ETNOPOTICA I TERRITORI: UNITAT I DIVERSITAT DE LA RONDALLSTICA CATALANA

Joan Borja i Sanz

Universitat dAlacant

Al marge dobjectius poltics i dinteressos econmics, sembla evident que els

territoris de parla catalana constitueixen una unitat cultural on es comparteix, ultra la
llengua i les coordenades socials, cientfiques, artstiques, histriques, literris, etc.
un notable conjunt de smbols, valors i models dorganitzaci. Fins quin punt aquesta
unitat cultural es tradueix tamb o no en les formes de limaginari popular? Com
dhomogeni s el patrimoni etnopotic dels territoris on es parla catal? Sn les
mateixes, les rondalles que shan explicat i sexpliquen al Pas Valenci, a Catalunya, a
les Illes Balears, a la Franja de Ponent, al Carxe, a Andorra, a la Catalunya Nord i a
lAlguer? Com dunitaris o de diversos sn els territoris de llengua catalana en les
formes populars de la imaginaci i la fantasia?
Les rondalles valencianes, catalanes, baleriques, andorranes, franjolines,
rosselloneses o alguereses participen, com les de qualsevol altre rac del mn, de la
gran veta de la rondallstica universal: la majoria de les rondalles populars, dac o
dall, es corresponen amb motius i arguments reiterats en diversos pasos; en unes
altres llenges, uns altres contextos, unes altres cultures. Tenen un valor alhora especfic
i general; singular i global. Lescriptora Carmelina Snchez-Cutillas encertava a recrear,
expressar i suggerir literriament aquest fenomen a travs dun delits personatge
lentranyable mare Paula en un memorable passatge de la seua novella Matria de
Bretanya:

Quan ja havem menjat bones llesques de pa i prou molletes de melva, la mare Paula ens contava
contes. El que ms magradava de tot el repertori era el de Peret i Margaliteta. Desprs, en fer-
me gran, vaig adonar-me que aquest conte es diu Hansel und Gretchen i que el saben tots els
xiquets del mn. I s possible fins i tot que tots els xiquets del mn hagen tingut una mare Paula; i
que estimen la pluja lleu que fa gloc gloc gloc quan rellisca del cel, i que en menjar-se els corets de
la melva sentiran tamb crixer els seus petits cors (SNCHEZ-CUTILLAS 1975: 67-68).1

Sanchis Guarner, en el simblic prleg a la publicaci definitiva de les Rondalles

valencianes dEnric Valor, explicava aquesta doble condici de particularitat i
universalitat de les rondalles amb les paraules segents:
El folklore, segons s sabut, presenta grans analogies en tots els pasos, i per aix la majoria dels
contes [...] sn de patrimoni universal. Variants de la mateixa rondalla han estat transcrites a

1
A la Marina Baixa, efectivament, resulta possible documentar versions del conte de Peret i
Margaliteta que es corresponen amb lATU 327A, Hansel and Gretel: A boy and a girl overhear their
parents planning to abandon them in the woods. When their father takes them there, they drop stones
along the path so that they will be able to find their way home. The second time it happens they drop
bread crumbs but the birds eat them and they cannot find their way home. Walking through the woods,
they come to a house that is made of sugar and chocolate. They eat some of it but they are caught by the
witch who lives there. She puts the boy in a cage and keeps the girl as a servant. The witch starts to fatten
the boy up so that she can eat him. Every day she gets him to show her his finger so that she can see if he
is fat enough. The boy always shows her a chicken bone. The witch gets tired of waiting and tells the girl
to light the oven and roast her brother. When the witch passes in front of the oven door, the girl pushes her
in and she is burnt to death. The children escape. Vegeu, per exemple, els contes Caliuet, La xiqueta i
el foc, Peret i Margarideta (II) i Peret i Marieta (IV), arreplegats respectivament a Callosa den
Sarri, el Castell de Guadalest i la Nucia (els dos ltims) per les germanes Rosabel Roig Vila i Mari Roig
Vila (1999: 61-64; 191; 131-132; 136); o tamb el relat La caseta de caramel, recollit a Polop i publicat
en les Rondalles de la Marina de Diguez, Llinares, Llorca i Montiel (1999: 155-159).
 Mallorca, a Bretanya, a Finlndia, a Egipte, a lndia..., en el Decamer, en els Esops, en les
Mil i una nits, en el Panycatandra... La identificaci del lloc dorigen de cada conte i la
determinaci de les rutes de la seua difusi, sn envitricollats problemes a lesclariment dels quals
dediquen els seus afanys els folkloristes, els estudis dels quals sn publicats en revistes
especialitzades.
Tal universalisme, per, no s obstacle perqu les rondalles deixen de ser una de les millors
mostres dautoctonia. De fet, poques coses revelen millor lnima dun poble que les seues
rondalles, aquestes refoses nacionals de contes universals, ads ampliats, ads mutilats, reformats
sempre en la seua transmissi oral i a vegades intensament per tal dadaptar-los a la manera
de sentir i de pensar de cada comunitat (SANCHIS 1975: 10).

Les narracions populars tenen la facultat destendres: per via del boca-orella han
viatjat en la nit dels anys i dels segles, i han recorregut les mateixes mars i els mateixos
camins que les persones els negocis, les aventures, els atzars i les migracions en la
travessia de la histria. Per aix, un mateix motiu rondallstic pot ser documentat en un
poble i el del costat, en un pas i el pas ve, en una regi i una altra del planeta. Les
histries la imaginaci compartida han aconseguit traspassar fronteres
administratives, superar barreres geogrfiques i, ben sovint, saltar duna llengua a una
altra. Rastrejar la distribuci geogrfica duna rondalla permet, en conseqncia,
resseguir les relacions culturals i els lligams humans entre comunitats que, a pesar de les
distncies, comparteixen un determinats aspectes de la realitat i, aix, unes mateixes
ficcions.
El mtode historicogeogrfic, desenvolupat per lanomenada Escola Finesa, 2 pren
base, precisament, en aquesta ficci internacionalment compartida. I, a partir dun
sistema de classificaci revisat i completat durant lltim segle, aporta dades dinters
positiu i operativitat cientfica per a lestudi contrastiu del folklore. Ens referim,
naturalment, al catleg internacional confeccionat a partir del Verzeichnis der
Mrchentypen (Catleg dels tipus rondallstics) dAntii Aarne (1910), revisat i
completat per Stith Thomson (1928), que va donar lloc al conegut sistema Aarne-
Thompson (AaTh) en la versi posterior (1968) i que, ja en temps recents, Hans-Jrg
Uther (2004) ha actualitzat en el que ha passat a denominar-se Aarne-Thompson-Uther,
o sistema ATU.3
Aix, per exemple, un conte popular valenci com El xiquet que va nixer de peus
recopilat en les Rondalles valencianes dEnric Valor, simbrica en una tradici
literria que podem documentar a lrea ndica, a Etipia, pertot Europa (particularment
a Estnia, Litunia, Dinamarca, Irlanda, Finlndia, Sucia, Alemanya, Srbia i Crocia),
a lAmrica francesa i hispana, a lndia, a la Xina, al nord i al centre dfrica, etc.
Sembla cosa de no creure, per una histria com Lestreleta dor, recollida per
Joaquim Gonzlez Caturla en les Rondalles de lAlacant, s coincident amb les
recopilades a Catalunya per autors com Joan Amades, Pau Bertran, Francesc Maspons,
Mil i Fontanals o Valeri Serra Bold; ha estat recopilada igualment per Artur Quintana
a la Franja dArag; s equivalent a les versions de Sa fia i sa fiastra, redactades per
Alcover a Mallorca; mant parallelismes evidents amb Na Catalineta i na Catalinota,
documentada per Pilar Pins a Menorca; ha estat fixada per Joan Castell i Josep Roure a
Eivissa; Enric Valor lha recreada en La mestra i el many, a partir de la versi de
2
Curiosament Neus Oliag, en el text introductori al segon volum de lObra literria completa de Valor, ja
alludeix explcitament el mtode historicogeogrfic en relaci amb les rondalles de Valor. I hi afirma:
Limportant de lescola finesa s que arriba al convenciment que a una investigaci adequada de les
rondalles li cal una visi universal (OLIAG 1976: 11).
3
Els codis ATU sorganitzen dins de les seccions segents: 1-299, rondalles danimals; 300-749,
rondalles meravelloses; 750-849, rondalles religioses; 850-999, rondalles no meravelloses; 1000-1199,
rondalles de gegants beneits, 1200-1999, rondalles i contarelles de riure; 2000-2075, rondalles
formulstiques; 2200-2299, rondalles sorpresa; 2300-2399, unes altres rondalles formulstiques.
Blgida, a la Vall dAlbaida; Ester Limorti lha poguda escoltar a la Canyada de
lAlenya, al Carxe; i, fins i tot, Felix Karlinger en dna testimoni a la ciutat de lAlguer,
a lilla de Sardenya.
Ho podem saber, aix, fent una simple consulta en la base de dades del Rondcat, un
projecte que suposa el buidatge sistemtic prcticament exhaustiu dun total de
5.751 rondalles catalanes fixades en llibres: 4 2.663 (quasi la meitat) arreplegades a
Catalunya; 936, al Pas Valenci; 700, a Mallorca; 157, a Menorca; 6, a Andorra; 83, a
la Catalunya Nord; 170, a Eivissa; 141, al Carxe; 12, a Formentera; 674, a la Franja
dArag; i 21, a lAlguer.5 Moltes daquestes rondalles, naturalment, sn diferents
versions dun mateix motiu internacional. I, daltra banda, molts dels relats recollits
(ms de la meitat) no admeten ladscripci a cap tipus ATU concret. Aix fa que les
2.663 rondalles recopilades a Catalunya noms permeten documentar un total de 396
tipus ATU diferents; que en les 956 narracions populars valencianes noms sen puguen
identificar 211 motius ATU;6 246, en les 700 mallorquines; 50, en les 157 menorquines;
5, en les 6 andorranes; 33, en les 83 de Catalunya Nord; 52, en les 170 eivissenques; 56,
en les 141 del Carxe; 1, en les 12 de Formentera; 176, en les 674 de la Franja; i 20, en
les 21 de lAlguer.7

4
Sobra dir que aquest article hauria estat impensable sense la base de dades Rondcat com a font
fonamental de referncia. Volem, per aix, testimoniar-ne el reconeixement i ladmiraci als directors
responsables del projecte, Carme Oriol i Josep M. Pujol, i a tot el seu equip de collaboradors: Mnica
Lpez, Emili Samper, Txell Granados, Slvia Gell, Anna Serrato, Rut Ortiz, Roser Llagostera, Mariona
Bertomeu i Mnica Sales.
5
Les 168 restants sn de llocs indeterminats. Totes les dades corresponen a consultes fetes el 22 dagost
de 2011 en http://www.sre.urv.cat/rondcat/cercar.php?lang=cat.
6
En un article divulgatiu (Borja 2006), apuntvem fa pocs anys lexistncia de noms 170 motius distints
en lmbit valenci, i insinuvem ja la imbricaci del patrimoni rondallstic valenci en el tronc com dels
territoris de parla catalana: Un recompte durgncia daquests 170 motius valencians incorporats a la
base de dades planetria aporta dades ben significatives sobre lorigen del nostre imaginari i les evidents
connexions que presenta amb els territoris de lantiga Corona catalanoargonesa. I s que les xifres sn
tan impactants com eloqents el 90,6% dels contes populars recopilats en terres valencianes sn
coneguts tamb a Catalunya, mentre que el 70% de les nostres rondalles formen tamb part del patrimoni
fantstic balear. La xifra de 170 motius shi havia pres buidant el volum imprs dOriol i Pujol (2003).
Lactualitzaci efectiva de la base de dades Rondcat permet evidenciar el salt qualitatiu que sha produt
en la recopilaci, la publicaci i lestudi de la rondallstica valenciana: ara mateix hi ha 211 motius
diferents, amb un increment del 24,12% respecte dels 170 motius identificables fa a penes cinc anys. Val
a dir, en aquest sentit, que el magistral treball de Beltran (2007) arriba a catalogar un total de 243
rondalles valencianes i hi identifica 228 ATU diferents.
7
En lannex final aportem una taula amb el detall dels territoris on cada ATU apareix documentat.
Grfic 1. Rondalles de la base de dades Rondcat, per regions

Grfic 2. Tipus ATU diferents, per regions

Una anlisi en detall daquesta diversitat imaginativa, traduda en xifres i codis,

permet observar algunes curiositats que mereixen ser subratllades. Dentrada, i a simple
vista, sobta la desigualtat entre territoris: la desproporci entre la quantitat de rondalles
i tamb de motius ATU diferents documentades a Catalunya i a la resta dels
territoris. Qualsevol temptativa dexplicaci hauria de tenir en compte les especificitats
de la histria cultural i literria dels diferents territoris de parla catalana. Posem per cas:
els dficits de la diguem-ho aix tmida Renaixena valenciana hi van deixar un
considerable buit en la fixaci de narracions i versos populars. Quan el vent del
romanticisme i les circumstncies dels temps eren propicis per a la recopilaci dels
materials populars, els valencians tot just temptejaven uns primers i incerts passos en
laventura de la normalitat, la dignitat i lautoestima. Si a Catalunya el contrast pot
ser illustratiu la Renaixena va madurar fins que va donar pas al modernisme i,
desprs, al noucentisme, les avantguardes, etc., entre els valencians el reviscolament
cultural i literari va ser escrit amb tintes molt ms aigualides. Siga com vulga el fet cert
s que, en el camp de letnopotica, a Catalunya hi va haver un Mil i Fontanals, un Pau
Bertran, un Francesc Maspons, un Jacint Verdaguer, un Serra i Bold o tot un Joan
Amades; a Mallorca, mentrimentres, serigia lenorme figura dAntoni M. Alcover i les
seues monumentals Rondaies mallorquines; mentre que en lmbit valenci, en canvi,
durant el XIX i tota la primera meitat del XX, noms el nom de lalte Francesc Martnez
i Martnez un nom per a reivindicar, certament seria mereixedor, en alguna mesura,
daparixer al costat dels lletraferits apuntats.
Amb tot i aix, sha produt en les ltimes dcades un increment evident en la
publicaci de relats espigolats al camp de loralitat, i el fenomen ha contribut a
equilibrar la quantitat i la diversitat de les rondalles fixades a les diverses regions.
Aportacions com les de Joaquim Gonzlez i Caturla, Josep Bataller, Toms Escuder,
Pepa Guardiola, Jordi Ral Verd, M. ngels Diguez, Maria Llinares, Francesc-Xavier
Llorca i Rosa Montiel, Rosabel i Mari Roig Vila, Francesc Gascn, Josep V. Martnez,
Vicente Corts, M. Isabel Guardiola i Vicent Beltran, M. Dolors Pellicer, Alfred
Quirant, Vicent-Josep Prez, Isidre Buades, Empar Martnez, Daniel Alfonso, Francesc
Bald o Ramon Red han consolidat una resposta positiva, dins lmbit valenci, als
reptes que implcitament formulava la clebre literaturitzaci de les Rondalles
valencianes dEnric Valor. A Franja de Ponent, per la seua part, les 674 rondalles
documentades, amb 176 diferents tipus ATU identificats, constitueixen un patrimoni
ms que remarcable que respon als importants treballs de recopilaci que tamb
recentment hi han dut a terme els autors Josep Chauvell (1988), Carlos Gonzlez
(1996), Artur Quintana (1997), Vicent Pellicer (2000), ngela Buj (2000) i Pasqual
Vidal (2005). I en el cas del Carxe (la curiosa comarca valencianoparlant enclavada en
territori de Mrcia), la notable documentaci de 141 relats (amb 56 ATU diferents) sha
dagrair en exclusiva al modlic esfor de recopilaci que hi van dur a terme Ester
Limorti i Artur Quintana (1998).
Per tornem amb el fred aval de les xifres a la qesti central de lunitarisme o
la diversitat de les narracions populars en les diverses regions que integren el domini
lingstic catal: una primera anlisi en detall de la informaci obtinguda amb
successives consultes en el cercador Rondcat permet observar que noms 40 dels 211
tipus ATU documentats al Pas Valenci no han estat documentats a Catalunya. Dit
duna altra manera: ms del 81% del patrimoni rondallstic valenci (pel que fa als
motius internacionalment indexats) s coincident amb el que ha estat documentat a
Catalunya. I encara, dels 40 motius no documentats a Catalunya, 2 han estat
documentats a Eivissa, 1 a Eivissa i a Menorca, 2 a Mallorca, 1 a Mallorca i al Carxe, 1
a Eivissa i a Mallorca, 1 a la Franja i al Carxe, 5 a la Franja, 5 a la Franja i a Mallorca, 1
a Menorca, 1 a la Catalunya Nord i 1 al Carxe. Noms 19 motius, per tant, sn
diguem-ne exclusivament valencians. Clarament reformulat: el 91% del patrimoni
rondallstic valenci identificable amb codis ATU es pot documentar en alguna altra
regi del domini lingstic catal.8

8
Arribats en aquest punt, no ens podem estar dinsinuar que, en la recerca de camp, una via de treball
possible consistiria a localitzar en un determinat territori els motius rondallstics indits que s han estat
enregistrats en els territoris vens del mateix domini lingstic. Aix, per exemple, un motiu com el 20C
(documentat a Catalunya, Mallorca i la Franja), el 38 (a Catalunya, Mallorca i Eivissa), el 327C (a
Catalunya, Mallorca i Menorca), o el 751E* (a Catalunya, Mallorca, la Franja i el Carxe) s ben possible
que haja estat recreat tamb dins lmbit valenci i que encara ara shi puga rastrejar: de la mateixa
manera que motius com el 750E (documentat a Eivissa, Mallorca, la Franja i el Carxe), el 763 (al Pas
Valenci i la Catalunya Nord) o el 1375 (al Pas Valenci, Formentera i la Franja) ben podrien ser
localitzats a Catalunya on encara mai no han estat documentats; o el 550 (registrat a Catalunya, el
Pas valenci, Eivissa i Menorca) a Mallorca, etc.
Grfic 3. Coincidncies dels tipus ATU valencians amb els de la resta de regions

Pel que fa als vincles del rondallari valenci amb les illes, la menor documentaci de
relats fa abaixar sensiblement el percentatge de coincidncies: podem constatar que 119
motius ATU documentats en terres valencianes es compten tamb dins dels 246
identificats a Mallorca. Aquests 119 motius samplien a 137 (un 64,93%) si atenem el
conjunt de les illes Balears, per en queden 74 (un 35,07%) testimoniats a les
comarques valencianes i no recollits, en canvi, en cap de les vit-i-sis obres
rondallstiques de lrea balear (incloent-hi lAplec de rondaies mallorquines dAlcover)
buidades en el Rondcat.

Grfic 4. Coincidncies dels tipus ATU valencians amb els de les illes Balears

En el cas de Catalunya trobem que 286 del total de 396 ATU identificats (el 72,22%)
sn coincidents amb els de les altres rees geogrfiques: noms 110 motius, per tant,
resulten per dir-ho aix exclusius de Catalunya. A laltre plat de la balana hi ha un
total de 114 tipus ATU reconeguts a la resta de territoris que, no obstant aix, mai no
han estat documentats al Principat. Sumant els 396 ATU identificats en lrea i aquests
114 que no ho han estat, obtenim el total dels 510 motius rondallstics diferents
etiquetats als territoris de llengua catalana, que en donen un compte significatiu de la
diversitat rondallstica latudiversitat, si shi val el neologisme fins ara recopilada.
Grfic 5. Coincidncies dels tipus ATU de Catalunya amb els de la resta de regions

Per la seua part, dels 246 tipus ATU mallorquins, noms 43 no han estat documentats
en els aplecs de Catalunya. s a dir: els altres 203 un 82,52% de les rondalles
catalogades a Mallorca tamb formen part del cabal rondallstic del Principat.
Daquestes 43 rondalles no principatines, la majoria (29) sn ara com ara exclusives de
Mallorca dins del domini lingstic. Hi ha, tanmateix, 1 compartida amb la Franja; 1
amb lAlguer; 1 amb Eivissa, la Franja i el Carxe; 1 amb Eivissa i Menorca; 1 amb la
Franja i Menorca; 1 amb el Carxe; 2 amb el Pas Valenci; 4 amb el Pas Valenci i la
Franja; 1 amb el Pas Valenci i Eivissa i 1 amb el Pas Valenci i el Carxe. Aix doncs,
el 88,21 de les rondalles mallorquines indexades (217 de 246) shan explicat en unes
altres regions catalanoparlants.

Grfic 6. Coincidncies dels tipus ATU mallorquins amb els de la resta de regions

Si volem considerar en conjunt larxiplag balear, podrem comprovar que noms hi

ha 13 tipus documentats a Menorca i no a Mallorca; 1 a Formentera i no a Mallorca; 12
a Eivissa i no a Mallorca: aix al marge dels 3 que hi ha a Eivissa i a Menorca alhora,
per no a Mallorca. Com que noms hi ha 5 tipus exclusius de Menorca i 1 dEivissa
(cap a Formentera), tenim que a les illes Balears hi ha ara com ara indexats un total de
275 tipus ATU diferents, dels quals 240 (un 87,27%) sn comuns amb uns altres
territoris dels Pasos Catalans.
Grfic 7. Coincidncies dels tipus ATU de les illes Balears amb els de la resta de regions

Quant als 176 tipus identificats a la Franja, 43 (el 24,43%) no han estat mai
documentats a Catalunya. Per, ben mirat, daquests 43, 4 sn relats coneguts al Pas
Valenci; 2 al Pas Valenci i al Carxe; 1 al Pas Valenci, al Carxe i a Eivissa; 4 al Pas
Valenci i a Mallorca, 1 a Mallorca; i 1 al Pas Valenci i Formentera. Aix doncs,
noms 30 dels 176 contes de la Franja identificables amb un ATU sn realment
desconeguts en la resta del domini lingstic: el percentatge de coincidncia, per tant,
arriba al 82,95%. I respecte de les regions ms menudes, els percentatges de
coincidncia amb la resta del domini lingstic sn encara superiors: Andorra, 100% (5
de 5); Catalunya Nord, 96,67% (29 de 30); Eivissa, 98,07% (51 de 52); Menorca,
90,38% (47 de 52); el Carxe, 98,21% (55 de 56); Formentera, 100% (1 d1) i lAlguer,
100% (20 de 20).

Grfics 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15. Coincidncies respectivament dels tipus ATU de la Franja,
Andorra, Catalunya Nord, Eivissa, Menorca, el Carxe, Formentera i lAlguer amb els de la resta de
regions

De ms a ms, la coincidncia de motius entre unes regions i les altres dins del
domini lingstic es fa particularment notria en el cas de les rondalles meravelloses (les
dndex ATU entre 300 i 749), en qu el percentatge seleva a xifres com les segents:
Pas Valenci, 93,33 (42 de 45); Mallorca, 93,06% (67 de 72); conjunt de les illes
Balears, 90,91% (70 de 77), Franja de Ponent, 100% (26 de 26); Menorca, 84,62% (11
de 13); Catalunya Nord, 100% (9 de 9); Eivissa, 100% (15 de 15); El Carxe: 100% (12
de 12) i lAlguer: 100% (12 de 12). Fins i tot, en el cas de Catalunya, un importantssim
percentatge de les rondalles meravelloses indexades, 80 de 95 (un 84,21%), tenen
correspondncia concreta en limaginari popular dels altres territoris de la llengua
compartida.
Grfics 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25. Coincidncies dels tipus ATU 300-749, respectivament, al
Pas Valenci, Mallorca, les illes Balears, la Franja, Menorca, Catalunya Nord, Eivissa, el Carxe, lAlguer
i Catalunya.

La conclusi, per tant, apunta a una constatable homogenetat del patrimoni

etnopotic als diferents territoris de llengua catalana.9 El fet aix ens ho sembla
transcendeix linters de lancdota i ens recorda que, a pesar de les diferncies certes i
de les disputes fictcies, valencians, catalans i balears els pobladors de la Franja, del
Carxe, dAndorra, de la Catalunya Nord, de lAlguer no solament comparteixen una
histria comuna, uns signes didentitat, uns interessos econmics, un sistema lingstic
o el blau inefable de la mar, sin tamb les formes de la imaginaci, de la meravella, de
la fantasia. Per dir-ho aix: el mateix esperit de la mare Paula, que encara ara ens fa
sentir crixer els petits i grans cors.

BIBLIOGRAFIA

AARNE, Antii (1910): Verzeichnis der Mrchentypen, Hlsinki, Suomalainen

Tiedeakatemia.

AARNE, Antii & Stith THOMPSON (1928): The Types of the folk-tale, Hlsinki,
Suomalainen Tiedeakatemia.

(1961): The Types of the Folktale: A Classification and Bibliography, Hlsinki, The
Finnish Academy of Science and Letters.

BELTRAN, Rafael (2007): Rondalles populars valencianes. Antologia, catleg i estudi

dins la tradici del folklore universal, Valncia, Publicacions de la Universitat de
Valncia.

BORJA, Joan (2006): Limaginari compartit, dins Arte y Letras, suplement

dInformacin, 25 de maig de 2006, p. 3.
9
Fra interessant, per a una millor valoraci del grau dhomogenetat del rondallari catal, un estudi on es
posaren en contrast els percentatges ac estudiats (de correspondncia entre les diferents regions que
integren el domini lingstic de la llengua catalana) amb els que es podrien calcular de manera ponderada
en relaci amb uns altres contextos lingisticoculturals ms o menys prxims: el castell, el francs,
litali, loccit, lalemany, el grec, etc.
BUJ, ngela (2000): Davall de la figuera. Histries de la tia Pasquala, Calaceit, Penya
Rostoll de la Portellada - Associaci Cultural del Matarranya.

CHAUVELL, Josep (1988): Bo per a contar, Barcelona, Sirius.

DIGUEZ, M. ngels, Maria LLINARES, Francesc-Xavier LLORCA i Rosa MONTIEL

(1999): Rondalles de la Marina, Altea, Institut de Batxillerat d'Altea Caixaltea.

GONZLEZ, Carlos (1996): Despallerofant. Recopilacin y estudio de relatos de

tradicin oral recogidos en la comarca del Bajo Cinca, Igualada Santa Maria de
Montbui, Institut d'Estudis del Baix Cinca.

LIMORTI, Ester i Artur QUINTANA (1998): El Carxe: recull de literatura popular

valenciana de Mrcia, Alacant, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert.

OLIAG, Neus (1976): Transcripci, intervenci, transformaci, dins Enric VALOR,

Obra Literria Completa, vol. II, Valncia, Gorg, p. 9-21.

ORIOL, Carme i Josep M. PUJOL (2003): ndex tipolgic de la rondalla catalana,

Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

PELLICER, Vicent (2000): Contalles del Port, Valls, Cossetnia.

QUINTANA, Artur (1997): Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la
Llitera i la Ribagora, vol. 1, Calaceit, Instituto de Estudios Altoaragoneses - Institut
dEstudis del Baix Cinca - Institut d'Estudis Ilerdencs - Diputaci General dArag.

ROIG, Rosabel i Mari ROIG (1999): Contes i jocs populars de les valls de Guadalest i de
lAlgar, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

SNCHEZ-CUTILLAS, Carmelina (1975): Matria de Bretanya, Valncia, Tres i Quatre.

SANCHIS GUARNER, Manuel (1975): Prleg a Enric VALOR, Obra literria completa,
vol. I, Valncia, Gorg.

UTHER, Hans-Jrg (2004): The Types of International Folktales. A Classification and

Bibliography, 3 vol., Hlsinki, Academia Scientiarum Fennica.

VIDAL, Pasqual (2005): A la falda de la iaia. Literatura oral de Massali, Calaceit,

Associaci Cultural del Matarranya.
Annex I. Distribuci de motius ATU per territoris segons la base de dades Rondcat

Franja de Ponent

Franja de Ponent

Franja de Ponent
Catalunya Nord

Catalunya Nord

Catalunya Nord
Pas Valenci

Pas Valenci

Pas Valenci
Formentera

Formentera

Formentera
Catalunya

Catalunya

Catalunya
Mallorca

Mallorca

Mallorca
LAlguer

LAlguer

LAlguer
Menorca

Menorca

Menorca
El Carxe

El Carxe

El Carxe
Andorra

Andorra

Andorra
Eivissa

Eivissa

Eivissa
1 X 207B XX 461 XX X
2B X X X 212 X 462 XXX
2D X 217 X 471 X X
3 X X X 221 X X 471A X
4 X X X 222 X 475 X
5 X 225 XX XX 480 XXX XX XX X
6 X 234 X 500 XX
9 X X 235C* X X 501 XXX
15 X XX XX 245 X X 502 X
20C X X X 250 XXX 503 XXX X X
30 X XX 275A X 505 X X
32 X X 275B X X 506* X X
34 X XX X 275C XXX X 507 X
38 X X X 280A X 510 X
40A* X X X 285B* X 510A XXX XX X X
47B X X X 288B* X 510B XXX X X
50 X X 294 XX X 511 X
50A X X 295 X 513A X X X X
51A X 298 X X 514** X XX X
56A X X 300 XX X
XXXXX 516 X X X
56B XX X 301 XX X
XX 516C X
57 XXX XX 302 XX X
XX X 530 X X
59 X XX 303 XX X
X X 531 X XX X
60 XX XX 310 XX X X 550 X X X X
61 X 311 X X
X 551 X
62 XX X 311B X 552 X X
63 X 311B* XX X 554 X X X
67 X 312 X X 555 X XXX XX
75 X 313 XXXX X X X 559 X
76 X 314 XXX X 560 X X
80 X 315 X 561 X X
100 X 316 X X 563 X XX X X X
103C* X 325 XX 564 X
105 XXX 326 XXXX X 565 X
106 XXX XX 326A* X X 566 X XX X X
110 X 327 X 567 X
112 X 327A XXXXX 569 X X
120 XX 327B XX 570 X X X
121 X 327C X X X 571C X
122A XXX XX 328 XX 590 X X
122C X 329 X X 592 X XX X
122F X X 330 XXXX XX X 610 X X
123 XXX XXX 332 XXX XX 612 X X
124 XXX 360 X 613 X X
125 XX XX 361 X X 650A XXX X
130 XXX XXX X 366 XX X 650B X
135A* XX X 400 X X 653 X X
136 XX 402 XXX 653A X
152A* X 403 XXX X 654 X X
154 X 404 X X 655 X X
155 X X 408 XXXX X 670 XX
157A X 410 X 671 X
157 X X X 413 X 675 X
159A X 425A XXX XX 700 XXXX X X
161 X 425B XXX 706 X X
166B* X 425C XXX X 707 X XX X
168 X 425E X X 709 X X X
173 X X 432 X X 710 X
179 X 433B X X 713 X X
200 X 434 X X 715 XXXX
200A XX 450 X XX 720 XX XX
200B X 451 XX XX 726 X X
 Franja de Ponent

Franja de Ponent

Franja de Ponent
Catalunya Nord

Catalunya Nord

Catalunya Nord
Pas Valenci

Pas Valenci

Pas Valenci
Formentera

Formentera

Formentera
Catalunya

Catalunya

Catalunya
Mallorca

Mallorca

Mallorca
LAlguer

LAlguer

LAlguer
Menorca

Menorca

Menorca
El Carxe

El Carxe

El Carxe
Andorra

Andorra

Andorra
Eivissa

Eivissa

Eivissa
736A X 898 X X 1168C X
750A XX X X 900 X 1175 X X
750B X 901 X XX X 1178 X
750E XXX X 910A X X 1180 X
751A X X 910B XX XX XX 1183 X X X
751E* X XXX 910E X 1184 XX
752A X XX X 920 X 1191 X
753 X X 920A X X 1199 X X
753* X 920C X X 1202 XXX XX
753A X X X 921 XX X 1203A X
754 X X 921A X X 1210 XXX X X XX
756A X 922 XX XX X 1215 XXX X X X
758 X X 923 XX XX X 1218 XXX X X
759 X X X 925 XX XX 1242A X
761 X 926D X 1243 X
762 X 927 X 1244 X X
763 X 927C* X 1245 XXXX X
765 X 930 XX X 1250 X
767 X 930A X 1250A XXX
769 X X 931 X X 1255 X
772 X 933 X 1262 X X
773 X X X 935 X 1268* X
774C X 940 XX X 1270 X X
774H X 947A X 1281 XX X
774J X X X 950 X X X 1284 X
774K X 952 X X 1286 XXXX X
774N X 954 XXX X 1287 X XX
774P X X 956B X 1288 XXXX X
777 X 956D X 1288A X X
780 XXXXX X 958 X X 1295A* XXX
780B 960A X 1296 X
780C X X 967 X 1296A X
785 XXX 968 X 1313A XXXX
785A X X 970 X 1319 X XX X
791 XXX X X 974 X 1326 X
798 X 980 XX XX X 1326B X XX
804 X X X 982 XXX XX X 1327 X
805 X 992 X 1331 X X
822 X 1000 XXX X X 1333 X
827 X 1002 X X 1335 X
830B XX X X 1003 X 1335A X X
844 X 1004 XXX XX 1336 X
851 XXX XX 1007 XX X X 1337C XX X
853 X X X 1011 XXX X X 1342 X
854 X 1029 XXX X 1347 X
857 XXX 1030 XX X X 1350 XX X
859 X 1037 X 1351 XXX XX
860 X 1045 X 1351A X X
872* X X 1049 XXX 1355B
875 XXX XXX 1051 X X 1358C X X
875A X 1052 X 1362A* X
875B X 1060 XXX X 1365A X
875D X 1061 X X 1365C X
877 XXX 1062 XXX X 1365E X
879 XXXX X X 1063A X X 1366* X
881 X X 1084 X X 1370 X X X
882 XXX X 1085 X 1373A XX X
883A X 1088 XXX 1375 X X X
883B X X 1091 X 1380 X X
884 X XX X 1115 XXX 1381A X
888 X 1119 X 1381B XXX
889 X X 1121 X X 1381D X X
890 X 1122 X 1381E X
891B* X 1137 X X 1384 XXX XX
893 X X 1164 X 1386 X
 Franja de Ponent

Franja de Ponent
Catalunya Nord

Catalunya Nord
Pas Valenci

Pas Valenci
Formentera

Formentera
Catalunya

Catalunya
Mallorca

Mallorca
LAlguer

LAlguer
Menorca

Menorca
El Carxe

El Carxe
Andorra

Andorra
Eivissa

Eivissa
1387 X XXXX 1689A X X
1406 X X 1691 XXXX X X
1408B X XXX 1696 XXXX X X
1408 X XXXX 1697 XXXX
1408C X 1698 X
1415 X X 1699 X
1418* X 1698G X
1422 X 1699 X X
1430 X 1730 X X
1431 X X 1735 X
1450 X XXX 1735A X
1453** X X 1736 X X
1453**** X X 1737 X X X
1457 X XX 1740B X X
1476A X XXX 1741 XXXX
1525A X X 1750A XXX
1525D X XX 1777A* X
1525E X XX 1792 XXX
1525J X 1804 X
1525M X 1805 X
1526A X X 1825B XX X X
1529 X X X 1826 X
1533 X 1830 X
1534 X XX X X 1831 XXXX
1534Z* X 1832* X
1536A X 1832F* X
1536B X 1837 X X
1537 XX X 1839A X
1538 X XXX X 1842 X
1539 X XXXX X X 1843 X
1541 XX X 1865 X
1545 X 1889C X
1551 X X X 1889B XX X
1551* X X X 1889F X
1555B X 1890 X
1560 X 1920 XXX X
1562A X XXX X 1920A XXXX
1563 X XXX 1948 X X X X
1563* X X 1950 X X
1565 X 1960D XX X
1577 X 1960F XX X
1579 X 2010 X X
1585 X X 2013 X
1586 X X 2019* X
1613 X 2022 XXXXX
1617* X 2023 XXXX X X
1626 X 2028 XX X
1628* X X 2030 XXXX
1631A X 2031 XXXX
1640 XX X 2032 XXXX
1641 X XX X X 2034 X X
1641B X X 2040 X
1642 X X X X 2043 X
1650 X XX X 2044 X
1651 X XX XX 2200 XX X
1653 X XX XX X 2275 XXXXX
1654 X XX X X 2300 XX
1655 X XX XX
1676B X XX XX X
1676C X
1681B X X X
1682 X X XX
1685 X X X X
1688 X
1689 X XX