CULTURA I ART A LA TERRA

D’ARNHEM, AUSTRÀLIA

Elaborat per Diego Monfort Ripollés

 ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ................................................................................. 3

CULTURA .......................................................................................... 3

CRONOLOGIA .................................................................................. 5

L’OBRA I ELS SEUS ELEMENTS ARTÍSTICS ........................... 5

ARTÍSTA ............................................................................................. 6

IMATGE .............................................................................................. 7

BIBLIOGRAFIA ................................................................................. 8
INTRODUCCIÓ

L’exposició L’art rupestre a la terra d’Arnhem, Austràlia al Museu de Prehistòria de

València presenta un conjunt d’obres, útils i explicacions sobre la terra d’Arnhem ubicada
al nord d’Austràlia. Aquesta va ser declarada reserva aborigen el 1932 fent així possible
la continuïtat cultural dels diferents pobles aborígens. En aquest treball ens anem a centrar
en la seva cultura i en una obra present a l’exposició.

La visió dels aborígens de la producció artística és diferent a la nostra, tenen unes

tècniques, interpretacions i motivacions pròpies i úniques. Les seues tradicions artístiques
mil·lenàries continuen hui en dia i les van transmetent de generació en generació. Les
obres que creen són normalment utilitzades en un context públic o en rituals sagrats, a
més fomenten el turisme cultural i ajuda a donar visibilitat i valor, i, per tant, protecció a
la història i les cultures aborígens.

L’obra elegida a l’exposició per comentar-la, Peixos Barramundi del reconegut artista
aborigen del segle XX pertanyent a una de les diverses cultures que conformen la terra
d’Arnhem, la cultura Kunwinjku, Yirawala; una pintura, un autor i una cultura amb una
història, un objectiu i unes característiques de les que parlarem al llarg d’aquest treball.

CULTURA

L’obra, Peixos Barramundi, és pròpia d’una cultura de l’oest de la terra d’Arnhem,

territori de la zona nord d’Austràlia. La zona d’Arnhem que, com ja hem explicat, és una
reserva aborigen on actualment conviuen múltiples cultures de caça-recol·lectors amb
clares peculiaritats respecte de la “normalitat” del món occidental en el que vivim que
s’han de comentar.

Les cultures aborígens d’Arnhem es caracteritzen, com ja s’ha dit, per ser poblacions de
caça-recol·lectors. Tenen un estil de vida i de subsistència molt proper a la seua terra, la
natura (visible en l’art), basat en la caça i la recol·lecció que depèn de les estacions, les
quals diferencien pels canvis en el clima, en la flora i en la fauna de la zona, el que provoca
la necessitat de una certa mobilitat cada cert temps per anar explotant els recursos segons
l’època de l’any, però amb l’arribada dels europeus passaran al sedentarisme. Tot i això
en el que realment gasten el seu temps no són les activitats econòmiques, sinó en l’àmbit
socio-cultural, troben en el desenvolupament cultural, és a dir, de la seua religió

3
(cerimònies i danses) i art (molt vinculada amb la religió i el seu territori natural), un
apropament especial cap a la seua cultura i la seua terra, un testimoni de la història,
l’entorn, els costums i les pràctiques dels seus avantpassats. Actualment, després de
l’aparició europea, aquestes cultures s’han ficat en perill i hui en dia fan pintures, danses,
cerimònies o conten relats com una forma d’ensenyar les seues tradicions mil·lenàries a
les noves generacions i de reivindicar-les i donar-les visibilitat per a així mantindre viva
la seua identitat (May i Domingo, 2008).

La seua producció artística, a la que donen tanta importància, es du a terme amb unes
tècniques i tecnologies determinades. Solen pintar en parets o escorça amb pintures
preparades a partir de minerals naturals (arreplegats de la pròpia natura o aconseguits en
intercanvis entres grups), els fan pigment que després transformen en pólvora sobre lloses
o a la pròpia terra de l’abric i els mesclen amb aglutinants com ara greix animal, sang
animal i probablement humana o el suc de l’orquídia Dendrobium sp. Aquestes pintures
les apliquen amb els dit, amb pinzells fets amb fibres naturals o de pèl, o per impressió.
També creen motius xafant amb una roca boles o tires de cera d’abella o fan siluetes
polvoritzant la pintura amb la boca o es mescla amb la saliva. Mentrestant la tecnologia
típica de les activitats domèstiques, de caça i de recol·leció és molt bàsica i transportable
(degut a la seua mobilitat) fan us d’útils fets amb madera, sílex, resina o fibres vegetals,
com ara destrals, cistells, boomerangs, bosses o porpulsors.

En quant a l’organització social, en aquestes poblacions hi ha una divisió en categories

grupals que regulen els drets i obligacions de cada individu dins de la societat, marquen
fins i tot els temes que poden pintar, la pintura que poden utilitzar i les proporcions i
formes de les figures a dibuixar, deixant clara la forta relació que tenen aquestes societats
amb l’art.

La cultura en concret que dona lloc a l’obra comentada és la cultura Kunwinjku, una de
les moltes cultures que conformen la terra d’Arnhem. Aquesta població de caça-
recol·lectors està situada a la comunitat Oenpelli, també coneguda com Gunbalanya, i en
els seus centres remots localitzats a la zona oest d’Arnhem. En un principi estaven situats
a l’est i sud-est d’aquesta comuna, però entre els casaments entre individus d’aquests
territoris i que les seues llengües estaven emparentades o eren dialectes, el territori
Kunwinjku, que tradicionalment ocupava des de la part superior de Coopers Creek fins a
la zona sud de Maningrida, al riu Liverpool, acabaria estenent-se fins al penya-segat i
altiplà Sandstone, al sud. Aquesta cultura té la seua llegua pròpia, la llengua Kunwinjku,
4
més els dialectes parlats als diferents territoris (fet que, com hem explicat, uneix el
territori), i, és costum transmetre les seues tradicions mitjançant relats parlats, escrits, i,
sobretot, contats a través de l’art (una disciplina amb una clara relació amb la cultura i
terra, no tan sols Kunwinjku, sinó d’Arnhem en general), en la que destaquen com a típics
els estils de la pintura sobre escorça i sobre roca (Carroll, 1995)

CRONOLOGIA

L’ocupació del territori australià no fou una tasca fàcil per a l’humanitat ja que es requeria
la navegació per mar oberta. Malgrat això es data que fa uns 65.000/50.000 anys es va
arribar a Austràlia i unes proves genètiques recents fan creure que tota la població prové
d’una sola migració, lo suficientment gran per colonitzar tot un territori major que Europa.

Els primers colonitzadors entraren pel nord i s’anaren assentant per tot el continent
adaptant-se als entorns mediambientals diversos. A la terra d’Arnhem varen sobreviure
amb un estil de vida i subsistència de caça i recol·leció amb una certa mobilitat per
l’entorn ambiental fins al segle XX, on es produí l’arribada Europea que va tindre un fort
impacte en la seua economia i tecnologia, frenant per exemple eixa mobilitat
característica (May i Sanz, 2008). Les seues pràctiques i tradicions també estaven en risc,
però no va suposar la seua desaparició, la seua resposta va ser reivindicar-se i mantindre
els seus costums vius per diferenciar-se dels “altres” (May i Sanz, 2008), per exemple, la
producció artística amb el propòsit d’assegurar que la seua cultura s’herete de generació
en generació i no es perdi (entre altres motius com ja hem explicat).

L’OBRA I ELS SEUS ELEMENTS ARTISTICS

L’obra elegida, Peixos Barramundi, de Yirawala, present en el Museu de Prehistòria de

València, és una pintura feta, amb el propòsit de donar visibilitat i garantir l’herencia de
la cultura Kunwinjku (objectiu propi de l’artista) i ser utilitzada en la cerimònia
religiosa Mardayin. Aquest ritu representa escenes del viatge del Djang (els creadors de
la terra i poblacions d’Austràlia durant eixe viatge segons la mitologia aborigen
australiana), per assegurar l’abundància de peixos a la zona del riu Liverpool, per què
creien que el poder dels peixos Barramundi assegura un gran suministre de peixos
(Museum of Contemporary Art Australia).

5
Parlat ja del propòsit, pasem als elements artístics a destacar. És una pintura feta sobre
un suport moble, una escorça d’arbre, típic de les cultures de la terra d’Arnhem que
“substituí” a l’art rupestre tradicional. Encara que la distinció d’estil figuratiu o no
figuratiu no és representatiu per a ells, té més importància el significat simbólic de la
figura, aquesta és una obra de clar estil figuratiu amb la representació de la figura de dos
peixos. Per últim direm que es fa ús de la tècnica de la pintura, en concret s’utilitza una
pintura blanca així com del marró de la pròpia escorça (els buits de pintura) donant la
sensació de ser una obra policromàtica (May i Domingo, 2008).

ARTISTA

Al investigar una mica sobre ell, m’ha paregut interesant comentar i explicar breument
qui és l’artista de l’obra comentada, qui és Yirawala.

Nascut i criat a la regió de Marrkolidjban prop del riu Liverpool al nord d’Australia, en
la zona oest de la terra d’Arnhem, Yirawala (1897-1976, aproximadament) era un home
d’alt status ritual i autoritari, i va ser un dels artistes aborígens australians més destacats
del segle XX (Museu de Cultures del món de Barcelona, 2015), per dues raons: primer,
per què va introduir, gràcies a eixe status, diverses innovacions en la mil·lenària pintura
sobre escorça típica del oest de la terra d’Arnhem; i segon, per què amb la seua producció
artística volia, més enllà de ser utilitzada per a rituals, donar visibilitat a la seua cultura,
la cultura Kunwinjku, en Europa per així protegir-la, per evitar la seua desaparició i
garantir la seua herència.Tot això va donar lloc a un reconeixement fins i tot internacional
gràcies a conèixer a l’autora, creadora de pel·lícules, col·lecionista d’art i defensora de
les cultures i religions aborígens, Sandra Le Brun Holmes (University of Queensland),que
va fer dues pel·lícules sobre l’autor i sobretot va organitzar la seua primera exposició en
solitari a 1971 (National Museum Australia).Eixe mateix any guanyà el International Co-
operation Art Award i fou nomenat membre de l’imperi Britànic pels seus serveis a l’art
aborígen; 5 anys després, al 1976, la Galeria Nacional d’Austràlia va adquirir 139 obres
de Yirawala, considerant-lo un dels artistes australians més importants. Posteriorment
part de les seues obres formarien part d’exposicions internacionals com Dreamings, en el
Asia Society Galleries de Nova York (1988), o Aratjara, que va anar per Europa de 1993-
1994 (National Museum Australia).

6
L’objectiu principal d’aquest autor era donar a conèixer la seu cultura, fer conscient al
món de l’existència de la seua gent per ajudar així a mantindre vives tant la seua com la
resta de les poblacions mil·lenàries aborígens que formen part de la terra d’Arnhem.
Yirawala, junt a altres artistes d’aquest gaire, crida al món que ells també existeixen, que
tenen una història i unes costums mil·lenàries molt intrigants, i el seu reconeixement tant
nacional com internacional mostra l’èxit del seu treball.

IMATGE

7
 BIBLIOGRAFIA

John, P. (1995). The old people told us: verbal art in Western Arnhem Land. University
of Queensland, Brisbane, Austràlia.

Museum of Contemporary Art Australia (MCA). (s. f.). Barramundi, Mardayin

ceremony. Recuperat el 1 de noviembre de 2022, de
https://www.mca.com.au/artists-works/works/1993.256/
National Museum of Australia. (s. f.). Yirawala. Recuperat el 29 d’octubre de 2022,
de https://www.nma.gov.au/exhibitions/old-masters/artists/yirawala
Sanz, I. D., & May, S. K. (2008). La pintura i la seua simbologia en les comunitats de
caçadors-recol· lectors de la terra d'Arnhem. In Mons tribals: una visió
etnoarqueològica: Museu de la Prehistòria de València, del 5 de novembre de
2008 al 22 de març de 2009 (pp. 78-91). Diputación de Valencia= Diputació de
València.

The University of Queensland. Sandra Le Brun Holmes Biography. AUSTLIT. Recuperat

el 3 de noviembre de 2022, de https://www.austlit.edu.au/austlit/page/A145812
Museu de Cultures del món de Barcelona (4 de febrer de 2015). Dossier de Premsa.
Recuperat el 30 d’octubre de 2022, de
https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-
content/uploads/2015/02/DOSSIER-DE-PREMSA-MCMB_baixa.pdf