SARCÒFAG DELS ESPOSOS DE CERVETERI

Fitxa tècnica
Nom: Sarcòfag dels esposos de Cerveteri
Autor: Desconegut
Cronologia: s.VI aC, 520 aC
Tipologia: grup escultòric exempt
Materials: terracota policromada
Estil: etrusc
Tema: funerari
Localització: Roma

Context històric i cultural: Ens situem en la cultura etrusca de la península

Itàlica, a l’actual Toscana durant el s.X-II aC. La cultura és d’origen oriental,
pels seus antecedents de l’Àsia Menor. En la societat, hi havia el domini de les
creences religioses i els rituals funeraris. Creien que si no eren constants en
aquests dos fets, caurien en la desgràcia. Tenien influència d’Egipte i
Mesopotàmia en els aspectes més religiosos. No es volia oblidar a la gent, sinó
que es recordava als difunts. Tot i això, només l’aristocràcia es podia permetre
el luxe de tenir un sarcòfag i ser recordats. L’autor de l’obra és desconegut.

Anàlisi formal
Composició: Un sarcòfag amb dues figures jacents, una masculina i una
femenina al damunt d’un kliné (llit) en actitud relaxada. És una escultura
exempta, jacent i un grup escultòric.
Figura femenina  vestida amb un pèplum, somriure arcaic, ulls atmetllats.
Braços alliberats (per espantar els mals esperits)
Figura masculina  vestit amb una túnica de cintura cap a baix, figura
musculosa, cara i braços coincideix amb la femenina.
El material del que està format és terracota policromada, amb la tècnica del
modelatge. Estava policromada amb colors molt vius. Elements expressius
hieratisme i frontalitat. S’intenta insinuar moviment amb els gestos de les mans,
vol crear afecte. No té expressivitat. El tractament anatòmic està dividit en dues
parts. El tòrax, les mans i els peus estan bastant treballats però en canvi les
cames no, només s’insinuen. No estan tractades ni definides.
Molts d’aquests elements tindran relació amb l’època arcaica: somriure forçat,
ulls ametllats, geometria i hieratisme.
Anàlisi conceptual
Tema: funerari
Funció: commemorativa però a la vegada serveix per guardar les cendres dels
dos personatges (urna funerària).
Significat: El poble etrusc tenia molt respecte a la mort i el que volien era ser
recordats. Per això feien la representació realista de les persones mortes a
sobre del sarcòfag. Als sepulcres hi havien pintures d’escenes de la vida
quotidiana, de danses i d’acròbates al fresc. A part de tot això, se’ls enterrava
amb les seves pertinences, anomenades l’aixovar funerari. Totes les escultures
que feien estaven en posicions relaxades. En aquesta obra es representa un
matrimoni que està celebrant un banquet (menjaven al kliné) i que està xerrant.
Té més protagonisme la dona, ja que pels etruscos la dona tenia un paper més
important en la vida social. Aquesta participava activament en la via pública
(balls, banquets, festes...).