ELS MITES ENTORN DE L’ASSASSINAT DELS ÚLTIMS

ROMÀNOV. DE LA PROTECCIÓ DIVINA A LA

SUPERVIVÈNCIA FAMILIAR

Grau en Història

Autor: Diego Francisco Monfort Ripollés

Professor: Xavier Hernàndez i Garcia

Assignatura: Retòrica

Curs: 2022-2023
 ÍNDEX

I. INTRODUCCIÓ 3
II. ELS MITES DE L’ASSASSINAT DELS ÚLTIMS ROMÀNOV 5
2.1. CONTEXT HISTÒRIC 5
2.1.1. La revolució russa 5
2.1.1.1. Les causes del conflicte 6
2.1.1.2. L’esclat de l’alçament 7
2.1.2. L’assassinat dels Romànov 7
2.1.2.1. L’intent d’exili 7
2.1.2.2. L’execució 8
2.2. ELS MITES 9
2.2.1. Protegits per Déu 9
2.2.1.1. Les joies de la reialesa 9
2.2.2. Supervivència de la duquessa i l’hereu 10
2.2.2.1. Els cossos dels fills 10
III. CONCLUSIÓ 11

BIBLIOGRAFIA 12

2
I. INTRODUCCIÓ

La Revolució Russa de 1917 és la màxima expressió del poder del poble organitzat
al segle XX, el poder d’un poble cansat d’un règim endarrerit, repressiu i absolutista al
qual no estava disposat a suportar més. Però, aquesta revolució no va ser pacífica, es va
fer ús de la violència, les armes i les execucions contra l’enemic i la família reial de
Rússia, l’enemic principal, no va ser una excepció; els Romànov varen ser executats poc
després de l’esclat del conflicte. Aquesta execució, però, no va ser ordinària, va anar
arrastrant històricament una sèrie de mites al seu voltant que, fins ben poc, seguien sent
objecte de debat i investigació.

L’objectiu principal d’aquest treball és la narració dels mites més coneguts que
envolten a l’assassinat de la família Romànov (ja veurem que no foren els únics executats)
i la seua posterior refutació recolzant-se en investigacions i evidències que els desmunten.
S’ha d’incidir en el fet de que fins fa relativament poc temps aquests mites han estat a
l’ordre del dia en revistes i periòdics així com en la ment dels historiadors, també afegir
que han calat entre la població en el passat, i en alguns desinformats encara segueix
passant. Però, abans d’anar amb l’objecte final de l’estudi s’han de conèixer certs aspectes
clau sense els quals el treball quedaria mancat de sentit.

En primer lloc s’ha de conèixer la situació política, social i econòmica en la que

es trobava la Rússia de principis del segle XX. Això permetrà entendre per què es va
produir l’alçament en massa del poble rus en armes en contra del règim tsarista autoritari
establert en eixe moment, és a dir, aportarà les causes per les quals es va dur a terme, i
ajudarà a entendre la forma en la que es va produir la Revolució russa de 1917, que tombà
per la força el poder opressor.

En segon i últim lloc, al tindre clar el primer punt, al saber la situació en la que es
trobava Rússia durant i després de l’esclat del conflicte, es compren per què els soldats
bolxevics varen dur a terme l’execució de la família reial russa, la qual cosa, alhora,
permet entendre un aspecte clau, la forma en la que es va produir l’assassinat. Al saber
pas per pas com es varen desenvolupar els esdeveniments de l’execució, es compren per
què s’han generat i quins són els mites que hi ha al voltant d’aquesta massacre.

Com es pot veure, tots aquests fets estan relacionats, són dependents els uns dels
altres i s’han de conèixer per donar sentit a la finalitat del treball. Fiquen en context,

3
expliquen com s’ha arribat fins a la situació tractada, permeten comprendre per què aquest
episodi, un succés tràgic i violent, va acabar atraient a la gent i envoltat de tants misteris,
els quals resoldrem al llarg d’aquesta investigació.

4
II. MITES DE L’ASSASSINAT DELS ÚLTIMS ROMÀNOV

Aquest apartat és el corresponent al cos del treball, al llarg d’aquest es

desenvoluparà la forma en la que es tractaran els diferents punts comentats a la
introducció. S’exposarà el que es comentaria en cada punt i la bibliografia en la que es
recolzaria la informació proporcionada.

La base bibliogràfica d’aquest cos del treball es fonamenta bàsicament en dos

fonts. Per una banda, per al context de revolució en la que es trobava Rússia, s’usarà el
llibre La Revolución Rusa: Una historia del pueblo del historiador, arqueòleg i escriptor
anglès format en la King’s College, de la Cambridge University, Neil Faulkner. Per
l’altra, per la narració dels fets de l’execució de la família del tsar i dels mites entorn ells,
així com la refutació dels mateixos, es farà ús de l’episodi El crimen de los Romanov,
crónica de un delirio del programa de la Cadena SER de la periodista Nieves Concostrina
Cualquier tiempo pasado fue anterior.

Tot i això també es farà ús d’alguns articles digitals publicats en pàgines web de
institucions de renom com El País, El Confidencial o National Geographic. Aquests seran
utilitzats per complementar i contrastar la informació proporcionada per les fonts base
esmentades abans.

2.1. CONTEXT HISTÒRIC

En els subapartats d’aquest punt es va a desenvolupar la situació política, social i

econòmica en la que es trobava la Rússia de finals del segle XIX i principis del XX,
ficant-nos en context per entendre les raons que van portar als soldats bolxevics a
assassinar a la família reial. Finalment s’exposarà la manera en la que es varen
desenvolupar els fets de la pròpia execució de la família reial.

2.1.1. La revolució russa

Aquest apartat consistirà en una explicació breu del que va ser i va suposar la
revolució russa de 1917 com una mena d’introducció als diversos subapartats. Per fer-ho
es recorrerà al llibre La Revolución Rusa: Una historia del pueblo de Neil Faulkner, que
al principi del mateix dona una xicoteta definició. També per ser coneixedors de la seua

5
significació recorrerem a l’assaig de Hugo Fazio Vengoa La Revolució Rusa de 1917:
dilemas e interpretación.

2.1.1.1. Les causes del conflicte

Com bé indica el títol, en aquest subapartat es proporcionaran les diferents causes

que varen provocar l’esclat de la revolució. S’exposarà la situació en la que es trobava
Rússia abans del 23 de febrer de 1917 (8 de març en el calendari gregorià, és a dir, en
l’actual).

Primerament es comentaria l’activitat econòmica predominant en el territori rus

del moment, l’agricultura. Es farà incís en el caràcter endarrerit d’aquesta activitat
agrícola en la que els camperols eren bàsicament autosuficients. Es comentaria també el
pobre desenvolupament del comerç a Rússia exposant el per què amb la situació
geopolítica del territori. Es continuaria esmentant com es canvià la situació de forma
accelerada i forçosa amb la seua tardana Revolució Industrial, produïda per la necessitat
de supervivència nacional, ja que a finals del segle XIX tindre una industria
desenvolupada era imperatiu per ser una gran potència.

En segon lloc es comentaria la situació tant política com social del territori rus. Es
començaria per la política descrivint el sistema feudal i el govern autoritari i militarista
que regnava en la Rússia del moment. Aquest era un règim que tenia control sobre els
prínceps i veia al seu poble únicament com maquinaria bèl·lica. Després es seguirà
desenvolupant la idea del militarisme mencionant la política expansionista que aplicaren
els diversos tsars i van fer varen estar en guerres conquerint nous territoris durant segles.

Finalment, es narraran els fets dels dos episodis definitoris que varen donar lloc a
la Revolució de febrer de 1917. Primer la revolució de 1905, la qual Lenin anomenarà
assaig general, que va ser un enorme moviment de masses per tot el territori rus que acabà
amb una violenta resposta de les forces del govern, deixant milers de morts i ferits. Es
farà incís en que aquest episodi va ser un clar exemple de l’auge de les idees
revolucionaries entre el poble rus a principis de segle. Per últim s’explicarà com la decisió
del tsar d’entrar a la I Guerra Mundial va generar, junt a un dels hiverns més durs, una
situació de fam, escassetat de recursos i col·lapse en les institucions estatals.

Com a bibliografia es pot usar per identificar les diverses causes esmentades
l’article digital Revolución rusa de la pàgina web “concepto”, ja que no hi ha massa
6
desenvolupament, també l’article La revolución bolchevique en perspectiva histórica del
Dr. Alfredo Crespo Alcázar pot servir per conèixer trets generals la situació del territori
rus prèvia a la revolució. Però, per aprofundir més i tindre coneixements més específics
el llibre La Revolución Rusa: Una historia del pueblo de Neil Faulkner explica de forma
molt detallada la situació de Rússia a finals del segle XIX i principis del XX.

2.1.1.2. L’esclat de l’alçament

Amb tot l’exposat en l’apartat anterior ja es passarà a narrar la manera en la que

la revolució va esclatar. Es remarcarà, primerament, el caràcter inesperat que va tindre,
ni Lenin ni cap líder de partits o organitzacions socialistes s’ho esperava. Es comentarà
com el 23 de febrer de 1917, el que començà sent una vaga de unes poques milers de
treballadores per la situació de pobresa i falta d’aliments, es convertí en una gran protesta
política i social de quasi cent mil persones. S’esmentarà com la resposta de les forces del
govern d’obrir foc contra els manifestants sols intensificà i radicalitzà el moviment
popular donant lloc a la revolució. Finalment s’explicarà com la pressió exercida i la
perduda de suports comportaran l’abdicació del tsar Nicolàs II el 2 de març de 1917.

Per tindre una idea general d’aquest fets es pot fer ús de l’article digital La
Revolución Rusa de 1917 de la pàgina web de National Geographic, així com del de la
pàgina web “concepto” Revolución rusa. Per aprofundir millor en el tema, el llibre La
Revolució Rusa: Una historia del pueblo de Neil Faulkner seria una molt bona opció, ja
que desenvolupa de forma molt clara i amplia el temps i la manera en la que esclatà
l’alçament.

2.1.2. L’assassinat dels Romànov

Coneguda ja la situació de la Rússia del moment es continuarà amb l’explicació

dels fets de l’execució de la família reial, els Romànov.

2.1.2.1. L’intent d’exili

Primer de tot s’explicarà com, al principi de la revolució, es capturà al tsar i a la

seua família durant un viatge en tren. Després es comentarà que el pla original no era
assassinar-los, sinó enviar-los a l’exili a Gran Bretanya baix la protecció del rei

7
d’Anglaterra i cosí del tsar, Jorge V, però aquest es negà degut a la seua fama de
sanguinari i antidemocràtic. Com no podien quedar-se prop de Rússia per perill a una
contrarevolució i ni el cosí de tsar volia acollir-los, calia desfer-se d’ells.

Per poder dur a terme aquest apartat es pot fer ús de l’article digital de la pàgina
web de National Geographic El final de los Romanov, el asesinato de los últimos zares
de Rusia, també pot ser útil l’article La devastadora historia real de la ejecución de la
familia Romanov del periòdic El Confidencial o l’episodi El crimen de los Romanov, la
crónica de un delirio del programa de la Cadena SER Cualquier tiempo pasado fue
anterior. Aquests no desenvolupen ni es centren exclusivament en cap dels punts
esmentats, però totes les fonts tracten cada tema que es vol comentar dins d’aquest apartat
amb suficient rigor i profunditat.

2.1.2.2. L’execució

Ja ficat en context la situació de la família reial a l’inici de la revolució, passaríem

a narrar els fets de la massacre. Primer, es comentaria com els bolxevics finalment
decidiren tindre captiva a la família en una casa a Ekaterinburg. Després com la matinada
del 16 al 17 de juliol de 1918, alçaren als Romànov, a una donzella, un cuiner, un lacai i
el metge, els tancaren al soterrani i els van afusellar i apunyalar fins la mort, fent-se incís
en la tardança de l’execució degut a que les dones de la família reial no morien. Per últim
s’esmentarà els intents grotescos que varen dur a terme els bolxevics de desfer-se dels
cossos.

Per treure informació sobre aquest apartat és molt útil una vegada més l’episodi
El crimen de los Romanov, la crónica de un delirio del programa de la SER de Nieves
Concostrina Cualquier tiempo pasado fue anterior que sí desenvolupa prou bé tots els
punts comentats. També pot servir de la mateixa forma l’article digital El final de los
Romanov, el asesinato de los últimos zares de Rusia de la pàgina web de National
Geographic, ja que explica prou bé cada tema que es vol tractar en l’apartat. Per conèixer
en profunditat com es desenvolupà l’execució és molt útil el TFG de Ylenia Robredo
Nivela per la Universitat del País Vasc, El fin de la dinastía Romanov: correspondencia
para el relato de un asesinato. Finalment, sobretot per conèixer el destí dels cossos
després de la massacre i també com es produí l’execució, l’article del diari El País Los

8
Románov, un caso abierto o el del diari El Confidencial La devastadora historia real de
la ejecución de la família Romanov.

2.2. ELS MITES

Al llarg d’aquest apartat es narraran els dos mites més coneguts que s’han format
al voltant de l’execució de la família reial amb la seua corresponent refutació.

2.2.1. Protegits per Déu

El que es comentarà ací és com durant l’execució, mentre els soldats disparaven
als Romànov i als quatre servents, les bales que anaven a les dones no feien efecte i fins
i tot alguna rebotava. Per eixe fet els soldats varen creure, i es va estendre, que la família
tenia protecció divina. Com les dones de la família reial pareixien il·leses ho conta tant
l’article de El País Los Románov, un caso abierto, com el de El Confidencial La
devastadora historia real de la ejecució de la familia Romanov, com el de National
Geographic El final de Romanov, el asesinato de los últimos zares de Rúsia. En quant a
la interpretació d’aquell episodi com un acte diví es pot recórrer a al TFG de Ylelina
Robredo Nivela, El fin de la dinastía Romanov: correspondencia para el relato de un
asesinato.

2.2.1.1. Les joies de la reialesa

En aquest subapartat es farà la refutació del mite esmentat abans. Al temps es va

saber que, al tractar de desfer-se dels cossos, els soldats bolxevics varen despullar a les
dones per cremar la seua roba (com es va fer amb la resta per no deixar proves) i trobaren
cosit a les cotilles diverses joies de la família, el que es suposà que serviren com una mena
de armilla antibales, provocant així el rebot d’alguna bala i la protecció contra les
mateixes. Aquest fet ho explica molt bé punt per punt, una vegada més, Nieves
Concostrina a l’episodi del seu programa a la SER ja esmentat en els apartats anteriors i
també en l’article del National Geographic així com el TFG de Ylenia Robredo Nivela
que tracten l’assassinat dels Romànov també comentats abans, parlen de com les joies
varen protegir a les duquesses de les bales.

9
 2.2.2. Supervivència de la duquessa i l’hereu

El que es farà en aquesta part és comentar el misteri de si, degut a que es tardaren
dècades en trobar i identificar els seus restes, algun fill del tsar va aconseguir sobreviure,
sobretot la seua filla María i seu fill Alexei, els restes dels quals tardaren més en trobar-
se i identificar-se que els de la resta. Es farà incís en que aquesta creença va ser extensa
entre els partidaris del sistema tsarista, per mantindré viva la seua lluita, i també, ja passat
el temps, va haver dones que varen dir ser la duquessa María. Per conèixer aquest mite
en profunditat i poder comentar-lo amb major rigor, l’article de El País Los Románov, un
caso abierto o l’episodi de Nieves Concostrina del seu programa de la Cadena SER sobre
la massacre (ja comentat al llarg de tot el treball) serien les opcions elegides, ja que
comenten la polèmica que ha envoltat al fet de que no es trobaren els restes dels cossos
de la família reial russa. També és Nieves Concostrina la que conta el fet de que algunes
dones s’hagen fet passar per la duquessa.

2.2.2.1. Els cossos dels fills

Aquest serà l’apartat de la refutació del mite de la supervivència de la gran

duquessa María i el zarèvitx Alexei. Es contarà com es varen trobar els restos d’uns cossos
que es sospitava que podien ser els dels fills “perduts” del tsar i la tsarina, i, efectivament,
després d’una comparativa d’ADN amb els cossos de la resta de la familia, ja trobats i
identificats, es va determinar que eren la duquessa María i el zarèvitx Alexei. Per trobar
la informació necessària sobre aquest descobriment, tant l’article de El Confidencial La
devastadora historia real de la ejecución de la família Romanov com el de El País Los
Románov, un caso abierto són més que suficients. Tot i això, Nieves Concostrina també
ho conta en l’episodi sobre l’assassinat dels Romànov ja comentat al llarg de tota aquesta
investigació i pot ser útil escoltar-lo.

10
III. CONCLUSIÓ

La història és fonamental per a la nostra vida, ja que és l’essència de la actualitat

i conèixer-la és imperatiu, com deia el filòsof espanyol Jorge Agustín Nicolás Ruiz de
Santayana, “aquells que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo”. Però, el que
ens interessa ara no són els fets passats, sinó la història com a disciplina, coneguda per
ser avorrida i ja tancada, però que realment amaga un caràcter misteriós i excitant que
aquest treball deixa entreveure.

Un fet tan concret, aïllat i (relativament) recent com el que s’ha tractat en aquesta
investigació, l’execució de la família reial russa i quatre dels seus servents, el qual,
aparentment, admet poc debat, ha estat fins ben poc objecte d’investigació profunda entre
els historiadors. Falta de proves, de restes o documents amb informació adulterada o
influenciada per la societat o el govern de l’època en la que es conformaren fan que les
dades que arriben no siguen del tot versemblants. La història, eixa disciplina tediosa que
consisteix en copiar el que fiquen les fonts, comporta realment molt més treball.

La història no ens ve donada, no és que ja estiga feta i la trobem, els historiadors

conformen la història, discuteixen i investiguen sobre ella fins arribar a un consens o a
una certesa. L’historiador llegeix, veu o escolta (o les dos últimes juntes) les diverses
fonts trobades múltiples vegades, analitza i estudia el context i la credibilitat de les
mateixes, i compara i contrasta les dades entre elles i amb els documents d’altres
investigadors. Anirà creant i polint hipòtesi gràcies a la informació que va traient de les
fonts fent-les una i un altra vegada diverses preguntes sense tractar d’influir en cap
moment. Finalment, quan crega que ja disposa de tot el necessari, començarà a crear el
relat historiogràfic, el qual no és una copia de la informació dels documents, sinó el
producte de la indagació que ha anat fent dels documents, serà el resultat de les dades que
ha anat traient d’eixes fonts gràcies a les seues preguntes i hipòtesi, fent així el relat
historiogràfic una creació seua (Julià, 2011).

L’historiador no és un monjo que transcriu informació de les fonts històriques,

sinó un artesà (Julià, 2011) i un clarificador dels fets, o almenys tracta de ser-ho. Si un
document conta fet està envoltat de mites, de dubtes o misteris, no confiaria cegament en
ell. L’historiador, en canvi, investigaria sobre el seu context i el seu origen de forma
empírica i versemblant per poder entendre eixa font i tot alló que l’envolta. Fa així
possible el que s’ha fet al llarg d’aquest treball, que es diferenciï entre mite i fet.

11
BIBLIOGRAFIA

FAULKNER, Neil (2017): La Revolución Rusa: Una historia del pueblo, Barcelona, Pasado
& Presente.

CONCOSTRINA, Nieves (2022): “El crimen de los Romanov, la crònica de un delirio”,

Cualquier tiempo pasado fue anterior [Pódcast] Cadena SER. 26 de junio.
Disponible a: https://cadenaser.com/audio/1656062634495/ (Consultat: 18 de
desembre de 2022).

Editorial Etecé (2021): “Revolución rusa”, Concepto. Disponible a:

https://concepto.de/revolucion-rusa/ (Consultat: 22 de desembre de 2022).

SAHUQUILLO, María. (2020). “Los Románov, caso abierto”. El País, 31 d’agost.

Disponible a: https://elpais.com/revista-de-verano/2020-08-30/los-romanov-un-
caso-abierto.html?event=go&event_log=go&prod=REGCRART&o=cerrado
(Consultat: 20 de desembre de 2022).

MÁRQUEZ, Raquel. (2016). “La devastadora historia real de la ejecución de la família

Romanov”. El Confidencial, 16 d’octubre. Disponible a:
https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2016-10-16/ejecucion-
romanov-1918-putin-sigue-hablando-de-los-cuerpos_1273007/ (Consultat: 22 de
desembre de 2022).

CRESPO ALCÁZAR, Alfredo (2018): La revolución bolchevique en perspectiva histórica,

Madrid, Ediciones Complutense.

FAZIO VENGOA, Hugo (2017): “La Revolución Rusa de 1917: dilemas e interpretación”,
Revistas Uniandes, 64, p. 27-38.

SAUL, Toby. (2022). “El final de los Romanov, el asesinato de los últimos zares de Rusia”.
National Geographic, 15 de desembre. Disponible a:
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/final-romanov-asesinato-ultimos-
zares-rusia_13291 (Consultat: 20 de desembre de 2022).

FIGUES, Orlando. (2022). “La Revolución Rusa 1917”. National Geographic, 23 de

febrer. Disponible a: https://historia.nationalgeographic.com.es/a/revolucion-
rusa-1917_16494 (Consultat: 18 de desembre de 2022).

12
 JULIÁ, Santos (2011): Elogio de historia en tiempos de memoria, Madrid, Marcial Pons
Historia.

Robredo Nivela, Ylenia. (2019) El fin de la dinastía Romanov: correspondencia para el

relato de un asesinato. Treball final de grau. Euskal Herriko Unibertsitatea.
Disponible a:
https://addi.ehu.es/bitstream/handle/10810/43376/TFG_Robredo.pdf?sequence=
1 (Consultat: 23 de desembre de 2022)

13