Jaeckel & Plate,
1964); aix contrasta amb lopini, poc o
gens justificada, que la considera un
sinnim de T. nyeli (Gasull, 1964; Pons i
Palmer, 1996). Recentment, Quintana &
Vilella (2001) han examinat les genitlies
duns pocs exemplars de T. cardonae, T.
nyeli i T. ponsi, i han considerat que les
diferncies observades en totes tres tenen
carcter diagnstic. Aquests autors
consideren sense gaire fonament que lrea
de distribuci de T. cardonae s molt
petita, i critiquen el mapa presentat per
Altaba (1991), perqu inclou citacions del
segle XIX; en realitat, aquest mapa
probablement reflecteix millor la distri-
buci original de lespcie, perqu es bas
en totes les dades publicades, tot i que
caldria estendre la distribuci coneguda
fins la costa nord-est, inclosa lIlla den
Colom.

La validesa, posici taxonmica i
distribuci geogrfica daquestes tres
espcies nominals s en estudi. De tota
manera, s interessant mencionar que shan
trobat fssils assignables a T. frater (Dohrn
& Heynemann, 1862) a Menorca (Quin-
tana, 1998a), una espcie que actualment
viu a Mallorca i Cabrera (Gasull, 1964;
Altaba, 1991, 1993). Pel que fa a T. nyeli,
ha estat considerada endmica de Menorca,
aplicant el nom T. homeyeri (Dohrn &
Heynemann, 1862) a les poblacions ma-
llorquines (Graack, 2005). Daltra banda,
tamb s rellevant mencionar que recen-
tment shan trobat a Mallorca algunes
poblacions, fins ara desconegudes, que
tenen conquilles molt parecudes a les de T.
cuerdai i de T. cardonae (Altaba, dades
indites).

El gnere Iberellus Hesse, 1908 (Heli-
cidae) s un altre exemple dembull taxo-
nmic. s endmic de lArxiplag Balear,
encara que la seva distribuci original ha
estat alterada per diverses introduccions, a
diferents punts de les Balears i a diversos
ports de Catalunya. La primera descripci
duna espcie del gnere es feu a Port
Vendres, on es va donar a conixer com a
Helix companyonii Aleron in Companyo,
1837, que s el nom que diferents autors
(Fors i Vilella, 1993; Pons i Palmer, 1996;
Fors, 2003) han emprat. Ara b, aquest
ha estat considerat un nomen nudum (per
raons purament nomenclaturals), cosa que
donaria a I. minoricensis (Mittre, 1842) la
prioritat (Paul, 1982, 1984; Paul & Altaba,
1992). Aquest laberint de noms i inter-
pretacions ha estat recentment aclarit per
Fors (2003), demostrant que el nom
dAleron s vlid i disponible.

La presncia dIberellus a la Catalunya
Nord sembla oblidada (no es menciona a
Falkner, Ripken & Falkner, 2002), i la
darrera poblaci continental sobreviu a una
part de les muralles romanes de Tarragona
(Haas, 1929; Altaba, 1999b). A les
Balears, algunes de les poblacions de les
diferents illes i illots sn clarament
distintes (Colom, 1957; Gasull, 1965; Paul
& Altaba, 1992; Altaba, 1993; Fors &
Vilella, 1993), per la variabilitat daltres
poblacions obliga a considerar amb cautela
les propostes dordenaci taxonmica de
les espcies i varietats nominals (aix, Pons
i Palmer (1996) i Palmer et al. (1999), per
exemple, confonen els txons de les
diferents illes).

En tot cas, els Iberellus de les Gimnsies (i
les poblacions daquests introdudes a
Eivissa) sn un grup clarament distint del
que s endmic de les Pitises; per aquest
darrer shauria demprar el nom Nesiberus
Haas, 1934, un txon subgenric
aparentment mai utilitzat des de la seva
descripci. Les poblacions de Menorca,
distingibles per la mida i forma de la seva

8
conquilla, sembla que constitueixen un
txon endmic, el qual, independentment
dels noms que corresponguin als txons
mallorquins, mantindria el nom de
Iberellus (I.) minoricensis, per sser a
aquesta illa la seva localitat tpica.

El pomatisid Tudorella ferruginea
(Lamarck, 1822), actualment endmic de
les Gimnsies, es coneix al registre fssil
pliopleistocnic de totes les Balears,
inclosa Menorca, on pareix que no hi s
abundant (Gasull, 1965; Mercadal et al.,
1970; Ibez i Alonso, 1980; Torres i
Alcover, 1981; Cuerda, 1989; Paul &
Altaba, 1992; Altaba, 1991, 1993;
Quintana, 1995a). Si les poblacions de
Menorca sn distintes, s possible que
hagin de retenir el nom ara acceptat, i que
els txons de les altres illes necessitin
denominacions diferents.

Finalment, cal mencionar tres espcies avui
extingides a les Balears, per que
apareixen al registre quaternari menorqu.
La primera daquestes s Trochoidea
cuerdai (Gasull, 1963), coneguda de molt
pocs jaciments costaners a Menorca, i que
tal vegada va sobreviure fins lHoloc
(Gasull, 1964; Cuerda, 1989; Altaba, 1991;
Quintana, 1995b; Quintana & Vilella,
2001). La seva adscripci genrica no s
pas segura, com tampoc no es coneixen les
causes de la seva extinci.

La segona, identificada com a pertanyent al
gnere Oestophora Hesse, 1907 i coneguda
de sediments antics (Quintana, 1995b),
probablement sigui conspecfica amb
Darderia bellverica (Altaba, 2007), recent-
ment descrita com a gnere endmic a
Mallorca.

Tamb extingit s lnid identificat com a
Mastus pupa (Linnaeus, 1758). s
interessant destacar que els exemplars
fssils assignats a aquesta espcie i que
han estat recollits a les Gimnsies (Cuerda,
1959; 1989) tenen una forma notablement
diferent de la dels individus recents que
viuen al Magrib, Malta, el sud dItlia i
lextrem meridional de la Pennsula Ibrica
(vegeu Arrbola Burgos, 1990; Giusti et
al., 1995). s interessant recordar aqu que
el subgnere Mastus Beck, 1837 est
representat a la Mediterrnia oriental per
nombroses espcies i subespcies de
distribuci restringida (Heller, 1976a, b;
Bank & Hovestadt, 1991; Bank &
Menkhorst, 1992; Maassen, 1995), i que hi
ha diversos gneres amb conquilles
parescudes (Schileyko, 1998). Aix doncs,
la identitat del txon gimnsic sha de
considerar provisional. Si els nivells on ha
estat trobat al nord-oest de Menorca, en
associaci amb la tortuga Cheirogaster
gymnesica, sn efectivament messinians
(Quintana, 1995a), lorigen daquest txon
podria esser tan antic com el daltres
llinatges natius (Altaba, 1997, 1998). En
aquest cas, seria raonable acceptar que es
tracta duna espcie avui extingida per
que era autctona de les Balears. La seva
descripci formal s en curs.

El registre fssil

Les associacions de caragols fssils i
subfssils de Menorca permeten completar
les dades procedents de la taxonomia per
esbrinar quines sn les espcies autctones,
i alhora indiquen quins han estat els canvis
ambientals al llarg del Plio-Pleistoc i
lHoloc. Malauradament, les citacions de
gasterpodes terrestres fssils a Menorca
(Gasull, 1964, 1965; Mercadal et al., 1970;
Cuerda, 1989; Quintana, 1995a, b, 1998a;
Segu et al., 1998; Quintana i Vilella,
2001) sn escasses, generalment no
aprofundeixen en la taxonomia de les
espcies trobades, i sovint es limiten a
donar-ne la localitzaci i el tipus de
materials on foren trobats.

En aquest context, resulta fora interessant
el jaciment de la Cova C-2, una cavitat
petita, estructuralment clstica, que t una
entrada dorigen relativament recent. Est
localitzada al terme de Ciutadella, prop de
Punta Nati, a lextrem nord-occidental de
Menorca. La seva excavaci, realitzada el
1995, ha fornit una quantitat important
dossos de mamfers endmics extingits, a
ms de restes daltres vertebrats i

9
conquilles de gasterpodes (Quintana,
1995b, 1998b; Segu et al., 1998; vegeu
aquest darrer treball per una descripci
detallada de la cova). Segons lexamen
dels ossos del bvid endmic i extingit
Myotragus balearicus, ledat del jaciment
sha de considerar que est entre el
Pleistoc superior i lHoloc (Segu et al.,
1998). Lestudi de les troballes
malacolgiques, realitzat mercs a la
disposici de lequip dexcavaci,
complementa el coneixement del jaciment
en el seu conjunt, de les espcies
endmiques de Menorca, i de les
implicacions per a la biogeografia
menorquina.

Les 213 conquilles examinades es poden
agrupar en quatre categories segons el seu
estat de conservaci. En primer lloc, hi ha
exemplars ben incrustats en materials
consolidats (A); aquests corresponen a
bretxes penjades del sostre de la cavitat, i
se suposa que estan lliures de la
contaminaci que representa lacumulaci
posterior de materials que han entrat a la
cova per la seva entrada actual.
Segurament sn tamb antics els materials
que foren recollits del sl de la cova, i que
mostren una superfcie lleugerament
alterada i descolorida, i amb argila
incrustada (B). En contrast, hi ha altres
conquilles amb un aspecte fora recent,
perqu no estan ni alterades ni
descolorodes, i presenten la superfcie
lliure dincrustacions (C). Finalment,
algunes daquestes conquilles recents
presenten fractures grosses i diametrals
(D), que es poden atribuir a la depredaci
causada per rates (Rattus rattus), una
espcie de mamfer introduda pels
humans.

Els materials recollectats a la Cova C-2
representen 10 espcies de molluscs
terrestres, i una de marina (Taula 1).
Aquests materials han estat parcialment
esmentats per altres autors: Quintana
(1995b) cit noms 6 daquestes espcies,
mentre que Segu et al. (1998), tot i
mencionar un total de 241 conquilles (s a
dir, lleugerament superior a lexaminat
aqu), no mencionen T. cuerdai, i es
refereixen, en canvi, a un exemplar recent
de Caracollina lenticula (Frussac).
Ignorem les causes de la disparitat
numrica; pel que fa a les dues espcies
suara esmentades, s possible que
haguessin estat confoses. Tot el material
estudiat daquest jaciment es troba
dipositat al Museu Municipal de Ciutadella
de Menorca.

Lorigen de les conquilles trobades a
aquesta cova s clarament divers. El
rebliment inicial de la cova aport cinc
espcies que sn natives: Mastus pupa,
Oxychilus lentiformis, Trochoidea cuerdai,
T. nyeli i Iberellus minoricensis. Totes
elles es trobaren al sediment del sl de la
cova, encara que les dues darreres
apareixen tamb en blocs concrecionats
procedents del sostre de la cavitat. A ms,
hi ha algunes conquilles dI. minoricensis
que, tot i haver estat recollides en bretxes
penjades, eren frgils i estaven incloses en
una matriu terrosa i fluixa. Aix suggereix
que el material original, assignable a les
categories A i B de conservaci, es va
dipositar en un periode relativament breu i
anterior a larribada de la fauna antrpica a
Menorca.

La fauna autctona representa noms el 50
% de les espcies terrestres, encara que en
nombre dexemplars aporta el 96 % de
totes les conquilles examinades.
Labundncia dI. minoricensis (el 85 % de
totes les conquilles) sexplicaria pel
costum que t aquesta espcie de ficar-se
en crulls profunds durant periodes eixuts, i
per la seva persitncia com un element
freqent de la fauna actual. Cal mencionar
que la mida dels exemplars recents s en
general ms reduda que la dels atribubles
al dipsit original, cosa que coincideix amb
la disminuci de la mida daquesta espcie
a inicis de lHoloc, notada ja per Gasull
(1965). En contrast, les dues espcies
natives que sn actualment extingides hi
tenen una minsa representaci.

10
Taula 1. Materials malacolgics procedents de lexcavaci de la Cova C-2, prop de Punta
Nati, a Ciutadella de Menorca.
Table 1. Malacological material yielded by excavation at Cova C-2, near Punta Nati, in
Ciutadella de Menorca.

a) Les espcies autctones sn marcades per un asterisc.
Native species are marked by an asterisk.
b) Estats de conservaci de les conquilles (vegeu el text).
Preservation status of shells (see text).

La presncia de Mastus pupa al jaciment
de la Cova C-2 planteja un problema,
perqu les restes de vertebrats
probablement sn ms recents (Segu et al.,
1998) que la data acceptada dextinci
daquest caragol a Menorca (durant el
Wrm; Cuerda, 1989). Les conquilles
daquesta espcie potser procedirien dun
sediment ms antic i retreballat, per no hi
ha cap altre indici daquest hipottic nivell.
Alternativament, es pot suposar que
lextinci daquest nid hauria tingut lloc
en una data menys reculada del que sha
especulat fins ara: en aquest cas, es podria
tractar dun fenomen relacionat amb la
gran extinci registrada per a la fauna
terrestre de les Pitises, esdevinguida en
algun moment del Pleistoc superior, i que
potser hauria estat causada per lerupci
dun volc submar (Paul & Altaba, 1992;
Alcover, McMinn & Altaba, 1994; Altaba,
2003).

Pel que fa a ledat de les conquilles
pertanyents a espcies allctones, cal
destacar que Papillifera papillaris
probablement fou dispersada per la
Mediterrnia en temps romans (Mienis &
Gms, 2007). Lantiguetat inferida de les
espcies introdudes a Cabrera (Altaba,
1993) concordaria amb aquest marge
temporal.
La correcta interpretaci de les espcies
trobades a la Cova C-2 obliga a
Famlia
Family
Espcie
a
Species
a

edat
b
age
b

N
1 Clausiliidae Papillifera papillaris (Mller) C 1
2 Enidae * Mastus pupa (Linnaeus) B 3
B 4 3 Zonitidae * Oxychilus lentiformis (Kobelt)
C 5
4 Hygromiida
e
* Trochoidea cuerdai (Gasull) B 1
A 4
B 5
5 Hygromiida
e
* Trochoidea nyeli (Mittre)
C 1
C 2 6 Hygromiida
e
Cernuella virgata (da Costa)
D 1
7 Helicidae Eobania vermiculata (Mller) D 1
8 Helicidae Otala lactea (Mller) D 2
A 9
B 163
C 4
9 Helicidae * Iberellus minoricensis (Mittre)

D 4
10 Helicidae Helix aspersa Mller D 2
11 Rissoidae Alvania cimex (Linnaeus) B 1

11
reconsiderar en part la interpretaci que
feren Segu et al. (1998) del jaciment.
Segons aquests autors, noms tres espcies
(P. papillaris, Cernuella virgata i
Caracollina lenticula) serien introdudes.
Ara b, al nivell fossilfer original nhi a
tres ms (Eobania vermiculata, Otala
lactea i Helix aspersa) que en realitat
tamb ho sn (Gasull, 1972; Altaba, 1993,
1999b, 2000). Cal dir que altres treballs
sobre la malacofauna fssil de Menorca
(Mercadal et al., 1970; Quintana, 1995a)
estan igualment afectats per la confusi
entre les espcies introdudes i la fauna
autctona.

Les conquilles recollides a la Cova C-2
pertanyen, com les restes de vertebrats, a
dues etapes dacumulaci ben diferen-
ciades. El fet que noms les espcies
autctones estiguin representades per
materials antics, aix com la mida dels
exemplars fssils dI. minoricensis (ms
grans que no els actuals), permet suposar
que ledat del jaciment original pot ser del
Pleistoc final. La presncia de C. pupa
permet delimitar una mica ms aquest
intrval: si els exemplars daquesta espcie
pertanyen a un sediment retreballat, el
jaciment original no seria ms recent que
linici de la darrera glaciaci; en canvi, si
foren dipositats poc desprs de morir (s a
dir, que pertanyen al jaciment original),
aix shauria esdevingut abans de
lextinci daquest txon, en un moment
encara no precisat per probablement
coincident amb un canvi faunstic a totes
les Balears.

El que est fora de dubte s que la fauna
sinantrpica i banal que representen les
conquilles ms recents, amb signes
evidents de la presncia de rates, indica
que la segona fase s posterior a la
colonitzaci de lilla pels humans i les
espcies que aquests han escampat per la
Mediterrnia, cosa que probablement
sesdevingu ja dins lera cristiana. A tall
dancdota, cal mencionar que lnica
espcie marina representada s abundant al
litoral, i les seves diminutes conquilles sn
freqents a les platges menorquines. Aix
doncs, s possible que lnic exemplar
localitzat hi arribs transportada pel vent;
el moment en que es produ aquesta en-
trada, per, resta desconegut.

Implicacions per a la histria biogeogr-
fica de Menorca

El reconeixement gradual de les
peculiaritats de la fauna malacolgica
insular, juntament amb les millores en el
coneixement de la histria geolgica de les
Balears, ha propiciat que shagin postulat
diferents models alternatius per explicar la
histria biogeogrfica de Menorca.
Aquests van des dels ms senzills, que es
basen enterament en ponts interinsulars
(Colom, 1957) o regressions marines per
explicar colonitzacions successives
(Quintana, 1995a, 1998b), passant pels que
invoquen un origen tirrnic amb extincions
totals o parcials de la fauna miocena
(Bells, 1987), fins a daltres ms
complexos que consideren una histria
biolgica dilatada, amb fases de dispersi i
daltres de diferenciaci en vicariana
(Altaba, 1997, 2003).

Els diferents models biogeogrfics fan
prediccions divergents sobre lexistncia
dendemismes insulars i sobre les afinitats
filogentiques de la fauna malacolgica
terrestre autctona. Lgicament, resulta
imprescindible fonamentar el contrast de
models alternatius en una taxonomia
acurada, cosa que just es comena a assolir
per al cas de Menorca. El registre fssil
dels caragols terrestres, ara que est ms
aclarida la seva sistemtica i es coneixen
diversos jaciments, aporta informaci ne-
cessria per posar a prova aquests models.

Els models simples, que suposen una
continutat dilatada de la geografia actual,
xoquen amb lafinitat tirrnica de la fauna
malacolgica endmica de les Balears, que
apunta a una antiguetat notable. Ara b,
tampoc no es pot mantenir la hiptesi dun
trasvassament de biota tirrnica cap a les
Balears, sigui a travs de Menorca o durant
una suposada dessecaci parcial de la
Mediterrnia, per tres motius: la
interpretaci actual de les roques antigues

12
de lilla accepta un origen en el mateix
plegament btic que afect tot larxiplag
(Gelabert, 1998); levidncia a favor duna
davallada important del nivell de la mar
durant el Messini s feble i controvertida
per proves ms fonamentades (Altaba,
1998); i tant un origen en la disgregaci del
masss Protoligric com una dispersi
posterior comportarien una afinitat
comparable amb les faunes de Sardenya i
del Golf de Lle, quan la realitat s que
lafinitat sarda s molt ms acusada (Paul
& Altaba, 1992). Tot apunta, doncs, a que
la histria de la biota autctona
menorquina s ms complexa. Segurament
cal cercar lorigen del substrat endmic
ms antic en la separaci del Promontori
Balear del Bloc Cirnosard a finals de
lOligoc. La diferenciaci, real encara
que moderada, de diverses espcies a
Menorca respecte a la vena Mallorca
indica que hi hagu connexions, encara per
dilucidar per indubtablement fora ms
recents.

Agraments

La meva esposa Catalina Ponsell ha fet
possible aquest treball, i ha revisat el
manuscrit. Maximino Fors, Adolf Riedel,
Kepa Altonaga i Joan Cuerda (q.e.p.d.) han
aportat valuosos comentaris taxonmics i
nomenclaturals. Lexamen de les conqui-
lles trobades a la Cova C-2 es feu grcies a
Josep Antoni Alcover, Pere Bover i
Bartomeu Segu.

Bibliografia

ALCOVER, J. A.; MCMINN, M. & ALTABA,
C. R. 1994. Eivissa: A Pleistocene
ocean-like island in the Mediterranean.
National Geographic Research and
Exploration, 10 (2): 236-248.
ALTABA, C. R. 1991. Molluscs. In:
Histria Natural dels Pasos Catalans,
vol. 8: Invertebrats no artrpodes: 375-
416, 427-470 (C. R. Altaba & J. Ros,
Eds.). Enciclopdia Catalana, Barce-
lona.
ALTABA, C. R. 1993. Els caragols i
llimacs terrestres (Mollusca: Gastro-
poda). In: Histria natural de l'Arxi-
plag de Cabrera: 409-426 (J. A.
Alcover, J. Forns & E. Ballesteros,
Eds.) Ed. Moll & C.S.I.C, Palma de
Mallorca.
ALTABA, C. R. 1995. Biogeography of
land and freshwater molluscs in the
Western Mediterranean. In: Abstracts,
Twelfth International Malacological
Congress: 114 (A. Guerra, E. Roln &
F. Rocha, Eds.). Unitas Malacologica
& C.S.I.C, Vigo.
ALTABA, C. R. 1996. Presence of Discus
rotundatus (Mller, 1774) (Gastropoda:
Endodontidae) on the island of
Mallorca. Miscellnia Zoolgica, 19:
51-54.
ALTABA, C. R. 1997. Phylogeny and
biogeography of midwife toads (Alytes,
Discoglossidae): a reappraisal. Con-
tributions to Zoology, 66: 257-262.
ALTABA, C. R. 1998. Testing vicariance:
melanopsid snails and Neogene
tectonics in the Western Mediterranean.
Journal of Biogeography, 25: 541-551.
ALTABA, C. R. 1999a. La diversitat
biolgica: una perspectiva des de
Mallorca. Moll, Palma de Mallorca.
ALTABA, C. R. 1999b. Invertebrats no
artrpodes. In: Estratgia catalana per
a la conservaci i s sostenible de la
diversitat biolgica (J. Germain & J.
Camprodon, Eds.). Institut dEstudis
Catalans, Barcelona. (Resum disponible
a www.iecat.net).
ALTABA, C. R. 2000. Are all mass
invasions alike? Trends in Ecology and
Evolution, 15: 248.
ALTABA, C. R. 2001. La biodiversitat de
les Illes Balears. Bioma, 6: 46-49.
les Illes Balears: un paradigma per a la
conservaci. Biodiversity of the Bale-
aric Islands: A paradigm for conserv-
ation. In: Jornades sobre biodiversitat i
conservaci biolgica / Seminar on
biodiversity and conservation (M. Vil,
F. Rod & J. Ros, Eds.): 169-188, 371-
389. Institut d'Estudis Catalans, Bar-
celona.

13
ALTABA, C. R., 2007. A new land snail
from the Quaternary of Mallorca
(Balearic Islands, Western Medit-
erranean): Darderia bellverica n. gen.,
n. sp. (Gastropoda Pulmonata, Helico-
dontidae). Animal Biodiversity and
Conservation, 29: 195200.
ARRBOLA BURGOS, J. R. 1990. Estudio
de dos especies de gasterpodos
terrestres de la provincia de Sevilla.
Presencia en la Pennsula Ibrica de
Chondrula (Mastus) pupa (Linnaeus,
1758). Iberus, 9: 281-286.
BANK, R. A. & HOVESTADT, A. D. 1991.
Notes on enidae, 3: Revision of the
Enidae of Cyprus (Gastropoda:
Pupilloidea). Schriften zur Malakozoo-
logie, 4: 1-25,
BANK, R. A. & MERKHORST, H. P. M. G.
1992. Notizen zur Familie Enidae, 4.
Revision der griechischen Arten der
Gattungen Ena, Zebrina, Napaeopsis
und Turanena (Gastropoda Pulmonata:
Pupilloidea). Basteria, 56: 105-158.
BAUZ, J. 1946. Contribucin a la paleon-
tologa de Mallorca. Notas sobre el
Cuaternario. Estudios geolgicos, 4:
199-204.
BELLS, X. 1987. Fauna Caverncola i
intersticial de la Pennsula Ibrica i les
Illes Balears. C.S.I.C.-Moll, Palma de
Mallorca.
COLOM, G. 1957. Biogeografa de las
Baleares. La formacin de las islas y el
origen de su flora y su fauna. Estudio
General Luliano, Palma de Mallorca.
CUERDA BARCEL, J. 1959. Presencia de
Mastus pupa, Bruguire en el
tirreniense de las Baleares orientales.
Boletn de la Sociedad de Historia
Natural de Baleares, 5: 45-50, lm. iv.
CUERDA, J. 1989. Los tiempos cuater-
narios en Baleares. 2a. ed. Conselleria
de Cultura, Educaci i Esports, Govern
Balear, Palma de Mallorca.
FALKNER, G.; RIPKEN, T. E. J. & FALKNER,
M. 2002. Mollusques continentaux de
France. Liste de Rfrence annote et
Bibliographie. Patromoines naturels,
52: 1-350.
FORS, M. 2003. Sobre la validez taxo-
nmica de Iberellus companyonii
(Aleron, 1837) (Pulmonata: Helicidae).
Bollet de la Societat dHistria Natural
de les Balears, 45: 137-189.
FORS, M. & VILELLA, M. 1993. Una
nueva especie de Iberellus Hesse, 1908
(Pulmonata: Helicidae) en la isla de
Eivissa. Bollet de la Societat dHis-
tria Natural de les Balears, 36: 17-29.
GASULL, L. 1964. Las Helicella (Xero-
plexa) de Baleares (Gasteropoda Pul-
monata). Boletn de la Sociedad de
Historia Natural de Baleares, 10: 3-70,
lms. i-ix.
GASULL, L. 1965. Algunos moluscos te-
rrestres y de agua dulce de Baleares.
Natural de Baleares, 11: 7-161.
GASULL, L. 1966. La insularidad de las
islas Baleares desde el punto de vista de
la malacologa terrestre. Boletn de la
Sociedad de Historia Natural de
Baleares, 12: 149-156.
GASULL, L. 1969. Adiciones y recti-
ficaciones a la fauna malacolgica te-
rrestre y de agua dulce de las Baleares.
GASULL, L. 1972. Linsularit des les
Balares du point de vue de la
malacologie terrestre. Rapports et
Communications internationaux sur la
Mer Mditrranenne, 20: 553-557.
GELABERT FERRER, B. 1998. La
estructura geolgica de la mitad occi-
dental de la isla de Mallorca. Memorias
del Instituto Tcnico y Geominero de
Espaa, 1-129 + 1 mapa.
GITTENBERGER, E. 1993. On Trochoidea
geyeri (Sos, 1926) and some conch-
ologically similar taxa (Mollusca:
Gastropoda Pulmonata: Hygromiidae).
Zoologische Meddedelingen, 67: 303-
320.
GIUSTI, F.; MANGANELLI, G. & SCHEMBRI,
P. J. 1995. The non-marine molluscs
of the Maltese Islands. Monografie del
Museo Regionale di Scienze Naturale di
Torino, 15: 1-607.
GRAACK, W. (2005): Die Gattung
Xerocrassa Monterosato 1892 (Mollus-
ca, Hygromiidae) von Mallorca. Schrif-
ten zur Malakozoologie aus dem Haus
der Natur Cismar, 22: 1-64.

14
HAAS, F. 1929. Fauna malacolgica
terrestre y de agua dulce de Catalua.
Trabajos del Museo de Ciencias
naturales de Barcelona, 13: 1-491.
(Facsmil al 1991: Treballs del Museu
de Zoologia de Barcelona, 5: i-xxiv, 1-
491, xxv-lxv.)
HAAS, F. 1934. Kurze Bemerkungen, III.
Archiv fr Molluskenkunde, 66: 354-
357.
HELLER, J. 1976a. The taxonomy and
distribution of the Enidae (Mollusca:
Pulmonata) of the Aegean islands.
Journal of Molluscan Studies, 42: 371-
393.
HELLER, J. 1976b. The biogeography of
enid landsnails on the Aegean islands.
HESSE, P. 1934. Zur Anatomie und Syste-
matik palearktischen Stylommatopho-
ren. Zoologica, 33: 1-59.
HIDALGO, J. G. 1867. Description de deux
hlices nouvelles dEspagne et des les
Balares. Journal de Conchyliologie,
209, 441-442.
HIDALGO, J. G. 1878. Catalogue des
mollusques terrestres des les Baleares.
Journal de Conchyliologie, 26: 213-
237.
HIDALGO, J. G. 1890. Catlogo de los
moluscos terrestres de las Islas Balea-
res. Memorias de la Real Academia de
Ciencias de Madrid, 15: 165-191.
IBEZ, M. & ALONSO, M. R. 1980.
Estudio de los Pomatiasidae (Mollusca,
Prosobranchia), europeos, con especial
referencia a las especies de la Pennsula
Ibrica e Islas Baleares. Trabajos y
Monografas del Departamento de
Zoologa de la Universidad de Granada
(Nueva Serie), 3: 1-28.
JAECKEL, S. SEN. 1952. Die Mollusken
der Spanischen Mittelmeer-Inseln.
Mitteilungen des Zoologisches Museum
Berlin, 28: 53-143, tfn. I, II.
MAASSEN, W. J. M. 1995. Observations in
the genus Mastus from Crete (Greece),
with descriptions of twelve new species
(gastropoda Pulmonata: Buliminidae).
Basteria, 59: 31-64.
MATEO LVAREZ, B. 1978. Estudio
comparado de los moluscos terrestres
de Menorca. Editat per lautor, Ma.
MCMINN, M.; ALTABA, C. R. & ALCOVER,
J. A. 1993. La fauna fssil de la Cova
den Jaume Orat (Parrquia d'Albarca,
Sant Antoni de Portmany, Eivissa).
Endins, 19: 49-54.
MERCADAL, B.; VILLALTA, J. F.;
OBRADOR, A. & ROSELL, J. 1970.
Nueva aportacin al conocimiento del
Cuaternario menorqun. Acta
Geologica Hispanica, 4: 89-93.
MIENIS, H. K. & GMS, B. A. 2007.
More notes on the extra-territorial
distribution of Papillifera papillaris, a
species often associated with archaeo-
logical sites. The Archeo+Malacology
Group Newsletter, 11: 4-7.
ORTIZ DE ZRATE, A. 1963. Observa-
ciones anatmicas y posicin sistem-
tica de varios helcidos espaoles. VI.
Anotaciones sobre las especies espao-
las del gnero Helicella, subgnero
Xeroplexa (Monterosato) Hesse 1926.
PALMER, M.; PONS, G. X.; CAMBEFORT, Y.
& ALCOVER, J. A. 1999. Historical
processes and environmental factors as
determinants of inter-island differences
in endemic faunas: the case of the
Balearic Islands. Journal of Biogeo-
graphy, 26: 813-826.
PAUL, C. R. C. 1982a. Pleistocene non-
marine molluscs from Cala Salada,
Ibiza. Geology Journal, 17: 161-184.
PAUL, C. R. C. 1984. Pleistocene non-
marine molluscs from Cova de Ca Na
Reia, Eivissa. Bollet de la Societat
dHistria Natural de Balears, 28: 95-
114.
PAUL, C. R. C. & ALTABA, C. R. 1992.
Els molluscs terrestres fssils de les
Illes Pitises. Bollet de la Societat
dHistria Natural de Balears, 34:
141-170.
PONS, G. X. & PALMER, M. 1996. Fauna
endmica de les Illes Balears. Institut
dEstudis Balerics, Direcci General
de Medi Ambient, Societat dHistria
Natural de les Balears, Palma de
Mallorca.
QUINTANA, J. 1995a. Fauna malacolgica
asociada a Cheirogaster gymnesica
(Bate, 1914). Implicaciones biogeogr-

15
ficas. Bollet de la Societat dHistria
Natural de Balears, 38: 95-119.
QUINTANA CARDONA, J. 1995b. Nuevas
localidades con Xeroplexa cuerdai
(Gasull, 1963) (Gastropoda: Pulm-
onata). Revista de Menorca, 1: 27-39.
QUINTANA, J. 1998a. Presencia de
Trochoidea frater (Dohrn y Heyne-
mann, 1862) (Gastropoda: Helicidae) en
los depsitos crsticos de Menorca.
de Balears, 41: 49-56.
QUINTANA, J. 1998b. Aproximacin a los
yacimientos de vertebrados del Mio-
Pleistoceno de la isla de Menorca.
de Balears s, 41: 101-117.
QUINTANA, J. & VILELLA, M. 2001. Sobre
la validez taxonmica de Trochoidea
(Xerocrassa) cardonae (Hidalgo, 1867)
(Gastropoda: Hygromiidae). Bollet de
la Societat dHistria Natural de
Balears, 44: 41-55.
RIEDEL, A. 1969. Endemische Zonitidae
(Gastropoda) der Balearen. Annales
Zoologici, 27: 237-247, tf. 1.
SCHILEYKO, A. A. 1998. Treatise on
recent terrestrial pulmonate molluscs.
Part 2: Gastrocoptidae, Hypselo-
stomatidae, Vertiginidae, Truncatelli-
nidae, Pachnodidae, Enidae, Sagdidae.
Ruthenica, Supplement 2: 128-261.
SEGU, B.; BOVER, P.; TRIAS, M. &
ALCOVER, J. A. 1998. El jaciment
fossilfer de la cova C-2 (Ciutadella de
Menorca). Endins, 22: 81-97.
TEMPLADO, J.; BARATECH, L.; CALVO,
M.; VILENA, M. & APARICIO, T. 1993.
Los ejemplares tipo de las coleccio-
nes malacolgicas del Museo Nacional
de Ciencias Naturales. C.S.I.C.,
Madrid.
TORRES, N. & ALCOVER, J. A. 1981.
Presncia de Tudorella ferruginea
(Lamarck, 1822) (Gastropoda: Poma-
tiasidae) a lilla dEivissa. Bollet de la
Societat dHistria Natural de Balears,
25: 185-188.
WESTERLUND, C. A. 1890. Fauna der in
den Palarctischen region lebenden
Binnenconchylien, VII. Friedlnden &
Sohn, Berlin.

16

17
Noves espcies del gnere Oxychilus de Mallorca

CRISTIAN R. ALTABA


ABSTRACT
New species of the genus Oxychilus from Mallorca
The land snail Oxychilus lentiformis (Kobelt, 1882) has been considered an endemic
of the eastern Balearics. However, there are anatomical and shell differences among
geographically isolated populations. Such diversity at species level has not been
hitherto recognized. The type locality of O. lentiformis is in Menorca; this species is
redefined and considered endemic to this island. Two new species are described from
Mallorca: Oxychilus yartanicus sp. nov and O. albuferensis sp. nov., clearly
differentiated and with poorly known ranges.
Keywords: endemism, land snails, Zonitidae, Gastropoda, Balearic Islands

Resum
El caragol terrestre Oxychilus lentiformis (Kobelt, 1882) sha considerat un
endemisme de les Balears orientals, per hi ha diferncies anatmiques i
conquiliolgiques entre poblacions separades geogrficament. Aquesta diversitat de
nivell especfic no ha estat reconeguda fins ara.. La localitat tpica dO. lentiformis s
de Menorca; aquesta espcies es redefineix i es considera endmica daquesta illa. Es
descriuen dues espcies noves de Mallorca: Oxychilus yartanicus sp. nov i O.
albuferensis sp. nov., clarament diferenciades i de distribuci poc coneguda.
Paraules clau: endemisme, caragols terrestres,Zonitidae, Gastropoda, Illes Balears

INTRODUCCI

Riedel (1969) consider com a
conspecfiques les poblacions gimnsiques
dOxychilus; examin exemplars de Cala
Ratjada (Mallorca) i els adscrigu a O.
lentiformis (Kobelt, 1882). Ara b, la
localitat tipus de lespcie, descrita per
Kobelt (1882) i comentada per Westerlund
(1890), Jaeckel & Plate (1964) i Altonaga
(1992), s a Ma, a lilla de Menorca.

Aquesta dada s important, perqu la mida
ms petita dels exemplars menorquins ja
havia estat indicada per Hidalgo (1890),
Gasull (1965) i Cuerda (1989), sense que
aquesta constataci es tradus en un
reconeixement formal de les diferncies
reconegudes a les poblacions mallorquines.
La variabilitat individual que existeix al si
de les poblacions menorquines fou motiu
Malacofauna Balearica, 1: 17- 22
18
per a la descripci de la varietat braunii
(Westerlund, 1890), que no sembla tenir
cap validesa taxonmica. La presncia
despcies daquest gnere encara no des-
crites a lilla de Mallorca ha estat proposa-
da prviament (Altonaga, 1988; Riedel,
1998; Altaba, 2003); aqu sen descriuen
dues de noves, tot revisant la identitat i
distribuci de lendemisme O. lentiformis.

SISTEMTICA

Ordo Stylommatophora A. Schmidt, 1855
Superfamilia Gastrodontoidea Tryon, 1866
Familia Oxychilidae Hesse, 1927
Genus Oxychilus Fitzinger, 1833

Oxychilus lentiformis (Kobelt, 1882)
Diagnosi: Un Oxychilus lenticular de mida
petita, amb aquillament perifric molt suau
i microescultura superficial molt reduda;
penis claviforme, amb epifalus curt i molt
ample (Figs. 1 i 2).
Localitat tpica: Ma (Menorca).

Fig. 1. Conquilla dOxychilus lentiformis (Kobelt, 1882). Talaiot den Galms
(Menorca), IV 1993. Escala = 2 mm.
Fig. 1. Shell of Oxychilus lentiformis (Kobelt, 1882). Talaiot den Galms (Menorca),
IV 1993. Scale bar = 2 mm.

Distribuci: Endmic de lilla de Menorca.
Les nombroses citacions de Mallorca
corresponen a altres espcies, endmiques
daquesta altra illa. s localment freqent
en ambients poc alterats (Mateo lvarez,
1978) i a les coves (Bech, 1989).
Comparaci amb txons semblants: Es
distingeix de les espcies mallorquines per
la seva mida ms petita, amb un
enrotllament ms apretat, i per tenir
lepifalus curt i molt ample.

19

Fig. 2. Genitlia dO. lentiformis (el mateix exemplar que a la Fig. 1). Escala = 1 mm.
Fig. 2. Genitalia of O. lentiformis (same specimen as in Fig. 1). Scale bar = 1 mm.

Oxychilus yartanicus sp. nov.

Diagnosi: Un Oxychilus de mida mitjana,
amb quilla perifrica notable i microes-
cultura superficial reduda; epifalus llarg i
esvelt.
Descripci: Conquilla (Fig. 3) discodal,
amb espira deprimida, sutura evident per
poc marcada, umbilic obert i estret; color
corni grogs, ms clar per sota; superfcie
llent, amb esclat poc intens; microescultura
de la superfcie de la conquilla formada per
estries de creixement i lnies espirals
incises molt fines i poc marcades. Penis
claviforme, amb epifalus curt i molt ample.

Fig. 3. Holotip dOxychilus yartanicus sp. nov. El dimetre mxim s 10.0 mm.
Fig. 3. Holotype of Oxychilus yartanicus sp. nov. Maximum diameter is 10.0 mm.

20
Material tipus: Holotip (CRA-6000; Fig.
3) a la collecci malacolgica de lautor.
Collectat a la vora de la Torre Esbucada, a
la Punta de Capdepera, Capdepera
(Mallorca), 19 IV 1995.
Etimologia: Eptet especfic derivat de
Yartan, el nom rab medieval del districte
dArt.
Distribuci: Aparentment restringit a la
zona costanera de lextrem nord-oriental de
lilla de Mallorca. Els exemplars mallor-
quins estudiats per Riedel (1969) pertanyen
a aquesta nova espcie. Ms al sud hi ha
poblacions possiblement conspecfiques,
que tenen sovint hbits troglfils (Vadell et
al., 2006).
distingeix dO. lentiformis per la seva mida
ms gran i lepifalus molt ms llarg. La
forma i mida de lepifalus, com tamb les-
cultura de la superfcie de la conquilla, el
separen dO. albuferensis.

Oxychilus albuferensis. sp. nov.

Diagnosi: Un Oxychilus lenticular de mida mitjana, amb quilla perifrica arrodonida per ben
marcada, microescultura superficial ben aparent; epifalus petit i estret.
Descripci: Conquilla discodal, amb espira cnica deprimida, voltes aplanades per dalt i per
sota, sutua marcada, umbilic perspectiu; color corni, ms clar per sota; superfcie amb esclat
seds, degut a la microescultura molt desenvolupada, consistent en un reticle dens format per
lnies fines per ben incises (estries radials i lnies espirals). Penis molt gran, amb epifalus
molt petit, prim i acuminat.

Fig. 4. Holotip dOxychilus albuferensis sp. nov. El dimetre mxim s 9.0 mm.
Fig. 4. Holotype of Oxychilus albuferensis sp. nov. Maximum diameter is 9.0 mm.

21
.
Material tipus: Holotip (CRA-12057-1;
Figs. 4 i 5) i 4 paratips (CRA-12057) a la
collecci malacolgica de lautor. Collec-
tats a sa Roca, Albufera de Mallorca, 25 IV
1992.
sAlbufera, zona humida i parc natural on
va ser descoberta lespcie.
Distribuci: Endemisme mallorqu. Les
localitats on sha comprovat la seva
presncia (mitjanant dissecci) es troben
al llarg de la badia dAlcdia, al nord de
Mallorca.
distingeix dO. lentiformis per la seva mida
ms gran i lepifalus ms curt i molt ms
prim. Respecte a O. yartanicus, sen
separa per la notable escultura de la
superfcie de la conquilla i per tenir
lepifalus molt ms curt.

Fig. 5. Genitlia dOxychilus albuferensis sp. nov. (mateix individu que a Fig. 4).
Escala = 1 mm.
Fig. 5. Genitlia of Oxychilus albuferensis sp. nov. (same specimen as in Fig. 4).
Scale bar = 1 mm.

Agraments
Adolf Riedel, Folco Giusti i Kepa Altonaga
tingueren la gentilesa datendre les meves
qestions sobre taxonomia del gnere
Oxychilus.

Bibliografia

F. Rod & J. Ros, Eds.): 169-188, 371-

22
389. Institut d'Estudis Catalans, Bar-
celona.
ALTONAGA, J.P. 1988. Estudio taxonmico
y biogeogrfico de las familias
Endodontidae, Euconulidae, Zonitidae
y Vitrinidae (Gastropoda: Pulmonata:
Stylommatophora) de la Pennsula
Ibrica, con especial referencia al Pas
Vasco y zonas adyacentes. Tesis
Doctoral, Universidad del Pas Vasco.
549 p.
BECH, M. 1989. Dade malacolgiques
sobre alguns molluscs recollits en ca-
vitats subterrnies a lilla de Menorca.
Endins, 14-15: 77-79.
CUERDA, J. 1989. Los tiempos cuater-
narios en Baleares. 2a. ed. Conselleria
de Cultura, Educaci i Esports, Govern
Balear, Palma de Mallorca.
GASULL, L. 1965. Algunos moluscos te-
rrestres y de agua dulce de Baleares.
HIDALGO, J. G. 1890. Catlogo de los
moluscos terrestres de las Islas Balea-
res. Memorias de la Real Academia de
Ciencias de Madrid, 15: 165-191.
JAECKEL, S.H. & PLATE, H.-P. 1964. Bei-
trge zur Kenntnis der Mollusken-fauna
der Insel Mallorca. Malakologische
Abhandlungen, 1: 53-87.
KOBELT, W. 1882. Diagnosen neuer Arten.
Nachrichtsblatt der Deutschen Malako-
zoologischen Gesellschaft, 14: 121-123.
MATEO LVAREZ, B. 1978. Estudio
comparado de los moluscos terrestres
de Menorca. Editat per lautor, Ma.
RIEDEL, A. 1969. Endemische Zonitidae
(Gastropoda) der Balearen. Annales
Zoologici, 27: 237-247, tf. 1.
RIEDEL, A. 1998. Genera Zonitidarum
Addenda et corrigenda (Gastropoda,
Stylommatophora). Polska Akademia
nauk, Warszawa. 91 p.
VADELL, M.; ZARAGOZA, J. A.; JORDANA,
R.; GARCIA, L.; GRCIA, F. & CLAMOR,
B. 2006. Nuevas aportaciones al
conocimiento de la fauna caverncola
terrestre de las Coves del Pirata, Cova
des Pont, Cova de sa Piqueta i la Cova
des Xots (Manacor, Mallorca,
Baleares). Endins, 29: 75-98.
WESTERLUND, C. A. 1890. Fauna der in
den Palarctischen region lebenden
Binnenconchylien, VII. Friedlnden &
Sohn, Berlin.

23

Catleg dels gasterpodes daigua dola de les
Illes Balears, amb descripci de 10 espcies
noves

CRISTIAN R. ALTABA


ABSTRACT
Checklist of the freshwater gastropods of the Balearic Islands, with the description
of 10 new species
The freshwater snail fauna of the Balearic Islands has been extensively collected,
including shells from historical sediments. This fauna has suffered a tremendous
decline in recent decades, and some species may be already extinct. A synthetic
checklist of the 28 Recent species from Menorca, Mallorca and Eivissa is presented.
Ten of these species are herewith described as new: Islamia laiae, Pseudamnicola
meloussensis, P. artanensis, P. tramuntanae, Bithynia pauli, B. canyamelensis, B.
riddifordi, B. manonellesi, Radix jordii, and R. linae.

Keywords: freshwater snails, endemism,macroinvertebrates, Gastropoda, Balearic
Islands

Resum
La fauna de caragols daigua dola de les Illes Balears sha recollectat
extensivament, incloent conquilles de sediments histrics. Aquesta fauna ha sofert
una regressi drstica a les darreres dcades, i algunes espcies poden sser ja
extingides. Es presenta un catleg sinttic de les 28 espcies recents de Menorca,
Mallorca i Eivissa. Deu daquestes espcies es descriuen aqu com a noves: Islamia
laiae, Pseudamnicola meloussensis, P. artanensis, P. tramuntanae, Bithynia pauli, B.
canyamelensis, B. riddifordi, B. manonellesi, Radix jordii, and R. linae.

Paraules clau: caragols daigua dola, endemisme, macroinvertebrats, Gastropoda,
Illes Balears

Malacofauna balearica, 1: 23-38.
24
INTRODUCCI

La fauna malacolgica daigua dola de les
Illes Balears ha sofert una gran regressi al
darrer mig segle, com a conseqncia del
desenvolupament econmic, que a ms de
ser molt important comen fora abans
que simplantessin mesures de protecci de
la biodiversitat insular (Altaba, 2001;
Altaba & Ponsell, 2001). Els treballs de
Jaeckel (1952), Jaeckel & Plate (1964,
1965), Gasull (1965, 1969, 1984), Paul
(1982), Fors (1984) i Boeters (1988)
permeteren un coneixement prou bo
daquest component faunstic (Altaba,
1991b; Pons, 1992), incrementat per
prospeccions detallades a diferents rees,
com ara la Serra de Tramuntana (Altaba et
al., 1995) i sAlbufera de Mallorca (Paul,
1995a, b); fins ara, per, ha mancat una
revisi de les identificacions, tant pel que
fa a una actualitzaci de la nomenclatura,
com al reconeixement formal dels txons
illencs.

Malgrat que laigua superficial a les
Balears s escassa, per la qual cosa
representa un factor limitant tant per a la
fauna aqutica com per a les activitats
humanes, hom hi pot trobar una sorprenent
varietat despcies. Donada la frag-
mentaci geogrfica i la llarga histria
geolgica de larxiplag, aquesta biodi-
versitat est formada en una fracci molt
important per espcies endmiques
(Altaba, 1999; 2003).

A continuaci es presenta un catleg, amb
el propsit denumerar la fauna coneguda
de les aiges dolces balears, i alhora situar
la descripci de 10 espcies noves de
gasterpodes lmnics de les Illes Balears.

COMENTARIS TAXONMICS

Els melanpsids sn un grup de taxonomia
enrevessada i poc estudiada. En tot cas, s
clar que es tracta dun component faunstic
molt antic (Altaba, 1991a, 1998).

Lexistncia dhidrbids estigobionts a
Mallorca va ser mencionada per Altaba
(1999); dues espcies distintes shan enviat
per a la seva publicaci, i aqu sen dna a
conixer una ms, la qual constitueix sens
dubte una espcie no descrita fins ara,
malgrat que la seva anatomia sigui encara
desconeguda. Satribueix a Islamia, un
gnere que ha estat objecte destudis
recents a Ibria (Arconada & Ramos,
2006) i a Itlia (Bodon et al., 1995).

Boeters (1988) consider que les
poblacions gimnsiques de Pseudamnicola
serien conspecfiques amb P. spirata
(Paladilhe, 1869) dels Pirineus orientals.
Lestudi de materials mallorquins i
menorquins indica que hi ha almenys tres
espcies endmiques, innominades fins ara.

El gnere Bithynia no sha estudiat mai
amb detall fins ara a les Balears. Sembla
clar que hi ha diverses espcies, distintes
de les que es troben als continents propers.
Aquest patr s comparable al que sha
revelat a diferents indrets de la regi
mediterrnia oriental (Gler et al., 2007).
Aqu es descriuen tres espcies noves de
Mallorca i una dEivissa.

Els limnids comprenen diverses espcies a
Europa (Jackiewicz, 1998; Falkner et al.,
2002; Gler, 2002), tot i que la seva
distribuci s poc coneguda. Es tracta dun
grup amb una considerable diversitat,
encara que no ha estat reconeguda fins fa
poc (Puslednik, 2006). Dos txons del
gnere Radix presents a Mallorca han
resultat altament distintius i clarament
separables de qualsevol forma continental.

Lordenament dels planorboideus segueix
els resultats dAlbrecht et al. (2006a), amb
el que es coneix actualment sobre la
identitat de les espcies europees
dAncylus (Pfenninger et al., 2003;
Albrecht et al., 2006b) i Ferrissia (Altaba
et al., 1985; Walther et al, 2006).

25
CATLEG I DESCRIPCI DE NOVES ESPCIES

Phyllum Mollusca Cuvier, 1795
Classis Gastropoda Cuvier, 1795

Ordo Neritopsina Cox & Knight, 1960
Superfamilia Neritoidea Lamarck, 1809
Familia Neritidae Lamarck, 1809
Genus Theodoxus Montfort, 1810
Theodoxus cf. baeticus Lamarck, 1822
Viu a les fonts del sector sud-occidental de
Mallorca. En estudi.

Ordo Caenogastropoda Cox, 1960
Superfamilia Cerithioidea A. Frussac, 1822
Familisa Melanopsidae H. & A. Adams, 1854
Melanopsis cf. dufouri Frussac, 1823
Es trobava a les fonts i corrents permanents
de les Pitises; actualment s molt rar. El
gnere s en revisi.

Superfamilia Rissooidea J. E. Gray, 1847
Familia Hydrobiidae Troschel, 1857
Genus Belgrandiella A. J. Wagner, 1928
Belgrandiella edmundi Boeters, 1984
Viu a les fonts del sector sud-occidental de
Mallorca.

Genus Islamia Radoman, 1974
Islamia laiae sp. nov.
Diagnosi: Hidrbid valvatoide gaireb
planispiral, molt petit, cec i apigmentat,
amb obertura subcircular descendent i
umbilic ample.
Descripci: Conquilla molt petita,
translcida i vtrea, sense color, amb espira
formada per 2.5 voltes regulars, la darrera
moderadament eixamplada; umbilic ample,
equivalent al 27% del dimetre mxim;
voltes ben arrodonides, amb sutura
profunda a ambs costats; apertura quasi
circular, una mica descendent, amb
peristoma simple i tallant; superfcie de la
teleoconquilla prcticament llisa, excepte
per finssimes estries de creixement;
protoconquilla formada per 1.3 voltes, amb
una microescultura formada per rugositats
irregulars, denses i baixes.
Fig. 1) i paratip (CRA-11221-2) a la col-
lecci malacolgica de lautor. Collectats
a la Font de sOlla, Sller (Mallorca), 5 X
2003.
Etimologia: Eptet especfic dedicat a la
meva filla Laia, qui particip activament en
la recerca daquesta espcie.
Distribuci: Conegut nicament de la Font
de sOlla, a Sller (Mallorca).
Comparaci amb txons semblants: No
sha descrit cap congnere de les Balears,
encara que una espcie en procs de
descripci es distingeix daquesta per ser
ms petita, i tenir un enrotllament ms
obert, lespira ms plana, lumbilic
clarament ms ample i la boca no
descendent. Una altra espcie en curs de
descripci s valvatoide. La forma gaireb
planispiral, obertura descendent i mida
molt petita dI. laiae la distingeixen de les
altres espcies conegudes dIslamia.

26

Fig. 1. Holotip dIslamia laiae sp. nov. El dimetre mxim s 1.35 mm.
Fig. 1. Holotype of Islamia laiae sp. nov. Maximum diameter is 1.35 mm.

Genus Pseudamnicola Paulucci, 1878
Pseudamnicola meloussensis sp. nov.
Diagnosi: Hidrbid mitj, amb conquilla
ovo-cnica de voltes arrodonides i
regulars; penis molt gran, amb constricci
prop de lextrem i amb pigment fosc;
oviducte distal amb enrotllament simple,
bursa subtriangular.
Descripci: Conquilla (Fig. 2) petita, ovo-
cnica, de creixement regular; voltes
inflades, amb sutura ben marcada; la
darrera volta ocupa aproximadament
2
/
5
de
lalada total; obertura oboval; umbilicus
gaireb clos. Penis (Fig. 4) molt gran,
simple, amb la base ampla i gruixuda, una
constricci a
2
/
3
de la longitud des de la
base, regi distal eixamplada i engruixida,
punta aguda i corbada, i pigmentaci
negrosa en froma de taquetes isolades a la
part proximal i dues bandes difoses unides
a la part superior dreta de la part distal.
Oviducte distal amb enrotllament simple,
obert; bursa subtriangular amb ducte a
lextrem distal.
Material tipus: Holotip (CRA- -1; Figs. 2,
4) i paratips (CRA- ) a la collecci
malacolgica de lautor. Collectats al
torrent de la Cala Macarella, a la costa sud
de Menorca, 26 VI 1983.
Meloussa, lantic nom grec de lilla de
Menorca.
Distribuci: Coneguda amb seguretat
(anatmicament) noms de la localitat
tipus.
Comparaci amb txons semblants: Les
espcies ms similars sn: Pseudamnicola
tramuntanae i P. artanensis de Mallorca, i
P. spirata (Paladilhe, 1869) de Banyoles
(Catalunya); la primera t un penis ms
curt i molt ms ample, mentre la segona el
t ms allargassat, i la tercera filiforme. P.
meloussensis es caracteritza tamb per la
seva conquilla compacta i compara-
tivament esvelta.

Fig. 2. Holotip de Pseudamnicola meloussensis sp. nov. La longitud s 3.34 mm.
Fig. 2. Holotype of Pseudamnicola meloussensis sp. nov. Length is 3.34 mm.

27

Pseudamnicola artanensis sp. nov.
elongada-cnica de voltes un poc apla-
nades; penis molt gran, allargassat i amb
lextrem lleugerament eixamplat; oviducte
distal amb enrotllament simple, bursa
subtriangular.
Descripci: Conquilla (Fig. 3) petita,
elongada-cnica, de voltes aplanades i su-
ura profunda; la darrera volta ocupa apro-
imadament
2
/
3
de lalada total; obertura
piriforme oblcua; umbilicus estret. Penis
molt gran, estretit des de prop de la base,
allargassat i prim, amb la quarta part distal
lleugerament eixamplada i engruixida,
punta aguda i corbada. Oviducte distal
amb enrotllament simple, obert; bursa
subtriangular amb ducte a lextrem distal.
Figs. 3, 4) i 40 paratips (CRA-6085) a la
ats a la font de lErmita de Betlem, al
municipi dArt (Mallorca), 23 IV 1995.
Etimologia: Eptet especfic derivat del
gentilici del municipi dArt, a Mallorca.
Distribuci: Conegut noms de la localitat
tipus.
Comparaci amb txons semblants: Vegeu
sota P. meloussensis. A ms, P. artanensis
es caracteritza per la conquilla compara-
tivament gran i fora allargassada.

Fig. 3 Holotips de Pseudamnicola artanensis sp. nov. (esquerra) i P. tramuntanae
(dreta). Les longituds sn 3.78 i 2.48 mm, respectivament.
Fig. 3 Holotypes of Pseudamnicola artanensis sp. nov. (left) and P. tramuntanae
(right). Length is 3.78 and 2.48 mm, respectively.

Pseudamnicola tramuntanae sp. nov.
globulosa i darrera volta molt gran; penis
molt gran, simple, molt ms ample cap a la
base; oviducte distal amb enrotllament
simple, bursa subtriangular.
Descripci: Conquilla (Fig. 3) petita,
daspecte general globuls, amb lespira
cnica per breu; la darrera volta
eixamplada, ocupa aproximadament
1
/
5
de
lalada total; obertura subtrapezodal,
desplaada lateralment; umbilic ben obert.
Penis (Fig. 4) molt gran, molt ample a la
base igradualemnt estretit cap a lextrem
distal, on hi ha la punta aguda i poc
corbada. Oviducte distal amb enrotllament
simple, obert; bursa subtriangular amb
ducte a lextrem distal.

28
Figs. 3, 4) i 4 paratips (CRA-4658) a la
tats a la font del Rentador de Dei
(Mallorca), 16 I 1994.
Etimologia: Eptet especfic derivat de la
Serra de Tramuntana, on viu lespcie.
Distribuci: Conegut de diferents localitats
a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
espcies amb una bursa similar sn:
Pseudamnicola artanensis dArt (Mallor-
ca), P. meloussensis de Menorca i P.
spirata (Paladilhe, 1869) de Catalunya; la
primer t un penis ms llarg i estilitzat,
eixamplat distalment, mentre la segona el
t ms filiforme. P. tramuntanae es carac-
teritza tamb per la seva conquilla globu-
losa, amb espira curta i umbilic ben obert.

Figura 4. Regi ceflica de mascles de Pseudamnicola de les Balears: P. meloussensis
sp. nov. (esquerra), P. artanensis sp. nov. (centre), P. tramuntanae sp. nov. (dreta).
Escala = 0.5 mm.
Figura 4. Head region of Pseudamnicola males from the Balearics: P. meloussensis
sp. nov. (left), P. artanensis sp. nov. (centre), P. tramuntanae sp. nov. (right). Scale
bar = 0.5 mm.

Pseudamnicola gasulli Boeters, 1981
Coneguda de lilla dEivissa; citada tamb
de Mrcia i Almeria, per probablement no
es tracta de la mateixa espcie.

Genus Mercuria Boeters, 1971
Mercuria balearica (Paladilhe, 1869)
Endemisme menorqu. Citat tamb de
Granada, per les diferncies anatmiques
probablement indiquen que es tracta duna
espcie distinta.

Mercuria emiliana (Paladilhe, 1869)
Localitzat a la marjal de sAlbufera de
Mallorca.

29

GenusPotamopyrgus Stimpson, 1865
Potamopyrgus antipodarum (J. E. Gray, 1843)
Espcie extica invasora, originria de
Nova Zelanda. Molt rara a les Balears:
localitzada a Cala Tirant (Menorca).

Familia Bithyniidae Troschel, 1857
Genus Bithynia Leach, 1818
Bithynia pauli sp. nov.
Diagnosi: Bitnid relativament petit, ovo-
cnic, amb espira breu i aguda, i opercle
piriforme amb angles ben arrodonits.
Descripci: Conquilla (Fig. 5) ovo-cnica,
amb pex agut, de menys de 9 mm de
llargada, amb voltes ben inflades i sutura
ben marcada; la darrera volta ocupa
4
/
5
de
la longitud; peristoma engruixit i lleument
reflectit; umbilic clos; microescultura
espiral fora marcada. Opercle concntric,
amplament piriforme, amb la meitat
inferior oval i la meitat superior acumi-
nada, formant un angle superior obts i ben
arrodonit, el marge columellar suneix al
marge parietal, que s lnic segment del
permetre tendent a rectilini, formant un
angle molt obts i poc marcat; nucli
subcentral, desplaat cap al marge inferior.
Fig. 5) i 40 paratips (CRA-12023) a la
collecci malacolgica de lautor.
Collectats a sediments recents del Canal
de Son Moix, a sAlbufera de Mallorca, 12
IV 1992.
Etimologia: Eptet especfic dedicat a C. R.
C. Paul, expert geleg, paleontleg i
estudis de la fauna de sAlbufera.
Distribuci: Probablement endmica de la
marjal de sAlbufera. Possiblement extin-
gida.
espcies de conquilla semblant pertanyen
al subgnere B. (Bithynia). Lespcie B.
tentaculata (Linnaeus, 1758), del continent
europeu, s ms gran, t lespira ms ele-
vada, les voltes menys inflades, i lopercle
de prmetre distint. B. canyamelensis sp.
nov. t lespira ms ampla i de voltes ms
bombades, i lopercle de contron diferent.

Fig. 5. Holotips de Bithynia pauli sp. nov. (esquerra) i B. canyamelensis (dreta). Les
longituds sn 8.6 i 8.3 mm, respectivament.
Fig. 5. Holotypes of Bithynia pauli sp. nov. (esquerra) and B. canyamelensis (right).
Length is 8.6 and 8.3 mm, respectively.

30
Bithynia canyamelensis sp. nov.
Diagnosi: Bitnid relativament petit, ovo-
cnic, amb espira escalariforme curta, i
opercle suboval amb vores interiors quasi
rectilnies i extrem superior obtusament
ganxut.
Descripci: Conquilla (Fig. 5) ovo-cnica,
de menys de 9 mm de llargada, amb voltes
molt inflades i sutura profunda; la darrera
volta ocupa
4
/
5
de la longitud; peristoma
engruixit; umbilic quasib clos; micro-
escultura espiral poc aparent. Opercle
concntric, oval comprimit; vora inferior
de contron ovoide, que passa impercep-
tiblement al marge columellar i al marge
palatal, que s ben arquejat; angle superior
ben marcat, torat com un ganxo molt
arrodonit vers el marge parietal, que s
lleugerament cncau i suniex al marge
columellar, el qual s gaireb rectilini,
formant un angle obts per marcat; nucli
central.
Material tipus: Holotip (CRA-6015-1; Fig.
5) i 16 paratips (CRA-6015) a la collecci
malacolgica de lautor. Collectats als
alluvions del torrent de Canyamel, a
Capdepera (Mallorca), 19 V 1995.
Etimologia: Eptet especfic derivat del
nom del torrent on fou trobada.
Distribuci: Probablement endmica de les
petites zones humides de la conca del
Torrent de Canyamel, a lextrem nord-
oriental de Mallorca. Molt rara, si s que
encara existeix.
Comparaci amb txons semblants: Vegeu
sota B. pauli sp. nov.

Bithynia riddifordi sp. nov.
Diagnosi: Bitnid petit, ovo-cnic, amb
espira alta, voltes ben inflades i sutura molt
profunda, i opercle amb angles marcats i
nucli excntric.
Descripci: Conquilla (Fig. 6) petita
(menys de 5 mm de llargada), ovo-cnica
amb aspecte globuls; voltes clarament
arrodonides, de creixement regular i
separades per una sutura molt profunda; la
darrera volta ocupa
3
/
4
de la longitud;
peristoma tallant, simple; umbilic estret.
Opercle concntric, de contorn irregular
ovoide; vora inferior rotunda, ampla, que
es continua sense soluci de continutat
amb el marge palatal, que s amplament
arquejat; marge columellar rectilini, unit a
linferior per un angle obts per evident, i
al parietal per un angle quasi pla i poc
definit; marge parietal tamb quasi
rectilini, acabat en un angle agut i fora
conspicu a lextrem superior; nucli
excntric, situat prop del marge inferior.

Fig. 6. Holotip de Bithynia riddifordi sp. nov. La longitud s 4.5 mm.
Fig. 6. Holotype of Bithynia riddifordi sp. nov. Length is 4.5 mm.

31
Fig. 7) i paratips (CRA-12024) a la
collecci malacolgica de lautor. Col-
lectats a sediments recents del Canal de
Son Moix, a sAlbufera de Mallorca, 12 IV
1992.
Etimologia: Eptet especfic dedicat a Nick
Riddiford, impulsor infatigable de la
recerca en biodiversitat a sAlbufera de
Mallorca.
Distribuci: Sembla endmica de la marjal
de sAlbufera (Mallorca). Probablement
shagi extingit.
Comparaci amb txons semblants:
Lespcie continental B. (Codiella) leachii
(Sheppard, 1823) t lespira ms turriforme
i quasi sempre ms prima, amb la darrera
volta eixamplada, i el seu opercle s
ovoide, amb un contorn ben arrodonit.
Lespcie eivissenca B. manonellesi sp.
nov. difereix en la forma de la conquilla i
la forma i estructura de lopercle, com
tamb per tenir la darrera volta molt
inflada.

Bithynia manonellesi sp. nov.
Diagnosi: Bitnid molt petit, troquiforme-globuls, amb espira curta i sutura molt profunda,
darrera volta molt inflada, opercle amb apfisi externa, i penis llarg i falciforme, amb apndix
molt llarg i flagel mitj.

Figura 7. Holotip de Bithynia manonellesi sp. nov. La longitud s 4.1 mm.
Figura 7. Holotype of Bithynia manonellesi sp. nov. Length is 4.1 mm.

Descripci: Conquilla (Fig. 7) petita
(menys de 4.5 mm de llargada), daspecte
troquiforme globuls; voltes fortament
arrodonides, de creixement rpid i sepa-
rades per una sutura molt profunda; la
darrera volta ocupa
4
/
5
de la longitud;
peristoma tallant, simple; umbilic obert
per estret. Opercle concntric, de contorn
ovoide lleugerament acuminat a lextrem
superior; nucli subcentral; a la cara exte-
rior, entre el nucli i el marge inferior, hi ha
un engruiximent en forma de mitja lluna,
que constitueix una apfisi amb la vora
externa quasi dreta.. Penis amb la part
distal llarga i estreta, falciforme, tan llarga
com la distncia que la separa de la base;
apndix molt llarg (quasi tant com el penis
sencer), estret i lleugerament eixamplat a
lpex claviforme; flagel estret i de
llargada equivalent a 1
1
/
5
de la longitud del
penis.
Material tipus: Holotipus (CRA-11300-1;
Figs. 7 i 8) i 45 paratipus (CRA-11300) a
la collecci malacolgica de lautor. Col-
lectats a la petita llacuna ombrvola i quieta
que forma la sorgncia de la font den
Mates, prop de Sant Miquel de Balansat
(Eivissa), 23 X 2005.

32

Fig. 8. Complex peni de Bithynia manonellesi sp. nov. Escala = 0.25 mm.
Fig. 8. Penial complex of Bithynia manonellesi sp. nov. Scale bar = 0.25 mm.

Etimologia: Dedicada a Toni Manonelles,
gran coneixedor de la geografia i tradicions
dEivissa.
Distribuci: Coneguda amb certesa noms
de la localitat tipus; s amenaada.
espcies de conquilla semblant pertanyen
al subgnere Codiella Locard, 1894. Les-
pcie eivissenca, per, t una conquilla de
forma molt caracterstica, i es distingeix de
totes les altres per lapfisi de lopercle i la
gran llargada del penis i de la ventosa
peniana.

Ordo Basommatophora Keferstein, 1864
Superfamilia Lymnaeoidea Rafinesque, 1815
Familia Lymnaeidae Rafinesque, 1815
Genus Radix Montfort, 1810
Radix auricularia (Linnaeus, 1758)
Vivia a la marjal de sAlbufera de
Mallorca; probablement extingida a les
Balears.

Radix jordii sp. nov.
Diagnosi: Limnid de mida mitjana, amb
espira aguda i obertura moderadament
dilatada, mantell escassament pigmentat,
funda peniana molt curta, prstata gran
amb un plec interior, i espermateca
pedunculada.
Descripci: Conquilla (Fig. 10) llisa,
lluent, de color ambre, relativament prima,
amb voltes inflades, obertura modera-
dament dilatada, columella torada, i
espira aguda. Mantell amb una pigmen-
taci formada per taques poc denses i
irregulars, les quals tendeixen a unir-se
prop de la vora del mantell, i proximalment
es fonen per donar lloc a un patr
dellipsoides clars sobre una laxa trama
fosca. La resta de les parts toves s de
color bru olivs pllid. Genitlia (Fig. 9)
amb prepuci gran, musculs, amb dos plecs
interiors longitudinals superposats, la qual
cosa fa que el lumen del prepuci tingui una
secci en forma de S; funda peniana molt
curta, aproximadament
2
/
5
de la longitud
del prepuci; sarcoblum carns, petit i co-
noide, amb una escletxa subterminal per on
surt el penis com un estilet; prstata gran,
amb un sol plec interior que ocupa quasi
tot lespai intern; espermateca piriforme,
mitjana, pedunculada; oviducte distal estret
i corbat.
Figs. 9 i 10) i 4 paratips (CRA-4658) a la
collecci malacolgica de lautor. Col-
lectats al Torrent de Mortitx, a la vora de
lHort de Mortitx, a la part septentrional de
la Serra de Tramuntana (Mallorca), 16 I
1994.

33
Etimologia: Eptet especfic dedicat al meu
fill Jordi.
Distribuci: Coneguda amb seguretat
(comprovaci anatmica) noms de la
localitat tpica.
proporcions de la funda peniana i de la
prstata, com tamb la forma general de la
conquilla i la coloraci del mantell,
permeten distingir-la fcilment de qual-
sevol altra espcie del gnere. Laspecte
de la conquilla recorda Radix peregra (O.
F. Mller, 1774), mentre que lanatomia de
laparell reproductiu mascul i la
pigmentaci del mantell lapropen a R.
glutinosa (O. F. Mller, 1774).

Fig. 9. Genitlia de Radix jordii sp. nov. Escala = 1 mm.
Fig. 9. Genitalia of Radix jordii sp. nov. Scale bar = 1 mm.

34

Fig. 10. Conquilles de Radix de Mallorca: Radix auricularia (esquerra, CRA-12065),
R. jordii (holotip, centre) i R. laiae (holotip, dreta). Les longituds sn 16.5 mm, 14.1
mm i 10.9 mm, respectivament.
Fig. 10. Shells of Radix from Mallorca: Radix auricularia (left, CRA-12065), R. jordii
(holotype, centre) and R. laiae (holotype, right). Length is 16.5 mm,14.1 mm, and
10.9 mm, respectively.

Radix linae sp. nov.
Diagnosi: Limnid de mida mitjana, amb
espira molt baixa i obertura piriforme,
mantell escassament pigmentat, funda
peniana llarga, prstata petita amb un plec
interior que nocupa tota la llum, i
espermateca sense peduncle.
Descripci: Conquilla (Fig. 10) llisa,
lluent, de color ambre, moderadament
consistent, amb espira molt curta, darrera
volta inflada, obertura piriforme amb el
marge palatal quasib rectilini i columella
poc torada. Mantell amb una pigmentaci
escassa i iregular prop del marge del
mantell, per condensada en una banda
negrosa que deixa clapes ovals disperses.
La resta de les parts toves s de color bru
olivs pllid. Genitlia (Fig. 11) amb pre-
puci gran, musculs, amb extrem proximal
estretit i no pas eixamplat; amb dos plecs
interiors longitudinals, que a lextrem
distal sacompanyen de tres de ms petitis
intercalats; funda peniana llarga i prima, de
longitud equivalent al prepuci; sarcoblum
format noms per un engruiximent carns
en forma de dos llavis corbats; prstata
molt gran, amb part distal gran i arrodonida
i part proximal ms curta i estreta, amb un
sol plec interior que ocupa tot lespai
intern; espermateca piriforme, petita, sense
peduncle; oviducte distal ample, corbat.
Material tipus: Holotip (CRA-4008-1) i 5
paratips (CRA-4008) a la collecci mala-
colgica de lautor. Collectats al Torrent
de Ternelles, sota la Font de lAlgaret, a la
part septentrional de la Serra de Tramun-
tana (Mallorca), 20 X 1992.
Etimologia: Eptet especfic dedicat a la
meva esposa Lina Ponsell, qui particip
activament en lexploraci de la fauna de
Ternelles.
Distribuci: Coneguda amb certesa (com-
provaci anatmica) noms de la localitat
tipus.
proporcions de la funda peniana i de la
prstata, com tamb la forma general de la
conquilla i la coloraci del mantell,
permeten distingir-la fcilment de
qualsevol altra espcie del gnere.
Laspecte de la conquilla recorda Radix
peregra (O. F. Mller, 1774), per s ms
gruixuda; a ms, sen distingeix per la
forma de la prstata i la part proximal del
prepuci.

35

Fig. 11. Genitlia de Radix linae sp. nov. Escala = 1 mm.
Fig. 11. Genitalia of Radix linae sp. nov. Scale bar = 1 mm.

Genus Fossaria Westerlund, 1885
Fossaria truncatula (O. F. Mller, 1774)
Present en una gran varietat dambients
aqutics, sovint fora de laigua.

Genus Stagnicola Jeffreys, 1830
Stagnicola cf. palustris (O. F. Mller , 1774)
Vivia a les zones humides, per actualment
s molt rara. En estudi.

Superfamilia Planorboidea Rafinesque, 1815
Familia Physidae Fitzinger, 1833
Physella acuta (Draparnaud, 1805)
Nord-amrica i present arreu de les
Balears.

36

Familia Bulinidae P. Fischer & Crosse, 1880
Genus Bulinus O. F. Mller, 1781
Bulinus contortus (Michaud, 1829)
Vivia a les zones humides de tot
larxiplag; possiblement extingit a les
Balears.

Familia Planorbidae Rafinesque, 1815
Genus Planorbella Haldeman, 1843
Planorbella duryi (Wetherby, 1879)
Espcie extica, procedent de Nord-
amrica. Present en estanys artificials a
Mallorca; ocasionalment i breument, en
ambient naturals. Probablement shan
importat tamb altres espcies semblants.

Genus Planorbis O. F. Mller, 1774
Planorbis planorbis (Linn, 1758)
A les marjals netes dEivissa i Mallorca.

Planorbis moquini Requien, 1848
En diversos ambients aqutics de Mallorca.

Genus Armiger Hartmann, 1843
Armiger crista (Linn, 1758)
Vivia a les marjals netes; potser ja extingit
a les Balears.

Genus Ancylus O. F. Mller, 1773
Ancylus cf. striatus Quoy & Gaimard, 1834
Les poblacions balears sn
morfolgicament semblants a les de la
Mediterrnia meridional, atribudes a
aquesta espcie descrita de Macaronsia.

Genus Ferrissia Walker, 1903
Ferrissia fragilis (Tryon, 1863)
Nord-amrica. Es troba a Mallorca, a la
bassa de Binifald (Escorca).

Bibliografia

ALBRECHT, C.; KUHN, K. & STREIT, B.
2006a. A molecular phylogeny of
Planorboidea (Gastropoda, Pulmonata):
insights from enhanced taxon sampling.
Zoologica Scripta, 36: 2739.
ALBRECHT, C.; TRAJANOVSKI, S.; KUHN,
K.; STREIT, B. & WILKE, T. 2006b.
Rapid evolution of an ancient lake
species flock: freshwater limpets
(Gastropoda: Ancylidae) in the Balkan
lake Ohrid. Organisms, Diversity and
Evolution, 6: 294-307.
ALTABA, C. R. 1991a. Phylogeny and
biogeography of melanopsid snails in

37
the Western Mediterranean region. Ph.
D. thesis, University of Pennsylvania.
ALTABA, C. R. 1991b. Molluscs. In:
Histria Natural dels Pasos Catalans,
vol. 8: Invertebrats no artrpodes (C.
R. Altaba & J. Ros, Eds.): 375-416,
427-470. Enciclopdia Catalana, Bar-
celona.
ALTABA, C. R. 1998. Testing vicariance:
melanopsid snails and Neogene
tectonics in the Western Mediterranean.
ALTABA, C. R. 1999. La diversitat
biolgica: una perspectiva des de
Mallorca. Moll, Palma de Mallorca.
F. Rod & J. Ros, Eds.): 169-188, 371-
389. Institut d'Estudis Catalans,
Barcelona.
ALTABA, C. R., 2001. Lextinci
despcies a les aiges dolces de la
regi mediterrnia. In: Laigua:
perspectives de futur. Actes del I
Congrs Balears 2015: 133-141. Sa
Nostra, Caixa de Balears. Palma de
Mallorca.
ALTABA, C. R. & PONSELL, C., 2001.
Tourism and biodiversity: the Balearic
experience. In: Calpe 2000: Linking
the fragments of paradise (J. Cortes,
Ed.): 125-132. Gibraltar Ornithological
and Natural History Society & UK
Overseas Territories Conservation
Forum.
ALTABA, C. R.; SEZ, LL. & ALOMAR, G.
1995. Inventari de Biodiversitat de les
Finques Pbliques de la Serra de
Tramuntana (Mallorca). Conselleria
dAgricultura i Pesca del Govern
Balear. Vol. 1: 165 p.; Vol. 2: 205 p.;
Vol. 3: 211 p. + 3 mapes.
ALTABA, C. R.; TRAVESET, A.; BOGU,
E. & BECH, M. 1985. Sobre la presncia
de Ferrissia i Acroloxus (Gastropoda:
Bassomatophora) als Pasos Catalans.
Butllet de la Instituci Catalana
dHistria Natural, 52: 61-71.
ARCONADA, B. & RAMOS, M.-A. 2006.
Revision of the genus Islamia Radoma,
1973 (Gastropoda, Caenogastropoda,
Hydrobiidae), on the Iberian Peninsula
and description of two new genera and
three new species. Malacologia, 48: 77-
132.
BODON, M., MANGANELLI, G., SPARACIO,
I. & GIUSTI, F., 1995. Two new species
of the genus Islamia Radoman, 1973
from Italian islands (Prosobranchia,
Hydrobiidae). Journal of Molluscan
Studies, 61: 43-54.
BOETERS, H. D. 1988. Westeuropische
Moitessieriidae, 2) und
Westeuropische Hydrobiidae, 7).
Moitessieriidae und Hydrobiidae in
Spanien und Portugal. Archiv fr
Molluskenkunde, 118: 181-261.
FALKNER, G.; RIPKEN, T. E. J. & FALKNER,
M. 2002. Mollusques continentaux de
France. Liste de Rfrence annote et
Bibliographie. Patromoines naturels,
52: 1-350.
FORS, M. 1984. Nuevas aportaciones al
conocimiento de la fauna malacolgica
terrestre y de agua dulce de Baleares y
Tarragona. Bollet de la Societat
dHistria Natural de les Balears, 28:
115-122.
GASULL, L. 1965. Algunos moluscos
terrestres y de agua dulce de Baleares.
GASULL, L. 1969. Adiciones y recti-
ficaciones a la fauna malacolgica te-
rrestre y de agua dulce de las Baleares.
GASULL, L. 1984. Terrestrial and fresh-
water gastropods of the Pytiusics
(Eivissa and Formentera), excluding
Trochoide (Xerocrassa) Monterosato
1892. In: Biogeography and ecology of
the Pityusic Islands (H. Kuhbier, J. A.
Alcover & C. Guerau dArellano Tur,
Eds.): 231-241. Dr W Junk Publishers,
the Hague.
GLER, P. 2002. Die Swasser-
gastropoden Nord- und Mitteleuropas.
Bestimmungsschlssel, Lebensweise,
Verbreitung. Die Tierwelt Deutsch-
lands, 73: 1-327.

38
GLER, P.; ALBRECHT, C. & WILKE, T.
2007. Enigmatic distribution patterns of
the Bithyniidae in the Balkan region
(Gastropoda: Rissooidea). Mollusca,
25: 13-22.
JACKIEWICZ, M. 1998. European species
of the family Lymnaeidae (Gastropoda:
Pulmonata: Basommatophora). Genus,
9: 1-93.
JAECKEL, S.H. & PLATE, H.-P. 1964.
Beitrge zur Kenntnis der Mollusken-
fauna der Insel Mallorca. Malakolo-
gische Abhandlungen, 1: 53-87.
JAECKEL, S.H. & PLATE, H.-P. 1965.
Beitrge zur Kenntnis der Mollus-
kenfauna der Insel Mallorca. Nachtrag.
Malakologische Abhandlungen, 2: 159-
164.
PAUL, C. R. C. 1982. An annotated check-
list of the non-marine mollusca of the
Pityuse Islands, Spain. Journal of
Conchology, 31: 79-86.
PAUL, C. R. C. 1995a. Estudis de mol-
luscs a sediments recents de s'Albufera.
Butllet del Parc Natural de s'Albufera,
2: 83-87.
PAUL, C. R. C. 1995b. Molluscs del Parc
Natural de s'Albufera. Butllet del Parc
Natural de s'Albufera, 2: 71-81.
PONS, G. 1992. Llista vermella dels
molluscs terrestres i daigua dola de
les Balears. Documents tcnics de con-
servaci, 13: 1-93.
PFENNINGER, M.; STAUBACH, S.;
ALBRECHT, C.; STREIT, B. &
SCHWENK, K. 2003. Ecological and
morphological differentiation among
cryptic evolutionary lineages in fresh-
water limpets of the nominal form-
group Ancylus fluviatilis (O. F. Mller,
1774). Molecular Ecology, 12: 2731-
2745.
PUSLEDNIK, L. 2006. Systematics of the
Australasian Lymnaeidae. Ph.D. thesis,
University of Wollongong. xix+277 p.
WALTHER, A.C; LEE, T.; BURCH, J.B. &
OFOIGHIL, D. 2006 Confirmation that
the North American ancylid Ferrissia
fragilis (Tryon, 1863) is a cryptic inv-
ader of European and East Asian
freshwater ecosystems. Journal of
Molluscan Studies, 72: 318321.

Malacofauna Balearica, 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Malacofauna Balearica, 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

You might also like