Els jaciments arqueològics

Registre tangible d’un lloc d’activitat humana al

passat
Els conjunts en què es registren episodis (d'activitat i acumulació)
individuals, són molt escassos al registre arqueològic
Boxgrove, West Sussex UK
Palimpsest
palin: de nou + psaein: gravat

Superposició i barreja de successos d’acumulació

 Palimpsest

La naturalesa del palimpsest de la major part dels

conjunts arqueològics.
 Palimpsests reals
 Palimpsest acumulatius
 Palimpsest espaials
 Palimpsest temporal

Bailey 2008
Tipus de jaciments

Com s’han format

Qui les ha acumulat
Quines activitats d’origen
biològic o processos físics
i químics hi ha succeït
 Medi sedimentari

Jaciment

http://www.sculpture.prehistoire.culture.fr/en/contenu/research.html#-formation-rock-shelters
By SedimentaryEnvironment.jpg: Mikenortonderivative work: PePeEfe - This file was derived
fromSedimentaryEnvironment.jpg:, CC BY-SA 3.0,
https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=19960795
 Mary Leakey (1971):

1. Living Floors (sols d’ocupació)

2. Butchering site (llocs de carnisseria)

3. Channel sites (vora cursos d’aigua)

4. Vertically dispersed deposits (dipòsits

http://www.ibnlive.com/news/india/who-was-mary-leakey-
verticalment dispersats ) 589144.html

http://in-africa.org/gallery-kenyan-sites/site-gallery-
kenya/olorgesailie/
Exemples a través d’Atapuerca, l’Abric
Romaní i el Barranc de la Boella
Sistema Kàrstic

Trinchera del Ferrocarril

Entre 1,4 Ma y 3 mil BP

Més 11 jaciments
Abric en una formació travertínica

Entre 110 mil i 40 mil BP

27 nivells
Jaciment al aire lliure en relació al sistema fluvial i les antigues
terrasses del riu Francolí

Més de 790 mil anys BP

3 localitats excavades
 Diferents intervals de temps
Diversitat de material
Diversitat d’activitats

Home base, residential sites, central camps, stacional camps, living floors,
bivouacs
De Mario Modesto Mata
ttps://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=21378185

5 cm
Perfiles esqueléticos resultado parcial
de la selección de los homininos
 272
16

60 402
 Mínim de 60 individus
Animals de totes les edats

35
30
25

Individuos 20
15
10
5
0
0-1 1-2 2-3 3-4 4-5 >5 >10
Living Population
Primavera Verano Otoño Invierno
Porcentaje de individuos por décima de año
1.019 ossos amb marques de tall

Exclusivament sobre els bisons

Explotació sistemàtica

Totes les tasques carnisseres

More than 100 kg of meat
 The skeleton of a middle-
aged Neanderthal that
Reconstruction of the burial and fossils found at La lived 70,000 years ago
Chapelle-aux-Saints (France). 70,000 and was 'deliberately
buried‘. Shanidar Z
skeleton

Artistic reconstruction of the Homo sapiens (Mtoto) Man in an Upper Paleolithic burial in Sunghir, Russia.
child burial. Credit: Jorge González / Elena Santos / The site is approximately 28,000 to 30,000 years old
F. Fuego / MaxPlanck Institute / CENIEH
The excavation of a double burial at Raqefet Cave, Mt. Carmel, Israel, revealed 11,700–13,700-year-
old remains from individuals who were placed in a flower-lined grave. E. Gernstein/Dani Nadel/PNAS
Finals del V mileni i IV milenio a.C
Arqueologia del
Quaternari. Part 3

Fonaments

Grau d’Antropologia i Evolució Humana

Palmira Saladié Ballesté
Orígens
SEGLES XVI-XVII

• L’arqueologia es utilitzada per

buscar proves de la Història
contada al Gènesis per explicar els
orígens de la humanitat.

• La cronologia proposada per

Ussher (segle XVII) calculada a
través de la genealogia dels textos
bíblics
Els antiquaris (1)
Es defineix com antiquari a aquells
erudits que están interesats per les
antiguetats o els objectes de
l’antiguetat.

Es una figura comú al llarg de

diferents periodes de la historia pero
va ser molt comú en els segles XVII i
XVIII. Molts cops finançats per
museus, tot i que no hi havia cap
finalitat acadèmica.

També trobem els buscadors de

tresors, per exemple en les
excavacions de Pompeia i Herculà
iniciades al segle XVIII.
Els antiquaris (2)

 Recollida i col·lecció de peces relacionades

amb supersticions: Pedres de llamp
Els antiquaris (3)
 L’antiquarisme” és una activitat precursora de
l'arqueologia.
 Però és buida de noció cronològica, de llenguatge
propi per a descriure el passat o d'interès per la història
en sí, almenys entre els antiquaris europeus d'època
moderna.
FINALS SEGLE XVII-INICIS DEL SEGLE XIX

 La il·lustració: canvi de pensament en el que

destaca la idea que el progrés cultural és la
característica predominant de la història
humana, entès con quelcom continuat
 Èmfasi en el dubte sobre la intervenció de les
causes sobrenaturals (idees religioses) a l’origen
de la humanitat.
 El progrés humà no només es caracteritza pel
desenvolupament tecnològic sinó que també
afecta a altres aspectes com l’organització
social, les creences religioses o l’organització
política.
Orígens de la disciplina

Disciplina CIENTÍFICA de història recent

Però no és fins a finals del segle XIX quan es pot

començar a parlar de certa consolidació, igual que
altres disciplines de les ciències socials com
l'antropologia i la sociologia.
 SEGLE XIX

Neixement de l’evolucionisme.

L’ evolució cultural es dóna per la transformació al llarg del temps

d'elements culturals d'una societat (o una part d'aquesta).

Tot això està succeeix a mitjans del segle XIX (l'època de les grans
revolucions burgeses); al mateix temps que Darwin, Lyell i els descobridors
de l'Home de Neandertal lliuraven les seves respectives batalles.

Crani d’Engis Publicació del Origen

(Bélgica) Vall de Neander
de les especies de
Crani de Forbes' (Alemania).
Darwin
Quarry (Gibraltar) Holotip neandertal

1829 1848 1856 1859

https://en.wikipedia.org/wiki/Neandert https://es.wikipedia.org/wiki/Histor
https://commons.wikimedia http://donsmaps.com/imag
hals_in_Gibraltar#/media/File:Homo_n ia_del_pensamiento_evolucionist
.org/w/index.php?curid=20 es25/neandershole.jpg
eanderthalensis_face_(University_of_Zu a#/media/File:Origin_of_Species_t
JEAN BAPTISTA LAMARCK (1744-
1829): TEORIA DELS CARÀCTERS ADQUIRITS
 Philosophie zoològiques (1809) El
primer en publicar idees raonades
sobre l’evolució
 La influència del medi en el que es
desenvolupen les espècies determina
els canvis físics i les seves adaptacions.
 Aquests canvis (produïts durant la vida
dels organismes) es converteixen en
hereditaris i són transmesos a la
descendència (teoria de la
descendència dels caràcters adquirits)
Georges Cuvier
(1769-1832)
 Pare de de l'anatomia
comparada i de la paleontologia
 Crític de Lamark i l’evolucionisme
 Precursos del catastrofisme
geològic
CHARLES ROBERT DARWIN
(1809 - 1882):
TEORIA DE L’EVOLUCIÓ PER
SELECCIÓ NATURAL

En 1831 Darwin s’enrolà com a

naturalista al Beagle per realitzar un
viatge al voltant de món.

El viatge durà 5 anys i permet que

explorin les costes est i oest
d'Amèrica del Sud - Brasil ,
Argentina, Terra del Foc, Xile i les Illes
Galápagos – i altres zones del
planeta com Austràlia i Sud-àfrica.

Durant el viatge fa les observacions

que li permeten establir les causes
de l’evolució biològica de les
espècies
ELS ORGANISMES (ANIMALS, PLANTES, FONGS) CANVIEN AMB EL TEMPS, EN
GENERAL LENTAMENT I DESCENDEIXEN TOTS D'UN ANCESTRE COMÚ LLUNYÀ.
 Les espècies reprodueixen més cries
de les que arriben a adultes

Les dimensions de les poblacions és

més o menys constant

La disposició d’aliments és sempre

més o menys constant

Hi ha molta variació dins d’una

mateixa espècie i aquesta variació
es hereditària.

Les espècies (i els individus)

tendeixen a competir per a
sobreviure.
Els que tenen millors característiques
sobreviuen fins a ser adults i
reproduir-se.

LA SELECCIÓ NATURAL ES Aquestes característiques es

transfereixen a les següents
PRODUEIX EN BASE A: generacions i es fan dominants entre
la població.
El principal motor de canvi evolutiu és la selecció natural,
la supervivència de certs trets, que fan que l'organisme
s'adapti millor per a la seva supervivència.
Abans de Darwin la història havia estat el resultat
dels plans de Déu.
Per primer cop es planteja la possibilitat de canvis
sense la intervenció divina

https://www.taringa.net/posts/info/18618116/Darwin-vs-Dios.html
REACCIONS A
DARWIN
CHARLES LYELL (1797-
1875)
• La seva obra principal fou:
Principles of Geology (3 volums,
publicats entre 1830 – 1833).
• Al llarg de la seva vida es van fer
11 edicions i estava revisant la 12 al
moment de la seva mort
• La primera edició era decididament
anti-evolucionita. Anys després
Darwin va convertir a Lyell en un
evolucionista.
 Uniformitarisme: Hi han
canvis constants i graduals
Gradualisme versus en temps i espai i això ha
Catastrofisme
caracteritzat la formació
dels estrats geològics que
conformen la terra.

La major part d’interpretacions en arqueologia estan basades

en el concepte uniformitarista de la natura.
L’UNIFORMITARISME
Principi procedent de la Geologia
Lyell proposa que els canvis fisiogràfics i estructurals de la terra són
conseqüència de processos geològics governats per lleis
fisicoquímiques que actuen de manera permanent. Manté que la
mitjana de la intensitat amb la que s’han produït aquests processos ha
tendit a romandre constant.

https://www.pxfuel.com/es/free-photo-oicfk
 Sorgeix com una teoria oposada al catastrofisme
El catastrofisme considera que la terra havia estat modelada per
forces sobtades, ràpides i catastròfiques, relatades als textos Bíblics.
Tal vegada aquests fenòmens s’havien succeït més d’una vegada.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Un_episodio_del_Diluvio_Universal,_de_Jua
n_Alcal%C3%A1_del_Olmo.jpg
Aquests canvis s’entenen considerant el centre
Europa i els europeus civilitzats:

• Les lleis humanes conduïen

indefectiblement al progrés. I el
paradigma del progrés era Europa

• D'una manera o altra, els arqueòlegs

havien trobat la justificació de l'origen de
la seva cultura, de la seva suposada
superioritat sobre la resta del món.

• L’evolucionisme linial proposa una cultura

comú en origen i la pluralitat del moment
es devia per un desenvolupament
progressiu en el que totes les societats
havien de passar per les mateixes etapes.
EVOLUCIONISME LINEAL EN ANTROPOLOGIA
Els estudis de societats primitives permeten elaborar quadres
evolutius
• Lewis Henry Morgan

1. Salvatgisme inferior: recol·lecció de

fruites silvestre
2. Salvatgisme mig: pesca, origen del • Eduard B. Tylor
llenguatge i ús del foc
3. Salvatgisme superior: arc i Fletxa 1. Salvatgisme: recol·lecció i caça
4. Barbàrie inferior: Invenció de la 2. Barbarie: agricultura i ús del metall
ceràmica 3. Civilització: aparició de l'escriptura
5. Barbàrie mitja: domesticació en el
Vell món i regadiu en el Nou món
6. Barbàrie superior: ús d’armes i
instruments de metall
7. Civilització: Invenció de l’escriptura

Visió etnocestrista
Hi han canvis, innovacions individuals dins de cada societat però
totes condueixen camp a l’estil de vida occidental
EVOLUCIONISME LINEAL EN ARQUEOLOGIA
Sven Nilsson (1787-1883):
1. Salvatge.

2. Pastor o Nòmada. A través de l’experiència es pren consciència de

les avantatges del pasturatge ja que hi ha preocupació per reservar
menjar d’un dia per l’altre. Viu en cabanes o tendes de pell. Pot ser
totalment nòmada o practicar transhumància.
3. Agricultura. Es guarda el ramat en un corral i l’alimenta, lo que
possibilita començar a sembrar. L’habitatge és fix donat que són
sedentaris. S’inicia l’intercanvi comercial que amb el temps dóna lloc al
desenvolupament de la moneda.
4. Societat de divisió del treball. Societat el la que hi ha divisió
laboral i per tant organització en l’àmbit del treball. Permet als individus
adquirir un grau més elevat de cultura i l’estat més elevat de
civilització.
Perquè no totes les societats han evolucionat
cap al progrés, si és tracta d’un caràcter
inherent a l’espècie humana?
 SEGLE XIX

 En el segle XIX continua existint la

figura del antiquari, solen ser
amants de les ciències naturals i
amb formació acadèmica
 Classifiquen els vestigis
arqueològics: Es realitzen llistats de
peces de tecnologia lítica
acompanyats de descripcions
tipològiques i llistats taxonòmics
de la fauna
 No hi ha estudi dels contextos però
si descripcions estratigràfiques.
Als membres d’aquesta escola els devem la divisió en edats de la
Prehistòria (edat de pedra, edat del Bronze i del ferro) i posteriorment
la divisió de la primera en Paleolític i Neolític.

Christian Jürgensen Thomsen (1788-1865) antiquari danès

cap de col·leccions del Museu Nacional de Dinamarca a
Copenhaguen (1816).

Decideix presentar i organitzar les peces d'exposició

cronològicament amb el sistema de tres edats : Edat de Pedra,
de Bronze i de Ferro.

Perfecciona la divisió perquè el que busca són associacions

d’artefactes en base a un estil, decoració i context.
FINALS DEL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL XX
 El difusionisme cultural. Es tracta d'una corrent teòrica associada a l'Escola cultural

historicista que parteix de la premissa que les cultures materials trobades en les

excavacions corresponen a civilitzacions concretes i aquestes, a la vegada a

ètnies.

 Existència de zones nuclears d'irradiació d'innovacions

 Es creu que els trets culturals tenen un únic origen a partir del qual es dispersen

geogràficament y són adoptats per altres societats. Es pot definir simplement com

l’expansió d’elements culturals des del seu lloc d’origen a altres llocs.

 El difusionisme es pot veure com una exageració simplificadora del evolucionisme,

ja que creuen trobar un origen universal de fets concrets.

L’objectiu dels estudis de la Prehistòria, segons el
difusionisme, era fer seqüències cronològiques de les
cultures, i mapes indicaven les migracions o la difusió
d’”idees” testimoni del canvi (o intercanvi) de cultures.

Interès pels canvis però…

No hi ha interès per explicar els canvis

(Johnson, 2000)
1958-LA NOVA ARQUEOLOGIA

Gordon Willey and Philip Phillips

Method and Theory in American Archaeology:

“american archaeology is anthropology or it is

nothing”

Compateix amb l’antropologia cultural els objectius i

mètodes.
S’ha d’aplicar el mètode científic.

https://s-media-cache-
ak0.pinimg.com/564x/96/76/fd/9676fd5b394a
cac10860276603bd3995.jpg
LA NOVA ARQUEOLOGIA (1960...

David Clarke o Lewis Binford

DAVID CLARKE
Defineix la cultura humana com un sistema de subsistemes :

1. El subsistema social (la trama

jeràrquica)
2. El subsistema religiós (les creences i les
dogmes)
3. El subsistema psicològic (l’inconscient
col·lectiu)
4. El subsistema econòmic (les estratègies
de subsistència)
5. El subsistema de la cultura material (la
tecnologia i les eines).

Sistema cultural humà está influït per:

sistemes culturals veïns
per l'entorn ambiental
Cautela:
Les restes arqueològiques són una mostra del passat incompleta.
En el present jutgem el que en el present es conserva, després de les seves
transformacions des de la seva formació en el passat.
LEWIS R. BINFORD
L’arqueologia és una branca de l’antropologia
s’ha de tractar com una disciplina científica
Perquè les peces no es podien utilitzar per a contrastar hipòtesis
sobre el seu funcionament en el passat? I perquè no es podien
extreure generalitzacions a partir de les seves conclusions?

Subsistema
tecnològic
Subsistema
sociològic Adaptació a
l’entorn
Subsistema Organització dels
ideològic
grups humans

CULTURA MATERIAL
Encara que només conservem la cultura material d'un jaciment, és possible
reconstruir tots els subsistemes a partir d'aquesta, ja que els seus components
poden complir diferents papers, relacionats amb aquests subsistemes.
 1966:MAN THE HUNTER
(RICHARD LEE AND IRVEN DEVORE)

Binford, L.R: Methodological considerations of

the Archaeological Use of Ethnographic Data

Canvià la manera de pensar dels arqueòlegs i

també la manera de fer arqueologia.

Neix i creix l’interès en els processos de formació del registre arqueològic i

amb la seva relació amb la conducta humana, ja que l’ Arqueologia ha
d'abordar qüestions antropològiques.
LA NOVA ARQUEOLOGIA I LA CULTURA

La Nova arqueologia adopta un corpus teòric i passar a anomenar-se

PROCESSUALISME, (arqueologia processual).

El processualisme és quelcom dinàmic, intenta explicar en comptes de

descriure, s'encarregarà d’estudiar processos i explicar:

1 2 3
Formes de vides Cultura = Sistema
passades, la Cultura ≠ adaptatiu humà,
subsistència tecnologia inclou la cultura
i les causes del material, la religió,
canvi cultural la psicologia,
la economia d’una
societat
LA NOVA ARQUEOLOGIA I LA CULTURA

Binford (1964) en aquest context defineix la cultura com

“ la forma extrasomàtica d’adaptació al mitjà dels éssers humans”

Mentre els animals s’adapten al medi mitjançant les

permutacions fetes amb els seus cossos, els humans
es poden adaptar al medi mitjançant la cultura.

En sumari, per als integrants de la nova arqueologia

la cultura és un sistema en el que els diferents
components es relacionen els uns amb els altres com
correspon a un sistema en funcionament.
LA NOVA ARQUEOLOGIA I LA CULTURA
La cultura és adaptativa en relació al entorn
extern. Per a la correcta comprensió de les
cultures humanes, segons Kent Flannery, no és
suficient amb l’estudi dels objectes sinó que
s’han de reconstruir els sistemes ecològics que hi
ha al darrere.
 Aparició de noves disciplines i tècniques :

 Zooarqueologia,
 Paleoetnobotànica
 Sistemes de datació
 Geoarqueologia
 Etnoarqueologia
LA NOVA ARQUEOLOGIA I EL MÉTODE
CIENTÍFIC
Per a la Nova arqueologia s’havia de tenir un concepte positivista de
la arqueologia: Tot és demostrable mitjançant el mètode científic
hipotètico-deductiu per a generar explicacions generals.

Tot allò que no es pot explicar mitjançant l'empíria i l'experiència no és

ni és podia considerar científic.

En arqueologia s’havien de testar les hipòtesis proposades sobre el

passat i aconseguir fer generalitzacions.

Els passos a seguir serien:

L’establiment d’hipòtesis, la comprovació de

les probes, la deducció i la generalització.
LA TEORIA DE L’ABAST MITJÀ, BINFORD (1964; 1968; 1978;
1983; 2001)

El registre arqueològic està en el món contemporani (s’ha

de desterrar la idea romàntica de l’arqueòleg que
descobreix el passat, viatjant d’un lloc a altre arreu del món
buscant peces noves o espectaculars que procedeixen del
passat.

Indiana Jones no és una invenció

moderna, ni tampoc sorgeix
completament de la imaginació de
Lucas, sinó que procedeix (amb una
forta dosis d’idealisme que el fa a
més d’arqueòleg aventurer) de la
imatge del arqueòleg de principis
del segle XX, i de fet ...dels
buscadors de tresors.
LA TEORIA DE L’ABAST MITJÀ, BINFORD (1964; 1968; 1978;
1983; 2001)

Segons les propostes de Binford, el registre arqueològic observat

és actual i per tant no ens informa sobre el passat per sí mateix.

Si el registre arqueològic és un fenomen contemporani, les

observacions que fem sobre els objectes no són afirmacions
històriques.

El registre prehistòric no es composa de símbols, paraules o

conceptes sinó de materials i distribucions de materials.
L’arqueologia ha de consistir en respondre:
Com han arribat a existir aquests materials, com s’han
modificat i com han adquirit les característiques que
observem avui en dia?
LA TEORIA DE L’ABAST MITJÀ, BINFORD (1964; 1968; 1978;
1983; 2001)
La proposta de Binford (1983: 24) :

L’arqueologia necessita de jaciments i material

arqueològic del passat però necessita per igual
instruments teòrics per donar sentit als materials que
es troben.

Ens exigeix una millor comprensió de les nostres

pròpies interaccions amb el món material
LA TEORIA DE L’ABAST MITJÀ, BINFORD (1964; 1968; 1978;
1983; 2001)
 Identificar correctament el tipus de vestigis del
que disposem i reconèixer el seu context en el
passat depèn d’un tipus de recerca que no es
pot dur a terme únicament a través del estudi del
registre arqueològic.

Present Passat

Relació bidireccional i indissociable en l’estudi del registre

arqueològic
Teoria d’abast mitjà
Teoria de alcance medio
Middle range theory
Principis d'anàlisi i d'interpretació que permeten
relacionar el registre arqueològic estàtic del
present amb la dinàmica del passat i amb els
sistemes culturals que l'han produït.
 El problema de la
equifinalitat
 Només els trets únics i distintius d’un efecte
poden ser considerats diagnòstics d’una
causa o procés particular.
 Diferents processos poden donar lloc a
patrons similars
 Es tracta d’un dels principals problemes a
l’hora d’establir causes i processos de
formació, motiu pel que l’arqueologia
experimental en totes les disciplines s’han
convertit en un imperatiu en qualsevol
investigació.
El problema de la
equifinalitat
“Si un conjunt ossi no és
diferent d’un conjunt
acumulat per porcs espins
només es pot demostrar que
és així si difereix d’altres tipus
de conjunts, com per
exemple els acumulats per
un riu o una hiena”
(Shipman, 1981:12).”
 L’equifinalitat només es pot resoldre ampliant els
marc de referencia:

 Nous experiments…amb noves, millors o amb

major quantitat de variables

 Noves observacions

 Noves hipòtesis
L’ARQUEOLOGIA COMPORTAMENTAL
Michael B. Schiffer arrel de les propostes de Binford desenvolupa el
que s’anomenará Arqueologia comportamental (behavioral
archaeology)

Sorgeix com una superació de la Nova arqueologia

Es converteix en els anys 70 en una línia d’investigació independent

encapçalada per la Universitat d’Arizona.

Proposen:
“La matèria d’estudi de l’arqueologia són les
relacions entre el comportament humà i la cultura
material en tots els temps i llocs”
Els objectes arqueològics no es troben necessàriament en el lloc que els
correspon respecte al lloc d’us.

Com es forma el registre arqueològic tenint en compte la seva existència

prèvia en un sistema cultural i per tant dinàmic.

El context sistèmic es refereix a la condició d’un

element que està participant en un sistema
conductual.
El context arqueològic descriu els materials que
han que han passat per un sistema cultural i que
alhora són els objectes d’investigació dels
arqueòlegs.
A partir de tots aquests conceptes NO podem considerar:

1) Que el conjunts arqueològics són amuntegaments aleatoris

d'escombraries no diferenciades espacial ni temporalment

2) Ni que, totes les restes reflecteixen o estan dipositades en el seu

lloc d’us durant les activitat pretèrites.

Necessitat de l’ús del mètode inductiu: S’extreuen conclusions a partir de

dades particulars. Schiffer té interès per explicar com es produeix el registre
arqueològic en termes de models, teories i lleis explícites sobre com operen
els sistemes culturals.

Per tant busca la construcció d’una teoria arqueològica amb utilitat

explicativa i predictiva
LA RELACIÓ ENTRE L’ESCOLA PROCESSUAL I LA COMPORTAMENTAL

 Les pretensions en establir generalitzacions per part de la

nova arqueologia i lleis per part dels d’arizona per part
dels segons és la principal crítica que en faran els post-
processualistes.
EL POST-
PROCESSUALISME

A finals dels 70 i inicis dels 80, un grup

d’arqueòlegs mostren la seva
preocupació per les limitacions que
estava mostrant la teoria de mig abast
defensada per la Nova arqueologia.
Una de les figures principals és Ian
Hodder, però els post-
processualistes són un grup molt
heterogeni i amb conceptes de com
s’ha de fer arqueologia molt diferents.
EL POST-PROCESSUALISME

 Consideren que els arqueòlegs tenen sense excepcions

prejudicis culturals per treballar, actuar com a mediadors
del passat i per tant dubten de la possibilitat de fer
interpretacions objectives, per tant l’arqueologia no pot ser
considerada una ciència a la cerca de generalitzacions.

 Inclou diferents corrents de pensament es van fondre dins

del post-processualisme: arqueologia marxista, arqueologia
de gènere, l'arqueologia indígena, etc… que de fet han
tingut poc pes en el estudis arqueològics prehistòrics
posteriors.
 OBJECCIONS A  Si les conclusions científiques es
contrasten mitjançant
L’ARQUEOLOGIA l’observació: EL PASSAT NO ÉS
COM A OBSERVABLE, i per tant, no
podem contrastar les nostres
CIÈNCIA. conclusions
 La conducta humana:
 no respon a pautes previsibles
per tant no està subjecta a les
lleis de la natura, ni per tant es
poden fer generalitzacions.
OBJECCIONS A L’ARQUEOLOGIA POST-
PROCESSUAL.
 Al rebutjar el mètode científic alguns dels investigadors
deixen de tenir un mètode, fan interpretacions erràtiques
del passat sense base ninguna.

 Els post-processualistes tenen una visió dins del

positivisme lògic de la ciència.

 Si el positivisme defensava el mètode científic com a

única forma vàlida de coneixement, el positivisme lògic
anava un pas més enllà, i limita el mètode científic a allò
empíric i verificable. Per tant no hi ha veritat creïble ni
testada dins l’arqueologia.
ARQUEOLOGIA PROCESSUAL VERSUS A L’ARQUEOLOGIA POST
-PROCESSUAL
Arqueologia processual Arqueologia post-processual

Emfatitza les generalitzacions,

Rebutja les lleis universals i les
regularitats i li treu importància al
regularitats.
individu

Veu la cultura des d'una

perspectiva sistèmica* i defineix la Rebutja el punt de vista sistèmic
cultura com a adaptació.

Les explicacions han de ser

Hi ha un rebuig als mètode
explicitament científiques i
científics y a la objectivitat.
objectives

Intents de romandre èticament

Sosté que tota l'arqueologia és
neutrals i per tant explícitament
inevitablement política.
apolítics.

*En relació a un tot

L’ARQUEOLOGIA MODERNA: NEOPROCESSUALISME?

Els post-processualistes argumenten que la major part de

societats històriques estan subjectes a la ideologia, la
interpretació del seu món i la influència que tenen aquests
en el comportament de les societats.

Pot ser es per aquest motiu que la major part de les veus
crítiques al processualisme i a la Nova Arqueologia
procedien dels investigadors que es dedicaven a la
Prehistòria recent i Protohistòria, més interessats i influïts
necessàriament pel context ideològic, religiós, simbòlic... de
les societats que estudien.
 Actualment els estudis de l’arqueologia prehistòrica i
especialment de la Paleolítica es combinen els conceptes del
processualisme i del post-processualisme, però sobre tot sense
perdre de vista el mètode científic per a conèixer el passat:

 Es veu reflectit en l’ús de tècniques modernes, tant en l’anàlisi

de les restes com en l’excavació.

 Moltes de les asseveracions que es realitzen estan

sustentades per assajos experimentals basats en el concepte
uniformitarista de la matèria.

 Però també es continuen utilitzant altres disciplines, i obtenint

informació de l'antropologia per tal de poder realitzar
aproximacions holístiques.
L’arqueologia Paleolítica moderna no pretén investigar en
la ment dels hominins: ENS PERMETEN APROPAR-NOS
(tangencialment) A L’ESFERA SOCIAL.

Quan ens apropem a aquests tipus d’inferències ho fem a

través dels aspectes socials que estan en relació amb es
estratègies de subsistència (Gamble, 1999)
A partir del processualisme clàssic i la Nova Arqueologia ha
sorgit el neo-processualisme

La diferencia és que els neoprocessualistes tenen;

 menys ambició en la reconstrucció holística de la

cultura per incapacitat
 A més, existeix una creixent necessitat de justificar les
interprecions a través del realisme científic (Domínguez-
Rodrigo, et al. 2007).

“Hem d’admetre que la verificació absoluta no existeix i la

seva confirmació progressiva en fases protocolars: L’únic que
podem dir és que les teories es conformen paulatinament
amb l’increment del coneixement”

Domínguez-Rodrigo, et al. 2008

La relació entre l'arqueologia del Paleolític i el Realisme
Científic* (i no en el positivisme lògic) explica de pas, la
facilitat amb la que la investigació prehistòrica troba
espai en les revistes que formen part del sistema del
Citation index, ja que és el realisme científic el paradigma
que regula la praxis de les ciències naturals.
Domínguez-Rodrigo, et al. 2008

*El que defensa el realisme científic (filosofia de la ciència

procedent del Cercle de Viena) és que bàsicament que
existeix una realitat i que l'objectiu primordial de la
ciència és descriure i explicar (a més de predir) els fets de
la realitat, gràcies a l'aplicació del mètode científic.